Is there a place for me, somewhere to stay?
Sometimes it seems to be so far away.
Avui dimecres hem traslladat la sintonia del Caixa Fòrum.
Aquesta setmana l'hem canviat de dia, l'hem traslladat de dilluns a dimecres
perquè val la pena avui parlar de la febre d'or.
Aquest és el títol de l'exposició que inaugura aquest vespre al Caixa Fòrum Tarragona.
I per això, aquesta setmana, canviant de dia, ens acompanya Carles Marqués,
el director del Caixa Fòrum Tarragona.
Carles, molt bon dia.
Molt bon dia.
Hem canviat de dia i hem canviat d'escenari,
que sempre és un plaer, malgrat la calor, poder venir a fer la ràdio aquí en directe a la Rambla.
I ens acompanya també el comissari de la mostra, el comissari de l'exposició,
que és el Miquel Àngel Codes.
Miquel Àngel, molt bon dia.
Molt bon dia.
Carles, primer que res, què suposo pel Caixa Fòrum Tarragona
tenir aquesta exposició a partir d'avui fins al 20 de novembre?
Home, suposo un autèntic luxe de debò,
perquè a més coincideix amb un seguit de celebracions, com sabeu,
i és una manera d'esforç per col·laborar-hi.
A part que ja sabeu que la inauguració al setembre,
a mitjans de setembre, coincideix sempre amb la festa major de Santa D'Ecla,
i és un dels actes, és a dir, per nosaltres, és la nostra col·laboració en la festa major.
Al mateix temps continuem els actes del centenari,
que serà tot al llarg de l'any.
A més, pràcticament dia per dia, avui, diguéssim, crec que va ser el 14 de setembre,
s'inaugurava el que ara és Caixa Fòrum Tarragona,
aleshores Centre Social i Cultural Tarragona de la Fundació La Caixa,
que fa tres anys, a l'octubre, vam canviar de nom per Caixa Fòrum Tarragona.
Vull dir, per tant, tot aquest seguit de coses crec que, bé,
reforcen una mica el fet que vingui una exposició que va servir
per inaugurar el Caixa Fòrum de Girona i que ha vingut aquí a Tarragona
també i no es podrà veure enlloc més.
Per tant, diguéssim, és una celebració especial i això ho hem de tenir ben present.
Doncs anem a fer una visita guiada a través de les zones de la ràdio,
que no és el mateix que una visita guiada in situ a l'exposició,
però que segurament serà un bon aperití, una bona manera de convidar
els nostres oients a anar en un moment o altre a veure aquesta mostra.
Miquel Àngel, La febre d'or, escenes de la nova burgesia.
Aquest és el subtítol.
Què hi ha darrere d'aquest títol de l'exposició?
Què hi podem veure?
És un títol que podríem dir més aviat que és un pretext,
un gran pretext per veure una exposició que concentra una sèrie d'artistes
i una sèrie d'obres molt representatives de l'art català
de finals del XIX i principis del XX.
És un plantejament inèdit en el sentit que,
en lloc de centrar-se en explicar aquest art
des d'un punt de vista estilístic, per exemple,
que seria un plantejament més clàssic,
hem optat per enfocar l'exposició des d'una mirada molt concreta
que és el de la burgesia de l'època,
que va ser la classe social que va donar peu,
va promoure tot aquell art.
És a dir, els protagonistes són els burgesos?
Sí, en tant que promotors i també protagonistes dels quadres.
És una exposició en aquest sentit d'art, sobretot d'art,
però també d'història i de rebot també de literatura.
En aquest sentit és molt polièdrica,
ja que per ordenar tota aquesta llarga nòmina d'artistes i de quadres,
ens hem decantat per la trama argumental de la febre d'or,
la novel·la de Narcís Uller,
que millor descriu indubtablement aquesta classe burgesia,
aquella Barcelona en expansió de l'Eixample, per entendre's.
Ara t'anava a preguntar precisament, clar,
per la tria del títol de l'exposició,
que coincidís amb aquesta novel·la de Narcís Uller.
Segurament a molts dels nostres oients,
si els diem això, la febre d'or,
ho associen amb aquest autor.
D'alguna manera pretén reflexar allò que explica la novel·la,
aquell ambient, aquella època?
Sí, sobretot al nivell d'atmosferes.
No ens senyem a una mera il·lustració dels capítols de la novel·la,
sinó a explicar, bé, reflectir una mica els dos grans ambients que descriu Uller.
Uller, la novel·la, molt breument, la separa en dos grans blocs,
un que és la pujada i l'altre que és l'estimbada.
A la pujada, Uller el que fa és explicar aquelles escenes fruit d'aquesta nova classe,
aquesta classe enfortida, fruit d'una riquesa aparentment sense fi,
i que això dóna peu que comenci a estiuejar,
vagi a l'hipòdrom, vagi al Liceu,
sens dubte la gran catedral laica del moment.
Això seria la primera part de l'exposició,
on veiem obres que reflecteixen aquesta dolxa vita.
I a la segona part veiem l'estimbada,
que Uller la situa a un nivell més aviat moral,
no tant d'estimbada econòmica,
sinó Uller el que fa és criticar la burguesia,
perquè arran d'aquest enriquiment
cauen en una sèrie d'actituds molt criticables,
com poden ser l'ostentació.
En aquest sentit és una secció molt més complexa,
a un nivell més psicològic,
que es poden veure quadres on regna l'avorriment,
la desídia, la desgana vital,
i tot això a través de la mà d'uns artistes
que eren uns autèntics virtuosos.
Quins són els artistes que apareixen a l'exposició?
Doncs precisament per aquest plantejament obert
trobem artistes que tenen sensibilitats artístiques diferents.
I per tant d'estils diferents, no?
Exacte.
Perquè clar, no estem seguint un estil...
L'exposició no és estilística,
sinó que pretén retratar una època
des de diferents punts de vista.
Exacte.
Trobem des d'obres mestres,
sens dubte, de Ramon Casas,
Santiago Rossinyol,
els germans Marriera,
especialment Francesc,
que era el gran preferit,
perquè era el pintor dels grans quadres exquisits
i d'assumpte, com es deia a l'època,
el Romà Rivera,
el Francesc Miralles,
el Fèlix Mestres,
bé, també artistes tarragonins,
concret el Bon Aventura,
Casas de Valls,
Francesc Galó, Freuller,
i tants d'altres.
Quines situacions ens retraten?
En fi, no totes les obres,
és impossible,
però en general,
què és el que podrem apreciar en les obres
que hi ha a l'exposició?
Doncs són obres altament descriptives,
que transmeten perfectament
l'ambient on es movien aquella gent.
Tenim des d'un quadre,
dels més importants de Ramon Casas,
que és l'Hipòdrom,
de Barcelona,
de Cantunis,
de l'època,
escenes de com aquesta burgesia
anava a llocs tan remots
com la Cerdanya,
el Maresme,
és important comprovar
com aquesta gent va ser
els que van situant al mapa
tots aquells punts d'estiuets
que avui són més populars.
Escenes del Liceu
i ja en la segona part
quadres amb figures melancòniques,
tristes, avorrides,
una escena, per exemple,
també del Pla de Palau de Barcelona
que era on hi havia la borsa,
un quadre absolutament sensacional
del pintor Modest Teixidor
i escenes sobretot que reflecteixen
aquell moment tan ric
en anècdotes
i també que defineixen molt
la Catalunya actual.
Per què?
Per què defineixen molt bé
la Catalunya actual?
Bé, en el sentit que...
Bé, a nivell, per exemple,
urbanístic a Barcelona
està claríssim,
en un nivell ja absolutament
a nivell de tòpics,
en el sentit que molta gent
encara associa a Catalunya
una burgesia,
un tipus de burgesia,
bé, a molts nivells.
i també el que és curiós
d'aquesta exposició
és la coincidència
en comprovar
com es repeteix la història,
en el sentit que
aquesta novel·la
es basa en una pujada
molt intensa,
d'una economia,
aparentment,
que anava a unes cotes
inimaginables de la riquesa
i de cop i volta
va venir un delta baix terrible
amb una crisi bursàtil
del 1882.
I ens trobem ara, doncs,
exactament una situació
idèntica
i la pregunta és que
sembla que no aprenem
de la història,
però això és tan important
saber història.
Hi ha un artista estrella
del moment,
de l'època,
que és un expert
en retratar
aquesta burgesia?
Tots teníem,
entre cometes,
la seva quota de mercat.
Ara bé,
hi ha els germans
Marriera,
que sense dubte
eren els que
van tenir
un èxit
més destacat
i que això
va donar el peu,
per exemple,
que poguessin
muntar un taller,
per dir-ho de manera,
que era un temple
d'inspiració romana
que encara
està a Barcelona
i que és realment
espectacular
i això és fruit
també, clar,
d'aquesta demanda,
d'aquest mercat
de l'art
que s'estableix
i neix
en aquell moment.
És aquell moment
quan neixen les galeries d'art
que avui coneixem.
I hi ha alguna obra
emblemàtica
o precisament tractat-se
d'una exposició
col·lectiva
amb aportacions
molt plurals
i molt diverses
creus com a comissari
que no podem parlar
de cap obra
d'aquelles
especialment
estrella.
No,
és que és això,
com que és tan rica
i tan variada
cadascú tindrà
la seva peça estrella.
Ara bé,
jo com a historiador
per aquestes debilitats
que tenim els historiadors,
jo estic
especialment content
d'una obra
de Romà Rivera
que l'única notícia
que es tenia d'ella
és que estava publicada
a finals del segle XIX
una publicació
de l'època
i que s'havia perdut
absolutament el rastre
i de cop i volta
arran del procés
de muntar aquesta exposició
l'hem trobat
a una col·lecció
privada
al Regne Unit.
L'heu recuperat?
L'hem recuperat.
La teníem
a la Gran Bretanya.
La teníem
a la Gran Bretanya
l'única referència
era una imatge
en blanc i negra
i era veure-la en color
i realment
l'expectativa
que m'havia creat
doncs
saber escomplar-te
perquè és una gran obra
de Romà Rivera
que es titula
Després del Ball
i que anava a una sortida
precisament
d'aquesta
classe burguesa
després d'anar a veure
d'haver anat a veure
un espectacle.
Miquel Àngel Codes
com a comissari
de la mostra
farà aquesta tarda
una conferència inaugural
prèvia a la inauguració
que m'imagino
anirà en la línia
del que estem parlant ara
contextualitzar
el moment
i l'època artística.
Sí, així mateix
s'han d'explicar
unes quantes pinzellades
per entendre
una mica
les claus
d'aquesta exposició.
Una explicació
que en certa manera
s'explica molt bé
a si mateixa.
S'han d'anar
una mica reforçada
des d'un punt de vista
històric
que la gent
podrà veure a sala.
Aquest període històric
entre finals del segle XIX
i principis del segle XX
segurament diria
que és un dels períodes
en què segurament
hi ha més referències
per part del públic
en general
però no sé si aquesta exposició
ens pot donar
una altra visió
o una altra perspectiva
per les obres
que s'hi veuen
i per la forma
en què heu planificat
l'exposició.
Sí, a veure
el plantejament
és absolutament inèdit
vull dir
a través
arran del plantejament
aquest que t'he explicat
de centrar-nos
agafar-nos una mica
la trama argumental
d'en Cisoller
ens ha permès
ajuntar en un mateix espai
obres diferents
d'artistes diferents
i realment
que traslladen
a un context
molt concret
i fins ara
això no s'ha fet mai.
És una exposició
en aquest sentit
amb un plantejament
molt nou
perquè ens hem allunyat
absolutament
d'exposicions
centrades
només en el modernisme
que s'han fet
del realisme
que també
sinó que
a través d'aquestes
atmosferes
ens ha permès
crear
una exposició
bastant singular
inèdita
i que dona peu
a descobrir obres
sensacionals
que malament
que ho digui jo
però
que bé
que mai s'han vist.
Com és habitual
Carles
cada exposició
va acompanyant
després activitats
complementàries
avui tenim la conferència
inaugural del Miquel Àngel
però al llarg
d'aquests dos mesos
hi haurà altres xerrades
i hi ha quatre conferències
més
i una lectura
dramatitzada
a partir de textos
d'Uller
treballats
per Joan Cavallé
un autor local
un autor local
coverec
i interpretada
aquesta lectura
dramatitzada
que serà el dia 16
de novembre
pel col·lectiu
en veu alta
dirigit per Dolor Joan Pera
però és que després
això
hi ha quatre conferències
més
una d'elles
de Magí Sonyer
de la Rovira Virgili
i ara les dates
aquí no les tinc
només si les dic
tampoc se'n recordarà ningú
per tant diguéssim
més val
que consulteu
les anirem comentant
exactament
tindrem l'oportunitat
semanal
de fer-ho
però sí
hi ha exposicions
que tenen
o d'alguna manera
és més fàcil
derivar-ne
un cicle de conferències
i aquesta
com podeu veure
al final són sis
comptant
la d'avui
i per tant
demostra
que l'enfocament
de la qüestió
permet
molts
molts matisos
i moltes aproximacions
diferents
la literària
l'artística
això
vull dir
els textos
de Narcís Ullier
la recreació
de l'època
a través d'uns actors
vull dir
serà interessant
molt bé
doncs això ja anirem
parlant en properes setmanes
avui ens quedem
amb la inauguració
d'aquesta exposició
amb la conferència inaugural
a partir de les 7 de la tarda
després la inauguració
pròpiament
de la mostra
i una última qüestió
Miquel Àngel
a l'espectador
algun consell
o alguna recomanació
sobre la seva predisposició
a l'hora d'anar a veure
la mostra
bé
que es deixi anar
que es deixi anar
i que disfruti
perquè
bé
tan sols l'aspiració
és que
puguin disfrutar tant
com ho hem fet nosaltres
els que
els que hem organitzat
aquesta exposició
m'imagino que molt de temps
no?
per preparar-la
sí
ha estat un projecte
primer somiat
llarg temps
i llavors
el que ha estat
produir-la també
doncs ha estat complex
en aquest sentit
doncs que s'han buscat
molts
molts prestadors
s'han hagut de
s'ha hagut d'investigar
on estaven aquestes obres
i ha estat llarg
ha estat llarg
però divertit
la majoria
estaven en col·leccions privades
en mans privades
les obres?
sí
sí la majoria
en col·leccions privades
però bé
llavors això
s'ha complementat
doncs amb obres
d'importants institucions
com el Prado
o el Manac
Miquel Àngel Codes
comissari de l'exposició
La febre d'or
escenes de la nova burguesia
moltes gràcies
per venir aquest migdia
aquí a la ràdio
bé a la ràdio
a l'estant
de la ràdio
a les festes
gràcies per ser
el promotor
d'aquesta gran exposició
que a més
és un clàssic
de les festes de Santa Tegla
no Carles?
en efecte
exactament
les exposicions
a la caixa
acostumen a ser
molt interessants
i molt bones
però les que s'inauguren
pel setembre
intentem
que sigui
l'exposició
de l'any
vull dir
a vegades es pot aconseguir més
es pot aconseguir menys
depenent allò
de les itineràncies
però com comentava
aquest cas sí
perquè a més
era una exposició
doblement
o triplement
vull dir
buscada
que fos en aquesta època
per commemorar
centenari
desenari
i per coincidir
amb la festa major
perfecte
doncs inaugura
aquest despre
sí que si voleu
l'horari
per cert
Carles
de nou del matí
a nou del vespre
vosaltres no tanqueu el migdia
no tanquem el migdia
com els grans magatzems
exactament
correcte
diu el president
de la cambra de comerç
d'aquí a Tarragona
l'Albert Abelló
que obrim més
que l'OpenCorp
això ho deia abans
que obríssim
l'acord anglès
ara hauríem de revisar
potser horaris
però jo diria
que encara continuem obrint
en qualsevol cas
aquests dies
que hi ha tanta activitat
a Tarragona
i que tanta gent
jura al carrer
que no es perdint
aquesta exposició
i si la volen veure
potser amb més tranquil·litat
i més pausadament
doncs temps
tindran de fer-ho
fins al 20 de novembre
i recordem que hi ha visites
visites guiades
els dijous
divendres
ai perdó
dijous
dissabte i dimonja
a les 6 de la tarda
en català
i dissabte i dimonja
a les 7 del vespre
en castellà
i aquestes visites guiades
a partir de ja?
ja, ja, sí
és a dir
no cal esperar
no cal esperar
després de Santa Tèca
i per això
no oblideu
estan en el programa
de festes
per tant
no és fàcil
doncs cap problema
Carles Marques
en director del Caixa Fòrum Tarragona
Miquel Àngel Codes
comissari de la mostra
La Febrador
moltes gràcies
felicitats
per la feina
Miquel Àngel
bones festes
i moltíssimes gràcies
gràcies
que vagi molt bé
fins a propera
adeu-siau