Miquel González, bon dia de nou.
Bon dia, Josep Ardila.
Com va això?
Fos mirar.
Bon dia.
Bon dia.
Oh, quina jantada, tu.
Sí, tenim un munt de gent.
Comença rient, ja.
Ja us trobo faltars de l'aventura de la vida.
Ja vindran, ja vindran.
Ja tornaran, al gener seran d'aquí.
Bueno, avui has tingut els dels Comando Q.
Nits Q.
Nits Q, Comando Nits Q.
Home, però no és el mateix.
No, ja, ja, però vull dir que no t'avorreixes, tampoc.
No, mai.
A la ràdio no ens avorrim mai.
Edició número 41 de l'última mitja hora, avui que és divendres, dia 11 de novembre de l'any 2011.
Prou, prou, sisplau.
No diem cada dia quin dia estem, doncs avui també.
Som divendres, dia 11, de l'11 de l'11.
Clar, i d'aquí dues setmanes serà 20 de l'11 del 2011.
Bueno, i demà serà dia 12, no passa res.
Molt bé, molt bé.
Podem estar així tota l'última mitja hora, però tenim més coses a fer.
Com sempre, abans, però recordem les vies de participació, Miquel,
aquells que vulguin participar i que ens vulguin fer arribar aquelles pífies que detectin escoltant la ràdio.
Elmatia.arragonaradio.cat és la nostra adreça de correu electrònic.
Elmatia.arragonaradio.cat, el Facebook i el Twitter.
i aquestes són les vies de participació.
Si algú escolta...
Home, i si algú ens vol trucar, també, eh?
Ho anava a dir, ho anava a dir.
Dic, si algú escolta algun tall de veu divertit, alguna pífia, doncs que ens ho faci saber.
Ah, el 9724 4767, també és el nostre telèfon.
Molt bé.
Comencem?
Comencem.
Som-hi.
La última mitjana.
Pepe Dila i Miguel Monzales.
Crec que quan vagi a renovar-me el DNI ja diria que em posin Miquel Monzales,
ja directament que en canviïn el cognom.
Home, és més divertit.
Sí, sí.
Jo diria que em posin Pepe, també.
M'han arribat a cridar en Monzales pel Twitter, ja.
Vull dir que això ja la cosa promet.
Vinga, som-hi.
Amb què comencem, Miquel, avui?
Doncs quedava pendent de la setmana passada un tall de l'Enric Garriga, d'un quart de català.
Ell explicava una història del sopa de cabra a un escenari amb unes pedres.
Allò que fa l'Enric Garriga els dimecres.
Allò que fa l'Enric Garriga, sí.
El quart de català.
Doncs escoltem la història, no t'he desperdicat.
I allà hi va haver bronca, també.
Perquè al sopa aquell any hi havien editat un disc en català i un en castellà.
Amb la vana il·lusió que potser en castellà podien triomfar per les Espanyes, però no va ser així.
No va ser així.
I també va passar aquest fenomen, que hi va haver aquella gent que sempre troba pèls als ous.
Pèls als ous, no em refereixo als dels músics, perquè se suposa que n'hi ha.
I no, als ous de gallina, eh?
El que troba pèls als ous és el rapolós, que tot ho troba malament, tot ho troba cagat i pixat.
I què ho dic?
Ai, és que això, aquí hi ha un pèl, i un ou no hauria de tenir un pèl.
Doncs bé, d'aquests, aquest país n'és ple.
És allò que en diem a Tarragona, la típica mosca collonera tarragonina,
que tot ho troba cagat i pixat i tot ho troba malament.
Per tant, ens aniria bé aquesta frase per resumir el que ha passat i el que va passar ja fa uns anys.
Home, ara no s'havien tirat ni pedres, ni ous, ni res, però bueno, se l'ha vintxat públicament a través de Twitter.
Doncs sí, va passar, va passar.
Interessant la reflexió aquesta de que va buscar els peus als ous, però els ous...
No els ous músics, eh?
No, vull dir, clar, és que els altres músics no, no anem a buscar-los allà.
No, no, no, allà no busquem.
Escolta'm, ens quedava pendent també una cosa que teníem moltes ganes de fer des de l'última mitja hora,
i és que era un homenatge a Joan Carles Oliva.
És veritat.
Hem tingut moments estalars amb l'exentrenador del Nàstica en aquest espai del matí de Tarragona Ràdio,
l'hem escoltat moltíssimes vegades, hem rigut amb les seves entrevistes, amb el seu...
Amb els seus talls de veu, amb el seu tarannà, no?
Això, amb el seu tarannà.
I bé, avui hi fem un homenatge a Joan Carles Oliva i recollim els millors talls que han passat per l'última mitja hora.
Endavant.
No t'oblidis que som licenciat a Miner,
i aquestes coses allà per mi són també un plaer, un plaer que podem gaudir tots.
Doncs ja entre Joan Carles Oliva en aquesta sala de premsa del nou estadi,
començarà la comparació pública del trinit del gimnàstic de Tarragona,
a parlar amb Joan Carles Oliva,
que ara li ha caigut el...
Se li ha desmuntat una cosa de la publicitat d'aquesta sala de premsa del nou estadi,
és que n'hi ha tanta, davant, que de vegades costava llogar-te,
i ara ràpidament ja està arreglat.
Ara de màgia, i ja podrà començar aquesta comparació pública de Joan Carles Oliva,
amb el que començarem a parlar...
Anem donant, sisplau, el torn de paraula.
Amb Oliva comencem a preguntar-li el tècnic del nàstic.
Joan Carles, bona tarda.
Bona tarda.
El resum seria no ha pogut ser en un partit que no sé com explicaries.
Ha tingut dos parts, la primera i la segona, segurament.
La segona, per tronc.
Gràcies.
Que se pot respondre amb una pregunta tan ben plantejada.
La veritat és aquesta, no?
Sí, tens raó, tens raó.
Què tenim?
Que què tenim?
És a dir, tenim a Moragón, tenim a Fachan, tenim a Medina, a Ortiz, a Bingo, a Rodri, a Miqui, a Álvaro, a Tuni, a Adreporte, a Walter, a Vicente, a Dala, a Eloi i a Ruben.
És a dir, que tenim un segon equip.
Joan Carles Oliva sap el que tenim.
Has trucat al mòbil, eh?
Peter Managafa el mòbil, aquell mòbil que devia tenir...
Me diu, vine, vine a l'hotel on vinc.
Ell vivia en una habitació d'un hotel.
A Vitoria, eh?
A Vitoria, a Vitoria.
I me'l trobo amb un barnús.
Amb un barnús.
La veritat és que me porta amb un jacuzzi.
De l'hotel.
Perquè me diu, rusos, haremos pactos en jacuzzi.
I me va tindre dues hores al jacuzzi.
Seguro.
Ell va aguantar el jacuzzi dues hores.
I jo cada quart d'hora tenia que sortir.
Perquè jo estava ja al xuxux, arrobat.
Després de les dues hores me va portar a la habitació, vam sopar a peix.
Jo dic, ara só me falta que me diga que me va a llegar a la habitació, però bueno.
I llavors me va a treure, os us juro, eh?
Me va a treure un contracte de 10 anys.
A 25 millons per temporada.
El jacuzzi tiene la mitad de la historia, la altra mitad va a pasar a la sauna.
Estic content.
Buah, buah, buah, fa 10, eh? Fa 10 que fa mala cara.
No te llevo contà, he perdut 4 kilos desde que estic en Nastic.
Sí, sí, 4, però bé, per això feia mala cara.
Estic fotut, estic fotut per la situació, per tot.
Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja.
Bé, el nostre...
Gran, gran, gran.
Gran, Gran Solida.
Grandíssim.
Ens ha donat grans moments, eh?
Ai, sí.
A veure quants ens en dona d'Alessandro.
Aviam, aviam.
El nostre tècnic de la Nastic, eh?
Sí, sí, sí.
Aquí una salutació.
Vas a escoltar l'entrevista que vam tenir ahir amb el d'Alessandro,
la secció sense nom del sempre Nastic, ja t'ho escoltaràs, ja.
Ah, doncs no m'ho vaig a escoltar, eh?
En tot cas, saludem a Joan Carles Oviva, que hem volgut fer avui aquest homenatge.
No ens movem de cap Nastic.
No.
És que oigo voces, no sé què m'està dient el Lluís, si no m'entenc.
Oi, ens quedem al Nastic, parlem d'una discussió, suposo que ara ja s'haurà fet amics,
entre Àngel García i Quimpons, que tenia...
Quimpons diu que no, encara no són amics.
Encara no, encara no.
Diu que s'han d'acabar de reconciliar, a veure aquest cap de setmana.
Ah, doncs això passava al partit anterior, el partit de la setmana passada contra el Sabadell.
El Quineco Toria, el format del plan D de l'Espanyol, què entra al terreny de joc?
Sense d'esperèixer el bon joc que està fent el Nastic i les bones arribades i aprofitar les ocasions que ha tingut amb aquell 4-0.
Jo ho havíem dit al començament del partit, jo crec que la línia més feble és la defensiva d'aquest de Sabadell.
Sí que havia marcat 18 gols, però també havia encaixat 14, i això és moltíssim.
Però bons partits ha perdut el Sabadell fins ara. Jordi, tu que tens números a mà.
És igual.
Sí, el Sabadell, només n'havia perdut fins ara dos, eh?
És que clar.
Estem guanyant a l'equip de moda segurament de la segona A, eh?
I tot el foment 4.
Però és igual, ells de marcat 18, però també encaixes 14, tu.
Sí, Àngel, però els que encaixes o reps va en proporció del resultat, eh?
A mi se me'n fot qui encaixa i el rei si guanyes o perds.
I aquest equip només havia perdut dos partits, per tant, jo crec que avui això té un valor extra.
Sí, això no diu ningú que té un valor extra.
Això és un cop de moral.
Però no li busquem les passigolles per un dia que guanyem i juguem bé, home.
No, m'àngel, vull diríem.
Per tu, per tu la pilota, net, no vull discutir.
He guanyat.
Bé.
Ja està, no, clar que sí, home, perquè és que...
És que sempre tens que...
Res, no vull saber res, tu.
Bé, vinga, un missatge.
Quan Aguilella, que riureu.
Buenos días, gente, me acabo de despertar.
¿Está jugando bien el Nasti?
Clar, fins a 10 comentaris que li expliquen lo que està passant al Nou Estadi.
El millor és la reacció de la Tere Ortega, que...
Espera, un missatge que riureu, quan el missatge, doncs...
I crec que ningú va riure.
No, no, però bueno.
Bueno, aquest dissabte contra el Corcon ja es tornarà a anar a ser amics.
Vinga.
Més cosetes.
Més coses, va.
I la setmana passada fèiem a la ràdio, al matí de Tarragona Ràdio,
la vínia directa amb l'alcalde.
Això, doncs, que la gent truca, envia correus, fa preguntes, suggeriments,
queixes a l'alcalde de Tarragona.
Doncs bé, avui ens hem de mirar allò que fem a vegades nosaltres,
que ens imaginem coses.
Us imagineu si la Tere Ortega truqués a la vínia directa?
Què passaria?
Escolteu.
Aquesta és la cintúnia de l'espai Línia Directa,
aquest espai de participació ciutadana,
amb l'alcalde Josep Félix Ballesteros,
disposat a respondre les preguntes als ciutadans.
Jo he perdut la xuleta, tu m'has pres la xuleta,
me l'has pres tu perquè la tenia aquí.
No, tenim un munt que ens han arribat a través del correu electrònic,
després obrirem també els telèfons.
Alcalde, com pot entendre, tenim algunes qüestions relacionades
amb temes d'impostos i de jocs del Mediterrani.
Això deu ser a la Guinea,
deu ser a l'Àfrica,
deu ser a Nova Zelanda,
deu ser a Mongòlia,
però aquí no, aquí no.
Una altra pregunta sobre la mateixa línia,
també a través del correu electrònic,
diu, jo li queria preguntar,
si tires una hormiga des d'un octavo,
què li passa?
Al final hauré de tancar els micros
perquè tinc una cosa aquí que diu stop,
que puc tancar qualsevol micro de vostès.
Tornem al telèfon.
Hola, bon dia.
Hola.
El seu nom?
Teresa Ortega.
Teres, adios.
Sí.
Molt bé, endavant.
Mira, ha perdut el carnet.
Sap si li faran de nou,
que està molent de mi.
Sí.
I l'altra pregunta?
Què passarà?
Molt bé.
Perfecte, doncs ara li respon l'alcalde.
Va, vinga, va.
Ja en vam parlar i, a més a més,
hi ha la resposta donada també a Mantena
i tenen l'obligació en determinats casos
quan el vehicle supera no sé quina mesura.
Algú que en algun moment determinat no ho fa,
doncs ja esbrinaria molt per què.
Déu-n'hi-do.
Molt involucrat, molt crescut.
Però és veritat que les queixes
des de fa mesos arriben per tot arreu.
A l'alcalde li plou tot,
el bo i el dolent en aquesta ciutat.
Avui no ens la salvem ni un, eh?
Doncs gràcies per la trucada i bon dia.
Adéu, adéu, adéu.
I gràcies també a l'alcalde Josep Félix Ballesteros
per haver-les contestat en directe
en aquest migdia d'avui dijous.
Vostè n'ha dit de gruixudes.
Gràcies, alcalde, i fins la propera.
Gràcies a dir molt bona.
Adéu-sia, bon dia.
Què et sembla?
Bé, no?
La nostra línia directa particular.
La particular línia directa.
Aquesta imaginació l'hem de treure,
l'hem d'expulsar del nostre cos
i passen coses d'aquestes.
Sí, perquè si no, si es queda dintre no pot ser bo.
Vinga, anem al matí de Tarragona Ràdio
d'aquesta setmana.
Núria Cartanyà, els seus convidats
i les pauses valoratives.
... dels diferents actes
per celebrar els 20 anys de la URB.
Tenim amb nosaltres, per parlar-ne d'aquest acte,
la Montserrat Ríos,
és la directora de la Coral Universitària.
Montserrat, bon dia.
Hola, bon dia.
I al telèfon tenim el Tomàs Grau,
que és el director de l'Orquestra de la Càmera Música.
Tomàs, bon dia.
Hola, bon dia.
Com esteu?
Com esteu?
Tomàs, tu dic a tu que estàs a la llunyania.
Com estàs, Tomàs?
Bé, bé, com estàs?
Ah, molt bé, sí.
Ahir vam fer el primer saig, va anar molt bé.
Ara us anava a dir.
Molt bé.
Però ella diu, com esteu?
I aquí es fa una pausa que ningú sap on ha de contestar
i on ha d'arribar, però bueno.
I després passa que estàs en directe
amb alguna convidada, en aquest cas a l'espai de la Biblioteca Pública,
i la Imma Pujol...
Hombre, Imma Pujol?
Sí, Imma Pujol.
Pujol.
I li sonava el mòbil en directe.
Que bé.
Bueno, l'he escrita jo.
L'he reescrita.
La Imma ho parla d'una manera, com si n'hi tingués alguna cosa a veure.
L'he reescrita jo a partir de les evidències dels...
Què passa?
Dels apescadors, el que te n'ha explicat.
I després, doncs, em sap greu.
Creu, greu.
Tranquil, està sonant.
Està sonant el mòbil.
Està sonant el mòbil, i això de no treballar a la ràdio ja passa això.
No passa res.
I llavors, després d'això...
Demana perdó.
Demana perdó.
Demana perdó, per favor.
Demana perdó.
Demana perdó.
Demana perdó, home.
Ai.
No, res.
Ara, jornades gastronòmiques del Cordè, Miquel.
Sí, que bo, eh?
Que bo.
Sí, eh?
Home, la gent...
Com deu disfrutar la gent que ha anat a fer els menús,
perquè feien tots molt bona pinta.
Jo entenc, jo justifico, entenc a l'oient que va trucar l'altre dia,
primer va trucar a un oient, després va trucar al seu suposat fill...
Suposat?
Suposat, és que tenien la veu molt semblant.
Pot ser la mateixa persona?
A veure.
Serra de Pàndols, Terra Alta, la muntanya més alta...
A veure si trobem la resposta.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
El seu nom?
Antonio Sanz.
Antonio, què tal?
Molt bé, és per aquí a casa.
A veure, ha pogut consultar algun llibre o internet o alguna cosa?
Sembla que sí.
A veure, digui'm.
El Puig Caballers.
Sí, senyor.
Un oient que ens pugui donar la resposta correcta.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
David Sanz.
Eh?
David.
Sóc el fill del que he trobat.
A veure, digui'm, per quin municipi surt el camí de Sant Jaume cap a l'Aragó?
Jo diria que el poble de Massaluca.
No és correcte tampoc, ho sento, David.
Vale, gràcies.
Gràcies.
Clar, evidentment no podem fer una prova genètica, ni molt menys, però és que...
Però, a més, saps què passa?
Que, a més, ell mateix queda en evidència perquè ningú ho havia preguntat.
I ell diu, sí, sóc el fill del que ha trucat abans.
No sé si ets conscient que ens pot estar escoltant i una salutació a l'Antonio Sant.
Sí, ens està escoltant i el seu fill de l'Antonio Sant.
Sí, sí, sí.
Això.
Vinga, canviem d'àmbit, va.
Vinga, va.
Anem al debat, anem al debat.
No, no, tu, anem al debat.
Doncs ara escoltarem dos moments del debat electoral que vam escoltar ahir al matí a la sintonia de Tarragona Ràdio.
A vegades parlaven els tres convidats alhora i era molt difícil entendre el que deien.
Sort del moderador.
La prestació en aquest país...
No em deixarà.
No, esclar, perquè són fets, això.
No, no em deixarà.
Si quan vostès governant, només estàvem votant del 50%, si vostès creuen que pagar l'atur és un gran problema per Espanya.
Escolti.
Si ho ha dit el senyor Rajoy, i jo tinc veritat...
O sigui, em fa molta por veure el seu programa.
Asosegues?
Veu com hem de fer el pacte nosaltres?
Asoseguis.
Convergència Unió farà falta, eh?
Com a força central.
Calli!
Estarà bastant irrellevant.
Calli!
No hi ha vots irrellevants.
Calli!
Escolti, escolti, dos a l'hora encara es poden entendre.
Potser el vot irrellevant serà el seu senyor Fernández.
Senyor Fernández, sisplau.
Teníem la paraula del senyor Fernández.
Havíem acordat un sistema, i som gent d'ordre i civilitzada, per fer aquest debat, i per tant deixem acabar la meva intervenció.
Explico, només un moment, senyor Fernández, explico que interpel·lar sí que es pot, si em parlen als tres a l'hora és impossible que la gent pugui entendre alguna cosa.
Senyor Fernández.
Bé, he dit que...
Tinc com una interferència de ràdio o alguna cosa semblant.
Doncs sí, alguna cosa passava perquè no se'n tenia res.
Tres a l'hora, eh?
No se'n tenia absolutament res.
No.
I un darrer encara.
Un darrer, perquè dèiem que sort del moderador, moderador que no va començar massa bé, ja que confonia dues publicacions de premsa.
Benvinguts, benvinguts a tots al debat que ha organitzat conjuntament, debat per aquestes eleccions del 20 de novembre, dèiem que han organitzat conjuntament tres mitjans de les terres tarragonines.
En aquest cas, el semanari, perdó, el gratuït a Mesa Tarragona, la ràdio Tarragona Ràdio i la televisió TAC-12.
Està molt bé.
Bé, allò, l'absorç d'aquests que passen, eh?
Sí, sí.
I ara ha arribat el moment.
Ara sí.
Ha arribat el moment, eh, Miquel?
Podríem fer allò dels creadors de...
Tu, no?
Dels creadors de...
És de Montblanc, els que havíem perdut.
Torna a començar, fes-ho.
Vinga, va.
I ara ha arribat el moment, i és que dels creadors de...
És de Montblanc, Pepe Ardila.
O la cançó de Jordi Blanc.
O de Suñez, Tosong.
Ara arriba...
Sex Bomb, Quimpons.
Eh?
És molt bo.
Este campo es el mío.
A peu de xespa, ell va entrevistant, jugadors, mascotes i simpatitzants.
Fan del Paco Flores, friqui del futbol.
Pou el il·lusiona molt.
Micròfonin a l'àmbric i un equip modern.
A les rodes de premsa és un capdavanter.
Quan ningú s'esperi, ell afirmarà
Que els partits tenen dues parts.
La primera i la segona.
Quimpons, Quimpons, és el Quimpons.
El fa als partits del Nàstic i crida quan fan gol.
Quimpons, Quimpons, és el Quimpons.
Diu que és redactor d'esports.
Este no puc, que no puc, que no puc seguir.
Puc, que no puc seguir.
Esa doble i bacon ben cruixent.
I un paquete de manems.
Bueno, i els donetes.
Quimpons, Quimpons, és el Quimpons.
Tot i que no ho semblin, és redactor d'esports.
Quimpons, Quimpons, és el Quimpons.
No li toqueu els...
Aquest tio, vull dir, que bé fèc.
Aquest tio, vull dir, que bé fèc.
Que la fotou?
Fatal, eh?
Eh?
Fatal, eh?
El nou hit de bany.
A veure, ens està aplaudint Quimpons, que li ha agradat molt.
Li ha agradat molt.
Molt bé, molt bé.
És la nova cançó, eh?
Sex bomb, Quimpons.
Sex bomb, Quimpons.
Fantàstic.
Molt bé.
Ja li gravarem una valoració.
Això, això.
No podem parlar amb ell, ara, no?
Ara ja ens queden res.
Tres minuts per tancar el programa.
Miquel, gràcies.
Fins la setmana vinent.
Apa, la setmana vinent, més última, a mitja hora.
Adéu, adéu, adéu, adéu.
Fins la setmana vinent.