Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i alhora diferents.
Som a dilluns i ja en tenim 28 de novembre.
Benvinguts una setmana més en aquesta edició del Tothom,
la número 84.
I sembla l'altre dia que fèiem la primera.
Avui una edició una mica especial
perquè de seguida us presentarem els sis convidats
que tenim a l'estudi i algun més,
que s'ha quedat de suplent, de seguida parlem amb ells.
Abans, però, us hem de recordar una notícia
que coneixíem la setmana passada
i és que la Fundació Caixa Tarragona cancel·lava el programa
Tu ajudes, enviava una carta a les entitats
que havien participat en la convocatòria d'enguany
on s'anunciava que no n'hi haurà el 2012.
L'actual context de crisi econòmica
i la reducció d'ingressos
fan que aquesta fundació opti per canviar d'estratègia.
El seu director, Xavier Bas, explicava a Tarragona Ràdio
que l'actuació es focalitzarà en projectes propis.
Es posa com a exemple el nou centre d'interpretació del Delta de l'Ebre,
una línia d'investigació amb la Universitat Rovire Virgili
i la Fundació Topromio a l'aposta
pel Centre Cultural de l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona.
Amb tot, Xavier Bas assegurava
que es mantindran els vincles amb les entitats més importants
que es beneficiaven de l'espai Tu ajudes.
entitat com l'associació de nens amb càncer a Fanoc.
Lamentaven la suppressió del programa.
També ho feien d'altres associacions
com la Lliga contra el càncer de les comarques de Tarragona
que era l'entitat més votada en l'edició d'enguany.
Una notícia no gaire agradable
d'aquestes que no són massa agradables de donar.
Tot i així, som conscients que la Fundació Caixa Tarragona
continuarà al costat de les entitats tarragonines.
Així ho han fet saber.
Volíem començar aquesta edició del Tothom d'avui
amb aquesta notícia,
amb aquest marcat context econòmic de crisi.
De seguida també en parlarem amb les persones
que han vingut aquí,
que segur que també estan notant
els efectes de la crisi en aquest món social
com és el de les persones amb discapacitat.
Tot i això, hem vingut a parlar de més coses
en aquesta edició del Tothom.
Tècnicament ens acompanya avui el Joan Maria Bertran
i davant del micròfon que us parla Miguel González.
Molt bon dia, comencem.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio
perquè les diferències són d'allò més normal.
De fet, el tema estrella del programa avui
és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat
que se celebra el proper dissabte, 3 de desembre.
A la ciutat de Tarragona s'han programat,
a banda de la lectura d'un manifest,
una sèrie d'actuacions diferents,
doncs divendres a la tarda i també dissabte.
De seguida us presento els convidats.
Abans, però, deixeu que us recordi
quines són les maneres de posar-vos en contacte
amb nosaltres, amb el programa.
En teniu 3, el correu electrònic,
a l'adreça tothom.arroba.tarragonaradiopuntcat,
al Facebook, també hi som presents,
amb gairebé 250 seguidors,
a facebook.com barra tothom,
i també som presents a la xarxa social Twitter,
a twitter.com barra tothom.tr.
Allà podeu conèixer les darreres novetats
de tothom i tornar a escoltar els programes
a través de la nostra pàgina web,
a tarragonaradio.cat.
Ara sí, obrim l'espai de l'entrevista.
Al llarg dels darrers anys,
la percepció del concepte de discapacitat
ha experimentat una gran transformació.
Penso que a mitjans del segle XX,
una persona amb discapacitat
es considerava invàlida i depenent,
i l'Estat es basava en un model assistencialista
per promocionar-li una vida
el més digna possible.
No obstant això,
al llarg de les darreres dècades,
i a mesura que es va començar
a prendre consciència del fet
que les persones amb discapacitat
eren i tenien els mateixos drets que la resta,
es va anar produint un canvi de mentalitat.
Com a conseqüència,
l'enfocament paternalista d'aquesta tensió
ha anat evolucionant,
de fet ho hauria de fer cap a un model
basat en el desenvolupament dels drets humans
i la integració social d'aquest col·lectiu.
Des de l'any 1992 les Nacions Unides
han instaurat com a celebració anual
el dia 3 de desembre
el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.
A Tarragona també el celebrem
amb un programa que tot seguit comentarem
amb els nostres convidats.
Ara ja sí que els podem saludar,
els tenim ja a l'estudi,
com no el Romà Soler,
tècnic del Servei Municipal de la Discapacitat.
Romà, molt bon dia.
Bon dia, Miquel.
Juani Fuentes, directora de l'11 a Tarragona.
Juani, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
La Paula Ulloa també ens acompanya,
coordinadora del Club Social La Muralla.
Hola, bon dia.
Estefanía Guirado,
ella és responsable de la Llar Sant Salvador.
Estefanía, molt bon dia.
Bon dia.
Raquel Martínez, directora del Col·legi Solc,
també ens acompanya.
Raquel, molt bon dia.
Bon dia.
I la Leo Robles,
una de les responsables del grup de teatre Canyotes
del Club Vaixell de Tarragona.
Leo, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Em fa especial il·lusió aquesta taula
perquè molts de vosaltres us conec,
ens coneixem ja d'altres entrevistes,
algun és la primera vegada,
entre valtres també us coneixeu,
de fet,
estàvem parlant ja a la porta de l'estudi
abans d'entrar.
Vull dir que em fa especial il·lusió
reunir-vos un dia com avui en aquest estudi
per parlar d'aquest Dia Internacional de la Discapacitat.
Romà,
què tenim de diferent enguany?
Continuem una mica
amb l'exercici d'ans anteriors?
Tenim alguna cosa d'indiferent
que les ha assenyalat una mica,
és que enguany va seguir
del decreti festival
i ha estat una ocasió
perquè les entitats
midin una mica més amunt
del dia a dia
de les seves activitats
i es reconeixen
l'universal de l'experiçó.
Pensarà,
som coneguts en aquesta taula
i per això
ha sortit una idea
de les pròpies entitats
que fa un mes
entre elles
se van reunir
i van proposar
que ara explicarem,
van proposar una taça cultural
que tendré dues càstres culturales
que tendré dues càstres culturales
una serà el dia 2
la véspera
el divendres
y tendré llocat
la victòria
de Catalunya Caixa
i l'altre
que ja es parlarà
tindré lloc
ens acollirà
l'11
A la sala d'actes
com dèiem
el dissabte
Hi ha més coses al matí
de moment centrem-nos
en aquesta tarda de divendres
en aquesta tarda cultural
per a la discapacitat
a partir de les 7
a l'Auditori Caixa
Catalunya Caixa
com deia el Roma Soler
tenim una performance
a càrrec del Trot Teatre
per començar la tarda
Bueno
Encara s'ha de confirmar
que
podria haver-la
En principi
està programada
Sí
Molt bé
Després
clar
moltes associacions
de les que avui
tenim representació
ja han participat
en l'eclèctic
en d'altres
en d'altres activitats
si més no
el que us uneix
una mica a tots
a banda que
tots treballeu
per l'àmbit
de les persones
amb discapacitat
és que tothom
teniu
una representació
en el món teatral
per exemple
El taller de teatre
La muralla
que ens oferirà
Estació en perdida
Paula
Sí
Què podrem veure
què ens heu preparat?
Bueno
és una obra nova
que es va estrenar
en el mar
del Festival de l'Eclèctic
i ara
com va tindre molt d'èxit
doncs la tornem a repetir
el divendres per la tarda
i el dissabte
a la 11 també
i és una obra
i és una obra
que va sobre
sobre un viatge
en tren
Sobre un viatge
en tren
Sí
I què ens voleu mostrar
amb aquest viatge
en tren?
Accidentada
una mica
Accidentada
Bueno
el dia a dia
del que et pots trobar
en un vagó de tren
Recorda'ns Paula
qui participa
en aquest taller
de teatre a la muralla
Quines persones
i amb quin nivell
o amb quin grau
de discapacitat
participen a l'obra
perquè els nostres
lents també es facin
una idea
Bueno
la nostra companyia
està formada
per usuaris
que tenen malaltia mental
i bueno
doncs això
ells treballen
durant tot l'any
en un taller
al club
que treballem
doncs per la inserció
sociocomunitària
a les persones
amb malaltia mental
llavors considerem
que fer teatre
per ells
és molt bona teràpia
i sobretot
portar-ho al carrer
i normalitzar
doncs els espectacles
i que doncs
portar-ho a la ciutat
i ho veure
al públic en general
La Llarg Sant Salvador
representada avui
per l'Estefanía
Estefanía
què és Roda Blas?
És una idea
que va sortir
del nostre afició terapeuta
i és Sant Salvador
al revés
Salvador al revés
Ah, és veritat?
Sí, sí
Sí, llavors vam pensar
en aquesta idea
li vam dir als nostres nois
i li va agradar molt
i llavors juguem
amb aquestes paraules
que tothom ens ho pregunta
i ens agrada
L'Estefanía
és la primera vegada
que ens visita
si no m'equivoco
els estudis de Tarragona Ràdio
al final
després de tantes edicions
la memòria ja em falla
a la Llarg Sant Salvador
qui hi assisteix?
Què és exactament
el que feu allà
Estefanía?
Doncs els residents
que estan allí
són residents
amb discapacitat física
amb cadirada de rodes
i després també
venen de centre de dia
llavors fem un mix
i els participants
que surten a l'obra de teatre
són tant residents
com nois de centre de dia
El cas del grup de teatre Ganyotes
ja el coneixem també
el programa
de fet la Leo
ja ha estat aquí
alguna altra edició
ens oferiu
un assaig obert
i és que esteu preparant
alguna cosa
a llarg plaç
no, Leo?
Sembla?
Sí, així és
nosaltres
ara només us podem
fer com un petit tast
del que serà
la nostra pròxima obra
i és un assaig obert
que hem preparat
amb molta il·lusió
i ja fa
uns quants
uns quants dies
que ho estem fent
i sembla que quan podrem
podem avançar data
d'estrena o no?
Ui, encara no
m'ha dit un no seller
que cap al 2013
cap al 2013, sí
Molt bé
i què és exactament
el que esteu preparant?
Si podem fer alguna avançadeta?
Bé, així com avançada
podem dir que és
una obra de teatre
que anirà sobre el circ
i que es titularà
Tres quarts de circ
Tres quarts de circ?
Tres quarts de circ
Fent una mica també
de joc de paraules
amb aquestes
paraules
valga la redundància
A banda, sembla també
Roma, que podrem gaudir
de la presència
de l'Anton Duc
que és un cantautor
m'explicaves l'altre dia
que també formarà part
d'aquesta tarda de divendres
Sí, és un cantautor
que vindrà
de Montblanc
que també va participar
en el festival
i ens operarà
les composicions
l'altre cop
Ja de cara a dissabte
de 3 de desembre
i amb motiu
com dèiem
del Dia Mundial
de la Discapacitat
l'11 a Tarragona
ens convida
a gaudir
d'una tarda de teatre
on participaran
tres companyies
de diferents associacions
del món de la discapacitat
de la ciutat
de Tarragona
la companyia
de teatre
Els Fantàstics
de l'escola
Solc
ara de seguida
li pregunto a la Raquel
què ens oferirà
però abans
Juaní
feu una mica
d'anfitrions
en quant
d'aquesta tarda
de teatre
Sí, aquesta tarda
el dia 3
farem
al final són dos
Sant Salvador
no ha pogut estar
Sant Salvador
participa
però com ens explicava
ara l'Estefanía
divendres
i seran dos
i és una mica
de mostrar
ja no la discapacitat
sinó les capacitats
de tots els que
podem ser-hi
i en aquesta tarda
obrim les portes
de la 11
perquè
dos companyies
la Muralla
i l'Escola Sol
puguin mostrar
allò que sí
que som capaços
de fer
entre altres coses
A partir de les 6
de la tarda
la companyia
de teatre
com dèiem
Els Fantàstics
de l'Escola
Solc
de Tarragona
ens representa
l'obra
El gran circ
del Solc
la cosa va de circ
Sarquel
Doncs sí
els nostres alumnes
estan molt motivats
per participar-hi
va ser una idea
que va començar
l'any passat
arrel de la festa
de Carnaval
i que en mica en mica
ha anat creixent
i cada vegada
té més cos
i més pes
i pels nanos
això de poder
mostrar la feina
que fan a l'escola
i ser els protagonistes
per un dia
damunt l'escenari
és impressionant
i jo viuen
com molt
molt enriquidor
De totes maneres
per no deixar
de banda
el grup de teatre
de l'11
tot i que són
els anfitrions
d'aquesta tarda
Juan
i sí que és veritat
que Amanida Teatre
actuarà també
aquest desembre
Sí
El dia 9
El dia 9
El dia 9
debutarà la nova obra
que es diu
La boda de l'ojalatero
i bé
esperem que surti bé
com tothom
I escolteu
hi ha una pregunta
oberta
anem ja fent
una mica de debat
per què
aquesta afició
pel teatre
perquè
si som
sis representants
de diferents
associacions
ens estem centrant
en el teatre
és pot ser
la disciplina
que resulta
més fàcil
treballar
per persones
amb discapacitat
que comunica més
no sé què en penseu
Leo
per exemple
Jo crec que no és així
jo crec que
qualsevol disciplina
artística
pot ser molt interessant
a treballar
el que passa
és que nosaltres
personalment
a Teatre Ganyotes
ja fa molts anys
que ho treballem
i és una eina
que ens serveix
i que
és molt útil
per què
doncs perquè nosaltres
cada divendres
assagem
cada divendres
ens apropem
una miqueta
allò que volem aconseguir
llavors el dia
que ens ho proposem
i sortim a l'escenari
podem mostrar
tot allò que hem fet
no
i
poder expressar
tot el que
hem estat treballant
davant del públic
i que el públic
ho pugui rebre
doncs és
per nosaltres
és la nostra gratificació
en el vostre cas
Paula
com funcionen
els assajos
el dia a dia
del grup de teatre
bueno
nosaltres
també estic d'acord
amb la Leo
que qualsevol disciplina
artística
funciona superbé
nosaltres fem tallers
de diferents coses
hi ha els que pinten
els que fan teatre
i tot funciona molt bé
nosaltres assagem
el grup de teatre
amb el nostre director
que és el Sergi
i assagem
una vegada a la setmana
i nosaltres
el que notem
de beneficis del teatre
sobretot
és aconseguir
el treball en grup
i sobretot
nosaltres
per el que lluitem
que tenim
el gran handicap
de la malaltia mental
que és l'estigma
no la mala imatge
que té la malaltia mental
llavors fer tallers
d'aquestos
com el teatre
i sortir al carrer
i que la gent vegi
que es pot fer
una vida normalitzada
i que és això
el que més ens aporta
a nosaltres
En el vostre cas
Estefania
seguiria la tònica
de la Leo
de la Paula
Nosaltres
aquest any
hem fet el teatre
sobretot
agrair a l'11
perquè vam estrenar
amb ells allí
i llavors
Sou relativament nous
en aquest sentit
i jo veig
el gaudiment
que tenen els nois
quan ho fan
i a vegades
no veus la cadira
llavors veus
com ells
van assajant
es superen dia a dia
i la veritat
és que és un goig
la veritat
que m'agrada molt
fer teatre amb ells
En el cas del sol
Raquel
fa molt temps
que feu teatre?
Nosaltres a l'escola
és una activitat
que fem de manera setmanal
però aquest any
ha sigut la primera vegada
que hem participat
a l'eclèctic
i pels nanos
ha sigut molt enriquidós
Heu obert les portes
una mica
heu sortit
de l'interi
de les representacions
més internes
podem dir-ho d'així
Sí, és una manera
de mostrar a la ciutat
el treball que es fa
dins de l'escola
obrir-nos les portes
i bueno
la veritat
és que
hem d'anar
penso que
totes les entitats
cada vegada
ho tenim més clar
el fet d'obrir portes
i mostrar la feina
que fem
que és molta
En el cas del grup
Amani de Teatre
ja porto també
molt de rodatge
sobre els escenaris
de molts llocs
de Catalunya
i d'Espanya
per dir-ho així
Sí, porta ja 14 o 15 anys
ja funcionant
com a grup de teatre
Doncs
Déu-n'hi-do
totes les opinions
que ens comenten
aquesta tarda
les entitats
pel que fa
respecte al teatre
A mi m'agradaria
que m'expliquéssiu
què és el més fàcil
i el més difícil
a l'hora de treballar
amb persones amb discapacitat
per muntar precisament
obres de teatre
per exemple
Paula
comencem per tu
Bueno, jo crec que
també
s'ha de veure
que cada discapacitat
té els seus
és un món
és el que diem sempre
A vegades sempre ho parlem
entre n'altres
que a n'altres
ens funciona molt bona cosa
amb nosaltres
però jo
parlant des del nostre punt de vista
de la malaltia mental
el que més costa
és el compromís
perquè a ells
els costa molt
agafar un compromís
que vinguin els assajos
i bueno
des del punt de vista positiu
doncs és això
aprendre a treballar en grup
també el que més costa
és el compromís
però també t'aporta
que adquireixen
aquesta responsabilitat
i al final
doncs s'acaben venint tots
i es fan responsables
de la seva obra
Leo, estaríem d'acord amb això?
No, en el nostre cas
Maltros és diferent
Sí, en el nostre cas
és bastant diferent
perquè ja fa molts anys
que ho fem
La fase del compromís
està superada
Està super superada
El divendres que no venen
ja els hi sap greu
els pares ja et venen a avisar
el divendres anterior
i escolta, mira
que és que la setmana que ve
no podrà venir
perquè tal, no sé què
Per nosaltres potser
la nostra dificultat
és
una obra de teatre
triguem uns 3 o 4 anys
a fer-la
Sí, perquè si esteu treballant
ja de cara al 2013
i ara no fa molt
i ara no fa molt
portaveu aquest musical
sobre Gris
si no m'equivoco
Sí, de Remember
Molt bé, el Remember
exacte
Sí, sí, sí
i és això
triguem uns 3 anys
a poder estrenar
llavors tot el treball premi
que s'ha de fer
que has de començar
de mica en mica
que
els primers assajos
sobretot
que has de canviar el xip
i hem acabat amb aquesta obra
ara comencem una altra
això potser és el que més...
Perquè els actors són els mateixos
coincideixen d'una obra a l'altra
Sí, sí, sí
són els mateixos
potser hi ha algun canvi
clar, nosaltres tenim una companyia
un grup de teatre
de 40 persones
Déu-n'hi-do
llavors
35 o 37 d'ells
encara són els mateixos
encara continuen
En el vostre cas
Estefania
que comentàvem abans
que era una cosa més nova
Sí, nosaltres
sobretot
el problema que tenim més
és el que és
el volum
nosaltres
el portacadira de rodes
són entre 12 i 15 persones
que participen
que són actors
llavors el volum
mirar tots els desplaçaments
La mobilitat és molt més reduïda
Sí, molt bé
la veritat és que
això és el que més ens preocupa
però el compromís
sobretot de part d'ells
si no van ensajar
Ai, que no puc avui
però demà sí que puc
llavors és que
la il·lusió és el que més m'agrada
d'això
Raquel?
Bé, jo és que
ho he viscut com una experiència
molt positiva
a l'escola
ha sigut un acte molt bonic
potser sí que has de dedicar
uns recursos extres
a nivell de personal
que potser no els tens contemplats
però bé
al centre
ens hem reorganitzat
però penso que
ha sigut molt positiu
pels nanos
i llavors
el poder
penso que
el treball de les emocions
de tot el que ells han sentit
en la posada en escena
i el que vindrà
si continuen fent bolos
penso que
això és el més enriquidor
perquè són nanos
que sempre tenen problemes
de controlar les seves emocions
de regular-les
i amb el teatre
ho pots fer
perquè s'ha creat
moltes emocions positives
i després els nanos
són capaços
d'anar gestionant
mica en mica
sí, sí, d'anar van
a ver
de lo que també
preguntes abans
jo crec que el teatre
és una de les tres
activitats totals
que toquen
molts nivells
toquen distors
les emocions
molt important
que
esto de passar
en la reguera
penses
la representació
i la presentació
tan individual
com col·lectiva
davant de la societat
la fisioteràpia
però
feta
d'una manera
en el càster
de gent
amb discapacitat
física
d'una manera
molt més enriquadora
que no una secció
de fisioteràpia
la cultura
d'aprendre
un text
en alguns casos
clar, si quan parlem
de teatre
estem parlant
de moltíssimes més coses
enllà
de moltes més
teràpies
i de molts més beneficis
com el que ens comentàvem
ara
les diferents
representacions
suposo que et refereixerà
això a Roma
sí, sí, sí
molt bé
doncs
hem de continuar
em perdonareu
perquè estic una mica
encostipat
i ja estava ara
més pendent
d'un
bé
continuem
voldria entrar una mica més
en el món interior
com se sol dir
entre bambalines
perquè per exemple
en el cas
d'Amaní de teatre
Juan i sé que
utilitzeu petits trucs
per poder-vos moure
dalt de l'escenari
ho hem comentat
moltes vegades
aquí
jo crec que
és interessant també
explicar
quins són aquells
petits trucs
aquelles coses
que no veiem
però que el mateix fet
de ser persones
com dèiem abans
amb unes capacitats
diferents
ens ajuden
a representar l'obra
en el vostre cas
per exemple
per exemple
marcar les línies
de l'escenari
perquè els actors
ho tinguin clar
aquest seria un dels trucs
sí, sí
s'ha de marcar
les línies de l'escenari
i s'ha de marcar també
el final de l'escenari
perquè a vegades
és un risc
tu tens un
un papel
que has de caminar
molts de passos
i com et descuidis
caus de l'escenari
i tot això
s'ha d'anar marcar
pot ser
bastant incidental
bastant accidentat
o que una taula
o els mobiliaris
estiguin sempre
en el mateix lloc
per poder conèixer-los
ens visitaven
components
de l'amanida teatre
i ens explicaven anècdotes
allò d'haver tombat
alguna planta
d'haver-se assegut
en algun lloc
sí
de fet en eclèctic
perquè algú
no es coneixia l'obra
però els que la coneixien
doncs
vau tenir alguna anècdota
també
sí
algun cop
s'ha donat
d'una taula
canviada
en l'escenari
del metropol
perquè clar
cada escenari
és un món diferent
i canvia
ho has d'adaptar
i ho has de senyalitzar
per poder moure't
en el vostre cas
Paula
també feu servir
aquests trucs
que la gent no veu
però que hi són allà
bueno
un altre és del tema
de mobilitat
i discapacitat física
no n'hi ha
però clar
el truc sobretot
és clar intel·lectual
i de memòria
i això
doncs
ara hi ha algú
apuntant constantment
el professor de teatre
el pobre
doncs està
darrere
i està fent xivetazos
i així
és el que més
nosaltres notem
Estefanía
heu tingut temps
a posar en marxa
algun truc
d'aquests
alguna coseta
la veritat
és que encara no
el que passa
és que
sí que pautem molt
les entrades
les sortides
i com està
i sobretot
quan participem
amb ells
en l'obra
sempre tens
com un capote
com dic jo
sempre tens
la mirada còmplice
d'ai
que no sé
per en baix
sempre els pots treure
d'aquest apuro
sí
la veritat
és que sí
estic molt contenta
perquè som tres monitores
que sortim amb ells
i gràcies a elles
i amb els actors
no podríem fer això
Raquel
vosaltres
seguim la línia
sí
també
ens vam plantejar
marcar el final
de l'escenari
perquè com que havien
de caminar
els negos
perquè no caiguessin
i després tenim
el Joan Martínez
que des d'aquí
li agraeixo
la seva implicació
en la nostra tasca
a l'escola
al teatre
perquè
ell és un as
i si hi ha
algun nano expert
ho sap
reconduir ràpidament
i el tornar
li refresca la memòria
és que aquí està
la capacitat
de la persona
que està actuant
de reconduir
i després
la capacitat
de les persones
que esteu al darrere
vigilant
que tot surti
com ha de sortir
en el vostre cas
Leo
que us atreviu
amb musicals
i amb aquestes coses
també Déu-n'hi-do
heu de tenir
el nostre
és molt divertit
perquè estem tots
els monitors
darrere
de bambalines
darrere
les cametes
explicant-los
què han de fer
quan han de sortir
quan han d'entrar
i comencem
a fer el ball
amb ells
gairebé
feu a valtros
l'obra
si obriquessin
el teló
i us veiessin
gairebé
a l'obra
la faríeu a valtros
Déu-n'hi-do
són aquests petits trucs
que comentava
anem repassant
perquè ens hem quedat
amb aquesta tarda
cultural
del divendres
de totes maneres
Roma
divendres al matí
tenim una fira
d'entitats
al Palau Municipal
i a la Plaça de la Font
també amb la lectura
del manifest
amb exposicions
fes-nos
cinc cèntims
d'això
sí
a partir
de l'essència
fins a l'una
doncs
les entitats
postaran
material
material
de divulgació
i coses
que
que estan fent
realitzant
en aquest moment
i
doncs
també serà
una ocasió
per a
fer lligams
no
i entre nosaltres
perquè la gent
que passi
per
l'indret
doncs
es trobi
amb
alguna cosa
que li pugui
motivar
a
Quase-Dotze
s'ha
llegit el manifest
un manifest
cinc anys
està
confeccionat
a partir
de
de les
propostes
que les mateixes
entitats
fan arribar
a la consellera
la senyora
Peregrin
i jo
doncs
em va estar
aquest manifest
i serà
molt interessant
o sigui
no serà
aquest manifest
institucional
d'altres anys
serà una mica
diferent
amb aquest sentit
i
seguidament
ara
amb la col·laboració
de
David
Charra
col·laborador
d'aquesta casa
de l'espai del cinema
dels divendres
molt bé
molt bé
doncs
tindré lloc
intentar
fer un
liptub
un liptub
amb
amb
la gent
que estigui present
i amb
alguna cançó
que
hem pensat
però que no es pot dir
perquè encara
hem de
no no
perquè encara hem de
rebre el permís
doncs
sí
que després
no hi hagi problemes
però
pot ser
d'algun grup
local
ja volem
doncs
ens convidem
a assistir
aquest matí
el dip d'up
organitzat
pel nostre
company David
Serra
la tarda
a partir de les 7
a l'Auditori
Catalunya Caixa
i després
dissabte
recordem
al Saló d'Actes
de l'11
a Tarragona
m'agradaria
anar tancant
aquesta entrevista
comentàvem al principi
fèiem aquella reflexió
a l'inici del programa
de l'actual context
de crisi
moltes entitats
doncs
suposo que no té
aquesta
aquesta crisi
com és normal
i s'acusa
al sector
de les entitats
que treballen
per la discapacitat
no m'agradaria
acabar parlant
de la crisi
tant
sinó
amb un repte
de cara al futur
Juani
per exemple
què hauria de passar
perquè
clar
jo em pregunto
cal un dia
de la discapacitat
per representar teatre
perquè això
no ho podem posar
dins de les programacions
de la ciutat
perquè no ens podem
encara
fer més transparents
a la vida social
de Tarragona
un repte de futur
i acabem amb això
tan de bo
que sigui així
que no sigui necessari
que tindre un dia
internacional
de les persones
amb discapacitats
o un dia internacional
de la dona
que també
existeix
i sovint
va junt
perquè a vegades
encara
és més problema
però el repte
de futur
jo penso
que és això
que has dit tu
que arribi
aquell dia
en què no sigui
necessari
parlar de diferències
sinó que tot el que es faci
en qualsevol ciutat
sigui per a tothom
de veritat
Paula?
Sí, jo també
jo crec que un repte futur
és arribar a la normalització
completa
no?
No tindrà que dedicar
una tarda a nosaltres
sinó
intentar doncs
integrar-nos a la societat
i arribar a la normalització
Des de la llar
Sant Salvador
Estefania?
Jo sobretot
nosaltres pensem
integració plena
en tots els àmbits
sobretot
No només en una tarda
de teatre
sinó
en totes les activitats
possibles
Sí, la veritat
és que sí
Raquel?
Jo comparteixo
opinió
penso que la integració
plena
s'ha de buscar
cada vegada
la societat
està més preparada
per portar-ho a terme
i les entitats
també oferim
una qualitat
que penso
que fa
que estiguem
a l'alçada
de qualsevol
És el que comentàvem
al principi
que tant associacions
com entitats
com famílies
com
les mateixes
persones
amb discapacitat
han fet un canvi
en aquests darrers 20 anys
que repassàvem
a l'entrada
Leo
suposo que en el vostre cas
seguiria la tònica
també
seguiria la tònica
però jo
perdó
jo vull afegir
que les entitats
que avui estem aquí
fent aquest programa
unim forces
per aconseguir això
i ara per exemple
en aquest dia
el dia 2 de desembre
i el dia 3
que estem celebrant
el dia internacional
de la discapacitat
o amb el festival
de l'eclèctic
cada vegada més
ens apropem
a aquesta normalització
Sí, perquè de fet
Romà
fins i tot
algunes obres
de l'eclèctic
estaven ja dintre
de la programació
del Teatre Metropol
vull dir que
a poc a poc
anem aconseguint
aquesta fita
tu creus?
Sí, sí
des de l'àrea
de cultura
estanova
sí
i en la primera edició
una de les propostes
se coprogramava
també a la temporada
de Tartó
del Teatre
en aquest cas
fau
la llamada
del
Sí, del
Flick Flack
del Flick Flack
sí, sí
i em penso
que també
és un pas
i també
volia dir
que sí
que
potser
no cal
dir
ja
potser
cal
pensar
en un dia
que no cal
que se li
aconsegui
aquestes
diades
però també
nosaltres
ja estem
enfocant
la diada
també
com una
ocasió
retrobada
com una cosa
que ja no és
només
reivindicatiu
sinó que
vol
estar present
en la societat
i aprofita
aquest dia
per això
més enllà de la sensibilització
i la reivindicació
doncs aquesta
unir esforços
que ens comentava la Leo
molt acertadament
i també
ser un espai
de trobada
Romà Soler
Juan Ifuentes
Paula Ulloa
Estefanía
Guirado
Raquel Martínez
i Leo Robles
moltíssimes gràcies
per assistir aquest matí
en aquesta taula rodona
hem parlat de discapacitat
hem parlat de teatre
jo em quedo
amb aquest esperit
suposo que vosaltres
també
d'unir forces
i d'utilitzar
aquesta diada
i el teatre
doncs
com cal
també
encoratjo els oients
que visitin
totes aquestes actuacions
que formin part
del LibDub
consultin també
el Facebook del programa
penjarem la programació completa
quan ja sigui definitiva
perquè la puguin consultar
i només
hem de desitjar-vos
doncs això
bon teatre
i bona diada
gràcies
gràcies
doncs un plaer
conversar
amb tots els
convidats d'avui
de l'espai
i tothom
saludem també
dues persones més
que tenim a l'estudi
que no han parlat
han vingut de visita
i de fet
han estat també
acompanyant-nos
en aquest espai de ràdio
us recordem
proper dissabte
dia 3 de desembre
dia internacional
de les persones
amb discapacitat
a Tarragona
també us celebrem
com heu
com ho pogut sentir
una forta salutació
nosaltres tornarem
dilluns vinent
i parlarem
d'esports
parlarem d'esports
de moment
no us avanço
res més
dilluns
a partir de les 11
alguns minuts
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
una salutació
molt cordial
a la part tècnica
el Joan Maria Bertran
i que us ha parlat
Miguel González
bon dia
Tothom
un programa
de Tarragona Ràdio
normalitzant
la discapacitat