M'agrada que hi hagi persones que vinguin a dir que no colen ni res,
perquè diuen més el que voren i no et fa sentir viure.
Vull parlar de vana...
L'Espai al carrer, la sintonia de Tarragona Ràdio, com cada dilluns,
avui per parlar i per fer balanç, per fer valoració
de les segones jornades Tarragona inclusives.
Es van acabar la setmana passada, era la segona edició organitzada
per la Federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social, en aquest cas a Tarragona.
Avui en parlem amb el cap de comunicació de la Fundació Casal Bami,
el Javi Zaragoza. Javi, bon dia.
Molt bon dia.
La setmana passada ho teníem, de fet, en una de les activitats,
la darrera que es va fer el passat dilluns, avui ja tenim aquí.
Sí, fa una setmana a les 12 estàvem ja tancant el darrer acte
de la segona Tarragona inclusiva al Col·legi de Periodistes.
Ara en parlarem a veure com va anar.
I ens acompanya també la Vivian Cano,
ella és la coordinadora d'ECAS a Tarragona,
de la Federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal, bé?
Bé, bé.
Hem dit que avui farem balans d'aquestes segones jornades
de Tarragona inclusiva.
Dieu que ha sigut un èxit de participació.
Ha anat bé, doncs, la cosa. Esteu satisfets?
Sí, estem satisfets.
Sí, jo diria que ha sigut un èxit de participació
tant en les persones que han vingut a veure els actes
i han participat, com en les entitats que hem organitzat,
perquè en guany n'hem sigut més.
I això trobo que ha sigut interessant, no?,
que la Unió fa la força i fa que omplin més les sales
i omplin més la participació dels diferents actes.
Perquè per a aquells que no ho sàpien
o no hagin estat massa el cas
de què era això de la Tarragona inclusiva,
què s'ha fet durant aquestes dues setmanes?
Durant aquestes dues setmanes s'han fet tres actes,
un lligat a tot el coneixement tècnic i acadèmic
que va tenir lloc a la Universitat Rovira i Virxili,
un altre el dissabte al matí a la Rambla,
que és una mica la cara que volem donar de cara al carrer,
el contacte amb el carrer, amb la gent del carrer,
i després una tercera activitat, una tercera acció
que tenia lloc amb els polítics,
amb els que tenen representació política aquí a Tarragona.
Aquest va ser el darrere acte,
que és el que comentàvem la setmana passada a l'espai al carrer.
No sé quines conclusions en vam treure d'aquesta trobada
amb els grups municipals on vam comentar
que vaja era per plantejar quines eren les seves propostes
en tot aquest àmbit.
Quines conclusions en traiem?
Com va anar? Què en podem dir?
Nosaltres fem diverses accions d'interlocució a través d'ECAS.
Una de les tasques d'ECAS és la interlocució
amb els partits polítics, amb els representants,
amb tots els agents socials de la ciutat i de la zona.
i sí que el dilluns valorem que ens va donar la perspectiva,
les diferents visions dels quatre partits
que tenen representació política aquí a l'Ajuntament de Tarragona,
visions diferents i plurals, que és el que és i és interessant.
I també valorem el fet que ens servís el dilluns,
la taula redona del dilluns,
per poder deixar lligat una mica el seguiment
de tot el que es va parlar
i de fer seguiment de les accions, de les propostes
i poder fer propostes conjuntament.
Des de la Fundació Casalomic, com ho va veureu?
Home, jo una cosa que, per exemple, es va parlar
dels convenis plurianuals, tan de bo, no?
Vull dir, i era aquesta proposta a la taula, no?
I clar, ho vaig trobar molt interessant
perquè actualment la cosa va mitjançant subvencions
i anar rascant d'aquí i anar rascant d'allà
per poder tirar endavant els nostres projectes.
Vull dir que un conveni, per exemple, plurianual
per poder fer educació a carrer a la Fundació Casalomic
ens aniria, però com caigut del cel,
tan de bo, sigui aquesta la línia de l'Ajuntament,
perquè actualment no ho és.
Això vol dir no renovar el conveni cada any,
sinó ja fer-lo per uns quants anys
i poder garantir que aquella acció es pugui fer
durant uns quants anys.
Clar, des de cas, quan l'àmbit polític
diu això del conveni plurianual,
tenim una mica d'escepticisme,
perquè fa molts anys que estem parlant
de convenis plurianuals
i no només que no siguin els convenis anuals,
sinó que funcionen per subvencions,
el que vol dir que hi ha molts serveis
i molts projectes que funcionen uns mesos a l'any
amb suport de l'administració pública.
Clar, nosaltres des d'ECA sempre hem defensat
una mica aquells serveis,
els projectes que duem a terme,
la majoria d'ells tenen a veure amb processos personals
de canvi de persones
i que necessiten un acompanyament continu
i que no té molt sentit.
El fem nou mesos a l'any,
tres mesos, sis mesos,
te quedes ahir amb el teu procés, tu contigo.
I no hi ha cap mena de seguiment
perquè no hi ha finançament
i després ho tornes a recuperar.
Clar, no té sentit.
Nosaltres fem l'acompanyament integral
durant tot l'any a les famílies.
Vull dir que...
Clar, aquí estem parlant que vosaltres,
aquestes entitats,
treballen amb persones.
Per tant, això necessita
tot un seguiment
que a vegades a la burocràcia,
els papers i això no ho entén.
Clar, és que els processos personals,
nosaltres com a persones mateixes que som,
amb tots els processos personals
que hem pogut tenir
a la nostra pròpia trajectòria vital,
entenem que un procés personal
és una cosa que té un ritme concret.
que la demanda d'en sis mesos
aquesta persona comença així
i ha d'acabar així,
doncs depèn de quines transformacions,
els miracles salurdes.
Però, a part dels processos personals,
és tota l'energia
de tornar a engegar un projecte,
també les condicions laborals
de les persones que hem d'agafar,
que les hem d'agafar temporals,
que vagin a un altre que es fan fora,
després tornem a agafar les temporals.
Llavors, creiem que seria una proposta
que la intervenció podria ser molt més efectiva
i que les condicions del servei
i del projecte serien molt diferents.
Quines altres propostes podrien
per acabar de fer arribar als polítics
aprofitant aquesta xerrada del Passatillos?
No sé si hi ha més propostes
com aquesta que ara hem comentat
d'aquests convenis fúria-novaus.
Nosaltres, de fet,
la interlocució amb l'àmbit polític,
pensem que anem de parlar entre tots,
anem de construir entre tots,
ells tenen la seva tasca,
nosaltres tenim la nostra
i creiem que sí que podem construir conjuntament.
Ells, entenent la nostra visió
i coneixent la nostra visió
i nosaltres també entenent les seves limitacions,
per suposat,
podem construir coses molt més efectives
i molt més útils per a la ciutadania.
Sí que nosaltres,
el missatge que se'ns dona des de l'administració
és optimització de recursos,
optimització d'espais,
de la tasca.
Nosaltres, les entitats del tercer sector,
penso que ja fa molts anys
que hem hagut d'aprendre a optimitzar al màxim
perquè realment els recursos són molt limitats
i molt escassos
per fer projectes d'una certa magnitud.
Tot i així,
nosaltres creiem que per l'optimització
cal un canvi de perspectiva de moltes parts,
el fet de treballar en xarxa,
que deia el Javi.
Hem muntat la segona Tarragona inclusiva
amb altres entitats.
Treballar en xarxa,
tots n'omplim molt la boca,
però realment molts cops costa el treball en xarxa,
el que les entitats vulguin compartir espais,
les entitats amb l'Ajuntament,
les entitats amb l'àmbit polític,
perquè suposo que cadascú,
no?, estem molt situat
a la nostra espai i, bueno,
costa, no?,
això de cedir,
posar-te al lloc de l'altre.
Llavors, nosaltres sí que penso
que des del tercer sector
tenim una àmplia experiència
amb treball en xarxa,
doncs perquè,
sobretot aquí a Tarragona,
som entitats petites
i unes amb les altres
doncs ens donem suport.
Si no us ajudeu unes amb les altres malament.
Sumant unes i les altres
doncs podem fer coses
amb més perspectiva.
Clar, les administracions,
no sé si estan tan acostumades
amb aquest treball en xarxa.
Una cosa interessant que es va dir
en aquesta taula amb els polítics
era també la clàusula
de responsabilitat social
i treballar conjuntament
amb l'administració
per poder anar a veure empreses
perquè tinguin aquesta clàusula
de responsabilitat social
i que l'apliquin
i que així ens beneficien nosaltres
a les entitats del tercer sector.
De fet, això s'ha posat com a molt de moda,
les empreses,
això de la responsabilitat social corporativa.
Per exemple, en el vostre àmbit,
com us pot repercutir això?
Clar, en el vostre àmbit, per exemple,
jo a l'entitat en la que treballo
fa inserció sociolaboral,
llavors el fet que puguin tenir més en compte
l'incorporar a joves, a dones,
a persones amb dificultats
en aquest moment per l'accés
al mercat de treball,
doncs és un benefici, pensem,
tant per l'àmbit social
com per la pròpia persona.
Pensem que és una cosa
que reinverteix en el benefici
de moltes parts.
Per tant, pot ser interessant,
no?, aquesta proposta?
Molt interessant.
També va sortir a la taula,
jo la vaig agafar així
amb molt d'entusiasme,
tant de bo que tiri endavant, no?,
de poder fer algun tipus
de conjuntament les entitats
del tercer sector,
entitats d'aecas
o i fora d'aecas,
com Càrit, Escreu Roja,
Fundació Bonanit,
que també han participat
a la segona Tarragona inclusiva
i que hi eren presents,
doncs puguin fer col·laboracions
mitjançant l'Ajuntament
amb empreses privades
i molt potents a Tarragona
que jo crec que potser
no estan tan afectades
per aquest fantasma de la crisi.
Vull dir que potser també...
Clar, al marge de les empreses
també les clàusules socials
incorporen el que volem una mica
és que es consideri
d'incorporar-les
als concursos públics.
Nosaltres una mica
a partir de l'última llei
de serveis socials
sí que han entrat
dins de tot el que
és la prestació de serveis
d'àmbits d'atenció a la persona,
tot el que són les empreses
mercantils,
que per suposat
ja han d'entrar,
però sí que nosaltres
el que defensem
és que les entitats
sense l'àmbit de lucre
hi ha una reinversió,
no hi ha un repartiment
d'excedents
sinó que hi ha una reinversió
pròpia
al que és la societat mateixa.
Llavors sí que entenem
sense que hi ha coses
que no afectin
la lliure de competència
ni molt menys,
però sí que entenem
que hi ha consideracions
que haurien de ser
una miqueta diferents.
Per la boig
hi ha hagut entitats
com Creu Roja
o com Càritas
que de fet també van participar
com deies
a la Tarragona
inclusiva en aquesta xerrada
nova pobresa a Tarragona
que es va fer
a la universitat.
A més a més
ja parlàvem l'altre dia
amb tota aquesta tesi doctoral
amb el Francesc Valls
que va estar aquí amb nosaltres.
Experiència positiva també.
Sí, sí, sí,
molt interessant també.
La part acadèmica
realment
es parlen més
de dades,
de números,
de resultats d'estudis
i per exemple
el Francesc Valls
amb el seu estudi
ho deia
quina és
la màxima preocupació
dels joves actual.
És el treball,
la falta,
la manca de treball
que quedava
molt palesa
amb un gràfic
que hi havia,
que hi havia
salut,
no sé quantos
i el treball
estava ben gros
perquè realment
és el que preocupa
perquè els joves
puguin tirar endavant.
Això ho parlàvem
la setmana passada
precisament amb ell.
Per tant,
també experiència positiva
això de barrejar
també l'experiència
a l'acadèmica
que també és important
per tenir una teoria
m'imagino,
per tenir una base.
I una altra activitat
veieu al carrer
que es va fer
a la Rambla.
Com va anar això,
Vivian?
Bé,
sempre a les valoracions
s'ha de veure
tota la part positiva
i també crec que
s'ha de veure
que es poden fer
coses diferents,
propostes noves.
I sí que el carrer
potser és l'acció
que ens costa
una mica més
d'arribar a la gent
perquè, clar,
veu allí
les paraletes
a la Rambla
i entre que s'ubica
o no s'ubica
doncs, bueno,
jo crec que cada any
ho anem fent millor
i que cada any
la gent ho anirà
identificant millor.
També són activitats
adreçades als nens
i, clar,
el concepte de la pobresa
amb els nens
has de trobar l'equilibre
entre,
per no saturar-los
ni angoixar-los.
L'entejament
és fer tallers
però que hi tinguin
un rerefons
també de reflexió,
no?,
amb les famílies
que acompanyen
els infants
i després,
o sigui,
que facin
tots els diferents tallers
que plantegen
cada entitat,
vull dir,
també ens serveix
una miqueta
de reflexió
i de visibilitat,
la cosa important
d'aquest acte,
no?,
i de manifest,
no?,
també,
es llegeix el manifest
reivindicatiu,
no?,
de la situació actual
i dels plantejaments
i jo la trobo interessant,
eh?,
aquesta activitat,
llàstima que sigui
només un dia,
per exemple,
vull dir que ja costa
muntar un dia només,
ja costa,
no?,
si ho hagués de muntar
cada setmana,
eh?,
però sí que jo la trobo
molt interessant
perquè va passant gent,
gent que ve expressament
i gent que passa per allí
i pregunta,
i això què és,
vull dir,
que és interessant també,
no?,
poder-ho fer a la Rambla
i poder-ho fer.
i a més,
moltes vegades
tenim la reflexió aquesta
de les entitats
del tercer sector
per la gent del carrer,
doncs costa,
no?,
identificar què fem
i què pintem en això
i quins usuaris
atenem
i quins no,
costa una miqueta
d'identificar
i d'on ens a conèixer
la gent del carrer,
no?,
l'únic que és això,
és trobar l'equilibri
de les accions
amb els infants,
doncs trobar la manera
que hi hagi aquest punt
de reflexió
sense que hi hagi
un contingut massa dur
per a ells.
Perquè quantes entitats
heu participat en Guany?
Quin tipus d'entitats
heu participat
al Tarragona en Cusiva?
Vinga,
no ens deixem a ningú.
Fem la llista.
A veure...
Fundació Casal Amic.
Fundació Casal Amic,
Fundació Enxarxa,
Cerca,
Fundació Leura,
Fies,
Anem per Feina,
Actua,
Actua,
Ceps,
Diria que aquestes
són les que formen part
d'entitats catalanes
d'acció social.
I després,
en Guany,
ha participat
Càritas,
Creu Roja,
Fundació Bona Nit,
i el Banc d'Aliments.
Déu-n'hi-do.
Sí,
una quinzena
d'entitats al voltant.
A totes elles
de Tarragona Ciutat,
de tota la demarcació...
Del Camp de Tarragona.
Del Camp de Tarragona.
Sí, sí,
perquè hi ha Vilaseca,
Reus,
Vendrell,
Ceps...
Són les segones jornades
de Tarragona Inclusiva.
Vista l'experiència
amb el que heu organitzat
aquests dies,
té vocació de futur,
això?
De cada any
poder sortir al carrer
o poder fer xerrades,
conferències sobre
la Tarragona Inclusiva?
Clar,
jo entenc que ideològicament
els dies internacionals
d'alguna
hauríem de desaparèixer
i quan desapareixen
és bon símptoma.
Si desapareix
el dia internacional
per la erradicació
de la pobresa
serà un molt bon símptoma.
Serà una bona notícia,
no?
Fins el moment...
Però com de moment
jo crec que
està una mica negra
la cosa
que desapareixi aquest dia
per desgràcia,
doncs crec que
la plataforma ECA
té la corresponsabilitat
de seguir recordant
a la ciutadania,
a la societat,
de tots els àmbits
i representants
de la societat
que hi ha un marge
molt gran de persones
i cada cop més gran
que està patint
d'unes dificultats
molt serioses
i que no arriba
a tenir el mínim
necessari per viure.
I més en el moment actual,
m'imagino, no?
Encara es fa més complicat
o més necessària
la vostra tasca.
Sí, jo crec que
de moment,
l'any que ve
hi ha pronòstics
que fem la tercera
Tarragona Inclusiva,
segur, segur.
perquè també ha servit
com dèieu ara
per parlar amb els polítics,
per donar un cop
d'atenció
que sempre va bé,
però vaja,
també per donar a conèixer
la gent de carrer.
Creieu que encara
els costa
això de conèixer
com deies tu abans,
de la feina que feu,
amb qui treballeu,
quines preguntes
us feien
o què us deiava gent?
Clar, nosaltres partim
una mica del fet
que la pobresa
incomoda, no?
Inquieta, incomoda
i pensar que està
el tercer món,
doncs mira,
hi està el tercer món
i surt per la televisió,
però pensar que hi ha
un quart món
aquí al costat de casa teva,
doncs,
incomoda
i inquieta una mica
i pensar que hi ha
aquestes diferències
tan grans
entre unes persones
i unes altres
en la mateixa societat.
Llavors,
bueno,
no sé,
jo crec que nosaltres
hem de ser partíceps
de la societat
de que estem ahí,
fem una tasca concreta
i que estem oberts
a tota la població
en general,
que no és només
adreçat a persones
que estan en dificultat,
sinó que són serveis
i projectes
que han d'estar oberts
a la població en general
i en els que la població
també hi pugui
sentir-se reflexada,
no?,
hi ha entitats
de les que ha comentat
el Javi
que tenen voluntariat
propi
i que la tasca voluntària
doncs és rellevant
en les entitats,
llavors crec que,
bueno,
ens hem de seguir...
Per exemple,
EKS té 83 entitats
que la formen,
la federació,
vull dir que
que són molta gent,
no?,
amb 4.000 voluntaris,
vull dir que som...
que hi ha un volum,
no?,
i tant,
elevat de persones
que recolza
o que representa EKS...
Clar,
sí que ara
se'ns està fent incidència
també des de l'administració
el fet del voluntariat,
no?,
i crec que,
bueno,
poder fer aquesta manca
de recursos,
optimització,
voluntariat...
Clar,
sí que des d'EKS
tenim molt clar
que hi ha d'haver
una professionalització
dels serveis,
que els voluntaris
no poden suplir,
ja no llocs de treball,
sinó tasques tècniques
que han de fer,
doncs les persones
que estan preparades
per a fer-ho,
no?,
llavors sí que
volem fer incidència
en què no es caigui,
no?,
en aquest parany
del voluntariat
com a substitutiu
de llocs de treball,
no només pel fet
que siguin llocs de treball,
sinó perquè
els serveis
i els projectes
tenen uns continguts
metodològics
i tècnics
que s'han de seguir
complint per suposat
i que els ha de dur
a terme
una persona
que tingui
la formació
i la preparació.
I que el voluntariat
s'ha de fer
en un procés també,
vull dir que hi ha d'haver
un acompanyament,
hi ha d'haver
una benvinguda,
un tancament,
vull dir,
hi ha d'haver
tot un procés,
no?,
per fer de voluntari
també.
No és arribar
a fer de voluntari
prou,
sinó,
vaja,
s'ha de conèixer
una miqueta
tot el tema.
Interessant,
com sempre,
aquesta edició
Tarragona Inclusiva,
segona edició
a l'enguany,
ja veurem l'any que ve
la tercera,
en tot cas
en parlarem
a Tarragona Ràdio,
avui n'hem volgut fer
dilluns passat
i ja es van acabar
i avui n'hem parlat
amb el Javi Zaragoza,
responsable de comunicació
de la Fundació Casal Lamic
i amb la Vivian Cano,
coordinadora d'ECAS
a Tarragona.
Moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat,
Vivian,
gràcies.
Gràcies.
Javi,
la setmana que ve
no fem vacances,
nosaltres no en fem,
vosaltres sí.
Jo crec que potser
tampoc no en farem, eh?
Però vaja,
la ràdio,
per un dia descanseu.
Descansem
i ho agafem amb força.
És la Castanyà del Vespre,
dimarts és poni,
molta gent segurament
tindrà aquest cap de setmana llarg.
Gràcies i bon dia.
Que vagi bé.
Que vagi bé.
Gràcies.
Vull parlar de parlar,
vull saber de saber,
vull estar-me d'estar
quan te no siguis fet.
Gràcies.
Gràcies.