Tarragona, Patrimoni de la Humanitat.
El matí de Tarragona Ràdio.
Bon dia a tothom, benvinguts a l'edició número 38 de l'última mitja hora, avui és divendres 14 d'octubre, Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila, ja em pensava que no començaves com sempre.
Dic que ha canviat l'inici.
Bon dia, Josep Ardila.
Hola.
Home, mira, i la nostra companya, i la nostra companya...
Li hem posat nom, ja o no?
No el sabem, no el sabem.
El Josep Soler no li va preguntar.
Home, és que sempre s'ha de preguntar un nom abans de parlar amb algú, perquè després passa el que passa que no hi podem...
Bueno, hi diem hola, també.
Comencem l'edició d'aquest divendres, com sempre, Miquel recordant les vies de participació, que en són moltes.
Doncs sí, podeu enviar-nos les vostres sugerències, aquelles pifies que heu escoltat a elmatí arroba tarragonaradio.cat,
al Twitter, a twitter.com barra última mitja hora, i també al Facebook, busqueu la pàgina de l'última mitja hora, i allà ens trobareu.
Per tant, estigueu atents quan escolteu la ràdio i poseu aquella orella més atents, eh?
Sí, sí, sí.
Doncs per si algun dia escolteu que alguns equivoquem i que naltros no ho detectem, doncs vaja, és una bona idea per fer-ho.
Aprofiteu per arrejar de naltros.
Això, ja que naltros ho fem de l'altra gent, escolta, que ho facin de nosaltres també.
Som-hi?
I tant, vinga, som-hi.
Comencem.
La última mitja hora, Pepe Dila i Miguel Montalí.
Doncs amb aquesta sintonia i amb aquest indicatiu que ens tira molt amablement el nostre tècnic Lluís Comes, comencem.
La setmana passada ja escoltàvem... Pepe, tu la setmana passada no ho vas poder escoltar, suposo.
No, no, no.
Però ja escoltàvem un tall del programa Toc de Castells.
Què passava? Doncs que tots parlaven a l'hora, un... Bé, a l'hora anava a dir una sobre l'altra, però no seria aquesta la posició.
Bueno, seria una veu sobre de l'altra.
Aquí, aquí ho tenim, ho hem de matitzar.
Aquesta setmana et donaven un pas més i s'introduïen en el perillós món de la batalla verbal. Disculpin les paraules.
Perdona, tacdots segur que n'hi enviar.
Quarts de nou ja ho veurem perquè no actua la Franca, llavors potser no hi van.
Doncs, vaja, va, anem per... A veure, paraulotes no. Sílvia, podem posar targeta vermella o alguna cosa?
Home, no ho sé, eh?
Taronga, taronga.
Sanció de dos partits.
Taronga, taronga, taronga.
Nosaltres serem... Demana perdó.
Perdó.
Perdó.
Però és que el Gork avui està apretant els verds d'una manera considerable, ja crec.
Se li va escapar, se li va escapar.
El millor és, la Raquel, eh? Demana perdó.
És allò com quan te baralles a l'escola.
Dóna-li la mà. Sí.
Dóneu-vos la mà i una abraçada.
Allò era la targeta vermella, aquell soroll?
Sí, sí, sí.
Bueno, aquest també s'està afegit després.
És que no he trobat un soroll més adient.
Com es posa el soroll d'una targeta vermella?
Bé, jo buscava un xibulet d'un àrbit, no?
Però seria una mica així.
No ho hem trobat.
Penalti i expulsió.
Bé, com que ja ha demanat perdó, ja passem pàgina, ja deixem el toc de castell.
Mira, perdoni.
Ah, perdoni.
És l'Aregio.
El meu senyor Aregio.
Perdoni, perdoni.
Perdonat.
Bé, deixem els castells, parlem de futbol i ara obrim la secció del Semprenàstic.
Aquesta setmana amb dos moments que ara escoltarem.
Això seria una metasecció, no?
Parlar així.
Sí, ja ho podríem fer.
Perquè és una secció dintre d'un espai que a la vegada és una...
O sigui, una secció dintre d'un espai dins d'un magazín.
O sigui, seria...
Sí, Miquel.
Molt bé.
Descanso, vinga.
Dos minuts de cara a la paret.
Escolta'm, quant temps afegit tenim avui?
No ho sé.
No en tenim.
No en tenim, no en tenim.
És l'ordre de cavall, però els partits de futbol sí que n'hi ha.
Pensa que a vegades el Semprenàstic no s'acaben de posar d'acord en quin és el temps afegit.
És complicat.
Vinga, no, és que quedaran 3 o 4 minuts, va.
Això va demanar-ho a llançar allà.
45, i tu has vist l'afegit, blanc?
Dos.
Dos?
Dos o més?
Dos o més?
Cinc.
Cinc?
Cinc o dos, Tere?
A veure, Tere, tres.
Quant, Tere?
Tres, tres, tres.
Hòstia, però Tere, què et passa?
Dos, entre dos i cinc, tres.
La pilota per Rodri.
És que no veia bé, eh?
Aquest la veu per Adrià Luna, la pilota per Manel.
Dos.
Dos?
Cinc.
Cinc?
Tres.
Dos, entre dos i cinc, tres.
Quants eren al final?
No ho sé.
Tres.
Tres, en tres.
Però entre dos i cinc, tres.
I el quatre, què el fem?
El quatre ens hem menjat.
Escolta'm, posem-nos ara en terreny fangós,
però d'alguna manera en terreno pantanoso,
perquè hem de parlar de la feina que fan els tècnics.
Ara és quan Lluís posa aquella cara de Bogandich.
Cuida'l.
Cuida'l.
Què fan durant els partits?
Que ell el teu control ens pot apagar els micros
i nosaltres parlem i escolta, aquí ens queda.
Què fan durant els partits?
On s'amaguen?
A què juguen?
Què fan?
Però això aquí a l'estudi o allà al camp?
No, no, allà al camp.
En aquest cas...
Menja pipes.
Ja ha tocat el rebre, el Joan Maria Bertran.
A fora del camp, l'ha dit, eh?
A la visera de tribuna.
Al sobre de la visera, s'ha de la pilota.
A l'habitació de Catalunya.
El Joan Maria ja ha vist que la pilota ha caigut
i ha anat al camp d'entrenament.
Vaia, eh?
Que ràpid que és, Joan Maria Bertran.
És una gazela.
Gràcies.
La pilota que la mou ara, Manel Ruf,
animarà el nou estadi, eh?
La pilota directament als peus de reina.
i el públic té ganes de recolzar també el seu equip.
Així l'equip es va contagiant d'aquesta empenta de la seva afició.
El Joan Maria ha vist que la pilota va queia al mateix temps
que graduava so, que menjava pipes, tot allò que fa ell.
i a l'hora, eh?
Perquè el Joan Maria fa cinc coses a l'hora.
És l'home dona, dona.
I'm a happy boy, I'm a happy girl.
I a la primera part...
I creuats.
I a la primera part
era un exemple clar del que s'ha avorrit
perquè estava fent el solitari.
Hòstia, però s'ha portat un joc de cartes i tot?
No, amb el mòbil.
Home, ja saps que ell té un droid d'aquests que té de tot, eh?
Lluidit, adolorit del dolor, es posa les mans a la cara.
Hòstia, no ho sé.
Atenció, la pregunta final que es fa a la Tere diu
Lluidit, adolorit del dolor, es posa les mans a la cara.
Això ho va dir la Tere?
No ho sé, no ho hem trobat.
Va bé.
Vaig estar buscant, però no ho hem trobat.
Conclusió, Joan Maria s'avorria molt al partit d'on estic.
Menjava pipes i jugava a l'android.
Home, això de menjar pipes ho fan a cada partit, crec.
No, però és que aviam.
O no, Lluís.
És normal, vull dir, és que clar, què fas mentre estàs al partit?
Clar, clar, si ells no han de xerrar, escolta, menjar pipes.
I tant, i tant, sí, sí.
Ja menjarem pipes.
El proper últim mitjà no menjarem pipes?
No, jo crec que no.
No?
Millor que no.
Vinga, ara jo els minuts de la cara de la partit.
Vinga, vinga, continuem.
Més cosetes.
I ara, Miquel, parlem del Quintín Quinsac.
Sí.
Que quan ve a la ràdio amb el Carles Llobet,
que són els de l'associació de restaurants de l'apartalte,
s'ho passen molt bé, ells dos, i xerren, i fan conya.
trenquen coses i tot.
No, però no va trencar res, eh?
O sigui, jo veig que està ja arreglat, això.
Però...
Escoltem-ho i ara...
Home, si està arreglat és perquè algú ho va trencar.
Ah, però això és veritat.
No, no.
Escoltem-ho i ara després ho expliquem.
L'ARPA, l'associació de restauradors,
que organitza unes noves activitats,
ara centrades en el bacallà.
Avui parlarem d'aquestes activitats amb el Quintín Quinsac.
Quintín, molt bon dia.
Què m'he carregat això?
Bon dia, bon dia, home.
Tranquil, és igual.
Els oients no ho veuen.
Carles Llobet, bon dia.
Hola, bon dia.
El Carles no s'ha carregat res, encara.
De moment no he trencat res.
Molt bé.
A veure, per què heu decidit muntar unes jornades del bacallà, Quintín?
Perquè sou ànimes inquietes?
O perquè realment es tracta de promocionar un producte com el bacallà?
Per amb les coses, no?
Jo crec que es va la marxa
i com que ja tenim una dinàmica de fer coses, de treballar...
Doncs no, de fet es carregaven, no es carregaven res,
simplement hi havia un auricular que estava...
Bueno, trencaven el bacallà.
Exacte, trencaven el bacallà, molt bé.
Molt ben lligat, molt ben lligat.
Eh, ho veus, ho veus?
Cada dia m'agrada més, com lligueu temes.
Digues, Miquel, digues.
Recuperem una secció ontològica,
una secció que, de fet, mai ha quallat,
anomenada el tall de la setmana.
És veritat.
I avui en tenim dos.
Sí.
Avui en tenim dos.
O sigui, el tall de la setmana n'hi ha dos.
N'hi ha dos, n'hi ha dos.
O sigui, que són els talls de la setmana.
Continuem amb aquesta tònica d'una secció que no quallarà mai.
Primer, un que parlava sobre l'escola del miracle.
I és que, què voleu?
Ens ha fet gràcia, com m'explicaven aquestes senyores,
doncs, records de l'escola del miracle.
Ens fien aixecar la bandera al dematí,
ens fien parlar el castellà.
Ens donaven la llet i el formatge.
vam estrenar el col·legi.
L'edifici, no.
El trobo més vell, perquè nosaltres el teníem novet,
escolta'm, escolta'm.
He canviat, però hi ha moltes més coses
de quan nosaltres vam venir
i hi havia molt poqueta cosa, no?
A nosaltres teníem aquells pupitres individuals
que l'aixecaves així,
aquells tinters de tinta que anaves a comprar,
la i te la feia.
Oi, boi, boi, genena.
Oi, boi, boi, genena.
He vist els 6-8 anys aquí.
Cada dia amb les informacions més properes.
L'any 44, de nens venien molt pocs,
era més de nenes, aquest col·legi.
I als 6-7 anys es passaven a l'escola de sabedre, allà.
Això és una broma, eh, nena?
M'encanta aquest home del final, eh?
Molt simpàtic.
Era ell?
No, no, no.
És el mateix?
No ho era, però sí semblava.
Amb la de les informacions més properes del diari més.
Home, potser sí que ho era.
Potser sí.
Clar, aquesta senyora de l'ho ha canviat molt, home, senyora,
han passat 75 anys.
No, no, però molt simpàtica.
Molt simpàtica.
I que sí, ens feia gràcia aquest parlar d'abans.
Sí.
I el segon és una noia que aquesta setmana anàvem pel carrer
preguntant a la gent, doncs, què pensaven si Tarragona
seria escollida o no, seu dels jocs del Mediterrani.
Aquesta noia deia que no, i ho dèiem aquesta contundència.
I, a veure, així, segons ella, no guanyarem la candidatura.
No, perquè és una ciutat de iaios.
O sigui, és molt bonic el paisatge, eh?
Però no hi ha gaire ambient ni espai per fer-ho, llavors.
Doncs no.
Segons ella, som una ciutat de iaios, Miquel.
Home, espai per fer-ho, n'hi ha molt d'espai.
Vull dir, ja es farà, no?
I tant, home, hi ha tot un dossier i un projecte.
No, no, no.
Bueno, era la seva opinió, escolta, d'aquesta xiqueta.
Vinga, parlem ara de problemes informàtics,
perquè quan una cançó no sona,
sona, s'escriu amb S i no sé per què,
el Word m'ho ha posat amb Z,
però això els oients tampoc ho havien de saber.
Quan una cançó no sona, veus?
És que jo sabia que em passaria això.
Tornem a començar.
Parlem ara de problemes informàtics
i és que quan una cançó no sona,
pot posar-te en un compromís.
I això és el que li passava al nostre director,
el Ricard Laoz, aquesta mateixa setmana.
I després de les propostes culturals, la música.
Avui, amb un grup de nova fornada
del Parorama Musical Català.
Es diuen La Llaia, La Llaia.
I avui, a partir d'avui,
podreu trobar el seu primer disc a la venda
a les botigues, La Llaia.
Presentant un disc o unes cançons com aquesta,
titulada La Platja.
Per què s'ha parat la música, Lluís?
La Llaia.
Com dèiem, a veure si podem escoltar la seva música,
les seves cançons,
que a partir d'avui estaran a la venda
en les botigues del nostre país.
és un dels nous grups del pop-rock català,
que sona així.
No.
A veure, ara sí?
Sí?
Sí.
No, no.
Doncs no sona.
Problemes informàtics ens impedeixen escoltar
aquesta cançó del grup La Llaia.
que avui ens havia de servir
per tancar la primera hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com dèiem, un dels nous grups musicals
del panorama català,
que, en fi, com dèiem,
havia de sonar aquesta hora del matí
per tancar la primera hora del matí de Tarragona Ràdio.
No podem escoltar la seva música.
Com dèiem, a partir d'avui,
es posen a la venda el seu disc.
I ara sí.
Si no hi ha més problemes,
es diuen la Llaia.
Que s'ha d'aplaudir, eh?
Hem d'aplaudir, perquè...
Finalment va sonar, la Llaia.
Finalment va sonar, finalment va sonar.
Són aquestes...
doncs, trapelleries,
entremaliadures que et fa l'ordinador
i passa el que passa.
Sí, i llavors no...
Bueno, és el que té.
No tirem.
Escolta'm, com cada setmana
també ens agrada recollir
allò que passa a les tartubies,
sobretot quan és de pobítics,
perquè s'acaben barallant.
Són les millors, eh?
Bé, baralles dialèctiques, eh?
Sí, després, és veritat, eh?
Després xerren i se'n van junts a fer un cafè.
Sí, sí.
Era la tartubia on hi havia
Pau Pérez, Maribel Rubio,
Judit Heres i Josep Samanté.
I el dissabte hi ha una mà.
Hi ha altres notícies en relació amb això.
Crec que el Josep Samanté
ho apuntava de manera tangencial
en una de les seves intervencions,
perquè avui hi ha una informació
al Diari de Tarragona
que diu que la delicada situació
o la mala situació econòmica
de l'empresa municipal de transports
podria obligar l'Ajuntament
a repensar-se tot el tema
de la gratuïtat dels autobusos
per als joves estudiants
i també per a la gent gran.
Em té acollonit.
Judit, perdona.
És una informació.
És una informació.
Però, no, no.
Hi ha declaracions de la presidenta, eh?
La desmenteix Pau Pérez?
Mentira?
Podrida, que decía mijo.
Jo crec que totalment, no sé,
jo crec que no és una informació.
És que, igualment, és al·lucinant.
Hi ha declaracions de la presidenta de l'empresa.
Sí, sí, són declaracions de Badanya Floría.
Estàs molt encostipada.
Ja ho veig.
En tota regla.
ella qüestiona la gratuïtat
dels nens i dels jubilats.
Ho ha gravat, això, no, senyor Laot?
Ah, que sí que ho ha gravat?
No m'ho crec.
Quan parla de jubilats,
estem parlant de retallades socials.
Cuidado, cuidado, cuidado.
es que no m'ho crec, es que, o sigui, parlem clar, eh?
I lo dels nens, i lo dels nens, no, lo dels nens...
I lo dels nens...
Veiem a carlota!
A veure, lo dels nens, si lo dels nens s'amortitza amb la venda de targetes.
Estàs gravant, no, això?
Que són per la venda de targetes.
No t'ho dirà com a tindem d'an...
No enganyeu a les euros la despesa que té l'empresa.
Avui estic com a alcalde, ja t'ho diré, mira, t'ho diré com a tindem d'alcalde.
No enganyeu a les euros la despesa que té l'empresa.
Senyor... senyor neoliberal.
No es traurà la gratuïtat dels jubilats.
Aquí no.
Segur.
Pau, és que...
Segur.
Segur, eh?
Segur.
I ho va dir com a alcalde.
Pau Pérez estava convençudíssim.
Seguríssim.
Convençudíssim.
I Juditeras i Maribel Rubio no estaven...
Gems.
I Josep Samantela deia res.
Se mirava des de la barra.
I ara sí, ha arribat el moment,
ho estàveu esperant.
I si no, ho estàveu esperant, doncs...
Doncs també.
La falca alternativa.
És la nostra aportació, la nostra contribució
a que Tarragona demà sigui seu
dels Jocs del Mediterrani 2017.
Així, doncs, hem fet un muntatge
amb la falca del web de Tarragona 2017.
Ha quedat d'aquesta manera.
Escoltem.
El passat 2009...
Sí.
Tarragona va ser escollida candidata
a organitzar els Jocs Mediterranis del 2017.
Molt bé.
El proper octubre podria convertir-se
en la tercera ciutat olímpica espanyola de la història.
Capitllo, què va muntar?
Oye, oye, tenemos capa, metido en el coche, ¿no?
Tarragona 2017 aposta per 31 esports de competició,
4 esports d'exhibició,
hosti, sí, tu!
13 seus.
A veure.
I ser el futur enclavament internacional d'esquí nàutic.
En Guany l'hem clavat.
El Nàstic.
És molt bo.
El CBT.
No ha d'he hecho.
El Club Natació Tàrraco.
Mare de Déu, senyor.
I es crearà un equip propi de Waterpolo.
Més baixets, més vegades, més.
Es generaran mil milions d'euros.
Oro.
Un 80% més de visitants.
Bon dia.
I 10.000 llocs de treball.
Això a mi no hi he pensat, tu.
Escolta, això lliga, això, això lliga.
Els jocs mediterranis transformaran la ciutat de Tarragona i els seus barris.
És una ciutat de iaios.
Es construiran un conjunt d'instal·lacions de primer nivell.
Endavant, endavant.
Un pavelló polivalent de 1.500 localitats a Sant Vera i Sant Pau.
Hòstia.
Un pavelló polivalent de 3.000 localitats a la zona de Llevant.
És així, això.
És així, això.
El nou estadi del Nàstic.
Avui no ens la salvem ni un, eh?
Un centre equàtic olímpic a la ciutat esportiva de Camp Clar.
És que està molt ben presentat.
És molt fàcil.
Em sembla que ha tingut una impressió molt clara.
Es recuperarà l'estadi d'atletisme.
Jo li tinc un carinyo especial perquè vaig passar ja un dels millors dies de la meva vida.
Es renovarà el balòrum de Tarragona.
La generositat amb generositat d'espai.
Es construirà la vila mediterrània.
Però hoy no, mañana.
I es transformarà la ciutat residencial en un centre internacional
per estades de pederacions i esportistes.
No emboliqui la troca.
Es modernitzaran la resta de pavellons de Tarragona.
Ole, ole.
El complex educatiu laboral.
No, no hem d'amagar.
I es crearan nous equipaments esportius per l'esport base.
Vinga.
Els jocs convertiran a Tarragona en la capital de la joventut i de l'esport mediterrani.
Hola.
Tarragona 2017.
Ara no sé si hi cabrem.
Història que farà història.
Alguna pregunta més a la una?
A les dues?
A final hauré de tancar els micros perquè tinc una cosa aquí que diu stop,
que puc tancar qualsevol micro de vostès.
Doncs així acabarem.
És la nostra contribució.
Sí, sí, sí.
A Tarragona 2017.
Demà ho seguirem atentament a Tarragona Ràdio.
Vols dir que divendres que ve haurem de treure algun tall?
O què?
I tant.
Alguna cosa traurem, no?
Sí, demà serà un dia de molt directe i segur que traurem alguna cosa.
Doncs fins aquí.
I tornarem divendres vinent a partir de la una a la web de Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.cat podeu recuperar totes les edicions de l'última mitja hora.
Fins aquí l'edició d'avui, número 34.
Josep, 38.
Ai, ah, sí.
Per dir-la, bon cap de setmana.
No m'ho atento avui.
Ah, sí, té raó.
Bon cap de setmana, Josep, adeu-siau.
Que està de pega, fins i tot amb els collons ens ho pega.
Gràcies i adeus.