Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Com que de dimecres comencem el quart de català,
per tant saludem l'Enric Garriga,
que ens està desmuntant el micròfon.
Enric, bon dia.
Bon dia a tothom.
Vens amb molta energia.
Ho he dit sense la carxofa, espera que la poso.
Posa la carxofa tot i que em sembla que no comencem
parlant precisament de carxofes sinó de fruites, no?
Ah, sí? Home, com que fa un dia primaveral dic calla,
el primavera, si eres amic dels cirerers, jo.
Trencant-nos fèmols l'un a l'altre sense fer-lo expressament,
és l'errònia simbiosi en la que hem entrat de ple.
Tan amor cert que s'encerta i tan poca conjunció,
cremen fort les margarides que eren totes de cartó.
De debò que jo t'estimo i sé que tu a mi també,
però això ja n'és comestible, això ja són els versers,
mantenint la compostura, recosint els descosits,
tenient les noves guies per no ser uns desagraïts.
Per poder seguir veient-nos que això nostre ha estat molt bé
i no perdre l'esperança de ser amics dels cirerers,
però seguim trencant-nos fèmols sense fer-lo expressament
és l'errònia simbiosi, algun dia n'aprendrem.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Encara que tinguin un remelasso, el Bet Pla era un altre.
Ja en parlarem pròximament perquè és un somiatruïtes
i d'això ja en parlarem.
Però avui parlem de Pau Bellver, el seu disc 2010,
que com el nom indica del disc que està publicat l'any 2010,
és la segona vegada que sona en guanya en aquest programa
perquè l'anterior temporada, quan acabava de sortir el disc,
havia de venir per aquí una cosa així i el van posar.
Avui hem procurat cinc gansons diferents
de les que vam posar l'altra vegada,
per no repetir-nos.
i aquesta n'és una.
Amic dels cirerers,
que com dic, un dia primaveral que fa avui
després de tants dies de pluja i gris,
dic, això fa primavera.
I de fet, tornem a escoltar Pau Bellver
perquè torna a Tarragona.
Aquest diumenge, el tenim aquest diumenge a la Sala Trona
i com que té més fans dels que la gent es pensa,
ha hagut de multiplicar-se per dos
i no farà només un pass a les 6 o a quina hora és la primera?
A les 7 estava previst el concert,
però és que s'han esgotat les entrades.
I això no vol dir que no el facin.
el fan i com que hi havia cua,
doncs han dit, calla, que en farem una altra.
Com que a més a més el Pai ho va en petit format,
ell en acompanyant i molts pedals
i pedals de lups i coses d'aquestes,
doncs que és bastant,
és com allò dels musicis aquells
de les pel·lícules antigues,
un home orquestra,
doncs ell és un home orquestra.
I a més, fins i tot amb els seus concerts
ho explica com ho fa
i et fa la demostració de com ell sol
amb els seus pedals de lups
i la guitarra i el micròfon
et fa una cançó que sembla que hi hagi un munt de coses.
Bé, això, el disc aquest està fet així una mica
i amb algunes bases es nota,
es notarà amb la cançó que posarem al final
i es notarà, ho explicarem després, l'anècdota.
Sí, que si voler veure Pau allbé,
encara que ha esgotat entrates pel concert de les 7,
diumenge repeteix a les 9
i aquí afanyeu-vos,
encara podeu aconseguir entrades.
Mira, us dic on?
Sí, digue-ho, digue-ho.
Atrapaló.com, Shiba Music,
la cosa del Bou,
Bat a Bat, això és a Reus
o a la mateixa Salatrona?
A mi això de comprar les entrades
per pàgines web d'internet
i que se quedin una part de la pasta
als intermediaris no m'ha agradat mai.
No m'ha agradat mai.
Tu tens alguna cosa personal contra internet, no?
No, jo me n'aprofito molt d'internet,
però me n'agrada aprofitar de manió.
No que s'aprofitin de mi a través d'internet,
m'agrada aprofitar de manió.
Home, et donen un avantatge
que és que si has de comprar una entrada
d'algun concert a Barcelona, per exemple,
doncs no cal que et desplaces.
Aquest apuntat que es queda en ells
és el que moltíssim que tu t'estalvies
de fer el desplaçament a Barcelona.
Sí, bé, no ho sé, però que vulguis anar al cine
a veure una pel·lícula en català,
arribis mitja hora abans de la pel·lícula
i no que dient dades perquè tothom
se les ha comprat pel Cervi Caixa,
això m'ha semblat fatal.
Però, escolta, això voldria dir
que està molt bé, que el cinema en català vent?
Sí, no, i ho feien en dues sales, eh.
Això ha passat?
La feien en dues sales.
Això va passar?
Sí, sí, dissabte passat mateix.
Això és una boníssima notícia.
És una boníssima notícia, però...
Bé, no per tu que et vas quedar fora.
Per la llengua i per el cinema en català.
Quina pel·li era, què es pot dir?
Sí, d'aquestes del cicle del cinema 5,
l'última dels barrufets,
que els meus fills no l'havien vist a l'estiu,
i doncs, calla, aquí anirem, tu.
I no la vols de veure.
Doncs a la porta de llig ens vam trobar
amb el pan de nas,
que mitja hora abans no hi havia entrades,
hi havia un munt de guia,
no hi havia entrades perquè tothom
les havia comprat abans per internet
i pels cerdicaixes.
I jo això, mineu, no vull,
doncs no hi vaig.
El que passa és que és una bona notícia, com dèiem, però...
Per comprar l'entrada pel Pau Bellbé,
abans aniré a la botiga de discos
del carrer del Gos del Bou,
caminant,
veuré la botiga
i a més ves que no en compré algun disc.
És el que t'anava a dir,
que hi haurà alguna volgència musical
que diuen ells.
Som raros,
perquè això de comprar discos
cada dia ho fa menys gent
i es veu que els de menys de trenta
ja no en compren,
però els de més sí,
els de més encara en comprem.
I si no, doncs directament a la sala Trono.
Mira, reservar l'entrada
per correu electrònic a la sala Trono
és una cosa que sí que la faig,
això sí que ho faig,
per assegurar demantades
pel Festival de Teatre Màgic
o per coses com aquesta,
doncs un concert així,
però això d'anar amb un
atrapa-lo todo,
què és això?
Què és això?
A més, atrapa-lo,
això és català?
No.
Jo he de comprar l'entrada
pel Paó Bellbé
amb una empresa estrangera?
No.
Ja està, Enric, ja està,
ja t'has desfogat.
M'he desfogat, vinga.
No tenies una secció
que era per desfogar-te,
el Ñeguinyoni.
Doncs ja callo
fins a l'últim divent,
des que a més ja no tornaré a dir res més
en aquest to
i amb aquest to tan agra.
Posem de coses positives.
Coses positives
que heu enredat
també a la gent de Valls.
Sí, no, enredar no,
enredar en el sentit positiu.
Voluntaria lingüística a Valls.
Sí, fa poc més d'un any
que tenim
l'oficina de català de Valls.
Abans ja teníem
sedeï comarcal
per a tota la comarca,
però a més a més
ara tenim oficina local.
Bé, doncs,
l'oficina local ja s'està movent
i justament ahir a la tarda
es va fer la presentació
de parelles lingüístiques
que comencen ara,
diguem,
i durant deu setmanes
es aniran trobant
i això es va fer
a Casa Caritat
que és un edifici
cultural
que tenen allà
com si diguéssim
aquí a Tarragona...
Casa Canals.
Casa Canals,
no,
com si diguéssim
allà de la plaça Invera Tarragona
on estem nosaltres.
És un edifici gran,
enorme,
antic,
que està reciclat
per acollir entitats culturals
i dalt.
A Valls tenen
Casa Caritat
que és un antic convent
o un antic hospital
o les dues coses juntes
i que hi ha una sèrie
de serveis municipals
i considera-les molt gran.
Entre altres hi ha
l'Oficina Catalana.
Bé,
ahir es va fer la presentació.
S'han presentat
onze parelles,
onze parelles lingüístiques.
Quants en teniu aquí a Tarragona?
Aquí a Tarragona
ens vam presentar cinquanta
la setmana passada.
Una cinquantena,
sí, sí,
una cinquantena
que fa patxoc,
eh?
Fa patxoc.
Sí, sí,
però escolta,
onze avalls.
Avalls,
doncs,
vena,
avalls,
quants habitants hi ha avalls,
quants hi ha a Tarragona?
I quant de temps porteu?
No, no,
proporcionalment,
és proporcional, eh,
la cosa,
amb el nombre d'habitants
de cada lloc.
Onze parelles,
gent procedent
de l'estat espanyol,
de Marroc,
de Romania,
d'Algèria i de Bolívia.
I això es va presentar ahir.
A més,
en aquest acte
al qual hi va haver
assistència
i representació municipal
de residors,
entre altres coses,
perquè es va signar
un conveni
amb la xarxa de cultura
de Valls,
que permetrà,
i això ja s'ha aplicat
amb aquestes onze parelles,
que és que permetrà
allò que també fem aquí a Tarragona,
que les parelles lingüístiques
de Valls
puguin entrar gratuïtament
a diversos equipaments
i activitats culturals
de la ciutat de Valls,
doncs,
gràcies a aquest conveni
que es va signar ahir
durant l'acte,
ahir mateix es signava l'acte
i llavors els van donar
tot el material habitual
del full de temes per parlar,
la llista d'aquests llocs
on podran entrar gratuïtament,
etcètera,
i bé,
doncs,
l'acte va estar,
això es va fer ahir a la tarda,
i aquesta tarda
ja tindrem posades
les imatges,
ja tenim les fotos,
unes quantes fotos
al Facebook,
perquè ara tot és així,
tot ha anat a compte de rellotge,
ahir es va fer l'acte,
el dematí ja estava
alguna foto al Facebook
i aquesta tarda
n'hi posarem més...
No, no,
te'n redis amb el tema Facebook
que ja sé que tornarem a saltar.
Sí, eh?
No.
Fora.
Canviem de tema.
Dixem-ho.
Què passa?
Que l'Agència Catalana de Consum
dius que no aplicarà
l'obligatorietat
d'etiquetar en català,
és que se suposa
que des d'aquest estiu
ja s'hauria d'aplicar
l'obligatorietat
perquè hi havia un termini
d'un any
per aplicar això.
El Codi de Consum
es va aprovar
fa, doncs això,
a principis de l'any passat
i hi havia...
El Codi de Consum
inclou, doncs,
les qüestions d'informació
al client,
la publicitat,
les factures,
els contractes...
Evidentment,
el Codi de Consum
inclou moltes coses
que no són lingüístiques.
Majoritàriament són coses
no lingüístiques,
són coses de consumidor,
de seguretat,
d'higiene,
de mercat,
d'informació...
Però hi ha l'aspecte lingüístic
que inclou, doncs,
com han de ser,
les factures,
els contactes,
els fulls publicitaris,
els pressupostos
i normatives,
les instruccions
i aquest tipus de coses
que haurien de ser en català.
Entre d'altres,
també l'etiquetatge
dels productes.
Però això no estava sumit ja?
No hi havia una obligatorietat?
No era obligat ja
a etiquetar en català?
Sí, no, no,
no era obligat.
De fa temps?
No, no,
fins fa poc.
De fa temps,
des de la llei de política lingüística
el que era obligat
és els productes
de denominació d'origen,
els productes de qualitat,
els productes
de manufacturats
i altres anals,
això sí,
però els altres no.
Però ara sí que hi ha
aquest codi de consum
que precisament
per qüestions com aquestes
és per les que ha costat bastant
que s'aprovés,
doncs es va aprovar
l'estiu del 2010.
Les grans empreses
tenien mig any de marge
per adaptar-se
i les petites i mitjanes
tenien un any.
O sigui que aquest estiu
això ja ha quedat tancat
i ara
a finals
d'octubre
és quan ha sortit
el tema
de què passa amb això,
què passa?
Primer,
com a Agència Catalana de Consum
acaben de publicar
un fulletó explicatiu
que es diu
Codi de Consum
un pas endavant.
Jo tinc aquí
un extracte,
es pot trobar
al web de la Generalitat,
es tracta d'anar a Gencat
i buscar
Agència Catalana de Consum
i allí trobarem el fulletó
en forma de PDF
baixable
i aquí hi ha un resum
perquè tu,
jo o un botiguer
sapiguem
quines són les coses
principals
a què estem obligats.
Tu i jo
com a consumidors
i el botiguer
com a senyor
que ens vol vendre
un producte
que no li sotiu
que a mi m'han de fer això
i això
perquè ho diu
el col·li de consum
i el botiguer
és que di allò
amb cara de poc
i no sé de què m'estan parlant
perquè ho sàpiguen.
Està aquí tot resumidet
i el que hem de tenir.
També fins i tot
hi ha la versió en anglès.
Per què?
Perquè hi ha botigues
que no són del país
i que no saben català
però en canvi
sí que saben anglès
perquè no són d'aquí
i venen amb l'anglès
però no amb el català.
El català l'aprenen aquí
si volen
i poden.
Total,
què diu el col·li de consum?
Total,
a l'aspecte del tema del etiquetatge
deien que les empreses
havien d'etiquetar
també en català.
És com allò de la retolació.
La retolació ha d'estar
com a mínim en català.
No vol dir
que no pugui estar
en qualsevol idioma
però el que està obligat
és que com a mínim
estigui en català.
I amb les etiquetes
passa el mateix?
Amb les etiquetes
ara passa el mateix
que l'etiquetatge
ha d'estar també en català.
Això és llei, Enric?
Sí, les dades obligatòries
que afecten
a la seguretat del consumidor,
per exemple.
Segurament hi ha dades
de l'etiquetatge
que no cal
que estiguin en català
per llei
però n'hi ha unes quantes
que sí.
Doncs bé,
el termini era
mig any
per les grans empreses
i un any
per les petites i mitjanes.
A part d'això
hi havia també
un altre consigne
de marge
de facilitar
això a les empreses.
Escolti,
de tota manera
fins que vostè
no hagi exhaurit
els estocs
que ja té etiquetats
no cal que canvii els estocs.
No cal que pateixi.
Ara,
quan comenci a fer estocs nous
això ja sí,
s'haurà d'etiquetar.
De moment
doncs es veu
que l'Agència Catalana
de Consum
ha decidit
que aquest aspecte
no l'aplicaran.
Per què?
Encara no ho sé.
Ho he estat mirant
i no ho he entès.
No ho he entès
perquè les explicacions
que donen...
Home,
és d'una suposo facilitat.
A veure,
vulguis que no,
el reetiquetat
implica una despesa econòmica.
Sí,
per això ja els deuen
quan hagin de fer
noves etiquetes
però no es veu
que no s'aplicarà.
I mira,
ja per redonir
i rematar el tema
hi ha una entitat
que es diu
Catalunya Acció
que diu
que porta
5.000 denúncies
d'establiments
i comerços
que s'anunciaven
només en català,
en castellà,
però anunciar,
ara no parlem
d'etiquetatge
sinó de publicitat.
Diu que van presentar
3.000 denúncies
l'any 2009,
1.500 el 2010
i que en guany
preveuen
fer-ne unes 600.
Anunciar-se a on?
Doncs a les botigues,
als aparadors,
als folletons publicitaris,
aquest tipus de coses.
Fixa't tu
que han passat
de les 3.000
a les 600.
Per què?
Doncs precisament
des de l'entitat
d'aquesta,
home,
a base de mastegots
l'ASA
acaba trobant
el camí recte
i va cap al riu.
Doncs això,
a base de posar denúncies
han aconseguit
que hi hagi
més sensibilització
i la gent
ja no esperen
que els vinguin
a fer la inspecció
i els hi posin
la multa
perquè no tenen
la publicitat
també en català
i llavors ja les empreses
esparilen.
És obligat
de saber publicitar-se
en català.
Sí,
en alguns casos
ara tampoc
cal entrar en els detalls.
Tot això,
tu i jo
no som botiguers,
el botiguer
que el preocupi
pot anar
com dèiem
a veure
tota la informació
a l'Agència Catalana
de Consum.
No diré l'adreça
perquè...
Ah sí,
hi ha una adreça curta
si vas per GenCat
són aquelles adreces
illegibles
llarguíssimes
però hi ha una adreça curta
de l'Agència Catalana
que és
www.consum.cat
www.consum.cat
Això és l'adreça
de l'Agència Catalana
de Consum
i aquí trobareu
aquest fulletó
que acaben de publicar
amb els resums
de les normatives
que és molt visual
i molt fàcil
són poquets punts
i s'agrada
de seguida
el que heu de complir
Com està?
Canviem de tema ja?
Sí, canviem de tema.
Com està el català
Perpinyà?
El Perpinyà
estan molt guerrers
Perpinyà
estan guerrers
i estan
fan
no sé per què
però sembla que fan
més coses
a vegades
que fan més coses
que aquí
o són més combatius
a favor del català
que aquí
Per què?
Per exemple
per una banda
dissabte passat
hi havia el gruix
dels actes
hi havia el gruix
dels actes
del
352è
aniversari
del Tractat dels Pirineus
el Tractat dels Pirineus
es va signar
el 1659
fa dos anys
va ser el 350
aniversari
per això hi ha una comissió
que es diu
Comissió 350
Comissió
té papers
porta papers
l'Enric
porta molts papers
no és amant d'internet
i llavors ho porta
tot en papers
estic fent
ja els papers
tot els he tret
aquests papers
els he tret
la comissió 350 anys
és una comissió
formada per un munt
d'entitats catalanistes
de la Catalunya Nord
que es diuen així
per això
que es van constituir
fa dos anys
però continuen
cada any
organitzant actes
al voltant
de la veiada
de la data aquesta
que va ser
el 5 de novembre
i per tant
entre els actes
hi havia
una manifestació
amb el que
manava
davant de tot
esborrem
el tractat dels Pirineus
el tractat dels Pirineus
és aquell tractat
que vam fer
entre Espanya i França
per acabar
no sé quina guerra
que teníem aquí
una guerra que teníem
entre ells
i la moneda
de canvi
va ser
molt bé
acabem la guerra
i us donem
aquests terrenys
que estan del Pirineu
cap a un
s'ho quedeu
baltros
aquests terrenys
que estan del Pirineu
cap a un
que els espanyols
van donar els francesos
en aquell moment
allò era Catalunya
i de fet
encara l'hi considerem
i ells també
s'hi consideren
catalans
i per això
continuem parlant català
i sent de cultura catalana
etcè
etcè
bé
cada any
en aquestes dates
es fan una sèrie d'actes
hi ha la manifestació
unitària
en quan hi van anar
unes mil persones
en què hi havia
doncs
la representació
de totes les entitats
i
a part d'això
doncs
també
des de la Catalunya
ara estan reivindicant
també aquest mes doctor
han fet manifestacions
per reclamar
que puguin veure
les TDTs
de
el senyal
de TDT
no poden
clar
perquè el senyal de TDT
té fronteres estatals
i
la frontera estatal
està molt bé
que sigui
per certes coses
però per altres
no hi hauria de ser
i nosaltres
volem veure
la televisió
en català
l'única televisió
en català
és la que ens ve
del sud
per ells
nosaltres som
el seu sud
i clar
ells volen
veure les teles
catalanes
del sud
perquè a França
no en tenen
doncs això
ho reivindiquen
i
això és el que reivindiquen
la part bona
de tot això
a Perpinyà
s'acaba de crear
el comitè
consultiu
pel català
s'ha creat
l'ajuntament
de Perpinyà
la presideix
Jaume Roure
que és el regidor
municipal
encarregat
d'afers catalans
de Perpinyà
i dimecres
passat
el van elegir
president d'aquest comitè
hi ha dos vicepresidents
que són
Brice Lafontaine
i Amir de Queral
tots dos
polítics locals
etcétera
i
a la primera reunió
han decidit
dues coses
una
demanar i adoptar
el domini
puntcat
per al web
de Perpinyà
això és una cosa
insòlida
a França
que a França
que un ajuntament
demani
tenir un web
puntcat
i no punt
FR
això
els de París
els picaran
una mica
però els de Perpinyà
ho tenen clar
i ho volen
i també
un altre
és que
han encarregat
l'activista
Alain Bailac
Ferrer
que és conegut
de les entitats
culturals
de Catalunya Nori
i les que tenen
relació
des de aquí
és molt conegut
li han encarregat
que elabori
un pla de política
lingüística
municipal
un pla de política
lingüística
per a la ciutat
d'envident
totes les prudències
i totes les prevencions
que no ens vinguin
a picar les crestes
perquè estem fent
alguna cosa
que la
que la
que la
sagrada
Constitució
republicana
francesa
no de lloc
perquè hem de ser
tots igual
però
amb
filant prim
i amb peus de plom
poden fer un seu
un pla
de política
lingüística
que
permeti que
doncs hi hagi
més visibilitat
pública de català
i uns certs usos
públics
i municipals
i oficials
del català
que és el que pretenen
per tant
dic
sabem com les gasta el govern francès
amb aquestes coses, ja té mèrit
que els de la Perpinyà facin això.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, seguirem de prou
l'actualitat lingüística
i sociolingüística de fet a Perpinyà.
Seguim endavant molt ràpidament, tot i que
jo crec que és un tema en què et volies espleiar
una miqueta, parlem de videojocs en català.
Sí, mira,
la indústria del videojoc és una de les que estan en alça
en el país, amb les dades
de consum cultural dels catalans
és una de les coses que creix més
durant l'any 2009-2010
l'informe del baròmetre
de la comunicació ofereix
dades que permeten veure els consums culturals
i lingüístics i el del videojoc creix.
On està la pega d'això?
És que de videojoc en català no abunda,
n'hi ha molt poc o
gairebé gens, però
això és el marc
en què ens trobem. A més,
avui dia la indústria del videojoc mou
més milions d'euros i de dòlars
al planeta que a la cinematogràfica.
No em sorprèn, això.
En alguns llocs ja és així,
en alguns no, però hi ha molts països
on ja mou més pasta.
Sí, sí, sí.
El videojoc,
clar, el videojoc no és només el joc,
tenen les consoles, tot això,
que no pas la indústria del cine.
Bé, doncs, la bona notícia és que
per primera vegada
tindrem un joc
per a Nintendo
en català.
No veia passat mai això encara.
Jocs de Nintendo en català no existien.
Quin serà?
Serà, i un joc que es vendrà com a xurros
perquè és ni més ni menys
que el joc de les aventures de Tintín,
el secret de l'unicorn,
basat en la pel·lícula,
joc oficial,
fet per Ubisoft,
que és una empresa catalana,
que també,
concretament,
l'empresa catalana no,
és internacional,
però tenen seu i fàbrica important,
i des de Barcelona
es fan molts jocs
i que es venen a tot el món
d'aquesta fàbrica Ubisoft,
i aquest joc,
concretament,
l'han fet entre Ubisoft Barcelona
i Ubisoft Montpaller.
Tu anem a la Catalunya, no?
Sí, sí, sí.
És el joc oficial,
assessorat per l'Spilberg
i per el Peter Jackson
i per l'equip de la pel·lícula,
etcètera, etcètera.
Compte amb suport
a l'eleccionat de política lingüística
per a tenir la versió en català.
Ja et dic que és la primera vegada
que serà per a l'Intendo 3DS.
A la Nintendo tradicional no hi arriba.
Enric, llavors serà només un únic joc
en què estaran diferents idiomes,
i tu el podràs comprar en català i bé...
No és que l'hagis de comprar
específicament en català,
sinó que el joc,
només hi haurà un joc
i que ja vindrà
amb el paquet lingüístic català que ve.
Sí, suposo que funciona així això.
Que no caldrà que triïs específicament.
En aquest concret cas que em dius
no n'estic gaire segur.
Interesseu-vos.
Però els que tinguin Nintendos
que se n'entenin una mica
abans de comprar-lo
i si hi ha diferents...
Jo diria que sí,
que els jocs aquests
tens l'opció
que són multilingües.
Sí, em sembla que sí.
I doncs aquí...
Bé, és un joc que es vendrà molt...
Es pot veure un tràiler, eh?
Si es va al web d'Ubisoft,
que el tinc per aquí apuntat.
ubi.com barra es.
Aquesta és l'adreça estàndard
de Ubisoft d'Espanya.
Però aquí trobareu informació
i hi ha un vídeo penjat al youtuber
que és el tràiler del joc.
Jo l'he vist, és molt bonic.
I l'he sentit,
el tràiler se sent...
És en català, eh?
Realment.
Però tu has anat a comprovar-ho.
Sí, i el videojoc és molt mono
amb l'estètica pura tintín,
la de la pel·lícula,
que també és molt agradable,
i ja està.
No és l'únic, però,
videojoc en català
que ens presentes avui?
No, i llavors, simplement,
diré, per una banda,
els de Plataforma per la Llengua,
amb un projecte d'allò de crowdfunding,
que és a dir, subvencions,
minisubvencions
que els clients li han fet,
ha aconseguit recollir
els 3.000 i una miqueta més d'euros
que necessitaven
per a fer i obrir un web
que inclogui tots els jocs disponibles
que es poden trobar en català al mercat.
Micropatrocinis.
Micropatrocinis.
Això, el crowdfunding aquest
és el micropatrocinis.
Sembla que ho he sentit, sí.
Ho han aconseguit.
I a qui li interessa
tot el tema de jocs,
tot això,
hi ha un senyor
que es diu Oriol Comas,
que és un senyor
que es dedica a crear
i fer jocs,
i sense anar més lluny
acaba de presentar el joc,
és el que ha fet el Verbalia
per a versió iPad,
el Verbalia és el del Màrius Serra,
de jocs de paraules i tal.
Molt bé.
I aquest senyor
té al Viloep TV,
3B de les punt,
Viloep.tv,
canal Jocs Pòpuli,
Jocs Pòpuli,
cada setmana pengen un vídeo
de 5-6 minuts
explicant un joc.
L'ensenya,
explica com funciona.
Un joc o un videojoc?
Jocs de taula
i videojocs,
de jocs.
I llavors ell sempre explica,
clar,
ell na fa
i llavors ell explica
com funcionen,
la gràcia de cada joc,
també explica
si estan en català o no,
i està bé.
Es diu Oriol Comas.
Oriol Comas.
Aquest pot de com a 50 jocs
creats i fets
i comercialitzats,
i és un tio
que en el món dels jocs
i d'aquest àmbit
és molt conegut
i ho dic per si us interessa,
teniu el seu canal,
el Vilagüeb TV.
Doncs mira,
justament continuem,
us proposem,
veja,
un joc
després d'aquesta
petita pausa
per la publicitat.
Atenció!
Si disposes d'una hora
lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte
de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns!
És la sintonia d'aquest joc,
d'aquest concurs
que us proposem
des del quart de català.
Enric, recorda'ns un cop més
com es fa això per concursar.
Fàcil,
es va al blog
d'un quart de català
que és
sense la setmana
però directament
blogs.cpnl.cat
barra un quart
i aquí hi ha el blog
del programa de ràdio
que estem fent.
Sí, sí,
busqueu blog
un quart català
el trobareu, eh?
Feu un Google
i poseu
un quart de català
també el trobareu.
I allí hi ha les bases.
Bàsicament el que demanem
és que ens aportin
una frase feta
o un refreny
i una explicació
explicativa,
enginyosa
amb gràcia
per què els agrada.
Per què?
La vostra frase
tenim una guanyadora.
Aquesta setmana
hem tingut més participació
que la setmana passada
que vam deixar
a la deserta
i també n'hem tingut més
que fa dues setmanes
que vam aconseguir
un premi
i aquesta vegada
hem tingut més gent
i tenim una guanyadora
que es diu
Elga Cremades.
I quina és la frase
feta preferida de l'Elga?
Llegiré
la seva aportació
és un breuet paràgraf
diu.
Una frase
que sempre m'ha agradat
és una de les més conegudes
en la nostra llengua.
No diguis blat
que no sigui el sac
i ben lligat.
I tot i així
de vegades
s'escapa per un forat.
Aquesta segona part
no va saber gent, eh?
Aquesta és la part
que l'he fet guanyar el premi.
L'Elga està ben formada.
És la segona part
la que l'he fet guanyar el premi.
Diu
És ben cert
que no hem de pensar
que tindrem una cosa
abans d'hora
que no podem confiar-lo
sense saber el futur.
Enlloc no està escrit
que cap esdeveniment
hagi de succeir
d'una manera determinada.
Això és el que deien del blat
i fins que sigui el sac.
Molt bé.
Però ara ve la segona mà.
Diu
El que m'agrada especialment
però és l'afegit final
que sempre ha dit la meva àvia
i és que de vegades
si bé creiem segur
que farem alguna cosa
o que es produirà algun fet
sempre hi pot haver un canvi.
Aquesta frase ens recorda
que cal anar amb precaució
per la vida
encara que no sempre ho fem
i per això
i és per això que m'agrada.
A mi m'agrada
la postil aquesta
i tot i així
de vegades s'escapa per un frac.
A mi m'agrada molt
aquesta cosa que fa l'Elga
d'escoltar-se la seva àvia.
Sí.
Per això les àvies
són una font de serviesa
per aquestes coses.
I tant.
Pel que fa a refrans
i frances fetes
entre altres coses.
Ho deixem aquí.
Una abraçada per l'Elga
i per la seva àvia també.
Escolta, què guanya però?
Què guanya?
Què guanya en participant
a la paraula llibre?
Sí, tinc dos llibres
per ella
dels de Premi Ciutat de Tarragona
l'últim del Tinet
Narrativa Curta
i l'últim Premi de Poesia
del Tinet
i ja està.
I llavors
el que podríem fer ara
és anar-nos de vacances
almenys d'un quart de dalt
fins d'aquí una setmana.
Què et sembla?
Sí, però recordem
que podeu participar
a la paraula viva
i concursar per tant
per guanyar aquest lot de llibres
per la propera setmana.
Anem al bloc d'un quart de català
i allí aquesta tarda
posaré ja, obriré
la quinta setmana.
És el refrany
o la frase feta
que més us agrada.
Amb què marxem?
Doncs anem de vacances
com deia.
Ah!
Amb les vacances del Pau Ellbé
és una cançó del Pau Ellbé
que es diu Vacances
i és d'aquest disc
que segurament diumenge
la tocarà en directe
i l'haurà de tocar dues vegades.
Saps que l'entrevisto divendres?
Què li pregunto?
Perquè la base rítmica
d'aquesta cançó
és la mateixa
que la primera cançó
del disco
que es diu protagonista.
Això és una mica irreverent.
Vols dir que li agradarà?
No, això és perquè
com que ho fan per alts
de loops i bases rítmiques
doncs serà per això.
Que ho expliqui.
La setmana que ve
en el quart de català
t'ho contesto.
Molt bé.
Gràcies, Enric.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres més.
Dimegres.