Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Hem parlat fa uns minuts de llengua i de literatura
amb Ramon Solsona, l'autor de l'obra L'Homa de la Maleta,
al Premi Sant Jordi de Novela 2010.
I ara seguim parlant de llengua,
amb diverses notícies que, com cada dimecres,
ens porta l'Enric Garriga.
Enric, molt bon dia.
Hola, bon dia a tot.
Avui comencem un quart de català amb la música de...
Manel.
Benvolgut, permet-me suposar
que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial,
més o menys així com jo,
estàs assabentat de la meva existència,
de les coses que faig.
Benvolgut, ja ho reconec, que hi faré, covard de mi.
No és que siguis cada tarda el meu tema preferit.
Vostres són les promeses que ningú ja complirà.
Vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar,
però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur.
I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny.
Benvolgut, ja en un somriure que fa sola caminant,
i en aquella foto antiga, oblidada en un calaix,
heu parat una furgoneta aprofitant
la vista privilegiada d'una ciutat.
Benvolgut, així sona aquesta cançó del Sant Manel,
que és el grup que ha triat avui l'Enric Arriga
per reobrir un quart de català.
I no perquè estigui de moda,
no perquè el disc hagi sortit la setmana passada...
Ni perquè sigui notícia que s'haurà tot arreu,
sinó per què?
Perquè com que sempre procurem posar la música de la setmana,
aquesta setmana resulta que aquests xiquets actuen arreu.
Aquest dissabte, al Teatre Bartina,
iniciant la gira de presentació d'aquest disc,
que ja tothom sap com es diu,
que es diu 10 millors per veure una bona armadura,
que té 10 cançons, etcètera, etcètera,
i per variar posarem avui un parell
que no siguin les que ja tothom ha sentit,
perquè ja fa dues setmanes que anàvem per la ràdio,
que són l'aniversari del Volerant,
aquestes no les posarem, en posarem unes altres.
Aquesta, que és la benvolgut,
que és la primera i que és com una espècie,
ve a ser com el captat que ve a voler de l'altre,
és allò on el disc, la cançó per començar el disc,
presentant-se, demanant excuses per haver sigut i tal,
no és què, això, benvolgut.
Una cançó per donar també la benvinguda
a l'espai d'aquesta setmana.
Sí, perquè a més a més, aquesta setmana,
Manel ens porta a Reus,
però ens hi porta també el segon congrés convit,
que serà demà i passat demà a Reus,
i que diguem que és el tema,
el focus principal d'interès sociolingüístic
i de normalització lingüística d'aquesta setmana,
diguem, no només al Camp de Tarragona,
sinó a tot Catalunya,
perquè diguem, almenys a nivell dels professionals
que treballem en els serveis lingüístics
de tots els territoris de Parla Catalana,
que és això el que recull el congrés,
vull dir, tots els consorcis,
els serveis lingüístics dels sindicats,
dels ajuntaments, de les universitats,
tots aquests, tots els del Gremi,
ens trobarem aquí a Reus aquests dos dies.
Escolti, què és el convit, doncs?
Expliquem una miqueta.
De què va això?
Doncs bé, de bo anirà a dir-me que això,
és un congrés de serveis lingüístics
dels territoris de Parla Catalana.
També vindran gent d'Andorra,
gent de les Illes i gent del País Valencià.
Vull dir, hi haurà una representació...
de l'Alguer, doncs, em sembla que no ve ningú,
però, vaja, hi ha una mica
de tots els territoris de Parla Catalana,
de tots els països catalans,
representats aquí,
i, doncs, és un congrés.
És el segon, el primer es va fer
fa un parell d'anys a Girón,
la idea ja és que sigui,
ja és la idea, que sigui un congrés bianual,
perquè tampoc es pot,
aquestes coses costen una mica d'organitzar,
pressupost, temps, esforços,
llocs on fer els actes, tot això,
i fer-los cada any és una mica complicat,
les fem cada dos anys.
Agafa el relleu ara a Reus,
o encapçala això de la Regidoria de Política Lingüística.
El Centre de Generalització Lingüística de Reus
i la Direcció General de Política Lingüística
són, diguem, les tres, diguem,
nucli bàsic, al qual, evidentment,
també s'hi afegeixen, doncs, la Diputació,
la Universitat de Ràbia Vigil,
les Càmeres de Comerç,
la xarxa d'universitats,
la xarxa Lluís Vives
de les universitats dels territoris de Parla Catalana,
el Govern d'Andorra,
l'Ajuntament de Perpinyà
i la Direcció General de Política Lingüística de les Parla Catalans.
vull dir que hi ha una bona representació de tots els territoris.
Llavors, Enguany es dedica monogràficament
a dos temes concrets,
que són el de la llengua i la immigració
i el de la llengua i les empreses.
Cal dir que, primer, diguem l'adreça,
perquè si algú vol anar mirant un moment i ho expliquem,
l'adreça té una...
Avui en dia totes les coses tenen web.
El web del Congrés és
i una de les coses que hem de dir ja
és que tots aquests actes dels dos dies
es podran seguir en directe
des de la pàgina web
de Cultura de la Generalitat,
gràcies a allò de l'anilla cultural
que tenen a Reus,
doncs es podrà seguir en directe
en tot moment,
des que comenci i fins que s'acabi,
les sessions,
les taules rodones,
els actes i això,
a través de la pàgina de...
sense les tres veobles directament,
cultura.gencat.cat
barra en directe
i aquí es pot veure.
També, evidentment,
l'enllaç el trobareu
dins del web del Congrés en genèric,
que és elcongresconvit.cat,
doncs aquí també trobareu l'enllaç.
Hi ha uns 250...
Som uns 250 professionals inscrits,
m'he d'incloure'm i incloc,
perquè hi sou.
Ja m'ho imaginava.
Bàsicament,
més de la meitat dels tècnics
del Centre d'Enomenació Lingüística
de la Bona,
aquests dos dies estarem allà.
I aleshores,
immigració i empreses
són els dos eixos fonamentals.
Sí, els dos eixos.
Un és el de llengua i migració
i l'altre llengua i empresa.
Diguem que,
bàsicament,
els dos grans blocs
es presenten el primer dia,
el matí es dedica
a la llengua i migració.
Hi haurà primer
una conferència
de l'Andreu Domingo,
subdirector del Centre d'Estudis Demogràfics
de la Universitat Autònoma de Barcelona.
I després hi haurà una taula redona
sobre si tenim
una integració lingüística
reïcida d'aquesta immigració.
Grosso modo,
aquí hi haurà uns quants sociòlegs
i lingüistes.
A la tarda
se centrarem en el tema
de llengua i empresa.
Hi haurà una conferència,
també,
per situar la cosa
que es titula
Comunicació i empresa
reptes de fotut,
que la farà Josep Maria Canelles
de la responsabilitat global.
I també una taula rodona
sobre si el català
ven o no venen,
en qual cosa
participaran representants
de grans empreses
i d'algun sociolingüista.
Després,
també,
hi haurà,
a la part final,
hi haurà una presentació
d'experiències
d'empreses concessionàries
de serveis públics.
En aquest cas,
per exemple,
hi haurà una presentació
d'experiències,
vol dir,
empreses que han aplicat
els criteris
de normalitat lingüística,
d'usar la llengua catalana
en total normalitat
de la seva empresa
i com els hi ha sortit això.
Hi haurà,
per exemple,
el director de comunicació
de Sagesa,
que és una empresa pública
de sanitària
muntada per l'Ajuntament
de Reus
i els hospitals,
o hi haurà,
per exemple,
no ho sé,
el director de màrqueting
de Trump
o el Joan Riera,
gerent de la direcció
d'administracions públiques
d'Atento,
dirigent d'empreses
que ha fet proves.
El divendres al matí
tindrem una taula rodona
sobre ja tots els temes,
sobre els dos temes junts,
llengua,
immigració i empresa,
els territoris de màrqueting
de català,
doncs aquí hi haurà
gent de diferents llocs
i una cosa
que es fa ara
amb els coneixos
que va bé
per estalviar temps,
que és la presentació
de pòsters.
Això es fa al matí
entre les 11
i dos quarts d'una,
a la franja d'esmorzar,
en lloc de presentar
la gent
que presenti comunicacions
i estigui,
doncs,
cada u tingui 7 minuts
o 10 minuts
o un quart
per explicar la seva cosa,
en lloc de fer-ho així,
es fa en forma de pòster.
Llavors,
hi ha una comissió
i jo mateix
em presento un
de tot allò
que vam fer
amb l'Ajuntament
a l'empresa d'autobusos,
doncs,
que vam fer aquells tallers
de la Força Oral,
que vam fer les sessions
d'assessorament
pel personal administratiu,
totes aquestes experiències
i com ho hem fet
i quin resultat
i per què ho vam fer,
des d'on venia això
i en quin objectiu,
tot això,
doncs,
ho expliquem en forma de pòster
i en aquesta sessió
doncs,
estarem allí
profundament.
I jo,
doncs,
a la sessió de pòsters
vol dir que
els autors dels pòsters
estan al davant
i la gent pot anar a mirar-los
i preguntar coses als autors.
Hi ha una vintena de pòsters,
10 de cada àmbit,
si et sembla,
si vols,
te'n puc dir,
podem destacar algun de...
Destaguem-ne algun.
No tots,
perquè ja et dic,
som 20,
però en podríem destacar
algun,
com ara,
per exemple,
perquè tinc aquí els paperets.
A veure,
per exemple,
sí,
per exemple,
sobre l'índex Pla,
que és una altra eina
que utilitzem sovint
des del centre.
Hi ha una versió
que és autoadministrativa,
administrativa per a una empresa,
una empresa,
ella mateixa,
sense que hi hagi d'anar allò,
es pot fer aquest autotest.
Doncs bé,
hi ha una explicació
que fa
el Joan Soler Camardons
de la Secretaria de Política Lingüística,
ara,
per a la Direcció General
de Política Lingüística,
doncs,
que explica això.
Per exemple,
un altre que ve des del Consorci,
amb Albert Favà,
que també és un dels pares
de l'índex Pla
i de l'Ofercat,
que presenta un pòster
sobre la situació
de lingüística
als comerços
presentats per immigrants,
que és un estudi
que s'ha fet
durant l'any passat
en els diferents llocs,
o d'aquesta que dèiem
de nostra,
amb l'empresa municipal
de transports,
o una cosa
sobre acolliment lingüístic
universitari,
que presenta
les xarxes vives
d'universitats,
o un de la plena
de forma per la llengua
sobre els gags
més divertits
de la nostra llengua,
d'una campanya
que van fer ells
amb anuncis humorístics.
En fi,
tot això,
tota aquesta mena
de pòsters
es trobaran
durant la sessió
del matí.
Això sí,
on ho fem tot això?
Al Teatre Bertrina.
Al Teatre Bertrina
que es trobaran
i hi ha l'espai,
suposo que les sessions
les farem a la sala,
diguem,
a l'escenari
i el públic
que estarem allí
i suposo que les pòsters
estaran al vestí,
com que això
es toca a la centre de lectura,
diguem que logísticament
deu ser senzill
o més o menys fàcil
de muntar tot això.
I hi ha un tercer element
destacat
i que hem de destacar
perquè ens toca directament
a nosaltres
que estem parlant
ara per aquest micròfon,
que és el dels Premis Convit.
Ja des de la primera edició
es van establir uns premis,
uns a la iniciativa
i uns altres a la trajectòria
i
a un quart de català
ens hi presentem,
ara ens han inclòs
a la categoria
d'Iniciativa
i doncs aquí,
vols que et digui
amb qui competim?
Sí.
Clar, nosaltres...
I quan sabrem
el veredicte?
Això ho sabrem
el divendres al migdia
se sabrà el veredicte
i jo a mi no m'han dit res
encara,
en aquests casos
a vegades et diuen
escolta, tal dia t'hauries de quedar a dinar
perquè doncs hi ha un acte
que ja està set.
De moment no m'ho han dit.
No m'ho han dit.
No és un mal símptoma,
demà comença,
ja ho veurem.
I amb qui competim?
Competim, per exemple,
en direm alguns,
amb una associació catalana
per a l'educació
i la formació de la recerca,
a SEFID,
que han editat
el primer mètode
d'aprenentatge de català
per a nou vinguts
en alfabets,
que es diu el nostre.
Això a vegades
s'ha sentit, per exemple,
a la gent que ve a altres països,
sobretot en el d'Àfrica
en pocs nivells d'estudis
que es volen treure
al Canadà de conduir
i tenen greus dificultats
perquè és que, clar,
no saben ni llegir.
No hi ha ni en català ni que no saben llegir.
Aquest tipus de coses.
Doncs bé, hi ha aquest dossier.
O, per exemple,
el Josep Maria Borrull
que ha posat en marxa
una llista de correu
que es diu Català Sempre
que ja té 13.000 subscriptors.
O, per exemple,
una cosa que m'ha fet gràcia
i la destaquem
que és l'empresa
Carmanyol ASEX
que es defineix
com una empresa
dels països catalans
dedicada a satisfer
la vida sexual
amb el català
com a llengua de treball
i incorporat a l'etiquetatge.
Carmanyol ASEX.
Doncs, et sembla que
ja tenim molta competència, eh?
També tenim
la Comissió de Català
de Parlàns d'Adopció
de la Plataforma per la Llengua.
Plataforma per la Llengua
que han publicat, per exemple,
en aquest àmbit
el català també és meu
i tenen exposicions.
Nosaltres,
amb el quart de català
que ja portem 12 temporades
i no sé si uns anys
fent el programa,
en portem més de 350.
També tenim
Enric Gil
l'impulsor del diari electrònic
Pàgina 26
que és una de les poques
capçaleres periodístiques
en català
del País Valencià.
També competim
en John Moratinos
que és de Mallorca
i que aquest és
l'autor del diccionari
lliure de català
que va associat
a l'Open Office,
al Mosilla
i a l'Avi Ward.
Clar,
això és tela, eh?
Això és una eina
que beneficia
molt de gent
i que és útil
a molta gent.
Tenim
el projecte
Oberts al Català
de la Confederació
de Comerència de Catalunya.
També tenim
competim també
amb el Daniel Olivares
que és l'impulsor
de la campanya
que ha aconseguit
que el youtuber
estigui en català.
Tenim competir
molt d'ús, eh?
Tot això és molt premiable.
El nostre també.
També.
Modéstia, clar.
I si no tenim premis
igual.
El continuarem fent?
Competim també
amb la Gemma
Sant Ginés
i el Ferran Suai
que són els pares
dels tallers
per la llengua.
Són els autors
del llibre
de Sortim de l'Ademari
lingüístic
Eines per viure en català.
Ho tenim difícil, eh?
Perquè hi ha competència
de pes,
però bé.
Molt bé.
No perdem l'esperança.
Tot això ho sabrem
divendres al migdia
i en el final
del segon congrés
convit que es farà
demà i divendres
a Reus.
Dimecres que ve
ho direm
si hem guanyat o no.
Home, i abans també, no?
Si guanyem ho haurem
de dir abans.
En tot cas, dimecres que vens
expliques una mica
com ha anat el congrés.
Sí, farem una mica de balanç.
Vinga, què més tenim
de notícies?
La mala notícia del dia
és mala,
però ja es veia venir
i ho sabíem.
Ahir,
per anèsima vegada
es va presentar
una altra vegada
una moció
presentada
per Esquerra Republicana,
Convergència i Unió,
el PNB,
el BNG,
Esquerra Unida
i Naferroa Vall
per proposar
una reforma
del reglament
de la cambra
espanyola,
és a dir,
del Congrés
dels Diputats,
perquè es pugui
utilitzar
les llengües
cooficials
de tots els territoris
que tenim més
d'una llengua oficial
a les sessions
plenàries
del Congrés
en totes les
circumstàncies
i tant
morals
com escrites.
Com era d'esperar?
Ho van tombar
perquè hi van votar
en contra
el PP,
el PSOE
i no sé si
hi ha algú...
Ah,
i també hi ha els
de la Unió
en Progresso
i Democracia
que no sé on...
Bueno,
aquests van votar
en contra
i com que són majoria
doncs ja es preveia,
això s'han anat
a fer punyetes
i trigarà un temps
a poder-los tornar
a fer alguna iniciativa
sobre això.
Va ser un moment
que alguns
quedessin ben retratats
amb les seves
justificacions de vot
i els seus escarafalls
quan algun diputat català
va parlar en català
o algun de basc
va parlar en basc,
alguns de la bancada
més conservadora
van estripar-se
les camises
en senyal de dol
i això
que és aquesta cosa
de parlar
en altes llengües
és una cosa
típic teatre d'aquest.
Em sembla que es va tornar
a parlar del pinganillo.
Sí,
i a més
i per arrematar la cosa
també s'ha detectat
des d'hi ha
algun periodista
detectat
que a part d'això
existia
fins no fa massa
un suplement
en llengua catalana
del BOE
doncs es veu
que aquest suplement
ja fa alguns mesos
que ha desaparegut
i només n'hi ha
el títol en català
perquè quan tu cliques allí
et trobes que tot allò
només està en castellà
per arrematar la cosa.
Molt bé.
Tornem a aixecar el bol.
Tenim bones notícies
en l'àmbit de la música
i del cinema
de la música.
De la música
com dèiem
no només Manel
comença la gira
Reus
amb totes les entrades venudes
per aquest concert
i els pròxims
cinc o sis
o no sé quants
el disc
està anant molt bé
tothom està molt content
etcètera
no només això
sinó que
però abans de Manel
ja hi havia música en català
i els pares
espirituals
que tant aquests
com els amics
de la sàbia
i tots els que han triomfat
últimament
rebí indiquen
són els Antonia Font.
Antonia Font
tornen.
Justament ahir
sortia
el primer tema
cosa que em sembla
que mai no havien fet
abans els Antonia Font
de fer un avançament
del disco nou.
El disco nou
d'Antonia Font
es dirà L'Empareta
surt el 12 d'abril
i ahir mateix
ja van penjar a internet
el primer tema
que es diu
Clint Eastwood
i sí efectivament
parla de l'actor
i li fan un homenatge
tal o igual
una lletra molt
molt en la seva línia
la línia
Antonia Font
Joan Miquel Oliver
però no només aquests
sinó que
abans d'Antonia Font
ja hi va haver
una primera fornada
de rock català
i una segona fornada
de la qual van aparèixer
els brams
els brams
que fa 6 anys
es van separar
i que l'any passat
tornaven a fer una gira
en principi puntual
però es veu que
s'ho van passar bé
es van retrobar
a gust
de manera que
han preparat
un disc nou
que també
sortirà el mateix dia
12 de abril
i també ahir penjaven
una primera cançó
que es diu
Cançó Pirata
Somali
a internet
hi ha diferents webs
on es poden sentir
jo des d'on
l'he sentit
més qualitat
tant l'una com l'altra
és des del web
de Vilaveb
des de la web
de Vilaveb
podeu trobar la notícia
busqueu
Antònia Font
i allí hi ha
l'explicació
i l'enllaç
per sentir
aquests dos temes
que estan
tots dos
molt bé
cada un
en la seva línia
dels dos grups
i que el 12 d'abril
ja serà un disc nou
molt bé
doncs això
en el panorama musical
i en el panorama cinematogràfic
continuem
encara aquesta setmana
a Tarragona
Vilaseca
i Vendrell
tenim encara
la penúltima setmana
del cicle
de divend
de cinema
en català
i concretament
aquesta setmana
tenim
és rec 4
feliços per sempre
que es va poder veure
l'estiu passat
a les sales
doncs ara es pot tornar a veure
si algú se li va escapar
o li va fer gràcia
i la vol tornar a veure
rec 4
sempre feliços per sempre
a Tarragona
Vilaseca
i al Vendrell
a les sales
del multicines
o cine
a dos quarts de
no
perdó
a un quart de cinc
de la tarda
per 3 euros i mig
molt bé
doncs ara
tornem a
rebentar un tòpic
atenció
si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria
ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte
de participació lingüística
truquen sense compromís
i t'informarem
el 977-24-35-27
Voluntaris per la Llengua
Ajuda'ns
El tòpic d'aquest dimecres
Enric
és un senzillet
és un senzillet
però és aquell
sempre habla catalán
sempre habla catalán
amb aquesta expressió
que acabes de fer amb el braç
i que com que no poden veure els oients
és aquí expressió de dir
com a sorpresa i neguit
sí, no?
aquesta persona
deve ser estanya
perquè a més a més
els que diuen això
ho acostumen a dir en castellà
sempre habla catalán
amb una estranyesa
com vulgui dir
quina cosa més marciana
algú que sempre parli en català
generalment els que ho diuen
són gent que ho diuen en castellà
i són gent que
el que fan és que
sempre parlen en castellà
però en canvi
a ells ningú els diu
que és estrany
que només parlen en castellà
fer-te aquesta seria una bona argumentació
per rebentar el tòpic
ah, qui serà
si vostè sempre parla en castellà
jo sempre parlo en català
clar, vull dir
a veure
a més a més això
després
en aquests casos
a vegades
la gent a part de fer
aquella ganya
que ja vol dir moltes coses
també jo feia
que a més és un individu tancat
clar, t'ho diuen en castellà
això naturalment
t'ho diuen en castellà
és un individu tancat
i obstinat
és una mica radical
aquesta persona
perquè es veu que
si parles en català
és radical
però en canvi
clar, això
jo no me les invento
aquestes coses
les tec de detall
i tal
això és un comentari
del Vicenç Anxís
periodista
i dic
home, clar
és que la gent
la gent que et diu això
són gent que
t'ho diuen en castellà
són gent que
sempre parlen en castellà
i que
per ells els sembla
que és totalment normal
que parlar
sempre i exclusivament
a Catalunya
sempre ells parlant en castellà
una cosa normal
i exclusivament
natural
que és parlar en castellà
en català
en canvi
que una persona de Catalunya
parli sempre en català
els sembla una cosa estranya
i això ja
diu molt
i aleshores
acaba dient
bé
que una persona
digui això en castellà
i se consideri normal
i no sigui estrany
i ningú li digui
ningú
és que vostè sempre parla en castellà
i no sigui considerada
una persona radical
en canvi
que un que parla en català
sigui considerat radical
per parlar en la seva llengua normal
a casa seva
doncs ja diu molt
de l'esquizofrènia
que tenim en aquest país
i que cadascú
adopti la seva postura
en aquest sentit
es radicalitzi o no
i parli sempre en català
o parli sempre en castellà
però és això
és un tòpic
sempre en català
i això
haurien de ser malo
un tòpic rebentat
i després del tòpic
novetats editorials informàtiques
avui que ens portes
Enric
avui portem una cosa
que és especial
i una mica extraordinària
i que
i que
es presentarà
i que què
no
a veure
no es troba a les llibreries
és un document
que es troba en PDF
és un document
que pertany a la Biblioteca Tècnica
de Política Lingüística
això ho ha dit
a la Generalitat
i és un document
que atenció
perquè
és una cosa
que des dels sectors
diguem de la Biblioteca
feia temps que s'esperava
i és un model
de protocol
d'usos lingüístics
per a la Generalitat de Catalunya
i al sector públic
que en depèn
Aquest és el títol llarguíssim
Sí
Això és una prèctica
que vol dir
és un protocol
com l'administració
encapçalada pel govern
de la Generalitat
ha d'utilitzar la llengua
Sí
a veure
com que tenim dues llengües oficials
a veure
t'ho explicaré al revés
d'on surt això
això surt
en part
d'un protocol
que vam fer
des d'aquí Tarragona
des del Departament de Salut
i des del Centre de la Generalitat Lingüística
de Tarragona
hem estat treballant
uns quants anys
amb el sector sanitari
amb Joan XXIII primer
i amb el Gips
el Gips és empresa pública sanitària
Sí
Van fer l'índex pla
i tot això
i justament
en fer
primer l'índex pla
de Joan XXIII
i vam veure
que no tenien clars
els criteris
d'aquest estil
que la gent no té clar
que ha de parlar
si allò és administració catalana
de parlar en català
de fer els textos en català
els comunicats
d'això
allí no vam poder avançar
era més
quan vam fer
tota la mateixa experiència
al Gips
a partir de l'any 2007-2008
vam tornar
a detectar
que allò
encara més
perquè abans era una empresa privada
bé privada
depenia de les diputacions
i es va traspassar
a la Generalitat
vam notar
que no hi havia
clars uns criteris
i vam dir
una de les propostes
que vam fer
és establir
un model
de criteris
d'usos lingüístics
per al personal
que treballa allí
que tinguin clar
quan han de
i què han de
fer
escriure
dir etc
tot això
està escrit
i explicat
en diferents decrets
de la Generalitat
però la gent
no acostuma
anar al DOC
a llegir decrets
llavors vam fer
vam agafar
la normativa
vigent i existent
no ens vam inventar res
sinó que la vam convertir
en un document
pràctic
i llegible
això
publicat
té 12 pàgines
però si traiem
la portada
la part de la portada
que són els crèdits
l'índex
i tot això
ens quedem
amb que són
6 o 8 pàgines
de consells
i està feta
d'una manera
que s'entengui molt bé
té 3 parts
una
és l'ús
de les llengües oficials
llavors
en forma de pregunta
la pregunta
que es pot fer
una persona
quina ha de ser
la llengua
de les comunicacions
orals
de les empreses
de la Generalitat
bé
tot això ho vam fer
primer
específicament
pels
dels Gips
d'aquest
se'n va fer
una versió
genèrica
per a qualsevol
servei sanitari
i de partir d'aquí
se n'ha fet
aquesta versió
genèrica
per a tota
l'administració
pública
això serveix
tant per a la Generalitat
com també
ho pot adoptar
un Ajuntament
i és aquesta
l'utilitat
que té
això
està fet
perquè els treballadors
de l'administració
tinguin aquí
unes pautes
i unes indicacions
de senzilles
no hagin d'anar a buscar
decrets
amb aquest llenguatge
intel·ligible
sinó que aquí
està explicat
clar i català
i molt senzill
per exemple
amb quina llengua
s'ha d'adreçar
el personal
als usuaris
i les converses telefòniques
amb quina llengua
s'han de mantenir
fins i tot
existia ja
des del Departament de Salut
un protocol
d'usos lingüístics
en les converses
de telèfon
també
aquí també
l'hem tingut en compte
totes aquestes fonts
estan citades
no hem plagiat res
i nosaltres hem recopilat
el que existia
i hem posat d'una manera
que una persona
ordenada
i concentrada
perquè quedi clar
les comunicacions escrites
en quina llengua
s'han de fer
etcètera
una de les coses
importants
i noves
que fins ara
no existia
és l'apartat
dedicat a les llengües
no oficials
perquè sobre les llengües
oficials
hi ha decrets
però les llengües
no oficials
què n'hem de fer
clar
en un hospital
es troben
amb una persona
que arriba a urgències
i que no parla
ni català
ni castellà
que parla urdu
que parla francès
o que parla anglès
o que parla masí
etcètera
bé
doncs aquí
incloem un apartat
que és
l'ús de les llengües
no oficials
què és el que s'ha de traduir
hi ha aspectes
que potser
perquè s'entenguin bé
s'haurien de traduir
i diem
quines coses
podem traduir
els idiomes
habituals
en el nostre hospital
per exemple
o en el nostre departament
si som un departament
de la Generalitat
que tenim
determinats col·lectius
en quines llengües
què s'ha de traduir
a quines llengües
s'ha de traduir
com s'han de fer
aquestes traduccions
i quant de temps
s'han de mantenir
aquests serveis
de traducció
i interpretació
per una persona
que comença a venir
d'una persona
que acaba d'arribar
al país
però quan ja porta
un cert temps
se li ha de dir
ja que vostè
ja porta aquí 3 anys
i ja no li hem de traduir
més les coses
aquest tipus de coses
són les que tenim aquí
i encara hi ha un altre apartat
al final també
de tipus pràctic
que són pautes
d'usos
i indicacions pràctiques
tant pel que fa
a la llengua oral
com pel que fa
a la llengua escrita
és a dir
el treballador
molt bé
jo ja m'he llegit això
però jo em trobo
a la feina
en aquest moment
amb aquesta circumstància
què faig?
doncs aquí donem pautes
de com ha de tractar
en el moment
en què
si
veu que l'interlocutor
fa cara
que no ho entén
si veu que
ho entén
més o menys
però que alguna cosa no
doncs consells
en aquest cas
com poder continuar
parlant en català
sense haver de
passar-nos a qualsevol
altre idioma
perquè doncs
hi ha tècniques
que permeten
mantenir-se en català
que l'interlocutor
t'entenc
tot això
que així ho explico
molt
em sembla que sigui
molt llarg
en realitat
són sis pàgines
de consells
és una cosa pràctica
i pensada
perquè ningú digui
oh és que és tan llarg
que no m'ho puc llegir
això
són sis pàgines
i això es pot trobar
a internet?
això es pot trobar
a internet
anant a la web
de la Generalitat
com que és
aquella adreça
superllarga
normalment posem
3B de les gencat.cat barra
llengua
i o busquem
dintre del web
de la Generalitat
Biblioteca Tècnica
de Política Lingüística
número 6
allí es troba
aquest protocol
baixable en pdf
no s'edita en paper
no es troba a les libreries
perquè és una cosa
que dintre de l'allò
de la sostenibilitat
no s'edita en paper
està en pdf
i si tu vols
imprimir-meixes
però si no ho tens
en pantalla
i ja està
molt bé
doncs amb aquest
digues
sobre això també
la Direcció General
de la Política Lingüística
presenten un pòster
sobre llengua i migració
que també inclou
una mica
l'explicació
de com hem fet
aquest model de protocol
perfecte
doncs amb aquest model
de protocol
anem tancant
un quart de català
un altre cop
amb la música
dels Manel
aquesta quina cançó és
no m'he complicat la vida
he posat
la d'abans era la 1
i aquesta és la 2
la cançó del Sol de 10
però això és perquè
la meva filla
em va dir
posa aquestes dues
papa
i jo que sóc un pare
amatèntic
doncs si fill m'ho dic
tu tries
jo les poso
molt bé
doncs dedicades
a la filla
de l'Enrica Garriga
Enrica
que vagi molt bé
al Congrés
la setmana que ve
farem un balanç
i explicarem tot això
sobretot si ens toca
el premi
avís a divendres
si ens toca
ho hem de dir abans
si ens toca
jo truco
i s'ha de dir
el botlletí
faríem un especial
el divendres
del premi
a l'Enric Garriga
home
tenim una competència dura
jo de la Carme
Añola Sex
em semblava que té molts punts
per guanyar
Enrica Garriga
en tot cas
del Congrés
parlem el proper dimecres
que vagi bé
dimecres més
i arrapeu-vos a la vida
amb les umles
i amb les dents
s'ha cobert
els homes resen
s'ha cobert
els homes resen
i fa una ment
poc convençut
al sol de vet
i acarici
el seu foset
intentant
no pensar en res
des de proes
van fent grossos
els turons
un sol de vet
valor, valor
que depèn de gent
com tu
la sort del món
però si una bala
en amiga
creu el vent
i en travessa
el cervell
es planteja
el sol de vet
les donades
m'arrossegaran
i mil peixos
de colors
gritaran
per devorar
la meva car
i és quan pensa
jo m'amago
quan no mirin
jo
m'amago
però sempre
m'amago
i el vaixell
s'està aturant
l'escomporta
l'escomporta
s'han obert
i en segons
inunda
el mar
de soldats
disparant
a l'infinit
amb un soldatet
al mig
que carrega
mentre insulta
l'enemic
i entre bomba
i bomba
tot
li va
prou bé
fins que
una cau
just al costat
primer es diu
sort
d'aquest
anat
a
a