Puc-ho, caca!
L'última mitja hora amb Josep Pardila i Miquel González.
Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Pardila.
Com estem?
Ja és divendres, tinc unes ganes de cap de setmana.
És que el divendres és el millor.
Tenim l'última mitja hora que riem, però és que la gent ja riu,
perquè el divendres és un dia per riure, per passar-s'ho bé,
que ve el cap de setmana.
Ja és alegre el divendres.
Que bé, eh?
I avui comencem l'última mitja hora en rigorós directe a Tarragona Ràdio,
com sempre recordant correus, Twitter, Facebook, estem a tot arreu.
Tot, ho tenim tot.
Elmatí, arroba tarragonaradio.cat, és la nostra adreça de correu electrònic.
Twitter.com barra últimamitja hora, és el nostre perfil al Twitter.
I a Facebook.com, també si us busqueu a l'últimamitja hora,
doncs allà ens trobareu.
Aviam si s'agreguen els nostres agents, que tenim quasi més agregats,
més seguidors al Twitter que al Facebook.
A veure si s'animen, que a internet ja sabeu que, a més,
hi va haver un èxit rotund del primer capítol de Blanca Teresa.
No t'ha parat ningú pel carrer preguntant d'allò,
quan serà el segon capítol de Blanca Teresa?
I tant, i tant.
Jo us hi deia, aquest divendres, aquest divendres,
podreu escoltar aquest segon capítol de Blanca Teresa.
Ara a més sembla talavi aquell de les informacions més properes.
Sí, sí.
No sé per on surt aquest home.
No ho sé.
Som-hi, doncs.
Vinga.
Comencem.
I avui comencem amb el partit del passat cap de setmana,
Onàstic, Nomancia, com sabeu, en directe a Tarragona Ràdio.
Fixa't, Miquel, on arriben les associacions de noms
durant una transmissió, eh?
No, no, si ja et dic jo que aquí, que se comença parlant d'una cosa
i s'acaba parlant d'una persona completament diferent.
I si no, escuteu.
I el servei de banda que serà favorat l'anàstic.
Ha marcat el Chelsea, David Luís, Chelsea 1, Manchester City 0.
John Vélez i Íñigo Vélez no tenen res a veure, no?
No som família.
No, ni Pepe Vélez.
Són del mateix barri.
Són de Vélez, Màlaga.
Què és, la tarda dels greciosos o què?
És que ens ho poses en sapata, Jordi.
Home, Blanc, pots unes entrades que només cal tocar-les amb el cap i entren.
Bueno, escolta, a veure.
Els Flanyos són germans, no?
I juguen tots dos al futbol.
Ah, exacte, són bessons, de fet, eh?
Ah, jo tinc un germà i juguem els dos la mar de bé futbol.
Per exemple.
I un Zue, germà de...
Bueno, va, però...
Ui, el transament ara de Gerardo, la pilota d'Islària, la pilota per Bergantinos.
No menys per ells, el Jordi Blanc, eh?
Blanc, Blanc!
Deixeu estar, Jordi Blanc, avui, que té un dia delicat, eh?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
És que, clar, això sembla les converses familiars del poble, allò.
Saps la cunyada del germà, aquell altre que viu a perre...
Que no acaba sabent mai qui és.
Aquest, doncs no, Sant Germana.
Sant Germana.
Que bé s'ho passen, els partits.
Sí, sí, doncs mira si s'ho passem bé.
Aquest dilluns, no sé jo si s'ho han passat bé,
perquè el sempre Nàstic els visitava, no perquè els visités, eh?
sinó que els visitava el director esportiu del Nàstic, Josep Maria Nogués.
Tensiu o no?
Lo següent.
Lo següent.
Lo següent.
Es piquen les crestes.
Considera que la seva gestió ha estat la millor des de principi de temporada
i en especial després de les mofes que van haver de suportar
des dels mitjans de Granada per l'operació de Cruz Sanxon.
D'aquí ja me'n vaig al servei que no m'aguanto.
És la pregunta que fan los que animar i cendra.
Bueno, jo he de estar una mica al marge de les mofes de la gent.
Jo intento fer el millor pel Nàstic, no?
Es veu que sí.
Però és veritat que s'han desvirtuat molt les notícies, no?
Vosaltres mateixos aquí a Tarragona Ràdio,
sense contrastar, heu estat capaços de publicar
una oferta d'un milió i mig d'euros
per l'Ales Cruz, que no ha existit mai.
Nosaltres no hem tingut mai ni una aixecada de telèfon
preguntant per l'Ales Cruz, ni una sola.
No menys per ells, el Jordi Blanc, eh?
Per tant, aquesta oferta és totalment falsa
i això realment ha fet bastant de mal l'entorn i a mi personalment.
Però jo he de treballar pel Nàstic, no he de treballar per les mofes.
Tornant una mica al que abans deies
de la xifra aquella que havia donat aquesta casa,
una notícia sense contrastar,
hem de dir que aquella notícia
sortia amb un rotatiu de Granada,
que es diu Granada Oi,
a la que nosaltres, com tu dius,
no vam contrastar amb el club,
perquè el club, sempre que parlem de quantitats,
mai es vol parlar de quantitats.
Mare de Déu, senyor!
I sí que agraïm que després una persona del club
ens va dir que aquesta no era la quantitat.
Rusos, haremos pactos en jacuzzi?
El que passa és que és difícil contrastar informacions
amb un club en què mai ningú està parlant de quantitats.
Mai es parlen de contractes,
mai es parla de clàusules de rescisió,
mai es parla de diners,
per tant, és molt difícil parlar de quantitats.
Feliç com un gent junto.
Jo entenc que la privacitat dels contractes
és una cosa obvi,
però sí que em teniu a la vostra disposició.
Em sembla que no m'he negat mai
amb una trucada de telèfon,
amb una reunió, amb un programa a vindre aquí.
La confiança és gran
i la properitat també,
com per que qualsevol pregunta d'aquestes
jo us torno a repetir,
que no hem tingut mai cap mena d'interès,
de cap equip,
cap, cap, equip,
cap, equip,
absolutament cap,
pel tema de l'Àles Cruyff.
I qualsevol cosa que vulgueu
i necessiteu del club,
sota la vessant esportiva,
en teniu a la vostra disposició.
No ens enganyem.
Evidentment.
Serà difícil contrastar les quantitats.
A veure, això com se tanca avui?
Què et sembla?
Déu-n'hi-do, eh?
Moment tens.
A més, s'ha notat fins i tot
el director esportiu
la veu tremolosa, eh?
D'aquest moment tens
que van viure el sempre nàstic.
I ara anem ara
amb un d'aquells talls de la setmana.
Avui es tracta de Juan Carlos Ríos,
l'entrenador del Recreativo de Huelva.
I és que, senyors,
un club s'ha de defensar a muerte.
Este barco
hay que salvarlo entre todos los marineros.
Todo lo que se pega es culp
un golpetazo en el escudo.
Que sí,
y que yo no soy de Huelva,
que ya lo sé.
Pero voy a defender al Recreativo de Huelva.
Vamos, hasta que no me quede sangre.
Y no me pego ningún poño
en que hacerlo alto el escudo.
Ni lo beso.
O claro que no.
Pero lo defiendo a muerte.
A muerte.
A muerte.
A muerte.
Claro, claro, es que clar.
Déu n'hi do, eh?
A l'escudo.
Yo me pego l'escudo a muerte.
A muerte, a muerte, eh?
Vinga, més cosetes.
Continuem, va.
Dilluns teníem també ple a l'Ajuntament de Tarragona.
La portaveu del grup de Convergència Unió Victoria Forns
i la portaveu dels socialistes Begoña Floría
protagonitzaven aquesta petita discussió.
Sort que tenim a l'alcalde.
És com Ricard de l'Ester Túlia.
Ja ho veuràs.
Gràcies, senyora Forns.
Té la paraula la senyora Begoña Floría.
Gràcies, senyor alcalde.
Jo crec que les persones que li escriuen els discursos a la senyora Forns
perdonim, no m'ho escriu a ningú, no sé a vostè.
Senyora Victoria Forns.
Senyora Victoria Forns.
Senyora Victoria Forns, no es posi nerviosa.
No es posi nerviosa.
Tranquil·la, tranquil·la.
Tranquil·la.
Vostè tranquil·la.
Ara respecti la paraula que vostè...
No, no, no, que vostè n'ha dit de gruixudes.
Vostè n'ha dit de gruixudes
i ens hem esperat tranquil·lament, democràticament,
a que el plenari continuï pel seu lloc adequat.
Gràcies, senyora Begoña Floría.
És molt divertit el que he dit, però saps que no ho he dit en aquest sentit.
Déu-n'hi-do, eh?
A baixar el to fins que ja...
Sí, sí, no es posi nerviosa.
Tranquil·la.
No es posi nerviosa.
Sí, sí, és que és gairebé com les tartúbies del matí de Tarragona Ràdio.
I si no, mireu, ahir dijous a la tartúbia
hi havia Begoña Floría, l'Albert Ballver i l'Alejandro Fernández.
L'Alejandro.
De tots dos, eh?
PSC, Convergència i Unió i el PP.
Tres partits diferents.
Escoltem, doncs, instants de la tartúbia.
Això és la tartúbia, és el club de la comèdia
i jo és que a vegades, Miquel, em confong una miqueta.
És normal.
Clar, i jo abans reia perquè el senyor moderador parlava de desatascar.
Encara els...
Els lingüistes encara no han dit si el desatascar és o no és correcte.
Crec que he dit desencallar, però és igual.
Bueno, és igual, és igual.
No obstant, és la paraula...
Utilitava les paraules que va utilitzar l'alcalde.
Exacte, exacte.
És la paraula clave.
A menys que entengui que el Banc d'Espanya és inaugural,
l'únic que van fer va ser la brigada de Llimpiesa,
passar-li un mocho i ja està, no?
Ja tenim un lloc pel turisme.
Però doneu-vos en compte que el de Tarragona, per exemple,
que és un dels...
És evident que sí.
I aquest és el símptoma...
Per les baralles que hi ha entre Unió, Convergència...
Deixi'm acabar.
Això són...
Deixi'm acabar.
Això són...
Això són...
Senyora Florian, això són qüestions internes dels partits.
Ah, és mi libre.
M'encanta com li diu Maria Antònia.
Calla.
Però Maria Antònia.
Això no ho...
Qui és Maria Antònia?
Hi havia quatre persones de la Tartúbia.
No ho sé.
Aquí virà i a Maria Antònia.
No ho sé, a la Begoña Florian, suposo.
Ah, suposo, no?
Obrim una secció...
Potser es diuen així, una intimitat, escolt, també no ho sabem.
Igual sí, igual sí.
Obrim una secció que podríem amenar de pareguts més que raonables.
I aquí...
Espero no tenir problemes.
Ja t'ho diga.
Aquí s'assembla a la veu de tal o qual persona.
Doncs és el que busquem.
Clar, això passa molt.
Sempre assimilem potser alguna persona, alguna veu, no?
Crec que hem trobat el primer paregut més que raonable.
No hace falta decir nada más.
Hola, bon dia.
Què tal?
Com esteu?
Sembla que esteu dormit.
Avui aquest dia de l'hoste...
Mira, avui, perdó.
Un dia fantàstic.
Un dia fa olor.
Un dia molt maco.
Bé, recordeu que avui, aquesta tarda, tenim totes les entitats esportives al Palau de Congressos,
per allò de la recolzament i homenatge a les entitats esportives a part de la candidatura 2017.
Això és una mica de publicitat que fem, eh?
que són falca, publicitàries, que fiquem dintre de les notes de premsa de Carlos.
Si el Carlos no té res en contra, ho fem això.
Avui...
Sí, sí, sí.
Avui el que farem serà presentar...
Què et sembla? Jo crec que no cal dir res més.
No cal dir res més, eh?
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Però nosaltres mateixos, traieu les vostres conclusions de qui s'assembla a la veu del regió d'Esports, José.
Nosaltres no hem dit res, no hem dit res.
No, no, no.
I escolta'm, avui escoltarem el nostre becari als informatius.
Ja sabeu que els estudiants, doncs sempre passen per les instal·lacions de Tarragona Ràdio,
fer les seves pràctiques.
Avui, aquests dies, hi ha l'Albert Carnissé.
Miquel Pellegrí.
Aquest.
No?
Que són la mateixa persona.
L'Albert Carnissé, sí, té dos noms.
L'Albert Carnissé.
Ell preveia el resultat de les properes eleccions.
O almenys, això sembla.
Set independents van a la llista dels socialistes.
S'incorpora la gerent de la T de Tarragona, Patricia Antoni.
No repeteix, Manuel López Pazca.
L'alcalde diu que no és un equip guanyador.
Eh?
L'alcalde diu que no és un equip guanyador.
No és un equip guanyador.
Se quiten las plumas, se despellejan.
Digo yo, no sé.
I remarca el que aporten els nous candidats.
Què és un equip guanyador, perdó?
Un poquito de por favor.
Sort que al final ho arregla.
Va rectificar, perquè clar, això canvia molt la cosa de dir si és un equip guanyador o no és un equip guanyador.
Clar, clar, clar.
Més coses.
Més coses, va.
Aquesta sí que em fa ganes de divendres.
Com m'agrada aquesta sintonia, eh?
Sí, sí, sí.
És estupenda aquesta.
Vinga, continuem amb l'Enric Garriga, del Centre de Normalització Lingüística.
Oi, oi, enric.
Sí, te n'acordes?
T'ha canviat la veu, Núria Cartanyà, doncs això.
Amb el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona i col·laborador amb un quart de català.
Aquesta setmana ens posava música dels Manel, que saps que s'ha presentat el nou dí.
Bueno, clar que ho saps, evidentment.
Sí, i tant, i tant que ho sé.
A mi no em va quedar clar ni com es diu el disc ni la cançó que va posar.
Parlava del més pur estil Andrés Pajares.
No perquè el disc hagi sortit la setmana passada.
Ni perquè sigui notícia que s'haurà tot arreu, sinó per què?
Perquè com que sempre procurem posar la música de la setmana, aquesta setmana resulta que aquests xiquets actuen arreu.
Aquest dissabte, al Teatre Bartina, iniciant la gira de presentació d'aquest disc, que ja tothom sap com es diu,
que es diu 10 mitges per veure una bona armadura.
Com?
10 mitges per veure una bona armadura.
10 mitges per veure una bona armadura, que té 10 cançons, etcètera, etcètera.
I per variar, posarem avui un parell que no siguin les que ja s'ho ha sentit,
perquè ja fa dues setmanes que anàvem per la ràdio que són l'aniversari del Puglumarang.
L'aniversari del Puglumarang.
L'aniversari del Puglumarang.
Aquestes no les posarem.
Tinc un gat de tres colors.
Què vol dir?
Això aquí al mig?
Això aquí al mig, mira.
És el nom del disc.
El nom del disc.
Tinc un gat de tres colors.
Què és això de la Universitat del Puglumarang?
O el Puglumarang de la Universitat?
Es diu, aniversari i Puglumarang del disc 10 mitges per veure una bona armadura.
Jo en tenia Universitat del Puglumarang.
A vegades l'Enrique va molt accelerat.
Bueno, va, seguim.
Anem a parlar d'un espai que tu coneixes molt bé, que és l'espai Tothom.
Tothom, sí.
Però, en teoria, hi havia preparada una connexió en directe des de la Fira de Reus.
Ja sabeu que el Miquel fa un programa cada dilluns.
Bueno, aquest dilluns volia entrevistar un home que estava a la Fira de Reus.
Però resulta que vam connectar amb...
Amb qui?
No era la Fira de Reus.
No, escoltem-ho.
Ens n'anirem cap a Reus a parlar amb el Jordi Planes del Tarragona sense barreres,
perquè avui a Reus se celebra amb el sota el títol
Aquí és on vull viure les persones amb discapacitat i l'habitatge.
És el nom que se li dona a la tercera conferència internacional
de l'Observatori Europeu Ciutats i Pobles per a Tothom.
Crec que ja el podem saludar a través del telèfon.
Jordi, bon dia.
Bon dia, Miquel.
Aviam, com ho tenim? Com està el tema per aquí?
Bueno, l'assumpte és que no te truco des de Reus, sinó des de casa.
No em truques des de Reus?
Perquè no he pogut accedir a les conferències amb transport públic.
Aviam, explica'ns aquesta aventura perquè...
Jo em vaig quedar a dir, ostres, no ho entenc.
Llavors tu havies de parar d'unes conferències...
Sí, sí, però l'home tranquil·lament diu, no, no, és que jo estic a casa meva, saps?
I de què vol parlar?
No, no, m'ho va explicar perquè ell ho sabia, evidentment, com anava.
Però no m'ho va poder fer en directe, però bé, Jordi Planas és un màquina, de totes maneres.
Ho va explicar perfecte.
I tant, ho va explicar perfectíssimament.
Escolta'm, com es diu el nom del teu programa?
Tothom.
Tothom.
Tothom.
Tu.
Tu.
Tothom.
Tothora, tothom.
Això ho explica'm, perquè això surt a l'APM, no? Perquè fa dies que fem la conya i no...
Sí, és que l'altre dia ha sigut un dels vídeos aquesta setmana més comentats, que molta gent l'avisa a través d'internet, del Tu, tu, tothom.
Una dona que va sortir a TV3 en un programa que es diu L'hora del lector i va començar a recitar un poema, doncs que, vaja, utilitzava aquestes paraules, no n'utilitzava més, eh?
Tu, tothora i tothom.
I, clar, si a Tarragona Ralls donem un programa que es diu Tothom, doncs hem de fer la falca alternativa del programa Tothom.
Atenció.
Bon dia.
Tu.
Com ho tenim? Com va el matinet?
Tu.
Tothom.
Tu, tothom.
Tothom.
Tu, tothom.
Tothom.
Tu, tu, tothom.
On tots som iguals i alhora diferents.
Tu, tothom.
Perquè les diferències són d'allò més normal.
Tu, tu, tothom.
Prou.
Tot, tot.
Carles, ai, Rick, eh, Galbert.
Tothom, tu.
Hola.
Tot, tothom.
Tu, prou.
Tot, tothom.
Tot.
Uf.
Tot, tothom.
El seu nom.
Tot, tothom.
Tot.
Estem en directe.
Tot, ara, tothom.
Tot.
Què volies dir?
Tot, ara, tothom.
Tot.
Qui és aquesta?
Tot, ara, tothom.
Tu, tu.
Molt bé.
Tu, tu, oh, tot.
Disculpa un moment.
Tot, tu.
Tot, tu.
A veure.
Cada dilluns a partir de les 11, dins del matí de Tarragona Ràdio.
I per internet a tarragonaradio.cat.
Tothom.
Ai, senyor.
Des del huevo, des del huevo.
Déu n'hi dono.
Què et sembla?
Ha sortit mal parada, aquesta noia.
Sí, sí, sí.
A quina hora va decidir fer aquesta poesia per la televisió?
I avui triomfa també a l'última mitja hora la nostra companya Sílvia García.
Ara condueix aquest especial que es fa a les tardes dels 25 anys de Tarragona Ràdio,
que s'emet de 6 a 7.
Ella és tan meticulosa, tan perfeccionista, i li passen aquestes coses.
Adoció, bon dia.
Adéu, gràcies.
Què és això?
I 25 anys de ràdio.
I 25 anys de palca, també volia dir-ho.
Ai, de pífies volia dir-ho.
Ves, ella que sempre ho fa tan ben patètic i aquell dia se li va deixar el microobert.
Que consti que va ser ella mateixa la que em va dir,
escolta, això servem més per antena, si voleu agafar-ho.
La Sílvia, que és bona persona, que bona persona.
Por qué lo he?
Por qué?
Vinga, anem amb el moment que tothom està esperant.
Tothom ho està esperant.
Tu també?
Tu, sí.
I tothom.
Vinga, va, som-hi.
I acabem amb la segona entrega avui de la història de Blanca Teresa.
Acabem amb l'última mitja hora.
No, perquè hi ha una altra tercera entrega, eh, de Blanca Teresa, o no?
Sí, sí, recordem que la setmana passada...
Sí, no?
Sí, hi ha una tercera, hi ha una tercera.
Recordem que la setmana passada, doncs això,
la Blanca Teresa es trobava al bosc, amb aquest caçador,
i ara continuem.
Vinga.
Continua.
Blanca Teresa.
A l'hora convinguda...
Dígame.
...el caçador va fer el que la reina li havia ordenat.
Encantat.
Però quan anava a matar la...
Teresa.
Guapo, tu.
Tu mateixa.
Jo crec que això es mereix un aplaudiment, eh.
I el caçador va matar un cèrbol.
No he dretxo.
Li va arrencar el cor...
Bravo, bravo, molt bé, dins.
I el va portar la reina com si fos el de la...
Teresa.
La princeseta...
Jo porto una pluma d'Índia.
Es va endinsar pel bosc i...
Sortia a buscar bolets i per darrere li posa.
Després de molt de caminar...
Què passarà?
I quan ja estava molt cansada...
Va trobar en una clariana una petita caseta.
Ja està aquí.
Es va acostar a la porta i va cridar...
José, José.
Es va decidir entrar...
I va veure que era una caseta molt neta i ben endreçada.
Déu-n'hi-do.
Al menjador hi havia una taula parada per a set persones.
Laura, jo, Maria i Lluís.
Núria, Jordi, Sílvia, Quim.
Però tot hi era molt petit.
Vaja, tinc una cadira i he de ser trincat.
Al dormitori també hi havia set llitets.
Va, vinga, va.
Però Teresa, que tenia molta gana...
Va menjar una porra...
I es va dormir en un dels llitets.
Però com pot ser?
En Fer Safó...
Em té acollonit.
Van tornar els amos de la casa.
Hola, guapos!
Set nans del bosc.
Hola, cracs!
I es disposaven a sopar.
És que tinc tantes ganes de menjar per a Nil.
Quan el més gran va dir...
Deixeu estar Jordi Blanc avui, que té un dia delicat, eh?
I el segon...
Mare de Déu, senyor.
I els altres també es queixaven d'una manera semblant...
Me la porta, fluixa!
...sense entendre què passava.
Jo no m'enteno de res, tu.
Després, els set germanets van anar cap a dormir.
Vam aixecar-te a la 6 de dematí.
I el que anava davant...
Eh?
...va tenir la sorpresa de trobar-se amb...
Teresa.
...adormida en el seu llit.
F...
Me la porta, fluixa!
...sense fer soroll per no despertar-la...
La puntera!
...va avisar els altres nans.
Porta una empanada gallega que no s'aclara.
Tots se la miraven.
Ferre, tu passes bé, eh?
I la veien tan bonica...
No ens enganyem.
...que ja no el sabia gens de greu que se'ls hagués menjat una part del sopar.
Home, no fotis, eh? Jo de te'l vego.
Quan es va fer de dia...
...la...
...teresa...
...es va despertar...
Hola, bona tarda!
...i va veure al voltant del seu llit...
...les carones simpàtiques dels set nans.
Hola, bona tarda!
...sandungueros...
...naturalment, s'hi va a venir d'allò més contenta.
Doncs ja la tenim, eh? La segona part de Blanca, Teresa.
Jo vull saber...
...quina part de riure, eh?
Jo vull saber com s'acaba, jo vull saber com s'acaba, jo vull saber com s'acaba.
A veure, Miquel.
...hauràs d'esperar la setmana que ve, l'última mitja hora de la setmana que ve...
...per escoltar la tercera part de Blanca, Teresa, aquest conte.
I és que també ens agrada fer contes, escolta, a l'última mitja hora.
La vida és un conte, no?
Sí, sí, sí, de ciència-ficció.
No sé què em passa avui.
O no, a vegades la realitat supera la ficció.
A vegades sí.
Ja passa, això.
Miquel?
Fins la setmana que ve, no?
Que vagi molt bé, eh?
Vinga, bon cap de setmana.
L'última mitja hora, com sempre, en rigorós directe.
Que vagi bé.
Adéu.
My baby says some funny stuff
I just can't seem to get enough
I wanna talk about all I hear
Her sweet music for my ears
Let's go, Charlie
zor-t- vaccine
My baby says some funny stuff
I just can't seem to get enough
I wanna talk to you
Ou wife
I want you hicru-t- vaccine
I wanna talk to you
I wanna talk to you
I wanna talk to you
I wanna talk about all the chemistry
I don't know
I wanna talk to you
I'm just Whoo
I wanna talk to you
How do I talk to you
I wanna talk to you
I wanna talk to you
I wanna talk to you
You wanna talk to you
I seen you
I wanna talk to you
I wanna talk to you
I wanna talk to you
I wanna talk to you
I wanna talk to you
I wanna talk to you
I wanna talk to you
I wanna talk to you
I wanna talk to you
What tá low-t- dry