L'aventura de la vida com cada divendres a Tarragona Ràdio,
a les 11 del matí ens acompanyen nens i nenes de diverses escoles de la ciutat de Tarragona,
com sempre un espai fet amb el suport, amb la col·laboració de les conselleries de Salut i Ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona
i també amb la Fundació Catalana de l'Esplai.
Avui ens acompanyen alumnes de tercera primària de les Domíniques de Tarragona.
Nois, noies, bon dia.
Bon dia.
Són cinc nens i nenes de deu baixa en total, cinc que són de tercer A i cinc que són de tercer B.
i com sempre no han vingut tot a la classe, ja sabeu que venen una representació,
però que ho han treballat tots a classe, el tema del reciclatge.
I ho han fet, avui ens acompanyen l'Anna, la Marina, l'Aranxa, el Sergi, la Carmen, la Carla, l'Andrea, l'Adrià, l'Eduard i el Bruno.
Són els deu nens i nenes que avui ens acompanyen a Tarragona Ràdio.
Heu tractat el tema del reciclatge?
Sí.
Per tant, com sempre ja sabeu que a l'aventura de la vida observem.
Després d'allò que hem observat ens informem, critiquem, proposem i com sempre s'ha de passar a l'acció,
perquè no ens podem quedar només amb això de criticar.
Per tant, hem observat, hem analitzat i quines conclusions hem tret.
Reciclem o no? Què creieu?
Vinga, Marina, comença.
Sí que reciclem, però al carrer no reciclen tant.
Al carrer no tant.
I què diu el Sergi?
Bueno, jo crec que alguna gent sí que recicla,
però n'hi ha alguna altra que més igual pareix,
però al carrer com que és com si tothom passés de reciclar.
N'hi ha capaç de reciclar i ho tiren tot a la mateixa...
Tu ho has vist?
Sí.
I al col·legi, a tots els col·legis, jo també ho he vist.
També, no? Ara ho parlarem més àmpliament, això.
Digues, Bruna.
Que també...
Apropa't, apropa't al micròfon.
A l'escola també reciclem perquè tenim...
Utilitzem llibres cooperatius que cada any es reutilitzen.
També hem fet la mic invisible reciclat amb objectes de casa com tapes i pots
i hem fet uns altres objectes.
I també farem la patrulla verda, que són dos nens o nenes que vigilen el pati
i si veuen alguna brossa, la tiren a la paperera.
Molt bé. Tot això ho fareu les domíniques i vosaltres ho fareu els nois i noies de tercer?
Sí!
Ja ho veig que a més a més tenen moltes ganes de fer-ho, ja ho veieu.
I escolta, explicau-me més això. Mira, per exemple, això de la mic invisible.
Com va anar això, això que féssiu una mic invisible reciclat amb les coses que teníeu per casa?
Explicau una miqueta què vau fer. Vinga, Marina.
Doncs cada un va agafar un paperet i a veure a qui li tocava. I va anar a casa i va dir
a veure què tinc per fer servir. I ho va començar a fer.
Molt bé, i amb aquelles coses. I per exemple, vosaltres, què vau trobar per casa i què vau fer?
A veure, per exemple, Eduard, tu què vas fer? Es pot dir o no?
Sí.
Jo vaig trobar una cartolina, que l'estaven a punt de llençar la brossa, una caixa i un bric de llet.
I amb això què vas fer?
Amb l'altre ho vaig deixar per reservar-ho i a la cartolina vaig fer com una llibreta.
Ah, molt bé, com una llibreta amb la cartolina. Molt bé. I va Andrea?
Doncs vaig trobar una ampolla de plàstic, un iogurt, vuit, i amb el cartró de la pizza vaig retallar un tros per tapar el iogurt.
I vaig fer un gos.
Ah, un gos. Veus que original. Molt bé, molt bé. I l'Adrià?
Vaig buscar una caixa de cereals i la meva mare l'estava a punt de tirar i jo li vaig dir
No, no, no la tiris. I la vaig retallar i era com una caixa i vaig fer unes tires i les ficava per ficar cada cosa al seu lloc.
Ah, molt bé. Veus? Moltes idees que poden sortir amb els coses que tenim a casa. Per exemple, Carmen.
Jo vaig fer un tres enraia amb nueces. Amb nous. Ah, molt bé.
Pintades amb pintura i un paper i ho vaig plastificar.
Ostres, o sigui, ben treballadet i tot. I va, Carla?
Jo vaig trobar un pot de Pringles i amb pasta, amb pasta crua, que el vaig ficar a dins i ho vaig començar a decorar tot amb paper.
Ah, veus? Quina cosa original. I el Sergi?
Doncs jo vaig trobar dues cartolines, una de color vermell i una de groc, que no les fèiem servir i les vaig retallar en forma de pètals
i els vaig posar branquetes per dins de la cartolina retallada i també amb... com es diu?
A la capsa d'ou. Doncs ho vaig retallar una miqueta i vaig fer, no els pètals, però com... no sé com es diu això.
Allà on ho da, el poen. On hi ha el poen, diguéssim, de les plantes. Molt bé.
I on hi ha el poen, allà. Doncs he ficat una bola de plàstic i l'he pintat de color verd amb pintura
i després ja he agafat una canyeta, l'he clavat a la bola verda de plàstic i al costat de la canyeta
doncs vaig posar una cartolina de color verd i per al costat uns trossos de cartolina en forma de fulles
i li vaig fer branques per dins i em va quedar bastant bonic.
Home, doncs li va quedar molt xulo perquè a més la tenim aquí damunt. I aquí li va tocar a la Carla?
Sí.
Que xulo que et regala, eh, Carla?
Sí.
Com se'l va treballar, eh, el Sergi? Molt bé, molt bé.
I l'Anna?
Doncs jo vaig agafar una capsa de sabates i la vaig retallar en forma de cargol
i amb un trosset i amb una fusta la vaig enganxar al darrere i amb una branqueta que també la vaig enganxar
i vaig fer un marc de fotos en forma de cargol.
Veus? Molt original també. I baranxa?
Jo vaig agafar un bric de llet, ho vaig retallar i va em doblegar i va sortir un monader.
Ah, mira, això també es va mou, és veritat, eh, amb els brics de llet fer un monader. Digues, Marina.
Jo vaig agafar una capsa de sabates, la vaig pintar de colors, vaig enganxar botons a dalt de la tapa de sabates
i vaig fer com una caixa.
Ah, veus? Digues, Bruna.
Jo vaig agafar un pot de Pringles, una cartolina groga, vaig pintar ratlles negres,
després la vaig pegar al pot de Pringles i vaig agafar una cartolina així de color cant,
vaig pintar la punta negra i vaig fer com un llapis per tallar pisos.
Ah, com un llapis així gegant per posar els llapisos a dins.
Així, un llapis per tallar pisos.
Ah, molt bé. Veus? Escolta'm, i vosaltres us pensàveu que amb això de reciclar podíeu fer tantes coses
i que amb tot el que teníeu a casa podien quedar coses tan xules com aquella flor?
Us ho pensàveu o no?
No!
Qui diu que no? Qui diu que no? A veure, per exemple, Eduard, tu t'ho pensaves que amb tantes coses a casa
podíem fer un regal original?
No.
No. Tu les dius, si fem un regal o anem a comprar?
Sí, perquè jo no pensava que teníem una cartolina ja tirada a casa
i jo pensava que l'anàvem, l'hauríem d'anar a comprar el regal.
I no, amb coses que tens a casa podies fer un regal ben original, no?
I Badria, què diu?
Doncs que jo em pensava que tampoc, perquè tenia... perquè jo em pensava que ho teníem de comprar,
però no. Quan vaig veure que la meva mare llançava una cosa i vaig veure que a classe em van explicar
que no llançessin tantes coses, doncs ho vaig saber.
Molt bé, o sigui, les coses que es poden reutilitzar, més valen llançades perquè les podem tornar a utilitzar
i podem donar una segona vida. Digues, Marina.
Jo crec que no, perquè no sabia que tenia una calça de sabates per tirar i doncs ho vaig fer una idea.
I ara ho tornareu a intentar o què? Ara quan hagueu de fer més regals, reutilitzar coses que tenim per casa, sí, no?
Sí.
O pot ser una bona manera de fer un regal pel dia de la mare o pel dia del pare o pels vostres amics.
Digues, Andrea.
Que jo no sabia com fer el cos del gos i quan vaig veure que hi havia una ampolla llançada als envasos,
doncs la vaig adafar i la vaig reutilitzar.
Veus? I es poden fer moltes coses. Digues, Sergi.
Jo creia que no en tenia cartolines d'aquells colors i creia que les cartolines que teníem ja s'havien gastat,
però quan me les vaig trobar doncs vaig pensar que podria fer pètals per decorar-ho més.
Al principi només tenia una de vermella però volia fer-ho molt més bonic i vaig agafar de grogues també.
Molt bé. I així va quedar, doncs, de dos cubos ben xucs, no? Digues, Bruna.
Jo també dic que no perquè jo creia que tot es tenia que comprar i tot allò,
però quan vaig veure que un pot de pringa es servia per tantes coses, ho vaig provar.
Clar, perquè fins i tot quan s'ha acabat el pots utilitzar per moltes coses.
Poden tenir una segona vida els objectes. Digues, Anna.
Jo pensava que tampoc perquè per retallar una caixa costa molt, però no va ser tan difícil.
No, no, si t'hi poses, escolta, no? És fàcil. Si t'hi poses és fàcil.
Molt bé, eh? Ja heu vist que si som imaginatius i tenim productes a casa i coses abans de llançar-les,
les podem reutilitzar i fer regals estupendos.
Però el Bruno abans em deia, però és que també hem fet unes brigades, com m'ho has dit, brigades verdes?
Una patrulla verda.
Patrulla verda.
Fareu una patrulla verda. I això com anirà? A veure, expliqueu-me, qui m'ho explica?
Vinga, Carmen, explica'm.
És com un grup de nens que aniran per pati i tota la basura que veiem per terra ho podem agafar i ho tirarem a la brosa.
Perquè altres què heu detectat a l'escola? Que la gent recicla poc, moc a l'hora del pati?
És a dir, què és el que heu vist a l'escola a l'hora del pati?
A veure, jo no sé qui donar-hi la paraula perquè tots volen parlar i no sé què li podem donar la paraula.
Vinga, va, Eduard, digue'm.
Alguns nens, com estan jugant a futbol, ho llancen a terra i no ho llancen a la brosa.
Això us ho heu trobat, no? Marina, per exemple.
Doncs bé, jo crec que falten més papereres al pati.
Sí? N'hi ha poques?
Sí, hi ha tres.
N'hi ha tres només. I tu quantes n'hi posaries més?
Unes quantes més. Una pel plàstic, una altra pel paper i ja està, perquè per vidre no cal.
Per vidre no cal a l'escova, no? Molt bé. Digues, Anna.
Jo crec que les papereres estan una mica mal situades.
Sí? Ai.
Sí, perquè hi ha dos a un lloc i hi ha una a un altre. Estan una miqueta mal situades.
Però per què mal situades? Perquè estan molt disperses pel pati o per què?
No, perquè hi ha dues que estan una mica més juntes i l'altra està més separada.
Clar, o sigui que en lloc de posar-les tan juntes, posar-les ben separades per tot el pati.
Molt bé. Doncs escolta, això pot ser una de les missions de la Patrulla Verda, també.
Una, també falta una.
Una, no? Com dèiem Marina, que en falta alguna més, no? Digues, Sergi.
Jo crec que n'hi ha alguns nens que són de tots cursos que estan jugant a futbol o alguna altra cosa
i per no haver d'anar a llençar-ho a la brossa, doncs fan com a bàsquet.
Si aniran tan bé i si no, que aniran tan bé.
I si no, al terra, no? Home, fa unes setmanes van venir uns nens, no sé de quina escola, de l'Estonac?
Crec que van venir de l'Estonac, que feien pràctiques, ells a vora del pati, per llençar les coses a la brossa.
Feien pràctiques per encertar-les, eh? Que sí, Marissa?
Que me'n recordo que els de l'Estonac s'ho treballaven bé, això també. Digues, Carla.
A mi m'agradaria que en vez de fer la patrulla verda, tots s'esforcessin, tots els del pati, i tiressin tota la brossa en vez de donar feina als demés.
Ja, però això costa, no? I escolteu-me, i vosaltres que sou de tercer, quants anys teniu?
Nou.
Nou.
Entre vuit i nou anys.
Entre vuit i nou anys, i clar, veieu un noi de cinquè o de sisè, que ja són més grandots, i veieu de dir, que això ho has de reciclar, ja ho sabreu fer, això creieu o què?
Com els hi direu, aquests grandots, que han de reciclar i que s'han de comportar? Què els hi explicareu, Andrea?
Doncs, que si no reciclen, el món podria estar ple de brossa, i llavors, si recicléssim, no tindríem que tirar tanta brossa.
Clar, seria més fàcil, no? Digues-lo, una.
Que també...
Aprova't, aprova't, que si no no et sentim.
També jo dic que les papereres estiguin més a l'aire lliure, perquè hi ha dues papereres que estan escondides, amagades.
Amagades.
Hi ha com uns porxos, i hi ha així l'entrada, i hi ha com un carrer així petitet, que així, que està amb la paperera allí amagada.
O sigui, està allà com amagada, no? Que s'hauria de ser més visible.
Dos papereres amagades.
Hauria de ser més visible. Digues, aranxa.
Hi ha gent que tira els papers a terra perquè li fa mandre anar a la brossa.
Ah, això sobretot, no? Fa mandre. A vegades fa mandre anar a la brossa. Digues, a tu ara.
Que hi ha dos túnels a l'Avinguda Catalunya, un túnel que està tot ple de xiclets.
Tot ple de xiclets.
I hi ha una paperera, una brossa, que ara l'han tret, però jo crec que n'hi haurien de ficar dos a l'entrada del túnel.
I així, perquè la gent no s'esforça, i així els podrien tirar els xiclets, i no llençant-los a terra.
Clar, no? Seria més fàcil que la gent ho pogués llençar a la brossa. Carmen.
Que també, per reciclar, tenim les tres R's.
Molt bé. Vinga, va, quines són les tres R's?
Reutilitzar, reduir i reciclar.
Ara parlarem de les tres R's. Ara parlarem.
Jo sé que reutilitzar, que és el de l'amica invisible, que és abans de llançar un objecte, tornar-lo a fer, a servir.
Molt bé. Reutilitzar seria això. Molt bé. Digues, Marina.
Que també al pati podríem ficar, com uns cartells, que fiqués amb aros, paper, i ja està, perquè...
I orgànica.
Molt bé.
Orgànica.
I orgànica, per si de cas. Molt bé, molt bé. Digues, Anna.
Que hi ha vegades que al pati un nen s'atreveu un suc a terra i el xafa, i a més de tirar-lo a la brossa, comença a jugar a futbol.
Amb el pot de suc.
Sí, sí.
I després no se'n recorden d'enyerçar-lo a la brossa.
No.
Ja. Però escolta'm, encara no m'heu dit com li direu a aquests grandots de 5 o 6 o 6 o 7.
Sergi, com els diries tu?
És el que jo et volia dir.
Vinga, va.
Tu com els diries, Sergi?
Tu, tu li dius això als de 6 o als de 5, ells diran, vale, nen, ho faré, ens anem, però ho tornem a deixar a terra, perquè com som més grans no ens fan cas.
Clar.
I tu com els diries per convèncer-los, Sergi?
Doncs, a veure, no és molt convèncer, però bé, a veure, a veure, ho feu o li dic a la professora?
Home, aquesta tàctica segur que no falla, o què?
I tant.
M'he dit que a la professora.
Si no, castigat.
Això segur que no falla. Digues, Carmen.
Que jo, un dia al pati, un de quart va fer així a la paperera, com basquetball, ho volia llançar i es va caure a terra i jo li vaig dir, se t'ha caigut, eh?
I em va mirar així i dient, ja té que t'importa.
I l'ho va recollir o no?
Sí, perquè jo li, perquè l'hi estava fent així, perquè si no ja anava a la professora.
Ah, sí, que va funcionar la tàctica, va funcionar. Digues-lo, no?
També, quan baixem del pati, abans estaven els d'ESO, i els d'ESO, quan baixem està tot ple de brossa, el pati.
Surten abans els de l'ESO i després sortiu vosaltres.
Sí.
Llavors veieu encara més, potser, que tot això, la brutícia que deixen i tota la pesca. Digues, Andrea.
Que si al pati posessin paper, vidre i plàstic, els de la meva classe es posarien molt contents, perquè avui ens han posat una paperera que posa paper i han començat a agafar-lo com una copa.
Ah, sí? Justament avui l'han posat?
Sí.
Ostres, i o sigui, l'utilitzaven per jugar?
Sí.
No, però per jugar no, perquè estàvem molt contents.
Ah, veu agafat com una copa, volen dir victòria, eh? Que ho hem aconseguit. Va, ara ho he entès, molt bé.
Digues, Eduard.
Al pati hi ha alguns nens que hi ha sucs plens a terra, els xafen i es quitxen tot.
Ostres, veus, això és el que ha dit l'Anna abans, no? A veure, digues, Sergi.
Que allò de la brossa que ha dit l'Andrea de la copa, sobretot, les estan agafant tots els nens,
i un nen que es deia Adrià, Adrià, doncs l'ha començat a agafar com un boig, estava com boig.
Està més alegre i...
Ai, ja, bé, sí, que bé!
Ja l'heu aconseguit, no? Digues, Adrià.
Jo els diria als a cinquè que si no ho reciclaren, si no ho fiquessin tot al seu lloc,
doncs que els diria que ho reciclessin, si no el món estaria massa brut.
Clar, no? Seria més fàcil que estigués tot més bé. Digues, Carla.
A mi m'agradaria que els professors i les professores fessin una nova norma de reciclar,
deixar tot el seu lloc nou pel terra, així com fan alguns,
i que tots fessin cas d'aquesta norma.
i si algú pesca un més gran o més petit, doncs que podria dir,
eh, tu, que li dic a la profe que has tirat això, i ell ho fa rapidíssim.
No, això... Farem una cosa, perquè hem parlat de l'escola, del cinquè, els més grans,
i a casa, i a casa, que reciclem, o gràcies a vosaltres s'ha reciclat més a casa,
abans ja es feia... A veure, va, Marina.
Jo sé que reciclo, perquè a fora tenim unes bosses i uns cartells,
i que hi posa plàstic, vidre, cartó, orgànica, i ho deixem a fora, perquè toca.
Molt bé. I tu també ho fas o no?
Sí, jo ho faci.
I després vas a llençar la brossa perquè és molt bonic reciclar,
però després hem d'anar a llençar la brossa.
Sí, l'acompanya de la meva mare.
Sí? Molt bé. Ivana?
Que a casa meva hi ha unes papereres que són de dos,
i hi ha la de paper, la de cartró, la bossa de vidre, i la d'orgànica.
Llavors, si alguna vegada algú ho tira malament, jo li dic.
O sigui, tu estàs allà atenta a que ho facin tots bé, no?
Sí, que potser.
I va Andrea, per exemple?
Doncs que a vegades el meu germà està menjant un xiclet,
se'l treu de la boca i el tira per allí,
i jo li dic, agafa'l i tira'l a la brossa.
I et fa cas o no?
Sí.
Perquè si no li dic a la mare.
Que ets la gran o la petita?
La gran.
Ah, val. Així ja ho entenc, així ja ho entenc.
Digues, Adrià.
Que quan la meva germana a vegades no recicla, té alguna bossa i no recicla,
i jo estic allí, estic llançant una cosa i li dic, no, que això va aquí, que això va allí.
Per tant, tu ho ensenyes allà on ho ha de llançar, no?
Digue, Serge.
Bueno, que a vegades, nosaltres, com abans a la nostra classe, només teníem una paperera,
doncs mira, bé, estaria bé.
Però jo el que no entenc, que ens donen una brossa de paper, bueno, vale, molt bé,
però és que allà tothom ho enteniu com una copa, és que jo no entenc.
Jo no entenc, diu.
Digues, Carmen.
Que jo a la meva casa també reciclo, tinc les...
Ara, l'Ajuntament, o les de la Generalitat, o coses així,
van donar de casa en casa, donant bosses reciclables,
que posa paper, plàstic, vidre, i aquestes bosses es poden reutilitzar.
Molt bé, veus? Perfecte, molt bé.
Digues, Nora.
Nosaltres, la nostra classe i els dos tercers, vam parlar amb la Natàlia,
que l'Ajuntament, el col·legi, ens doni bosses,
papereres de reciclatge, de paper, cartró, paper i cartró és la mateixa, vidre, orgànic i més.
Molt bé, o sigui, és una possibilitat, no? Digues, Eduard.
Que a la meva casa, a la nevera, tenim penjat un cartell del contenidor groc, el verd, el blau, el granate i el gris.
Molt bé. I el marró. Molt bé.
I si no sabem que hem de llençar alguna d'aquestes coses, d'aquests contenidors, ho mirem allà.
Clar, perquè a vegades podem tenir dubtes si una cosa va a un contenidor o va a l'altra, i clar, això, a més a més,
a vegades segur que heu vist, també, que van a llençar el paper o el cartró i llençant amb la bossa de plàstic.
Eh que sí que passa, això? Sí, sí, sí.
Això també ho heu vist, eh que sí? Sí.
Moltes vegades. Amb el suc. Amb el suc, no? Amb moltes coses.
I amb ampolles i de tot.
Clar, de tot, no? Digues, Marina.
Nosaltres, aventura de la vida dels estersers, quan tinguem temps,
doncs la Natàlia portarà unes capdes de cartró i farem papereres.
Les fareu vosaltres? Sí.
Molt bé.
Si no, no es dona l'Ajuntament les papeleres.
Ah, o sigui, vosaltres demaneu l'Ajuntament.
I si l'Ajuntament no us les dona, us les fareu vosaltres.
Molt bé, Carmen, m'apunto. Molt bé. Digues, Sergi.
Que tothom està parlant de la Natàlia i segurament que s'estaran preguntant
què és la Natàlia.
I és la nostra professora d'aventura de la vida.
Molt bé. Un aplaudiment per això. Molt bé.
Gràcies.
Com que ja la tenim aquí, ja la coneixem, però el Sergi diu,
home, i aquells que ens escolten a la ràdio. Molt bé.
Això, això.
El Sergi serà un bon periodista. Molt bé.
Digues, Anna.
Gràcies.
Dos coses, dues coses.
Vinga, la primera.
Sí, la primera. Que l'altre dia anava a tirar la brossa amb el meu pare i estava al cartro i tenia una bossa de plàstic i jo estava tirant les coses sueltes i diuen'm, pera, què fas?
I jo li dic, que hem de reciclar, que ens ho ha dit la Natàlia.
Ara tothom parla de la Natàlia.
I llavors ho tira tot allà i jo li vaig dir. I la segona cosa és que vam dir, també vam dir a l'escola, que faríem uns cartells perquè la gent, quan passés pel passadís, que li donessin ganes de reciclar.
Molt bé. O sigui, uns cartells ben boniquets on posar missatges perquè la gent recicli, no? Digues, Aranxa.
Jo crec que no tenim que gastar tants diners, que el que tenim per comprar joguines, perquè el que tenim a casa podem reciclar i podem fer joguines per no gastar tants diners.
Clar, més joguines que segur que les hem utilitzat una vegada només. Llibres que els podem reutilitzar, eh? De germans, entre germans.
El que deia Bruna, els llibres cooperatius, no? Que els llibres es poden reutilitzar, eh?
Vull dir que de coses n'hi ha moltes per fer. Digues, Adrià.
Que val dir la Natàlia Clàssia que els túpers, que no agafessin paper de plata per oblicar perquè el paper de plata el llançàvem, no el reciclàvem.
I els túpers els reciclàvem.
Molt bé. Doncs una altra opció. Molt bé. Digues, Andrea.
Que a casa meva hi ha unes bosses per l'orgànica que estan fetes de patata.
i així ho podem tirar tota l'orgànica.
L'has de fer cua de patata, no? Que es pot llençar tot i allò també es desfà. Molt bé.
Eduard, digues.
Que el paper de plata, a més que no reciclem, contamina molt.
Clar. Per tant, més val no utilitzar.
Home, també a l'hora d'anar a esmorzar, en lloc de portar un paper de plata, fins i tot hi ha, ara, com unes bossetes on tu pots posar l'entrepà.
Sí, sí.
I així no ho has de llençar al paper de pata, que això, com dèiem, contamina molt, no? Digues, Marina.
Que la meva àvia no està molt bé reciclada.
I doncs jo, quan va tirar la brasa, l'ajudo i li dic, aquest va aquí, aquest va aquí, i li ajudo tot el rato.
Molt bé. Així m'agrada que l'ensenyis a l'àvia. Això està molt bé. Digues, Carla.
Que a la classe T, alguns fiquen el nom i s'equivoquen. I és el començament. I jo penso que en vez d'arrogar-ho i tirar-ho a la brossa, podrien o tatxar-ho o girar el paper per darrere.
Molt bé, això és veritat. A vegades utilitzem els papers, oh, aquest m'he equivocat, el llenç, o imprimim, vinga, imprimim papers, no?
Quan potser no cal imprimir aquells papers, o després, quan ja estan utilitzats, els girem i els podem utilitzar per darrere, no?
I es poden reutilitzar de moltes maneres. Digues, Anna.
Doncs que a classe hem dit que si tu el paper de plata tires una boleta a la brossa, però si els altres van tirant les boletes, van tirant les boletes,
se'n fa una boleta molt grossa i contamina més.
És que penseu, aquí només som deu. Deu nens i nenes, amb els dos professors, no? Amb els dos professors, però clar, tanta gent que hi ha al món,
si no recicléssim tots, malament, res. O sigui, cadascú és una mica un granet de sorra, no? Digues, Sergi.
A mi em diverteix molt, molt, molt més jugar amb una maquineta a la Play o a l'Aguí.
no m'agrada tant com construir-me algun juguet perquè m'entretén molt, això, i m'agrada molt.
Sempre li estic dient a la meva mare, tens alguna cosa per què pugui fer? És que no vull jugar amb la maquineta.
Molt bé, molt bé, escolta.
I això que sigui de les més avançades, l'Aguí vermella, però...
Té l'Aguí vermella, però no. Ell recicla, molt bé, molt bé, Sergi, molt bé. Digues, Carmen.
Que també tenim que reciclar a casa, a l'escola, al carrer, però també a la platja,
que jo vaig estar una hora recollint papers que la meva mare m'ha de dir,
vinga, recull, que ens tenim que anar.
O sigui que vas anar a la platja, en lloc de passar-t'ho bé, vas veure tants papers que les dius, els he de recollir.
Sí.
I els vas llençar tots a la brossa.
Sí, i la brossa ja no cabia més.
Ja no cabia res més. Imagina't, digues, Bruna.
Que també, el dilluns, el dimarts i el dimecres vam anar de granja a escola,
de granja a escola, a Comaruga.
I vam anar a un alberg que hi havia quatre papereres i dalt uns cartells que posaven paper i cartró,
orgànica, orgànica, vidre i plàstic.
I teníem que reciclar tots.
i també, l'últim dia o el dimarts, ens van dir, agafeu tots els papers que mireu, que estan pel terra i tireu-ho a la paperera.
A la brossa.
A cadascú a la seva corresponent, no?
Digues, Adrià.
Que el meu pare, jo a vegades no m'acabo de menjar,
i el meu pare el posa a la nevera abans de llençar-lo, i el meu pare se'l menja.
Molt bé. Per tant, això podria entrar dins de les tres R's aquelles que dèiem, no?
Digues, Sergi.
Doncs, el que ha dit l'Adrià, en comptes de que el meu pare,
jo ho posa a la nevera, al revés, el meu pare ho posa a la nevera i m'ho menjo jo.
És que jo tinc molta bona, sempre.
Digues, digues, Anna.
Que a la grans d'escola, també, quan ens van dir això de recollir els papers,
que alguns van dir, si no recolleixes, li direm a la profe d'aventura de la vida.
Ah, o sigui que a més jo he deu, van a tàvia i ja ho veuràs.
Sí.
Digues, Maria.
Ai, Marina.
Ho vam recollir perquè ens van dir que tindríem una sorpresa, eh?
No per res més, perquè si no, no haguéssim recollit.
Home, però és molt malament, això.
No ho diguis, això, no ho diguis, això.
Marina, però per què ho diu?
Clar, això no es diu, això no es diu.
És la veritat.
Digues, Eduard.
Que alguns nens a les colònies llençaven els papers i no els recollien.
I quan deien, a recollir els papers, doncs els professors deien, a recollir els papers.
Alguns nens anaven a jugar i no els recollien els papers.
I els havien de recollir els altres.
Els altres, no?
Digues, Andrea.
Que un dia, el nostre col·le estava de festa i estàvem al pati ballant.
I com que podíem comprar coses, el pati estava tot brut i jo vaig recollir tots els papers que estaven al terra.
O sigui, vas tenir una fanyada.
Sí.
Déu-n'hi-do.
Digues, Carla.
Que al carrer jo veig alguna gent que té una bossa de plàstic i a dins jo crec que hi ha paper i això, que hauria d'haver plàstic.
I si és de cartró, a dins fiquem cartró i paper i tot això.
Doncs que alguns, que fiquen tot el mateix contenidor.
I jo dic que cal separar les escombraries i fiquem plàstic, el paper, el contenidor de plàstic, el cartró i el paper, el contenidor del cartró i el paper, tot el seu lloc.
Clar, tot el seu lloc.
No, mira si és fàcil.
Mira si és fàcil.
Digues.
Però alguns no ho fan.
Aranxa.
Que hi ha gent que dissimuladament llença les coses a terra i té al costat la brossa.
I això és veritat també que passa, eh?
Dissimuladament perquè ens fa mandra de llançar-ho a la brossa i passa això.
Marina.
Que jo crec que el camió que t'escombraries està molt bé perquè si no, si no la brossa s'hauria anat acumulant, acumulant i això seria un planeta tota brossa.
I a més que a les nits treballen, quan tots estem dormint, tots els camions de la brossa que recullen totes les brosses de la ciutat.
Bruno.
Que també...
Que...
Ah, no se'n recorda.
Et deixem pensar?
Sí?
Va, digues, Eduard.
Que al meu poble hi ha...
Quin és el teu poble?
A Carol.
Sí, a Carol.
Sí, que hi ha, que passa el camió de les escombraries, de la brossa, sis vegades al mes i ja està, i ja s'acumula brossa.
I hauria de passar més, creus tu?
I també hi ha aquells contenidors subterranis, si hi fiques molta brossa no hi caben i no...
Clar, perquè el contenidor subterrani sí que està sota terra, però en la veritat és un contenidor sota terra, no?
Sí.
Alguns?
Sí, però no hi caba tanta brossa. I jo crec que aquells contenidors, els vells, que sempre hi han hagut, són millors, perquè hi caben més.
Tu creus que són millors els altres?
Sí, perquè són més grans.
Digues, Adrià.
Que ara, aquests contenidors nous, que són... quan fiques una tu caixa gran, no hi caben molt, no hi caben... són més apartits...
Però bueno, la caixa la pots trencar i la pots trencar una miqueta per posar-la bé a dins de la...
A veure, aquí hi ha moltes mans demanades.
Sergi, vinga, que les anirem contestant tots, eh?
Mira, dues coses.
Vinga.
Una, i les dues són per als cigarros.
Una cosa, que els cigarros són dolents per... els pulmons i la salut.
I l'última cosa, que a sobre i que siguin dolents, es tenen que tirar a terra.
I tindrien que haver més broses per cigarros.
Molt bé.
Perquè allò, si no en troben, a terra. I si en troben, també a terra.
I moltes vegades es pot llençar encès, ves a saber on pot caure i es pot provocar un incendi.
Per tant, s'ha d'anar amb cuidat amb això. Carmen.
Jo vull dir dues coses.
Vinga.
Que també això passa en tot el món, que quan hi ha festa, carnaval, setmana santa,
i està tot ple de confeti, de begudes, de llaunes i un dia jo vaig... estava fent la setmana santa i quan es va acabar no podien caminar perquè estava tot ple de basura.
i la segona dels cigarrillos, que a Madrid van fer una protesta de deu persones que van estar protestant vestits de cigarro i van estar per tota la ciutat dient
No el tireu a terra, sinó a les broses.
És veritat.
Ara, el meu.
És que és veritat.
Ara.
Va funcionar o no?
No, sí, és veritat.
Sí, no, ja m'ho crec, ja m'ho crec.
M'ha fet gràcia que m'ho explicava la Carla, m'ha fet gràcia.
Marina.
Què m'havies dit-ho?
Ara us he agafat el riure ara.
Ara us he agafat el riure.
Vinga, va, posem-nos serios.
Va, va, Marina.
Doncs que els cigarros, doncs que jo crec que hi ha prou broses al carrer, però poden.
Quan acaben de fumar, doncs que els guardin.
Bueno, que els guardin a la butxaca no, però, que els guardin a la mà.
i quan traven una paperera...
Que ho llencin, és així de fàcil.
Però n'hi ha, n'hi ha bastant de papereras.
N'hi ha, no? També.
Digues, Eduard.
Que, que a una fe, a la Festa Madero de Tarragona, hi ha un concert al Camp de Mar, que l'endemà, ho llensen tot allà ple de...
i quan vas al Camp de Mar ho trobes ple de broses, bosses, begudes, plàstics...
Perquè la nit abans ho han embrutat tot, no?
Sí.
Digues, Andrea.
Que si posessin tres paperers al pati, perdó, si dono feia a les profes,
però una profe, com a molt, tindria que vigilar que tots ho posessin a la seva brossa.
Home, però també ho podeu fer vosaltres amb les patrulles verdes, no?
És una mica complicat, eh? Perquè cada nen...
Mira, escolteu-me, ara queda una cosa, farem una ronda on acabarem parlant tots,
perquè jo vull saber què és allò que heu après, és a dir, què és el que més us ha agradat de treballar tot això del reciclatge,
què és el que més heu trobat interessant d'aprendre i de treballar en tot això del reciclatge.
Sí que us sembla, sí?
Val.
Farem una mica una ronda entre tots, a veure què és el que heu après.
Va, la Marina comença, que ella crec que ho té clar.
A mi m'ha agradat allò de una mica invisible, perquè ho he trobat molt original.
Veus, fer allò de reutilitzar els productes, no? I fer regals. I l'Anna?
A mi m'ha agradat el que farem, formar papereres si ens les donen a l'Ajuntament.
Molt bé, molt bé. I com ho demanareu, l'Ajuntament, això?
No ho sé, això, s'encarrega la Natàlia.
Això, la Natàlia ja ho farà això.
Per cartes.
Una carta, molt bé.
Sí, com la que li van fer al directe.
Molt bé.
Una carta i a veure què diuen.
O per un ordinador.
Molt bé. Va, per un correu electrònic, no? I l'Aranxa?
Jo crec que si hi posen unes papereres hi ha gent que no la veurà,
perquè si són capses petites crec que hi haurà gent que no la veurà.
Però les hem de fer visibles, posant cartells, eh?
I que la gent les vegi pintades del cubo corresponent.
I el Sergi?
Bé, jo el que he trobat més interessant és que jo abans, com que jo no reciclava abans,
però ara que he reciclat, reciclava i reciclava.
I ara no sé la història de les tres ebres, que a mi m'agrada molt.
I, a més, una cosa de les que més m'agrada de la meva professora, la Natàlia,
és que m'ha agradat molt.
Que hi ha molt de temps que no la tenia de professora.
Molt bé. Veus, veus?
Mai.
Digues, Carmen.
Jo, tot el que he après, el que més m'ha divertit és reciclar.
Molt bé.
Poder reciclar.
I les tres erres que deieu abans, eh?
Reutilitzar, reduir i reciclar.
Reciclar.
Molt bé.
Carla.
A mi m'agradaria que els contenidors no estiguessin separats.
El de vidre a un carrer, el de cartró i paper a un altre, el de plàstic a un altre.
Tot junts?
Sí, tot junts.
Molt bé, molt bé.
Una bona opció.
Andrea.
Doncs que...
A mi m'agrada reutilitzar perquè així no ens gastem ni diners i si tenim alguna cosa no cal llençar-la i la podem tornar a tenir.
I per tant fem servir això de les tres erres.
El tres erres, no?
Reduir, reutilitzar i a més a més reciclar.
Digues, Andrea.
Doncs a mi m'ha agradat aprendre les tres erres i també m'ha agradat la mica invisible perquè jo m'ha pensat que no es podien fer tantes coses
amb reciclatge.
Molt bé. Digues, Eduardo.
A mi m'ha agradat reciclar perquè, com ha dit el Sergi, abans no reciclava molt i perquè els meus pares no volien i després també m'ha agradat els geogràfics.
Què és?
Mira, és veritat, això m'ho havíeu apuntat i no ho he... Explica'm-ho, això.
Ràpidament.
És com endevinar paraules que hi ha amagades amb uns signes.
Molt bé. Un joc que heu fet. I el Bruna?
A mi a vegades m'agrada el dels contenidors perquè fem, reutilitzem i també podem fer que reciclin, reciclin.
Molt bé, que la gent recicli. Molt bé. Escolteu-me, no he pensat abans de dir bé el tècnic al Lluís la cançó que m'havíeu demanat.
O sí que t'ho he dit? O no? Quina cançó era? Quina cançó era? Qui me la sap dir?
No ho sabem.
Sí.
Un any o más.
I per què heu escollit aquesta cançó?
Perquè la fem al festival.
La feu al festival, perquè esteu a punt d'acabar el curs, no?
Sí.
La Natàlia.
Déu-n'hi-do, la Natàlia.
La Natàlia no tenen que faltar.
però l'escoltarem.
A veure, a veure què sona aquesta cançó.
De al fons braestan los petardos que borran sonidos de ayer y acaloran el ánimo para aceptar que ya pasó uno más.
Fins aquí l'aventura de la vida aquesta setmana.
Ja ho veieu.
El munt de coses que es poden aprendre del reciclatge de les tres R's i de moltes altres coses.
Nois, Anna, Marina, Aranxa, Sergi, Carmen, Carla, Andrea, Adrià, Eduard i Bruno.
Ja m'he pres els noms al final.
Que vagi molt bé, nois.
Adeu-siau.
Adeu-siau.
Adeu-siau.

Una merda.
Rabi.
Ermia.
Ara musica.
Ho s페 суà!
Bingo, bingo.