Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Obrim, com dèiem, un quart de català amb l'Enric Garriga.
Enric, molt bon dia.
Hola, bon dia a tu també.
Aquí està com cada dimecres, molt ben acompanyat,
avui amb papers, amb llibres i, com sempre, amb música.
Avui obrim l'espai amb la música de...
Very well.
Nosaltres també.
Nosaltres també, així es titula la cançó,
que forma part d'un disc, escolta, un disc que s'anomena...
Churrac Esclat.
I què és Churrac Esclat?
Un Churrac Esclat, les entrevistes ho han d'anar explicant
perquè fora d'aquí la gent no sap què és un Churrac.
Un Churrac és un serruxo, en castellano.
I aquí es diu Churrac.
A Flix, també.
I Esclat, doncs aquí també ho coneixem.
Però es veu que fora del camp de Tarragona o de l'Ebre
no saben què vol dir Esclat.
I Esclat vol dir fet pols, allò.
En sentit directe és esclar llenya per fer allò, llenya pel foc.
Per esclar-la.
Està esclat.
I quan algú està esclat és que està rebentat i molt, molt destrossat i fatigat.
Allò ressecós.
No necessàriament.
No necessàriament.
Pot ser després de córrer la peonada...
De treballar.
De treballar.
És esclat, eh?
O un dia d'una feina.
Evidentment, si tens ressac encara estàs més esclat, això sí.
Bé, doncs els Beripomelo els posem perquè nosaltres també volem parlar
de la fira de música al carrer de Vilaseca que comença aquesta setmana,
és aquest cap de setmana, del divendres al diumenge.
Hi ha una quarantena llarga de grups inscrits,
molts dels quals han anat sonant per aquí a un quart de cadà
o sonaran durant aquesta demora a un quart de cadà
perquè són grups que estan traient discos,
que acaben de sortir del forn o que ja s'estan consagrant.
El Beripomelo ja és el segon disc que treuen
i diguem que per aquí a les nostres comarques,
no sé si serà la presentació oficial aquesta,
però em sembla que sí, perquè a més a més és de les actuacions estelars del dissabte a la nit.
Igual que l'Eric Fuentes i el Mal,
que l'Eric Fuentes és l'ex-cantant dels Unfinished Symphony,
que cantaven en anglès però es van separar,
i aquest ara ha muntat un grup que es diu Eric Fuentes i el Mal
en què continua cantant en anglès,
però ja introdueix algunes cançons en català que pròximament posarem aquí.
Atenció perquè aquest és un grup format per aquest senyor de l'Unfinished Symphony,
un altre membre del mateix grup que era, em sembla, que era la bateria,
i els altres dos membres del grup són ni més ni menys
que el cantant i líder dels Mind,
que van actuar fa vegades aquí a Talaona,
i el cantant i líder de Rosa Luxemburg,
que casualment és el germà de l'Eric Fuentes,
i es diu Pol Fuentes.
Aquí, en aquest grup, l'Eric Fuentes toca la guidarra
i el Pol Fuentes toca el baix,
que em diria que Rosa Luxemburg és al revés,
però aquí fan això.
Diguem que seria allò que en diuen un supergrup,
format per estrelles famoses.
A part d'això, també actuarà dels consegrats,
actuen Mazzoni, actua Pau Ellbé, actua Inspira,
actua Beri, Pomelo, que diguem que comencen a ser coneguts.
També actuen molts dels grups emergents que sovint comentem
que han anat triomfant en els últims temps per la zona 9,
sobretot hi ha la Iaia, l'Epiang,
hi ha també els Bongo Botraco d'aquí de Tarragona,
que estan suatint bastant, els Blaue, que també són un grup,
diguem Marques, Sona 9, el Salt de Martí també,
els Inspira ja els hem comentat,
també un altre grup tarragoners de transistora aquesta,
que si no m'equivoco són els que van guanyar l'any passat,
o fa dos anys, sí, van guanyar el DIO Tarragona,
la gent de Tegla, no sé si l'any passat, o fa dos anys,
s'han reformulat i s'han reconstituït com a banda
i tornen a actuar, em sembla que ja havien actuat l'any passat,
i tornen a actuar a Vilaseca aquests dies.
Bé, tot això ho podeu trobar fàcilment,
si voleu saber-ho tot, trobareu vídeos i informació
de quasi tots els grups, està el 99% del web
està en català perquè estan mirant
i hi havia alguna cosa més, m'he espantat,
llavors ho he mirat més i veig, no,
que només era en algun cas alguna fitxa d'algun grup,
doncs que ho tenen en català,
però en general tot el web està en català.
Les 3B dobles punt firacarrer punt cat,
és la fira de música al Carre Vilaseca,
la dotzena edició ja,
tots els concerts són gratuïts,
o quasi, diria que tots,
o pràcticament tots, la gran majoria ho són,
i bé, al web també trobareu molta informació
sobre allò típic, accessos,
horaris, graella de programació,
un plano, tot això,
ho trobeu a la fira de música al carrer,
i, doncs, el que puguem veure de tot això
ho explicarem la setmana que ve
si és que veiem alguna cosa.
La fira de música al carrer
i la música de Beri Pomelo.
Divendres, dissabte i diumenge,
la cita és a Vilaseca,
la fira de la música al carrer,
així hem començat un quart de català,
en un espai que avui ens porta, però,
altres notícies, que podríem dir,
més serioses, no?, més institucionals.
Sí, ara en tenim una d'institucional,
que l'he vist aquest dematí.
Jo tenia cosetes ja preparades,
això a la fira, on ja fa dies que va,
doncs ja ho tenia ambig preparat,
i ja està, ja sabia que tocava avui.
Però, en canvi, m'he trobat un tema nou,
que és una cosa que es va presentar ahir a la tarda,
que és el pla de govern per al 2011-2014,
el pla de govern de la Generalitat de Catalunya,
en la qual, bé, doncs, es va presentar agradable,
jo no sabia ni què sabia presentar,
així que aquest dematí m'ho hem estudiat una miqueta,
perquè, i si ho dic, és perquè hi ha un tema que ens afecta,
que és el tema de la política lingüística.
Aquest pla ve a ser, doncs, el pla del govern
després de set anys de divertit,
si es presenta el pla, eh?,
i que en un moment de crisi,
que tenim crisi econòmica i conseqüències socials,
crisi de relacions entre Catalunya i Espanya
i crisi de confiança en les institucions,
doncs la Generalitat presenta un pla
per donar resposta a totes aquestes crisis
i els reptes,
els reptes que considera prioritaris d'algú en aquest moment,
organitzats en 10 capítols,
creació d'ocupació,
millora de l'educació i la formació al lloc de la vida, etc.,
i jo destacaré els que et toquen més o menys a la llengua.
Les relacions entre Catalunya i Espanya,
això també toca la llengua,
i com veurem després el Nyi Guignogui,
toca molt de plena la llengua aquest tema,
i la cultura, la identitat i la internacionalització
en un entorn de globalització,
això també ens afecta molt el tema de la llengua,
internet ens ajuda,
i en canvi en altres coses ens perjudiquen.
Tot això, el govern ho articula en 8 grans eixos,
i el 8eix és el de Nació, Llengua i Cultura,
i ara passarem a fer...
No faré un resum,
diré tot el que diu aquest pla de moment.
Els ítems.
Els ítems, és que només hi ha els ítems
i no hi ha més cosa que el que jo ara diré.
Suposo que després aquest pla...
Es desenvoluparà.
És un marc, després cada un d'aquests eixos
es desenvoluparà en programes i coses.
Per moment, el pla diu el següent,
de política lingüística, és el punt 8.3,
diu...
Política activa de prestigi i qualificació
de la llengua catalana.
Va, això és el lema, diguem, eh?
Llavors, els punts concrets del programa són...
Enfortir la immersió lingüística
en tots els nivells de l'educació.
Sempre es critica que a la secundària
i a les universitats això trontolla una mica.
També, en segons quines zones,
a la bàsica, però bé, en principi
suposa que a la bàsica està bastant bé
i a la secundària i a les altes no tant.
Desplegar la llei del cinema
per tal de poder garantir l'oferta de cinema
doblat al català de manera consensuada amb el sector
i amb això hi va lligat una altra,
que és impulsar el pla de digitalització del cinema.
Això de la digitalització,
jo últimament ja ho he descobert,
ja ho he vist que funciona.
Els antics projectors de cinema,
de bovines, d'allò de 35 mil·límetres,
estan passant a la història
i ara cada vegada més les sales de cinema
tenen projectors digitals,
cosa que facilita
que una mateixa còpia digital d'una pel·lícula
pugui contenir un munt de bandes sonores
en diferents idiomes
i per tant, en aquest sentit,
la producció,
el cost del producte industrialment parlant
és molt menor,
les còpies en idiomes,
i per tant això afavoreix molt
el tema de poder tenir cinema
en diferents idiomes,
en el nostre cas,
que sigui en català.
Per això va tan lligat
al tema de la digitalització,
els Òscars, les Gavarres,
hi vaig anar fa poc,
no és per veure una banda,
però la meitat de sales
ja funcionen en digital,
és a dir,
que ja no tenen projectors tradicionals,
sinó que el projectors digital.
En l'aspecte lingüístic,
això ens afavoreix.
Un altre punt és
potenciar les classes de català gratuïtes.
De moment,
el Consorci per la Normalització Lingüística,
tots els que són nivells bàsics,
els inicials i els intermedius,
ja ho són gratuïts.
Acostar els centres de normalització lingüística
als diferents barris de les ciutats catalanes
i adaptar-ne els horaris
a les disponibilitats dels usuaris
per potenciar l'aprenentatge de català.
Això ens afecta directament
als centres de normalització lingüística,
ho diu explícitament.
El que no sé és com ens afectarà.
Evidentment,
hi ha ciutats més grans
i ciutats més petites.
A Tarragona,
classes als barris,
sempre n'hem fet,
hi ha hagut èpoques que n'hem fet més,
però el que és els barris,
sempre n'hem tingut
de classes de català als barris.
I, suposo, no a veure cap on n'hi ha això.
Una altra,
promoure la presència del català
a tots els recursos relacionats amb l'STIC,
que són les tecnologies de la informació.
Aquesta és un tema difícil,
una mica lligat amb això
que dèiem ara al cinema.
No, esclar,
jocs d'ordinador,
consoles,
ni PSP,
ni Xbox,
ni coses d'aquestes,
no hi ha res en català en aquest món.
I, justament,
és un món
que cada vegada té més clientela.
Fins i tot,
hi ha coses
que ja fa uns quants anys
que el món multimèdia digital
mou més,
generen més beneficis
i més moviment econòmic
que la indústria estrictament del cine.
La indústria del cine,
el Hollywood,
les pel·lícules,
els productors,
això,
ja fa uns quants anys
que estan per darrere
quant a moviment econòmic
respecte a tot això
de les consoles,
els videojocs,
la informàtica,
tot això,
tot aquest tipus de coses
que,
si ve de programari
i de maquinari en català,
en tenim temes d'informàtica,
ordinadors,
això ja ho tenim bastant.
Fins i tot
la telefonia mòbil
no està al 100%,
però mica a mica
es va avançant,
com veiem amb els informes
de la plataforma sovint,
però,
doncs,
el món,
l'estrictament més ociós
que és el joc
i tot aquest tipus de coses,
això encara no hi som.
I,
a veure com anirà,
i després,
l'últim tema és
desplegar polítiques actives
en les àrees
on perviuen obstacles
o un ús insuficient del català.
Veigis,
per exemple,
el món de la justícia.
Poso l'exemple
perquè després
ens sortiran mostres
amb la secció
que avui toca
d'aquelles que fem mensualment
que avui tenim nyiguinyogui.
Què és en nyiguinyogui?
Avui hi haurà nyiguinyogui.
Molt bé,
doncs caldrà.
Això és el que diu el pla,
de moment no diu res més,
jo això m'imagino,
és molt genèric,
en tot el lloc,
en cap lloc d'aquest pla del govern
es parla de pressupostos
perquè ja fa anys
que es va dir
en un congrés de lingüística a Andorra
que la millor política lingüística
és un bon pressupost.
I això,
aplicat a la política lingüística,
hi ha qualsevol política,
sanitària,
per dir temes d'actualitat,
sanitària,
educacional,
si no hi ha un bon pressupost,
tot són,
les paraules se les endolven.
Guardem el pla de govern
i farem el seguiment
a veure com es desenvolupa això
durant els propers quatre anys.
Sí, farem un balanç.
D'aquí quatre anys,
si encara som vius,
encara som aquí...
I encara farem un quart de català,
això segur.
Ja anirem pel...
D'aquí quatre anys
haurem passat els 500 ja.
De moment el que tenim
són altres coses,
molt més materials,
per dir-ho d'alguna manera.
Tenim un lip d'up...
Optimistes.
I tenim un nou diari en català.
Sí.
Sí,
podríem dir que us ho és
un nou diari en català.
Doncs mira...
Primer tenim un lip d'up.
Sí.
Espera que...
Primer tenim un lip d'up.
M'acabo de desconnectar
els auricoles,
però és igual,
et sento igualment.
Et sento?
El lip d'up, sí.
El lip d'up
és el lip d'up
que vam anunciar
fa un mes o així,
que era aquell
que estàvem preparant
des de la plataforma
per la llengua,
però no només ell,
sinó amb 23 entitats
d'immigrants
que tenen seu
pel voltant de Barcelona,
més o menys.
És el lip d'up
que es va gravar
el 15 i 16 d'abril
a Barcelona,
a la plaça Universitat
i al passeig de no sé què.
Doncs bé,
es va estrenar
ja dijous passat
i en menys de 24 hores
ja havien tingut
10.000 visites.
És un lit-up.
Jo me l'he estat mirant,
no l'he pogut a cada hora
perquè dura
més de 7 minuts
i a mitja projecció
se m'ha estroncat
allò que fa
que comença a donar
que no connecta bé
amb el servidor
i no anava...
N'he vist un montós.
Podem dir cosetes?
Primer,
hi han participat
unes 1.500 persones.
La coreografia final
era del grup Macedònia
i durant els dies previs
ja es van fer
vídeos
que estaven al YouTube
a la web de la Padafoma
per poder veure
la coreografia
i assajar-la
i també,
atenció,
hi ha un punt extra
que és el fet
que hi ha una sèrie
de,
diguem-ne,
petums
o de vaques sagrades
de la catalanitat moderna
des de l'actor
Quim Masferrer
que era dels
de Teatre de Garrilla
que és el que inicia
el vídeo
fent de Brussaire
i comença ballant
amb la Núria Feliu.
Riem perquè l'hem vist,
el vídeo.
Sí, clar,
jo l'he vist sencer, a més.
Fa gràcia aquestes coses
i llavors
allò típic dels lipdubs
hi ha un munt de gent
amb fileres
que es van movent davant
i de tant en tant
al mig de les fileres
apareixen els famosos
i apareixen
he vist allí
el titallaire Jordi Batran
he vist el Joel Joan
he vist
el, no sé
el Jordi Batran
de la sèrie
Vent del Pla
és igual
però són dels famosos
però també són molta gent
anònima
i l'altra cosa
m'ha anat
bé, el vídeo
sent un lipdub
per la llengua
doncs el tema és
allò
les imatges són
coses de la cultura catalana
hi ha castellers
hi ha titallaires
hi ha timbalers
etcètera
i m'ha portat a mirar
i repescar
un altre lipdub
que es va fer fa un temps
la tardor passada
que és el famós
lipdub per la independència
dic famós perquè
té el rècord mundial
de gent participant
en un vídeo d'aquests
en un lipdub
que hi van participar
5.771 persones
en aquell cas
la canció era
La Flama
d'Obrim Pas
passava a Vic
no s'havia gent famosa
només a Vic
són famosos els que s'havia dit
però també
era l'estil
que recorria en tot el poble
i anaven s'havia dit
tots els elements
de la cultura catalana
els falcons
els bastoners
s'havia dit
diables
s'havia dit
castells
l'equip d'hoquei de Vic
castellers
tot això
i acabar a la plaça de Vic
que com és enorme
per això hi cabien allà
els 5.700
en aquest cas
la cançó ha sigut
la de Corran
dels Gossos
també molt coneguda
i molt famosa
i de moment
hi ha algun rècord
i ja el tenen
i encara
permeteu-me
que recomani
un altre vídeo
del mateix estil
molt més modest
i petitet
però com que és d'aquí
la zona
és el vídeo
del casal popular
la Jorba
no, la Turba
de Valls
el casal popular de Valls
tenen un vídeo
del mateix estil
que es diu
en un poble oprimit
i és molt divertit
i llavors també
cultura catalana
per tot arreu
amb els ítems
i els tòpics
però doncs
amb bastanta gràcia
i aquest
ni té rècords
de visites
ni de participants
però
però està molt bé
és la mateixa temàtica
cançó enganxosa
i divertida
i està fet aquí a casa
està fet aquí al costat
L'IPDAP
per la llengua
i tenim el diari
com dèiem
la novetat ahir
de la premsa en català
parlant de llengua
un diari
que per fi
després de 130 anys
ha donat un cop de cap
i surt en català
no cal dir quin és
és la vanguardia
tothom ho sap
ens ho hem trobat
amanit per tot arreu
a totes les amanides
i a la sopa
surtia
la vanguardia en català
va ser ahir
el gran dia
bé
a partir d'ara
doncs hi ha els quioscos
es podrà triar
o en català o en castellà
la català té la pestanyeta
al dalt de tot el títol
atenció
el web
aniran diferenciats
fins ara hi havia un web
que era la vanguardia.com
ara també hi haurà un web
que es dirà
la vanguardia.cat
jo ho he estat provant abans
però me reconvenia
me tornava a portar
cap al .com
tal suposo que és
els primers dies
i més endavant
ja la cosa estarà més clara
de totes maneres
encara que siguin diferenciats
els webs
es veu que continuaran
de totes maneres
tota la informació
completament
altra cosa és
què podem veure
nosaltres
els internautes
lògicament
amb aquest diari
fins ara
t'havies de subscriure
per poder-ho veure tot
doncs a partir d'ara
també t'hauràs de subscriure
però durant uns quants dies
o setmanes
podem veure tots aquests
continguts gratuïtament
esperen guanyar
esperen guanyar
entre 3.000 i 4.000
lectors nous
que segons els directors
esperen guanyar això
que són la gent
que ja ha fet
les que s'ha escolaritzat
en català
i que està acostumada
a llegir en català
doncs aquesta gent
esperen que agafarà
l'edició en català
i de moment
calculen que l'edició
catalana
tindrà uns 300.000
lectors
molt bé
doncs una bona notícia
pel panorama
de la premsa
en català
fem una petita pausa
i ara tornem
atenció
si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria
ajudar una persona
que està aprenent
català
a practicar
l'idioma
al Centre
de Normalització
Lingüística
de Tarragona
busquem
voluntaris
Voluntariat
per la Llengua
un projecte
de participació
lingüística
truquen
sense compromís
i t'informarem
al 977
24
35
27
Voluntaris
per la Llengua
Ajuda'ns
Obrim la segona part
d'un quart de català
presentant una novetat
un parell de novetats
editorials
de la mateixa col·lecció
prou interessants
Sí, es tracta
de la col·lecció
Viure a Catalunya
aprenem català
des de
que ja n'havíem anat
cada vegada
que n'ha sortit un
els hi ha anat
despegant
n'havien sortit
el xinès
l'àrab
el romanès
i ara
el quart
que és el dedicat
a l'amazic
i el cinquè
que és el dedicat
a l'urdu
Què són aquestes llengües?
Expliquem per si
perquè...
L'amazic
on es parla?
L'amazic
L'amazic
és la llengua
habitual
i tradicional
i d'això
dels pobladors
del nord d'Àfrica
Per exemple
la població
a Maziga
està composta
per més de 20 milions
de persones
i la seva llengua
el problema que té
l'amazic
enfront de l'àrab
és que l'amazic
és una llengua
bàsicament oral
però
tinc aquestes llengües
perquè pogués veure
que l'amazic
s'escriuen
com que és oral
no tenen tradició
escrita
i per tant
han hagut
per poder-se
ara que està
tot internacionalitzat
i globalitzat
i utilitzar l'internet
bé han hagut d'aprendre
o decidir com escriure'l
i l'escriuen
en caràcters
com els nostres
amb accents
i diferents
i tal
però no s'escriuen
a la típica
cal·ligrafia àrab
sinó que s'escriuen
a la cal·ligrafia
diguem
llatina
o
sí
el que fem
és la llatina
o sigui
doncs això
la llatina
amb les nostres lletres
i per tant
per nosaltres
pot ser una miqueta
més fàcil
d'entendre
o de llegir
bé
es calcula
la casa
de Catalunya
calcula
que el 80%
de la població
d'origen magribí
resident a Catalunya
es considera
d'origen amazic
amazic
no àrab
passa que
aquesta és una cultura
minoritzada
i sotmesa
a la potència
de l'àrab
i a la uniformitat
de l'àrab
en relació
a la cultura islàmica
aquest tipus de coses
aleshores
resulta
que
segurament
per aquests càlculs
l'amazic
resultarà
que és la tercera
llengua
més parlada
a Catalunya
perquè
els
magribins
a les ciències
a Catalunya
són un 19,6%
del global
de la població
dels empadronats
dels estrangers
que hi ha
el 20%
són amazics
per tant
o són
del Nord-Àfrica
per tant
principalment
amazics
de manera que
probablement
l'amazic
sigui la tercera
llengua
en aquest moment
a Catalunya
entre el català
i el tercer
seria l'amazic
bé
això
pel que fa a l'amazic
i pel que fa a l'urdu
pel que fa a l'urdu
l'urdu
és la llengua
és una llengua
de família
indoeuropea
del pakistan
i és la que té
l'estatus
de llengua nacional
a l'estat del pakistan
és la llengua oficial
del pakistan
es calcula
que a Catalunya
a Catalunya
hi ha empadronats
actualment
41.092
persones
pakistaneses
i
són
la vuitena
població
més nombrosa
del conjunt
d'estrangers
empadronats
a Catalunya
i representen
un 3,3
del total
llavors
què són aquests llibres
aquests llibres
són
estan pensats
perquè la gent
d'aquestes poblacions
pugui aprendre català
són llibres
totalment bilingües
a més a més
també tenen
un CD
acompanyen el llibre
amb un CD
perquè tot el que està
tot el que hi ha
dins el llibre
ordenat per capítols
i temes i tal
que ara explicarem una miqueta
ho puguis sentir
i puguis
per tant
ells
puguin saber
com es diu
el català
i ho puguin practicar
el telemetre
i nosaltres
ho podem utilitzar
al revés
si volem aprendre
ordu o masic
podem fer
amb el mateix
disc
podem fer
l'opció
diversa
els llibres
són sempre
del mateix format
se'n fan
5.000 exemplars
es distribueixen
a les entitats
d'immigració
i als centres
de normalització
lingüística
per exemple
i té tres parts
principals
una informació
bàsica
sobre
informació
sobre què és
la llengua catalana
quin és el nostre
alfabet
i la nostra llengua
vista des de
en cada cas
en el cas
de l'ordú
vista des
des de la llengua
ordu
comparació
en què s'assembli
en què es diferencia
per exemple
l'ordú
sí
l'ordú
s'escriu ja
amb un alfabet
que per nosaltres
és totalment desconegut
que en tot cas
podem dir
s'assemblen una mica
als alfabets
àrabs
etc
difícilment
no sabem
com explicar-lo
és que
sí
això s'ha de veure
s'ha de veure
s'ha de veure
s'ha de veure
per entendre
que no entenys res
exacte
perquè és un alfabet
completament diferent
al nostre
és d'això
de l'estil de l'arab
no és com el xinès
ni com el japonès
de pictogrames
però sí que és com
l'hindú
i tal
que s'escriu
amb un tipus
d'alfabet
semblant a l'arab
semblant
però amb les seves
peculiaritats
i les seves
giragonses
i puntets
i estètiques
diferents
després
això
i també
en aquest apartat
s'expliquen aspectes
de com funciona
la societat
i la cultura catalana
això perquè
la gent
que parla
de la cultura
ordó
o la masic
ens entenguin
després
un apartat
dedicat al català
llengua d'acollida
i aquí hi ha
deu lliçons
que tracten sobre
les persones
els llocs
la casa
i l'entorn
les hores i els dies
la feina
el mercat
les botigues
el menjar
els serveis
la salut
i el lleure
i també d'això
hi ha diàlegs
i vocabulari
per practicar-ho
i això és el que també
està dins del disc
tots aquests diàlegs
i textos
estan en les dues llengües
de costat a costat
amb una pàgina
dins la versió català
i l'altra en ordó
o en amazic
i al final
hi ha un tercer partat
que és comencem a parlar
en el qual
s'aprofundeixen
en els àmbits temàtics
anteriors
amb diàlegs més extensos
que també estan al disc
tots aquests llibres
els tenim disponibles
doncs si algú
clar
ja suposo que
gent que
que viu a Tarragona
que parla ordó o amazic
potser no ens escolten
però potser
els que ens estan a escola
coneixen gent
que va
als cursos de català
si venen els cursos de català
ja els ensenyem
però si no hi venen
però doncs
coneixes gent
pel que sigui
pel teu entorn
o perquè coneixes l'entitat
i tal
doncs
els podeu dir
que al Centre de Normalització Lingüística
tenim aquests materials
que els poden ser útils
i que són gratuïts
que només cal que ens els demanin
Molt bé
doncs avui hem conegut una mica més
l'ordó i l'amazic
i ara
obrim el nyigui-nyogi
Com que aquesta no és una secció setmanal
valdria la pena recordar
que és el nyigui-nyogi
o no val la pena recordar-ho?
Sí
el nyigui-nyogi és la secció
en què
no és tan informativa
com opinativa
és una secció d'opinió
no d'informació
que sovint
és relacionada
amb l'actualitat de la llengua
i de tant en tant
doncs com que
no sempre hi ha motius
de queixa
o d'opinió
els anem acumulant
i ho fem un cop al mes
ara la veritat és que
el mes passat no l'havíem fet
perquè ens va agafar setmanes
ante el mig
i tot això
tocava
normalment el fem a final de mes
però avui encara que sigui
el primer de maig
representa que és el corresponent
al mes de març
d'abril
que n'havíem fet
i tenim alguns temes per parlar
a veure
vinga
per exemple
així com la setmana passada
explicàvem
a l'apartat de la
Reventem Tòpics
els conceptes
d'imperialisme lingüístic
nacionalisme lingüístic
negacionisme
i tot això
avui tenim uns quants
exemples frescos
i recents
de nacionalisme lingüístic
tant
per la banda espanyola
com per la banda francesa
la banda francesa
ja la vam explicar
una miqueta
l'altre dia
amb el tema aquell
de la bipolaritat
que tenen els francesos
amb això de les llengües
però
anem a pams
comencem
per més a prop
a prop d'aquí
tenim a Lleida
un jutge
que és un senyor
que et jutja
i que se suposa
que té criteri
i que decideix
i aquest senyor
aquest senyor jutge
del jutjat
de primera
jutjat número 1
del contenciós
del ministro de Lleida
es diu
José María Magán
i en els últims mesos
ja s'ha distingit
i ha sortit
de la premsió
unes quantes vegades
pels estirabots
i els estirabots
sobre la llengua catalana
que utilitza
i que
reparteix
en les seves sentències
en els seus escrits
sense que
necessàriament
vingui a tom
però doncs
el senyor
deu tenir
algun trauma
deu tenir
algun trauma
lingüístic
perquè
acostuma
a despodricar
i a considerar
que això del català
és una cosa
que fem
per tocar-li la pena
amb ell
perquè
ara recentment
acaba de dictar
una sentència
en la qual
considera
que
la Generalitat
de Catalunya
és una simple
administració
regional espanyola
i que
com a tal
com a tal
administració espanyola
que li ha de venir
ara
de posar-se
de promoure
i utilitzar
una llengua
com el català
si és espanyola
que ho hauria de fer
tot en espanyol
per això és Espanya
i tal
aquest tipus d'elements
encara existeixen
i molt més
dels que ens pensem
i alguns resulta
que els tenim
en llocs com aquest
cap davant
d'un jutjat
quan se suposa
que un jutjat
és on hauríem
d'anar a reclamar
el respecte
de la llengua
també
considera
que la Generalitat
peca
de descortesia
i és
fins i tot
li reteu
que resistència
a col·laborar
amb la justícia
i actuar
amb mala fe
perquè
fa les sentències
i els magistrats
que treballen
en nom de la Generalitat
tenen la consigna
de treballar
en català
és lògic
el govern
promou la llengua
acabem de llegir
el pla
ho hem de llegir
amb un pla
que calia fer això
resulta que
per aquest jutge
és
una
actuació
de mala fe
que els magistrats
que treballen
per la Generalitat
hagin de fer servir
el català
mala fe
de l'administració
i que a més a més
això és resistència
a col·laborar
amb la justícia
perquè es veu
que això
d'utilitzar
el català
de la justícia
deu ser un problema
deu ser
posar pals
a les rodes
de la justícia
que la justícia
no llisca prou bé
si la fem anar
en català
es veu que no pot ser
aquest senyor
no es deu haver llegit
les lleis
de política lingüística
ni aquestes coses
aquest és un element
aquest senyor
ja l'han expedientat
de moment
el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
ha obert diligències
per investigar
el seu comportament
i si se l'ha de sancionar
el sancionaran
i també
el Departament de Justícia
encara que sigui
tot de justícia
són instàncies diferents
el Departament de Justícia
també ha presentat
una queixa formal
davant del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
sobre aquest element
judicial
doncs veurem
què passa
amb aquest jutge
quin altre exemple
podem portar
un altre exemple
on també
encara dintre d'Espanya
i ara que justament
és un dia
de ressaca futbolera
doncs recordem
l'anècdota
entre cometes
és una anècdota
però és greu
que
el partit d'anada
d'aquest
de la setmana passada
ja saps
del català
al Bernabéu
exacte
tothom ho deu saber
això
és que se'n va parlar molt
no?
sí
però això
a la gent que no li interessa
futbol potser no ho sap
per això ho explico
a mi no m'interessa futbol
però aquest tema
em va interessar
i què passa aquí
doncs es veu que
ja està
normalitzat
que quan el Barça
va a qualsevol lloc
del món
a jugar
a qualsevol competició
europea o internacional
s'utilitzi
la llengua de l'equip
per adreçar-se
als aficionats
del Barça
això a qualsevol
estadi del món
es veu
sigui un equip català
sigui rus
sigui el que sigui
els camps
s'utilitza la llengua
dels equips
doncs bé
això que
el Barça fa
quan va a jugar
a Ucraïna
o quan va a jugar
a Londres
etcètera
amb partits de l'ascens
ja s'ha fet
doncs que
a la megafonia
es diuen
les coses en català
perquè hi ha
els aficionats
del Barça
i el club
i tal
i tal
doncs
a Madrid
no va poder ser
no podia ser
perquè
des del Madrid
van reclamar a la UEFA
que no ho permetés
això
per una qüestió
de seguretat
es veu que
utilitzar el català
en un camp de futbol
pot ser perillós
pot provocar
allaus
accions violentes
o pot provocar
allò que passa
a vegades als estadis
que hi ha una allau
humana
i mora molta gent
tot perquè algú ha dit
una paraula en català
potser, no ho sé
aquesta és la cosa
al final
al final
vam parlar
no sé quin directiu
el Butraguenyo
que no sé què fa
que és del Madrid
amb algú del Barça
i van acordar
que sí
que podem deixar
que hi hagi el missatge
de rebuda
i el de comiat
que es diguin en català
però només això
perquè és clar
si estem a Espanya
quina necessitat hi ha
que dos clubs espanyols
hagin de parlar
una llengua
que no sigui
l'espanyola
aquesta és la cosa
i encara
en aquest mateix estil
tenim
el que dèiem l'altre dia
dels francesos
que per una banda
demanen que tenir TV3
i volen fer un acord
transnacional
amb l'estat espanyol
per poder veure TV3 digital
però en canvi
també
el ministre
de Política Lingüística
Xavier North
que es diu Xavier
doncs
ja diu
en una entrevista
recent
que és impossible
que l'estat francès
reconegui
drets lingüístics
els catalans no parlants
i els catalans no parlants
i a qualsevol altra
minoria lingüística
que com a molt
la Constitució permet
van fer una esmena
per dir que
són patrimoni
els idiomes
però ja no van anar
més enllà
perquè seria
clar
si la Constitució
diu que són tots iguals
i si hi ha uns
que tenen dos idiomes
i tenen uns drets específics
per aquell altre idioma
ja no són tots iguals
i això és anticonstitucional
etcètera
per a totes aquestes bestieses
sí
encara a França
són bipolars
també
perquè a part d'això
fan
per exemple
a la Universitat de Perpinyà
participa
amb l'Institut Català
de Recherche de Sciences Socials
que es diu en francès
per l'Institut Català
de Recherche de Ciències Socials
i parteix
de la Universitat de Perpinyà
editen una revista
que es diu
Le Cahier Européen
de Ciències Socials
això ho fan
des de l'Institut Català
de Recherche
des de la Universitat de Perpinyà
que és una de les universitats
de la xarxa Lluís Vives
la fan
els articles
els fan
gent de les universitats
de Perpinyà
i de Girona
principalment
però
aquesta revista
té una clàusula
que és que
les llengües
de les publicacions
han de ser
el francès
i l'espanyol
el català
està prohibit
tot i que els autors
siguin catalanoparlants
i siguin de universitats
catalanoparlants
de la xarxa Lluís Vives
doncs no poden fer
la revista en català
Antídot per això
hi ha un bonic llibre
del Joan Lluís
Lluís
que és un escriptor català
que té la desgràcia
d'haver nascut a França
i ho digués
perquè ho diu ell
que
és molt famós
per el llibre aquell
de la xocolata
i tot això
i que en té
un llibret curtet
que es diu
Conversa amb el meu gos
sobre França
i els francesos
en el qual
explica i destripa
tots els tòpics
de la cultura francesa
política i històrica
hi ha una primera part
dedicada a la història
i com la història
de França
és una història colonial
i parla de racisme
d'imperialisme
d'una sèrie de coses
hi ha una segona part
que parla de les llengües
i de l'actitud dels francesos
i de la política francesa
fins a formes
quan sé que l'aspecte
de les llengües
es diu
tota llengua
és soluble
en àcid jacòvic
llavors
l'anglès
és l'enemic
els drets
i les argúcies
legals
per a dir
sí
allò que dèiem
la Constitució
reconeix llengües
que són patrimoni
però no volem dir-les més
perquè clar
llavors no seria
anticonstitucional
etcètera
parla bastant extensament
dels catalans
i els francesos
parla
de l'escola monolingüe
en el sentit
que ja coneixem
de l'escola francesa
i al final
hi ha un apartat
de frases destacades
del nacionalisme francès
i de la qual
jo en llegiré
petita antologia
del francocentrisme
és a dir
frances som els millors
els més guapos
això és el que critica ell
des del seu llibre
parlant amb el seu gos
li explica
l'estil de les converses
d'allò de l'època
de la il·lustració
i tal
el professor amb l'alumne
li fa preguntes
i ell mereix les contesta
perquè l'entengui
diu
frases històriques
sobre la llengua
tenim el deure
d'imposar la llengua
més vella d'Europa
la primera
que va consagrar francament
els drets de l'home
i del ciutadà
la que té l'encàrrec
de donar al món
els més sublims pensaments
de la llibertat
i les més grans especulacions
de la política
això ho deia
Barère de Besac
al segle XVIII
diputat de la convenció
però
no es queda en el segle XVIII
arribem al segle XX
el 1977
l'escriptor Maurice Durand
deia
el francès és la llengua
que fa que els homes
no puguin mentir els homes
el 1994
el ministre de Cultura
Jacques Turbont
deia
abans que res
el francès és
per la seva natura
la llengua dels drets humans
qui expressa més plenament
i realment
que la nostra llengua
és l'essència del missatge humà
tots els humans som iguals
cap altra llengua
cap altra cultura
no anuncia tan definitivament
la dignitat
de cada individu al món
sigui on sigui
sigui qui sigui
i encara
la diputada
una diputada
de Quebequesa
l'any 99
deia
convido tots els francòfons
del món
a participar a les festivitats
d'aquesta jornada internacional
de la francofonia
per tal de celebrar
la seva pertinència
a aquesta comunitat universal
fundada sobre l'ús
de la llengua més vella
del món
el francès
vull dir
amb això
que moltes de les coses
que es diuen en aquest llibre
sobre l'imperialisme lingüístic
i l'actitud
imperialista
nacionalista
lingüística
amb el francès
que fan a França
també les practiquen
els espanyols
amb l'espanyol
i això
lliga amb el que dèiem
l'altre dia
del nacionalisme lingüístic
deixem aquí
una mica més
de Beri Pomelo
i me'n vaig que he quedat a les 7
se'n va l'Enric Garriga
perquè ja toca
ja és l'hora
a més avui ha fet
un quart de català
especialment llarg
més de dos quarts de català
Enric Garriga
has quedat a les 7?
sí
per això tenia temps avui
amb qui?
amb una taronja
per fer-los al al pomelo
xurrac esclat
així es titula
el disc de Beri Pomelo
que són uns dels que actuaran
a la feina de la música
al carrer de Vilaseca
amb ells hem començat
i amb ells acabem
dimecres que bé i tornem
dimecres més
a mi mi memòs ten-li històries
a mi mi m'amigues tenis històries
a mi mi em petit
a mi mi mòs tenis històries
a mi mi mi em petit
a mi mi em petit
no hi m'amigues tenis històries
a mi mi em petit
a mi mi em petit
oi
Fins demà!
Fins demà!