Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio.
Temps per comentar l'actualitat de la jornada d'aquest dijous 3 de febrer
amb tres convidats que ja els tenim a punt.
Avui, a més, amb tres perfils professionals diferents.
Amb l'advocat Antoni Huberton, molt bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya el periodista Tomàs Carot.
Bon dia, Tomàs.
Bon dia.
I també ens acompanya la Sandra Ramos,
i ara hem de l'empresa Aplicat, vinculada a la Universitat de Rovira i Virgil.
Lissandra, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Tres persones, tres convidats, tres terranins i terranines
que ens ajudaran a analitzar l'actualitat de la jornada,
que avui té una notícia que segurament ahir a la tarda
ens va agafar a tots de sorpresa.
La suspensió de pagaments, o millor dit, com es diu ara,
la presentació del concurs de creditors d'una empresa,
d'una constructora, que es diu IMAGA,
i que resulta que és la que està fent les obres
de dos equipaments fonamentals per a la ciutat de Tarragona
i que a més estan en la seva recta final,
les obres del Teatre Tarragona
i les obres de la caserna de la Guàrdia Urbana.
Aquest concurs de creditors fa que les obres estiguin aturades
i ara l'Ajuntament ha de buscar correcuita alternatives
per veure si es poden reprendre ràpidament les obres,
si es poden mantenir els terminis
i si a més a més això no suposa un cos adicional
per a les arques municipals.
Senyors i senyora, què els sembla la notícia?
Doncs el paradigma de la situació que vivim, clar,
vull dir, ningú està exent i tothom estem exposats
a circumstàncies d'aquestes.
I jo crec i entenc que la culpa, com no, és del capital.
El capital que falta perquè les empreses funcionen,
el capital que va contribuir notòria i notablement
a generar aquesta disbauxa i aquesta situació de crisi,
el capital que és el que ara necessita més capital
per a recapitalitzar-se i fer el seu negoci i benefici
perquè, malgrat tot, els directius i dirigents
no deixen de pujar-se el sou, d'obtenir beneficis, no?
Vull dir...
I això passa també paradigmàticament
el dia que s'assoleix un acord
que es vol assimilar als pactes de la Monclo a nivell estatal
que caldrà veure, el desenvolupament, no?
I si té serrells autonòmics
que ens poden afectar a la baixa
o en detriment, clar, perquè tal com pinten a Madrid
va per aquí la cosa, no?
Sandra, com ho veus?
Home, jo crec que...
Avui ho llegia, no?, el diari, és la llei de Murphy.
Ens passa una mica de tot.
Que una empresa presenti concurs de creditors
està fora de la previsió de qualsevol, no?
Sabem que hem passat per una situació de crisi
i estem passant encara jo,
que estic al món de l'empresa,
us puc dir que els últims dos anys,
i no és una sorpresa, han estat molt durs
i jo que em dedico al sector de la transferència, coneixement,
la innovació ha estat dur,
doncs per sectors que estan de retirada,
com el de la construcció, encara més, no?
I no és ni la primera ni l'última.
Jo tinc confiança en que l'Ajuntament
posarà totes les solucions que siguin possibles
per a aquestes obres tirin endavant, no?
Sobretot l'obra del teatre està avançadíssima,
no li queda gaire per acabar.
Llavors no crec que suposi un gran perjudici tampoc,
però clar, és un entrebanc que ara mateix
l'empresa teixi en què havies confiat,
o a qui havies otorgat l'obra, teixi de confiar.
Una desgràcia més, Ricard.
Una desgràcia més per l'obra pública
i les infraestructures i els equipaments per Tarragona, no?
És a dir, Tarragona es podia fer servir
aquella dita, però que és un tant grullera,
un tant grullera, no?,
d'aquest xafat, allò que tots sabem, no?
Ho hem pensat més d'un aquest matí.
O ahir a la tarda ja ho vam pensar més d'un.
Perquè, a més, afecta dos equipaments.
Com deia Sandra, efectivament,
aviam, és imprevisible.
Més que imprevisible,
potser sí que és previsible,
però inevitable que una empresa
et presenti que ha concursat,
que se li ha adjudicat,
que és solvent en el moment
en què se li fa la concessió,
devingui en situació de concurs
per les circumstàncies
de la situació actualment econòmica, no?
Però, tot i la circumstància
de ser previsible,
no contractaríem mai res
per la qüestió aquesta
que avui ser solvent
i demà, per qualsevol circumstància
sobrevinguda també per la pròpia empresa
i no volguda d'haver en concurs.
Per tant, aquí cap responsabilitat,
entenc jo,
atribuir a l'Ajuntament
amb la concessió
d'aquesta construcció.
Però, penso que
hem d'assumir
que, sens dubte,
es produirà un enredariment
i un encariment.
És a dir, per tant,
aquí també hem de fer una mica de...
Ho hem d'assumir
i tots plegats
hem de fer
una assunció
d'aquesta realitat
per no després criticar
que si s'ha encarit,
que si s'ha enredarit, etcètera.
L'enredariment
potser ja
ve també de més enrere
perquè les obres
del Teatre Tarragona
fan molt de temps
que s'estan fent
i amb un ritme
absolutament lent
i, bueno,
potser això també ha comportat
que finalment
l'empresa
hagi devingut en concurs, no?
Però, bueno,
en resumir els contes,
una desgràcia més per Tarragona
i ja dic
en aquest aspecte
ha estat marcada
per la mala fortuna.
Clar, recordem
que les adjudicacions
es van fer
una el 2006,
la del Teatre Tarragona
i una altra el 2007,
a principis del 2007,
la de la Guàrdia Urbana
quan encara no...
En fi, la crisi...
Vivíem encara
en aquella època, no?
Tan esplèndida
en què no...
En fi, no passava res
i el que sí que
hem de recordar
que aquests dos projectes
a més han tingut
una mica de mala sort
o molta mala sort
perquè, a més,
els dos equipaments
han tingut...
Després
s'han reformulat
els projectes
tant en el cas
de la Guàrdia Urbana
com en el cas
del Teatre Tarragona
han sofert
uns quants endarreriments
entre altres coses
per a aquestes modificacions
als projectes.
A més,
és que són obres
aquelles llargament
esperades, eh?
Agafades.
Agafades.
I que, a veure,
ara canviant
l'angle de visió
i el punt de mira
en any electoral
com estem
en precampanya
seran obres
que no s'inauguraran.
I a més, imagina't,
la Guàrdia Urbana
amb la necessitat
que tenen de marxar
de les instal·lacions
a Prat de la Riba
esperades
des de fa temps
pels policies locals
i el Teatre Tarragona
esperat àmpliament
per tots els sectors
culturals de la ciutat.
Això és el que venia dient.
Avui, el Dia de Tarragona
recull com a notícia
que, tot i així,
tot i el concurs,
espera l'Ajuntament
poder inaugurar
el mes de juny.
I em sembla que
aquí comença malament
l'Ajuntament
plantejant aquesta possibilitat.
Això no succeirà
en cap cas.
Això no pot ser, a més.
Per tant,
assumim-ho,
és a dir,
assumim-ho tots
i no hi haurà reproches.
Si comencen a dir
ja el primer dia
que es coneix l'audícia
al propi Ajuntament
que preveuen
que Vales determini,
sí que, aleshores,
amb raó
es podrà produir
una crítica
que l'Ajuntament
no compleix
el que està dient.
Què n'has de dir?
Tu vas, no?
Estaves...
Una mica d'acord
amb el que diu l'Anton
perquè hem de ser realistes,
no és atribuïble
a ningú
sinó a una conjuntura.
El que passa
és que, clar,
políticament
era un valor
que s'aportava
a la campanya,
l'Element
també
que no es facin
retrets
en campanya
perquè no és atribuïble
a res
i respecte
a l'increment,
doncs,
si ja s'han incrementat
tots dos projectes,
no ve d'un pam.
Potser també
caldria això,
hauria de servir
per revisar
procediments.
Que pas que això
ens portaria
a un debat amplíssim
sobre l'obra pública
en general,
les adjudicacions
i per què en general
a tot arreu
els pressupostos
després augmenten.
Sandra.
Bé, jo crec que
sí,
era òbviament
un valor
per la campanya.
A tothom li agrada
tenir
la feina acabada
per dir-ho d'alguna manera
quan acaba
un període
com dels quatre anys
de mandat
a l'Ajuntament,
però jo crec
que a la cartera
d'aquest equip
de govern
hi ha
molt a explicar
i no crec
que necessitessin
d'aquestes dos obres
per
enfrontar
unes eleccions
com les del proper maig
amb el cap
ben alta
que Tarragona
ha donat un camí
important a els quatre anys.
Per això,
en aquest sentit,
a mi em sembla
que
jo estic tranquil
jo crec que
l'equip de govern
també,
no?
El fet de si
realment
es podran inaugurar
o no
aquestes infraestructures
aquests equipaments
al juny,
no ho sé,
si ho han dit
potser tenen
alguna previsió,
potser han sabut
trobar
algun tipus
de solució
o com a mínim
el teatre
ja et dic
jo que he vist
davant
està molt molt avançat
i les obres
s'hauran aturat
però us puc donar fe
que han estat
començant a treballar
a les vuit del matí
puntualíssimament
durant tots aquests mesos
perquè
els assento,
no?
Totes les maneres,
aviam,
no cal
per les rons
que tu has dit
baix el teu criteri
no cal
fer una bandera
electoral
del Teatre de Tarragona
el Teatre de Tarragona
és un
és un equipament
que ja va ser acordat
de fa temps
i amb diversos
governs municipals
ha estat desenvolupat
i també dic
que l'enredariment
ja prové
de fa temps
i quan dic que fa temps
el paquet
de qüestions negatives
si és el cas
que se li pugui posar
a l'actual
govern municipal
no serà
lícit
que se li atribueixi
també aquesta situació
Recordem que
en el Teatre de Tarragona
l'endarreriment
entre altres coses
es ve perquè
va haver de negociar
amb l'Hotel Imperial Tàrrago
i amb el Ministeri de Defensa
perquè toca
una petita part
de l'antic edifici
de la Delegació de Defensa
del Ministeri
de la Rambla
que és en responsabilitat
del Ministeri de Defensa
i això ja va allargar
en l'anterior
mandat municipal
va allargar
moltíssim
les negociacions
i després ha hagut
de refer
el projecte
en fi
són dos projectes
realment
agafats
tot i així
jo sense
voler ser dolent
encara que es pugui interpretar
que soc dolent
dient el que vaig a dir
jo n'estava convençut
que tant una obra
com l'altra
no es podien inaugurar
al mes de junts
l'estat de construcció
de la caçera
de la Guàrdia Civil
i el Teat de Tarragona
la Guàrdia Urbana
la Guàrdia Urbana
perdó
de la Guàrdia Civil
la Guàrdia Civil
ja té una convençut
de la Guàrdia Urbana
i el
el ralentiment
que portava
l'execució
del Teat de Tarragona
a mi
m'ha fet
veure
que no era possible
inaugurar
ja sé que això
correspon
als serveis jurídics
i a l'àrea
de contractació
de l'Ajuntament
però vostès
què creuen
que pot passar
és a dir
treure-li l'adjudicació
a aquesta empresa
i tornar-ho a adjudicar
cap dels tres
contartulis
m'imagino
que s'expera en el tema
però potser
perquè si ho hem de tornar
a adjudicar
amb una altra empresa
però cuidado
és a dir
la situació de concurs
comporta
també una sèrie
de tràmits
en quant als contractes
que estan en vigor
de la concursada
és a dir
s'ha de resoldre
el contracte
té que tenir
el contracte
amb si mateix
és un actiu
del concurs
això requereix
la intervenció judicial
i intervenció
de l'administració concursal
és a dir
que s'han de seguir
una sèrie de tràmits
en què
d'avui a per demà
dubto jo
que es pugui
solventar
i fer una nova adjudicació
a no ser que
ja estigui molt clar
i en aquest sentit
pot contemplar
les clàusules
del contracte
que es va fer
en el seu moment
m'imagino
sí
però bueno
es pot contemplar
però la resolució
ha de ser acceptada
per les dues parts
si hi ha controvèrsia
està somesa
a la decisió judicial
i en situació
de concurs
a la intervenció
a l'administració concursal
que
en certa manera
vetlla
pels interessos
de la massa passiva
de tot el rest
de creedors
perquè no es perdi
un actiu
que això
aquest contracte
pot ser un actiu
si no és
en condicions
realment
lògiques
pel concurs
jo no sé
si
perdona
no
el que us puc assegurar
és que
la llei de contractació
dintre de ser
farragosa
en el sentit
que adjudicar
una obra
comporta
una sèrie
de tràmits
importants
ho és
perquè és molt garantista
a vegades
costa entendre
la gent
alguns diuen
que massa garantista
jo que soc membre
del Consell d'Administració
del Servei Municipal
de l'Habitatge
per tant
he vist
moltes taules
de contractació
i molts processos
de fer obra
pública
de vivenda protegida
Déu-n'hi-do
les garanties
que han de portar
les empreses
perquè se'ls adjudiqui
una obra
però aquí n'hi ha una
de prèvia
que és la resolució
del contracte
sens dubte
que ho preveurà
el contracte
que la situació
esdevinguda
en concurs
de l'adjudicatària
comporta la resolució
del contracte
però aquesta resolució
del contracte
no pot ser unilateral
per una de les parts
si l'altre no l'accepta
i l'altre
no la pot acceptar
d'entrada
si no té
el consentiment
del jutjat
i dels administradors
per tant
tot s'enredaria
i després la concessió
com bé deies tu Sandra
el procés
és ferragós
complicat
i llarg
jo no sé
si
per una banda
està previst
si després
jurídicament
podria ser correcte
que ara agilitzar
el procés
de readjudicació
és a dir
si
és com a les llistes
és a dir
si el primer
fa fallida
doncs
el segon
qualificat
si acceptés
duendavant l'obra
en les revisions
que sigui
potser això
podria facilitar
processos
i termins
recordem que tenim aquí
a més aquí al costat
de Terraona Ràdio
tenim un altre cas
d'una altra empresa
que encara no ha començat
les obres
i té l'adjudicació
des de fa mesos
que és la del complex
Sant Jordi
que això és una adjudicació
del govern de la Generalitat
que ni l'anterior govern
ni el nou govern de moment
han pogut
no han pogut
resoldre
o no han pogut
com a mínim
desencallar
i tenim aquí
això
l'empresa
també amb un procés
que els mateixos responsables polítics
de l'anterior govern
i de l'actual
reconeixen que és
francament
complicat
en fi
veurem com evoluciona
tot el tema del teatre
de Terraona
i de la casa
de la Guàrdia Urbana
però sens dubte
que aquesta és una mala notícia
especialment
pels col·lectius
més afectats
mentrestant
en fi
l'actualitat
dels últims dies
se'ns deixa alguns temes
en fi
de debat
no sé si
més o menys
apassionant
en torna a temes com el POM
aprovat ja definitivament
el passat dilluns
pel ple de l'Ajuntament
ara falta només
allò
de la signatura
de la Generalitat
i tenim també el tema
dels jocs al Mediterrani
2014-2017
com si fos una mena
de disjuntiva
m'imagino que del POM
en fi
poques coses a dir
pistoletazo de salida
però que va per llarg
va per llarg
perquè un POM és per llarg
no no
evidentment
els POMs
tenen que tindre
una previsió
a molt llarg termini
òbviament no
però el desenvolupament
el desenvolupament
a part dels tèmits formals
de l'aprovació definitiva
i de més
el veure
que s'està executant
passarà temps
perquè
en aquest moment
no només
la situació de crisi
sinó que
fins que
tots els bancs
i caixes
no es venguin
els actius
que tenen
adjudicats immobiliaris
que són moltíssims
no hi haurà ningú
que posi una primera pedra
enlloc
i menys urbanitzar
les zones que s'han d'urbanitzar
i això
òbviament va per allà
però a més
els bancs
en aquest moment
estan jugant la política
de dir
no subroguem hipoteques
o no fem hipoteques
per compra
de vivendes
que no estiguin
en mans nostres
perquè primer ens interessa
treure la nostra
per tant
si no hi ha finançament
la gent
pot comprar
a no ser que siguin els bancs
i els bancs
tenen tantes vivendes
per treure's
que el bom
el veurem desenvolupar
d'aquí molt de temps
és a dir
que les zones d'expansió
previstes pel pont
que serien
l'Horta Gran la Budallera
i a la Vall del Llorito
o Terrascavades
com es deia abans
va per llar
Tomàs
com a mínim
ens felicitem
que ja tenim el pom aprovat
primera
això
i segona
que si no tinc mal entès
ha estat per unanimitat
i això
jo entenc
que és molt beneficiós
per una ciutat
perquè
va ser com una mena
de pacte
de futur
i consens
que això és important
i és el que remarcaria
que hagi estat
per unanimitat
Sandra
home
satisfacció absoluta
després de
4 anys
des de l'aprovació
provisional
del POUM
on s'ha hagut de parlar
i negociar
amb molta gent
amb molts veïns
on s'han escoltat
moltíssimes
moltíssimes
moltíssimes
al·legacions
on s'ha negociat
amb tothom
on després s'ha hagut
de barallar
amb protecció civil
per acabar
de
tancar
el projecte
i on
com bé
diu el Tomàs
s'ha provat
per unanimitat
que això
és una bona notícia
pel mateix que ell diu
perquè assegurem
la viabilitat
del POUM
i que tothom treballarà
i que tothom té
aquesta visió
de cap on ha de créixer
a Tarragona
jo crec que això
també és important
aquesta la meva manera
de veure-ho
és important
Sandra
aquest últim punt
que toques
el que hi ha
unanimitat
del que ha de ser
urbanísticament
Tarragona
és a dir
no només
en quant a les zones
de creixement
sinó en el tipus
d'urbanisme
que s'ha de fer
en cada zona
aquest és un tema
molt important
que està dissenyat
en el POUM
és a dir
el que es pot construir
si volem ciutats
horitzontals
verticals
si les volem
concentrades
saturades
amb vials
de 20 metres
o de 40 metres
que aquí hi hagi
una coincidència
de tot
a l'Ajuntament
li dona
ales
garanties de vida
que pugui durar
dècades
que és del que es tracta
a més
amb l'oportunitat
que donava
era un repte
i una oportunitat
alhora
el fet d'haver
d'afrontar
aquest procés
d'elaboració
del POUM
o de la seva fase
d'aprovació final
que ha durat 4 anys
per tota la quantitat
d'al·legacions
que hi havia
s'ha aprofitat
també per estudiar
diferents models
de ciutat
i veure
quin encaixava
i des de l'àrea d'urbanisme
s'han visitat
altres ciutats
molt interessants
des del munt
de vista urbanístic
com Vitòria
per exemple
ciutats que són
agradables de viure
i la projecció
doncs
el tipus de ciutat
en què volem viure
quanta gent
volem que visqui
a Tarragona
fins a quan volem
que créixi
aquesta ciutat
volem que Tarragona
sigui una ciutat
de quants habitants
d'aquí a 10-15 anys
185.000
això
és un creixement
és un creixement
proporcionat
sostenible
però no estem dient
que ens convertirem
en Barcelona
d'aquí a 10 anys
no volem aquesta ciutat
volem la nostra
i jo crec que arribar
a aquest tipus de pacte
que ponem de créixer
com ha de ser
la nostra ciutat
quanta gent hi ha de viure
quants equipaments
necessitarem
per tant
quants recursos
necessitarem
són qüestions
que haguem arribat
a una solució
pactada conjuntament
és molt positiu
Tomàs
jo posaria a relleu
una altra qüestió
que pot ser passat
més inadvertida
o potser pel fet
que era una interacció
sobre la base
d'al·legacions
queda disfressada
però la evolució
que ha tingut
crec que és important
i podria servir
i ara que hi ha
elements
per treballar-ho
és la participació
ciutadana
realment s'ha desplegat
al voltant
de la interacció
amb les al·legacions
tot un cert model
de participació ciutadana
d'escoltar totes les parts
de consensuar
de treballar
d'eliminar tensions
que podria ser bo
extrapolar-ho
per altres coses
per altres coses
tenim
digues
això també
podríem enllaçar
una mica
amb el tema dels jocs
és a dir
ara ho anava a introduir
no ho anava a introduir
no perquè a més té clar
també té una relació
amb l'urbanisme
recordem que per exemple
el POUM
també contempla
les àrees
les àrees residencials
estratègiques
un model també
que es va impulsar
des de l'anterior
govern de la Generalitat
i que ara segurament
en aquest context de crisi
caldria revisar
però n'hi ha una àrea
molt vinculada
als jocs del Mediterrani
amb la candidatura
de Tarragona
la de POU Brunat
hi hauria altres coses
des del punt de vista
d'urbanisme
i de planificació
de la ciutat d'equipaments
que tenen a veure
amb els jocs del Mediterrani
que és una altra
de les notícies de la setmana
sí que sí que els hi proposo
comentar
què fem
davant de la possibilitat
que adjudiquin a Tarragona
els jocs del 2014
acceptem el repte
o no?
amb aquesta línia
ens etapa el comentari
i tu què faries?
jo posposaria
jo posposaria
jo penso que és
que és recomanable
per l'any 14
per d'aquí
un any
dos anys
per allargar
no es pot fer res
bé amb condicions
ni tan sols
pensar-ho
per una decisió
encertada
esperem
jo esperaria
això més val
fer-ho amb
previsió de temps
fer les coses ben fetes
encaixar-ho
ara que tenim el POUM
i fer alguna cosa
que quedi
els jocs
doncs bueno
els jocs tenen una durada
de pocs dies
en canvi
els equipaments
tenen una durada
per molts anys
i aquí crec que
acceptar
pel 14
els jocs
és una precipitació
jo m'estalviaria
Sandra
és que jo
estic molt il·lusionada
amb el tema dels jocs
al Mediterrani
quan va venir
el Comitè Olímpic Internacional
a Tarragona
per Santa Tecla
un dels comentaris
que em feien
alguns companys
que van estar
acompanyant-los
és que
estaven altament
sorpresos
de la implicació
de la ciutadania
en aquest tema
i de l'alt coneixement
que hi havia
de la gent de Tarragona
de la candidatura
als jocs del Mediterrani
de la il·lusió
que veien la gent
del volcat
que estava tothom
a vegades ens expliquen
que hi ha voluntaris
que els han dit
mireu
ens haurem d'esperar
perquè és que no hi ha
tanta feina
com per donar
tants voluntaris
i això dius
ostres
això realment
la gent està engrescada
en aquest tema
dels jocs
això per una banda
el tema de la il·lusió
per altra banda
és el tema
de l'oportunitat
el que pot suposar
per Tarragona
portar els jocs
tant si és el 2017
com si és el 2014
si tenim l'oportunitat
de fer-los el 2014
si és precipitat o no
no sé si tinc
tots els elements
per valorar-ho
però vaja
jo crec que Tarragona
està preparada
per assumir
són tres anys
pràcticament
el que queden
la inversió
pot ser
en paraules així pleneres
pot ser un xute
d'inversió
importantíssima
per la nostra
en plena crisi
per la nostra ciutat
en plena crisi
que ara és quan realment
fa falta
i potser
alguns problemes
dels que parlàvem
al començament
de suspensió
de pagaments
o de concurs
de creditors
d'empreses
i instal·lacions
que no acaben de tirar
podríem
acabar solucionant-los
amb uns jocs
de la Mediterrània
el 2014
i amb un xute
d'inversió privada
en aquesta ciutat
importantíssima
per tant jo crec
que és una oportunitat
que no hauríem
de desmereixer
jo comparteixo
el punt de vista
dels dos
doncs entre
una posició
i una cosa
efectivament
l'efervescència
i el que diu
la Sandra
és lògic
i correcte
i això és important
però justament
l'entorn
en l'experiència
i la prudència
que vols dir
que és una qüestió
d'edat
no no no
ho dic
per la visió
per la visió
per l'experiència
però és justament això
és a dir
ara imaginem
el 2014
que el 2013
tenim el concurs
de creditors
de les empreses
d'obra pública
que estan fent per allà
i el 14
no arribem
en condicions
cal esperar
que la situació
no sigui aquesta
el 14
però
és a dir
de fer una cosa precipitada
de poder-la fer
millor
és aquí el meu dubte
no
vull dir
soc una mica
eclèctic en això
probablement
si estem ben situats
pel 14
i ho donen un altre
respirarem tranquils
i direm
hòstia
el 17 millor
i llavors
fins i tot
tenim assegurats
els punts
perquè ens hem ofert
pel 14
i el 17
serà excel·lent
si el 15
el 14
estic convençut
del que diu la Sandra
que Tarragona
serà capaç
però
potser patirem més
té un element de risc
avançar-ho
tres anys
ara precisament
jo penso que no és
el millor moment
per contractar
obre
tot i que hi hagi
el xute de diners
avui en dia
conseqüència de la crisi
especialment
en el sector
de la construcció
els promotors
i constructors
competeixen
amb adjudicar-se
a obra pública
i competeixen
d'una forma desaforada
a la baixa
la baixa vol dir
que es fan ofertes
per mantenir l'empresa
és a dir
a cost zero
a benefici zero
a benefici zero
per mantenir l'empresa
això comporta
que la situació
de risc
de concurs
en aquest moment
d'aquests adjudicataris
sigui
molt superior
a la que
en una situació
de calma
econòmica
hi hauria
jo penso
que és
del tot precipitat
és exageradament
precipitat
penso
potser m'equivoco
tampoc tinc
tot i que
l'experiència
que m'atribueix
el Tomàs
ho dic una mica
per una
certa intuïció
fruit d'uns coneixements
però tampoc
d'una precisió
i exactitud
en el coneixement
jo crec que
en quant a organització
per tot el que deia
Sandra
efectivament
la il·lusió
l'oferiment
de participació
ben cert
per organitzar els jocs
els jocs poden sortir
molt bé
com a tals
com a tal
esdeveniment dels jocs
però
què ens quedarà
què s'ha de fer
es farà bé
i què ens quedarà
aquí és on jo veig
que hi ha
una impossibilitat
amb tan poc temps
de fer una cosa ben feta
perquè quedi
perquè tingui futur
quan els equipaments
ben pensats
a més
per allò que dèiem
que estiguin cohesionats
etcètera
perquè no és només
fer un estadi
no és fer
una instal·lació
per tal qual prova
no
aviam
tot això
s'ha de planificar
en el territori
en l'espai
les seves connexions
els seus equipaments
etcètera
jo ho veig
exageradament
precipitat
Sandra
vols contestar
des de la posició
des de la joventut
no em toca a mi
l'opinió
tampoc no hi ha tanta diferència
no hi ha tanta diferència
de la meva part
salvar
aquells que no coneguin
l'entorn obert
gràcies
tampoc és tan gran
encara no està jubilat
no
no
i tots tenim l'esperit jove
i a més quan la gent
quan la gent es jubila
no és gran
tampoc
encara que cada cop
ens jubilem més tard
segons diuen
a veure Sandra
com deia abans
jo crec que és un tema
d'oportunitat
segur que el 2017
hi ha més temps
però tampoc
conec cap ciutat
que hagi arribat
a una gran
fita esportística
d'aquest estil
i que no li hagi
costat arribar
inclús quan tenia
tot el temps
jo crec que els terminis
el 2014
avuiament seran
més ajustats
el que voldrà dir
que s'haurà de fer
un esforç
molt més important
i que probablement
s'haurà de ser
molt més acurat
a l'hora de prendre decisions
però crec que és un repte
que ens podem plantejar
que si al final
nosaltres ens hem oferit
el 2014
per salvar la cara
i no sé què
i que això a més
ens posiciona millor
de cara al 2017
i que encara tindrem
3 anys més de marge
fantàstic
però si ens ofereixen
el 2014
la botjar-ho
no crec que sigui
una opció
tampoc
la disjuntiva
serà d'aquí uns dies
quan ens diguin
o sí o no
si ens diuen Tarragona
la disjuntiva
és en aquell moment
què fem
des d'un punt de vista estratègic
clar
el 2014
ja fa dies
que ronda això
perquè Grècia
està com està
i no saben
si podran assumir-ho
o no podran assumir-ho
això ja està descartat
que no podran
està descartat
que no podran assumir-ho
exacte
pels grecs
també
ha estat un pal
bastant important
perquè
ja estaven
prou
tocats
amb la seva situació
que a més
ja és un punt humiliant
que Grècia
no pugui organitzar
uns jocs olímpics
encara que siguin de la Mediterrània
però bueno
per ells ja és un punt
el punt d'honor
llavors
en aquesta situació
jo crec que
els candidats
que volen
que volen assumir
el repte pel 2017
és que havien d'estar allà
perquè no
és com dir
escolti
no pot ser
que se'ns passi
per davant
un dels nostres contrincants
que al final decideixin
que cap dels tres
per no d'allò
i que nosaltres
no ens haguem proposat
per tant
jo entenc que l'oferta
era
estratègicament
ineludible
i a més
jo crec que la proposta
de Tarragona
és molt sòlida
és que jo
el tema dels jocs
del Mediterrani
del 2017
ens l'hem cregut sempre
llavors
és una proposta sòlida
és el que dèiem
serà un repte
que oferir
contractar obra pública
ara mateix
és complicat
és complicat
això que deies
és veritat
nosaltres hem notat
que
les empreses
donen preus
més ajustats
també valorem
les davallades
de risc que hi ha
és que sempre ho tenim
i està tot tan calculat
que sí que és veritat
que d'un any a un altre
una empresa es pot enfonsar
i pot passar
que entri en un concurs
de creditors
però en el moment
en què es concedeix
una obra
les garanties
que se li demanen
a una empresa
són importantíssimes
per exemple
per l'escola oficial
d'idiomes
que està aquí ja
al caure
el tema de la concessió
i tot això
s'han hagut de presentar
tot ho tens
no hi ha una empresa
que s'hagi presentat
ella soleta
el nivell de garanties
que es demana
a una empresa
per presentar-se
a una obra pública
és molt important
avui ser solvent
i demà no
però així
d'avui a demà
per ser
absolutament inesperades
alienes
inclús a la pròpia concursada
estadísticament
els concursos
en els que
hi anaven
5 concursants
avui n'hi van 45
però aquest nivell
10
50 i pico
amb concursos
concrets i determinats
que conec
quant a la participació
i preus
de benefici zero
és a dir
cobrir costos
per mantenir l'empresa
i les UTEs
són també
moltes vegades
sumes d'empreses
que necessiten
perquè no poden concursar
soles
agrupar-se
i totes estan igual
no és el millor moment
tenim un matí molt
de constructors
parlant molt d'equipaments
deixi'm acabar
políticament
també
l'unió
ens aniria bé
perquè dius
Grècia no pot
però Catalunya
sí
Espanya
no ho sabem
ah
Tomàs
dos minuts
de tertulia
deixi'm fer una referència
jo crec que
gairebé obligada
perquè estem veient
unes imatges
ara mateix en directe
a la televisió
però és que portem
gairebé 24 hores
veient imatges
ja fa una setmana
de les protestes
d'Egipte
del Caire
alguna reflexió
sobre el que estem veient
sobretot
la de les últimes hores
aquest enfrontament
entre partidaris
i detractors
del president
Mubarak
tot el que està passant
a Egipte
res
alguna reflexió
molt ràpida
jo crec que és un procés
ai perdona
un procés
apassionant
en el sentit
que hi ha tot
una part del món
que comença
a dir
ja n'hi ha prou
i a dir
ja n'hi ha prou
a mi el que em preocupa
o el que no m'acaba
d'agradar
del que està passant
és un tema
estem molt enllubernats
amb el tema
que la ciutadania
d'aquests països
de base islàmica
s'estan movent
en contra dels seus dirigents
i dictadors
però el que no sé
si estem veient
és que justament
els dos països
on la revolució
està triomfant
són els islàmicament
més moderats
que són Tunísia
i Egipte
perquè tant
a Líbia
com a Iman
altres llocs
on s'ha produït
la revolta
s'ha esgotat
bastant ràpidament
i jo tinc por
que aquestes revoltes
estiguin
sent
permeses
per sectors
més islamistes
que vulguin apoderar-se
d'aquests països
espero que no sigui així
molt breu Tomàs
no hi ha res intocable
com es veu
tot
tot pot caure
i el tema
sí que és delicat
però llàstima
per aquestes morts
perquè podia ser
un Portugal del 74
almenys
és el civisme
és la mostra
que el món
està en evolució
i que
el que està succeint
està succeint ara
però ja
potser
fa més temps
que era d'esperar
que succeís
perquè la civilització
ha d'anar
més ràpid
del que està anant
en determinats països
com aquests
o en determinades cultures
i religions
com les d'aquests països
abans has fet un comentari
has dit
una empresa avui és solvent
i demà no
podríem aplicar-ho
el mateix
en alguns règims
d'aquests totalitaris
no?
un dictador és
i demà no
exacte
i és el que estem veient
amb casos com aquests
del nord d'Àfrica
el meu barac
li està costant
una mica
sumir-ho
acabem aquesta estona
de tertúlia
parlant d'una de les notícies
també més importants
segurament d'aquest any
que acabem d'estrenar
el 2011
una tertúlia amb el Ton Obert
amb el Tomàs Carot
i amb la Sandra Ramos
a tots tres
moltes gràcies
que vagi molt bé
i fins la propera
bon dia
bon dia
gràcies