Fins demà!
Sergi Casado, periodista del diari El Punt.
Sergi, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Esperem el quart convidat que s'incorpori de seguida
el també periodista Carles Gossalvez
per repassar entre tots plegats
algunes de les notícies més importants del dia i de la setmana.
La veritat, amb una actualitat local,
podríem dir que força tranquil·la pel que fa als temes,
però sí amb un cert tema de debat
que vull recuperar amb els nostres contartulis d'avui,
que és al voltant de la candidatura dels Jocs del Mediterrani,
de la candidatura Tarragona 2017,
amb la possibilitat que demà
el Comitè Executiu Internacional
atorgués a Tarragona
l'avançament d'aquests Jocs del Mediterrani el 2014.
I amb una certa polèmica política interna
entre els partits del govern i els partits de l'oposició,
especialment perquè el grup municipal de Convergència i Unió
ha dit públicament que està preocupat
per la possibilitat que Tarragona
assumeixi aquesta organització dels Jocs en el 2014,
és a dir, tres anys abans del premis.
M'agradaria començar pel Sergi,
per veure com a periodista com veu aquesta possibilitat.
Creus que Tarragona hauria d'assumir,
si ens ho donen finalment, els Jocs del Mediterrani el 2014,
o és massa arriscat pel conjunt de la ciutat
i també, per tant, pels organitzadors dels Jocs?
Jo crec que Tarragona,
com a ciutat que vol ser de referència,
almenys en uns Jocs que no són de tan calat
com puguin ser uns Jocs Olímpics,
que li puguin corresponir uns Jocs com els de la Mediterrània,
trobo que sí, que mai pot dir no.
Clar, llavors sempre hi ha matiros,
matiros en el sentit que, clar,
ara estem parlant que els Jocs es poden avançar,
i tot això forma part d'un...
Això significaria que la periodicitat dels Jocs
canviaria, potser, o almenys avançar-ho.
Una cosa poc sèria, molt poc sèria.
Ara, que Tarragona ho pugui assumir
i vulgui organitzar-los abans,
doncs jo, clar que sí,
ara després hem de pensar
estarà Tarragona preparada
quan a infraestructures, quan a equipaments,
quan a personal, quan a voluntariat, etcètera, etcètera.
I tu tens resposta per aquestes preguntes que et fas?
Jo no sé qui té resposta a això,
jo no sé qui té resposta,
però suposo que sí, que s'ha d'arriscar,
en aquesta veïda s'ha d'arriscar,
i per molt que diguin que estem en un període
de recessió econòmica,
en un període de...
en aquest context de crisi,
doncs suposo que en els mals moments
és quan poden sortir les oportunitats.
Deixeu-me saludar el Carles Grosal,
que ja ha arribat. Carles, bon dia.
Abans que parlin els dos regidors
que tenim a la tertúlia.
Carles, tu què faries?
Si demà ens diuen, Tarragona, 2014,
que no hi ha ningú més que ho vulgui fer.
Agafar-ho, sens dubte,
perquè a la vida...
Hem de ser valents.
A la vida passen trens
i a vegades fins i tot els has d'agafar en marxa.
A part, coneixo bastant bé
les profunditats de la candidatura
i penso que, primer,
que està molt ben elaborada,
després que hi ha els suficients
suports institucionals
perquè s'ha pogut tirar endavant
i, a més,
fer molts bons jocs del Mediterrani.
A part,
penso que,
per Tarragona,
seria importantíssim,
seria, sens dubte,
una de les notícies de la dècada.
Això ho hem de tenir en compte.
El temps,
un repte.
Ho hem d'intentar
i crec que ho podem fer.
Maribel,
per què Convergència i Unió?
Ha dit públicament
que està preocupat,
ha criticat fins i tot
que es pugui avançar tres anys
i que això seria un problema
per la ciutat.
Efectivament,
nosaltres hem dit
que estem preocupats
perquè no veiem gaire clara
la viabilitat econòmica
i el fet que Tarragona
pugui donar una resposta
a l'alçada de la ciutat
en aquest sentit.
No és el fet
que Tarragona
no pugui assumir els jocs,
això no ho estem discutint,
sinó el fet
que s'avancin
durant uns anys.
Aleshores,
nosaltres d'aquí al 2017
jo crec que teníem
prou temps
o més temps
si tu vols
per organitzar-nos
molt millor
inclús
donar una mica
de respir
en tot el tema
de la situació econòmica
que tenim
en aquests moments,
no tan sols a la ciutat
sinó en general
i bé,
i pensem
que el més factible
seria si,
evidentment,
si ens els donen,
fantàstic,
però que avançar-los
una mica arriscat.
I per tant,
si això passa esdemà,
2014?
Si ens els donen,
jo crec que Tarragona
jo crec que Tarragona
no pot dir que no,
però clar,
ens haurem d'espavilar
molt i molt
i veure tot el tema econòmic
com al final
s'acaben calçant
i que estigui tot
absolutament allò,
quadrat i ben lligat.
Perquè clar,
no és tan sols
el fet de les possibles
instal·lacions
que s'hagin de construir
o d'habilitar
pel tema dels jocs,
sinó després
hi haurà
un manteniment
d'aquestes instal·lacions
que Tarragona
té que tindre claríssim
que pot assumir.
Aleshores,
clar,
si la situació
econòmica actual
és la que és
i veiem
que això
tira endavant
i que hi ha
un canvi important
en aquest sentit,
home,
jo crec que l'Ajuntament
no tindrà problemes.
Ara bé,
si aquesta situació
persisteix
durant un any
o dos anys
ens agafarà
molt i molt just.
Aleshores,
clar,
tan sols una cosa,
és a dir,
si els que ara
han d'organitzar-ho
renuncien
per la crisi econòmica,
nosaltres som tan valents
a dir,
ho agafem,
clar,
això és un risc
importantíssim
per la nostra ciutat.
Aleshores,
el que clar
és que els projectes
que la ciutat
hagi de dur endavant
jo crec que s'han de dur
en pas ferm
i això és l'importantíssim.
A veure,
José,
què?
Què creus que passarà demà
per cert?
Ai,
no sé,
no sé,
això és una...
Per aquí
haurien d'haver començat.
Perquè potser no passa res,
que aquesta és una altra possibilitat.
És que demà
el que fan és una reunió
entre tot el comitè,
coordinador,
organitzador
i el Comitè Olímpic Internacional
o si tota la gent
que està involucrada
en l'olímpisme
per dir-li a
Bólos i Larissa
per dir-li a Grècia
realment
o per discutir
o per al final
dilucidar
si realment
ho pot fer Grècia
o no ho pot fer Grècia.
Això no vol dir
que demà
diguin
que Tarragona
és la que ha de fer
el joc del Mediterrani.
Potser és que també
ens estem avançant massa
els esdeveniments.
És que també hi ha rivals.
Ha de passar per un altre procés
que serà molt ràpid, segurament.
Perquè li podrien donar
alguna altra ciutat.
N'hi ha més ciutats
que estan ficades
dintre de la borsa,
no?
Aquesta possible
de dir
a veure
quina més
la pot tocar.
Bueno,
n'hi ha diverses ciutats
que estan ficades.
sí que realment
n'hi ha algunes zones
del món
que estan en una situació
complicada
en aquest moment.
Jo
el que diria
en principi
és que Tarragona
és una garantia
i per nosaltres
és un orgull
per els tarragonins.
La gent de Tarragona
és un orgull
estar
pràcticament
en els millors situats
d'aquest rànquing,
no?
D'aquestes grans ciutats
que n'hi ha posades
com inclús
Alexandria,
que és una ciutat
que té 4 milions
d'habitants
i que nosaltres
estiguessin
pel damunt
amb possibilitat
d'Alexandria.
Això és un orgull
per els tarragonins
i tarragonines
i dir que tenim
un esdeveniment
com aquest
que pot venir aquí,
que el Comitè Olímpic Internacional,
que el Comitè Organitzador
del Joc del Mediterrani,
que el COE,
que tot un seguit
de gent
que estan mirant
a Tarragona
com l'alternativa
segura,
tranquil·la,
capaç,
possible
de fer tot un seguit
de coses
d'aquest tipus,
per nosaltres
hauria de ser
realment
això,
un orgull.
Ara bé,
tenim un alcalde
que és una garantia
també,
és una garantia
per fer-li Ballesteros
no farà
que Tarragona
quedi malament
si hem de fer això,
si hem de fer això
i no posarem
tampoc
la ciutat
sota
el servei
dels organismes
internacionals
per poder sortir
d'una situació
sense que la ciutat
quedi res,
tampoc.
Això és una cosa
que està garantida
per aquesta persona
que tenim com a alcalde
en aquesta ciutat.
El que tampoc
podem fer,
i jo estic
absolutament d'acord
amb tots els tres
companys de taula,
és que pugui
passar una cosa
d'aquestes
que solament
passa una vegada
a la vida
o cap
i que diguéssim
allò de
no, mira,
és que no sé,
ara ho estem pensant.
A mi, no,
nosaltres estem disposats
a fer el que calgui.
Ara bé,
amb quina ajuda,
perquè l'ajuda
ha de venir tota
i nosaltres estem treballant
pel 2017,
estem treballant
molt bé
pel 2017,
la candidatura
està fent una feina
fabulosa
pel 2017
i estem molt enfocats
al 2017,
però clar,
ara s'ha de córrer
per intentar sortir
d'una situació complicada.
Nosaltres estem preparats
a córrer,
però amb ajudes,
que corri tothom.
Que corri l'Estat,
per exemple,
i que corri la Generalitat,
no?
M'imagino que serien
els que haurien
de portar més diners.
La situació econòmica
global és la que és,
i les presses
no són mai bones conselleres
de cap projecte.
Però un esdeveniment
d'aquest tipus
tampoc enfonsarà
el govern,
no enfonsarà el govern.
No, jo estic,
jo anava a dir
que el que passa
ara mateix aquí
als Jocs del Mediterrani
és a l'inrevés
del que passa habitualment
en altres candidatures.
Per exemple,
Madrid
es va preparar
per la del 2012
i no li va tocar
el 2012
i va seguir avançant
fins al,
crec que era
va optar
la del 2016.
Diria que
si no optés a una,
doncs continues treballant
per la següent.
Aquí és la contrari.
Sí, sí,
se t'avança tres anys.
Sense deixar el 2017,
sense deixar el 2017,
el que passa és que
si no es donen el 2014
ja no tindrem el 2017
perquè seria massa, no?
Però insisteixo
en el fet que
quan això canvia
la periodicitat
i s'avancin uns jocs
trobo que...
Sí, això és un altre aspecte
que planteja el Sergi
que des del punt de vista
d'imatge, no?
Des del punt de vista
d'imatge això és...
No queda gaire seriós,
podríem dir.
El comitè,
el comitè,
si alguna cosa
li té por
o el comitè olímpic internacional
és a fer el ridícul.
I per tant,
si fa aquesta aposta
perquè Volos
és incapaç
perquè pràcticament
no té ni candidatura,
no ha fet pràcticament
res de la seva feina,
òbviament,
si aposta
per organitzar-la
el 2014
ja es preocuparà
que les coses
surtin bé.
Estic convençut.
Després hi ha
un parell de factors més.
Si, tal com diuen,
comencem
a finals d'aquest any
a remuntar una mica
la crisi,
el panorama
pot ser una mica diferent,
cosa que jo no crec,
però bueno,
perquè la cosa
la veig bastant fumuda,
francament, no?
El que sí
està segur
és que si
organitzem
els Jocs del Mediterrani
això constituirà
un motor
precisament econòmic
per al ressorgiment
o si em permeteu
l'expressió
de Tarragona
perquè se generarà
una activitat econòmica
molt important
i òbviament
les ajudes
del Consell Superior
d'Esports
etcètera,
de la Generalitat
segur que arribaran,
segur.
Per tant,
pràctica unanimitat
amb les reserves
de la Maribel
en aquesta taula
per dir
si agafem la candidatura
si ens la donen demà.
Demà ho sabrem.
Demà ho sabrem.
Tranquil
que ho farem bé.
Totes maneres
ja ho veurem.
Sí, ho hem de fer,
que no...
El millor de totes maneres
seria que ens toqués
quan ens toca
que és el 2017.
Això seria l'ideal, exacte.
En fi,
altres temes
de l'actualitat del dia
i de la setmana.
Eleccions primàries.
Hi ha un partit
amb eleccions primàries
o que decidirà
aquest vespre
en assemblea local
quin dels dos candidats.
Avui no tenim cap representant
d'Esquerra Republicana
a la taula
però sí m'agradaria abordar
el tema de les primàries
en general
en els diferents partits
perquè tenim, per exemple,
primàries
al partit dels socialistes
a Barcelona
i en altres ciutats
del país.
Sergi,
tu creus que és un bon sistema
això de les primàries
o que els partits
només fan primàries
quan les coses
no estan clares?
No estan clares.
En primer lloc,
ahir vaig parlar
en fons del partit
i em van dir
que primàries
no són.
no són.
És una assemblea
en la qual es decideix
entre dos candidats.
Sí,
tècnicament és així
perquè primàries
hauria d'haver
un procés,
una mesa electoral
que es constatueixi
i un horari
perquè els militants
vagin a votar.
Un cop fet aquesta precisió
que me la van fer a mi ahir
segurament no,
no és veritat.
No fan campanya,
vaja.
Exacte.
No, no fan campanya.
Pública.
Jo he vist eslògans
del Quim Vendrell
pel Facebook.
Diu,
a Tarragona...
És que ara les campanyes
es fan virtuals,
no es fan
enganxar cartells.
Amb la cara descoberta.
Amb la cara descoberta.
És a dir,
sí,
tot això forma part d'un...
Hi ha fractura
per molt
que no es vulgui vendre així,
però hi ha fractura,
no hi ha
cohesió total,
hi ha...
Trobo que dos discursos,
dos discursos
que cada cop
s'han anat
allunyant més
i la militància
i la militància també
i suposo que
en l'assemblea d'avui
jo crec que hi haurà
un guanyador clar.
Sí?
Vols fer la porra?
No, no, no.
No, no, no, no, ni molt menys.
Carles,
si tu compreus això
de les primàries en general,
perquè tenim, per exemple,
el procés de Barcelona,
on sí que són primàries
entre dos candidats socialistes.
Jo crec que les primàries
és un exercici democràtic
dins del partit
molt important.
que no l'altra cosa
és que es facin sempre
després d'una davallada electoral.
Aquesta és una altra qüestió.
Estaria bé fer-la sempre, no?
O gairebé sempre.
Jo penso que seria
un bon exercici
pels propis partits.
I els nostres regidors,
que pertanyen
a dos grups polítics
que no tenen res a veure
amb Esquerra Republicana,
però en fi,
què volen comentar?
Sense entrar a analitzar
si aquest partit
ara, doncs,
farà una assemblea
o farà primàries
o a Barcelona
hi haurà primàries.
Jo entenc
que les primàries
és un bon exemple
de democràcia interna.
El que sí,
també entenc
que aquestes primàries
no només
han de passar
quan hi ha
un problema,
una crisi,
i el que també entenc
que fer això
a tres mesos
de les eleccions municipals
és una mica complicat.
És una mica complicat
perquè
prou feina
tenen els ciutadans
a reconèixer
no tan sols
unes sigles,
que les sigles,
doncs,
evidentment,
és una marca,
sinó un candidat,
a conèixer el projecte
del candidat,
a conèixer com
el candidat
defensa
el que ell pensa
de la ciutat,
no?
Comparar sobre
a tres mesos
d'unes eleccions,
no?
Oi,
prou feina
tenen els partits
per preparar
la seva maquinària.
Jo entenc que sí,
que primàries,
assemblees,
el que vulgueu dir-li,
eh?
Sí,
perquè això,
doncs,
alimenta la democràcia
tan interna
com externa
dels partits,
però,
clar,
amb una mica
d'allò de serietat
i de terminis,
no?
però si no tindran
res,
o sigui,
si no hi ha
temps per res,
res,
és a dir,
què vols dir,
que són massa tard
que es fan
en aquestes...
Si estem parlant
d'un procés
de primàries
i el que deia la Maribel
per conèixer el candidat,
per conèixer el projecte,
quin temps hi ha hagut
aquí per conèixer
el projecte
de ningú?
Jo considero
que és
estic amb tu
o estic contra tu.
Exacte.
És a dir,
en aquest cas concret
d'Esquerra Republicana
de la taula.
Que els resultats
en general
que puguin derivar-se
d'aquestes possibles
primàries
o assemblees,
no sé si tampoc
són uns resultats
massa significatius
pel fet de dir
que conec
el que aquest candidat
vol per la nostra ciutat
o per...
Sí,
a vegades també és veure
si hi ha moltes diferències
ideògiques
o de programa,
no?
Estic amb tu
o estic contra tu.
Les primàries
sempre són internes,
sempre són internes.
Sí que és veritat
que,
a veure,
els grans països
democràtics
d'un punt de vista
més coneguts.
Tothom quan parla
de primàries
se'n recorda
d'Estats Units,
no?
Les grans primàries
són les nord-americanes,
no?
Aquelles grans primàries
en les que s'enfronta
un candidat
amb un altre,
dos o tres
o quatre candidats,
no sé quants,
molts,
al principi molts,
al final queden dos,
no?
I són aquelles primàries
que eligeix
cada partit
dintre d'així mateix
perquè tenia
el millor candidat
cap a l'exterior,
no?
I és fruit d'un procés
llarguíssim.
Molt llarg,
llarg,
d'un any i pico,
no?
No sé quan.
Que aquí no l'aguantaríem
segurament.
Bueno, segurament no.
No l'aguantaríem
els polítics,
no vols dir?
Ni els ciutadans.
Però és per ser president
dels Estats Units,
vull dir que és una cosa
potent,
molt potent,
no?
Aquí les primàries
les fem una mica
més,
sense que això
pugui donar-s'hi
com un mal comentari
o una crítica,
fem més els partits
progressistes,
fem més els partits
de l'esquerra,
de la banda de l'esquerra.
I els partits
de la banda de la dreta
tratant de
menospreciar una miqueta
o sigui,
menospreciar,
perdó,
el que són les primàries,
o sigui,
intentar desqualificar
una miqueta que les primàries,
no la Maribel,
que ho ha dit molt bé,
la Maribel,
que jo estic absolutament
d'acord amb ella,
i jo no catalogo
la Converència Unió
Massa de la dreta,
potser és un centre de dreta
més o menys...
Més o menys...
Ara,
si tu t'has donat
preludida malament,
no és això.
No ens desviem
en qüestions filosòfiques.
Jo el que vull...
Hi ha partits que fan primàries
i hi ha partits que no en fan.
El que vull dir
és que és una cosa
molt interna,
molt interna,
i que Esquerra Republicana
el que farà,
en aquest cas,
i altres,
també ho farem nosaltres,
és,
dintre de la nostra estructura,
trobar el millor candidat
per presentar-lo
a la societat.
Els socialistes de Tarona
hi haurà un candidat alternatiu
a l'alcalde primàries?
No,
clar que no,
clar que no,
clar que no,
el que passa és que,
segurament,
la nostra cultura
és la d'obrir
i la participació
de tota la gent
i dir qui és el millor candidat,
tothom dirà
per fer-li Ballesteros,
és que si no ho diu algú
agafarem pel bigot
i l'emportarem
per una altra posició.
Això demostraria
que, clar,
les primàries
només es fan
en situacions de crisi,
no?
No, no, no,
no,
també se'n fan
en situacions de no crisi.
Nosaltres...
Home,
les primàries de Barcelona
dels socialistes
es fan en un context...
El que passa és que
n'hi ha un enfrontament aquí,
aquí n'hi ha dues o tres candidatures
quan se fa...
Una cosa és que
n'hi ha ja dues o tres candidatures
importants
i una altra cosa
és fer primàries
i que solament
es presenti
un candidat
i que la gent voti
aquest candidat
perquè si es presenta
un candidat
i la gent no el vota,
ostres,
doncs molt malament,
no,
queda aquest candidat.
Tu imagina que tot va molt bé
i que es presenta un candidat
i que la gent no vota aquest candidat.
La gent interna no el vota.
Per tant,
ostres,
no accepta el partit mateix,
no?
Per tant,
se'n fan en crisi
i sense crisi.
Què n'has a dir?
No,
que no hi ha...
i canviem de tema.
No hi ha cultura
de fer primàries
en el nostre país
i només es fan
quan hi ha dissensions internes.
Això és obvi.
Us en recordo
d'aquelles de Borrell,
el Múnia,
de la crisi aquella del PSOE?
Sí,
les més famoses,
no?
I ara tenim aquestes
de Barcelona,
dels socialistes.
En fi,
veurem aquí a Tarragona
què passa aquest vespre
amb l'Assemblea d'Esquerra Republicana,
una qüestió interna de partit
que també volia abordar
en aquesta tertúlia.
I ara els hi proposo
canviar
i parlar de qüestions més ciutadanes
a propòsit
de l'entrevista
que vam fer dimarts
amb el nou delegat
del Govern de la Generalitat
a Tarragona,
Joaquim Nín,
perquè va parlar
d'alguns equipaments
que ha de fer la Generalitat
aquí a la ciutat
i, a més,
dos equipaments
o dos projectes
geogràficament
molt propers
que són el Complex Esportiu Sant Jordi,
en fi,
aparcat i col·lapsat
des de fa mesos
amb una història
que gairebé ningú sap
com treure l'entrellat
i, d'altra banda,
amb les declaracions
que va fer també
el nou delegat
dient
que el projecte
que plantejava
l'anterior delegat,
l'anterior govern
de destinar
als futurs terrenys
de la presó
quan la presó
els cintars
s'envasin
a la nova presó
del Callà,
aquell projecte
d'unificar
en un gran edifici
totes les instal·lacions
de la Generalitat,
doncs,
Joaquim Nín
va dir
en aquesta entrevista
que era un tema
que quedava aparcat
per la crisi econòmica
i que hi havia
moltes altres prioritats.
Davant d'això,
per cert,
els veïns
de la zona del Carregoll
i de l'Avinguda d'Andorra
també han demanat ja
en reunions
pels dos temes,
pel Complex Sant Jordi
i pel tema de la presó
han demanat reunions
amb el delegat.
Carles,
que a més no és per res,
és periodista,
però en fi,
és veí de la zona
i per tant especialment
interessant,
m'imagino,
en els temes.
Què et semblen?
Per part del Complex Sant Jordi
jo penso que s'hauria de fer
d'una vegada
perquè ja ha quedat un solar
i els veïns,
a més,
però què fem?
Rescindim el contracte
d'aquella empresa
que té l'adjudicació
i que no ho pot tirar endavant
per la crisi?
Òbviament s'ha de replantejar
el projecte
perquè aquell era
un projecte
de molts milions d'euros
i de difícil
l'assumpció econòmica
per part dels gestors
a posteriori.
Potser caldria fer
una cosa
amb menys volada
però fer-la,
i fer-la bé,
lògicament.
I en quant a la presó,
home,
el que no volem
els veïns de la zona
és que la presó
quedi buida de gent
durant anys.
Perquè...
Que sigui una xar 3.
Exacte,
que es converteix
en una...
Com tu dius,
en una mena de...
Un edifici
sense presoners,
sense interns,
no?
En una mena de...
Sí.
Penso que s'hauria de fer
una mica de números
quants locals
té la Generalitat
llogats de Tarragona,
quan són de compra,
fer els números
perquè, home,
potser tot i la situació
de crisi,
aviam,
tampoc es pot paralitzar
el país.
Alguna cosa
haurien de fer.
Sí que hi ha
altres prioritats,
però insisteixo,
d'aquí a un any
s'inaugura
la nova presó
del Catllà.
Hem de fer
alguna cosa amb això.
No pot ser,
com tu dius,
una nova chartres,
ni molt menys.
Sergi.
El Puff
és pel Complex Sant Jordi,
m'imagino.
És que tothom
diu Puff.
Sí,
jo tinc la sensació
personal
que fa temps
que s'està intentant
parlar amb l'empresa
o amb la societat
concessionària
per rescindir el contracte.
És que no...
Ningú ho entén.
I com que ningú ho entén,
estaríem aquí
il·lucubrant.
Però què deu passar?
Que no es pugui fer
la rescissió?
O falta voluntat?
Perquè l'anterior govern,
com que ja marxava,
va pensar...
Primer es va dir
que era perquè no tenien
per falta de finançament.
Després,
sí,
que al final
va haver una...
No tenien diners.
No tenien diners.
No sé cosa,
no sé cosa,
no sé cosa,
gairebé no s'ha sentit.
Surtint-ne d'excuses
que l'Ajuntament
no havia donat els permisos.
Sí,
després tema...
Permisos.
Scuses,
excuses.
De licències.
Tu què faries?
Tu rescindiries el contracte
i començaries de zero?
Jo,
sí,
però un ultimàtum,
perquè també hi ha hagut
peticions de pròrroga
que han transcendit
al cap d'uns mesos
i que la Generalitat
no els va concedir.
Jo,
rescindí contracte.
I nou projecte
i més petit,
com deia el Carles,
també?
Canviar el projecte
molt més racional
i molt més de dir...
Aquest no sé com costava,
20 o 21 milions d'euros.
21 milions,
de llavors,
imagino que al final
serien igual 25 milions,
24.
I del tema de la presó,
algun comentari?
I del tema de la presó,
jo estic amb Carles Vuita,
és que per molt que hi hagi
la crisi econòmica
i la situació de...
i el context de recessió
no pot ser sempre
l'excusa
per dir
que això s'aparca.
És que si no,
estem aparcant-ho tot.
Estem aparcant-ho tot.
A més,
si em permeteu,
aquesta zona fa molt pocs anys
estava,
entre cometes,
allunyada del centre de Tarragona.
Avui dia,
amb l'arribada del Corte Inglés,
s'ha convertit
en el centre,
en la prellongació
del centre
que és la Rambla Nova de Tarragona.
que, a part,
jo tampoc sé
si gent del Corte Inglés
al instal·lar-se aquí a Tarragona
part del contracte
pot ser no firmat,
però verbal,
diuen,
senyores de Tarragona,
estem aquí,
però queda clar
que la presó
se'n va.
La presó
no mossega
com a edifici,
però no...
És un contrast,
clar.
És la imatge
d'un flamant centre comercial
i al davant d'un edifici
com el de la presó.
T'obre de delinqüents,
clar.
Per ser-hi,
però si em permeteu
fer un petit matís
als veïns,
la presó
no ens fa cap nosa,
eh?
Cap nosa.
Ni la notem que hi és, eh?
Que queda molt clar,
també.
A veure, Maribel.
Molt bé, Carles.
Molt bé.
Complex Sant Jordi.
Què fem?
En primer lloc,
cal deixar molt clar
que aquest tema
està aturat
fa molts anys
i que el nostre govern
té secretari general
de les portes
de fa una setmana
que el nostre delegat
a la ciutat,
el senyor Nin,
doncs s'ha incorporat
s'ha incorporat
al lloc
de fa poc temps
i el que cal d'entrada
és analitzar el projecte
legalment
per veure
què s'ha de fer
i com s'ha de fer.
Aleshores, clar,
jo entenc
pel poc que conec
a les dues persones
què serà
o què es farà
de la forma
més racional possible
i més beneficiosa
per la ciutat.
Perquè nosaltres
volem tirar endavant
aquest projecte.
Però si a tu
et demanessin l'opinió
tu insisteries
en l'empresa
o rescindiries el contracte?
És que s'ha de tocar
de peus a terra
i que el projecte
que hi havia
era un projecte
que jo,
vaja,
jo per mi
ho creia el Carles,
ja no només
pel fet de la construcció
sinó després
pel posterior manteniment
i pel suport
o sigui,
és que clar,
vull dir,
els números
que sortien a la premsa
del que haurien
de pagar
els associats,
els usuaris,
jo crec que era
una mica elevat.
El tema de la presó,
si jo no recordo malament
vaig sentir el senyor Nin
en aquesta emissora
dient que
hi havia temes
molt importants
que s'havien de dur
a terme.
Ell, per exemple,
va posar d'exemple
que la ciutat judicial
abans és prioritària
que fer la seu
de la Generalitat.
Jo no vaig sentir
que el senyor Nin
digués aquest tema
del desestiment.
Va dir que
donada la situació
econòmica
s'havia de prioritzar.
Va parlar de partres.
S'havia de prioritzar.
I per tant,
jo entenc
que, per exemple,
la ciutat judicial
és importantíssima
per la ciutat.
Importantíssima
pel bon funcionament
no tan sols
dels temes,
sinó
per
que les persones
que treballen
dintre del món judicial
estiguin
el més còmodament possible
i treballin
de la millor manera possible.
Per tant,
jo estic segura
que s'abordarà
el tema de la presó
en el moment
que es vegi
que es pot abordar
i que es farà
de la millor manera possible.
Però, clar,
vull dir,
s'ha de prioritzar
i quan es prioritza
sempre hi ha algú
que li toca
quedar en segon terme.
I això no vol dir
que no s'hagi de fer res.
No, no.
Evidentment,
la ciutat judicial
és prioritària per mi.
De tota manera,
penso que
s'hauria de començar ja
a treballar
sobre el projecte,
sobre què volem fer
amb aquell espai.
Aquest és un altre tema.
Simplement per guanyar temps.
Aquest és un altre tema.
És el que diuen els veïns.
Avui els hem sentit
en unes declaracions
a tarrar una ràdio.
Saber què es vol fer.
No és que estiguin reivindicant
que ja vagi
la seu de la Generalitat,
però sí tenir clar
què es pot fer
als terrenys de la presó
quan els interns
vagin al callar.
Aquest és un altre tema.
Fer projectes i propostes.
Exacte.
El que passa és que a nosaltres
ens agrada anar bastant
sobre segurs
quan anunciem
o quan diem
el que es farà.
Aleshores, clar,
fer volar coloms no.
José.
Bé, jo...
Sant Jordi.
Jo començo
per la presó primer.
Jo que sé que el senyor
Ninc és un home
molt intel·ligent
i que vol fer les coses bé,
confio bastant,
confio molt
en que es tindrà
molt en compte
l'Ajuntament,
l'alcalde.
Perquè no hem d'oblidar
que estem en una ciutat.
I que si la ciutat judicial
és prioritària
per al senyor Ninc,
també se tenia que preguntar
si és prioritària
per a l'alcalde.
Perquè
és molt possible
que la zona
propera
o la zona
de la presó
tinguin una certa importància
també per als veïns
de la zona.
I si estem,
no sé,
ja estic dient,
i si estem,
no sé,
fa 20 anys
que no tenim solucionat
el tema
de la ciutat judicial,
doncs podem estar
dos anys més
sense solucionar,
però els veïns
de la zona
no poden estar dos anys
en una situació
absolutament precària.
I això
em consta
que el senyor Ninc
ho té molt clar
i que no tindrem
problemes
i podrem solucionar
aquest tema
de la presó
i el tema
de la ciutat judicial.
No volem que es pugui
convertir,
això com heu dit abans,
en una escola d'idiomes
o en una mena
de xaltre
o qualsevol altra cosa,
que no estigui
en aquella situació.
Per tant,
jo sí que entro
amb ganes
i amb ganes
de tirar endavant coses,
tirar endavant això
en col·laboració
amb l'Ajuntament,
en col·laboració
i l'alcalde
sàpiguen
què és el que interessa
fer a la ciutat.
Després,
el tema
de la zona
de Sant Jordi.
A veure,
això ja fa
no sé quants anys,
molts,
molts,
que estan en una situació
absolutament precària,
que no funcionava
com a zona esportiva,
com d'humana,
feia molt de temps,
molt de temps,
que va passar
d'un departament
a un altre departament
un munt de vegades,
que va passar
a la URB,
que la URB
el va tornar,
que no se van fer
inversions dintre
i tot el material
que hi havia dintre
estava d'aquella manera,
de qualsevol manera,
tot absolutament obsolet,
perquè jo el vaig
tenir d'agafar
perquè ho pogués
utilitzar l'ADT,
l'ADT que estava jugant
quan va començar a jugar
a l'ADCO bronze,
o a l'EP bronze,
i em van dir
en un moment determinat
la gent de la federació
aquestes cistelles
no serveixen,
perquè són molt antigues,
no valen,
vaig tenir a comprar
noves com les que tenim ara
perquè aquelles no servien,
van sortir del Sant Jordi,
vull dir,
era molt antic,
estava molt malament utilitzat,
ja feia molt de temps.
Quan nosaltres vam entrar
vam impulsar,
vam entrar a governar,
quan l'alcalde Ballesteró
va entrar d'alcalde,
vam impulsar
que això s'agilissés
d'alguna manera
per tirar endavant un projecte.
Va haver quatre empreses
i en aquest país
això de les empreses
és molt sagrat
que van presentar
entre altres moltes
en un concurs
i van guanyar el concurs
però van presentar
un preciós
concurs per a la ciutat.
Aquí anava el cortinglès
que ja està,
està al centre de la ciutat
perquè la Rambla
ha crescut moltíssim
i per tant
està al centre de la ciutat
i nosaltres volíem
un projecte bonic,
maco,
de qualitat
i és el que vam presentar,
un projecte bonic,
maco,
de qualitat.
El problema
és que vam entrar
en la crisi aquella
i ells van tenir problemes
per trobar
els finançaments necessaris
per tirar endavant
aquest projecte.
I ara què faríem,
segons tu?
Que sigui el millor?
No és fàcil
perquè el senyor Ninc
i torno a parlar
una altra vegada
era una qüestió complicada
el que s'havien trobat,
molt complicada
i per tant
estàvem buscant
la millor solució
que suposo
que és el que estaven fent
exactament els altres abans,
intentar buscar
la millor solució.
Quina és la millor solució?
Són les mateixes declaracions
que havia fet
Xavier Sabaté fa uns mesos.
No poden passar
pel damunt de la llei
i si n'hi ha
uns adjudicataris,
perdoneu,
si n'hi ha uns adjudicataris
ha d'haver un procés
per treure aquesta adjudicació,
d'acord?
I aquest procés
és el que han de fer,
suposo.
El que passa és que això
el que deien el Carles i el Sergi
de rescindir el contracte
tot això
retardaria moltíssim el projecte
i és a dir,
podríem tenir aquest xular
anys i anys.
Quants anys fa que està?
Però escuteu-me una cosa,
és cert que es podria retardar,
no sabem quant de temps.
Home, seria començar de zero, no?
No sabem quant de temps.
Si hem de fer un nou projecte...
S'ha de començar de zero, sí.
I s'hauria d'indemnitzar
l'empresa concessionà.
Bueno, depèn del que hagi complert.
No ha complert tampoc aquesta empresa.
S'hauria de mirar
les clausures del contracte
perquè aquí ningú sap que hi ha.
I també s'hauria pogut mirar
a la segona empresa
que va quedar...
A la segona empresa
que és el concurs.
En el concurs.
Que tinc constància
que sí que es va arribar a parlar.
Que era Vixen i que...
Vixen i tres més, eh?
Vixen aquària.
Perquè hi ha un útel de quatre empreses.
Una útel, sí, sí.
I que en aquell moment...
Però això s'ha desestimat, per exemple?
Tu ho saps?
Algú ho saps?
No, algú ho sap.
Deixem una mica de marge
que la gent pugui treballar.
És a dir,
és que això pràcticament ha caigut
a les nostres mans
fa no res.
Aleshores,
s'ha de veure
el que s'ha de fer.
Jo estic convençuda
que s'hi està treballant
amb aquest tema,
tant des de Tarragona
com des de Barcelona.
Perquè sabem que és un tema
transcendental per la ciutat.
El que passa és que jo, clar,
sortiria moltes preguntes
si seria millor donar-li
a la segona empresa
si fos possible
però mantenint el projecte
que alguns de vostès
han considerat excessiu
o seria millor
refer el projecte
i fer-lo molt més senzill.
No, excessiu no.
El projecte era molt maco.
Estàvem molt maco
i gairebé 17 milions de deures
el segon.
Potser una modificació
de projecte
no és tan costosa
com un projecte nou.
És que, clar,
s'han de buscar
totes les alternatives possibles
per a lleugerir el tema.
S'ha de complir la llei.
I la llei segurament
és acabar en un projecte
per poder començar un altre.
I l'administració és lenta
sobretot quan es topa
amb aquestes qüestions.
I si hi ha incompliments
de plaços, en fi.
Aquest és un problema important
amb el que ens trobem
tots,
totes les administracions.
Si em permeten una expressió
d'aquelles populars
és un bon marrón
que ja tenia l'anterior
govern de la Generalitat
i que té el nou govern
i el nou delegat.
A veure si se n'en surten
ben aviat.
Acabem parlant, doncs,
del tema del Sant Jordi
i dels futuros
que tinguin els terrenys
de la presó en aquesta tertúlia
que avui hem compartit
amb el Carles Gossalvez,
el Sergi Casado,
la Maribel Rubió
i el José Cossano.
Tots quatre, moltes gràcies.
Que vagi molt bé
i fins la propera.
Bon dia.
Bon dia.
Bé, Bé.
Bé.
Bé, Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.