Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Forament gitats!
klar!
Fins demà!
Fins demà!
N взять de 기at!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i energia nuclear, però doncs, mira, des de la meva ignorància en aquest tema,
doncs a mi em fan por, i jo la veritat és que si per mi hagués sigut,
estaria tancat tan bandellós com escur.
La majoria de la població no hi entenem gaire.
Albert, quina posició creus que pot passar al nostre país al voltant de les nuclears,
arran del que està passant al Japó?
La Rosa ha donat dues notes, que crec que són les definitòries.
La una és el concepte de la por, és a dir, de la precaució,
i l'altra és l'aspecte del control,
perquè jo crec que tampoc fa falta posicionar-se si som pronuclears o antinuclears.
El cert és que aquí dintre de dos mesos, si no tens l'aire condicionat, no s'hi podrà viure.
I ens hem acostumat d'una manera en què a casa nostra el consum d'electro és tremendo,
i ara quan el senyor Ganassi estava tan elaborat, pensava que de sobte aquí acabés d'arribar el gas
que ens arriba del mitjà orient, o ve on ens rebeix el petroli que ve dels orals,
doncs evidentment aquí tindríem un problema gravíssim.
És a dir, no sabem el que ens desbastellaria la vida, el que ens desmuntaria la vida.
En conseqüència, jo crec que baix aquestes premisses d'un control extraordinari,
que és el que en definitiva està establert,
després les gent es relaxen,
però amb un control exhaustiu,
jubilant les centrals d'orals quan es tinguin que jubilar.
Són elements que generen molts beneficis a les seves empreses, a les propietaris.
En conseqüència, no passaria res per ser especialment curosos,
i quan, és a dir, que parlar-nos d'ordre econòmic no mermi la seguretat.
Però al final, en definitiva,
l'energia nuclear és la que origina menys contaminació de CO2
i és la que en definitiva, ben controlada, és la més recomanable.
Jordi.
Bé, jo en aquests casos crec que el pitjor moment per parlar del Japó és ara,
perquè primer no tenim ni la informació.
Del Japó o del debat nuclear vols dir?
No, del que ha passat al Japó sobre l'energia nuclear.
Per exemple, a Espanya el pitjor incident nuclear que ha passat va ser a Saragossa,
com la gent que s'informa d'aquests temes sap,
i va ser en una instal·lació hospitalària.
Recordem que al món el pitjor accident industrial de la història
ha sigut en una planta química, el Bopal.
És a dir, que la PON no sembla ser una bona consellera en aquests temes.
Per exemple, és preocupant que la central nuclear de Fukushima,
que és una central nuclear americana,
estigués dissenyada per suportar un terratrèmol,
dos o tres punts per sota del terratrèmol que ha passat ara.
És a dir, ara al Japó s'hauran de plantejar que totes les centrals nuclears que en tenen,
que tenen 55, per ser una menys que els nostres veïns de dalt,
les hauran d'augmentar a 10 graus de l'escala Richter,
que recordem que és decibèlica.
És a dir, entre un de 8,7 i un de 8,9, no hi ha 0,2 de diferència.
És que potser és molt més fort un terratrèmol així.
A part, en el cas del Japó, com que està a la costa
i com que té la formació geològica que té,
s'ha sumat al tsunami,
el que ha fet que els mecanismes de control també comencessin a fallar,
totes les nuclears...
Per això ha aplicat aquí, Jordi?
Tu creus que ara ens hauríem de replantejar...
Tancar el més aviat possible les nuclears o no?
O mantenir l'activitat com...
Jo crec que no.
Si a Tarragona tenim un terratrèmol de 8,9 de l'escala de Richter i un tsunami...
No ho expliquem.
El problema menor que tindrem serà la nuclear,
perquè a més la nuclear està força controlada...
Si tinguéssim aquí un terratrèmol com el del Japó...
Per exemple, tenim un polígon petroquímic que no aguantaria segurament...
I bueno, hauríem de veure...
Però clar, el debat que genera és això que fem amb les nuclears al nostre país.
Aquest és un debat segurament que s'ha de fer a nivell de tot Espanya
i que està pendent.
Jo crec que la seguretat de les centrals és molt més que satisfactòria.
Crec que tenim altres temes que no tenen la seguretat que tenen les nuclears.
És la meva opinió, amb la miqueta que entenc.
Aquí tampoc em deixaria emportar.
Com he dit, la central japonesa...
Al Japó hi ha diverses centrals, hi ha 55.
Algunes són, moltes són americanes i algunes són franceses.
Sí que els francesos renoven molt les seves nuclears.
I aquí és possible que hi hagi interessos francesos per renovar algunes nuclears.
i ja, per acabar de posar una dada sobre la taula,
l'electricitat que comprem, dit així una mica en pla en Barrué,
que comprem a Bandelló ens surt a 30 euros, el megavat,
i la que li comprem a les centrals nuclears franceses ens surt a 70.
És a dir, aquí hi ha molt negoci, hi ha moltes coses.
i quan tinguem morts i quan tinguem malalts i quan tinguem,
aleshores, sobre l'incident de la central de Fukushima,
aleshores podrem parlar.
Jo crec que ara començar a parlar sobre si sí, si no, si no...
I no oblidem...
Aprovar d'acrets llei...
I no oblidem que...
Doncs això és el que s'està fent a tot arreu.
I Alemanya és el que deia, que a nivell europeu,
Alemanya ha decidit aturar l'activitat de les centrals més antigues.
Però li compren l'energia nuclear a França
i els residus els tenen a Alemanya.
Deixi'm saludar el Quart Contrador i que ha arribat.
Un moment, Albert, que el saludo, el Joan Saruja.
Joan, bon dia.
Albert, digues, preument.
No, jo volia apuntar a l'amic Roca
que es dona aquest fet paradoxal
que consumim l'energia nuclear francesa,
ens costa molt, tres vegades més del que va d'aquí en producció,
i després ens donen el rebuig.
El que passa és que...
Ara se'l queden.
Un moment, senyors.
Però t'estan cobrant pels residus nuclears
i a part t'estan dient, jo no els vull tenir per sempre.
Un moment, que ni el Jordi ni l'Albert
m'han contestat gaire la pregunta.
La Rosa, sí, sobre allò que faríem amb les centrals.
Li plantejo al Joan Saruja
arran de tot el debat nuclear que s'està produint pel que ha passat al Japó.
Què hem de fer amb les nuclears d'aquí, del nostre país?
Tancar-les el més aviat possible, no?
Jo crec que tancar-les el més aviat possible és cert,
però això el més aviat possible és que hi ha un calendari.
Vull dir, que hem de seguir el calendari.
El calendari que em sembla que arriba fins al 2022 o 2024 i tal.
Bueno, doncs això, anar-les tancant.
A veure, jo amb el tema nuclear sempre he dit el mateix.
A veure, aquí hi ha uns residus que duren mil anys o mil no sé quants anys.
Bueno, hasta que no solucionem això de les nuclears és insostenible.
Les que tenim, és cert, i que hi ha un calendari i tancament,
doncs seguim aquest calendari i punt, i no n'obrim cap més,
no n'obrim cap més, perquè hasta que no es resolgui això
dels mil anys que duren els residus nuclears,
bueno, això és insostenible de qualsevol manera.
El que sí també és cert és que, i el Jordi ho ha dit,
aquí al costat de França tenen 50 i no sé quantes nuclears.
Si passés alguna cosa, això està aquí al costat.
Vull dir, recordeu-vos que a Txernòbil, el núvol,
va arribar a Suècia, va arribar a França, va arribar a Àustria, va arribar...
A Catalunya.
Sí, davant d'una cadastrofina nuclear, a veure, important,
una cadastrofina nuclear important, bueno, les seguretats,
tu pots tindre no res i t'afecta exactament igual,
i t'afecta exactament igual.
Per tant, el debat ha de ser a nivell nostre, lògicament,
a nivell d'Espanya, però també ha de ser un altre,
un debat a nivell mundial, perquè és que, claro,
tu pots estar aquí limpio allò de paja i polvo,
i aquí al costat tenen no sé quantes i tal.
Només una referència més a això, perquè ja ho comentàvem en la tertúlia,
que aquí a la província de Tarragona, que estem acostumats,
i especialment a Tarragona, al pla secte,
el pla de seguretat de les químiques, amb els simulacres que s'han fet,
aquí el que es troba a faltar és que des de fa molts anys
pràcticament mai no s'ha fet un simulacres d'emergència
amb les poblacions nuclears,
que el PENTA és un pla que en aquest sentit està molt per sota
del que ens ofereix el pla secte,
que aquí sí que, i això ho coneixem molt més,
els terrenins hem avançat i molt positivament en els últims anys.
En fi, l'actualitat vindrà marcada encara durant molts dies,
suposo, pel tema nuclear.
Els hi plantejo altres aspectes de l'actualitat.
si volen comentar, en fi, l'últim que hem conegut
arran de la tragèdia de l'accident de la 340.
En fi, més enllà de què s'ha sabut que la conductora
no tenia carnet homologat a Espanya,
ni tenia assegurança al vehicle,
el tema de la carretera, del tram,
si és un punt negre o no un punt negre,
no sé si són habituals d'aquella carretera,
com a conductor, si consideren que allà s'ha de fer alguna...
s'ha de prendre alguna decisió.
Ahir els alcaldes, la reunió de Torre d'en Barra,
Altafulla i Tarragona van decidir esperar a veure què diuen els Mossos
per realment instar o no al Ministeri de Foment
a que posi mesures.
Albert, que em demanaves...
En aquell lloc hi ha dos punts que són absolutament un parany.
Un és, quan tu surts d'Altafulla,
que a Madrid hi ha un centre comercial
i a mà esquerra hi ha la gasolinera.
Allí, per conveniència de no sé qui,
la rotonda no està situada al mig de la via,
sinó que està situada mirant a Tarragona a mà esquerra.
I allí tu, quan arribes després de fer l'última rotonda,
normalment et pots trobar dins del supermercat
i no encertar el camí de sortir cap a d'arrere.
Però m'estàs parlant del tram de l'antiga 340.
Sí, estimat meu, t'he dic que hi ha dos llocs.
Un és aquest i l'altre on s'ha de fer una cosa semblant
és sota mateix de la rotonda de la Mora,
que és on se produeix aquest accident.
Tu véns d'Altafulla
pel desviament aquest nou que van fer, tan estret i tan...
La variant.
I quan arribes sota mateix d'aquest rotonda de la Bada
per anar a la Mora,
hi trobes tres vies.
Una que és la que ve,
els vehicles que venen de Tarragona cap a Barcelona,
la possibilitat d'agafar la continuació de la variant
i continuar cap al Mèdol i per amunt,
i l'altra a mà dreta per pujar a la Mora.
I això no està gens senyalitzat
ni estan separats els tres ramals.
En conseqüència, és molt fàcil
que aquesta pobra senyora,
que si a més no tenia cara de conduir,
no era una experta,
que en comptes d'anar-se'n cap a la dreta
anir-se cap a l'esquerra
i evidentment es van passar un camió
que venia amb violació contrària.
Però això jo crec que...
Per tant, s'ha de millorar la senyalització.
Home, perdona, allò és clamorós.
Allí tu condueixes de nit
i el risc d'accident és un risc d'accident altíssim.
Rosa, no sé si hi has passat o...
Hi he passat, hi he passat, hi he passat sovint
i el que he dit l'Albert és cert,
moltes vegades,
tot i coneixent la problemàtica
de la rotonda d'Altafulla
i fet cap a la zona comercial,
moltíssimes vegades.
I sota...
Però jo el que trobo encara més perillós
és la rotonda de la Mora.
Tant de dalt com de baix, eh?
Vull dir...
Dalt potser està més ben senyalitzada,
potser hi anem més,
però sota, sota, de veritat,
és que si no saps realment on vas,
te la pots fotre, eh?
Per tant, també seria partidària
de millorar la senyalització.
La senyalització s'ha de millorar.
Una altra cosa, doncs,
és la situació desgraciada, doncs,
d'aquesta senyora
que, doncs, damunt de...
que hi ha hagut, doncs, quatre morts,
es troba, doncs, s'ha descobert, això,
que no tenia el carnet legalitzat aquí a l'estat espanyol,
que no tenia assegurança al cotxe
i que, per tant...
Els nens no anaven lligats, tampoc, al darrere...
Els nens no anaven lligats,
no portaven cadireta, vull dir,
que incomplien tota la normativa aguda i per haver-hi.
I, per tant, doncs,
de veritat és que és una situació molt desgraciada.
Jordi, cal prendre alguna mesura en aquell punt de la carretera?
A part es veu que és un punt negre...
Al principi d'any va haver-hi un altre accident amb dos morts,
just en el mateix lloc.
Doncs, ja tardem.
Ja tardem.
Sí, Joan?
Sí, jo crec que, a part del fet amb sí,
del fet gloctuós i penós amb sí,
doncs, bueno, jo crec que si els Mossos estan fent un estudi del tema,
jo crec que hem d'esperar que ens diguin què és exactament.
Segurament que si hi ha hagut dos accidents és que passa alguna cosa, això segur.
Ara, dels Mossos que facin l'informe,
que expliquin i que diguin què és el que s'ha de fer,
i llavors, escolta, demanar-ho a aquella carretera,
jo diria que depèn de foment.
Sí, sí, és de foment.
Demanar a foment, doncs, escolta,
en base a l'estudi que han fet els Mossos,
demanem que hi hagi el que tingui que haver,
que hi hagi una seguretat.
No mal que alguns trec la menjada abans que diguin els Mossos
el que hagin de dir.
És que, clar, l'ideal seria que aquella carretera,
aquella variant inaugurada ja fa uns anys,
recordaran arran de totes aquelles mobilitzacions
que van durar mesos i mesos a la Mora
per aquell accident també tràgic de l'autobús municipal,
que allò sigui, en comptes d'una carretera, una autovia,
és a dir, que continuï sent una autovia, una via desdoblada,
que això evitaria, segurament, accidents de trànsit
com el del passat diumenge.
En fi, hem començat amb notícies realment una mica tràgiques,
o bastant tràgiques,
altres aspectes de l'actualitat segurament més agradables.
Avui recollim unes declaracions
de la màxima responsable d'Ikea a Espanya,
dient que el projecte d'Ikea per instal·lar-se a Tarragona
va a bon ritme,
i això ho va dir ahir a Sabadell,
on em van posar la primera pedra
del que serà el tercer Ikea que instal·len a Catalunya.
Que és 2015, no?
Alguna cosa a dir?
L'expansió fins al 2015 només deixa Sabadell a Catalunya.
Ara no tinc aquesta dada,
però el pla d'expansió a Catalunya
inclou dos projectes a Tarragona i a Girona,
abans del 2015.
Abans?
Sí, sí, sí.
És que Sabadell s'inaugura aquest estiu.
Sí, sí, perquè aquí les obres de l'Ikea,
pel que es veu durant...
Durant no res.
Ho fan en quatre setmanes.
De fet, són unes naus...
Estructura...
Estructura...
I diferents divisòries,
fabricades...
Perquè, a més,
el que els interessa precisament
és poder anar bellugant els espais
i poder anar fent...
Però, des del punt de vista de Tarragona,
i tenint en compte que l'Ajuntament de Reus
en les últimes setmanes
encara havia tret el cap dient això,
que algú d'Ikea tan important
com aquesta senyora,
la representant,
la directora general adjunta d'Ikea,
digui que això de Tarragona va bé,
Joan?
És una gran notícia,
però és una notícia
que ja la tenim descomptada, no?
No, no, però no descompteu tant perquè...
La tenim descomptada
perquè ja ho havien dit ben clar,
que sí, que fora aquí i tal.
Això simplement és una segona confirmació,
perquè això fa aproximadament
tres setmanes
que també ho havien tornat a dir.
El que passa és que potser
no havia sigut una persona
de tanta importància.
I davant d'uns micròfons,
ni públicament, no?
Per tant, a veure,
és una reconfirmació
del que ja sabíem.
Això és importantíssim,
per la nostra ciutat,
importantíssim per la zona
que hi ha d'allà,
això recordeu-vos-hi
que va a la zona de Camp Clar,
i per tant,
això vol dir,
em sembla que eren
600 llocs de treball directes,
si no estic equivocat,
i això vol dir que indirectes
seran com a mínim 300 o 400 més.
L'Ajuntament de Tarragona...
Això dintre...
Acabo, acabo, Albert.
Dintre,
doncs això,
dos, tres anys
això ho tindrem en marxa
perquè aquesta gent van ràpids,
la demostració és lo de Sabadell,
i jo crec que ara
el que m'assembla
que aquesta senyora
va dir,
doncs això,
que aquest fora
un gran centre logístic
i que dins de Catalunya
n'hi hauria un altre
que fora...
I el de Valls.
Perdó.
I el de Valls.
i una altra Girona
però que aquest vindria més tard.
El de Valls crec que és logístic.
No pots anar a comprar.
Ara ens haurem de canviar el pis.
Doncs igual, Jordi,
si tu i uns quants
us canviau de pis
ajudareu a moure
el secó de la construcció.
Que bona falta li fa.
Albert posava algun peró.
No, no, però,
Déu-m'ho en reguard.
Tot en positiu.
Però el que vull recordar
de l'Ajuntament de Tarragona
és que l'Ajuntament té
amb la seva mà
el tema urbanístic,
de moment hi ha una sèrie
de propietaris
que estan una mica esturats
perquè sembla que es corre molt
però no es compta gaire
amb la voluntat dels propietaris.
Llavors, a mi em consta
que bé,
que l'Ajuntament de Tarragona
està fent una mica
de coordinador
entre els interessos privats
i els d'IKEA.
Però jo el que demano
és que es tingui especial cura
amb aquests propietaris
que no estic demanant
que se'ls faci un tracte de favor.
Però sí que aquesta feina,
aquesta labor
de mitjançar
que fa l'Ajuntament
que realment sigui efectiva.
Jordi.
He dit bé
el de mitjançar
perquè està en realitat
fent això.
Algun comentari
del tema IKEA?
Que anirem a comprar, no?
Anirem a comprar.
La Rosa també?
Home, a mi
doncs hi ha
productes dels d'IKEA
que penso que no
però n'hi ha que sí.
A casa meva
doncs en tinc uns quants.
A part dels Frankfurt
i del salmó
que tenen a la botigueta
de fora,
doncs a veure...
I això ens reforça
com a capital comercial
encara més
després del pas
del cor d'inglès.
A la Rosa
li agrada IKEA
perquè recordeu
que tota la publicitat
d'IKEA
està basada
en la República.
Efectivament.
Ara, ara m'agrada.
A mi és una cosa
que em molesta profundament
perquè aquest
constitucionalment
és una...
Perquè és allò
de la República
de casa seva, no?
Exacte.
La Rosa,
xala.
Jo no.
Ara l'últim anunci
d'IKEA,
aquest del testament,
l'he trobat genial.
ha sortit ara fa...
No sé,
aquesta setmana
s'ha vist...
No cal donar
més publicitat
a IKEA
i sinó que la paguin.
I en qualsevol cas
l'Albert Ballbell
ha confessat
la seva vocació
monàrquica.
Això la sabia més.
Els hi proposo
parlar una mica més
de política.
Doncs, aleshores,
després de repassar
aquests temes,
perquè estem a dos mesos
de les eleccions
i tenim notícies
aquests dies,
hem tingut la crisi
o tenim encara
la crisi interna
d'Unió Democràtica.
tenim fitxatges
d'independents
en alguns partits,
especialment
els socialistes
que aquesta setmana
han anunciat
Natàlia Rodríguez
i Paco Zapater
que aniran
a les seves listes.
Això d'independents
en els partits polítics
és una moda?
Troben que està bé?
I vostès,
que pertanyen
a quatre partits polítics,
com ho veuen?
Albert,
jo deixem fer
un rep,
però una intervenció
brevíssima.
A Unió Democràtica
no hi ha hagut cap crisi.
Hi ha hagut
un fet electoral
més aviat,
abrandat,
però totes les coses
estan en el seu lloc
i tothom torna a estar
al seu lloc.
Com que és una qüestió interna,
suposo que els altres
contartulis
no voldran entrar.
Els altres contartulis
a callar.
jo parlo de casanesa.
Jo en quan...
No, no, no.
No entrarem al TML,
Albert.
No, no, no.
Home, jo crec que la incorporació
del tema dels independents...
La incorporació del Paco Zapater,
que no sé si incorpora
com a independent
o com a militant,
no ho sé.
No, és independent.
D'acord, d'acord, d'acord.
Ho ha dit ell mateix.
Estimant meu,
doncs jo crec que és
una bona incorporació,
no?
Jo suposo que la feina
pels advocats
deu estar malament
quan els advocats
ens dediquem a fer política
en compte
de preocupants
els nostres despatxos,
no?
Però jo crec que el Paco Zapater
és un tio que,
bueno,
el seu currículum
en si mateix
és prou eloquent, no?
Per tant,
és una mala notícia
per convergència.
No, no, no.
Però per què?
Si la política
és contribuir
al bé comú,
al bé de Tarragona...
Ai, que bé parles el rei.
Oh, no.
Rosa, Rosa,
que s'incorpori
una persona
amb la qual
des de la discrepància
et podràs entendre bé,
doncs això és una benedicció.
Més hi tindrien que bé.
Una altra cosa
és que sigui
com a...
com a...
com a atractiu electoral
que tingui...
Ara, aquell com a persona
és una persona
dialogant,
intel·ligent,
amb una visió
de l'estat important?
Doncs sí,
jo crec que sí.
Per exemple,
i evidentment
no la vull desmereixer
la pentacampeona,
doncs jo crec que és una dona
que pot saber molt
de córrer amb una pista
i potser de política
no en tinc ni idea.
No ho sé,
entens?
A veure, Joan.
Sí, jo entraria
en el...
No entraria a valorar
el tema concret,
però el tema
dels independents,
a veure,
com és el cas
del nostre partit,
jo dic que això
és una constance.
Nosaltres sempre,
sempre,
sempre en totes les eleccions
portem alguna independència,
incorporem independents,
un, dos,
depèn.
Per exemple,
a la passada,
al passat mandat,
vam incorporar
el Xavier Terrés,
un altre advocat.
Sí, sí,
la Dolores Herrera.
La Dolores Herrera,
vull dir,
sempre incorporem persones
que són independents.
I Josep Gisnavarro.
I Josep Gisnavarro,
perdó,
tres.
Aquesta vegada
també hi hagi tres,
no?
El que passa,
estimat amic meu,
que jo,
el Paco Zapater,
ell no tindrà
cap afiliació política,
però era un home
d'un mercat pensament.
És a dir,
el Paco Zapater
no tenia cap...
Normalment,
quan un independent
s'incorpora a una llista
és perquè hi ha
una certa proximitat,
no?
Ni el Xavier Terrés,
ni el benvolgut
Josep Gisnavarro,
et puc provar d'allò
que no eren gent de partit.
En canvi,
el Paco Zapater...
Una cosa és ser gent de partit
i l'altra puc tindre
unes idees properes.
Vull dir,
jo agrairé molt
que em demanin
d'anar d'independent
algun dia amb el PP
i els diré que no,
perquè el meu ideari polític
no va cap a aquell lloc.
I el PP li demanaria
la Rosa Rossell?
No,
tampoc m'ho demanarien.
Era un exemple.
Sobretot,
ara ja segur
que no li demanin.
Ara ja segur
que no...
Per a veure,
el paper dels independents,
Rosa,
a tu què et sembla?
Es posa de moda
de tant en tant?
No és que sigui.
O els que sou militants
i responsables de partits
us sembla bé?
Un moment, Jordi,
que si no
hi ha una barreja de veus.
No, a veure,
jo crec que
no és que sigui una moda,
sinó que
és habitual
i ja fa molts anys
que funciona d'aquesta manera.
Vull dir,
hi ha molta gent
que no es vol vincular
directament a un partit
però que per proximitat
d'idees,
li està bé
poder servir
a la seva ciutat
o darrere
de les sigles
d'un partit
però que ell
es pugui mantenir
amb una independència
i de dir,
doncs,
bueno,
jo m'agrada
el que tu fas,
el que tu proposes,
estic d'acord
en vindre amb tu
però no em demanis
que tingui un carnet.
Vull dir,
i és una actitud
per mi
molt lloable.
Jordi,
i el paper?
Bé,
suposo que cadascú farà...
A casa seva
que cadascú faci el que vulgui.
No, sí,
que de totes maneres
quan governes
ara es pot crear
figures de govern
que no siguin regidors,
és a dir,
que...
Què vols dir?
Per exemple,
ara si l'alcalde
digués
la Natàlia Rodríguez
ha de fer
o el Paco Zabatera
ha de fer
no sé què,
els pot anomenar
l'alcalde
com a càrrecs de govern
i tenen moltes coses
de càrrecs de govern.
Jo crec que
és bo que gent
de la societat
entri en política,
és bo...
També és cert
que de vegades
els més independents
els tens a dintre del partit,
eh?
Amb carnet
i són els pitjors,
però jo crec que al final...
És una mostra
per apropar-se teòricament
a la societat
quan es diu tant
que el ciutadà
està molt lluny de la política,
dels polítics,
el fet que entri gent
que no és política...
L'Albert diu que no.
Jo crec que el ciutadà
quan veu que un senyor
va amb una llista
no se l'enganya, no?
I jo, a mi, a veure,
excepte en casos extraordinaris
em fa l'efecte...
A mi, vaja,
a mi no m'agrada.
Perquè jo entenc
que una persona
és d'un partit
i durant els interregnes
entre eleccions
s'ho curra,
treballa per la causa,
etcètera, etcètera, etcètera, no?
Llavors,
anar amb un...
amb unes listes municipals,
no deix de ser una mica
el reconeixement,
el premi
per haver estat
una persona destacada
dins del teu partit.
Per tant,
ja pot haver-hi gent
de tots els partits militants
que se sentin agreujats, no?
No, no.
Perquè entren independents.
És el que vol dir.
Això no, Sara.
Jo t'ho dic
des de l'experiència,
des de l'experiència
que nosaltres, ja dic,
estem incorporant independents
des de sempre.
Des de que jo me'n recordo...
Però no pot haver-hi,
per exemple,
en aquest cas militants
o càrrecs del PSC
que se sentin agreujats
perquè hi ha gent de fora
entre les listes.
Quan jo et dic
que no n'hi ha
és que no n'hi ha en general,
que n'hi pot haver un, dos.
Però sí, home,
però clar,
estem parlant, jo què sé,
de dos mil i pico al filet.
Però també hi poden haver militants
que se sentin agreujats
perquè no van a la llista
i consideren que han d'anar avui.
I si tots fossin del partit,
segurament que també
hi haurien agreujats
perquè a aquella persona
no hi ha anat.
Correcte, correcte.
I a dos mesos
de les eleccions,
com veuen el panorama electoral
de la Tarraona Rosa.
Què et sembla?
Què, qui guanyarà?
Jo no tinc una bola de vidre,
tu, eh, jo.
Som es present a les eleccions.
Jo tinc una sospita
però no ho he pagat de prepotent.
Home, jo crec,
espero i desitjo
que l'alcalde Ballesteros
continuï governant la ciutat
quatre anys més com a mínim.
Espero i desitjo.
Ara, jo...
Què passarà?
Doncs la veritat és que no ho sé.
I Esquerra Republicana,
el govern?
Espero que sí.
El que passa que ja dic
que no tinc la bola de vidre,
no sé què pensen els terraunins
i per tant
no tinc ganes de fer porres.
Passo la pilota
a l'altra banda de la taula.
Albert Ballver.
Jo espero que hi haurà...
És a dir,
guanyarà les relacions
competència i unió
i d'alguna manera,
és a dir,
en pacte amb algú,
evidentment no tindrem
majoria absoluta,
seria ser un il·lús,
però jo crec que tindrem
majoria suficient
com per poder governar.
I llavors ja es veurà
amb qui com i quan, no?
És a dir,
jo tinc que
em desgreuja
del Partit Socialista
que seria gran derrotat.
I per què es basa
en la convicció
de guanyar les eleccions?
Sí, home,
perquè el Partit Socialista
a Madrid,
a Catalunya
i a Tarragona
han tingut una actuació
en alguns llocs
ja sancionada
per uns resultats adversos
com és el Parlament de Catalunya
que francament
ha decebut,
no vull ser especialment cruel,
ha decebut
d'una manera tremenda
l'electorat
i això, amic meu,
es paga.
I ells ja han tingut
la mala sort
d'un mal govern
ha coincidit
en un moment
econòmicament molt difícil.
La suma de tot això
portarà aquest resultat
que ja us dic...
Passo a la pilota,
a l'altra banda de la taula.
M'estranya que el senyor
després de tants anys
en política
compari tres eleccions
que són totalment diferents.
No, no, no.
Són totalment diferents.
Són diferents,
però són diferents.
Vull dir,
si mirem la història,
si mirem la història
o mirem els resultats
veiem que són totalment diferents.
No tenen res que veure
les unes amb les altres,
les unes amb les altres.
Si no,
només cal mirem
el Parlament de Catalunya
què ha passat
i què ha passat a Espanya.
Per tant,
fins al dia 22
això no ho sabrem.
Ara,
el que s'hi apunta,
les enquestes
que han sortit fets ara,
etcètera,
i les enquestes
sempre les hem d'agafar
des d'aquest punt de vista
que són tendències
i res més.
Tendències i res més.
El que apunta
és que el Partit Socialista
torna a guanyar
a l'alcalde Ballesteros,
torna a guanyar
a les eleccions.
Jordi,
això ho diu
per les estadístiques.
No,
perquè ens ho ha dit
Santa Tecla a l'orella.
A mi ho ha dit
Santa Tecla a l'orella.
No ho sé
perquè Santa Tecla
és de dretes.
No, no, no.
Santa Tecla
per això el van tallar.
A veure,
Jordi,
el Partit Popular
a què aspira?
Jo crec que
el Ballesteros
ha fet una bona jugada
fitxant
dues persones
amb una rellevança
mediàtica
perquè, bueno,
al final
ha de guanyar
unes eleccions,
sobretot si ell aspira
a controlar
el PSC de Catalunya
i ell necessita
un resultat,
és evident.
És una persona
que a Tarragona
ja ho té tot fet.
Ha governat
tres vegades la ciutat
des del 83,
va governar els 80,
va governar els 90,
ha governat ara.
I ell ara
el que necessita
és un gran resultat
electoral
i doncs amb això
ha de fer,
ha de tenir
una mica d'ams,
reclams electorals
que li serveixin
per catapultar-lo
hasta l'infinit
i massa allà.
És a dir,
que hauria fet
uns bons fitxatges
mediàtics.
Jo crec que ell
ha fet uns bons fitxatges
mediàtics
a nivell electoral.
I la confrontació
vostès en la campanya
electoral veuen
que serà bàsicament
amb aquest eix
que ara formen
el govern i l'oposició,
és a dir,
partits progressistes
i d'esquerres
i partits de centre
i de dreta
i que per tant
està endavant
d'un eix bàsicament
de model de ciutat
entre això,
dos models,
dues visions.
A mi m'agradaria més
que fos amb temes
puntuals de ciutat
com per exemple
la defensa de la capitalitat,
què hem de tenir
bé el centre de la ciutat,
l'estació de l'àvia
al centre de la ciutat,
que necessitem
un nou hospital.
I això no és qüestió
de dretes i d'esquerres.
A mi m'agradaria
pensar que no.
Joan.
Sí, a veure,
jo rebatre una mica
una de les coses
que he dit
que l'alcalde
Ballesteros pensa
en unes altres coses.
Ho ha dit ell, eh?
Ho ha dit ell.
No, no, no.
L'alcalde Ballesteros
quan està parlant d'eleccions
i si l'altre dia
que s'ha estat
a la seva conferència
o les dues últimes conferències
és que no ha parlat d'això,
vull dir, d'això, res.
No, no, eren conferències
que va prometre 6.000.
Exacte, exacte.
I la regidora d'Ocupació
a la carrera.
A Tarragona,
va prometre 6.000 a Tarragona
perquè si promet 6.000
per Catalunya
doncs hauria quedat
un pelí ridícul, no?
No ha arribat a ser mitjans.
I per tant...
A la regidora d'Ocupació
no la renova.
Aquí el que tenim
que valorar
el que tenim que valorar
amb aquest tema
és, bueno,
a veure,
aquí s'ha fet una tasca
una tasca
que a veure
què es veu,
què hi és,
què es pot comprovar
i per tant
aquesta tasca és la que
hem de jutjar
els ciutadans de Tarragona, no?
I això ho jutjaran
el dia 22.
I tornar a repetir
el que estem sentint
i el que estem dient
des de la...
Però jo per això
t'hi preguntava
que eren dos models diferents.
O bueno,
sabem que les coses
van per aquí.
Es pot parlar
de models diferents
o no, Albert i Rosa?
Jo crec que és un tema
més de gestió.
És a dir,
com s'ha gestionat
una ciutat
més que el model?
I s'ha gestionat bé
o s'ha gestionat malament?
Malament.
No, home,
malament, malament.
A les proves
em remeteixo,
Sant Jordi,
el quartel
de la policia
municipal parat,
el Tret de Tarragona
també aturat de malament.
El Tret de Tarragona
ja saps molt bé
tu per què,
de més, Albert.
Clar.
Ja saps molt bé
tu per què?
Perquè ara tu eres
el responsable
quan se va començar
el teatre.
Home, escolta,
però...
És una d'aquelles
herències envenenades
i vols dir,
parlo d'herències envenenades.
Et pregunto.
Et començo a parlar.
Et pregunto.
La EO i la Xar 3...
Et pregunto.
Són herències envenenades
que nosaltres,
l'equip del govern
Ballesteros,
les ha desencallat.
Les ha desencallat.
No, sí, home, sí.
A la tabacalera
s'està treballant,
per l'amor de Déu?
No, però, perdona,
la tabacalera, etcètera, etcètera.
El senyor parlava...
A veure, al fin i al cap.
A veure, a veure,
nosaltres dels quatre anys
ens han passat dos anys
intentant desencallar
tots aquells temes
que ens vau deixar vosaltres.
I quan parles
els diners de Tarragona
que ens vas deixar tu.
Al senyor alcalde
li diuen don limpio,
perquè és dedicat a desatascar.
I aquest concepte de desatascar,
a part que crec que
no és gaire correcte
en català,
el cert és que
el que fa el senyor,
el que heu fet
els socialistes
i Esquerra Republicana
ha sigut viure del cuento,
de tot el que es va deixar
conversant,
de tot el que va deixar malament.
No, malament no.
No, malament no.
Vau deixar tu.
Malament no.
I els altres vau deixar
una sèrie de coses malament.
No trobo que el que he dit
ha sigut endreçat.
Vale, endreçat.
Els problemes
venen de la subvergència
dels 90.
Nosaltres estem endreçant.
El pacte aquell
entre socialistes
i convergència dels 90
ens va deixar tot el que hi ha.
Ara s'havia animat.
Ara arribava
el veritat de debat polític.
Això del net i endreçador
m'ha agradat, l'alcalde.
Albert Ballbé, Jordi Roca,
Rosa Rossell, Joan Saruja.
Em sap molt de greu
perquè ara s'havien animat molt
però ho hem de deixar.
Sempre ho hem dit
que les tertulies
són massa furtes.
Doncs vinga,
la propera serà més llarga.
Gràcies, adeu.
Adéu.
Adéu, adéu.
Adéu.
Toc.