En forma de banda sonora és el que ara escoltarem.
Ara d'aquí uns moments abans saludem però el Juanjo Ferrer.
Juanjo, bon dia.
Bon dia.
I el David Serra, bon dia.
Bon dia, aquí som.
Com cada setmana els nostres especialistes en cinema
que ens ajuden a analitzar la cartellera cinematogràfica
a les estrenes d'aquest cap de setmana,
ja a les portes de Setmana Santa.
I com sempre tenim aquell concurs de les bandes sonores.
Ens agrada que ens truqueu al 977-24-4767
i que encerteu de quina pel·lícula és aquesta banda sonora.
que ens donin alguna pista per a aquells que ens escoltin
i que no ho acabin de tenir massa clar.
què podem dir?
És una pel·lícula per a mi meravellosa
que marcó un antes i un després en la història del cine,
en la forma de contar cine,
i que s'ha imitat fins a la saciedad.
Sí, perquè és molt coneguda, molt coneguda.
Sí, a mi és una pel·lícula que va donar l'oportunitat a uns actors
de mostrar les seves capacitats.
Actors que havien passat,
estaven en una davallada,
en hores baixes, per dir-ho d'una manera,
i que en aquesta pel·lícula,
doncs jo crec que van començar a reviure.
no com a zombis,
sinó amb molta vida i amb molta força.
I això és important.
977-24-4767,
us podeu animar a trucar,
i si no, escolta, la tornarem a posar d'aquí una estona,
que us ho acabeu de pensar.
I en tot cas, el que farem és repassar
la cartellera cinematogràfica per aquesta setmana,
les estrenes que hi ha,
que m'imagino que la gran estrena d'aquesta setmana,
la pel·lícula que destaca,
potser per sobre de les altres,
és Código Fuente.
S'estrena a Tarragona,
és l'estrena d'aquesta setmana,
què podem dir d'aquesta pel·lícula?
Home, d'aquesta pel·lícula podem dir moltes coses,
jo no sé si el Juanjo ha tingut l'oportunitat de veure-la,
però és una pel·lícula...
No, no.
No l'has pogut veure.
Jo és una pel·lícula que venia amb ganes
precisament de comentar-li al Juanjo
i dir-li, escolta, si hi ha una pel·lícula
de cinema fantàstic,
perquè tenim dues pel·lícules de cinema fantàstic
aquesta setmana,
Código Fuente és una d'elles,
i de les més especials,
per dir-ho d'una manera,
¿tenim el trailer o...?
Sí, tenim el trailer,
l'escoltem primer...
Sí, sí, si vols sí,
d'aquesta manera comentem.
Código Fuente.
Seguí tu consejo.
Era un gran consejo.
¿Son?
¿Son?
Veo que crees conocerme,
pero no sé quién eres.
Yo soy el Capitán Colter Stevens.
Me estás dando miedo.
¿Qué pasa, Son?
No sé quién es, Son,
ni sé quién eres tú.
y no sé quién puso la bomba.
No sé quién puso la bomba.
No sé quién puso la bomba.
¿Dónde estoy?
Está dentro del Código Fuente.
¿Qué es el Código Fuente?
Es un programa informático, Capitán.
El Código Fuente le permite introducirse
en la identidad de otro hombre
durante sus ocho últimos minutos de vida.
A las 7.48 de la mañana
explotó una bomba en un tren
a las afueras de Chicago
matando a todos los pasajeros.
Piénselo, Capitán.
¿Quién puso la bomba?
No sé quién puso la bomba.
Vuelva a intentarlo.
Espere, no va a intentar.
Bueno, ¿qué te parece?
Es el mismo tren, pero es distinto.
Nos han informado de que habrá otro ataque
dentro de seis horas.
Si descubre al responsable
podremos evitar ese atentado.
No podemos fallar.
Código Fuente va a la gran estrena
de esta semana.
¿Qué? ¿Qué pueden decir?
Pues a ver, yo tendría que hablar
de esta película partiendo de la premisa
que Duncan Jones,
el seu director,
cuidado, Duncan Jones
és el fill,
ara ho comentava
amb micrófone tancat,
és el fill de David Bowie,
però en aquest cas,
moltes vegades,
si això de parlar del fill de,
doncs ell dius,
ai, caches, no?
O sigui, el fill de fent cinema,
sisplau.
Doncs Duncan Jones va ser
una de les sorpreses
més agradables
del Festival de Seatges,
penso, no em vull equivocar,
del 2007,
o sigui, ja fa bastants anys
que va fer la seva ópera prima,
que es deia The Moon,
i era una pel·lícula
que, en certa manera,
quan la crítica
vam sortir del cinema,
deien, escolta,
això és cinema de ciència-ficció,
com abans.
O sigui,
una pel·lícula que,
en certa manera,
ens portava
a l'època del 2001,
de l'Odició de l'Espai,
que estic parlant
d'un gènere molt concret,
i que, bueno,
tenia bones maneres,
no era una pel·lícula rodona,
però havia la voluntat
per part del director,
i em recordo la de la roda de premsa,
que el comentava,
precisament,
que ell tenia ganes
de connectar
amb una generació
que havien crescut
a un determinat tipus
de ciència-ficció
de baix pressupost,
però en pel·lícules excel·lents.
I estic parlant
de pel·lícules tan magnífiques
com, per exemple,
L'Amenaza d'Andròmeda,
Naves misteriosos,
una pel·lícula
que recomano d'aquí,
perquè és molt complicada
de trobar-ne,
però que era una pel·lícula
magnífica
que va sorgir
després del 2001,
L'Hombre Terminal,
que era una pel·lícula
de sèrie B,
Sucesos a la quarta fase,
sèrie B absoluta,
aquest tipus de cinema
que no és la ciència-ficció,
per exemple,
a la que ara estem acostumats.
Tipus Matrix,
tipus d'intel·ligència artificial,
Minority Report,
Origen,
la magnífica Origen,
un altre paradigma.
I això,
per mi,
és una bona notícia
perquè puguem dir
que una pel·lícula
que en realitat
està gairebé
com un episodi
de la dimensió desconeguda
o una revisitació
d'aquella pel·lícula
que es deia
Atrapada en el Tiempo,
la comèdia...
Sí,
això i va dir
que la història va...
Atrapada en el Tiempo
era comèdia
que revivia
cada...
Revivia el mismo día.
Sí, sí, sí.
Este revive
cada...
Revive
esos ocho minutos
antes del atentado
hasta que lo reviven
tantas veces
hasta que es posible
averiguar.
Bueno,
no he visto el final,
pero se lo hacen revivir
para que consiga ver
quién ha sido
el terrorista.
Que eso es...
Veo la pel·lícula.
El plantejament
és interessant.
Y dintre d'un tren,
és a dir,
molt Hitchcock
des del punt de vista
d'un espai molt reduït,
¿cómo pots fer
una pel·lícula
partint d'aquesta premissa?
A veure.
Bueno,
para espacio reducido
tenemos una pel·lícula
catalana
ahora en el cine.
És extraordinària.
Que la podeu veure
aquest vespre
a les Gavarres
a veure-la
perquè toca.
Espacio reducido,
tota la pel·lícula
dentro d'un atagut.
Més reduït que això.
Jo crec que no hi ha nada.
Hi ha una pel·lícula
també,
o sigui,
una vegada vista,
automàticament penses
també en un episodi
de la quinta o la seixena temporada
d'Espident X
que es deia Monday.
No sé si Juanjo
ha seguit la sèrie
d'Espident X.
els seguidors
ràpidament
connectaran
també en aquest episodi.
Hi ha molts elements
que
està bé
perquè demostren
que connectem
una determinada generació,
això també s'ha de dir,
amb aquest director
partint de la premissa
que aquesta pel·lícula
sense fer cap plagi,
perquè no és plagi,
no parlarem negativament,
aconsegueix
donar-li verosimilitud
a un tema
molt complicat
de creure,
no?
O sigui,
aquests viatges
en el temps,
aquests lapsos temporals
per solucionar un problema.
Aquests 8 minuts
que és com extraordinari.
A veure,
ho dic
des d'un punt de vista
entusiàstic
perquè feia temps
que no veia una pel·lícula
que me resultava
entetiguda
de cinema fantàstic
amb certa qualitat.
He parlat
de moltes invasions,
hem tingut invasions
extraterrestres,
les tenim a la pantalla,
però en aquest cas
és una pel·lícula
que jo la vull recomanar
perquè
m'alfio una miqueta
que la gent
vagi al cinema
pel nom d'aquest home
o pel títol
de la pel·lícula
que per cert,
és un títol
amb tota honestitat
Código Fuente
doncs tampoc
és que s'hi tingui
gaire atractiu.
Sí,
el títol no és
més atractiu,
però bueno,
és el que hi és.
No,
d'entrada del títol
jo quan vaig sentir
veure el tràiler
vaig pensar,
bueno,
ja veu-ne se la vaig a veure.
No és descriptiu,
a veure,
no sé què tendrà a veure
al final
amb un Código Fuente,
però...
Bueno,
és un judonit
dintre de la pel·lícula,
és el que jo utilitzava
el Hitchcock
moltes vegades
com un...
Bueno,
si tu creus perfecte,
si no tu creus,
això ajuda
que la pel·lícula
tingui una verosimilitud
cinematogràfica.
La recomano.
Jo personalment,
després de veure l'avís,
en aquest cas Vista,
doncs puc dir
que és una pel·lícula
recomanable
i que els amants
de la ciència-ficció
i d'un determinat tipus
de ciència-ficció,
com m'assembla
que ho he explicat
molt clarament,
doncs podran disfrutar
d'aquesta pel·lícula
perfectament.
Doncs ja ho sabeu,
la recomanació
de la setmana
Código Fuente
protagonitzada més
per el que va
protagonitzar
Propagmountain.
Jake,
el nom
no ho sé
llegir massa bé
perquè és com a
complicat.
Gyllenhaal, no?
Això.
Gyllenhaal.
Per a mi
la millor pel·lícula
que ha fet
és Donnie Darko.
Sí senyor,
magnífica pel·lícula.
És una locura
de pel·lícula
però és una obra
maestra.
Exactament.
Molt inspirada,
creo jo,
en David,
no sé si l'hauràs
vist,
seguro que sí,
la de
El invisible
Harvey.
és el punt de partida.
És una pel·lícula
maravillosa
en blanco i negro
de James Stewart,
el protagonista,
de un hombre
que dice que tiene
un compañero,
que es un amigo
invisible,
que es un conejo
blanco gigante.
Una obra maestra.
Muy recomendable.
I ara recordarem
la banda sonora
que estava abans sonant.
Tornem a fer sonar
a veure si algú
s'anima a trucar.
ara sí que avui
s'ha animat
a trucar
al 977-24-47-67.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Anna Castelló.
Anna Castelló,
què tal?
Bé.
Com va això, bé?
Bé i tant.
Ja saps quina pel·lícula és o què?
Sí,
digue'm.
Molt bé,
perfecte,
molt bé.
Doncs ja ho saps,
te'n portes aquest tiquet
dos per un
per anar
als Ocine a les Gavarres?
Val, perfecte.
Gràcies.
Gràcies a tu.
Home, era inconfusible,
no nois?
Jo estava assustado
perquè no hi havia
per a mi.
Preocupant,
preocupant.
I és que a vegades
costa això de trencar
el gel
que siguis el primer
que truques.
Ai, si no ho la diré bé
amb l'Ozolana Castelló
que l'ha...
Ho ha fet magníficament.
Perfecte, perfecte.
Doncs Pulp Fiction
era aquesta primera banda sonora,
després recordarem
la segona
per tenir aquest altre
tiquet dos per un.
Una altra
de les pel·lícules
que em deies abans,
Caperucita Roja.
Bueno,
vols començar tu, Juanjo?
Tenim tràiler?
Tenim tràiler?
Sí,
el Lluís el té tot preparat.
Vinga, va,
Caperucita Roja.
No podemos seguir con esto.
Van a casarte con Henry Lézar.
¿Y ahora qué hacemos?
Haré lo que sea
para estar contigo.
Ha vuelto a matar
el lobo.
De día,
el hombre lobo
vuelve a transformarse
en un ser humano.
El hombre lobo
es alguien de aquí.
Dime quién es.
¡Saisac!
¡Bico!

Estaba mirando
intentando...
Pero es que a mí
me parece
una mezcla...
Han creado
como un género,
¿no?
Y es una mezcla
entre Ortera
y cursi.
El podréis categorizar así.
De gente,
de unos protagonistas
como martirizados
por la sociedad
o lo que sea
y con un aire gótico.
es que lo veo
lo veo muy artificial
y sin sentido.
yo creo que
esta generación
le ha tocado...
Esta generación
de jóvenes
le ha tocado esto
por desgracia.
Es que es una desgracia
que te toque este tipo de cine.
Es que a ver,
nosotros tuvimos
nosotros tuvimos los gunis.
Sí, es veritat.
Tuvimos regresar al futuro.
L'altre dia recordàvem
els gunis
quan vam anar a veure
Herois,
aquesta pel·lícula
de Pau Freixas
que molta gent
li va recordar
a la pel·lícula
de los gunis
que en parlàvem
aquesta sema
que la feien
a les Gavarres.
A veure,
jo és que,
clar,
parlar-ne
del conte
de la caputxeta vermella,
jo que soc
molt amant,
ho dic així
clarament,
dels contes infantils,
jo no pel fet
de ser pare,
sinó pel fet
de tindre edicions
clàssiques
del Perrol
i poder viatjar
una miqueta
en el costat fosc
que tenen els contes,
els Hansels i Gretels,
el conte
de la caputxeta
és un conte
amb que l'erotisme,
o sigui,
el creixement
de la dona
que comença a ser adolescents,
tot és una metàfora
gairebé perversa,
o sigui,
els contes
mai són innocents
i això és una cosa
que sempre ho hem dit,
sempre ho hem parlat
i que
és una eina
magnífica
de creixement,
això
des del meu parer
i sense voler
aprofundir massa
en aquest tema,
però
clar,
vaig a veure
la caputxeta vermella
per què?
Perquè jo soc un amant
d'aquest tipus
de gènere
i sobretot
perquè
era una curiositat
malsana,
perquè no sé si en recordareu
i si no l'heu vista
us la recomano,
una pel·lícula
també
que
paradoxalment
tracta el mateix tema
però
d'una manera magnífica
i molt adulta
que era en companyia
de Logos
de Neil Jordan.
Sí,
l'ha vist
i no m'agrada
tan molt.
Jo crec que
la gent
és molt plasta
amb caperucita roja,
deixat-la ja tranquil·la.
és que no és per a tota la història.
Si se la va menjar el Llop.
Si se la menjarà el Llop
al final, home.
Al final se la menja el Llop,
la veritat és aquesta.
No, a veure,
jo d'entrada
quan jo vaig veure
el Festival de Cid
en companyia de Llops
doncs vaig
la vam aplaudir.
És una de les meves pel·lícules
favorites
en un determinat moment
també
i veure
aquesta
bueno,
és la realitzadora
de la primera
entrega de Crepúscul,
no?
Sí.
veure aquesta
insensateça,
aquesta pel·lícula
que fins i tot
té l'ossadia
d'agafar
un actor paradigmàtic
que a mi m'agradava molt,
el protagonista
de Dràcula,
Gary Oldman,
tornar-li a posar
un paper semblant,
reiteratiu,
doncs és una pel·lícula
una miqueta
de minera
fins a la nàusea.
El meu parer
és pel·lícula estètica,
pel·lícula que
realment
no aporta res,
és molt
blandengue,
és una pel·lícula fofa,
és una pel·lícula
que li falta l'ànima
i que és una miqueta
com
les portades
de les ballarines
en flú
dels fotògrafs
aquests que feien.
Bàsicament
és com
l'anunci
de Chanel
de Capelucita Roja.
Doncs bàsicament
però supongo
que con menys presupuesto.
Con menys presupuesto
i l'anunci
amb més erotisme
si vols bé
i amb més elegància
fins i tot.
La protagonista
a mi m'encanta, eh?
La protagonista
de la pel·lícula
vols dir?
Era un dels al·licients.
Llàstima
que no sap aprofitar
perquè el guió és tou,
la pel·lícula és tueta
i la realitzadora
encara és més tova
i o sigui
porta el que en Crepuscle
era dolent
a l'extrem
més dolent de tots
que és
l'orrenamido,
o sigui
l'anar a aquest punt
que és una pel·lícula
que potser
a les adolescents
s'hi agradarà.
I aquest és el gran misteri
però que personalment
i jo estic convençut
que a Juanjo
tampoc li agradarà.
És una pel·lícula
que jo la descarto
fulminantment
des del punt de vista
de les recomanacions.
Per tant,
de moment ens quedem
amb Código de Font
de la recomanació
d'aquesta setmana.
Un moment,
és que estoy viendo
que aquí
se llama
Caperucita Roja
pero el título
no acaba ahí.
En España
se le ha puesto
Caperucita Roja
¿a quién tienes miedo?
Bueno.
Pero esto
se le ha ocurrido
un mono
aporreando
un teclado
o algo.
Es un bot.
Es aleatorioso.
De verdad que no
tienes miedo.
Yo espero que sea
por temas de derechos
que ya hay 800.000 cosas
de Caperucita Roja
pero ¿a quién tienes miedo?
Se puede poner otra cosa.
Es muy duro.
Es podía buscar
una otra cosa
con más gracia
¿no?
Que eso.
Déu n'hi dole.
Caperucita Roja.
Escolta'm,
teníem una altra
banda sonora
a punt
per a aquells
que os vulgueu animar
i que os toqui
un tiquet dos per un
per anar
al cine
a las Gavarras.
A ver a qui
s'anima a trucar.
El 977-24-47-67.
¿Qué en podemos decir, David, Juanjo,
d'aquesta pel·lícula?
Alguna pista
per a aquells
que encara no tinguin
això
massa clar.
A ver,
por ahora voy a decir el año
¿vale?
Porque además la música
orienta mucho para el año.
Es del 76.
De l'any 76
es va para Vícola.
Deixemos una miqueta más.
Va, una otra pista.
Va, Juanjo, va.
El guión fue escrito
por el protagonista.
Sí.
Que es más bruto
que un arabo.
De moment
sembla que no s'anima a ningú.
Abans d'acabar
ho tornarem a intentar.
I una altra
de les pel·lícules
que crec que no s'estrenen
a Tarragona
però també valeu la pena
doncs recomanar-la
doncs si algú
se'n vol anar
més enllà de Tarragona.
Parlem de Carlos.
Don't see
Don't see.
Don't see.
Carlos, lo que puedo decir
que es interesante
supongo que mucha gente
habrá oído hablar
de la película
o la habrá visto
de la de Chacal.
Pues Carlos
es la verdadera historia
de Chacal
que era un asesino
me parece que
soviético o algo así.
Un asesino a sueldo
tremendo
que además utilizaba
el tema
de la caracterización
del rostro
para que no le pillaran
y tal.
Es una película
que quizá verla
en el cine
mejor que no
porque la versión
de cine
es una versión
muy reducida
que dura la mitad
de lo que dura
la película en sí.
Entonces,
quería hablar de ella
porque la ha comprado
un canal de televisión
y la va a emitir
en dos partes.
Lo veo muy interesante
que a veces
si una película
no puede funcionar
pues en las salas
pues sí que puede funcionar
en las televisiones.
Está rodada en cine
en buena calidad
de calidad de cine
lo que pasa es que
quizá el tiempo
no es el adecuado
para una sala.
Sí, a ver,
es una película
de Oliver Salles
es un director
gaire bien mítico
de las salas
de Aria Satch
con una mirada
siempre muy peculiar
y lo que tengo que decir
es que estoy de acuerdo
con el Juanjo
tot y que
películas como
Fanny y Alexander
también van acabar
convertidos en series.
De hecho,
la saga Millennium
es va rodar
como una gran serie
y también
es va reduir
y no era perfecta.
En aquest caso
yo tenía curiosidad
para ver
la capacidad
de condensación
que podían tener
desde el punto de vista
de la dirección
y los montadores
para condensar
una película
que yo creo
que tiene más interés
verla
en la televisión
que es el espacio
que finalmente
ha sido concebida
y disfrutar
de una historia
en la que
en realidad
este terrorista
que decía
Juanjo
lo que trata
una mica
como una estrella
del rock
es a dir
es una mirada
en la cual
al personaje
se le da un protagonismo
con una banda sonora
muy cuidada
que eso
lo hace siempre
Oliver de Salles
contextualizada
dentro del momento
en que pasan
las escenas
de las acciones
y creo que es
uno de los grandes hits
del mundo televisivo
que también es cinema
o sea
mira lo que duraba
la versión que se estrenó
en el cine
dura 165 minutos
dos horas y media
o así
que es la mitad
de lo que dura
la película
por lo tanto
quien la vaya a ver
al cine
se va a perder
muchas cosas
desgraciadamente
la original
la película entera
dura 333 minutos
entonces
con eso
lo dios
y es
bueno
la van a dividir
y la van a poner
en televisión
que me parece muy lógico
es como un resumen
en el cinema
es decir
me voy a leer
la contraportada
del libro
y ya está
y así
ya lo hago
la feina
bueno
potser no es tan exagerar
pero de entrada
estoy de acuerdo
que a mí
me seduía
mucho más
la historia
extendida
o sea
la estesa
de toda la película
que no
el contexto
una otra de las recomanaciones
almenys això
que vaja
que al cinema
només podrem veure
la una part
ens esperem
a la televisió
i podrem veure
tota la película
sencera
de Carlos
i una otra
de les estrenes
de la setmana
és una dulce mentira
bueno
no l'hem vista
no l'hem vista
aquesta
no sé que Juanjo
a ver
no no
vale
no se me ha perdido nada
no no
d'entrada
a ver
Pier Salvador
pues bueno
es una película
que tiene como protagonista
a la audita
tú
que tots recordem
per a Meli
i que
ser una película
francesa
ser un bo de vil
doncs es parla
de tot
el joc
que fa la protagonista
amb una sèrie
de cartes anònimes
que envia la seva mare
per intentar
apagar
la seva soledat personal
a veure
no em sedueix
el context
de la película
i el que he pogut
llegir
a nivell crític
o comentaris
tampoc m'ha engrescat
gaire
és d'aquestes pel·lícules
que d'entrada
doncs
jo acabo
anant veient
més tard o d'hora
però que
poques vegades
m'equivoco
jo no crec
perquè vagi predisposat
sinó perquè
desenvolupem una intuïció
amb els protagonistes
els directors i tal
que
rarament
ens equivoquem
quina que és la veritat
que a més a més
el protagonista
és bueno
això
o diria
tot un
de tu
i a més es diu
Emily
sí
no Emily
sinó Emily
doncs
una curiositat
una curiositat
i no sé si n'hem de parlar
o no
però vaja
està a la cartellera
i s'estrena a Tarragona
a més a més en 3D
i és la pel·lícula
de Justin Bieber
què penseu
que es faci una pel·lícula
d'un noi
que vaja
té 15 anys
m'imagino
16 anys
no en té més
i que ja se li faci una pel·lícula
jo solo sé
mira
te voy a decir
la puntuació que tiene
en Film Affinity
que és una pàgina
molt visitada
de cines
en donde la gent puntua
té un 1,2 sobre 10
bueno
o sea
vas a ver una pel·lícula
malíssima
i encima
con profundidad
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
jo
a la intimitat
o escoltes
me parece
que tiene
una cantidad
de seguidores
a los que ofrece
nada
no ofrece nada
Justin
las fans
lo vi en la tele
lo que decían
que más le gustaba
de Justin Bieber
era la voz
y el pelo
lo habéis visto
el pelo
tiene como un matojo
ahí
azotado por el viento
es un estilo
no creo que aporte
nada
creo que hay
cantantes
incluso igual de su edad
también
o un poco mayores
si eres adolescente
no tienes por qué
escuchar
cantantes de tu misma edad
puedes escuchar
cantantes con
6 o 7 años más
que aportan mucho más
a la música
a la vida
a la forma de sentir
creo que este chico
está comentando
es un chico vacío
porque además
lo demuestra cada día
está demostrándolo cada día
y bueno
y que cuanto antes
se acabe esta moda
por mí mejor
la película esta
que es un documental
de su vida
con 16 años
bueno
además deja patente
que sus padres
lo han explotado
y en 3D
bueno
sus padres lo han explotado
aunque a él le gustara
él también lo han explotado
la relectura cruel
evidentemente
es la lectura
de aquel conte de falas
que está viviendo
y que en realidad
es una infantesa robada
o sea
o sea
muchas veces
parlen muchas veces
que el cinema
es francamente tiránico
con los adolescentes
que hacen películas
y que tienen
pues esta historia
que se repetía
constantemente
la explotación
del sistema
como los primeros
como si
como si fossin
petites pomes
¿no?
o tarongas
¿no?
hasta el final
hasta que no queda res
y muchas veces
son nens
o nines
trancadas
per mi es doloroso
per mi es doloroso
jo he sentit cantar
i a més
és el que deia Juanjo
no és precisament
una de les estrellas
que a mi em sedueix
tot i que hi ha
altres fenòmens
de la factoria Disney
per exemple
que fins i tot
resulten passables
i que acaben
desembocant
en actors
o actrius
molt potents
aquest és el tema
¿tenim música?
no
el que tenim
és la banda sonora
que si et sembla
la tornarem a posar
abans d'acabar
perfecto
per a veure si algú
s'anima a trucar
ja hem parlat prou
de Justin Bieber
ja està
sentim una bona música
vinga va
és bona
poden trucar
al 977
24
47
67
no sé si
podem donar alguna pista
més
trobo que està costant
aquesta
ambientada
en Filadèlfia
sí
i a mi m'encanta
o sigui
a mi m'agrada molt
sobretot
perquè em puja molt
l'adrenalina
en aquests moments
quan surto a córrer
doncs m'estimula
que alguien
nunca porque no
que alguien
que alguien se imagine
alguien se imagine
un plano
de alguien
sudoroso
subiendo unas escaleras
ahí ha nada
no
doncs no
no hi ha manera
avui
doncs
quina llàstima
bueno
tornarem a bussar
i tant
mira sí
crec que tenim una trucada
a veure a veure
si ens queda un minutet
abans de
abans d'arribar
al punt de l'1
del migdia
vinga va
a veure si
l'accertem
hola bon dia
hola bon dia
el teu nom
em dic
Delfina Hernández
Delfina
què tal
l'has endivinat o no
què creus
doncs sí
a veure
això que és Rocky
molt bé
molt bé
estava cantat
estava cantat
bueno no era fàcil
perquè no és el tema
no era fàcil
perquè no és el tema
principal
principal
però molt bé
molt bé
la Delfina
molt bé
doncs tens un tiquet
dos per anar
als Ocina
a les Gavarres
doncs moltes gràcies
gràcies
que vagi bé
doncs era Rocky Balboa
Poo Fiction
i vaja
les pel·lícules
que hem recomanat
a estrenes
d'aquesta setmana
Juanjo
David
moltes gràcies
i fins la setmana que ve
que vagi bé
bon cinema
adieu-siau