Temps de salut, temps per curar-nos en salut com cada setmana,
com cada dimecres amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tecla
i des d'aquest programa, des del matí de Tarragona Ràdio.
Com cada setmana, amb el director de l'Hospital Santa Tecla, el doctor Xavier Uliac.
Doctor Uliac, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I com cada setmana també, amb un altre professional de la medicina,
en aquest cas amb el doctor Nicolàs Berfessi.
Ell és metge de medicina interna de la xarxa.
Doctor Berfessi, també, bon dia.
Bon dia.
Perquè avui, doctor Uliac, ens venen a parlar, jo ho anunciava abans, a la tuberculosi.
Sembla que sigui una malaltia d'una altra època,
però n'hi ha casos de tuberculosi al nostre país.
Sí, sí, hi ha tuberculosi al nostre país.
És una malaltia d'aquelles amb història.
Fins i tot hi ha documentades malalts de tuberculosi d'edat molt, molt antiga.
I sembla que sigui això una malaltia del passat.
És una malaltia que al llarg del segle XIX va afectar molta població.
estem parlant, evidentment, del nostre país, de la societat occidental,
que a meitats del segle passat, del segle XX, parlem ja,
semblava que entrava en una decadència,
fins i tot, quasi, quasi, cap allà als anys 70,
semblava que era una malaltia que havia desaparegut, quasi bé, quasi bé.
Però, a partir dels anys 70, va fer un rebrot,
coincidint, probablement, amb l'aparició del SIDA,
i, posteriorment, perquè, en el cas del SIDA,
diguem-ne que és una malaltia que s'aprofita del mal del SIDA,
i, paral·lelament, en els últims decenis,
també ha aparegut i ha emergit amb una aportació de població forastera,
de la immigració, que també ha aportat molts malalts amb SIDA
o moltes persones infectades amb SIDA.
I, actualment, és una malaltia preocupant,
és una malaltia de les anomenades infectocontagioses,
és a dir, provocada per una infecció,
i és una malaltia que afecta a molta població del món
i, també, a la nostra població.
Doncs, anem a entrar una mica en matèria,
anem a conèixer, primer, els conceptes bàsics.
Com podríem explicar, doctor Bercesi, què és la tuberculosi?
Una infecció?
És una infecció, freqüentemente, de inicio pulmonar,
provocada por una mycobacteria,
llamada mycobacterium tuberculosis,
que su manera de contagio es a través de las microgotas salivales,
que producimos cuando hablamos, cuando estornudamos,
que esta gota de fluj, que es una especie de saliva
que queda flotando en el medio ambiente hasta una o dos horas,
dependiendo de la ventilación del lugar,
y esta es la forma de contagio que tiene, ¿no?
És a dir, és una infecció que es contagia bàsicament per la saliva
i que afecta els pulmons.
Inicialment.
Inicialment.
Correcte.
Per tant, els símptomes que pot tenir una persona
que presumptament pugui tenir tuberculosi, quins serien?
Quin pot ser el primer símptoma?
Símptomes respiratorios de dos setmanes o més d'evolución,
como tos, resfriado, espectoración, frecuentemente hemoptoica,
o sea, con sangre, símptomes constitucionales como sería malestar general,
fiebre o febrícula, sudoración nocturna, adelgazamiento...
És a dir, amb tots aquests símptomes pot ser que el malalt tingui tuberculosi.
Correcte.
Aleshores, la malaltia es detecta primer als pulmons,
però després s'extèn?
És a dir, quina pot ser l'evolució normal de la infecció?
Bueno, en un paciente immunocompetente,
estamos diciendo en un paciente que tiene unas defensas adequadas,
es una enfermedad que el organismo mismo la limita,
la limita y queda confinada a un ganglio que posteriormente se calcifica, sí?
Esto sería una prima infección tuberculosa.
Pero ¿qué pasa?
Hay pacientes que tienen predisposición a que esta infección avance, sí?
Aleshores, perdoni, en un pacient normal, fort, per dir-ho d'alguna manera,
amb una bona salut,
ell per si mateix pot combatre la infecció.
Correcte.
I queda aparcada i ja està.
Correcte.
I no necessita ni tractament farmacològic?
No.
No.
Que freqüentemente se cursa como un cuadro catarral o bronquial que se autolimita.
Molt bé.
Això en aquesta col·lectiu de persones.
Però si tenen altres circumstàncies, què pot passar?
Si tenen altres circumstàncies, pues entonces la bacteria, este microorganismo,
sí, se aloja en el pulmón y lo que genera son cavidades, cavernas, sí, en las cuales
se reproduce, sí, y al llegar a un bronquio, sí, que son los canales por donde nos ingresa
el aire en los pulmones, sí, al llegar al bronquio, comienza lo que es la diseminación
de la bacteria, sí, a través de la tos o las gotas de saliva.
Què vol dir la diseminación de la bacteria, doncs?
Eh, la... el contagio, sí.
És a dir, però aleshores vol dir que la malaltia va més?
S'agreuja, d'alguna manera?
S'extén?
Freqüentemente queda limitada a formas pulmonares, sí, pero en un porcentaje menor de casos,
sí, que puede haber afectación de otros órganos, sí, que puede ser del aparato digestivo
o mismo hacerse una diseminación a través de la sangre y formar lo que son cuadros
en cualquier aparato del organismo, sí.
¿Quin tractament, aleshores, necesita un malalt que ya ha desenvolupado la infección?
El tratamiento inicialmente se comienza con cuatro drogas, con cuatro medicamentos antibióticos
contra las bacterias, sí.
Y el tratamiento mínimo, según la localización, pero frecuentemente cuando es pulmonar,
el tratamiento mínimo son de seis meses de tratamiento.
Cuatro medicamentos?
Cuatro medicamentos.
De cop?
De cop i volta, cuatro medicaments.
Sí, que inicialmente son cuatro medicamentos por dos meses y posteriormente dos medicamentos
por cuatro meses.
El tratamiento mínimo seis meses.
Correcto.
Perquè, aleshores, amb aquests medicaments, ¿qué s'intenta?
¿Qué es vol atacar?
Lo que se intenta es matar a la bacteria, sí.
Es que la bacteria de la tuberculosis es una bacteria muy resistente, sí.
Por lo cual, los tratamientos con una sola terapia antibiótica o dos han demostrado que
son ineficientes, sí.
Entonces, de momento, lo que se propone es tratamiento con cuatro medicamentos para evitar
las resistencias bacterianas.
¿En aquel tratamiento, habitualmente, queda solucionado el problema?
Sí, si el paciente tiene una respuesta inmune adecuada, si cumple adecuadamente el tratamiento
y si la bacteria no es resistente, podemos expectar que el paciente se cure.
¿Pero puede haber casos que compliquen, que descompliquen encara més?
Sí, sí, sí.
¿Qué puede pasar, entonces?
Puede pasar.
Si toma una vía de diseminación a través de la sangre, puede hacer una meningitis tuberculosa
o una, digamos, una diseminación y hacer una hepatitis tuberculosa, granulomatosa, que
se dice, puede afectar a las capas que recubren el corazón, lo cual, hacer una pericarditis
tuberculosa, y si afecta a los huesos, hacer una osteomielitis tuberculosa.
En el caso de la columna, es lo que se llamaba el mal de pot.
Això vol dir que, clar, pel que ens està explicant, es pot complicar i estrenen-se per molts
òrgans, a més, vitals, bàsics del cos humà, no?
Sí.
I, per tant, pot tenir unes conseqüències molt greus.
Sí, sí que tiene consecuencias graves.
Pero es una bacteria que nos enferma mucho, sí, si tenemos las defensas que no son
adecuadas, sí.
Cuando tenemos las defensas fuertes, esta bacteria se puede curar, sí, y uno puede
expectar a una curación, sí.
¿Hi ha alguna vacuna, doctor, per combatre la tuberculosi?
No, bueno, en algunos países donde hay alta endemicidad, quiere decir, donde hay alta
prevalencia o permanencia de casos en el tiempo, sí, existe la vacuna que es de la
BCG, sí, que es un vacilo de la tuberculosis atenuado, quiere decir que se lo ha modificado
para que no pueda, no pueda generar infección, sí, y en algunos países, como por ejemplo
los países latinoamericanos se coloca.
I aquí no?
Aquí no.
Per què?
Porque no se considera que haya endemicidad, como para que...
Endemicidad, com ho podrien traduir?
De que sea una enfermedad en la cual haya permanencia de los casos y en una frecuencia...
És a dir, que estigui molt extesa entre la població.
És a dir, és una vacuna que pot servir per països del Tercer Món, latinoamericans o potser
de l'Àfrica, no ho sé, a l'Àfrica, per exemple, hi ha molts més casos de tuberculosis,
m'imagino.
És a dir, en aquests països una vacuna així sí que...
Sí que seria efectiva i que se utiliza.
En este país lo que se utiliza es para algunas comunidades de pacientes, por ejemplo, los
immunos deprimidos como los VIH.
Per què aleshores, abans el doctor Oliac al principi del programa i ara que vostè citava
aquest virus, el VIH, per què es relaciona el tema de la tuberculosis, de la revifalla
de la tuberculosis amb la sida?
Bueno, porque justamente lo que el VIH hace es deprimir nuestra immunidad contra las
bacterias, sí. Y justamente lo que nosotros tenemos que estar fuertes para combatir esta
bacteria es de la immunidad celular, la cual se afecta mucho en el caso del sida.
Clar, el virus VIH fa que la persona estigui més feble, perdi defenses i això la fa més
procliu a tenir aquesta infecció de la tuberculosis. I aleshores, per què hi ha més tuberculosis
molta més en països del tercer món poc desenvolupats que en països més desenvolupats
com el nostre?
Bueno, porque la bacteria, si bien tiene que haber distintas características, porque primero
que en un país donde hay un sistema de salud fuerte, donde se han hecho campañas
antituberculosas adecuadas, se ha logrado controlar la epidemia o la endemia de tuberculosis,
sí. Pero asimismo también hay factores predisponentes que hacen que la bacteria siga propagándose,
sí. Y este es el caso de los pacientes que o sean tabaquistas, que tengan bajas
condiciones socioeconómicas, como por ejemplo el hacinamiento, vivir muchas personas en
un domicilio, el bajo acceso a la salud, con lo cual no pueden acceder a los medicamentos,
sí. Y otras situaciones, como por ejemplo el alcoholismo, que hacen que la persona esté
más predispuesta a padecer de la tuberculosis.
Sí. Al final, aleshores, d'això del que estem parlant i recuperant també el principi
de l'espai, és a dir, la presència de l'arribada de moltes persones, de milers, de desenes
de milers de persones d'altres continents al nostre país, immigrants, ha pogut fer augmentar,
és una de les causes que ha pogut fer augmentar el nombre de casos de tuberculosis aquí?
Sí, correcto. Sí. Eso ya está analizado en las estadísticas que están publicadas del
año 2009, en la cual se denunciaron poco más de 1.500 casos de tuberculosis en la
comunidad catalana, de los cuales casi el 50% eran pertenecientes a pacientes no nascidos
en el territorio español. 1.500 casos a tot Catalunya, l'any 2009, quan era suposo
potser una malaltia pràcticament que havia desaparegut, pràcticament, m'imagino, o no?
Bueno, no, ya se había visto el rebrote de la enfermedad en los años previos, sí.
Però fa 20 anys, potser? No, hace 20 años creo que no se hablaba de la epidemia.
Per això jo preguntava al principi del programa, que semblava que la tuberculosis fos una malaltia
d'un altre segle, d'un altre temps i d'un altre país. En canvi, en altres països del Tercer
Món, a Latinoamèrica o Àfrica, sí que m'imagino que hi ha unes...
Hay cifras más elevadas de casos o más porcentajes de casos según la población, o sea que sería
eso, más incidencia de la enfermedad, sí. Pero está considerada, según la OMS, una
enfermedad reemergente, justamente por esto de que hablábamos que...
Què vol dir, reemergente? Eran las enfermedades que se consideraban
controladas, sí, y las cuales han comenzado a tener un mayor número de casos en los últimos años.
I es pot donar també la circumstància que un malalt tingui aquesta infecció, el tractament
sigui l'adequat, es pugui recuperar i que al cap d'un temps pugui tornar-ho a contagiar-se?
O aquest és un supòsit molt poc habitual?
No, o tendríamos que pensar que el pacient tiene una deficiencia inmunològica, sí, o que ha
tenido contacto con pacientes vacilíferos nuevamente, o sea, pacientes con contagiosidad que
no han sido controlados durante durante los controles del brote o del foco.
Y en algunos casos, por ejemplo, que es la reinfección endógena que se llama, que es cuando
un paciente que ha controlado la enfermedad, ya sea por una prima infección, que su organismo mismo
la ha calcificado y la ha confinado a un ganglio, o que ha hecho tratamiento, sí, que
el vací lo queda confinado a los ganglios y la tente, sí, hay una caída de defensa por
algún tipo de circunstancia X, ya sea alguna enfermedad, etcétera, y la bacteria puede
reactivarse, sí.
Hi ha diferents tipus de tuberculosis, podem parlar de diferents tipus de tuberculosis o
hi ha un cas básico com el que ens ha explicat i ja està, o no, o n'hi ha diferents
tipus.
Hay diferentes tipos de micobacterias, sí, el micobacterio en tuberculosis es el que frecuentemente
afecta a la población general, pero hay otras micobacterias atípicas que se llaman,
sí, que son otra especie de micobacterias que pueden afectar a casos de poblaciones específicas,
como por ejemplo mencionábamos el VIH, sí, así mismo dentro de las micobacterias de la
tuberculosis, sí, hay cepas que, digamos, hay variedades o bacterias que son sensibles a
los tratamientos básicos y hay otras que son resistentes, sí.
El risc de contagi, doctor, es el mateix en toda la población, es a dir, es igual homes,
dones, les edats, es igual que ser una persona de 20 anys que de 60 o hi ha una prevalença,
un predomini de determinades franches d'edat i de col·lectius de persones?
No, bueno, lo que está visto que hay la incidencia en el año 2009, el grupo etario más
afectado fue el de los 35 a 45 años, si no me equivoco, ese fue el grupo etario más afectado.
De todas maneras, el que va a padecer la tuberculosis es el que tenga los factores
predisponentes, como decíamos, ¿no? Es tuberculoso el paciente que tiene un factor
predisponente. En general, la mayoría de la población hace una infección autolimitada.
És a dir, l'edat no és important, sinó les pròpies característiques de salut
del pacient.
Aleshores, tenint en compte els símptomes que vostè ens deia al principi, quin és el
camí que normalment hauria de seguir una persona que tingui els primers símptomes?
Suposo que primer va al metge de capçalera, perquè ens estava donant a entendre que això
semblava gairebé un refredat, no un constipat, en què té molta tos, però clar, si hi ha
tos amb sang, aquí ja és un element, m'imagino...
Sí, sí, las pautas de alarma, como digo yo, o las pautas a tener en cuenta para consultar
al médico es síntomas respiratorios, llámese un resfriado, tos, espectoración de más de
dos semanas o más de evolución, o espectoración sanguinolenta con sangre, o síntomas de tres
semanas de evolución como febrícula, o sea, registros de temperatura de 37.5 o mayores durante
tres semanas, pérdida de peso, asténia, sudoración de predominio nocturno...
Esos son todos síntomas que nos hacen pensar en un caso probable, sí, que entonces hay que
estudiar.
Aleshores, va al metge de capçalera el pacient, i d'aquí amb un especialista, quina és
l'evolució habitual?
No, inicialmente el médico de cabecera puede pedir los estudios iniciales que se comienza
con una radiografía de tórax y un cultivo de las pautas, de la espectoración, sí.
Se hace una baciloscopía en directo, sí, como para determinar si en ese momento el paciente
puede tener una contagiosidad, sí, en el caso de una alta sospecha de, o un caso posible
de tuberculosis, sí, y posteriormente hay un cultivo que demora ya entre dos y cuatro semanas,
el cual nos va a terminar de definir si está la tuberculosis o no.
junto con un examen clínico completo y una radiografía de tórax, con eso ya podemos
estar, digamos, diagnosticando la tuberculosis.
I el tractament, aleshores, aquell que ens indicava abans ja comença de manera immediata?
En un, sí, en el caso de un caso probable de tuberculosis, sí, con alta sospecha, se inicia
inmediatamente el tratamiento.
I la persona, aleshores, pot seguir més o menys fent una vida, entre cometes, normal,
o la afectació és important?
Inicialment, si el paciente és basilífero, quiere decir que està con contagiosidad,
que està eliminando la bacteria por sus vías respiratorias, hay que hacer un aislamiento,
freqüentemente es una estancia hospitalària, hasta que se negativice la baciloscopía,
quiere decir, que se negativice la espectoración a través de la bacteria a través de los
fluidos respiratorios, sí, y posteriormente puede hacer una vida normal.
Però sí que necessita, doncs, un període d'aïllament.
Correcte.
Per evitar, suposo, no us contagis, clar.
Correcte.
Els seus familiars, amics, les persones del seu entorn, i per tant necessita una
hospitalització, un ingrés en un centre hospitalari.
Sí, en algun caso muy seleccionado se puede realizar algún aislamiento domiciliario,
pero en general lo que está recomendado es un ingreso hospitalario con aislamiento.
I hi ha molts casos, doctor, de tuberculosi?
Ja ens ha dit la dada general de Catalunya, però per exemple, en els hospitals de la xarxa,
realment, vostè com a metge rep molts casos?
Sí, sí, sí, se reciben casos, se reciben casos.
Si estamos hablando de la comunidad catalana, hay diferentes distribuciones regionales
dentro de la misma comunidad, sí, y en algunas provincias sí que desde los registros que
están publicados en el 2009 se ve que hay heterogeneidad de la distribución de la cantidad
de casos. Digamos, en la provincia de Tarragona, dentro de lo que es la comunidad
autónoma, es una de las que menos incidencia de casos tienen. No así, por ejemplo, en la
zona de Lérida o la zona de Barcelona, que tienen mayor cantidad de casos.
No hi ha raons, però de totes maneres que expliquin que hi hagi...
Bueno, bueno, por lo menos en los documentos no está terminado de aclarar, pero que sí que
tiene una alta relación con lo que es la inmigración.
¿Sí? ¿Eh? Casi un 50% de los casos pertenecen a pacientes que no han nacido en España.
Doctor Iac, alguna cosa més? ¿Alguna conclusión? Després d'aquestes explicacions tan clares
i tan precisas sobre una malaltia que jo crec que molta gent, quan està sentint el
programa, devia pensar, carai, la tuberculosi?
Doncs sí, la tuberculosi també hi és.
Els malalts tísics.
Una cosa que potser fora important de comentar i que ens hem quedat una mica al marge
és el tema dels contactes. És a dir, nosaltres quan es detecta un pacient amb tuberculosi
ens obliga a fer un seguiment dels contactes. Perquè el gran problema d'aquesta malaltia...
Dels contactes que ha tingut aquella persona.
Exacte, exacte.
A fer un historial.
A revisar tots els contactes directes d'aquest pacient per veure si aquests...
contactes també tenen la malaltia. Recordem que, comentàvem, és una malaltia contagiosa.
És una malaltia que, a més a més, es dona en situacions d'un cert nivell socioeconòmic.
Diguem-ne, diguem que el cas típic és una família o un pis que hi viuen 15 persones.
Per tant, una sola persona que es detecta ens obliga a que aquelles 15 persones les hem d'investigar.
L'altre gran problema, lligat amb aquest fet, és que, com que els tractaments són molt llargs,
la possibilitat que un pacient deixi de prendre's el tractament, o se n'oblidi tres dies seguits,
o que no sé què... Aquestes possibilitats són molt altes.
Per tant, ens trobem amb pacients que, malgrat que nosaltres hem fet grans esforços
perquè es controli la malaltia i perquè es desinfecti i que es curi,
són malalts que, al cap d'uns mesos, pot ser que, si no han fet correctament el tractament,
siguin també escampadors d'aquesta malaltia.
Però, a més a més, l'altre gran problema que lliguem amb la tuberculosi
és la dificultat dels tractaments.
És a dir, com comentava el doctor Percesi, estem parlant de quatre fàrmacs,
però és que el problema que s'està trobant cada dia més
és que el micobacteri, cada vegada, és més resistent als antibiòtics que nosaltres li donem.
I això, entre altres raons, és per això que diem que, com que els tractaments són molt llargs,
el fet de deixar de prendre la medicació,
aquest bacteri, diem-ne, que s'ha espavilat al llarg d'aquestes setmanes,
s'ha espavilat i s'ha fet més fort.
Per tant, les estratègies del tractament, cada vegada, són més complexes.
Són més complexes i, evidentment, això és una de les dificultats importants
de fer el control d'aquesta malaltia.
Pobresa, tractaments molt llargs, un bacteri que, aparentment,
diem que a la nostra societat hauríem de tenir-lo controlat,
però que costa molt de controlar i que es va escampant a poc a poc,
sobretot amb uns extractes socials, diem-ne així.
És a dir, nosaltres tenim aquí, a la nostra Europa Occidental,
tenim el quart món.
I això, que a vegades no som conscients d'això,
però sí que és a partir d'aquí que hi ha possibilitats de contagir
i que la malaltia realment costi molt de controlar-la.
Clar, perquè el fet de deixar durant dos o tres dies el tractament,
pel que sigui, pot fer que perdi tota la seva eficàcia
i que fins i tot revifi la infecció.
Efectivament, i que el bacteri que hem estat tractant
aconsegueixi un esforç, unes resistències,
que després haguem de canviar l'estratègia d'antibiótics
si és que ho detectem, perquè a vegades això costa detectar-ho
i aquest pacient torna a contagiar, torna a contaminar,
torna a escampar la malaltia.
Molt bé, doncs molt interessant, encara que afecti només a una població molt concreta
i sigui, podríem dir, una malaltia minoritària, molt minoritària,
fins i tot residual, en el conjunt del sistema de salut,
de les patologies que podem tenir.
Doncs molt interessant avui haver parlat d'aquesta infecció, la tuberculosi,
amb el doctor Nicolás Bercesi, metge de Medicina Interna de la xarxa de Santa Tecla.
Doctor, moltes gràcies.
No, gràcies a ti per l'invitació.
I que vagi molt bé. Fins la propera.
I el doctor Javi Olac, el director de l'Hospital de Santa Tecla,
doncs fins la setmana vinent.
Doctor Lian, moltes gràcies i que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.