Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vientam!
Cambodja i Lauska!
Crec que el paisatge o la imaginaria serà una mica la mateixa!
Sí!
Colors!
Quin color diríeu?
Quins colors hi peren?
Per a mi el verde!
Sí!
Per a mi també!
Tienes molt de verdes i diferents tonalitats precioso!
Sí!
Sí!
Perquè tenen un munt de camps de rossals i llavors bueno!
Veus la gent treballant!
Amb els barrets típics vietnamites!
Aquests així com a forma de triangle!
I bueno!
Penses que potser és simplement un detall turístic no?
Com el barret dels mexicans!
Però no!
Realment tothom porta aquest barret allà!
És molt bonic!
Són barrets molt bonics!
A més a més són barrets que quan els mires al sol tenen diferents dibuixos!
És com si fossin d'una palla transparent!
Blanca!
Llavors quan els poses a contrallum es veuen diferents dibuixos d'enamorats!
Frases boniques!
I la gent ho porta!
Això i és molt maco!
Ah que xulo!
Sí!
És molt bonic!
Devieu venir cap a casa amb un barret no?
Jo el vaig perdre!
Nosaltres ja no ens cabien la maleta!
Compràvem de tot!
Compràvem tantíssim que no hi ha manera!
Però si!
El barret és guiat!
Però va molt bé!
No sé!
Ells ho porten per coses pràctiques pel sol!
Clar!
Pel sol!
Per treballar!
Però el color potser és aquest verd!
Un verd claret!
Un verd claret!
Sí!
Molt lluminosos també m'imagino aquests països!
Sí!
Molt lluminosos!
Ja tenim el color que és el verd!
Un so!
Motos!
Sí!
Sí!
A Vietnam és un dels països que la gent no es pot comprar cotxes!
Si vols comprar un cotxe has de pagar-ho directament!
No hi ha crèdits!
Llavors marca molt la classe social!
La gent que va amb bici és més pobre!
La gent que va amb moto ja és classe mitjana!
I el que té cotxe porta un senyor cotxe!
Un cotxe gran!
Todo terreno!
Llavors tothom va amb moto!
De fet és un dels països que té més motos del món!
Escooters!
I bueno!
Escooters!
Escooters!
Sí!
De ciutat!
Sí!
Motos de ciutat!
Sí!
Sí!
I bueno!
Creu que el carrer és una bogeria!
Perquè és llençar-te!
És llençar-te!
Allà se dir el pas!
Això no existeix!
És una bogeria!
I bicicletes!
També!
També!
També!
Però és verdad que és más la moto!
I lo típico de ir en la moto!
Van 4 o 5 en moto!
Veíamos!
Hi ha possibilitat de llugar motos!
I moure't per allí!
També com és!
Sí!
I les ciutats són...
Clar!
La majoria de les ciutats de Vietnam han estat bombardejades!
Hi ha una única ciutat que no!
Que és Hohan!
Que continua intacta!
Però la resta són ciutats doncs molt desestructurades!
Que han anat creixent de forma irregular!
Sense una estructura!
Llavors és molt caòtic!
És una mica una bogeria!
Molt caòtic la ciutat!
Llavors sí!
Persones més tranquil·les!
Jo vaig jugar de fet una moto!
I bueno!
Persones més rurals!
Més tranquil·les!
Es pot!
I a més és molt bonic!
No?
Anar amb la moto!
Ja que home!
directes que han fet aquest viatge a Vietnam, a Cambodja, a Laos...
Si algun oient té alguna pregunta per a vosaltres!
Algú que potser la setmana que ve se n'hi vagi!
Clar!
Doncs que truqui!
Sí!
977 24 47 67!
977 24 47 67!
Si teniu alguna consulta per fer!
Sorell de motos!
Paisatge de color verd!
Olor!
La olor de...
La sopa!
La sopa!
El foo!
Això ho havíeu parlat abans?
No!
La veritat és que no!
Que és el foo!
És la comida típica!
De hecho, lo ayer lo toman para desayunar, para comer, para cenar...
Era para todo!
Y es una especie de sopa, es un caldo hecho con carne y con verduras!
Sí!
Y bueno, nosotros el primer día que llegas de tu café con tus galletas y te... y nos ponen el foo para desayunar, nosotros... ¡Café! ¡Té!
No, no, no, no, no!
Nos miran con una cara... ¡No, no, no! ¡Fo! ¡Fo!
Y nosotros, bueno, pues el foo!
Y claro, a las 7 de la mañana, pues un caldo con su...
Calentito!
Con sus noodles!
Sí!
Unos fideos...
Fideos de arroz!
Y así de carne bastante fuerte, pero bueno, nos encantó!
Y té un cost diferent del nostre caldo!
Sí!
Posa molt cilantro...
Sí!
Que jo ho diu, aquesta especie...
És que és una especie molt potent, no?
És molt forte!
Sí!
Tot el que toca això, sap això!
Sí!
I jo sempre demanava, sense això, sisplau!
Però era igual, a la sopa ho posen sempre!
I per esmorzar, dinar, sopar, tot ara!
Sí!
Bueno, jo sí que prenia café, perquè a Vietnam, com és colònia francesa, els francesos van portar pa
i quesitos de la vaca que ríe!
Això sí!
Vull dir, que volies un trepa de formatge a Vietnam, el pots trobar!
I després, cafè!
Fan un cafè molt concentrat, a més produeixen molt de cafè!
I ho fan amb gel, amb molt de gel i una mica de llet condensada!
Però això sempre ho fan o ho has de demanar?
Ho fan, prenen cafè també!
Però amb gel!
Sí, amb gel!
I sempre el fan així!
Sí, sí, sí, el prenen així!
A veure, cafè amb gel i una mica de llet condensada!
I diu que és bo!
Uf!
És que és el segon productor de cafè!
Em sembla que fè de...
Això jo no ho sabia!
Sí!
Produeixen molt de cafè i prenen cafè!
Avui, des dels pocs països asiàtics on pots demanar un cafè i un cafè bo!
Que no et posin un got d'aigua i n'és cafè!
Que això també es troba!
Però no cortet?
No un espresso?
No!
Normalment són cafès més aigualits!
Però, bueno, concentrats amb molt de gel i una miqueta llet condensada!
Però el concepte de cafè amb llet no, eh?
O sigui, és aquest cafè!
No!
No, no, no!
Que va, que va!
Doncs mira, el cafè seria un dels souvenirs, també, a prendre?
Sí, sí, sí!
Jo sempre compro cafè, eh?
Jo no sé com ho faig, però jo sempre compro cafè!
Molt bé!
Sí, a tota raó!
Sí, sí, sí!
Escolta, estem parlant només de Vietnam!
Això ho podem ampliar també a Laos i Cambotja o no?
Bueno, a Cambotja i Laos el cafè, per exemple, no es pren tant!
És més...
Però el que m'heu dit del color verd, olor dèiem d'aquest caldo...
Com l'hi deia?
El fo!
Es diu fo!
Sí, sí, sí!
La típica sopa vietnamita!
Laos, per mi, és el país més verd de tots tres!
És com un jardí gegant!
Laos és molt més tranquil!
És a dir, arribes a Vietnam i la gent et veu com un turista europeu
i, bueno, doncs anem a veure què traiem d'aquest turista europeu, no?
Però a Laos no!
A Laos el temps se para, s'atura, no?
Passen de tu, fins i tot!
Sí, són més...
Com si estàs integrada i no et poses!
Sí, si t'assembla bé bé, i si no, no passa res!
No et van a perseguir!
A Vietnam et persegueixen, eh?
Amigo, amigo!
Vull dir que és diferent!
És molt més tranquil!
La sensació que el ritme va més a poc a poc la vau tenir igualment, no?
Seria una de les percepcions de cosa que canvia de la tranquil·litat!
Sí!
Bueno, a Vietnam no!
A Vietnam, clar, sobretot quan arribes a aquestes capitals, no?
A Hanoi o a Ho Chi Minh, el ritme és frenètic!
Després, quan t'allunyes una mica de ciutat, sí!
Però són ciutats molt, molt grans!
Està superpoblat el país!
En canvi, l'Ao sí que és molt més tranquil!
A veure, que no em descuidi res!
Tenim l'olor de sopa, de fo, tenim la vista, el color verd!
Hem parlat del soroll, que seria el de motocicletes!
Què us faltaria?
Si us demano tacte!
El tacte...
Falten el tacte i el gust!
Anem a pensar!
El tacte, no ho sé!
Què podria ser?
Alguna cosa que us xoqués?
Mmm...
És difícil, eh?
Sempre és difícil!
Sí, no ho sé!
Ja no ho sabria dir!
Bueno, doncs...
Un tacte...
Un tacte suau!
Per mi és un tacte suau!
Sí!
Mhm!
Sí, sí!
Val!
I el gust?
El cilandre!
El cilandre!
El cilandre horrorós!
El cafè deliciós!
Ho recomano!
Està boníssim!
I després, al gust, fan uns rollitos vietnamites!
Que poden ser crus o fregits, no?
I estan farcits de verdures!
I són deliciosos!
I que és com una pasta...
És com moltes verdures!
Perquè allà cuinen tot!
Són molt vegetarians!
Són verduretes!
Així com si fossin tempura!
Tallaretes Sant Juliana!
Molt petitones!
I després les emboliquen amb una pasta d'arròs!
Molt fineta!
Molt fineta!
I llavors s'ho frelleixen!
I et posen a vegades una salseta!
Si vols sucar!
I estan molt bons!
Llavors és un...
Si t'agraden les verdures!
Si hi hagi una barrella de sabors!
És molt, molt bo!
Ho confirmes, Elena?
Ho has provat tot això?
Sí!
Però no prové tanto como Ángela!
Porque ella fue más mochilera!
Y nosotros contratamos un par de excursiones!
Que era mucho más de turista!
Nos pusieron la comida típica de turista!
Y no pudimos hacer...
¿Qué sería el menjar típic de turista?
Bueno, pues lo típico te ponen...
Es más como comida...
La comida china de aquí!
Para que te hagas una idea!
Es muy de turista!
Las gambas!
Muy europeas!
Muy europeos!
Algo!
Gustos con los que ya estás familiarizado!
Nada nuevo!
Como Ángela!
Es un toc oriental!
Sí!
Típico Vietnam de comida!
Nos perdimos!
Fuimos a unas callecitas así de Hanoi!
Y el típico!
Te sientas en la calle!
Te ponen unos taburetes a medio metro del suelo!
Y la mesa es igual!
Y bueno, allí ves a los perros pasar!
Ya sabes que de higiene lo mínimo!
Pero nos encantó!
Nos encantó!
Fue el día que mejor comimos!
Fíjate!
Y nos quitamos las manías de encima!
Porque claro!
Comer siempre que si de restaurante!
Que si todo limpio!
Sí!
Ese día que fue como que te daría más manía!
Nos encantó!
Y que va de manera por ejemplo!
Pues como no sabíamos!
Ellos no hablaban inglés!
Dijimos esto!
Los que estaban comiendo los de la mesa de al lado!
Dijimos mira!
Esto tiene buena pinta!
Y era carne de cerdo!
También mezclada con ternera!
Y así con unas salsas muy fuertes!
Pero muy buenas!
Bueno!
No es que no sabría decir!
Porque le queríamos preguntar qué comida era!
Y no sabían explicar el inglés!
Y no dimos con ello!
Pero nos encantó!
Y que era tira en capa picante!
No!
Era comida fuerte!
Tampoco de aceitosa!
Sino mucha salsa!
Y una comida de sabor fuerte!
Pero no picante!
No!
No muy picante!
Muy especiado todo!
Sí!
Sí!
Sí!
Cilantro!
La espécie!
La espécie reina!
La espécie reina!
Escolta!
I dolços!
No me he parlat gaire de dolços!
Bueno!
Allà la veritat és que els dolços no son molt...
No son típics els dolços d'allà!
A ver!
Recordar dolços!
Mira!
Feien creps!
No recordo!
Sí!
A l'estil francès!
A l'estil francès!
Sí!
Sí!
I a l'Ao sí que hi havia moltes pastisseries regentades per persones que havien...
Bueno!
Oceans que havien anat a viure a França i després havien tornat i havien fet la pastisseria!
Llavors sí que tenien pastissos de poma...
Però bueno!
Era com una delicatessen!
Com un caprici per turistes!
No!
Perquè allà la gent no es permet menjar dolços!
No és típic!
El que segurament sí tenen és una beguda alcohòlica de referència!
Pues beben...
Cerveza!
Cerveza!
Cerveza!
Sí!
La intenció és que també...
Comen pipas!
Comen moltíssimes pipas!
Comen moltíssimes pipas!
I les ves en els bars...
Bueno!
Tienes moltes terrazas!
És veritat que el bar no hi ha!
Casi tot és en terraza!
I tots comen pipas!
I ens llamo moltíssim la atenció!
Van tirar les cosques a terra?
Sí!
Sí!
Al suelo!
I de alcohol...
Però pipas de Gerasol!
Sí!
Sí!
Les que tomamos aquí!
Fue molt curiós!
No sé!
Les han arribat alguna influencia europea a partir de la francesa!
Sí!
Sí!
Y beben cerveza!
Sobre todo la cerveza y en la mitad yo creo!
Es espacial?
Ah!
No!
La verdad es que no!
Es normal!
Sí!
Un licor que nos recomendaron!
El guía nos decía que había un licor típico que aquí hablas del licor de galagarto!
Pues allí lo que metieron una serpiente!
Nosotros explicaron en la isla de Catba!
Meten una serpiente y se hace un licor!
Y también es como curativo!
Y dicen que a veces o a veces lo toman también!
Pero al turista no nos daban esos tipos de licores!
Si tú querías pedirte la típica bebida sí!
Pero le preguntamos a veces incluso a alguien!
Oye!
Dinos si hay que ir a algún bar donde haya gente más autóctona!
No!
No!
No!
Tienes que ir a estos bares!
O sea que tampoco nunca nos pudimos mezclar!
No sé!
Es como una fotoexperiencia!
Yo recuerdo!
Jo abans de marxar em van dir!
Ay!
Has de tastar la sang!
Y yo qué?
Yo sí sí sí!
La sang calenta de serp!
Y claro!
Que eso es típico!
A més si t'oferecen y dius que no!
Es que es como un desprez y cap a ellos!
Y no!
Ni vaig arribar a tastarlo!
Però vas veure que ho feien?
No ho vaig veure!
Però sí que m'ho van dir allà eh!
Sí que m'ho van dir eh!
Però per què no aneu a tastar?
Quita!
Sí sí!
Ens ho van suggerir!
Però no!
Aquí ja no me vaig atrevir jo!
Ja que m'he entrat en el tema!
Escolta!
Què tal la població?
La gent amb qui vau agafar contacte!
Perquè tu!
Àngela!
També vas tenir contacte!
Sí!
Bueno!
Jo sempre m'agrada intentar parlar amb la gent!
El problema és l'idioma no?
Perquè per exemple vam conèixer un home molt simpàtic
que a més venia a viatges!
I aquest home parlava un anglès impossible d'entendre!
Llavors jo recordo que ell em parlava i jo no entenia el que deia!
Però jo repetia coses!
A veure si ell me confirma que m'està dient això!
I era una conversa la veritat molt estranya!
Però aquest home era molt agradable!
Després de fet ens van robar!
Vam haver de tornar a Hanoi!
I allà ens vam tornar a trobar casualment aquest home!
I ens va ajudar molt!
Vull dir que va ser molt amable!
Igualment a nivell més turístic ells veuen que ets un turista i volen timar-te!
Llavors has de regatellar sempre!
Has de preguntar més d'un lloc!
Perquè bueno!
Te volen timar!
En general la gent...
Per mi va ser agradable!
Però bueno!
Em vaig trobar de tot!
Gent que em va enganyar i gent que em va tractar molt bé!
Però...
I l'idioma ja dieu d'entrada que és una dificultat!
Clar!
Perquè ni en anglès i en francès!
Tampoc!
No!
Si és l'idioma seria l'inglès!
Sí!
No!
No!
El que passa és que és el que dieu que estan acostumats ja a rebre turistes no?
I per tant ja es fan entendre o t'entenen!
Sí!
Sí!
Però bueno!
Igualment és això!
Després dieu una cosa!
Després dieu una altra!
Són una mica...
És a dir!
Les coses mai saps com aniran!
És una mica aquesta la sensació de bueno!
Jo he contractat això i m'ha dit això!
A veure què passa!
A veure si realment es compleix!
Sobretot quan tractes així a nivell d'això de comprar-te un viatge o d'una excursió!
És una mica difús tot!
No?
Perquè bueno!
que té diners!
I ells doncs han de treure el màxim que puguin!
A més d'anar amb un viatge organitzat!
No?
No!
No ens hem organitzat!
Però nosaltres no tuvimos tan buena experiencia com Ángela!
A veure!
Lo que dice Ángela!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
Sí.
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
No!
més, tenies que pagar més. Bueno, és que mira, lo ponen
en el papel. No, no, pues yo solamente os voy a hacer
esto. Cosas así que igual tuvimos mala suerte
también, ¿eh? Porque he hablado con mucha gente
y todo el mundo ha estado muy bien en Vietnam, nunca les ha pasado
nada, y nosotros era cada método de
transporte siempre algo. Clar, perquè quins
mètodes de transport pots utilitzar?
La moto, si en llogues
una, i si no, doncs això. A veure,
per moure't pel país, jo recomano,
a veure, si pots, un vol inter,
són molt barats, per 30-40 euros pots
agafar un vol inter. Sí, mira, i l'avió al menys
no té gent. Sí, cogemos aviones també,
i l'avió no fa por, no? Són aquells avions que
us haig que es trenca, no? No, són els avions bé.
Sí, perquè jo, per exemple, vaig fer un viatge
en tren des de Hanoi fins a
Hué, que és una ciutat molt maca,
i en principi eren 12 hores en tren,
vam comprar, en teoria, un soft seat,
és a dir, un seient còmoda
i tou, i bueno,
vam pujar a l'avió i era el típic tren
de la Segona Guerra Mundial, un van de fusta.
Doncs bueno, això, clar, jo quan vaig veure aquest
van de fusta, jo vaig preguntar
al revisor, disculpi,
on està el soft seat? Oh, no, this is your place,
me'n deia, aquest és el teu lloc. Llavors,
el vagó va començar a pujar gent amb taburets
aquests petits de plàstic, seient, bueno,
a tot arreu,
el meu banc era un minibanc
i no cabia jo, una noia al terra
als meus peus, bueno, horrorós,
i el viatge de 12 hores es va convertir en un viatge de 18 hores,
de nit. O sigui, millor avió que tren.
Millor avió, i si agafes un tren,
sobretot compra't el bitllet a l'estació,
jo recomano, no compris, perquè moltes vegades
compres bitllets per agències intermediàries
i et poden enganyar.
I naltros, de fet, aquell, perquè venia un tifón
i llavors tothom volia marxar de Hanoi,
no? És a dir, naltros veníem de la
Bahia de Jalón. Però quina aventura!
Sí, sí, és que venia un tifón, llavors
tot estava pleno, hi havia busos, no hi havia tren,
llavors el noi de l'excursió de la Jalón Bay,
que és una bahia de Jalón, que és preciós,
un lloc increïble, ens va recomanar,
vaja, truco per telèfon a l'estació, a veure si us trobo alguna cosa.
Mira, queden dos soft seats per aquesta nit,
te'ls voleu? Vinga, sí, els volem.
I el noi és superagradable, o sigui, jo pensava, que maco.
I de fet ens va dir, que he comprat sopar,
jo, no, doncs ens va comprar uns
bocates, eh, una aigua, ens ho va portar.
Bueno, i jo vaig pensar, que maco, no?
I de fet li deia a la meva amiga, ai, que noi,
és que, però que agradable. Quan pugem
a l'avió, ai, al tren, i veig
el seient, jo, saps allò que t'entra
una risa, aquestes histèriques, això no és cert?
Doncs sí, sí, el viatge va ser
molt dur. I de fet tenia... Però es va comprar sopar o no?
Es va comprar sopar a ell. Tenia bocata. El que passa és que el bocata era horrorós, perquè...
També.
Era molt picant. La meva amiga era vegetariana,
jo estava ple de porc,
pobra. Pobre.
Pobre em va dir, que tu, tan maco, tan maco,
tu t'has semblat un maco, em deia...
Jo no viatxo més amb tu. Un cabret.
No, no, no. Però sí, sí,
la veritat és que... O sigui, has d'anar una mica amb l'esperit,
amb la mentalitat oberta, eh? Sí, has d'anar
a riure't, a riure't una mica
de les situacions aquestes, i després rius.
Nosaltres també vam tenir una altra experiència
amb una minivan, que, bueno,
per exemple, eh, una minivan, anireu
superbé, tres hores, van ser, tres hores és cert,
el que passa és que no sabíem... Que són aquest, les furgonetes
com els autobusos petitets, no? Una furgoneta
que quan s'omple... Sí, que acaben
unes deu persones, i estava ple de locals
aquell minibús, i anava, era
una zona costera, allà on estàvem, estàvem al sud
de Vietnam, i ens va dir, ah, anireu
aquí amb la minivan, molt a gust, ja veureu.
Pujem a la minivan, i una olor
estranya, quan miro al terra, té una
bossa plena de crancs,
a sota hi havia un munt de peix
d'aquest sec, que portava
la gent, bueno, una peste,
horrorosa, allà tothom portava
el seu marís, anirien cap a la vendre,
el que fos, i clar, hi una peste,
bueno, després va començar a pujar gent
també, allà, si en veritat eren
set places, doncs anàvem
deu allà, no?, una dona al meu costat, allà,
bueno, reien, no?, perquè ens veia amb aquella cara
i era tot lo calç.
Sí, sí, vull dir que els transports van ser una odissea,
una odissea, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Sí, que a nosaltres fue igual, incluso
transportes a l'aeropuerto, que eran
coches de seis, aquello empezó a entrar
gente, entrar gente, i hasta el conductor
nos dijo, tú encima de tu amiga,
i digo, què? O sea, no puede ser.
Y sí, sí, casi encima de mi amiga,
un señor encima, encima del otro, o sea,
nosotros éramos amigos, y vale, pero
había gente encima de otra gente,
y ellos lo veían tan normal, tan normal,
que sí que te da un poco desjobar.
Qué finolis, ¿verdad?
Sí, sí, sí, es una diferencia.
Qué finolis a esta gente que volan.
Perquè, escolta, anar a Vietnam
i quedar-nos només a Hanoi és poca col.
No, no, no.
Hem de fer ruta, eh?
Clar, jo sempre, jo mai, és a dir,
les capitals tenen coses curioses, no?,
per exemple, a Hanoi està el mausoleo
de Ho Chi Minh, que él, bueno,
que va ser qui va a lliberar el país,
i bueno, i él en veritat volia ser cremat,
i que les seves cendres es dispersessin
per tot el país.
Però no, no li van fer cas
i el van embalsar, bueno, el van embalsar.
Però el que estic pillant
és bastant bé, anemite, això, no?
Sí.
Jo li vol, la túpida que jo...
Sí, sí.
Jo faig el que vull després.
I llavors, sí, sí, la veritat és que sí,
el tenen allà com una nevera gegant, no?,
conservat entre tothom,
està, bueno, pues allò resguardat
per quatre o cinc guàrdies,
i bueno, no?, i vam anar a veure'l
i va ser curios.
Té coses curioses, eh, Hanoi?
Molt curioses, bueno, els mercats,
els carrers,
una mica sobretot això,
veure la vida del carrer.
Però jo sempre m'agrada fugir
de les grans ciutats,
perquè penso que ciutats boniques
doncs ja tenim Europa,
és més que res veure sobretot el país,
veure els curors...
I com viu la gent, no?
Sí.
Com viu la gent, de què viuen?
Bueno, de l'arròs,
de...
De l'arròs sobretot...
Molta agricultura.
Molta agricultura.
Sí.
I vull del turisme, eh,
jo crec que ara ja cada dia més del turisme.
Sí, sí, sí.
Sí, perquè en les muntanyes de Sapa,
que esto es algo en la parte...
En los que vallen,
en la parte norte de Vietnam,
tienes Hanoi,
tienes las montañas de Sapa
y luego la bahía de Jalón,
que esto para quien vaya
ya sabrá más o menos.
Y en Sapa,
yo pensaba que vivía mucho
de la agricultura,
que es verdad,
del arroz,
pero mucho, mucho, mucho turista.
Hay ya mucho hotel
y ves autobuses y autobuses de turistas
que hacen las excursiones
por la montaña, ¿no?
Sí.
Y de esto, sobre todo,
yo creo que está creciendo cada vez más
y como ya ves que está de moda,
pues más que van a...
Sí, sí, pero sobre todo,
me sembla que son a un país
productor d'arròs
después de Tailàndia.
Sí, sí, sí.
Produeixen molt d'arròs.
¿Tienen algún producte derivat
de l'arròs curiós
que trobéssiu curiós?
A veure,
producte derivat de l'arròs...
Que trobéssiu especial de dir,
ostres, mira,
què fan,
perquè a vegades quan hi ha una producció
tanta, tanta d'una sola cosa,
no?
Sí, sempre ens inventen.
Bueno, a veure,
fan això,
les pastes d'arròs,
la massa d'arròs,
però...
Beguda d'arròs?
Sí, sí que hacen.
Bueno, això és més al Japó,
de dulce,
nos llevaron a...
Bueno,
en la isla de Catba
te llevan también a...
Sí,
tiene unos dulces,
es verdad,
es verdad que esto
sale de un subproducto
de l'arròs
y es una especie
de papel
que envuelve al dulce
y también te lo puedes comer.
Es verdad que sí que
tienen otras cosas
que salen de l'arròs,
sí.
Y de dulces,
viniendo a la pregunta anterior,
sí que tienen
muchos caramelos,
compramos muchísimos caramelos,
carrapiñadas,
sí, de coco...
Caramelos de coco,
la gent fa vida al carrer...
Sí.
Sí,
en terrasses,
ja m'ha dit que hi ha
molt de terrasses.
No, no,
i la gent,
a la ciutat,
la gent,
tothom treu fora el taburet
i dinen al carrer.
Es pateixos taburets del tren.
I diuen,
però fan el menjar ells o...?
Normalment la gent
no té cuina,
saps?
Molta gent potser
dorm en una habitació,
vull dir,
no tenen cuina,
llavors tothom menja al carrer,
és molt barat,
tothom menja al carrer
i bueno,
està ple de puestecitos
i això, no?
I veus sempre la gent
prenen cafè,
prenen el té,
dinen...
De fet,
a Hanoi,
la cera,
no pots caminar per la cera,
està plena de motos
o de gent,
en grupets,
que prenen allà...
Sí,
que estan menjant
tot el dia,
tot el dia hi ha gent al carrer.
És vida al carrer total.
A quina hora es fa fosc?
A quina hora és hora de retirada,
ja?
A la cinc,
és així de la tarda,
a cinc,
perquè l'horari allà
normalment és
de cinc de la matinada
que surt el sol
fins a la cinc de la tarda.
també us va acoplar
amb aquest horari?
Sí,
però a què te refieres?
Por la tarda a las cinco,
porque los restaurantes
estaban abiertos hasta las diez,
bueno,
los restaurantes,
por llamarlos,
todo estaba abierto hasta tarde,
pero sí que la vida
empieza muy pronto,
a las cuatro,
a las cinco de la mañana
ya hay gente,
ya se oyen motos,
es bastante...
Sí,
es una idea
a la ciudad.
Sí,
en funció del sol van.
Sí.
Suposo que en algunes coses
s'han adaptat
o han agafat
aquesta influència
nostra,
per dir-ho així,
europea,
però per altres coses
encara deuen conservar.
el punt exòtic
que nosaltres li veiem
a tot l'Oriental.
Sí,
de fet,
tot el que és el menjar,
sí que a Hanoi
pots trobar un Burger King,
o un McDonald's,
perquè això arriba a tot arreu.
Que deu cantar molt,
no?
Amb el paisatge,
és una cosa raríssima.
Sí,
que dius això per què,
no?
Però bueno,
però després
ells continuen mantenint
molt les seves tradicions,
el seu menjar,
els seus horaris,
els seus costums...
Anem acabant ja
l'entrevista,
que mira,
quedan tres minutets ja,
per les deu.
A veure,
què ens ha quedat per dir?
recomanacions?
Jo diria,
serveix internet
a l'hora de planificar
un viatge d'aquest tipus
o és una mica arribar allà
i sobre la marxa a veure?
No,
jo per exemple,
perquè fa als hotels,
anàvem sobre...
És a dir,
estàvem aquí,
ah mira,
demà volem anar allà,
no?
Doncs per internet,
buscavem hotels,
reservàvem fins i tot.
I funciona això?
Sí,
sí,
sí.
Molt bé,
molt bé.
Ara,
el dels viatges sí que dieu
que més val...
Sí,
jo recomiendo fervientemente
el hacerse con varios presupuestos,
hablar con mucho turista,
porque hay mucho español,
o sea que la gente
no te la miedo a preguntar,
porque siempre verás alguno
que, oye,
¿tú qué recomiendas?
Que pregunten,
que pregunten,
porque cuanto más sepas de...
Yo ya te digo,
fui a uno de cada cosa
y no,
siempre encuentras mucho más barato,
mejor organizado
y más seguro,
o sea que pregunten.
Sí,
sí,
i perquè a ningú li passi,
però si a algú li passés
que li roban alguna cosa així.
Jo recomano sempre
que porteu fotos de carnet,
tres o quatre,
perquè si us heu de fer papers nous,
potser ja no trobes un lloc
per fer-te fotos,
i després fotocopies del passaport,
escanejades,
que vulguis obrir el correu
i tenir-la ja,
vull dir,
perquè això te pot ajudar molt
a si tens un problema
que te roban el passaport
o que el perds,
doncs poder sortir del país.
Ara que has dit del correu,
una cosa important
a nivell de comunicacions,
com està la...
Bé,
la veritat és que
són aquests dos països
que contrasta
el veure gent
que està al camp
tan tradicional
i que treuen el seu mòbil,
vull dir,
tothom...
Internet?
Internet a tot arreu.
Sí,
a més,
tenen gratis,
vull dir,
tenen gratis l'internet.
Molt bé.
El souvenir indispensable
que us va emportar
o que ningú pot deixar
de prendre cap a casa.
Ay,
pues las cafeteritas estas
para hacer el café
porque las hay muy pequeñitas.
Que son tipo italianas.
Sí,
tipo italiana,
así muy pequeñita
que filtra el café,
yo creo que eso
y siempre algo artesanal
porque está muy bien,
es muy bonito
y nosotros llevamos
muchísimas cosas
de los mercados.
Pintures,
jo també,
a mi m'agrada molt
comprar pintures,
gent que pinta al carrer
o, bueno,
botigues d'art,
doncs un quadre,
que mostri una mica allò.
és bonic.
O i un barret,
jo crec que
si te capa el barret
és un bon record.
I una cosa
que no ens podem deixar
quan anem cap allà,
que has de posar la maleta.
Tu deies,
això ha sigut molt pràctic.
I repel·lent.
I repel·lent, sí.
Pels mosquits?
Repel·lent pels mosquits,
sí, sí, sí, sí.
Sobretot.
Sí,
que ens hem parlat
bàsicament del Vietnam.
Jo ja em pensava
que passaria això.
La cosa que em pot ja
una mica percà,
perquè dóna molt de sí,
no?
Clar, sí, sí, sí,
i la veritat és que sí.
Bueno,
l'Àngela està a punt
de marxar cap a l'Índia
la setmana que ve.
Sí, ja que t'hi vendràs.
Doncs ja t'enredarem,
si no,
quan tornis,
que em sembla que ja
no tindrem la volta al món.
Bueno,
la propera,
clar que sí.
Tu tens programat
algun viatge per enguany, Elena?
No,
jo ara,
bueno,
ara ja vuelvo a Londres,
vivo allà
i ja està.
Este verano...
L'any que ve potser,
no, Elena?
L'any que ve,
l'any que ve
hacemos indonesia.
Mira-les.
Elena Díaz,
Ángela Rivero,
moltes gràcies
i que vagi bé
el proper viatge.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a tu.
Parlant bàsicament
de Vietnam,
ens ha passat aquesta volta al món
que fem cada dia
a dos quarts de deu
al matí de Tarragona Ràdio.
Recordeu que la podreu tornar a escoltar
a les dues del migdia.
arriben els titulars
de Catalunya Informació.