L'última mitja hora
amb Josep Ardila i Miquel González.
Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila. Com estem?
Molt bé. És divendres a les portes del cap de setmana
i avui darrer programa. Ai, estic nerviós, eh?
Quina compra, home, sí, però l'any que ve tornarem, no?
Esperem. Bueno, això ho haurem de negociar
amb el senyor director. És veritat, és veritat.
Ja, veurem. Encara ho hem de renovar.
I avui, últim programa, Miquel, amb la gala d'entrega
dels Premis Última Mitja Hora 2010-2011.
Vinga, som-hi.
Amb tots vostès, els Premis Última Mitja Hora.
Perquè tira i mig el vostre.
Benvinguts i benvingudes a la gala d'entrega dels Premis
de l'última mitja Hora 2010-2011.
Miquel, els millors talls...
Tot el que hem fet aquesta temporada, eh?
Els millors talls de la temporada,
els millors muntatges musicals,
les millors cançons, entregarem aquests Premis
a les persones que ens han ajudat a fer l'última mitja Hora
perquè hem riut molt.
Ja ho sentireu avui, una miqueta faré una miqueta de resum.
Sí, sí, eh?
I si et sembla, doncs jo començaria ja a donar Premis.
I tant, és que més durant 34 edicions
hem anat repassant els moments més divertits,
més curiosos, els més esbojarrats,
també els més simpàtics.
Un dels més simpàtics, eh?
Aquesta dona, per exemple, que ens acompanyava i tant i tant.
De fet, ha estat com...
Hem recollit tot allò que ens agradava de la ràdio,
i ho hem convertit en humor.
Sí, sí, sí, sí, és el que hem fet, exactament.
Comencem, doncs, o què?
Comencem, vinga.
Donem el primer premi.
Vinga, va.
Premi a la millor cançó.
Esperar...
Per qui és aquesta cançó?
Quim Pons i un servidor.
Això queda fatal donar-me premis a mi mateix,
però Quim Pons i Miquel González
per la cançó Pepe Ardila.
És de Montblanc, és de Montblanc, Pepe Ardila.
Cada matí, cada matí, Pepe Ardila.
Fa informatiu, usuar la unitat,
mòbil busca l'actualitat,
fa producció, fa titulars.
Pepe Ardila, Pepe Ardila, Pepe Ardila.
Fes-me una trucada, fes-me una notícia.
Pots estar tranquil·la, si és del Pepe Ardila.
L'última mitja hora, Tarragona Ràdio.
Jo sóc el Josep Ardila, eh?
Què et sembla? Doncs era la cançó que fèiem,
recull el premi, el mateix Josep Ardila,
que li fem entregar, de fet, d'aquest premi.
Com ho tenim? Tenim ja les estatuetes dels següents premis?
Ardila, podem continuar? Sí.
Vinga, doncs anem ara a premi,
el millor muntatge musical.
I el millor muntatge musical
és per l'Àngel Garcia,
que truca a la porra.
Doncs ara ho buscarem,
aquest tall, ara ho buscarem.
Ara ho buscarem en aquest premi.
Home, és també molt simpàtic aquest premi, eh?
Sí, era aquell tall
on l'Àngel Garcia trucava a la porra
i explicava, doncs, que tenia ganes de menjar pernil
i totes aquestes, i tota aquesta història.
De fet, vinga, va, anem a escoltar-lo.
Anem a escoltar-lo, va.
Sempre n'estig, comença el joc de la porra.
Saludem més concursants, bona tarda.
Hola, bona tarda a tothom.
El teu nom.
Pura dinamitat, jatos.
Em pots repetir.
Home, no fotem-se, jo des de la guia.
Bueno, mira que hauràs de portar el carnet d'identitat, eh,
quan vinguis a buscar les entrades.
El que passa aquí és que valto els teus en contravenes.
Està en directe per Tarragona Ràdio, pel concurs per la porra.
He aixecat a la 5 del matí i he fet un plat d'espaquet.
I després, com no sabia què fer, m'he anat a fer a 27 quilòmetres.
Quin serà el resultat?
Què passarà?
Durant típic 0.
Puixa xinxa i poca limonada.
Ui, m'assembla que no anem bé, no anem bé.
Porto una parada gallega que no s'aclara.
Repeteixem el resultat, el marcador, què passarà?
2 de 0.
Molt bé.
Doncs aquí queda, i marcarà aquí...
La floristeria Torriota.
Espera un moment, que t'ho apunto, aquí està. Gràcies per trucar-nos.
No, ja tenia hòstia.
Era l'aposta d'aquest concursant.
Una pausa, tornem al nou estadi.
Sempre n'estic, el partit de la jornada.
El gran muntatge, eh?
Que bé que s'ho passaven, que bé que s'ho passaven a trucar a la porra.
Per cert, recull el premi Àngel García, el nostre benvolgut Àngel García.
Estic esperverat i indignat.
i no sé quants adjectius diria.
Vaja, doncs tranquil, ja ens quedarem nosaltres al premi.
Ja ens ho quedarem nosaltres, escolta.
Vinga, anem pel següent.
El següent és el premi al moment més tens.
I esperar...
Per qui és?
És per a la...
El Joan Ramon Alcanya.
El Joan Ramon Alcanya i em quedo en blanc al programa Toc de Castell.
Molt treballadors i ens costa més tenir gent.
Hi ha gent que treballa, però clar, s'ha de veure totes les peces que hi hagi.
Molt bé.
Què més tenim per aquí?
Hi ha també...
Ostres.
Perdoneu, eh?
Hòstia.
Si vols, parlem de les altres colles de Reus.
Sí, parlem de les altres colles.
Al final ho arreglava la seva companya de programa.
Per cert, recull el premi el senyor Joan Ramon Alcanya, en representació del programa.
Doncs, sí.
Sí, ell recull el recull.
No s'acaba sense paraules.
No, no, no.
No s'acaba sense paraules.
Vinga, continuem.
Anem a donar el premi a la tertúlia menys ordenada.
Què se l'emporta?
Se l'emporta Ricard Lóz i francès Ricomà per senyor Ricomà.
Escoltem-te.
I governi bé.
I governi bé.
Senyor Ricomà, no pateixi que tenim un govern amb una musculatura política important.
No, no, amb una musculatura de comunicació potser sí, però no...
És el meu torn, ara, senyor.
És el meu torn, ara, senyor Ballès.
Estratègia socialista per intentar arribar les relacions amb millor posició.
Senyor Ballès.
No d'ajudar a sortir al país de la crisi.
Senyor Ballès té la paraula.
No, ara no.
Un moment, un moment.
A vegades els demano, sisplau, que no...
Un moment, senyor Ricomà.
Ja, però un moment.
I vostè m'ha dit...
Els demano de no mirar tan enrere.
Jo l'ho vull dir d'acord.
M'estranyaria sentir una altra cosa.
M'estranyaria sentir una altra cosa.
Amb aquests pressupostos...
Ens fa sis mesos.
Senyor...
Per vostès fa un any no hi havia crisi econòmica.
No parlin tots a l'hora, sisplau.
Per vostès fa un any no hi havia crisi econòmica.
Senyor Ricomà, no te la paraula.
Per vostès fa dos anys no hi havia crisi econòmica.
Senyor Ricomà...
Ara us venen a explicar el que és una crisi econòmica.
Calleu!
Quan no han volgut escoltar l'oposició, que els hi deia, compta amb el que està venint.
Ara quan hi ha 5 milions d'aturats, 60.000 a la província de Tarragona,
vostès venen a dir el que és una crisi econòmica
i damunt venen a treure bandera
que les seves polítiques són per pagar aturats en lloc de venir...
Senyor Ricomà, és el tall, el premi a la tertúbia menys ordenada.
Sí, sí, Déu-n'hi-do, eh?
I recull el premi en nom dels dos el Francesc Ricomà, diputat del PP al Congrés.
Estan sortits de mare.
Home, Déu-n'hi-do, escolta tu, això, aquests premis, és que des de l'UEU...
Sí, sí, la menys ordenada.
Anem amb el següent.
Vinga, és el premi...
Digues, digues.
El moment més picant.
Aviam qui se l'emporta, obri el sobre.
Se l'emporta Àngel López i la seva cosina, Maria Rosa,
del programa 1, 2 i seguit, de les Sardanes de Tarragona Ràdio,
pel tall Que ve que ho fas, Maria Rosa.
...vocatòria, de les quals n'ha de sortir escollida una
per mitjà dels vots de tothom que desitzi participar-hi.
Atenció, perquè tot seguit escoltarem aquestes composicions
en el format d'una tirada de curs i una tirada de llargs.
De moment, aquesta és la Sardana número 1,
que interpreta la cobla marinada.
Que ve que ho fas, Maria Rosa.
No sé si heu estat mai en un estudi de ràdio,
però sapigueu que aquí al mig, i fent visible una llum vermella
que s'encén quan el micro s'obre.
Hi ha un senyor aquí que no s'hi ha fixat, el David.
Sí que m'he fixat, però com que normalment quan tira la Sardana.
És que, clar, la gent no ho sap, però estem així.
I recullen aquest premi els components del programa
que no han pogut venir en el seu nom.
Ho recull, no? Qui ho recull?
Ho recull la Teresa Ortega, hostesa de Tarragona Ràdio.
Per lo que haga falta, vamos, eh?
A ella li agrada això de recull i premis.
Sí, ella està sempre per lo que haga falta.
I ja els hi donen els companys de les sardanes.
Vinga, anem amb el següent premi.
El següent premi.
Premi al periodista de guerrilla.
A la periodista de guerrilla, en aquest cas.
Què se l'emporta?
Se l'emporta Anna Plaza per atac dels nens a la foresta.
Hola, em dic Adrià.
Soc el representant del Torreforta.
Ah, sí?
Jo jugo al Torreforta?
Sí, jo jugo al Torreforta.
I jo què categoria està?
Estic a la Vive.
Ah, molt bé.
Està gravant, no?
Sí, però...
Mira, mira, mira que guapo.
Eric, te quiero mucho.
Oh, yo quiero mucho a la persona, pero no lo voy a decir.
Oh, y tú, ¿y tú? ¿Quieres novio?
Yo no.
Oh, qué pena.
Me llamo Carlota.
¿Me podéis contratar para algo en la tele y todo?
Yo me llamo Melo.
Doncs aquest premi l'havia de recullir la Carlota.
No puc venir, pobreta.
I en el seu nom la recull Anna Plaza.
No sé què em dius, eh?
Perdona'm un moment que em centro.
Vinga, doncs centra, centra.
Ara l'hi direm.
Ara l'hi direm.
Més premis?
Més premis.
Vinga, anem amb el premi.
A l'humor esportiu.
Ostres, quina veu.
Més angolada que tinc.
Què se l'emporta?
Se l'emporta.
Quim Pons pel...
Un partit de dos parts.
Doncs ja entre Joan Carles Oliva en aquesta sala de premsa del nou estadi.
Començar la comparació pública del trenit del gimnàstic de Tarraona a parlar amb Joan Carles Oliva.
Ara li he caigut el...
Se li ha desmuntat una cosa de la publicitat d'aquesta sala de premsa del nou estadi.
És que n'hi ha tanta a la banda que de vegades costava llogar-te.
I ara ràpidament ja està arreglat.
Arda Màgia i ja podrà començar aquesta comparació pública de Joan Carles Oliva,
amb el que començarem a parlar.
Anem donant, sisplau, el torn de paraula.
Amb Oliva començarem a preguntar-li el trenit delàstic.
Joan Carles, bona tarda.
Bona tarda.
El resum seria no ha pogut ser en un partit que no sé com explicaries.
Ha tingut dos parts, la primera i la segona, segurament.
La segona, per tronc.
Gràcies.
No li falta gina de març.
Un premi que recull el nostre company Quim Pons, tot i que està de vacances.
Miquel, no sabia que a la oïda també la tenies tan espatllada tu.
Gràcies, però no soc jo qui pregunta partits de dos parts.
Tenia dos parts, eh, el partit.
Anem amb el següent, és el premi a la participació de l'oïent, que se l'endú...
S'ha l'endú Maria Teresa per Maria Teresa.
Bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom.
Maria.
Maria, què més?
Teresa.
Endavant, Maria.
El vam trobar molt simpàtic.
Qui el recull, aquest premi?
El recull...
Qui el recull?
El recull una operadora de telefonia.
No, no, no, estic equivocada, oi?
Vinga, doncs estem aquí.
No sabem per què, però el recull.
Doncs el recull, aquest.
Vinga, segueix en premi.
Vinga, premi al moment més surrealista de la ràdio.
Què se l'emporta?
Se l'emporta l'Enric Garriga i Ricard Baoz per un desastre de sorteig.
La meva intenció és fer un sorteig a l'estil clàssic.
Tirem les botlletes en l'aire i mentre es van caient anem d'agafar en total set.
Set.
Però això és molt complicat, eh?
Per això he dit que haurem de fer equilibris, perquè agafant-ne, si fos una, és fàcil, però és que hem d'agafar set.
En fi, sort que això no és la televisió, Enric, que ens fas fer unes coses cada dia.
Però entre tres, però això s'obriran les fotos després.
Escolta, anem a demanar-li de totes maneres al Lluís que ens posi una cançó de fons.
N'agafarem set.
N'agafarem set entre els tres.
El nostre ajudant tècnic immortalitzarà el moment amb la càmera.
I ell vist com està el control tècnic, ens posa la música i de pas va rient.
Ara s'aixecaran de la cadira l'Enric i la Marina, jo encara no m'aixeco.
O si puc, fins i tot, em mantindré davant del micròfon per poder narrar aquest moment del sorteig.
I mirarem de veure, a veure com són les...
Déu-n'hi-do, eh? És que a més són grans.
N'hem d'agafar set.
Joan Maria Bertran, també des del control tècnic, s'apunta a fer fotografies d'aquest moment.
Gràcies.
Quan vulgueu, eh?
Jo estic aquí narrant, estic narrant, estic fent la narració.
Vos agafaràs des d'aquí?
Eh?
Vos agafaràs des d'aquí, tu?
Sí.
Jo assegut a la taula.
Però vinga, vosaltres també agafeu, eh?
Sí, sí.
Vinga, va.
Ara la gent s'ha...
Ui, ui, ui, sense caigut l'aigua.
Déu-n'hi-do.
Va caure l'aigua.
Ho veu sentir, va ser les bolletes caient.
Mare de Déu.
Qui recull el premi?
Recull el premi Ricard Laoz.
Que vagi molt bé la setmana.
Moltíssimes gràcies, Ricard.
Gràcies, Ricard, bona setmana.
Vinga, anem pel darrer premi.
Últim premi.
Premi...
És el premi...
El polític.
Que se l'emporta Albert Ballver, regidor d'Unió Democràtica.
No, no, no, no, no estic d'acord amb això.
Jo només, primer un incís, després dels salògis del Sergi, presentaré la meva dimissió irrevocable.
Tots els càrrecs.
Però, però, estava una broma.
Estava dormant, està bé que estiguem d'acord que...
Perdona, Alejandro, el moderador m'ha preguntat a mi.
Sí, és molt fort.
I tu t'has colat.
Espera't, com que no, no, no, no.
Tu t'has colat, tio, perdona.
A veure.
A mi m'ha preguntat, el senyor moderador, si jo, si Comerència i Unió, del tot.
Si Comerència i Unió era...
Vaig a respondre, que estava fent una broma, però vaig a respondre el que se m'ha preguntat.
Però sí, se t'ha parlat jo.
Directament.
Però és que m'ha preguntat després...
M'ha recordat la senyora Crespo?
Jo és meu libre.
No.
Sí.
Sí, sí, sí.
Continua.
Home, clar.
A mi m'ha preguntat el senyor...
Si no queda un incoïtos interruptus, un incoïtos interruptus, un incoïtos interruptus.
Ho ha gravat això, no, senyor Laó?
Ah, que sí que ho ha gravat.
El coïtos interruptus, home.
La veritat és que Albert Ballbens ha fet reir molt.
I sobretot a les tartubies, eh?
I des del primer programa, si ho recordes, ja treiem aquell romans fingit entre la Rosa Rossell.
I recull el premi al mateix Albert Ballbè.
Tu promets, estic preocupatíssim, xiqueta.
Vaja, no està preocupat.
I acabarem amb un premi a nosaltres mateixos, no sense abans saludar i donar les gràcies
als nostres tècnics que ens han adonat i molt i que sense ells no ho haguéssim pogut fer.
Al Joan Maria Bertran.
Gràcies.
I...
Lluís, com és?
Hola.
Doncs moltíssimes gràcies, sobretot avui, l'últim programa, perquè ha donat una feinada
important als tècnics, també ens han ajudat a guardar pífies, a classificar-les, a posar-les
quan tocava i també a fer-ne, perquè també...
Doncs sí, i acabem amb els millors moments, amb els que més ens han fet riure, en definitiva,
perquè vegeu com bé que ens ho hem passat fent l'última mitja hora, Miquel, fins la propera temporada.
Sí, perquè hem rigut molt i així ho escoltarem.
Acabem així, acabem amb l'humor propi, hem rigut de tothom i de nosaltres mateixos els primers.
Esperem que ens renovin la següent temporada i, doncs, fins llavors.
Que vagi bé.
Adeu.
Una sintonia petarda per una secció una mica petarda, també, no, Miquel?
Ai, petarda del tot, petarda del tot.
A veure, no estàs sol en aquesta aventura que us faran sortir els colors.
Jo ja tinc un problema, Núria, només començar.
I és que m'he quedat sol.
El meu company de secció ha vist que la cosa no anava bé.
Josep, per dir-la, que ha tingut la prudència de posar-se malalt justament avui.
Diu, això comença i acaba avui.
Diu, jo ja no vinc, per si acas, ja t'ho menges tu tot sol.
Expliquem de què va l'última mitja hora.
Però què s'ha de, Alba, escolta.
Ja diré que ja no està en edat.
Ja no està en edat.
Ja no està en edat.
Qui sí que està en edat...
A veure, a veure, què passa?
És que l'havia de connectar...
Ja m'he de lligar els temes, Miquel.
Perdó.
Ja estàs vermell.
L'havia de connectar d'alguna manera.
Qui sí que està en edat és la nostra companya d'informatius.
Escolta, Miquel, et vull preguntar una cosa.
Com va el matinet?
Què és el matinet?
Escolta, escolta, com comencem?
És una mica redactiu, de fet, la nostra companya en la plaça.
Això de la sella és una mica...
Perdosa, no la veieu estil·lacent a vegades, l'Anna?
Igual hem arribat al kit de la qüestió.
Lluís, sisplau.
A tot.
José Miguel, fins aquí tots bé.
Això sí.
Tant fàcil que era Rafel Gómez, pare de Déu,
que només pel nom dius, queda't.
I parlant de noms i de cognoms,
mireu que bé...
Mireu que bé que present tardí la seva empíbia.
que hem de protagonitzar una empífia en directe
perquè la empífia d'ara l'havia de presentar a l'Ardila.
L'Ardila acaba de tenir un petit atac de risa.
Els russos.
Els russos, tots tenen els pacs d'en jacuzzi.
És que ell va fer la imitació.
Adéu, adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Sí, quina intervenció espontània de la ta de tenert.
Em sento, és que m'ha agafat la risa.
No passa res, Miquel, no passa res.
Vinga, va, que ja l'estava esperant, va.
L'estava esperant.
No, no, no et pica el tubo d'escap, eh.
De moment no.
No, no.
De moment no.
Aviam, bon dia.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Hola, bona tarda.
Aviam, la ràdio una mica més alta, sisplau.
Una mica, una mica.
Un minut i seran ja dos quarts de dues del migdia.
Alguns dels millors moments de l'última mitja hora
amb el bé que ens ho hem passat i el que hem rigut.
Fins aquí el matí de Tarragona Ràdio.
Fins aquí el matí de Tarragona Ràdio.