Sintonia de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio.
Avui sigui la Tertúlia, la fem a l'hora que toca,
no com ahir, que vam haver d'improvisar una Tertúlia esportiva
després del plenari municipal.
Avui, a l'hora que toca, fem la Tertúlia amb quatre convidats.
Avui ens acompanya el tinent d'alcalde de Territori,
Xavier Terrés. Bon dia, Xavier.
Bon dia.
Al seu costat hi ha el director d'organització del Port de Tarragona,
Joan Besora. Joan, bon dia.
Molt bon dia.
I a l'altra banda de la taula tenim l'arquitecte tècnic Josep Maria Boqueres.
Josep Maria, bon dia.
Molt bon dia.
I Jou Acero, director comercial, vicepresident de l'ADT
i, a més a més, futur candidat a les llistes del Partit Popular.
Jou, bon dia.
Gràcies per la cunya.
Xavier Terrés també, en fi, és regidor del Partit dels Socialistes
i candidat ja a la llista.
Què deus ràpig, el Joan, si serà candidat?
No, no, no.
I el Josep Maria Boqueres serà candidat?
No, no, no.
No li han ofert.
No, no.
El Javier Terrés, per cert, va de número set? Vuit?
Jo el set.
El set és un número que, quan jugava a futbol, portava el set.
T'ho guanyo, eh? Que ja vaig a sis.
I el Jou Acero va de número sis.
Llavors farem un respecte.
En fi, segurament parlarem de política en aquests propers minuts de tertúlia,
de confrontació, perquè estem a dos mesos de les eleccions.
Avui falta justament dos mesos per les pròximes eleccions municipals.
Però, en fi, tenim altres aspectes també de l'actualitat ciutadana,
que veurem si formen part o no del debat.
Perquè, per exemple, ahir s'anunciava una mesura, una nova mesura,
per rebaixar les tarifes dels pàrquings.
En aquest cas, dels pàrquings municipals que depenen d'Espimsa.
L'empresa municipal de mercat són cim pàrquings.
Recordem, president Companys, Avinguda Catalunya, Corsini, Batastini i Joan XXIII.
Són unes 2.000 places d'aparcament.
Hi haurà nous abonaments, més enllà de les tarifes.
Sí que m'agradaria preguntar als contartulis si coincideixen, d'alguna manera,
una mica amb la idea que va expressar ahir el tinent d'alcalde, Sergi de los Rios,
que es tracta d'acabar amb la imatge aquesta de la ciutat de Tarragona,
que té uns pàrquings molt cars.
coincideixen amb aquesta idea, que tenim uns pàrquings molt cars
i que s'ha d'acabar amb aquesta idea, Joan?
A veure, els pàrquings són cars a Tarragona i a tot arreu.
A tot arreu?
A tot arreu, sí, sí.
La veritat és que no he trobat jo pàrquings baratos.
Fins i tot l'altre dia vaig estar en una zona blava de Barcelona
que valia 2.40 a l'hora, en una zona blava estem parlant, no?
I també és pràcticament amb el vigilant al costat per molt tard.
És a dir, primer que tot, qualsevol notícia d'abaratament de costos pel ciutadà,
és benvinguda, però sempre podrien tornar al debat aquell, no?
De calcular per minuts o calcular més per períodes de temps més curts
i no, en certa manera, tindrà que pagar l'hora sencera.
Joe.
Vaig coincidir amb una tertúria amb el Joan, aquí,
que justament era quan s'havien rescatat les concessions dels pàrquings,
t'acordes?
Sí, sí.
Carai.
Sí, sí.
Doncs no estava planificada.
No, no, no, i va ser quasi una votació unànima a l'Ajuntament,
vull dir que, clar, totes aquestes coses que es facin en positiu
i, a més a més, ara he vist el que dèiem de l'electoralisme,
que aquesta pàgina és d'electoralisme, però ben fet, jo no ho critico,
la pàgina que surt avui amb un mitjà de comunicació...
Pàgina de publicitat explicant...
No, correcte, però que em sembla correcte.
Un polític ha de fer electoralisme des del dia després de les eleccions.
I hi ha unes mesures molt interessats...
Carai, em creu que ho fos, eh?
No, no, home, jo ho veig bé, no ho he criticat mai.
Però coincidiries amb aquesta idea que la ciutat és molt cara?
Sí, jo soc bastant usuari perquè tinc nens petits i de la pediatria
i tot el tema del Joan XXIII, i aquell pàrquing era escandalosament car.
Vull dir que, bueno, que cobrin els preus nous que es diuen i tot això
és molt positiu i està bé.
Les mesures bones s'han d'aplaudir.
Josep Maria.
A veure, jo crec que, darrerament, primer amb els pàrquings dissuessoris
que s'han creat a la ciutat, que no els tenien,
ja va ser una mesura en aquest sentit d'afavorir l'aparcament,
perquè sempre hi ha més cotxes i els carrers són els carrers.
I ara suposo que des del punt de vista, tal com deia ara el Jou,
de recuperar per part de l'Ajuntament les concessions de l'Ubassa,
doncs suposo que ha permès aquesta nova política de veratir els costos,
perquè, esclar, també a vegades entres en pàrquings que no...
que hi ha molts llocs buits, no?
O sigui, que la gent, esclar, també s'ho mira, això de la butxaca,
i així, per tant, tot el que sigui favorit.
Que la gent aparqui en llocs que ja estan previstos,
com són els d'aparcaments, i que sigui més econòmic,
perquè, esclar, tal com també aquest dematí s'ha dit el Sergi de los Rios,
comparant amb altres ciutats, som les de Terragona,
doncs érem de les ciutats del rànquing espanyol, doncs, de les més cares.
De les més cares, no?
Xavier.
No, d'acord, tota aquesta qüestió, i més en les situacions que estem,
de recessió, doncs hem de pensar en el ciutadà,
i també, doncs, aquell que com el Jou, doncs,
pel seu modus vivendi de cada dia necessita d'aquesta plaça de pàrquing.
Però vostès creuen que s'utilitzaran, per exemple, més els pàrquings,
sent les tarifes més barates?
Jo crec que, efectivament.
Ara, també m'agradaria, i després d'assistir durant uns dies
a tot el que ha sigut el pla de mobilitat,
que el senyor Castilla i el seu equip ha tirat endavant,
com també, doncs, hem d'anar-hi més enllà, no?
I primer nosaltres, però, sobretot, també els ciutadans,
també hem de fer un esforç, no?,
per també ser usuaris del transport públic,
que tot això ho agrairia bastant, no?
Però, inevitablement, per diferents circumstàncies personals,
on necessites del vehicle, és també necessari el pàrquing.
El pàrquing, en un primer model, va ser el concessionat,
que implicava, doncs, aquests preus, anem a dir-ho d'aquesta manera,
com el senyor Buqueres ens ha explicat.
Ara, doncs, primer en els municipals, després, en els concessionats,
o a l'inversa, doncs, s'ha intentat per al govern abaratir,
encara que també estic d'acord amb el Joan
que un pàrquing de per ser, d'entrada, doncs, el preu és poc assequit.
Tenint en compte, de totes maneres, doncs, que aquesta és una mesura positiva,
clar, altres plantejaments de futur, que no sé si són viables o no,
seria si l'Ajuntament, una administració pública, pot plantejar,
pot pressionar, pot convidar les empreses privades
que tenen altres pàrquings a rebaixar les seves tarifes,
perquè aquí estic recordant pàrquings importantíssims,
els de la Rambla del Balcó, el de la Rambla tocant a la plaça,
i el Tàraco, el de la plaça de la Font,
són tres pàrquings, els tres primers que se m'acudeixen,
que segur que n'hi ha d'altres, que, clar, també tenen tarifes especialment altes.
Jo no sé si... És possible, jo, Xavier?
És possible, i una prova és la que explicava el senyor Buqueres que s'ha fet,
no?, el que passa és que també s'han de donar unes circumstàncies,
circumstàncies. S'han de donar unes circumstàncies
que no són immediates, les concessions,
com podeu entendre, i tots, més o menys,
els que estem en aquesta taula, hem viscut alguna,
doncs tenen uns períodes i tenen uns drets,
unes obligacions, i també s'han de rescatar.
Quan s'ha rescatat, l'Ajuntament ha de fer una inversió,
perquè hi ha com una mena de pactes...
Clar, però per això s'ha de rescatar.
Però bé, també a vegades les concessions
són les úniques possibilitats d'en tirar endavant les coses.
I no parlo de pàrquings, estic parlant d'un munt
d'altres tipus d'edificacions, o bé, doncs, equipaments,
per alguna manera, perquè aquesta possibilitat,
si no es fa d'aquesta manera, és molt difícil arribar a tindre-la, no?
És possible, però vull dir-te que el que s'ha fet
ha estat estudiat, sobretot per la regidoria del senyor Pau Pérez,
i també, doncs, en el cas d'Espimsa pel senyor de los Ríos,
i bé, encara que sigui difícil, doncs, allà estarem, no?
Joan?
No, jo volia afegir amb els habitarrers
que, en referència a aquest pla de mobilitat,
que no ha de ser també...
Té que tindre un component econòmic,
i evidentment estic d'acord amb tu amb el tema aquest
que els rescats tenen un cost i, evidentment,
s'ha de repercutir en un moment o altre, no?
Sí, perquè, perdona, Joan, deixa'm recordar als oients
que aquest rescat es va fer d'uns pàrquings
que, en principi, també gesti una valor bassa
i que, com que no eren...
És el que comentava el Josep Maria Boqueres,
com que no els hi sortien els números
i estaven en una situació molt delicada,
l'Ajuntament els acaba rescatant.
Sí, no?
Que això ens porta moltes vegades al debat de dir,
en fi, quan les coses van mal dades
ha d'anar a l'administració pública a salvar els mobles, no?
Per això feia aquesta referència
a aquest pla de viabilitat econòmica, no?
I fins i tot anant més allà
i parlant de les zones blaves i tot això.
És que jo també, amb altres...
Ja vi, amb altres tertulis que hem digut
no sé si hi estava el jau, no estava el jau,
però m'agrada parlar del tema de la zona blava, també, no?
Entenc que des del moment que s'instauren unes zones blaves,
en el moment que es donen una solució
als vianants en pàrquings,
pensem que abans no hi havia res de res, això, no?
I llavors, sempre deia jo també a les tertulles
que no es podria prohibir si no es donava solucions.
Ara hi ha solucions,
però jo crec que s'han d'optimitzar
i s'han de maximitzar aquestes aportacions que pugui haver.
I la zona blava, jo crec que d'aquí,
el senyor Ballesteros no ho va fer bé.
Permeten que discrepi amb aquest tema
i eliminar aquelles 500 places
de zones blaves va repercutir
en què va crear 500 places de cotxes Lapa, no?
I llavors això també, en certa manera,
està com a desequilibrat.
Jo crec que aquest pla de mobilitat,
pla econòmic, viabilitat econòmica, etcètera, etcètera,
té que passar també per tota la reestructuració d'aquests temes.
Jo, tu creus que agafarà més la gent
o s'utilitzarà més els pàrquings?
Suposo que sí, no? Evidentment.
Jo, seguint el fil d'ell,
jo he viscut davant d'un dels jocs
on es van eliminar les 500 places de zona blava
i els cotxes allí hi ha una rotació mínima, mínima, mínima, mínima.
Vull dir que això també crec que és una cosa
que s'hauria d'estudiar, s'hauria de repassar.
Jo no sé si implantar una zona blava
de 20 cèntims d'hora o alguna cosa,
perquè hi hagués rotació,
però el carrer Vidal-Ibarraquer,
la zona blava, la rotació és mínima.
Vull dir, els cotxes Lapa, com diu el Joan,
perquè he viscut davant,
jo els veig cada dia,
i sempre hi ha els mateixos
i que pràcticament no es mouen.
Hi ha una mobilitat mínima.
Home, la zona blava sempre genera aquest debat.
Clar, si no hi ha zona blava,
els cotxes es queden allà aparcats dies i dies.
I si ja són blava...
Dies i dies i dies, eh?
I si ja són blava,
aleshores l'usuari ha de pagar.
Ja, però si fas una zona blava molt light,
o el de la targeta resident,
que va al mig euro al dia,
llavors genera una mobilitat.
Josep Maria,
tu creus que s'utilitzen més els pàrquings?
Aquests que s'abarateixen?
Home, jo crec que sí,
es fa una publicitat
i es fomenta i...
Jo crec que sí,
i a més,
tornant al començament del que tu deies,
aquests altres pàrquings,
que encara són de propietats privades,
doncs, bueno...
Teòricament s'haurien de posar les piles.
Bueno, vull dir,
si hi ha competències,
suposo que deuen poder baixar els preus,
vull dir que...
Suposo que per pujar sí que tenen que demanar
l'autorització municipal o qui sigui,
d'acord amb la concessió,
però per baixar,
suposo que...
Si ells volen,
poden baixar.
Sí, poden baixar, Xavier?
Em sembla que el que es marca és el màxim,
el mínim, com...
No hi ha clàusula de suelo aquí, no?
No, crec que no, eh?
Perdoneu que no conegui ben el tema,
perquè tot el dia és el senyor Castillo...
I un altre debat seria
saber fins a quin punt el ciutadà sap
si el pàrquing el que utilitza
és de titularitat municipal o no.
Suposo que hi ha usuaris que sí que ho saben,
però, escolta,
hi ha usuaris que pàrquen on poden, no?
No hi penses, no hi penses.
No hi penses, no?
Dubto molt que la gent,
no ho saps,
que no sigui un usuari molt, molt assídu, no?
Arribi...
O almenys ho vegin el preu.
Sempre el municipal
era una mica més assequible que el concessionat,
anem a dir-ho d'aquesta manera,
i possiblement per aquest punt
doncs feia la diferència.
Jo, respecte a les zones blaves,
he de dir que, efectivament,
es va prendre aquesta mesura
i també quan he parlat amb la gent
que les portava endavant,
el senyor Castillo, la senyora Herrera,
i també, doncs, la gent que l'havia fonamentat,
bé, els conceptes per aplicar-les
eren molt diversos, no?
Des que les zones blaves
tenien una relació molt directa d'afinitat
amb el que eren les zones comercials,
doncs bé, això, quan nosaltres vam arribar,
no ho trobàvem ajustat, no?
Dèiem que la rotació
tenia que tindre aquesta componenta
de les zones blaves,
no estic parlant de les zones verdes.
I també el que m'agradaria esbrallar
és que el que el senyor Boqueres comentava, no?
Que també, per altra banda,
hi ha aquesta mateixa avinguda, no?
amb la que estem avui,
al mateix temps que es feia un...
o de separació en unes zones blaves,
es produïa, o es volia produir,
un altre tipus d'equipament
per aparcar, com era aquest disfessori,
on fins i tot uns, com coneixen els que estan
en aquesta taula, em sembla que és
amb un euro, eh?
Doncs podrien aparcar tot el dia.
Per tant, no va ser una mesura, diguéssim,
nua del que és la transcendència
i la mobilitat
i l'estacionament sense més, no?
Anem a mirar també altres factors.
Sí que trobàvem desproporcionat.
No m'atreveixo a dir-se exactament
aquestes 500,
però sí que també havíem vist
en molts carrers on no era d'una...
on no es produïa
aquesta mena de necessitat,
on efectivament quan hi havia zones...
Després, quan va haver-hi zones blaves,
tampoc es donava aquesta situació
o la necessitat de mantindre les noves.
Més zones blaves, Josep Maria,
tu posaries?
Que és una pregunta de...
Pel que s'ha dit ara,
potser doncs s'hauria de tornar a revisar,
i a part que també després
també s'ha de comptar
amb altres aparcaments
tipus dels...
de les zones comercials,
tipus Oroski,
i el nou aparcament,
que també...
Passa que, esclar,
la gent més que allò que dèiem...
Bueno, però a l'Oroski precisament passava
el que deia abans el Jou
de l'Avinguda Vida a l'Ibarraquer,
que quan no es pagava
ja hi havia cotxes
que ocupaven tot el dia el pàrquing.
Sí, sí, sí.
Jo ara sempre quan vinc aquí
que parco l'apargament,
diguéssim,
que tenim el col·legi professional nostre,
doncs hi havia una cuga,
però una cuga esperant
que Mercadona s'obri,
el d'aquí dalt,
diguéssim...
El del Mercadona també?
Sí, sí, sí.
Però deuen anar a comprar,
perquè allà has de comprar per...
Bueno, tens que anar a comprar...
Jo soc usuari d'aquest pàrquing
i has de comprar per...
I un mínim de compra,
el que sigui.
Però vull dir que...
Jo crec que la gent,
més que si és municipal o no,
la gent per la situació
on està ubicat
hi ha on ha d'anar.
Suposo que...
El que és important és que també...
I després fomentar que la gent camini més.
El que passa és que sí que és això mateix.
El que és important...
Perdona, Josep Maria,
que la gent camini més.
El que jo crec que és important
i anem a fer un repàs
en altres ciutats
que tenen aquesta circumstància
i que tenen també un sistema de vials complicat
o cascos antics
o alguna cosa així,
és efectivament el pàrquing al voltant
i el que produeix el caminar
i el que estigui ben comunicat.
Això és el que tindríem que produir.
Perquè també això el que provoca
és que el cotxe no entri dintre de la ciutat.
El problema és que els pàrquings que tenim
ja estan dintre de la ciutat.
I els que efectivament,
per unes raons molt legítimes en el seu moment
quan es van fer,
van produir que es tingués que entrar fins al centre.
a la ciutat.
En fi, doncs,
això s'imposarà a partir de l'1 d'abril,
veurem com evoluciona
i si la gent utilitza més aquests pàrquings
sin pàrquings
que depenen de l'empresa municipal Espimsa.
Hi ha més notícies relacionades amb la vida local,
ahir va haver-hi plenari,
ahir govern i oposició es van barallar
bàsicament per dues qüestions.
Una per un tema de diners,
de finances,
pel tancament del pressupost del 2010.
L'equip de govern diu
que hi ha un superàvit de 3 milions d'euros,
això malgrat la crisi
i gràcies sobretot a la contenció de la despesa,
és a dir, l'Ajuntament s'ha contingut molt en la despesa
i això fa que la liquidació surti positiva.
L'oposició, sobretot Convergència i Unió,
va acusar l'equip de govern
de maquillar els comptes municipals
i de tenir unes quantes factures
sense consignar clarament.
Una mica el debat de sempre entre govern i oposició.
Això d'una banda,
l'altre gran tema de debat,
de polèmica entre uns i altres,
va ser al voltant de les retallades
anunciades pel govern de la Generalitat,
retallades pressupostàries
que afecten alguns projectes.
sobre això últim
i després de la cadena d'anuncis
que hi ha hagut en les últimes setmanes
per part dels nous consellers
del govern de la Generalitat.
Josep Maria,
tens la sensació, això,
que hi ha uns anuncis molt continuats
de retallades en molts àmbits
i que això ens pot afectar
aquí a Tarragona de manera negativa?
Sí, això pot passar.
L'únic que passa és que jo crec
que s'hauria de marcar un termini
i aclarir, saber on estem.
Perquè, si no, és clar, vull dir,
el nou govern de la Generalitat
entre, sabia que hi havia dèficit
i que hi havia mancances de diners
perquè tampoc no hi ha els ingressos
que hi havia temps enrere.
I, esclar, llavors, amb aquesta cosa
de que no hi ha diners,
doncs hem de retallar.
Doncs ja s'està retallant.
Però ara hem de saber fins a quin...
Fins on retallem.
Fins a on arriba, diguéssim, l'excusa.
Dic, no et faig això perquè no tinc diners
o realment, ara s'hauria de planificar, diguéssim,
i saber cada...
No aquí a Tarragona,
bueno, esclar, aquí parlem de Tarragona,
però vull dir que a nivell de Catalunya,
doncs també cada municipi
de les expectatives i els compromisos
que hi havia amb l'anterior govern de la Generalitat,
veure, saber on estem.
Perquè per saber, doncs,
inclús els ciutadans ens diuen
mira, això, doncs ens diuen que no,
doncs això no es farà.
Però, esclar, jo crec que si hi havia uns compromisos
i, bueno, i els diners,
jo sempre crec que, com a ciutadà,
doncs jo crec que a vegades
t'esorprèn que no hi ha diners,
segons a quines portes truques,
però, en canvi, després et trobes que hi ha diners
i es fan coses, no?
Recordem que en els últims ja s'ha parlat
d'inversions sanitàries,
el CAR de Camp Clar,
l'Hospital Joan XXIII,
en matèria educativa,
el Centre de Creació Contemporània,
dins del Complex de la Tabacalera,
el Fòrum de la Justícia,
és a dir, la Ciutat Judicial,
hi ha hagut diferents anuncios.
A veure, Jou, a tu què et sembla?
Bueno, ara estem en una època
que antigament el grup municipal socialista
presentava moció,
ens recamana la Generalitat,
ara les presenta a Convergència,
el que dèiem una mica de l'elaturalisme abans,
jo crec que les que siguin justes
s'han d'apoyar
i les que considerem que no siguin tan justes
igual no s'han d'apoyar.
Jo sempre tinc un tema
que pot semblar una tonteria,
però el trec,
perquè em van quedar impactat
durant la campanya a les autonòmiques,
que és el suprimir les còrides de toros,
perquè còrides de toros.
Vosaltres sabeu l'impacte
i els calés que costarà això a la Generalitat?
Doncs 10 hospitals com Joan XXIII.
Les ambaixades a l'estranger,
que ara han canviat l'ambaixador
que hi havia a París,
jo suprimiria més aquestes coses
i no tocaria tant el tema sanitari,
el tema d'ensenyament
i el tema de justícia, sobretot.
És la postura que crec
que s'hauria de tindre, no?
No sé els companys que diuen.
Joan.
A veure, hi ha dues coses.
Unes són els números
i l'altre són els diners.
Els números són modificables,
són canviables,
no vol dir manipulables,
perquè no és una veritat que no m'agrada, no?
Els diners són els diners
i diners no n'hi ha.
Diners no n'hi ha.
Però per res, Joan,
segons com es compten els diners,
uns diuen que tenim superàvit
i altres diuen que no.
Per això et dic,
els números són els números.
Escolta,
tots hem fet comptabilitat
i la comptabilitat,
segons a qui l'ensenyes,
doncs ho fas d'una manera
i segons a qui l'altra.
Estic parlant a nivell empresarial,
fins i tot quan un empresari
va entregar una comptabilitat
a un banc és una manera
i la real és una altra.
Deia un accionista del Nàstic
molt simpàtic, no?
Quan els números del Nàstic,
que al Palau de la Música
cada any ho tenia una auditoria,
no?
Va dir de bona,
és una anècdota.
Sí, sí, és veritat.
Però, evidentment,
el problema que hi ha
és els diners.
I aquí,
el tirant d'alcalde Pau Pérez,
m'imagino les filigranes
que té que arribar a fer
donada la situació econòmica,
donada la situació de l'Ajuntament,
donada la situació
de la realitat en si, no?
O sigui que no hi ha
les entrades previstes,
hi ha les sortides necessàries
i llavors això provoca,
doncs, bueno,
una situació com la que
es va plantejar,
doncs, al plenari.
Que puguin haver-hi factures
sense consignar,
evidentment,
doncs,
entra dintre del joc aquest
de, no ho sé,
aturar, esperar el període,
esperar, doncs,
a l'any fiscal,
etcètera,
etcètera,
per poder-les comptabilitzar.
No oblidem,
i tu també ho has dit,
Jo,
que, bueno,
estem a dos mesos vista
de les eleccions
i ara, doncs,
ens quedarà d'aquí
al 22 de maig,
doncs, bueno,
un successiu de coses
que aniran sortint,
etcètera,
etcètera,
i cadascú doncs mirarà.
Talla cintes,
però de les retallades...
Talla cintes no se'n podrà fer gaire,
és perquè...
A partir de la setmana que ve
ho prohibeix la llei electoral.
A part de la nova llei electoral,
es retallades anuncades
per la Generalitat, Joan,
et semblen justificables?
Que es retalli
al Fòrum de la Justícia,
centres sanitaris,
temes educatius,
temes culturals...
A veure,
a mi no em sembla just.
A mi, clar que no em sembla just,
ni a ningú dels que estem aquí.
Eh?
També no em semblaria just,
doncs, no sé,
dir-li a casa meva...
És que just potser
no és la paraula adequada.
Clar, és que jo a casa meva,
amb el meu fill tampoc,
m'assemblaria just
dir-li, no, no,
estàs acostumat a comprar,
no sé,
tres camises a l'any
i només en compraràs una.
Però és que la situació és la situació
i no han de fer-hi més aquí.
El teu és més gran, eh?
Perquè el meu seria amb els cromos.
Jo dic les camises,
jo dic les camises,
és tota la raó.
Però vull dir,
Ricard,
és que és així,
la realitat és aquesta.
Amb el tema de justícia,
amb la situació en què estem,
clar,
és injust que en certa manera
retallem.
El tema sanitari
és evident,
però és que no n'hi ha.
Javier?
Sí,
jo estaria
entenent
la conjuntura,
torno a dir,
entenent la recessió
i entenent,
com en Joan
a portada
de la dificultat.
Però encara i així,
jo crec que
precisament
per això existeix
la comptabilitat
i per això existeix
la capacitat.
Hi ha unes prioritats.
Hi ha allò
que les normatives
i que les lleis
sempre han definit
com
els serveis bàsics,
anem a dir-ho d'aquesta manera.
Hi ha un munt
de legislació
en aquest aspecte.
Bé,
la Generalitat,
nosaltres no dic
que tampoc hem tingut
en alguna vegada
que trobar-nos davant
de la possible
disminució
pressupostària
en aquestes qüestions,
però en la Generalitat
veig que ha anat
per un camí
molt directe,
molt contundent.
Entenem,
o sempre s'entén,
que encara i així
es pot tirar endavant
i de projectes
que ja havien sigut
molt retallats.
És a dir,
per exemple,
quan parlem
de la sanitat
en la nostra ciutat
o bé del Fòrum de la Justícia,
que des d'aquí
m'adreixo
a les declaracions
del Degà
del Col·legi d'Advocats,
company...
Xavier Terres,
recordem és l'advocat
per si algú no ho sabia.
En el que ha dit,
vull dir que
va passar per davant
de gairebé,
no sé si eren
com unes 10 peticions
d'altres palaus
de justícia
a tota Catalunya
i precisament...
Però l'altre dia,
per exemple,
algú en recordava
algun altre contacte...
Que es volien fer 10,
que es volien fer 10.
El projecte del Fòrum de la Justícia
anés amb la consellera
Núria de Gisper,
és a dir,
amb els anteriors governs
de Convergència i Unió
i arribem a aquest punt
i encara estem així.
Bueno,
es va fer...
el primer pas definitiu
que es va fer
és la licitació,
que fins ara
no s'havia fet.
Llavors,
precisament,
la Conselleria de Justícia
i d'una manera
molt seguida
per totes les institucions
de justícia
d'aquesta ciutat
i del món
de la Procuradoria
i del món
dels advocats,
efectivament
van conèixer
com per poder fer
el de Tarragona
s'havien hagut
que deixar
al millor
les 4 o 5
actuacions
d'obra
amb justícia,
amb palaus,
amb jutjats,
la resta de Catalunya.
Per tant,
sí que es tenia consciència
de la situació
de recessió econòmica
i s'havia prioritzat
una a tota Catalunya.
Per tant,
anem a veure
com és això.
Jo entenc
que hem de fer
tot aquest esforç.
És obvi
i tothom
aquí en aquesta taula
sabem,
no només a nivell
de la ciutat,
a nivell del nostre país,
a nivell de la resta
de l'estat europeu,
quins són els esforços
econòmics
per s'un dia endavant
perquè si no els fem
no sé què serà de nosaltres
com ens diuen
de tot arreu.
Però,
en allò bàsic,
la sanitat,
l'educació,
la justícia,
per mi també,
però anem a veure
exactament
què és el que es pot fer.
Sumem,
arrimem al colze
a tothom
i al millor
hi ha alguna possibilitat.
L'alcalde,
l'altre dia,
en un projecte
també encallat,
en certa mida,
dintre de la dificultat
econòmica
de l'Ajuntament,
doncs,
va manifestar
la voluntat
d'ajudar
la Generalitat.
El Sant Jordi
ho va dir
en una entrevista
en aquesta casa.
I és molt difícil
i és molt difícil
i altres projectes
també i és molt difícil.
Si em sent
en aquest aspecte,
per exemple,
el senyor Pau Pérez
em dirà
a veure què estàs tu,
quina idea estàs donant,
perquè jo tinc
que obrir la caixa,
les caixes d'estalvis
i a veure'n aquí
què és el que podem fer.
Però,
bé,
no sé,
jo és que
soc un gran defensor
del diàleg.
En el cas del Sant Jordi
i d'altres obres
tindríem les problemàtiques
de l'empresa,
no?
En aquest cas,
l'empresa adjudicatària
a les obres
que encara ha estat incapaç,
ni ho va aconseguir
l'anterior govern
ni de moment
el nou govern
sembla que pugui aconseguir
que aquesta empresa
comenci a les obres
al Sant Jordi.
Hi ha moltes altres notícies
de l'actualitat,
els hi plantejo,
per exemple,
parlar,
abans parlàvem
de trànsit i d'apargament,
que és un d'aquells temes
ciutadans,
en fi,
de debat continu,
també el de la neteja,
sempre s'ha parlat molt
del grau de neteja
o no de la ciutat.
Avui la neteja
és notícia
perquè l'Ajuntament
anuncia vell
la renovació del contracte
amb l'empresa
de tota la vida,
amb Foment,
per 10 anys més,
un nou contracte,
14 milions d'euros,
a partir d'aquesta notícia,
d'aquest titular,
en fi,
una altra pregunta
d'aquelles que també
es poden fer
als ciutadans en general.
Hem millorat
en neteja
en els últims anys?
Jou,
la ciutat continua sent
bruta,
com es diu
des de fa molts anys,
més bruta
que altres ciutats?
No hem millorat.
És una de les coses
que, bueno,
no es pot fer campanya encara no,
però que volem proposar molt
que és tindre la ciutat
molt més neta.
Suposo que amb els mateixos recursos
es pot optimitzar més.
Tot i això,
també s'ha de dir
que també s'hauria de mirar
l'incidisme de la gent.
També és tot una barreja,
perquè el tema dels gossos
és,
sincament,
sincament.
Però aleshores,
si no hem millorat,
és responsabilitat de l'empresa?
Suposo que s'ha de dirigir
millor el tema.
No crec que sigui
la responsabilitat final
de l'empresa.
Suposo que s'ha de dirigir el tema.
És molt fàcil dir-ho
i més difícil
els està manant,
evidentment.
Però es té que millorar molt
amb la neteja.
Josep Maria,
tu creus que hem millorat o no?
Home, a veure,
des del punt de vista tecnològic,
la ciutat té un altre mobiliari urbà
en aquest sentit
i, per tant,
doncs,
se suposa que això
és el que també demana els temps,
no?
L'únic que passa que...
Què vols dir?
Que tenim màquines així
més modernes per netejar?
Bueno, màquines
i també...
I els contenidors soterrats...
I els contenidors que hi ha
i tot aquestes...
I picans també s'han fet alguna.
I tot això,
doncs,
jo crec que, esclar,
vull dir,
doncs,
és el que teníem que tindre,
no?
L'únic que passa
que també m'apunto
el que acaba de dir
el Jou,
l'Òscar Acero,
no sé què prefereixes
que et diguin Jou o...
Òscar Ló,
Josep, Josep.
Josep, Josep Acero.
Jo ho ve perquè va néixer
el País de Gales,
no per res amb les pares.
Doncs també falta molta
consciència cívica
i les actituds
i, per tant,
també s'han fet campanyes
en aquest sentit
però jo crec que encara seria
de...
De totes maneres,
clar,
si vas per un carrer
i ho veus tot molt net,
potser també,
doncs,
invita que la gent,
doncs,
també no tiri el carrer
el que hagui que tirar,
no?
Però, per exemple,
jo l'altre dia passava
doncs,
per davant del McDonald's
i, esclar,
a la Rambla.
Per exemple,
el divendres
que vaig anar al teatre
al Metropol,
o el que sigui,
doncs,
bueno,
doncs,
allà a les 9 i mitja
doncs feia fàstic
doncs als bancs
de la canalla
no canalla
doncs allà
doncs,
les restes
d'haver menjat
al McDonald's
i després se'n van allà
al banc
i fan el que sigui
i, esclar,
doncs,
tot això dius,
bueno,
que falta també
l'educació corresponent
i, per tant,
també s'hauria de potenciar
aquestes sensibilitzacions
de cara
que la ciutat
és a tothom,
no?
Què?
Mira,
fa poc,
estàvem mirant aquí
amb el Javi Terres
un fulletó
que tens aquí
sobre la taula
sobre l'exposició
dels 50 anys
de Foment a Tarragona.
Ho vaig veure
ahir a la tarda.
I això,
hi ha una fotografia
molt maca,
un blanc i negre
de comerç,
doncs,
circulant
tot un seguici
d'escombriaires
amb un guàrdio urbano
i tot això.
A veure,
aquest fulletó
ja l'estàvem mirant
quan parlàvem
del tema
dels pàrquings,
dels cotxes
i tot això.
La Tarragona
de fa 50 anys
no és la d'ara.
Ni hi havia problema
de cotxes,
ni hi havia problemes
de pàrquings,
ni hi havia problemes
de zones blaves
perquè no n'hi havien.
Ni de neteja,
vols dir?
Ni de neteja,
pràcticament,
perquè hi havia aquests senyors
excel·lents
que, bueno,
anaven allà
amb el cabàs aquest
i anaven descarregant
i tot això.
Clar,
tot això ha canviat.
Però ha canviat
l'aglomeració
de la gent,
de cotxes,
etcètera,
provoca també
una altra situació.
Però aquí,
precisament,
és on s'ha atacat el tema
i hem d'atacar
el tema
d'aquest incivisme.
Hi ha altres productes
que tampoc hi havia,
no hi havia tants plàstics
com hi ha ara,
però, escolta,
és que no costa res
llançar-ho
on s'ha de llançar.
Tenim a la ciutat
sortida de contenidors.
Ja podem entrar
amb el debat ara
si són els apropiats,
si no són els apropiats,
si els forats aquells
no són els que s'han de fer,
etcètera,
si ara han de canviar
els camions
perquè s'ha de carregar
pel costat,
pel darrere,
no ho sé,
són moltes coses d'aquestes,
però jo crec que
si tots ajudéssim
la cosa aniré
d'una altra manera.
Estic recordant paraules
d'alguns contartulis
altres vegades
que hem parlat de neteja,
diuen que Terraona
no és tan una ciutat
com bruta
com una ciutat incívica,
o que hi ha més incivisme
que brutícia,
no?
Clar,
clar,
sí,
el tema dels gossos,
caram,
escolta,
no,
abans sí que hi havia
gossos soltos
per aia,
remenant per la ciutat,
ara no n'hi ha,
tots porten el seu amo,
la seva corretge,
tot això,
doncs,
els amos,
aquí tot això,
i també,
doncs,
el tema aquest
dels consums
amb aquestes,
amb aquestes multinacionals
o franquici,
com vulguis,
de tot això,
doncs sí,
en aquest cas
jo culpo el jovent,
tot i que el jovent
té una cultura
més avançada
que els que ja no són joves,
no?
Ja han après d'una altra manera,
però jo aquí,
gràcies jo,
m'estimes molt,
jo també,
però,
en certa manera,
escolta,
el tema aquest de...
Però seria un problema
només de joventut
o en general,
de tothom?
És en general,
és en general,
però,
dissenyament,
els joves,
això ho tindria
aquest nivell més assumit.
Xavier,
per què s'ha renovat
el contracte,
encara que no sigui responsabilitat
del tinent d'alcalde d'urbanisme,
que m'imagino que no ho és?
No,
però al final,
l'urbanisme,
no sé què passa,
que al final...
Home,
l'urbanisme pateix
l'incivisme de la gent,
també,
no?
I la falta de neteja.
No,
directament no,
és una qüestió
que el senyor Antonio Rodríguez,
el regidor de neteja
i de brigada,
doncs,
és el que està portant
totes aquestes qüestions
amb la Carme Cresco
i el senyor Palpe.
Però la ciutat
és més neta
que fa quatre anys?
A veure,
jo en paraules de Manel Sant Romà,
que en aquesta te la va dir,
no estem pitjor,
que ho digui el Manel per mi
és una gran cosa,
o sigui,
vol dir que la cosa
no està pitjor,
però efectivament
sempre s'ha de millorar.
No,
jo m'adreixo
al discurs del Joan,
efectivament,
la ciutat canvia,
també el contracte
que teníem
amb aquesta empresa
era fruit
d'uns anys,
no?
Precisament per això
es torna
una altra vegada
a revisar,
es torna a posar
en vigència
i intentarem
arribar
al que és
l'escreix,
l'umbral de neteja
que necessita el ciutadà.
Molt difícil,
o sigui,
la neteja
per cadascun
dels ciutadans
és molt difícil,
la gent,
tenim una interpretació
del que és net
i el que és brut
molt qüestionable
i m'he adonat
durant aquests
quatre anys
de regidor.
Per el que
un és net,
per un altre
és encara gris,
per un altre
és terriblement brut,
és complicat,
però bueno,
encara hi sí,
hi ha uns mínims,
hi ha uns estàndards,
i hem d'anar aquí.
Sí que efectivament
és aquesta la situació
i també aquesta relació
que estàveu parlant vosaltres,
l'ancivisme.
Efectivament,
en ciutats,
en zones
on hi ha una cultura
de la neteja
que a vegades
no és l'única
que ha estat instruïda
o en certa manera
ensenyada,
que efectivament
sí que reconec
que això s'ha de fer,
des d'escoles,
en la vida familiar
i a més,
això és important.
Però sí que efectivament
els que han tingut
una cultura
de ser nets
i en ciutats,
doncs trobes
que la ciutat
està més neta.
Home,
hi ha països
del centre
del nord d'Europa
que són incomparables.
Per tot arreu,
jo me'ls he trobat
per tota la geografia espanyola.
Hi ha també aquest clitxer
que el nord
és més net que el sud.
Bé,
no estaria d'acord.
He trobat sudans,
per exemple,
a Andalusia
amb una natatat
impressionant,
per exemple,
i cada dia,
i a més a més,
amb un afegitor
i amb una intenció
i una comprensió
de tots els ciutadans.
Perdó,
que m'estic...
Deixi'm acabar,
no,
és que només ens queda
un minut i mig de tertuli
i d'aquí mitja hora
es posa la primera pedra
del mercat central,
de l'edifici,
de les obres de remodelació
del mercat central
i volia que em diguessin
en tres paraules
que els hi sembla.
Josep Maria.
Tonquem campanes,
alaluia,
alaluia,
i que els plaços,
clar,
i els plaços
que estan previstos,
que es compleixin.
Una vegada,
perquè, esclar,
vull dir,
doncs...
Finals del 2013.
Sí, sí,
perquè és una necessitat,
doncs,
perquè jo també desitjo
que...
Finals del 2013.
Que el mercat estigui
renovat
i tot això
i que el mercadet
dels dimarts i dijous
de la Rambla
d'on s'apareixi.
Torni a la plaça
que se inèix.
Joe.
Bueno,
de primera,
es pedra no es viu,
està clar,
ben fet,
i ja per fer la broma,
perquè hi ha bon rotllo,
que ojalà inauguri
l'Alejando Fernández
com a alcalde del mercat.
Boles paraules.
Jo,
com a fill del mercat que soc...
És veritat.
Vull saber,
a veure com acaba
tota la història
i que acabi la va sucre.
La família continua al mercat?
No, ja no.
Jo ho vaig trencar.
Ja ho vaig trencar.
Es van cansar ja.
Sí, sí, sí.
o no part del mercat,
no, de cada dia d'una vegada.
Javier,
que es compliran els terminis?
Sí, sí,
es compliran els terminis
i ser alcalde
el senyor Ballesteros
que ho neguri,
no se'n s'ha quedat clar.
En fi,
doncs,
d'aquí mitja hora
ja anirem al mercat central
perquè no deixa de ser
una data simbòlica
realment important
la posada,
la primera pedra,
finalment,
de les obres de remodelació
del mercat,
de l'edifici modernista
del mercat central de Terraona.
Acabem la tertúlia
que avui hem convertit
amb el Josep Maria Boqueres,
amb el Joe Acero,
amb el Xavier Terres
i amb el Joan Besora.
Tots quatre,
gràcies,
que vagi molt bé,
fins la primera tertúlia.
A vosaltres,
gràcies.
Adéu,
bon dia.
bàï
bà
bà
bà
bà
a
bà
bà
bé
bà
bà
bà
bà
bà
a
bà
bà
bà