Aquesta és la cinturia de l'espai i eines
que cada dimarts ens acompanya aquí al matí de Tarragona Ràdio,
un espai que fem amb el suport de la CEPTA,
de la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona
i que, en fi, manté el seu objectiu de sempre,
que és el de donar a conèixer tota la informació,
tots els cicles formatius, tots els ensenyaments
en l'àmbit de la formació professional
que s'imparteixen en els diferents centres de la ciutat de Tarragona.
Avui el protagonista del programa és l'Institut Pere Martell,
situat al complex educatiu.
Avui parlarem de diferents aspectes,
parlarem de les proves d'accés als cicles formatius de grau mitjà
que s'estan fent avui mateix, avui dimarts, dia 10 de maig.
I també parlarem dels programes de mobilitat.
Per això ens acompanyen diferents persones responsables del centre.
D'una banda, la Victòria Ismael,
ella és la coordinadora pedagògica de l'Institut Pere Martell
i una de les presidentes del Tribunal d'aquestes proves d'accés
a cicles formatius que s'estan fent.
Victòria, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya el professor Àlex Romero.
Ell és responsable de programes de mobilitat de l'Institut,
però d'alguna manera també coordina aquests programes
a nivell general d'altres centres de la ciutat de Tarragona.
Àlex, també molt bon dia.
Hola, bon dia.
També tenim un alumne d'imatge i so de l'IES Pere Martell
que ha format part d'aquests programes de mobilitat
i que, per tant, ens podrà explicar la seva experiència.
És el Gerard Martí.
Gerard, bon dia.
Hola, bon dia.
I com cada dimarts, com cada setmana,
ens acompanya el coordinador de l'espai, el Francesc Potau.
Francesc, molt bon dia.
Bon dia, Ricard.
Avui l'IES Pere Martell és el protagonista
des de diferents perspectives, no?
Exactament.
Avui és un programa dents,
un programa realment interessant
amb la visió de Pere Martell
en el que tocarem el tema de mobilitat,
amb el que el senyor Àlex Romero és un gran expert
i un dels professors que es pot dir que surt més de Tarragona
i que coneix tot el tema de normativa de mobilitat,
els diferents tipus de mobilitat en pràctiques
i mobilitat a nivell de projectes.
A nivell de, per exemple, de tipus en pràctiques,
ens parlarà d'Erasmus, de Leonardo i de lo que és els PICS.
L'amiga Victòria, les proves d'accés, com has dit,
avui han començat, doncs ens dirà com van les proves d'accés.
Parlarem també de preinscripció,
perquè ahir va començar la preinscripció
de segles mitjans i de segles superiors.
i, si em permet, Ricard,
voldria, en referent al programa del dimarts passat,
el director del Pere Martell i el senyor Àngel de Miguel
ens va enviar un email respecte al comentari que vam fer
o que vaig fer jo demanant que l'alumne a ECEA
pogués fer les pràctiques a l'estiu
per poder acabar la titulació.
El que recordem és aquella alumna
que tenia la síndrome d'Asperger
i que ens va explicar tota la seva experiència acadèmica
realment interessant.
Exactament, exactament.
I llavors, l'amic de Miguel m'envia un email
dient que a l'estiu no es poden fer pràctiques,
juriol i agost.
Jo entenc que el juriol es podria fer,
és a dir, donar l'opció del juriol fer-la,
és a dir, a l'agost deixar-li fer vacances,
que faci vacances,
però el juriol deixar-li fer pràctiques.
és complicat, perquè evidentment el coordinador d'EFP del centre
ha de supervisar aquelles pràctiques,
o el tutor del grup ha de supervisar aquelles pràctiques,
i el juriol també és un mes de preparar programacions,
de preparar horaris del curs següent,
és a dir, un tema complicat,
però bueno, insistim perquè la deixi fer pràctiques el juriol.
Aquesta és una decisió que pot prendre cada institut,
de manera personal, de manera particular,
o és una decisió més general del Departament d'Ensenyament?
La normativa el que diu que m'he assessorat
és que l'agost no es pot fer,
però el juriol, si es vol i s'arregla, sí.
Molt bé, doncs fet aquest aclariment
respecte al programa de la setmana passada,
anem a parlar primer amb la Victòria Ismael,
que ens podrà explicar, per exemple,
aquestes proves d'accés a cicles formatius de grau mitjà
que avui esteu fent a l'IES,
en què consisteixen?
Bé, són proves que estan adreçades
a aquell alumnat que no té l'ESO
i que volen accedir a un cicle formatiu de grau mitjà.
Llavors, tenen el requisit d'entrada
és que tinguin 17 anys,
complerts aquest any, el 2011,
i simplement hi ha hagut un procés
de matriculació per internet,
hi ha hagut un procés d'admesos i esclosos,
i simplement aquesta tarda ja estan els admesos
que ven a fer l'examen
i un cop aprovat aquest examen
ja poden accedir a un cicle de grau mitjà.
Poden accedir a qualsevol cicle de grau mitjà,
la prova és exactament la mateixa.
L'examen es farà aquesta tarda?
Sí.
És un únic dia?
Sí.
I aquí són alumnes que no han acabat l'ESO
però que prèviament ja han estat admesos
pel propi centre.
És a dir, tu has parlat d'admesos i esclosos.
Sí.
Qui queda exclòs i que no pot fer aquesta prova?
El que deia és que ells es matriculen per internet
i han de presentar papers al nostre centre
i clar, sempre hi ha algú que s'oblida de venir i tal,
llavors, clar, queda exclòs de la prova.
Simplement, a veure,
perquè és un procés on hi ha dates,
hi ha reclamacions,
és un procés bastant llarg
i clar, s'està complert.
I ja et dic, comencem aquesta tarda,
el fem a la d'4-8 i mitja
i la majoria d'alumnes fan 7 exàmens.
7 exàmens?
Sí.
De quines temàtiques?
7 exàmens.
Primer fan les llengües,
llengua catalana, llengua castellana,
llengua l'idioma,
que poden escollir entre anglès i francès,
i després fan socials,
el que diríem, la competència de socials.
I després fan la part científica-tecnològica,
que és tecnologia i naturals.
Teniu molts alumnes per fer aquesta tarda aquestes proves?
Nosaltres en tenim 114.
114.
Sí.
Això són molts respecte a altres anys?
Teniu les estadístiques, allò,
comparades amb els últims cursos?
No sabem per què,
però aquest any ha hagut una miqueta
menys d'alumnes.
No sabem.
El grau superior,
que és la setmana que ve,
la demanda és molt més gran,
perquè allí poden accedir alumnes
a partir del 19 any.
Normalment són de més de 18 o 19,
i ens estem trobant cada vegada més
en el tema de la crisi,
que són gent gran
que vol entrar a un cicle de grau superior.
Els exàmens es faran aquesta tarda?
Les notes es coneixeren aviat?
Sí, la nota definitiva...
Tinc per aquí.
La nota definitiva és el 25 de maig,
la de grau mitjà.
I a partir d'aquí,
els alumnes que passin la prova
ja es poden matricular.
Has dit en qualsevol grau mitjà?
Sí.
Sí, sí.
L'examen ja et dic que és el mateix
i ells poden escollir
el que més els interessa.
Aquestes proves, Victòria,
perquè la gent ens entengui,
serien com una mena de selectivitat.
Per a aquells alumnes
que volen accedir a la universitat,
aquí seria una prova també,
no?,
de coneixements generals
per accedir a un grau mitjà.
Sí, clar,
són continguts a nivell de l'ESO.
Un alumne que hagués acabat
fins a quart d'ESO,
que llavors podria entrar a un grau mitjà,
doncs el nivell de l'examen
és en aquests continguts.
Llavors,
en grau superior diríem
que és el contingut de batxillerat,
que són alumnes que no tenim batxillerat,
que llavors que es volen presentar,
o han fet un grau mitjà,
han fet el curs preparatori,
llavors van al grau superior,
doncs són a nivell,
més o menys de batxillerat.
Quin és l'alumne de perfil,
el perfil de l'alumne
que es presenta a aquestes proves majoritàriament?
Ens estem trobant,
bueno,
la majoria d'alumnes
són alumnes que han fracassat l'ESO,
i llavors,
clar,
van una mica perduts,
i en temps que estem així de crisi
no trobem feina,
són,
ja,
són petits encara,
són 17 anys,
i bé,
van una mica perduts.
I una sortida,
aquells que no continuen a l'ESO,
que no volem fer batxillerat,
que no volem fer un cicle formatiu,
doncs és molt bona sortida
com accedir.
I a partir del cicle formatiu
pots fer un superior,
pots entrar,
bueno,
tens més sortides.
Aquestes proves que feu a l'ESO,
Pere Martell,
m'imagino que es fan també aquests dies
en els altres centres.
Sí, sí,
avui és arreu de Catalunya.
És arreu,
és la mateixa data a tot arreu.
Sí, sí,
a Catalunya.
Aleshores,
els que fan la prova al Pere Martell
poden accedir a qualsevol dels graus,
dels cicles que feu a l'Institut Pere Martell,
m'imagino, clar.
Sí, sí,
l'única normativa és que els propis alumnes nostres,
en el cas del superior,
ara estava parlant,
no poden ser alumnes que hem tingut nosaltres al nostre centre
que es puguin fer l'examen amb nosaltres.
Però altres, clar,
tenim els vocals,
tenim professors,
interessa que no hi hagi contacte.
Llavors,
els nostres alumnes de Pere Martell,
en aquest cas,
potser estan altres centres,
de Tarragona distribuïts.
No els tenim nosaltres.
Aprofitem,
Victòria,
per recordar de manera sintètica
quins són els ensenyaments
que impartiu al Pere Martell.
Doncs tenim...
Els diferents cicles.
Sí,
tenim deu titulacions de grau mitjà.
Tenim d'arts gràfiques,
la preimpressió en arts gràfiques,
impressió,
després d'electromecànica de vehicles,
tenim el grau mitjà d'electromecànica de vehicles,
adaptació a vehicles industrials,
adaptació a maquinaria industrial,
carroceria,
obres de la construcció,
instal·lacions de telecomunicacions,
fabricació a mida,
de fusteria i moble,
fusteria i moble,
soldadura i calderia,
instal·lacions i manteniment a electromecànica
i a condució de l'ílies.
Són deu titulacions
i dos adaptacions curricurals.
Déu-n'hi-do.
Per les dades,
si teniu dades de l'any passat
o que recordis,
dels alumnes que es presenten,
que passen la prova,
per tant,
que l'aproven
i que accedeixen a algun cicle,
hi ha algun d'aquests cicles
que sigui especialment l'escollit
pels alumnes?
Quins són els que triomfan?
El number one...
Quins són els estudis estrella?
Tot el sector que està més adreçat
a lo que és automoció
és el que té més demanda.
En aquest cas,
carroceria,
electromecànica de vehicles
i soldadura
són els que la majoria d'alumnes,
si no tenen bona nota,
són els que es queden al carrer.
Aquí hi ha un perfil
bàsicament molt similar,
alumnes que han fracassat en l'ESO,
després deies que la setmana que ve
és quan feu les proves d'accés
a cicles formatius de grau superior,
que aquí sí que m'imagino
que hi ha un ventall molt més ampli,
o bastant més ampli.
Sí, aquesta prova ja és més específica
en funció al cicle que tu vols entrar.
no és el mateix fer un cicle
d'arts gràfiques
que un cicle de manteniment.
Llavors, els alumnes
que fan aquest examen
tenen una part comuna,
que nosaltres la fem el dimecres,
que són les llengües,
matemàtiques i idioma,
són només quatre exàmens,
i hi ha un altre dia
que fan una part específica,
que llavors ja és
química, psicologia,
economia, tecnologia,
n'han d'escollir dos
en funció del teu cicle.
Sempre has de mirar
el teu itinerari
perquè el que no val
és tu aprovar
unes matèries
que després no puguis fer
un cicle formatiu
de grau superior
que no concordi
amb les matèries.
Per tant,
això ha d'estar molt clar.
I aquí hi ha alumnes
d'edats diverses,
m'imagino, també,
de procedències
també molt plurals.
Sí, sí,
cada vegada més.
Cada vegada més.
Aquí sí que es nota
molt la crisi.
Sí.
Jo, clar,
ens hem trobat
en pares, mares de família
que ara no han tingut
titulacions anteriorment
i ara volen treure
un cicle de grau superior
i que porten molts anys
que no han estudiat
i ara es presenten
a fer la prova.
En canvi,
els alumnes que es presenten
avui a aquestes proves
potser també els afecta
la crisi
perquè segurament
no han trobat feina,
no volien estudiar,
volien treballar,
no troben feina
i ara,
impulsats
per les circumstàncies
que siguin,
veuen la necessitat
de tenir
una mínima formació,
no?
Sí,
cada vegada més.
nosaltres amb els cicles
cada vegada estem veient
que això està creixent
moltíssim
i les titulacions
estan creixent
i la demanda
és molt forta.
I inclús en grau mitjà
però inclús en grau superior.
Alumnes que fan
potser el batxillerat
que abans d'anar a la universitat
potser diuen
va,
vaig a fer un grau superior
per especificar-me més
i després ja va anar a la universitat.
Vull dir,
molta gent passa pels cicles.
Molta gent.
Tots aquests alumnes
que aprovi
no tindran però
possibilitat
de cursar els estudis,
no?
És a dir,
hi haurà com una mena
de nota de tall.
Clar,
ells treuen una nota.
És a dir,
hi ha tanta demanda
que no podeu absorbir
tot el que n'hi ha.
Sí,
ells treuen una nota
i aquesta nota
ells van fer la preinscripció,
es matriculen
i pot ser que es quedin
al carrer.
Ja et dic,
en tot el tema
d'automoció
molts
no aconsegueixen entrar.
Clar,
perquè hi ha les places
que n'hi ha
i hi ha més demanda
que oferta.
En fi,
tot això es fa avui
a nivell de tot Catalunya.
A més a més,
hem de recordar
que ahir començava
la preinscripció
per tots els cicles
formatius
o no?
Ahir començava
la de grau mitja.
Jo tinc
unes quantes dades
que he recopilat avui
perquè, clar,
com que ahir es van obrir,
en concret
al Pere Martell
s'esperen unes 800
persones que vinguin
a preinscriure's.
D'aquestes,
normalment,
ho tenim repartit
entre 400 a grau mitjà
o 400 a grau superior
i és el que dèiem,
que d'aquests 400
només n'entren 300.
Hi ha un centenar
de persones
que es queden
al carrer.
Llavors, clar,
insistim molt
quan fan la preinscripció
que tu marquis
la teva primera opció
però que marquis
altres centres
per a no quedar-te al carrer.
Clar,
et trobes aquell alumne
que vol fer allò
i només està allí
i posa una
i pel que sigui
podria...
Clar,
quedar-se sense cursar
cap curs.
Per això és important
que sàpiguen
el que volem fer
però posar moltes opcions
per què pot passar això.
Quantes opcions
pot posar un alumne
per fer-nos una idea?
Em sembla que són set.
Set?
Set opcions.
Déu-n'hi-do.
Sí.
Francesc,
què volies afegir?
Que et veig
amb tota la informació.
Amb la xuleta
aquí a la mà.
No,
a nivell de preinscripció
que comentaves
amb la Victònia
per cicles formatius
de grau mitjà
i PQP
organitzat pel departament
del 9 al 20 de maig.
els cicles formatius
de grau superior
del 23 de maig
al 3 de juny
i llavors
l'ensenyament
d'arts plàstiques
i de disseny
a l'escola
depenent de la Diputació
per exemple,
bueno,
l'única que tenim
del 9 al 20 de maig.
Jo tinc
unes curiositats
de cara a la Victòria.
Una,
majoritàriament
l'alumne que es presenta
i els alumnes
que ens escomten
que es presenten
a les proves d'accés
han passat
pels centres d'adults
a preparar les proves.
En els tribunals
hi ha representants
dels centres d'adults?
No.
No?
No.
Ells
es poden anar
a centres
a preparar-se,
evidentment.
I simplement
en el grau superior
també se fa
en el curs preparatori
aquestes notes
és un percentatge
de la nota final
llavors els pot augmentar
una miqueta
la seva mitjana.
És l'únic beneficio
bueno,
a part que poden aprovar
evidentment
tenim més benefici
que d'altres
que no hagin fet.
Si han nomenat
el tribunal
cap membre del tribunal
és cap professor
de centres d'adults?
No.
No, no.
El tribunal
de les proves
simplement
ha de ser professor
d'educació secundària
i de l'àmbit.
Del grau superior
hem de buscar
un professor
que sigui de llengua catalana
ens tinc un de matemàtiques
un de llengua anglesa
un de francès
i del superior
quan fem l'específica
hem de buscar
un de psicologia
un d'economia
un que tinguis
aquestes especialitats
en concret.
I l'experiència
que diu
que les proves d'accés
tant a segle mitjà
i sobretot
a segle superior
són els alumnes
que diuen
que són difícils
són fàcils
que diuen.
Jo crec
el que he sentit
és que la majoria
de gent que s'ho prepara
el resultat
és bo
i el contingut
jo el veig bé
al grau superior
jo m'he fixat
en algunes proves
i déu-n'hi-do
vull dir
matemàtiques
amb algunes
equacions
i a nivell de batxillerat
déu-n'hi-do
perquè depèn
de quin sigui
el formatiu
de grau superior
hi ha matemàtiques
que tampoc no cal
que sigui tan específic
déu-n'hi-do
el nivell.
Grau mitjà
és més
el que deia ell
que és més a nivell
com si fos la selectivitat
no?
Sí
més general
cultura general
de socials
de preguntes
naturals
reciclatges
i coses
no sé
però igual com
en el món universitari
es queixen
que la selectivitat
han baixat nivells
a nivell de proves
d'accés
per als professors
de cicles formatius
de grau superior
en general
que diuen
que són fàcils
són difícils
les proves
jo no
això també
l'Aldis
també podria contestar
jo no veig
que els proves
hagin baixat
sinó
el nivell
de l'alumnat
sí que estem veient
quan ho comentem
entre el professorat
que cada vegada
ve més per sota
això sí que ho estem notant
que nosaltres
tenim un material preparat
cada any
com a professors
i cada any
potser
veus que
et toca
repassar una mica més
d'alguna cosa
o d'una altra cosa
perquè
no sabem què passa
però cada vegada
el nivell
no sé
jo no he participat mai
en cap prova
com a tribunal
però el que sí he sentit
és que les proves
de grau mitjà
sempre han sigut
bastant fàcils
és un tipus
de maduritat
maturitat
és a dir
si som una mica madurs
ja tenen l'edat
i tal
i en canvi
les graus superiors
sí que eren difícils
i que ara últimament
que ja no són tan difícils
la diferència
ja no és tan gran
és a dir
suposo que
bueno
hi ha molta més
molta més gent
que va
i interessa també
que aquesta gent
no sortiria
del sistema educatiu
i potser
s'ha baixat una mica
home recordem
jo feia la conversió
amb la selectivitat
la selectivitat
acostuma a aprovar-la
gairebé el 90% dels alumnes
no sé si en el cas
d'aquestes proves
que es fan avui mateix
per les dades
d'altres anys
quin tant per cent aprova?
ara recordo
l'any passat
jo crec que devíem estar
d'un 60% d'aprovats
comparat amb el 90%
la selectivitat
sempre s'ha dit
per accedir a la universitat
que era una prova duríssima
i després en la pràctica
el que sí que és veritat
que l'alumne
deu ser diferent
en una qüestió
perquè clar
aquí tenim alumnes
que potser ja fa uns mesos
d'estudiar
o molts anys
o molts anys
i per tant la pràctica aquesta
no?
de l'alumne
o també les proves
d'accés al grau superior
si són persones
que han estat treballant
durant molts anys
ara han de tornar
a posar-se a estudiar
i potser clar
aquí hi ha una dificultat afegida
aquestes proves
les hauríem de comparar
amb les de
proves d'accés
per a la universitat
per a majors de 25 anys
clar
llavors sí que s'assemblen més
perquè gent que ha deixat
el sistema educatiu fa anys
i que ara s'incorpora
que s'ha pogut preparar o no
fins i tot l'escola d'adult
també prepara
per a la prova d'accés
però que n'hi ha gent
que va a provar
va a mirar a veure què
com està
o gent que sí que té un
se pensa que en la base
de jo que va a fer
una FP fa molts anys
o va a fer fins a
un batllat antí
es pensa que ja té prou
i després arriba
i veu que no se'n recorda
que li falta temps
per fer les proves
que hi ha moltes coses
que no les té clares
clar és la gran diferència
perquè l'alumne
que arriba a la selectivitat
porta un procés d'anys estudiant
i en canvi
tant en les proves
que parlem avui
o les que fareu
la setmana que ve
de grau superior
hem perdut el costum
i el ritme d'estudi
sobretot aquest tema
de preinscripcions
alguna cosa més
francès
o ens n'anem de viatge
jo m'aniria de viatge
ens n'aniríem de viatge
perquè a més ja fa bon temps
home tot i que avui
tenim un dia de boires
i tal
però això ja
l'estiu el tenim a punt
anem a parlar
doncs dels programes
de mobilitat
l'Àlex Romero
com presentàvem abans
és el coordinador
responsable
d'aquests programes
del Pere Martell
no només del Pere Martell
però parlaré
dels programes en general
per a FP
de tota Catalunya
bàsicament
un programa de mobilitat
que vol dir
que l'alumne
se'n pot anar
a estudiar
fora de Catalunya
i fora d'Espanya
fins i tot
sí
un programa de mobilitat
ja de molts tipus
després parlarem
i especificarem
una mica més
però vol dir
que l'alumne
pot sortir fora
pot anar a estudiar
pot anar
que és una mica més complicat
però també se pot fer
pot anar a fer
les pràctiques
obligatòries
dintre l'FP
o pot participar
en projectes
amb altres centres
és a dir
que mobilitat
vol dir
que es pot moure
i ara fa poc
de fet
ara acaba
el plaç
a final de mes
fins i tot
el Departament
el Ministeri d'Educació
a Espanya
ha presentat
una proposta
o una convocatòria
perquè es faci mobilitat
dintre d'Espanya
que fins ara
era bastant difícil
era més fàcil
anar a Finlàndia
que anar
al País Basc
ara
amb aquesta convocatòria
sembla que està bastant bé
veurem
com va
és la primera vegada
que es fa
i per cert
ja veurem com va
però pensem que
pot obrir
és a dir
que fins ara
l'experiència que tenim
són d'alumnes
del Pere Martell
o d'altres instituts
de Tarragona
que han viatjat a l'estranger
sí, sí
han viatjat en general
després parlem
en quin tipus de programes
i a què van a fer
doncs vinga
el més comú
seria per a FP
seria anar a fer
la part de les pràctiques obligatòries
part o totes
les pràctiques obligatòries
fer-les a l'estranger
igual que podria ser
una empresa d'aquí
de l'entorn
ho pot fer
amb una empresa
de qualsevol país
de la comunitat europea
o de països
propers a la comunitat europea
per exemple
a Turquia es pot anar
a Suïssa es pot anar
a Islàndia es pot anar
amb les mateixes condicions
que a França
o a Itàlia
anar
fora d'Europa
és una mica més complicat
es pot fer
però s'ha de argumentar
molt bé
i en tot cas
l'adoptació econòmica
és la mateixa
per anar
a Argentina
que per anar a França
però es pot anar
simplement que no són
programes europeus
no són programes
que vinguin d'Europa
sinó són programes
propis del Departament
de Desenyament
aleshores com funciona
un programa d'aquests
de mobilitat per Europa
ho ha de demanar l'alumne
ho gestiona l'institut
aleshores m'imagino
com funciona tot això
ha d'haver les dues coses
ha d'haver una inquietud
de l'alumne
l'alumne ha de tenir ganes
de sortir
a vegades
les ganes de sortir
és simplement
que el professor
responsable
li expliqui
vagi a classe
i expliqui
tenim aquesta possibilitat
podem anar a l'estranger
el país és aquest
i en aquestes condicions
i els alumnes
manifesten el seu interès
si no hagués l'interès
dels alumnes
ja seria bastant difícil fer-ho
i també ha de ser
que el centre
estigui disposat
hi ha centres
bastant centres
de fet
el centre d'FP
d'aquí del nostre entorn
tots fan
mobilitat
uns més
altres menys
però tots fan
ha d'haver una predisposició
del centre
perquè no és fàcil
organitzar des del centre
el centre
ha d'avançar els diners
els diners
se cobren
o el centre
els rep
els diners
perquè l'alumne
es mogui
després que la mobilitat
s'ha fet generalment
si esperes
rebre els diners
ja tens molt poc temps
i tens molt pocs mesos
de marge per anar
per tant és millor
que el centre s'adalenti
l'organització del centre
també ho ha de permetre
perquè si l'alumne
se'n va a fora
a fer les pràctiques
vol dir que ha acabat
les classes
que ja no té classes
mentre fa les pràctiques
no pot anar cada dia
a l'estranger i tornar
com a vegades
ho fan en algun cicle
si el centre
té la predisposició
és fàcil
i es fa
ha d'haver també
algun professor
o grup de professors implicats
responsables d'això
i que gestionin tot
tota la burocràcia
supervisin
acompanyin l'alumne
l'assessorin
i facin
la memòria final
certificats
tot això
qüestions pràctiques
has parlat de diners
avançar els diners
per posar-nos una idea
quants diners costa
una estada
pràctica
d'un alumne
en un país europeu
depèn de l'organització
depèn del país
depèn del temps
que estiguis
però ara per exemple
jo he tornat fa poc
d'anar a Berlín
hem portat dos alumnes
han anat allí
a fer les pràctiques
estaran
deu setmanes
la beca Erasmus
han anat amb un primer
Erasmus
són de grado superior
després explicarem això
la beca Erasmus
els ha donat
1.300 euros
a cada alumne
amb això
han de pagar
el bitllet
d'avió
dormir
i menjar
d'aquestes setmanes
ells han d'aportar mínim
és a dir
la beca Erasmus
ja diu
les condicions
que paga
el 80%
de les despeses totals
per tant
ells obligatoriamente
han d'aportar
un 20%
però bueno
aquí entra
el menjar
aquí també menjen
a Tarragona
i dintre del pressupost
aquest ja està el menjar
transport
tot
tots els conceptes
de viatge
està bastant bé
tenen
si s'organitzen bé
no gasten més que aquí
i després la beca Leonardo
que espera grau mitjà
és les mateixes condicions
però només grau mitjà
encara hi ha més diners
no el doble
però quasi el doble
de diners
per la mateixa
periode de temps
llavors clar
la beca Erasmus
ja obliga
que sigui
una estada mínima
de 8 setmanes
és a dir
per compensar el viatge
perquè no siguin
15 dies de vacances
llavors realment
les pràctiques
s'aprofitin
i la Leonardo
aleshores
també mínim
ah mínim
8 setmanes
8 setmanes
és el mínim
això abans no era
però bueno
l'agència Leonardo
o l'agència Erasmus
no li agrada
que siguin estades curtes
i bueno
d'una manera o altra
ho ha anat regularitzant
i ja
des d'enguany
és a dir
enguany ha sigut el primer
que ens han fet anar
mínim
aquestes 8 setmanes
aleshores Alex
el centre educatiu
l'institut
es posa directament
en contacte
o gestiona tot això
amb l'empresa
del país que sigui
directament
o ha de passar també
a través d'institucions
del país europeu
corresponent
o tot això
es gestiona
això insisteixo
i espera Martell
amb l'empresa que sigui
l'aconsellable seria
que l'institut per Martell
o potser l'alumne
perquè té el contacte fora
que també s'ha passat a vegades
trobi el soci estranger
soci estranger pot ser
l'empresa directament
que ja està bé
o pot ser
un altre institut
que ens ajudi
a posar-nos en contacte
amb l'empresa
que també és una opció
molt bona
perquè l'institut té el contacte
amb l'empresa
coneix l'entorn
i et pots ajudar
fins i tot amb l'ajutjament
et pot assessorar
recomanar
nosaltres ho fem així
també
mobilitat vol dir
que nosaltres anem
però també vol dir
que ells venen aquí
la reciprocitat
ho hem fet
de fa molts anys
i és el que li dona
un valor afegit
a la mobilitat
perquè
coneixes i et coneixen
i nosaltres
el que fem
per altres instituts
és buscar
l'empresa
les empreses
on els nostres alumnes
fan pràctiques
ja tenim un alumne nostre
posem un altre alumne
italià
francès
alemà
d'on sigui
que li acompanya
acompanya el nostre
per tant el nostre
li fa
com a d'anfitrió
o de guia
i també
fins i tot gestionem
el tema d'ajutjament
busquem pisos
o busquem residència
o albergues
segons convingui
llavors és molt més fàcil
els puestos
on ja hem repetit
és a dir
si ja hem anat un any
ja fem els contactes
i el segon any
el contacte amb l'empresa
ja el tenim
si és la mateixa empresa
ja sabem com ajutjar l'alumne
perquè ja ho hem fet
llavors
podem descarregar una mica
de feina a l'altre institut
però també hi ha l'altra opció
i és buscar una institució
que tu gestioni això
què passa?
que l'institució és privada
i cobra
i bueno
sabem d'instituts
que envien alumnes
però l'alumne va
amb la meitat
de la beca Erasmus
perquè l'altra meitat
se l'està quedant
l'agència
que només gestiona
en la qual cosa
pensem que l'alumne
és superdent
nosaltres no ho hem fet mai així
i pensem que no és com s'ha de fer
perquè el diner
s'ha de ser per l'alumne
perquè si no estàs limitant
que un alumne
amb poca prova d'exquisitiu
vagi fora
aleshores
quants alumnes ara
per exemple el Pere Martell
o en aquest curs
que s'està acabant
han participat
a aquest programa de mobilitat
per fer-nos una idea
de si estem parlant
de dos casos
o de més
parlem
just en un any
una mica complicat
resulta que
ja sabem tots
com està la Generalitat
en general
i el Departament d'Essenyament
no és una excepció
i tot això
encara que vinguin
són mecans
que vinguin de la Unió Europea
passen pel Departament d'Essenyament
i ahí
costa més
d'organitzar-ho tot
ningú any
estem esperant
també és el primer any
que ens obliguen
a estar a les vuit setmanes
per tant
ja l'any passat
vam portar alumnes
de primer i segon
ara només podem anar
amb el segon
perquè ja han acabat les classes
estem en un any
que no és significatiu
quant a mobilitat
doncs el de l'any passat
o el de fa dos
els bons temps
sí, clar
l'any passat van anar
sis alumnes a Lituània
que tenim aquí el Gerard
que ens ho explicarà
com li va anar
vam enviar
també
vuit alumnes a Itàlia
van anar també
uns quants alumnes
no me'n recordo la quantitat
però van anar també
a Londres
em sembla que van ser sis
també
doncs
heu-n'hi-do
i en un any
ja ho ha aconseguit
bàsicament en tots els cicles formatius
aquests
no
aquests contactes
o clar
només és
el problema no és el contacte
el problema és que
és
és molta feina
organitzar tot això
a part de responsabilitat
professor va de voler
evidentment
però és molta feina
se necessita també
idioma estranger
vull dir
tothom pot anar a Itàlia
pensa
tothom se pensa que parla italià
com per anar
però a vegades no tant
perquè has de parlar de coses
més importants
que no només
la pasta i la pizza
i
i bueno
no és fàcil
llavors hi ha especialitats
que és més complicat
perquè
també a vegades
és la situació del professorat
que no està estable al centre
o està massa estable
depèn
ha de sortir una iniciativa del professor
que vulgui anar
i llavors que l'alumne tingui
han de ser diferents circumstàncies
l'any passat va ser el primer
que van anar els d'automoció a Londres
va anar molt bé
i en guany repeteixen
la mateixa empresa
mateixes característiques
han anat dos alumnes diferents
evidentment
i repeteix diguem
és el professor que té el mateix contacte
i els ha acompanyat
el professor els arriba a acompanyar
o fa una visita prèvia al lloc
el professor hauria d'acompanyar
perquè tot això
la beca Erasmus
a diferència de la universitat
Erasmus i Leonardo
a diferència de la universitat
la beca no és per l'alumne directament
la beca ha de passar pel centre
per tant és el centre
qui ho ha de justificar tot
ha de justificar
factures i rebuts
econòmicament
però també ha de justificar
l'activitat
en quant a certificats
convenis
diplomes
llibre de pràctiques
tot això
s'ha de justificar també
ha d'estar fet
l'alumne no pot anar allà
només a mirar
ha de fer una pràctica
han d'estar escrites
s'ha de comprovar tot això
llavors
el nostre institut
tot i que en guany
és època
ja hem dit abans
que no hi ha diners
no ha donat beca
per a que vagi
el professor acompanyar
a l'alumne
però l'institut
ho hem parlat
i hem cregut
que l'aposta ha de ser
que continuïn fent-se les mobilitats
esperem que en guany
sigui de transició
i no continuï així
i bueno
vam decidir
al consell escolar
que el professor
l'acompanyarà
i les despeses
les assumirem
una mica entre tots
una mica el professor
una mica l'alumne
una mica el centre mateix
i el professor
l'acompanya
jo he estat a Berlín
com deia
he estat tres dies amb ells
hem arreglat
tot el tema d'ajutjament
tot el tema d'empresa
papers
i he tornat
els alumnes s'han quedat allà
són majors d'edat
evidentment
i la idea
ha anat al final també
ja no només
perquè torni els alumnes
que alguns s'ho podrien quedar
sinó perquè torni els papers
però bueno
també que torni ells
i al final
veure que tot ha anat bé
valorar-ho
i també saber
si l'any que ve
val la pena repetir-ho
amb el mateix soci
amb la mateixa situació
tot igual
després d'aquestes explicacions
anem a conèixer l'experiència
que tenim ganes del Gerard
el Gerard Martí
alumne d'imatge i so
ha estat a Lituània
Gerard
quan has estat a Lituània?
acabes de tornar o ja fa mesos?
no
ja hi vaig anar el juny passat
el 20 al 20
crec que va ser
no m'ho equivoco
un mes
eren quatre setmanes
llavors
i allà vam estar
dues setmanes
a Vilnius
fent pràctiques
amb empresa
jo veia ser una empresa
de cinema
una productora de cinema
i després vam estar
dues setmanes
amb el Summer Media Studio
que és un
uns workshops
o uns tallers
un taller
on s'agrupen diferent
gent de tota Europa
i fan la producció
de curtmetratges
per grups
amb gent
d'altres països
i tot
i per què vas decidir
anar tan a fora
a fer les pràctiques?
bé
crec que és una experiència
que pot
com a nivell personal
t'ajuda molt
per el fet de treballar fora
fora de casa
en un país
amb una llengua diferent
uns costums diferents
i a part
doncs que
a nivell
més professional
veus
jo crec que allí vaig veure més
era el primer cop
que feia pràctiques
i tot el que havies fet
teòricament
a classe
que també fem pràctiques
a classe
però tot el que havies fet
sempre amb els profes
un fallo
que pots tindre
amb una càmera
o el que sigui
allí ho has de solucionar tu
i és la primera vegada
i no sé
a mi això
em va motivar
a anar-hi
l'experiència
ara que ja ha passat un temps
sí que
en fi
la vas viure
l'experiència allà
a Lituània
què tal?
estàs content
d'haver-hi anat?
sí i tant
l'experiència
és molt bona
hi havia coses
que a mi
jo no les entendré mai
com el tema
de sopar
a les 6 de la tarda
però bé
t'acabes acostumant
i
t'acabes acostumant
els seves costums
i acabes vivint com ells
i
la ciutat és molt bonica
la llengua
en el meu cas
difícil
però ens vam acabar espavilant
i tot
en què vau parlar
en anglès?
en anglès
en anglès
si a Lituàia
és impossible
ja m'imagino
com que has parlat
de la llengua
en anglès tot
i
molt gratificant
la gent d'allà
molt
molt bona
t'intenten ajudar
amb tot
molts
molts cívics
també ells
no sé
molt nòrdics
vas anar amb altres companys
de l'institut
allà
sí
éreu un grup
6 persones
i tothom
el grup
us vau adaptar bé
en general
quan vau tornar
vau tenir la sensació
als 6
que l'experiència
havia estat positiva
o algú dels 6
va dir
ostres
jo pensava que
això era d'una altra manera
i me'n penedeixo
no
en general
va anar bé
sempre clar
érem 6
anàvem 2
anàvem una empresa
eren 3 empreses
i hi haig
dos en dos
i a veure
hi havia
per exemple
dos noies van quedar molt contentes
que van anar
a una empresa
d'un cinema
era
Quina Passaca
elles van quedar molt contentes
van tindre molt de feina
van a uns festivals
que els van enviar
per anar a gravar
i fer un especial documental
uns altres van treballar
en un restaurant
una sala
de nit
un bar
nocturn
que feien
hi havia dígeis
i coses
feien promocions
dels dígeis
del mateix centre
d'hostal
que ho porten a Espanyol
que ho porten a Espanyol
que va sortir
a Espanyol
de Cine del Mundo
carai
té un bar allà
i fan actuacions en directe
i fan molta activitat
relacionada amb cinema
música i tal
i el vam conèixer nosaltres
abans que sortís a la tele
el vam conèixer
de casualitat
a través del contacte
de fet la tele
el va fer famós
perquè havíeu anat
vosaltres abans
jo crec que sí
jo crec que sí
ja vam dir
i aleshores tu Gerard
què feies
amb un altre company
jo vaig estar
amb una empresa
de producció de cinema
i vam anar a fer
a veure
no vam fer
les pràctiques
purament
de treballar
i amb ells
perquè clar
treballaven a nivell
molt professional
amb càmeres
d'alta definició
bastant potents
d'avui en dia
del mercat
i ens feien molt
d'estar allò
que si recollir cables
d'estar extres
en els
en els com es diu
en el set
i tot això
i ens feien allò
mirar
ens explicaven molt
el que feien
com ho feien
quins eren els passos
vèiem potser
tot el que ens havia ensenyat
teòricament
els passos de producció
els vèiem allí
aleshores
vau veure
en aquell mes
de pràctiques
realment
el que havíeu estudiat aquí
ho dic perquè
clar
la diferència
és substancial
segurament
entre com es pot estudiar
a Catalunya
i com es pot estudiar
o com es pot treballar
a Lituània
vas tenir la sensació
que realment
tot el que havies après
a l'institut
després l'aplicació pràctica
es corresponia?
sí
i tant
més o menys
sí no
més o menys no
no vau trobar grans diferències
els passos són els que són
i els nivells
o la sensació aquella
que la gent
ja estava més formada
o menys formada
que aquí
o més o menys
amb els mateixos nivells
potser tampoc vam tindre
l'oportunitat
de veure
allò
endinsar-se molt
en com estàvem formats
i també aquí
tampoc he vist
tampoc he estat
en una gran
allò
l'empresa aquella
semblava bastant professional
molt professional
la forma de treballar
aquí tampoc he tingut
l'oportunitat
d'estar dintre
en un
en un rodatge
i tot
perquè tu quan vas decidir
amb l'institut
vull participar
d'aquest programa
de mobilitat
ja sabies que anaves
a Lituània
que la possibilitat
era anar a Lituània
sí, ens ho vam dir
al principi de curs
i ho tenies clar
sí, sí
ho dic perquè clar
també els que ens estan
escoltant
és el mateix
Lituània
no deixa ser un país
exòtic
si em permeten
l'expressió
respecte d'anar
a Berlín
com comentaves abans
anar a Itàlia
o anar a Londres
o a Anglaterra
que sembla que sigui
molt més habitual
pel que fa a la vida
quotidiana
quatre setmanes
allà
a Lituània
el juny
que ja fa bon temps
no vau anar
en ple hivern
què tal
és a dir
aquest canvi tan radical
que m'imagino
suposa viure aquí
o viure allà
durant un mes
pel que fa al clima
jo m'he quedat sorprès
era com aquí
quasi, quasi
van dir que era un any
molt, molt, molt calorós
de fet ells
tenien moltíssims problemes
per suportar la calor
però l'any anterior
tot els esplovia
feia fred
vull dir
això
quan els diem
la maleta que hem de fer
els diem
porteu de tot
i a banda del clima
ara es van tindre sort
i a banda del clima
la ciutat
és el que he dit abans
hi ha molts museus
és molt cultural
és una ciutat petita
Vilnius
la capital
és una ciutat petita
però
és gran
però a la vegada és petita
pots anar d'un lloc a l'altre
caminant
no sé
a la seva mitjoreta potser
però no és allò
que
és com un poble
poble gran
i és molt enriquidor
molt bonic
és molt soviètic
podríem dir-ho també
allò els edificis
molt de l'antiga
Rússia
que també el té
el seu encant
el menjar
millor
molt millor aquí
tot s'ha de dir
a veure
van menjar bé
ningú va patir gana
ni res
i
i la relació
amb la gent d'allà
no sé si vau veure
també
vau entrar en contacte
amb estudiants
a més o menys
la vostra edat
d'allà del país
a part d'altres professors
o de la gent
de l'empresa
amb la que estàveu
fent pràctiques
el tema de relació
amb la gent d'allà
va ser més
potser
el taller
del Summer Media
i ara
hi ha gent d'allà
i gent de tota Europa
i bé
bé
cadascú té les seves coses
per exemple
ells sempre diuen
que els espanyols
som molt tancats
els situants també
els espanyols
sempre
van tots junts
a vegades
és l'idioma
a vegades
és la por
de trobar-se allà
amb tanta gent
diferent de tots països
però van sempre junts
van a esmorzar junts
van a dinar junts
van a sopar junts
i després
això fa que t'integris
una mica menys
però bueno
després s'acaben integrant
perquè ja els separen
en grups
fan
eses ruteig
te tocan
qui te toca
te tocan
amb 5 persones més
de cada un d'un país
i has de fer una producció
tu per exemple
ja vas entrar en contacte
amb joves d'altres països
jo vaig estar
amb 3
2 romaneses
i un romanès
un
un finlandès
qui més hi havia
un d'Ucraïna
pot ser
pot ser
un n'hi havia
una noia ucraïnesa
i un lituà
Déu-n'hi-do
era el nostre grup
de treball
allà al San Marmès
l'experiència
doncs positiva
sí i tant
tu havies estudiat
imatge
això per cert
això era un grau mitjà
o un grau superior
grau superior
grau superior
i ara què estàs fent?
ara
bueno
ara
has continuat estudiant
treballes
com acabar el divendres passat
de l'altre
ell va anar
és dels pocs alumnes
que ara ja no podrem fer
que va anar
entre primer i segon curs
és a dir
la pràctica normalment
se va anar al final
però l'any passat
com que era només un mes
doncs podíem anar
en primer i segon
pensava que havia fet
les pràctiques
això jo no us havia preguntat
ho donava per què
que ho havies fet
les pràctiques
no les havia començat encara
i havia anat a Lituània
i van ser les primeres
que va fer
els dos alumnes
que eren a Berlín
que per això no han pogut venir
els d'enguai
que estan allà
són de segon
també del mateix corquell
i clar
han fet part de les pràctiques
aquí
i la resta
les fan allà
i per tant
tu ara estàs acabant
el segon curs
i ara ja acabaràs
i el cicle superior
i a partir d'ara?
a partir d'ara?
ho tens clar ja
què vols fer?
hi ha dues opcions
però tot aquest món
és molt car
i privat
la majoria
llavors
una de les opcions
és l'any que ve
anar a Madrid
estudiar direcció de fotografia
i d'aquí dos anys
anar a Cuba
a l'escola de cinema
de los Bals
Sant Antonio de los Banyes
és que aquí no et deixen
fins que no tens 22 anys
per la majoria d'edat
i tot això
llavors
això
ho tinc bastant clar
de voler anar
i el de l'any que ve de Madrid
és
fer alguna cosa
d'un any
perquè et voldries dedicar
sobretot a qüestions relacionades
amb el món del cinema
al cinema
bàsicament
aquest testimoni del Gerard
ens serveix per il·lustrar
aquests programes de mobilitat
no sé si queda alguna cosa més
per comentar
en aquests últims minuts del programa
Àlex
Sí, altres programes de mobilitat
hem parlat de les pràctiques
a l'estranger
però també altres programes de mobilitat
que és fer projectes
amb altres escoles
que d'això
us he portat uns doveders
dels últims
que hem fet
que hem participat
es pot fer dintre d'Espanya
hi ha un programa
i un programa que es diu
Arce
que de fet ara
la convocatòria
s'acaba a final de mes
i és
nosaltres ho vam fer
amb altres escoles d'Espanya
una de Sevilla
una de la Coruña
i una de Madrid
i hem fet un documental
que es diu
Los jóvenes
vistos por los jóvenes
una altra forma de mobilitat
també per fer projectes a l'estranger
serien els projectes
Comenius
tot depèn del mateix pare
que depèn de Leonardo
i l'Erasmus
però el Comenius
el que fem nosaltres
hi ha diferents versions
però el que fem nosaltres també
és fer un projecte
amb altres escoles
nosaltres
com que
estem participant
en el departament d'imatge
i això
i els d'arts gràfiques
doncs fem la part audiovisual
d'això
i ara estem fent un
amb una escola de Florencia
i una escola de República Checa
que va sobre energies renovables
hem estat fa poc
a un poble d'Itàlia
un poble molt petit
però que se gestiona
amb energies renovables
és a dir que tenen
quatre molins de béns
que els subministren energia
van anar primer
el New York Times
i després nosaltres
i sobre aquest projecte
doncs ara dintre de poc
també hem d'anar
a la República Checa
ells també van venir fa poc aquí
és un projecte
que també és per als alumnes
els alumnes viatgen
fan
practiquen la seva especialitat
però amb altres escoles
no van a fer pràctiques
sinó van a fer un projecte
també
no és mobilitat
però ja aprofito
per dir que dintre
de la família Dimanja i això
que fem aquests documentals
cada any fem
dintre de síntesi
fem un documental
cada grup fa un documental
i demà
presentem aquests documentals
els d'enguany
els presentem a la vaqueria
demà
em sembla que hi ha futbol
esperarem haver-se acabat el futbol
i presentarem els documentals
i bueno
hi haurà l'entrega de premis
el millor documental
això ja fa molts anys que ho fem
ho fem cada any
en guany hem anat una mica atropellats
perquè amb les proves d'accés
a la universitat
per AFP
s'ha hagut d'adaventar tot
i hem hagut de córrer
nosaltres també
per organitzar això
tant que ni vam pensar
que hi havia futbol
i ho fem demà
i ho fem demà
i bueno
igual farem un DVD
amb els documentals dels xavals
ho presentarem a concursos
a festivals
és una manera
que els seus treballs
surtin fora
vam aprofitar l'any passat
per fer dintre del programa
aquest Comenius
que vam acabar
vam aprofitar
per posar també
dintre del mateix DVD
els treballs dels alumnes
en la qual
el projecte Comenius
va pagar
la elaboració
d'aquests DVD
i hem fet
una bona distribució
molt bé
Francesc
jo només a l'aigua
una petita pinzellada
dels pics
els pics seria
el pics en guany
està una mica
en stand-by
sembla ser que sortirà
la convocatòria final
de més un pic
ara ho explico
un pic és com un Erasmus
però
no depèn
d'Europa
sinó que depèn
de la Generalitat
clar
en guany
no ho tenim
no hi ha diners
hauria d'haver sortit
la convocatòria al març
i sortirà a final d'aquest mes
per tant
ja es veu com a endarrer
però vol dir
programa d'iniciativa
de centre
i és exactament igual
en mateixes condicions
menys diners
menys burocràcia
i pots anar
a qualsevol part del món
pel proper curs
veus que els pics
segurament
sí, sortirà
sortirà al final de mes
no saben com
no saben quina dotació
econòmica tindrà
no saben les condicions
perquè clar
tot això està una mica
en l'aire
però sí
sortirà
ens han dit de Barcelona
van trucar ahir
i ens van dir
que sortirien a final de mes
jo per l'audiència
que ens escolta
el tema de pràctiques
a l'estranger
el tema de pràctiques
a l'estranger
convalida les pràctiques
poden dir locals
no, no, no
no convalida
és part de les pràctiques
és part de les pràctiques
del número d'hores
que l'alumne
que es matíula a fer
pot fer una part
o totes
pot fer totes les hores
a l'estranger
a l'alumne de les pràctiques
mai dius
si les ha de fer
a l'empresa d'aquí al costat
nosaltres vam tenir
un alumne fent pràctiques
a Eviza
perquè era d'allà
o a qualsevol país
del món
vam tenir
dintre dels pics
que poden anar
a qualsevol part del món
vam tenir un alumne
fent pràctiques a Guatemala
i doncs qualsevol alumne
que es matíula a l'EFP
en qualsevol institut
de formació professional
al moment de la matíula
se li diu
les pràctiques
les farà vostè?
no, no
quan el tutor de pràctiques
es posa en contacte amb ell
li pot explicar
quin tipus d'empreses hi ha
i ell
el que ha de manifestar
és que li agradaria
fer les pràctiques
a l'estranger
perquè el centre
el centre mogui
els mecanismes
com el seu tutor de pràctiques
que seria que se posaria
en contacte amb ell
per veure com ho ha de fer
si no ho ha fet mai
perquè pot ser que ja arribi
i ja estigui fent
per qualsevol alumne
que es matricula l'any que ve
a formació professional
tant segle mitjà
com segle superior
podem dir
que tots els instituts d'EFP
de Tarragona
es fan mobilitat
en guany
està una mica en stand-by
i a centres que els costa més
perquè es veu que
hi ha hagut moltes restriccions
bé, hi ha hagut moltes restriccions
econòmiques
però segurament
esperem que per l'any que ve
sembla que el Departament
d'Educació
d'Ensenyament
vol mantenir-ho
per tant
Jo només per acabar
això del programa àrtic
és que la resta d'Espanya-Andalusia
es considera l'estranger
avui per avui?
No, és un programa
dintre d'Espanya
és un programa del MEC
del Ministeri d'Educació
No és que vagis a l'estranger
Home, si han de donar més diners
a la millor val la pena
però jo crec que no donaran més diners
Ho deixem aquí
perquè mirin el rellotge
podíem continuar parlant
a més estava pensant en Lituània
i en el viatge
que va fer el Gerard Martí
fa un any
que per cert
també has estat a Florència
però això també en pràctiques
en l'Institut
No són pràctiques
és un projecte comènes
I ara es envola anar a Madrid
i després a Cuba
Gerard Martí
molta sort
en la teva carrera
en la teva formació
i en la teva carrera professional
que vagi molt bé
Moltes gràcies
Gràcies al Gerard Martí
gràcies a l'Àlex Romero
el responsable
dels programes de mobilitat
de l'IES Pere Martell
i gràcies també
a la Victòria Ismael
coordinadora pedagògica del centre
que avui ens ha parlat
d'aquestes proves d'accés
que es faran aquesta tarda
al Pere Martell
i a tots els centres educatius
de formació professional de Catalunya
Àlex, Victòria
moltes gràcies
Gràcies
Que vagi molt bé
Francesc Poteu
gràcies també
Fins la setmana vinent
No veieu el futbol
aneu a la bequeria
Igual esperem un pelet
Que s'acabi el futbol
No i pico
Molt bé
Que vagi bé
Gràcies
Fins la propera
Bon dia
Gràcies