logo

Arxiu/ARXIU 2011/MATI T.R. 2011/


Transcribed podcasts: 700
Time transcribed: 13d 15h 34m 27s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i a l'hora diferent.
Dilluns 14 de novembre, molt benvinguts una setmana més
a l'Espai Tothom de Tarragona Ràdio,
on ja us sabeu que les discapacitats són d'allò més normals
i és que dedicarem els propers minuts a parlar precisament
de temes relatius al món de les discapacitats.
Avui hi ha un programa a tapeït de continguts,
tenim dues entrevistes per davant,
de seguida us explico de què parlarem al sumari del programa,
abans però deixeu-me que us saludi.
Un servidor, Miquel González, a davant del micròfon
i a la part tècnica avui tenim,
tenint cura que tot soni com ha de sonar la Núria Cartanyà.
Molt bon dia, comencem.
Avui parlarem amb la tarragonina Carmina Ferrer,
que ja la tenim als estudis de Tarragona Ràdio.
De seguida la saludem, abans repassem els continguts del programa.
La Carmina ha estat guardonada amb un dels premis
a la solidaritat i la superació que atorga
l'Organització Nacional de Sex, l'11.
De fet, el passat dilluns va estar per Barcelona a recollir-lo
i després ens explicarà com va anar aquesta nova experiència,
com ella ho defineix.
També parlarem de les eleccions del proper diumenge
i és que a falta de menys d'una setmana per a les generals.
També parlarem amb el José Ángel Carrey,
impulsor del vot accessible,
sobre unes informacions una mica contradictòries
aparegudes recentment a la premsa
sobre un nou sistema de votació accessible
i que parlen d'un nou sistema a través de la veu.
Li preguntarem al José Ángel Carrey
què hi ha de cert en aquestes noves informacions
i una mica per aclarir les possibles confusions
que això pugui generar.
Us recordo, a més, que teniu vies de participació,
maneres per posar-vos en contacte amb nosaltres,
el correu electrònic, l'adreça és
tothom.arroba.tarragonaradio.cat
tothom.arroba.tarragonaradio.cat
allà ens podeu enviar les vostres sugerències,
les vostres consultes, qualsevol idea
per a què puguem tractar-ho al programa.
La nostra pàgina al Facebook, a facebook.com.tothom
amb gairebé 250 seguidors
i el nostre perfil al Twitter, a twitter.com.tothom.tr
Són aquestes les vies de participació.
Nosaltres obrim l'espai de l'entrevista.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio
perquè les diferències són d'allò més normals.
Reconeixer 11 persones o entitats que destaquen
per l'estímul i la defensa de la integració
de les persones amb qualsevol tipus de discapacitat
o pel seu afany de superació en l'àmbit de Catalunya
és l'objectiu, un dels objectius dels Premis 11 Catalunya
a la solidaritat i la superació
que han arribat enguany a la seva sisera edició
i que es van atorgar el passat dilluns a Barcelona.
L'11 Catalunya convoca aquests premis cada dos anys
i enguany el jurat ha decidit atorgar
els 11 guardons a entitats com la Fundació Privada
Al Temp de Girona, a la Maria José Vázquez,
a títol pòstum, la que fou fins fa poc presidenta de Com,
en parlàvem la setmana passada,
o a la sèrie de televisió Polseres Vermelles
o fins i tot a la ràdio, al mitjà radiofònic
com a servei social.
Els Premis 11 Catalunya a la solidaritat i la superació
reconeixen també persones que han treballat
i lluitat per la superació individual
des dels seus àmbits d'actuació,
més en l'àmbit personal.
Seria pot ser el cas de la tarragonina Carmina Ferrer,
una de les guardonades també el passat dilluns.
Aquí ja saludem.
Carmina, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Enhorabona pel premi, primer que tot.
Moltes gràcies.
Abans de començar.
Moltes gràcies.
Dilluns passat a l'Auditori 11 Catalunya
en un acte conduït per la periodista Núria Soler,
la presentadora del Trenotícies Migdia de TV3.
Relata'ns com va anar l'experiència, com va ser?
Bé, com dius tu, va ser un acte a l'Auditori de l'11,
conduït per la Núria Soler.
Va estar bé, va ser un acte bastant àgil.
Es va fer lliurement de premis,
hi va haver diverses xerrades.
Va estar bé, va ser diferent.
Com tenies a ventes, tu, que t'han atorgat aquest premi?
Doncs, per una trucada de telèfon.
És allò tan típic, no?
Que et sona un dia el telèfon i et diuen...
Ostres, està tocat un...
Em sona el telèfon i em pregunten si soc Carmina Ferrer,
dic que sí,
i em diuen que em truquen del Departament de Comunicació de l'11
per dir-me que se m'havia concedit un premi.
I la veritat és que em vaig quedar bastant parada,
perquè no sabia res.
En aquell moment, què et passa pel cap?
Què penses?
La veritat és que vaig pensar que era una broma.
Sí.
Li vaig dir, li vaig dir al noi que em trucava, li vaig dir
això és una broma o què?
Em vaig quedar molt parada.
En primer moment, clar, et sobta, no?
És el que tu deies.
Sí, sí, em sobta perquè, clar, et diuen
t'han concedit un premi i jo vaig dir
i qui ha presentat la meva candidatura?
Clar, perquè tu no en sabies res.
No, no en sabies res.
I com se n'assabenten ells de què existeix Carmina Ferrer
per donar-li aquest premi?
Jo crec que ells se n'assabenten a través d'un reportatge
o d'un article que va sortir al Diari de Tarragona
fa sis o set mesos.
Una entrevista, sí, que et van fer al Diari de Tarragona.
El company Raül Cossano feia aquesta entrevista.
Llavors, vas a recollir aquest premi.
Una estatueta, diu a la nota de premsa,
una estatueta creada per l'escultor sorsec Andrés Clariana.
Te l'abandona, no?
És cert, podem corroborar-ho.
Sí, sí, la tinc.
I què tal?
Bé, és bonica.
Sí, sí, sí.
Doncs, més enllà d'aquest premi,
que seria més el fet anecdòtic
i el fet que ens servís una mica com a excusa
per parlar amb la Carmina Ferrer,
i és que, Déu-n'hi-do, Carmina,
perquè, si et sembla, i si m'ho permets,
repassarem una mica la teva vida
fins a arribar a l'actualitat.
Amb 17 anys tens un accident de moto
que et deixa amb cadira de rodes.
Què penses en aquell moment, quan passa això?
Què et passa pel cap?
Fa tant de temps que, si et dic la veritat,
no me'n recordo gaire.
Però algun...
Vull dir, era molt jove, què et passa pel cap?
Clar, ets molt jove, però estàs en aquell moment
de moure't, de voler fer coses...
Clar, estàs en aquell moment que se t'atura tot.
Clar, exacte.
Se et para tot.
Aleshores, penses...
No ho sé què penses.
Penses que t'ha tocat
i que estàs allí,
has de ballar el ball que toquen
i et deixes portar una mica pel que passa, no?
De fet, fa unes setmanes parlàvem
amb un company psicòleg
sobre el tema de l'acceptació,
la superació de la discapacitat sobrevinguda
i ell ens deia
no crec en això de les fases
que vas passant fases d'acceptació,
sinó que simplement fas un canvi d'estratègia.
No sé si va ser el teu cas, Carmina.
Que te vas plantejar allò,
doncs ara he de fer el mateix,
però amb una manera diferent, no?
O com ho veus?
Sí, suposo que sí.
És que és molt complicat,
o sigui, no és fàcil d'explicar.
I com que tu estàs a l'hospital
i et deixes portar una mica, no?
O sigui, jo penso que hi ha un moment,
el moment inicial,
és tan fort el que t'ha passat
que realment no ho pots assumir,
no ho pots assimilar.
Per tant, et deixes endur.
Llavors fas el que et diuen que facis.
Potser és quan va passant el temps
que te n'adones compte
i jo crec que quan jo realment
me vaig adonar del que hi havia,
és quan vaig sortir de l'hospital.
Clar, és quan has de tornar a enfrontar-te
amb la vida quotidià.
Exactament, exactament.
És quan estàs al teu carrer
i veus que aquella escala
que no t'hi havies fixat mai que hi era,
ara no la pots pujar.
Clar, el canvi de vida és dur
i és potent
perquè t'has d'adaptar
a una nova condició
que és com viure,
i mai millor dit,
amb una cadira de rodes.
Tot i això,
suposo que després
d'aquests primers moments
d'acceptació,
però d'alguna manera,
de canvi d'estratègia,
doncs tu
conceps que has de continuar
la teva vida
i als 22 anys
comences a treballar.
Sí.
On comences a treballar,
si ho podem explicar?
Sí, i tant.
Diguéssim que
quan jo vaig tenir l'accident
havia de començar
a treballar
aquell octubre
amb una oficina
o amb una empresa
que obria el meu germà
i jo havia de ser
la seva secretària.
Això es va interrompre
perquè jo vaig tenir l'accident
i no vaig poder.
Ell, evidentment,
va haver de buscar-se
una altra secretària
i diguéssim
que em van guardar
el lloc.
Aleshores,
quan jo vaig
va passar
tot el que va passar
i vaig estar en condicions,
doncs em vaig incorporar
al lloc de treball
que en teoria
havia de ser per mi
i que ho va ser
i que encara ho és.
I que encara ho és,
o sigui,
que estàs al mateix lloc.
Sí, estic al mateix lloc.
Tot i així,
la situació del món laboral
ha canviat
i potser ara no seria
tan bé entre comentes.
Clar,
no sé si parlar
de fàcil o difícil
perquè, sincerament,
sembla que va ser
allò casualitat,
que justament
en el moment
que t'havies d'incorporar
a aquesta feina
passa això
de l'accident
i després,
com tu dius,
tens el lloc guardat.
Però has tingut
realment problemes
d'adaptació a la feina?
No.
O no?
No.
A l'edifici
on tinc l'oficina
hi havia
tres escaletes.
Durant molts anys,
molts anys,
potser durant 15 anys,
el porter de l'oficina,
entre el porter
de l'oficina,
els meus companys
de feina,
alguns veïns
m'ajudaven a pujar
i baixar
aquelles tres escaletes.
L'hora que m'he passat
a baix
esperant que algú
m'ajudés a pujar
o baixar...
Clar, perquè si no...
És el que t'anava preguntar.
Què passava
si no estava
aquell company
o aquell porter?
T'havies d'esperar.
Sí, m'esperava.
Hi havia molts veïns
i ja em coneixien.
Ja ho tenia bastant...
Sí, sí.
Assumit, no?
Ja em coneixien.
I després,
ara deu fer 5 anys
o 5 o 6 anys
que vam posar una rampa.
I llavors això facilita.
Sí, clar.
Després de molt de temps
vaig poder
i ara puc pujar
i baixar sola.
Fet d'això,
després la feina
la desenvolupes
amb normalitat,
sense que n'és
més adaptacions, no?
Sí, cap problema.
No, no, cap problema.
Continuant amb aquest repàs,
Carmina,
els 30 anys
t'independitzes.
Sí.
No sé si sola ja
o amb la teva parella.
En principi, sola.
Jo soc de Constantí,
vivia a Constantí
i em vaig comprar
un pis aquí a Tarragona
perquè la feina
la tenia aquí a Tarragona
i al capdavall,
si fas 4 viatges al dia
pujant i baixant
de Constantí a Tarragona,
és pràcticament
una hora a dalt del cotxe.
Aleshores,
vaig decidir
que era millor
viure aquí a Tarragona,
em vaig comprar
un pis a propet
de la feina
i ja està.
Quan tu decidissis
comprar-te aquest pis,
suposo que
ja tens en compte
totes les,
entre cometes,
adaptacions
que ha de tenir,
ja t'ho mires bé.
No sé com és
el canvi
de viure a casa
amb la família
i a passar a viure
en un pis sola.
Com ho vius tu?
Clar,
és que jo crec
que ho visc
amb molta normalitat.
Amb normalitat, no?
Sí, vull dir,
ja tenia 30 anys,
no és la mateixa,
n'és una 17,
vull dir,
ja tens una...
Sí.
Tens una maduresa
i jo,
a casa meva,
amb la meva mare,
sí que vivia amb ella,
però és que jo de sempre
tot el que jo m'he pogut fer
m'ho he fet.
O sigui,
que has estat una persona
força independent
en aquest sentit, eh?
Sí,
jo crec que és el meu tarannà,
que ja ho era abans
i que ho he continuat sent
després de l'accident.
Evidentment,
quan necessito
que em donin un llibre
d'una prestatgeria
al que no hi arribo,
doncs ho demano.
Però tot el que jo puc fer
per mi mateixa
ho faig.
Creus, Carmina,
que les relacions socials
o amb amics
o amb la família
també són diferents
arrel d'aquesta...
d'aquesta discapacitat,
per dir-ho així?
En certa manera...
Sí, en certa manera...
Ho vius amb normalitat també,
pel que he llegit
i pel que expliques, no?
Sí,
és que és el que he comentat
en altres ocasions.
Jo vaig tenir l'accident
molt jove.
Aleshores,
la meva vida
s'ha construït
a partir d'aquí.
Clar,
però m'imagino
que en aquell moment
precisament també
estàs en un moment
en què les relacions socials,
les relacions amb amics,
les relacions amb una possible parella
estan a l'ordre del dia.
Suposo que tot això
canvia, no?
Sí, clar,
evidentment,
canvia.
Però t'hi vas fent,
és el que es diu, no?
Que a la presó i a l'hospital
es coneixen els bons amics
i queden els bons.
I també en fas de nous molt bons.
Esclar.
Als 40 anys ets mare,
Carmina,
parlem d'un fet...
Bé,
no sé com definir-lo.
Si més no,
una situació poc comuna
perquè has estat
mare paraplàgica
donant la llum
de manera natural.
Sí.
Que és que normalment
no és així?
Sembla ser
que hi ha més probabilitats
de cesària.
Aleshores jo vaig tenir
un part normal,
un part natural,
no van haver de fer cesària
i diguéssim
que això és un fet
poc habitual.
No et sabria dir
crec que no soc la primera
ni l'única
ni l'última, segur.
Què et recomanen els metges
en aquell moment
o quines contraindicacions
o quin fet perillós
et comenten
que hi pot passar?
Per l'embaràs?
Els metges
de l'Institut Goodman
cap ni un.
Jo vaig consultar,
vaig preguntar-hi
al meu metge
si hi havia
cap contraindicació,
més que res
perquè jo havia patit
molt de l'esquena
i a mi em feia por
que la meva esquena
pogués aguantar
el pes de l'embaràs.
I em va dir
que no patís,
que estigués tranquil·la.
en canvi
el meu metge
de capçalera
no per l'esquena
però quan li vaig dir
que estava embarassada
doncs em va dir
al tanto,
tampoc no et facis
moltes il·lusions
perquè ja saps
que tens un risc
més elevat
d'avortament,
també tens
majors probabilitats
de part prematur.
Em va espantar una mica,
el metge de capçalera
em va espantar una mica.
La cosa es podia complicar,
no?
Sí, diguéssim que
va ser un embaràs de risc
però va ser un embaràs de risc
com ho pot ser
per una dona diabètica,
com ho pot ser
per una dona
de més de 40 anys.
Com tants n'hi ha,
per una dona
que té vessonada.
Si em permets la pregunta,
Carmina,
la teva parella
té alguna discapacitat?
No.
No.
Clar,
és important també
el suport
i el recolzament
de la parella
que m'imagino
que al principi
també us plantegeu
i us espanteu junts,
no?
Quan m'explicaves
això del metge,
per exemple.
Sí.
Sí, clar.
Però això ja et dic
que m'imagino
que és una cosa
que li passa
a totes les dones.
Totes les dones
saben que tenen
una probabilitat
d'avortament
i que quan hi ha
un fill
o un embaràs
desitjat i buscat,
doncs clar,
tens aquell temor,
no?
A mi em van dir
que jo tenia
més probabilitats,
però com que
les probabilitats
hi són sempre,
suposo que
totes les dones
tenen aquesta por.
I finalment
tot va anar bé?
Tot va anar molt bé.
I com està l'Esteve?
L'Esteve està preciós,
té nou mesos i mig.
Nou mesos i mig.
A banda,
neix un 1 de febrer,
que és el mateix dia
del teu aniversari.
Exacte,
el mateix dia
que jo feia 40 anys.
Déu-n'hi-do.
Va ser el meu regalet.
Déu-n'hi-do.
Doncs quin regal, no?
Quina casualitat, sí.
Així dius que està bé
l'Esteve
nou mesos.
Nou mesos,
ja es posa de peu.
De seguida començarà
a donar guerra.
Més guerra, encara.
Guerra i endona.
Guerra i endona.
Pobret,
és molt bon nen.
És molt bon nen.
Hem tingut molta sort.
És una joieta.
Clar,
Carbina,
m'imagino que
ja t'haurà passat pel cap
que el nen
s'anirà fent gran
i que
li hauràs de,
en certa manera,
explicar que la seva mare
té alguna diferència
amb les altres mares,
no?
Mira,
això em va passar
amb els meus nebots.
quan jo vaig tenir l'accident
la meva neboda
tenia nou mesos.
Sí.
Aleshores ja ho he buscut
amb els meus nebots
i els nens
ho viuen
amb una naturalitat
i una normalitat
que fa que ni m'ho planteji.
Vull dir,
el dia que ell
em digui
i per què no t'aixeques,
mama?
Doncs jo li diré
perquè tinc pupa a les cames
i ell no preguntarà res més.
Almenys és com ha passat
amb els meus nebots.
No, no,
segurament
ho entendrà perfectament
i amb això
viurà de la mateixa manera
que has viscut tu
amb aquesta normalitat.
Exacte.
T'anava a preguntar
com és el teu dia a dia
però és que veig
que vaja
és un dia a dia normal
com el de qualsevol altra persona.
Penso que sí.
Almenys
sempre ho he intentat
i crec que sí.
i limitacions
en té tothom.
Unes es veuen més,
d'altres es veuen menys
però limitacions
en té tothom
i tots ens hi adaptem
de la millor manera
que podem.
En aquest temps
no es parla tant
de barreres arquitectòniques
o millor dit
d'aquest tema
tan
una mica utòpic,
no?
L'accessibilitat universal
de ciutadans
amb capacitats diferents.
Tu em deies
que tens la feina a Tarragona,
tens el pis a Tarragona.
no sé
quina seria
la teva opinió
de com estem
a la ciutat de Tarragona.
És una pregunta
que sovint
és recurrent
i faig a molts convidats
i normalment
tots solen coincidir.
Mira,
l'accessibilitat
de Tarragona
com tot
es pot millorar
però l'accessibilitat
de Tarragona
ha millorat
moltíssim
des que jo vaig tenir
l'accident fins ara,
o sigui,
en els últims 23 anys.
Jo crec que la barrera
arquitectònica
més gran
que tenim
és el civisme.
A mi no em serveix
de res una rampa
si davant
hi ha un cotxe aparcat.
Em fa més no...
O sigui,
la rampa està molt ben feta
però si hi ha un cotxe aparcat
ni que siguin dos minuts
jo què he d'estar
esperant-me dos minuts
a cada rampeta
a que el cotxe de turno surti.
Aleshores,
jo reclamaria
més civisme.
Les barreres arquitectòniques
es van solventant.
Hi ha una voluntat per fer-ho
i a poc a poc
es van solventant.
El que sí que és més difícil
de solventar
és el civisme
i això sí que és un granet de sorra
per part de cadascú.
És que sovint potser
la gent no acaba de ser conscient
que aparcar el cotxe
5 segons,
10 segons,
allò,
vaig a descarregar alguna cosa
un moment i vinc.
Pot dificultar
en sobremanera
doncs això,
el fet que una persona
amb cadira de rodes
hagi d'accedir
amb cadira de rodes
o no
perquè la rampa
està per gent
amb cadira de rodes,
està per gent gran,
o sigui,
és el que parlem sempre
d'aquesta accessibilitat
que és bona
per a tothom
i que posant el cotxe
al davant
doncs ho impedim.
Així doncs,
hem d'abogar pel civisme
a la ciutat de Tarragona.
És cert que s'han millorat
molt aquestes barreres
però s'ha de continuar
treballant
amb el civisme.
Carmina,
un repte de futur
per anar acabant?
Veure el meu fill
fer-se gran
i fer-me gran
al seu costat
intentar que ell
sigui un nen feliç
el seu pare
i jo també
viure
de la millor manera possible
Que ja és molt avui dia
Ja és molt
Ja és molt
Doncs,
Carmina,
gran testimoni
sobretot d'això
amb la normalitat
i amb la independència
que és el que ha de ser
Carmina Ferrer,
moltíssimes gràcies
et repeteixo l'enhorabona
una altra vegada
pel premi
també per l'STV
li fas una abraçada
de part nostra
quan el vegis
Gràcies per haver-te
desplaçat als estudis
de Tarragona Ràdio
i doncs
estem en contacte
Gràcies a vosaltres
Bon dia
Tothom
un programa de Tarragona Ràdio
normalitzant la discapacitat
Doncs la Carmina Ferrer
ja ha sortit del nostre estudi
hem de continuar fent el tothom
i hem de continuar parlant
de diversos temes relacionats
d'alguna manera o d'una altra
amb la discapacitat
com solem fer
En els darrers dies
han aparegut a la premsa
una sèrie d'informacions
que parlen del nou sistema
del vot accessible
parlen del vot accessible
i alguns
parlen o introdueixen
en els seus articles
sembla ser que un nou sistema
per a la realització
del vot accessible
fins ara
a les eleccions generals
autonòmiques o europees
s'havia aconseguit
que les persones
cegues
o amb deficiència visual
doncs poguessin votar
de manera autònoma
i secreta
utilitzant el kit
del vot accessible
en braile
del qual ja n'havíem parlat
en anteriors edicions
del tothom
ara diversos mitjans
parlen d'un nou sistema
de vot accessible
mitjançant la veu
i diverses proves pilot
que es podrien dur a terme
el proper diumenge
per tal que
ens expliqui
què hi ha de cert
en aquestes informacions
que sembla que són
un xic contradictòries
i aclarir
les possibles confusions
parlem amb el José Ángel Carrey
de l'Associació Catalana
per la Integració del SEC
i un dels impulsors
del vot accessible
José Ángel
bon dia
buenos días
hola
buenos días
què tal
què ha pasado
exactamente
qual és el
entre comillas
el problema
perquè no se ha canviat
de sistema
no
no
vamos
en principio
la regulació
que
existia
sobre el vot accessible
en braile
és el que
es el que
es el que
es el que se ha puesto
en marcha
y de hecho
1200 personas
lo han solicitado
en esta ocasión
y en principio
eso es lo que
lo que estará en vigor
el día 20 de noviembre
diga lo que diga
el Ministerio
diga lo que digan
los medios de comunicación
se continuará
se continuará
utilizando el kit
de voto accesible
en braile
pero qué es lo que
dice el Ministerio
y los medios de comunicación
dicen que habrá
pruebas piloto
de otros sistemas
cuál es exactamente
dónde puede estar
la confusión
bueno la confusión
la ha generado
el propio Ministerio
cuando
sorpresivamente
el día 4 de noviembre
cuando presentan
las novedades
previstas
para este sistema electoral
para esta jornada electoral
que son
pues bueno
la reducción
de papeletas
del Senado
la prueba
de la mesa
administrada electrónicamente
que se llevará a cabo
en dos mil municipios
de la Comunidad de Madrid
en fin
una serie
de novedades
de esta jornada electoral
presentan
como novedad
de aplicación general
para todas las personas
con discapacidad visual
la implantación
de este nuevo sistema
que es un sistema
de votos
mediante ordenador
y un sistema de voz
que guía al elector
en la elección
de la papeleta
una vez que la ha escogido
se imprime
in situ
la papeleta
mediante una impresora
y luego
el elector
la introduce
en el sobre de votación
y vota con esto
claro
el problema
es que
esto
en realidad
no será aplicado
con carácter general
en todo el Estado
como dice la noticia
del propio ministerio
sino que será
una prueba de
una prueba piloto
que se llevará a cabo
en un colegio electoral
de Madrid
que bueno
el ministerio
no ha querido
determinar todavía
y bueno
lo grave
es que
desde el día 4
el ministerio
está difundiendo
una información
inequívoca
perdón
una información
equivocada
en la cual
bueno
lo que dice
es que este sistema
se aplicará
con carácter general
cuando en realidad
será una prueba piloto
es decir
para que nos entendamos
y en resumen
para tenerlo bien claro
el domingo
seguirá aplicándose
en todos los colegios
para todas aquellas personas
que le hayan solicitado
el procedimiento
del voto accesible
con el kit de voto
en braille
y en ese caso
hay una noticia
que es cierta
la pueden consultar
nuestros oyentes
la podemos leer
en la página del ministerio
donde ellos afirman
que van a aplicar
con carácter general
ese nuevo sistema
de votación
con un ordenador
donde la persona
puede elegir
su propia papeleta
imprimirla
pero eso no va a estar
disponible
en todos los colegios
sino que va a ser
una prueba piloto
en un colegio
que todavía está
por determinar
si señor
así es
bueno
quiero decir
que nosotros
en cuanto aparece esta noticia
empezamos a hacer gestiones
nos ponemos en contacto
con el ministerio
hacemos reclamación
a la junta electoral central
¿y qué os dicen ellos?
para que se informe
debidamente
a los ciudadanos
¿no?
porque además
el número de información
que pone a disposición
el ministerio
también da informaciones
contradictorias
cada día da una
una información diferente
no tienen ni idea
entonces
bueno
al final de semana
el viernes
conseguimos que el ministerio
introduzca
un último párrafo
en la noticia esta
rectificando
y diciendo que
el sistema
solo estará disponible
en un colegio electoral
de Madrid
con carácter experimental
y todavía
sin determinar
bueno
esto es todo
lo que hemos conseguido
pero claro
el problema es que
muchos medios de comunicación
han recogido ya
esta noticia
de que se va a votar
con este nuevo sistema
y no lo han modificado
y no lo han modificado
y que luego
la información
que se facilita
en el teléfono
que el ministerio
ha puesto a disposición
de los electores
invidentes
para informarse
precisamente
tampoco saben
informar nada
de nada
entonces claro
es una situación
confusa
que no entendemos
en absoluto
y que además
bueno
yo no sé
qué interés
tiene el ministerio
en
a toda costa
intentar
generar
esta confusión
y vender
un nuevo sistema
que además
por lo que nosotros
sabemos
solamente
es aplicable
en las elecciones
al Congreso
el tema del Senado
no está resuelto
y que además
ya se intentó probar
en las elecciones
municipales
en mayo
y la Junta Electoral
Central
en una resolución
de 19 de mayo
lo echó para atrás
porque
no tenía garantías
hablamos de este
nuevo sistema
que quieren implantar
de que tú
digamos
vamos a llamarle
de autoimpresión
de la papeleta
de manera accesible
ese sistema
parece que no
que no es
que no es bueno
bueno
en mayo
la Junta Electoral
Central
lo rechazó
rechazó
su prueba
su aplicación
como prueba piloto
que lo querían probar
en Madrid
y en Ceuta
en mayo
lo rechazó
porque consideró
que no tenía garantías
claro
no sabemos
si en estos meses
ha habido
alguna variación
y alguna mejora
que haga
que ahora
sí sea posible
probarlo
pero
desde luego
el ministerio
no ha informado
de ninguno
de estos extremos
ni de si ha habido
mejoras
ni de efectivamente
dónde se va a aplicar
ni del carácter
de prueba piloto
es simplemente
un caos informativo
lo que han generado
que realmente
no sabemos
qué sentido tiene
sobre todo
cuando hay un sistema
en vigor
y en aplicación
que es el sistema
Braille
que ya ha sido puesto
en marcha
que lo han solicitado
1.200 personas
y que funciona
perfectamente
y que será
el que realmente
se aplicará
1.200 personas
José Ángel
es mucho
es poco
o ha habido
descenso
como también
leemos en alguna
información
bueno
ha habido
descenso
en relación
a las elecciones
generales
de 2008
en aquella ocasión
fueron
1.623 personas
las que solicitaron
el kit
de Braille
y en esta ocasión
han sido
1.998
según datos
del propio
ministerio

claro
bueno
efectivamente
se evidencia
un descenso
que puede
obedecer
a causas
diferentes
no olvidemos
también
que nuestro
colectivo
seguramente
incidirá
la abstención
estas elecciones
no son iguales
que en las
de 2008
como en el resto
de ciudadanos
también
bueno
hay que decir
que el ministerio
sí que ha hecho
una buena campaña
institucional
pero
a nivel
digamos
del colectivo
las entidades
que tienen
mayor implantación
nosotros pensamos
que podrían haber
hecho más
para difundir
el procedimiento
y animar
a su utilización
y también
pues que
bueno
no sé
hay diferentes
motivos
que pueden
hay gente
que puede
no haberse enterado
que la información
puede no haber llegado
yo que sé
hay
por ejemplo
coincide
el día 20 de noviembre
una
una feria
sobre tecnología
en Madrid
que hará que mucha gente
se traslade
a Madrid
ese día
y
y como el voto
por correo
aclaremos eso
que el voto
por correo
no es lo mismo
o sea
no es accesible
no se puede pedir
el kit por correo
no se puede pedir
el kit por correo
simplemente presencial
también puede haber hecho
que haya gente
que no lo haya solicitado
por este motivo
las causas
pueden ser variadas
y efectivamente
sí que hay un descenso
en las peticiones
pero
no olvidemos
que 1200 personas
sí podrán ejercer
este derecho
de forma secreta
y que
y que se trata
de garantizar esto
en la opción
de que quien quiera
pueda utilizarlo
José Ángel
pues yo creo
dime dime
te decía que yo creo
que hemos aclarado
perfectamente
pues que estamos
ante un nuevo sistema
pero solamente
de prueba piloto
que se va a generar
en uno de los colegios
electorales de Madrid
en todos los demás
las personas
pues que lo hayan solicitado
podrán votar
con el kit de
de votación
en Braille
seguiréis trabajando
me imagino
desde la plataforma
voto accesible
para regular
pues lo que
lo que falta
el voto por correo
las municipales
cosas que están todavía
en el
en el tintero
para continuar
trabajando
en ellas
exactamente
yo lo que sí
quería añadir
para que no quede
ninguna duda
nosotros
no nos posicionamos
en contra
de ningún sistema
quiero decir
si el gobierno
cree
que tiene que probar
un sistema
electrónico
o por ordenador
y considera
que
que han
encontrado
uno
que supera
en garantías
o en facilidades
o lo que sea
al sistema actual
a nosotros
nos parece perfecto
que lo pruebe
incluso que lo implante
pero
que se hagan las cosas
con seriedad
que se explique
a la ciudadanía
que es lo que se está haciendo
que se explique
que se trata
de una prueba piloto
que se explique
dónde se va a hacer
por qué
y bueno
y si llega el momento
en el que
hay que cambiar de sistema
pues que se cambie el sistema
pero
que se hagan las cosas
con claridad
con seriedad
y no sembrando la confusión
bueno
con un cierto oportunismo
con una cierta improvisación
que realmente
lo que demuestra
es que nuestros derechos
fundamentales
no parecen importarles demasiado
sino que
lo que parece que importa
es aquí
hacerse la foto rápidamente
y da igual
cuáles sean las consecuencias
y esto sí que
nosotros como entidad
que hemos luchado
por la garantía de derechos
no lo podemos comprender
y no lo podemos tolerar
Es la reivindicación
que nos explica
José Ángel Carrey
de la Asociación Catalana
por la Integración del SEC
e impulsor del vot accesible
José Ángel
muchísimas gracias
muchas gracias a ti
que vaya muy bien el domingo
gracias
gracias
acabo ràpidamente el tothom
fent un punt d'agenda
els propers dies
17 i 18 de novembre
se celebrarà
amb posta organitzat
per a PASA
l'Associació de Famílies
de Persones
amb Discapacitat Intelectual
de la comarca del Montse
un esdeveniment
de gran importància
com són
les terceres jornades
internacionals
no es lent
durant dos dies
uns 150 professionals
d'arreu de l'estat espanyol
i també
de Dinamarca
i en França
i França
entre d'altres llocs
participaran
en aquestes jornades
científiques
adreçades
a millorar
la qualitat de vida
de persones
amb algun tipus
de dependència
i discapacitat
podeu consultar
més informació
a www.apasa.org
i d'altra banda
us acabem explicant
que els drets humans
seran els protagonistes
al cine eclàctic
aquest diumenge
aquest dimecres
volem dir
amb les projeccions
al cicle
la vida
a propòsit
de la discapacitat
serà aquest dimecres
a partir de dos quarts
de vuit del vespre
a l'Auditori
Caixa Tarragona
amb la presència
de Sergio Piera
de la Fundació
L'Artículo 1
que és el documental
que podrem veure
i Marta Balanyà
ella és pintora
també hi serà present
el neonatòleg
Adolfo Gómez
ells seran els participants
en aquest documental
que podrem veure
com dèiem dimecres
a partir de dos quarts
de vuit
a l'Auditori
de Caixa Tarragona
nosaltres
anem posant el punt final
deia que ho fem ràpidament
perquè hem de continuar
amb més continguts
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
i tornarem
el proper dilluns
a partir de les 11
i alguns minuts del matí
una salutació
a la part tècnica
ens acompanya
en Núria Cartanyà
i aquí als estudis
en la Carmina Ferrer
el José Ángel Carrell
via telefònica
i aquí us ha parlat
el Miguel González
fins la propera
Tothom
un programa de Tarragona Ràdio
on tots som iguals
i a l'hora diferents