M'agrada que hi hagi persones que vinguin a dir que no colen ni res,
perquè diuen més el que volen, i no et fa servir viure, vull parlar de parlar.
Aquesta és la música, la cançó que queda dilluns,
aquesta hora ens acompanya aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Fem l'espai al carrer amb la Fundació Casal Amic,
i avui en un dilluns com aquest, en què la canalla està allà de vacances,
han començat les vacances a les escoles,
avui sens dubte que un dels temes del dia, de conversa també de moltes famílies,
és l'inici de les colònies, els campaments, les activitats d'estiu,
siguin exportives o d'un altre tipus,
és en definitiva l'inici, l'arrencada dels casals d'estiu.
I avui en volem parlar dels que s'impulsen des de l'Ajuntament de Tarragona,
a través de l'Institut Municipal de Serveis Socials,
i en els que participa directament la Fundació Casal Amic i l'entitat Enxarxa.
Avui ens acompanyen els seus màxims responsables,
aquí als Estudis de Tarragona Ràdio,
el Joan Josep Izquierdo, que és el coordinador d'Enxarxa.
Joan Josep, bon dia.
Hola, bon dia.
I el Jordi Collador, que és el director de la Fundació Casal Amic.
Jordi, també bon dia.
Hola, bon dia.
I ara contactarem de seguida amb dos dels casals,
on aquest matí han començat les activitats.
Però primer que res, els coordinadors que ens expliquin enguany
quin és el fil conductor de l'activitat,
perquè hi ha un fil conductor que, en fi, d'alguna manera,
engloba tot el que feu, no?
Sí, sí.
Els casals d'estiu duren una part de l'estiu,
cinc setmanes en concret,
i durant aquestes cinc setmanes intentem que els nans i les nanes
treballin en base amb un centre d'interès, que li diem,
que ens uneix a allò que treballarem amb ells i amb elles
durant tot aquest temps.
Aquest centre d'interès és el casal Holmes,
que nosaltres li diem,
que és una mica el casal del descobrir, de l'aventura,
de l'investigar, de trobar les pistes,
una mica la part de misteri que als nens i a les nenes
pot motivar-los per anar participant
de tot el conjunt d'activitats que els demanem que facin.
És a dir, que el casal Holmes es refereix al detectiu Sherlock Holmes.
Sí, sí, sí, sí.
Però no diem Sherlock Holmes perquè no ens posin a la presó
els de les GAE, clar.
Ah, també és una bona pensada.
Jordi, quants nois i noies calculeu
que arribareu amb les vostres activitats,
amb els vostres casals aquest estiu?
A tota la ciutat estarem molt a la vora dels 800, 50 o així,
entre totes les zones de la ciutat.
O sigui, que farem un bon número.
Jo crec que, tot i que les previsions,
hem pujat en quant l'any passat de números
amb casals molt, molt grans,
tot i que s'han reduït número de casals,
s'ha pujat la quantitat d'infants.
Jo crec que això és un bon què.
I el plantejament és que els infants rotaran molt.
No hi haurà sempre els mateixos infants
a les mateixes escoles,
sinó que hi haurà setmanes en què aniran variant
perquè hi ha infants que no s'apuntaran,
altres que sí, llavors aniran ballant.
Realment, el número final de nens
pot estar al voltant dels 1.000,
entre uns i altres.
Llavors, és anar fent aquest tipus d'activitats
que els ofereixen un lleure educatiu
durant l'estiu,
allò d'anar aprofitant l'estiu per fer altres coses.
Hi ha quantes escoles feu aquesta activitat?
Doncs tenim una desena d'escoles,
han de repartir-les per tota la ciutat,
Sant Salvador, Sant Peri i Sant Pau,
Serrallo, Pau del Clos,
El Gatxirinacs, Miracle, Camp Clar,
Torreforta o el Villalbí,
La Floresta, Bona Vista, allò.
Intentant fer cobertura tota...
És a dir, que aquí sí que està molt ben repartit.
Aquí sí que...
El pastís dels casals està molt ben repartit.
Sí, sí, que intentem arribar a...
La proposta que vam fer en xarxa i Fundació Casalàmic
des de fa dos anys
és intentar fer un casal d'estiu de ciutat
amb el mateix plantejament,
amb una mateixa organització,
de manera que els infants tinguin la sensació
i aquesta realitat que participen en una història de ciutat.
I aleshores, Joan Josep,
totes les activitats són iguals per tots els centres?
No hi ha diferències per qüestions geogràfiques de zona, no?
No, no, no, per res.
El que plantegem justament amb aquesta idea de casal de ciutat
és que els nens i les nenes participin
d'un mateix gruix d'activitat.
De fet, un dels eixos bàsics dels casals
és el fet que hi hagi interaccions entre els mateixos.
Per tant, que els nens i les nenes de Camp Clar
puguin participar com a nens i nenes acollides
en altres casals d'estiu,
ja siguin de la ciutat, ja siguin d'altres barris,
o a la inversa.
Aquesta és una de les claus bàsiques
que trobem especialment interessants.
Un dels eixos també de les dues entitats
és treballar al carrer,
recuperar part del carrer com a espai de joc,
com a espai seguritzant per als nens i per les nenes.
Llavors, entenem que part d'aquesta feina la fem
amb aquestes trobades intercasals
que nosaltres li diem,
que és força agradable.
Clar, però aleshores, els casals funcionen de tal manera
que hi ha nens que poden estar només una setmana,
però hi ha nens que poden estar dues o tres setmanes, no?
O cinc.
O cinc.
I aleshores,
com s'articulen tantes situacions diferents
de nens, nenes, monitors, monitores...
Som malabaristes.
Som malabaristes.
T'ho he dit que me'l cirqui, això.
Clar, perquè aleshores pot pensar,
home, doncs un nen que estigui les cinc setmanes
repetirà molt les activitats o no?
No, no, cada setmana hi ha les seves activitats,
totes són completament diferents.
El plantejament és que cada setmana
el centre d'interès comença i acaba,
de manera que aquell infant que marxa no tingui la sensació...
o que marxa no es queda amb la sensació de saber què ha passat aquella setmana.
Són cinc històries distribuïdes i diferents cada setmana i cadascú viu una part del casal.
Aquells que es quedin tot el casal, doncs, viuran tota la història.
En principi no hi haurà situacions de repetitió d'activitats.
Només hi ha una activitat així especial
que no se farà totes les setmanes,
que només la farem una vegada durant tot el casal,
que és quedar-nos a dormir a l'escola.
Ah, sí?
Sí.
Una activitat consistència en quedar-se a dormir a l'escola.
Sí, perquè entenem també que això trenca molt
amb la dinàmica habitual
de l'ús d'aquest espai
per als nans i per a les nenes.
La gran majoria són alumnes dels centres els que van a fer el casal d'estiu.
Ja trenca la dinàmica
d'activitat diària amb el que fas durant l'estiu, evidentment.
Però, a més, si un dia els convides a dormir allí,
ja trenques total i absolutament.
Els nans i les nens realment s'ho passen de categoria.
Nosaltres acabem destruïts,
però ells també, indubtablement.
Però és una cosa que viuen amb molt de record
i, de fet, les famílies,
quan fem les reunions de presentació,
una de les coses principals que ens pregunten
és aquest any tornareu a quedar-vos a dormir?
És que el meu nan és un pesat i em diu
que vol tornar...
És la principal atracció del casal, gairebé.
És una cosa molt especial.
Estem parlant de nens i nenes, de quines edats, Jordi?
Dels 3 als 12 anys.
Ui, 3 anys és molt petit, no? Són molt petits.
Per 3, per 4, per 5, que són els que arriben.
I s'apunten?
I tant, són dels que més s'apunten.
Realment, les famílies tenen una dificultat important
per atendre els seus infants d'aquestes edats
durant les vacances d'estiu.
I el casal té aquesta funció també d'intentar conciliar
la vida familiar i laboral,
que, per desgràcia, una de les maneres que sempre tenim
és ocupant els infants amb aquest plantejament.
Però el plantejament també és aquest.
La idea és que a les nits que ens quedem a dormir
també farem crida a tots aquells que hagin passat
i no estiguin aquella setmana per intentar, també.
No ens quedarem a dormir cada setmana,
però tots aquells que no puguin quedar-se
o que no estiguin apuntats aquella setmana vindran.
Al marge de la nit que us quedeu a dormir,
quin horari és, normalment?
Horari de matí, no?
De 9 a 1, amb possibilitat de fer menjador,
fer acollida pel matí.
Bé, un plantejament molt bàsic,
que és el que funciona,
que és el que agressiva també a les famílies.
Hi ha famílies que de vegades demanen
però podríem fer fins als 3,
doncs fem menjador,
llavors fas tota la llargada, no?
Molt bé.
Anem a contactar amb dos punts de la ciutat de Tarragona
on tenim els casals.
La Miriam Gonsalves és la coordinadora
del casal de Sant Peri i Sant Pau.
Miriam, bon dia.
Bon dia.
I el Xavi Saragossa,
que ens acompanya cada dilluns aquí als estudis,
és el coordinador del casal del Serraio.
Xavi, bon dia.
Bon dia.
Millor al Serraio que aquí als estudis?
Bon dia, eh?
Aquí s'està molt bé, el Serraio.
Avui fa iret.
Avui s'està la mar de bé.
Escolta, Miriam,
com ha anat l'arrenca d'aquest matí?
Doncs molt bé.
Han vingut molts nens,
més del que ens esperàvem
i ha sigut tots els nens buscant els monitors.
Hem començat a fer el centre d'interès,
a parlar-los una mica de com estaven
i com es trobaven.
I ha sigut molt guai
perquè molts nens ja s'apunten moltes setmanes
i durant l'any passat també es van apuntar
i llavors ja saben com va
i ens han preguntat al centre d'interès com anirà,
qui sortirà.
O sigui, que estaven emocionats
i, bueno, i n'altres també.
Ha sigut molt, molt, molt bonic.
Escolta, quants nens teniu, doncs, aquí, de moment, aquest matí?
Aquest matí uns 70 nens.
Déu-n'hi-do.
Aleshores, els organitzeu per edats?
Sí, els anem organitzant des de P3 fins a 6è.
Cadascú amb el seu monitor,
doncs, P3 junts, P4, P5, cadascun juntets.
Des de 3 anys fins a 12.
I quants monitors esteu aquí per tota aquesta canalla?
Doncs, som 8.
Déu-n'hi-do.
Sí.
I clar, cadascú entre vosaltres us repartiu les feines, m'imagino.
Com ho feu?
Cada monitor reparteix una feina.
Abans ja hem quedat per fer les activitats
i abans del matí, doncs, ens reunim,
abans de començar el casal,
i busquem material, el preparem, el deixem a l'aula
o, si és activitat de fora, doncs fora,
i ho tenim tot preparat
i cada monitor va preparant la seva activitat
també una mica en conjunt amb els altres,
no és tot separat.
Si no poses petitets, P3, P4 i P5
sempre fan coses i activitats juntes.
D'una gincana ja, de bon matí,
i ho fan junts i ho preparen,
i amb ells, molt bé, molt bé.
Escolta, aleshores, Míriam,
tu abans parlaves, ho has dit,
els hem presentat als nens al centre d'interès.
Sí.
Què és això del centre d'interès?
El centre d'interès és tot l'eix que mou el casal.
Les cinc setmanes que estem aquí al casal
hi ha un centre d'interès únic que és l'eix.
Aquest any és el Sherlock Holmes
i amb aquest eix cada setmana comença i acaba
una història del Sherlock Holmes.
O sigui, no és una cosa continuada.
Sí que és el mateix centre,
però comença i acaba,
el dilluns comença i el divendres acaba.
Que els nens tinguin l'oportunitat
de poder gaudir i portar-se algú cap a casa
del Sherlock Holmes
o de qualsevol activitat que fem
i que cada setmana diferent
perquè els que vinguin s'ho trobin nou com tots
i els que marxin no marxin la sensació
de que m'he quedat sense saber el final.
Escolta, i per un casal d'una setmana
hi ha un moment culminant en les activitats dels nens?
O d'alguna manera tot està planificat
que sigui una mica un increscendo o no?
No, és més o menys...
Bé, nosaltres totes les setmanes fem que siguin úniques.
No hi ha que sigui una molt
i que hi hagi moltes sortides la segona setmana
i la primera no hi hagi cap.
Sinó que més o menys totes les setmanes
tenen les mateixes sortides, piscines
i no les mateixes que fem el mateix,
però sempre hi ha alguna sortida.
Fem coses diferents, però hi ha sortides,
hi ha piscines, hi ha activitat
i totes les setmanes més o menys per un igual.
No hi ha cap setmana que sigui culminant.
Ja sabeu, per les dades que teniu dels nens i nenes
que us han vingut, si venen per una setmana,
si venen per més temps...
Sí, sí, ho tenim tot organitzat.
Tot els que venen cada setmana
sabem que venen les cinc setmanes,
els que venen la primera o la segona,
la quarta i la primera,
vull dir, ho tenim tot.
Sabem quants nens en cada moment tindrem el casal.
I què és el que predomina, per curiositat?
El d'una setmana o els nens que s'estaran tot el mes?
Tot el mes.
Gairebé predomina els que estan totes...
Quatre setmanes els que més predomina.
Ja que s'apunten, s'apunten a tot, no?
Exacte, ja s'apunten tot el mes seguint.
Molt bé.
A veure, de Sant Pere i Sant Pau,
no marxis, eh, Míriam,
al Serrallo.
A veure, Javi,
què heu fet aquest matí al Serrallo?
Doncs avui hem començat amb la benvinguda,
primer hem passat llista,
després hem començat les presentacions,
hem fet els petits grups, també,
d'infantil i de primària.
Nosaltres, bé, no som 70,
sinó que en som 30, aquí al Serrallo.
I després també hem fet,
i hem fet una mica els jocs de presentació típics,
i després també ha vingut el Holmes,
el Sherlock Holmes,
que també és el centre d'interès aquí al Serrallo,
com a tota la ciutat.
Hi ha molts investigadors per tota la ciutat,
aquest mes.
Ha tingut una fenyada aquest matí al Sherlock Holmes
a presentar-se a totes les escoles?
Ah, ja.
Sí, sí, ha tingut feina, jo penso.
I d'aquests...
Ja hem començat les primeres investigacions,
hem començat a fer també les normes
que hi haurà al casal, no?
Vull dir, sempre tots els infants volem saber
què podem fer i què no podem fer,
doncs ho hem decidit entre tots.
Els jocs, i ara estem fent ja la primera activitat,
que és un escut,
que ens ha de protegir de la família Moriarty,
que són els enremallats
i que ens aniran fent la punyeta
durant les diferents setmanes.
I d'aquests 30 alumnes que comentaves,
nois i noies aquí al Serrallo, Javi,
la majoria també són per quedar-se tot el mes?
Doncs sí, sí, realment hi ha un grup dels fidels,
perquè n'hi ha molts que ja es repeteixen any rere any,
i podríem dir que dels 30, uns 25 són dels que es queden totes les setmanes
i després hi ha altres que ja es queden les dues primeres setmanes,
les dues últimes,
vull dir, però sí que ens movem tant d'aquesta trentena d'infants
durant tot el casal.
Els monitors m'imagino que no us moveu del centre,
és a dir, no feu intercanvi entre vosaltres, no?
Sempre esteu a la mateixa escola, o no?
Sí, sí, sí, sempre estem a la mateixa escola,
els monitors són els referents dels infants, de cada grup,
i en principi es queden sempre a la mateixa escola,
inclús ja hi ha un monitor que està com a responsable del grup infantil,
n'hi ha un altre que està com a responsable dels més grans, i així.
I en algun moment de l'estada és possible que hi hagi alguna mena de contacte
entre, per exemple, els nens de Sant Perí i Sant Paiols del Serrallo?
O això per qüestió logística és impossible?
No, no, sí que hi ha...
Amb Sant Perí i Sant Pau, exactament des del Serrallo,
però sí que fem intercanvis entre casals,
que un casal va veure un altre.
Per exemple, nosaltres, els del Serrallo,
anirem a veure els del Miracle.
I la tercera setmana, em sembla que és,
que tot el grup de grans anem a veure allà
i fem una activitat conjunta allà.
I passem el dia, doncs, el Miracle.
I els de Sant Perí i Sant Pau, Míriam, fareu alguna visita?
O rebreu alguna visita?
Rebrem, rebrem, nosaltres rebrem.
Vindran els de Bona Vista aquí a Sant Perí i Sant Pau a veure'ns.
Un dia.
Molt bé.
Sí, sí.
En els dos casos, tant Sant Perí i Sant Pau com al Serrallo,
Míriam, Sant Perí i Sant Pau, clar,
utilitzeu les instal·lacions del col·legi,
però una part molt específica o d'alguna manera podeu gaudir,
podeu utilitzar tot l'espai escolar?
Naltros ens deixen una part proporcional,
perquè l'escola és molt gran, amb totes les classes,
que les podem utilitzar,
podem utilitzar també el material de gimnàstica que ens acedeixen,
tots els patis,
vull dir que tenim un espai molt gran per gaudir una classe per cada grup,
vull dir que estem molt bé.
I en el cas del Serrallo, Javi, que el col·legi és més petit?
És més petit i tenim un hàndigan aquest any,
que estan fent obres, que estan ficant un mòdul
i hi ha una part dels col·lúmpios, la part infantil,
que en guany no hi podem accedir perquè estan fent obres,
però sí que tenim també un parell d'aules per cada grup
per poder fer les activitats i després el pati, que sí que és força gran.
Molt bé.
A més, aquí al Serrallo comparteixen també amb el casal d'estiu del patronat d'esports,
que està a la piscina, amb la qual cosa el festival que es genera allí al Serrallo és interessant.
Clar, perquè els del patronat d'esports deuen anar també a la piscina d'ahir al costat, no?
Exacte.
A l'hora d'esmorzar potser érem un centenar de nens.
On esmorzeu? Al col·legi?
Al pati, sí.
Al pati del col·legi?
Al pati, al pati.
Molt bé.
Míriam i Xavi, per anar acabant, algun missatge que vulgueu llençar als pares que ens estiguin escoltant?
Si tenen els nens, que estan tots bé, no?
I tant.
Estan ja estalvis i a l'algun els poden vindre a buscar.
Els cuidareu bé, no? Tota la setmana o tot el mes?
Tots els mesos.
I tant que sí.
Que ens hi fossin nostres.
Exacte, estem per això, per anar a acompanyar els chavals com ho fan els pares.
Igual, els ens estimem igual.
Molt bé, doncs, Míriam Gonzàlves des del Col·legi de Sant Pere i Sant Pau
i Xavi Saragossa des del Col·legi Públic del Serrallo.
Moltes gràcies, que us vagi molt bé la feina.
Gràcies, igualment.
A vosaltres.
I res, bon estiu als nens i nenes i als monitors i monitores, també.
I a l'hora de la vostra part. Gràcies.
Gràcies.
El contacte directe amb dos dels casals.
Recordem que n'hi ha fins a 10 distribuïts per diferents punts de la ciutat.
Jordi i Joan Josep, heu notat aquest any que el tema de la crisi s'ha notat.
Ja sé que vosaltres gestioneu els casals,
però d'alguna manera sou els que porteu l'activitat
i no sé fins a quin punt gestioneu la incorporació de les escoles o no
a tot el procés dels casals,
però teniu la sensació que la crisi és nota?
Sí, tot i que el plantejament oficialment és un plantejament de gestió,
lògicament, als casals, també.
És una estratègia, també, la Fundació.
A l'hora de treballar amb els nostres infants,
aquells que fem durant tot l'any,
amb la qual cosa hem participat molt i molt
amb tota la inscripció, amb tot el plantejament.
Hi ha un seguit de famílies que s'ha complicat molt la participació.
A més, la feina dels equips de primària, serveis socials,
fem beques aquests dies, era molt i molt important
per una història de necessitat bàsica de números, d'economia.
Inclús famílies, ens hem trobat famílies que s'apropaven al casal
i van dir, doncs, deixeu-nos les peles fins que cobrem,
que cobrem el dia 1, el dia 2 o el dia 10,
i fins que no les cobrem no podem fer l'ingrés per poder-los matricular.
Realment sí que ha estat una història, una història important.
Jo crec que aquí cal remarcar que hi ha hagut un esforç important
per part de l'administració i per part de les entitats
en mantenir el preu, en què el preu fos aquest simbòlic 25 euros per setmana,
que és un preu molt barat en comparació amb el que està ben per tota la ciutat
o per la comarca o inclús a Catalunya,
que el plantejament és justament fer accessible aquells infants
que a l'estiu no tingui exclusió.
El plantejament és que sigui igual que l'escola,
que sigui un especialista, que puguin anar a tots els infants del barri,
perquè també fa teixir una xarxa associativa diferent.
El fet que es facin en centres concrets i no a tots els centres de la ciutat
també respon a això, en què geogràficament els infants es moguin
i respongui també a una història de realitat social.
Segurament els casals d'estiu és la intervenció
juntament amb el pla educatiu d'entorn més heterogènia,
allò on podem trobar infants que tenen i infants que no tenen risc social,
i això també permet una construcció de valors,
de reforç i de generar comunitat.
Quanta gent arribeu a participar en tota aquesta moguda, Joan Josep?
Entre en xarxa i Fundació Casa l'Amic?
Si finalment acabem atenent cada una de les setmanes amb uns 600 nens i nenes,
bàsicament són unes ràtios d'1,8,1,10, són uns 60 i tants professionals
que varien al llarg de les setmanes, hi ha setmanes que són més i a vegades que són menys,
i cada una de les organitzacions, en cada una de les organitzacions
hi ha una persona que coordine, que s'encarrega que tot estigui al seu lloc,
que les piscines estiguin mantingudes, que les visites que farem a la caixa estiguin lligades,
que les entrades estiguin garantitzades, que els tinguem els tiquets dels autobús,
i un parell de persones més en cada una de les organitzacions a nivell de gestió.
O sigui que tranquil·lament una vuitantena de persones podem estar pedalant amunt i avall
i algun dia com avui estar-hi que totes perdudes, perquè...
Perquè és el primer dia, clar.
Has parlat visites a la caixa, què aneu a fer, doncs?
Anem a... Realment ens n'aprofitem una mica de tots els productes, serveis i activitats
que ens ofereix la ciutat i els que no ens ofereix els anem a buscar.
Abans us comentar, el plantejament és molt de sortir al carrer,
molt de fer coses que siguem molt visibles.
Penso que els nans i les nenes a l'estiu no han d'estar tancats i tancades en un espai
que sigui l'escola, que sigui el casal, que sigui res en concret.
Han de sortir al carrer, han de jugar, els hem de veure.
A nosaltres ens hauria agradat poder agafar tots els nans i nenes i vestir-los
no d'uniforme, evidentment, però donar-los una mica una samarreta, una gorra
amb un color identificatiu, que quan passéssim per la ciutat la gent ens preguntéssim
on van tota aquesta gent d'aquest color i que generés una mica de preguntes.
Però participem una mica de tot, anem a la Caixa, anem a Caixa Tarragona,
anem a agrupació mutua a fer-nos activitats, realment tot el que podem aprofitar
i els agraïm sobremanera el fet que ens permetin aprofitar-ho, ho aprofitem.
Així els nans i les nenes també surten de la rutina de l'escola,
a part que els portem al parc a jugar o a la piscina a banyar-se o a la platja
també a banyar-se, també aprofitem una mica els recursos de la ciutat.
Això es complica, tant hi ha algunes escoles que estan més a prop,
algunes més lluny, que hem de agafar l'autobús, però entenem que també forma part
d'aquest procés d'acompanyament als infants que moltes vegades els pares i les mares evitem,
doncs no, no, jo sempre vaig amb el cotxe o jo faig no sé què, o jo no el deixo al carrer
i a nosaltres ens motive sobremanera el que els nans i les nenes facin aquest aprenentatge.
El tema de les escoles, com funciona, Jordi?
Són les escoles les que s'apunten?
Això ho coordina l'Ajuntament amb vosaltres per qüestions de repartiment geogràfic o com funciona?
És necessari també que l'Ajuntament fa una crida també a les escoles,
aquelles escoles públiques que volen plantejar un casal d'estiu,
que poden acollir-lo, per exemple, l'esforç del Serrallo és important.
El tema de les obres, que dèiem, clar.
A zona ponent, aquelles que tenen obres, per exemple, s'han descartat automàticament,
sabent que hi haurà altres escoles que ofereixen l'oportunitat.
També té molt a veure amb l'AMPA, amb la associació de mares i pares de l'escola que vulgui fer-ho.
És a dir, és una vinculació de centre educatiu, AMPA, Ajuntament, entitat,
intentant sempre teixir tota la xarxa.
I realment la feinada que s'han pegat les empases és important,
amb tot el tema de les inscripcions, han fet una tasca brutal que se'ls ha de reconèixer també.
Abans comentaves l'heterogenitat de l'activitat,
és a dir, d'arribar a nens i nenes amb situacions molt diverses i molt plurals a la nostra ciutat.
Però sí que també potser val la pena destacar o remarcar que, clar,
estem parlant d'una activitat que arriben a famílies i a nens i nenes
que possiblement no tenen els recursos suficients per fer altres tipus d'activitats a l'estiu.
En fi, en un dia com avui o en les propers dies i setmanes veurem nens i nenes
que poden fer estades, colònies i campaments fora de la seva ciutat i del seu entorn habitual.
Aquí, com a mínim, estem donant aquest servei a nens i nenes
que potser no podran marxar una setmana de casa,
però sí que, com a mínim, fan altres activitats.
Sí, nosaltres fa dos anys que, lamentablement, no podem fer colònies
justament per aquesta història, perquè econòmicament és insostenible
o inviable per nosaltres i per les famílies.
Com no som capaços d'absorbir tot el pressupost a disposició,
el que fem és reforçar molt el casal d'estiu i també és una història continuada.
Les colònies serveixen per altres històries, serveix per desplaçar-se a la ciutat,
per descobrir altres formes, per no tenir a prop la família durant uns quants dies.
els casals plantegen una altra història, que és la de vincular l'escola
amb un espai de lleure, la família que pugui treballar
mentre l'infant està ben acollit...
És una història de...
Són serveis també oferts a la ciutat, en general, i a la ciutadania.
Els preus són realment irrisoris i això permet que fins i tot les famílies
que no tenim especial necessitat perquè jo tinc vacances
o perquè jo no treballo, estic a l'atur, el que sigui,
tinguis la possibilitat de dir, hosti, 25 euros de nou a una.
Ja m'està bé perquè el nen estigui en un espai, jugui, participi...
O sigui, que en aquest sentit sí que permet aquesta heterogeneïtat apoteòsica
i que permet també compaginar amb altres activitats
que facin els nans i les nenes.
Una qüestió pràctica per anar acabant.
Les inscripcions ja estan tancades, això no correspon a vosaltres?
Ho dir per si algun pare o mare, tiet o tieta despistats,
diuen, ah, però ja és tot això, i a més durarà fins a finals de juliol.
N'hi ha alguna possibilitat o com funciona?
Sí, hi ha possibilitats.
Si el plantejament en principi és que es van tancar el dia que es van tancar,
el que passa és que sempre fem el mateix,
que és allò de, carai, si hi ha les places, si hi ha els infants,
si hi ha necessitat, acollim-ho.
I normalment treballem a la pròpia escola, no?
El propi director del casal d'estiu fa...
És a dir, és qüestió d'adreçar-se a l'escola respectiva?
Cap problema, cap problema.
En principi, mentre hi hagi places, s'admetrà a tothom,
anar amb tot i per tot, evidentment.
L'experiència suposo que d'anys anteriors ha estat positiva.
No sé si heu retocat alguna coseta
respecte, per exemple, a l'estiu passat o el de fa dos...
Anem millorant.
Realment, l'estiu jo crec que estem reforçant molt el tema
de la coordinació entre les dues entitats,
la coordinació entre els propis casals,
una mica l'estructura horària,
doncs moure amb un avall,
o el plantejament de sortides,
ajustar, que no et toqui trobar-te amb el mercat
el dia que vas a la platja,
que és un espectacle interessant.
Bé, és anar ajustant aquelles coses que et van sortint,
que també van sorgir.
Canvis, canvis molts importants en aquest sentit.
O sigui, que cada any que anem fent activitats
ens permeten justament ajustar-nos.
Coneixem millor els centres,
coneixem millor els nens i les nenes,
coneixem millor els recursos de la ciutat,
repetim amb aquelles coses que ens motiven,
no repetim amb aquelles que ens motiven,
veiem quin dia és més interessant
fer la festa de Cloenda,
doncs no, siguem rucs,
no la fem l'últim dia conjunta,
perquè evitem el que cada casal
la pugui fer amb ells mateixos,
el dia de dormir que no sigui tal dia,
perquè generem mal de cap,
o sigui, una mica ja anem aprenent
i anem millorant.
Amb l'experiència s'aprèn i molt.
En fi, doncs, aquí estan els casals d'estiu
que s'han posat en marxa avui mateix
i que es perllongaran fins al 29 de juliol,
és a dir, durant tot aquest mes de juliol,
de nou a una repartit-se per 10 escoles públiques
de la ciutat de Tarragona
i gestionades, impulsades per Enxarxa
i la Fundació Casa l'Amic.
Joan Josep Izquierdo, Jordi Collado,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Bona feina, bon estiu,
i especialment a tots els monitors i nens i nenes
que gaudiran d'aquests casals.
Que vagi molt bé, gràcies.
Gràcies.
Adéu, bon dia.