Com cada dimecres ens curem en salut aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio
en aquest espai setmanal que fem amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tegla.
Com cada dimecres amb la presència del doctor Josep Mercader, director assistencial de la xarxa.
Doctor Mercader, molt bon dia.
Bon dia.
I avui, com sempre, bé, molt ben acompanyat.
Avui doblement acompanyat.
Avui dues farmacèutiques.
Isabel Martínez, ella és la farmacèutica de l'Hospital de Santa Tegla d'aquí a Tarragona.
Isabel, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I també Mar Cervera, ella és la farmacèutica d'atenció primària de la xarxa.
Mar, també, molt bon dia.
Bon dia.
Avui parlem de farmàcia.
Bé, hem pensat que és un tema de molta actualitat, perquè és un tema que surt a la premsa
amb tot el tema de la despesa sanitària, que hem de reduir o que hem de disminuir.
I hem pensat que elles podrien aportar una miqueta les seves opinions sobre els genèrics, per exemple,
que és una manera d'estalviar i de reduir la despesa.
les novetats terapèutiques, els nous medicaments, com s'incorporen i què aporten de nou.
No sempre que hi ha un nou medicament és perquè és millor.
A vegades són varietats de medicaments que no aporten res nou.
I això jo crec que està bé que la població també ho sàpiga, que els genèrics tenen la mateixa eficiència que els que són de marca,
a pesar que hi ha un cert tabú que alguns no tenen la mateixa eficiència,
però estan aprovats pels organismes competents i per tant tenen la mateixa eficiència,
i això és bo que la gent ho sàpiga.
I després també que s'ha de prendre la medicació, crec que s'ha de prendre en moderació i sempre sota prescripció,
i no fer acúmul de medicaments, que jo crec que també és una de les coses que moltes vegades la gent fa,
que s'acumulen a casa 3, 4 caixes d'un mateix medicament a vegades,
llavors ja no se'l prenen, i la gestió aquesta diària del medicament a dins de la domicili,
crec que també és important conscienciar la gent del valor que té el medicament.
Ara els hi preguntarem, en velles, que realment són les que a més se tracten més amb el públic,
però en general els responsables sanitaris sí que tenen la sensació que es gasta massa en aquest país en farmàcia?
Sí.
Sí?
Sí, sí.
Indiscutible.
És una de les partides del pressupost global de sanitat que es poden disminuir.
Isabel, es gasta molt en farmàcia?
Pues sí, además aparecen nuevos medicamentos, los medicamentos nuevos son cada vez más caros,
vienen también para cobrir, pues bueno, falta de algunos diagnósticos de tratamiento, como teníamos hace unos años,
y ahora vienen los fármacos que llamamos biológicos, por ejemplo, para la artritis,
que antes no se tenían y todo esto ha sido un incremento que esto, por ejemplo, lo podemos ver desde el hospital.
Son medicamentos que damos desde el hospital, no son las recetas habituales que hace el médico de familia
y esto se nos ha incrementado mucho.
Estos medicamentos nuevos, pues bueno, digamos que el consumo de un mes que tenemos de estos fármacos
no suponen todo el consumo de los pacientes que teníamos durante el año ingresados.
Es mucho más grande.
Abans de seguir avançant en el programa, expliquem exactament quina és la feina, en aquest cas de la Isabel,
com a farmacèutica de l'Hospital de Santa Tecla.
¿A qué es dedica?
Bueno, desde siempre la función del farmacéutico era controlar que la medicación le llegara a los pacientes ingresados,
esto ya digo desde hace muchísimos años,
que les llegara en las condiciones adecuadas, a las dosis adecuadas que necesita el paciente.
Esto ha sido nuestra función principal y sigue siendo-la.
Pero lo que comentaba ahora, han aparecido nuevos fármacos para tratar igual nuevas patologías
o patologías que no tenían tratamiento y que no se dispensan en las farmacias, en las oficinas de farmacias.
Tienen que venir al hospital a buscarlos.
Hay muchos pacientes y a lo mejor casi todos conocemos a alguien que tiene que venir a por el medicamento
que aumenta los lóbulos rojos o que tiene un tratamiento de esclerosis múltiple o de artritis
y tienen que venir al hospital a buscarlo.
Entonces, esta ha sido una nueva faceta que apareció en el 92 con la ley del medicamento
y entonces estos fármacos vienen a buscarlos a nosotros en el hospital.
Nos cambió totalmente la forma de trabajar porque además esto ha sido un incremento de pacientes muy elevado
y el paciente llega y entra en el servicio de farmacia que hasta entonces no se conocía
porque tenía una función muy interna del hospital.
Nosotros también hemos tenido que cambiar un poco nuestras funciones y mirar hacia estos pacientes.
Nosotros en el hospital pues tenemos entre 30 a 40 pacientes diarios que vienen a buscar medicación.
I aquests medicaments no es troben als despatxos de farmacia sinó que han de venir a l'hospital.
Son los llamados de uso hospitalario.
Medicaments d'uso hospitalario.
De uso hospitalario.
Y entonces ya no entran con la receta habitual.
Tiene que ser un médico especialista el que lo recete y tienen que ir al centro de referencia de ese médico especialista.
I la majoria de vegades m'imagino que deuen ser pacients que necessiten aquest medicament durant llargues temporades.
O fins i tot de manera permanent igual, no?
Sí.
Los pacientes que normalmente entran en estos tratamientos pues ya no terminan.
Hay algunos que sí que son periodos de una hepatitis, pues es el periodo de un año y terminas,
pero la inmensa mayoría son tratamientos para siempre.
Por ahora no sabemos aún cuando...
Ara la feina de la farmacèutica de l'Hospital Santatecla es cobrir tots els que estan ingressats i que necessiten medicaments amb totes les dosis i tot el que...
Sí, sí, sí.
I a més a més atendre aquestes persones que no necessiten ingrés però sí necessiten aquesta medicació.
Aquesta medicació, que se lo pueden encontrar allí.
I la Marce Avera, que la presentaven com a farmacèutica d'atenció primària, quina és la seva funció, doncs?
Bueno, la función fundamental del farmacéutico de primària es velar porque la prescripción de los médicos de atención primaria sea una prescripción eficiente.
puesto que el arsenal terapéutico ha aumentado tanto en los últimos años, necesitamos a alguien que sepa un poco gestionar
o ayudar al médico a gestionar cómo debe prescribir de manera eficiente.
Y por otra parte, estamos un poco de soporte para las dudas, cualquier tipo de duda que tenga el médico a nivel del medicamento,
ya sean interacciones o cuál es la mejor opción terapéutica para un tratamiento o cualquier duda a este nivel.
Quan parles eficiència, ser més eficient, què vols dir, doncs, en la pràctica?
Eficiente significa, ante varias opciones terapéuticas para tratar una enfermedad, escoger la que sea más eficiente,
es decir, que a nivel económico, si las dos moléculas son exactamente iguales, misma forma farmacéutica,
y sirven para lo mismo y actúan igual, elegir la más eficiente, es decir, elegir la más coste efectiva.
I això és habitual, és a dir, que cada dia són moltes les vegades les consultes que us poden fer metges de primària
per saber exactament, per escollir quin és el medicament millor.
Bueno, hay como dos tipos de actuaciones. Una actuación pasiva, en la que el médico nos pregunta y nosotros contestamos,
y actuación activa cuando nosotros introducimos mejoras o proponemos mejoras al médico proponéndole cambios
que podría hacer para que su prescripción fuera más eficiente. Somos nosotros quien actuamos.
A nosaltres ens agradaria, des de l'hospital, doncs, que li féssim més casa amb la mar, no als metges,
perquè normalment, a veure, els metges tenen molta feina i estan al seu despatx
i llavors moltes vegades, doncs, bueno, estan sotmesos també a la pressió de la indústria farmacèutica i tal
i moltes vegades no li fan aquestes consultes, no?
Perquè pensa que nosaltres tenim un ventall de metges a l'atenció primària
que hi ha algun metge que té un promig de 20 euros per cada recepta que fa,
quan el promig a Catalunya són 12.
o sigui que hi ha una diferència de 7, 6, 7 euros per cada recepta, no?
Estem parlant de metges que fan 35.000, 40.000 receptes en tot un any, no?
I això, amb cost, són molts diners.
Són molts diners.
I llavors, bueno, la mare ha de vetllar perquè amb el mateix efecte terapèutic,
perquè l'important és donar un bon medicament, un bon tractament,
amb el mateix efecte terapèutic, trobar o receptar aquell que té un cost adequat.
Més econòmic, més barat.
Aquí entran los genéricos, no?
Que tenemos medicamentos que son con la misma composición,
con la misma calidad, misma eficacia,
però són hasta un 60% més baratos.
Llavors, estem parlant del medicament que va a actuar igual en la persona
però que val un 60% més barato.
Llavors, és ahí donde podem salir beneficiados.
I estem a la cola d'Europa,
perquè en el norte d'Europa empezaron en els anys 80
i Espanya hem començat a finales dels 90.
O sigui, tenim l'exemple de lo bé que ha ido en el resto d'Europa
i nosaltres podem sumar-nos al carro
i seguir augmentant com estem augmentant des dels últims anys.
Clar, és que la mare ha introduït una paraula
de la qual se'n parla molt, que és això, genèrics.
Els medicaments, genèrics.
I tothom, qui més que menys, ha sentit parlar dels genèrics.
Però els genèrics, aleshores, què són?
Serien, i ara vaig a posar una comparació que no sé si és la més adequada,
com els productes de marca blanca dels supermercats?
No sé si se puede comparar con los productos de marca blanca,
pero, a ver, si quieres te explico un poco cómo funciona.
Cuando sale una marca al mercado,
para crear esta marca necesita muchos años de investigación
y de esfuerzo y de descartar moléculas que no sirven.
Cuando pasan todos estos años de patente,
que es como el tiempo en el que no se le puede sacar
una molécula igual, es cuando el genérico puede aparecer.
¿Y por qué es más barato?
Porque el genérico no tiene que invertir en investigación
y en desarrollo, simplemente tiene que fabricarlo
y demostrar que es bioequivalente y ya está.
Entonces, es un medicamento igual,
simplemente es más barato porque no ha tenido que investigar
todo lo que ha investigado la marca.
pero esa marca tiene sus 10 años de patente
para poder amortizar todo lo que ha empleado.
Clar, i aleshores aquest medicament genèric
l'ha fet la mateixa indústria
o alguna de les grans empreses de la indústria farmacèutica.
A veces incluso los mismos propietarios de la marca.
Sí.
I clar, poden arribar a ser un 60% més econòmic.
Entre un 25% i un 60%.
Molt bé.
Aleshores, preguntes també bàsiques.
Això dels genèrics es pot aplicar igualment
per atendre pacients que tenen qualsevol problema d'atenció primària
i també en l'àmbit que abans ens comentava la Isabel
de persones que estan ingressades en un hospital
i que segurament tenen una patologia molt més complicada.
És a dir, hi ha genèrics per tot?
Sí, nosaltres ni siquiera en el hospital
ni siquiera lo tenemos contabilizado
porque nuestros médicos prescriben ya
por el nombre del principio activo.
El principio activo es la molécula
que, digamos, tiene el efecto.
Cuando vemos un medicamento de marca
nos aparecen las letras grandes,
el nombre de la marca, con la dosis
y debajo de la letra pequeñita
nos aparece el nombre real del medicamento,
la denominación común, internacional, la que se conoce.
En el genérico, este nombre es el que nos aparece
en color también arriba.
El genérico se llama con el nombre del principio activo
de la fórmula y después nos aparecen unas siglas EFG
que quiere decir que ha demostrado
que es equivalente al de marca.
Pues nosotros en el hospital siempre funcionamos con este nombre.
Entonces, bueno, pues según un trimestre
podemos tener un medicamento de marca
y el trimestre siguiente podemos tener un genérico.
Nosotros siempre ponemos el nombre del genérico abajo
y si me pasan los pacientes
de una marca a otra indistintamente.
Pero aleshores vosaltres,
tant en un ámbit com en un altre,
podeu recomanar o podeu imposar d'alguna manera
que aquell pacient prengui un medicament genèric?
O el pacient pot dir
no, es que jo no vull un genèric, vull un...
No, a l'hospital sí, a l'hospital ja comprem genèric
i donem genèric i el metge recepta amoxicilina, per exemple.
I l'amoxicilina té 20 i pico noms al mercat de marca,
però el metge ja no posa una marca determinada
sinó que posa el principi actiu.
Y pasamos, por supuesto,
confiamos plenamente en que es exactamente lo mismo
que ya compramos a un laboratorio de genéricos
porque tiene los controles del medicamento
tiene que hacer los mismos, los controles de calidad.
Tenemos que trabajar todos los farmacéuticos
con unas normas de correcta fabricación
y cualquier laboratorio que fabrique un medicamento
tendrá que cumplirlo.
Y aparte, el medicamento ha tenido que demostrar
eficacia en vivo, digamos, en estudios
que se llevan en tanto.
Además, las autoridades sanitarias
que autorizan un medicamento genérico
son las mismas que autorizan un medicamento de marca.
I vosaltres cada vegada veieu que s'imposa més
l'ús de genèrics, de medicaments genèrics.
Sí, de hecho, hace 6 años,
del total d'envases que se dispensaban de medicamentos,
pues un 13% eran genéricos
y ahora estamos en un 25% en España
y en Cataluña me parece que estamos en un 28,5%.
En Cataluña es una de las tres comunidades
que más genéricos dispensan.
I anirà més, creieu vosaltres.
Yo creo que sí,
porque mirando cómo está el resto de Europa,
yo creo que sí.
Aleshores, un cas concret
del que ens explicava abans la Mar
en l'atenció primària.
¿Es pot donar el cas
que un metge recepti un producte determinat,
al pacient i que tu des de la teva feina
recomanis o canviïs aquell medicament
per un altre perquè el cos és menor?
Bueno, yo no puedo cambiar
porque no puedo prescribir
porque no soy médico,
pero sí que puedo aconsejarle al médico
que de este fármaco hay genérico
y que puede prescribir genérico.
Muchas veces no lo saben.
Entonces yo me encargo
de cuando sale un genérico al mercado
aviso a todos los médicos.
Ya tenéis el genérico de tal medicamento.
Se ponen contentos
y entonces se ponen a prescribirlo.
Nosaltres tenim el percentatge
de genèrics que fa cada metge.
Aneu controlant.
Exacte.
Llavors nosaltres li diem
escolti'm, doctor Martínez,
miri, ha fet tanta quantitat de genèrics,
un 15% està fora de la norma,
per tant ha d'augmentar
i ha d'arribar al 30%.
Llavors, doncs, bueno,
ella l'ajuda en el sentit de dir
mira, doncs està receptant
molt d'aquesta marca
que ho pots fer amb genèric
i per tant aquí
trauràs un gran benefici, no?
I llavors d'aquesta manera...
Però jo crec que és important
també la complicitat de la població,
que la població també sigui conscient
de l'estalvi que tenim
receptant genèrics
i que els acceptin
o inclús que els demanin.
Escolti, no hi ha un genèric.
I això donin un genèric.
Jo no vull participar.
Que va una miqueta amb la línia
del que s'està fent ara a Girona,
ja que ha començat,
de donar el preu, no?
Perquè la gent sàpiga
el que s'està gastant amb sanitat.
Perquè us trobeu que això
que els pacients
hi ha gent que no vulgui genèrics
o al revés que us demanin genèrics
o la gent, clar,
el pacient del carrer
no sap si està prenent un...
Nosotros en el hospital
es que ya sale reembasado
con el nombre del genérico,
que sea de marca.
Nosotros ese problema
no nos lo encontramos.
Es posible como en todo
que haya pacientes
que no confíen,
pero yo creo que es la falta
de información.
Yo creo que es la falta
de información
porque realmente,
sabiendo que es lo mismo,
que es más barato
y que supone un ahorro
no solo para el paciente
que debe pagar un aporte,
los pacientes activos como yo,
sino para las autoridades sanitarias,
yo creo que si conocieran bien
el tema
no habría ningún problema.
Y ya digo que no hay problema,
no suele haberlo.
Algunos pacientes hay, pero...
I vosaltres, per exemple,
des de la vostra feina,
teniu aquest contacte
i aquesta possibilitat
de parlar amb els pacients
i pedagògicament explicar...
Pocas veces.
Nosotros no tenemos
mucho contacto con el paciente.
Aquí el paper
l'ha de fer el metge, no?
Sí, es el médico.
Sí, sí.
Es gasta molt,
això ho tenim clar.
Es consumeix molt en general,
doncs, no, Isabel?
Molts medicaments?
Muchos.
Bueno, tenemos muchísimos medicamentos.
La indústria farmacèutica
deu ser d'una pressió brutal.
Bueno, y las novedades,
claro, en el momento
en que sale un medicamento nuevo,
como ha dicho el doctor,
que aporta
un poquito de novedad
o a lo mejor muchas veces
en la práctica
no aporta prácticamente nada.
Lo que pasa es que
es un medicamento bien diseñado
y se le ha dado la aprobación.
Pues realmente,
a lo mejor es duplicar
el precio
de lo que en ese momento
tienes para ese diagnóstico,
para esa enfermedad.
Sí, eso sería
una de las cosas
que se hauria de hacer
también
a nivel ya,
diguéssim,
de conselleria
y de ministerio
de intentar
modular mejor
la sortida
de nuevos medicamentos.
¿Pero cómo
ho pot hacer
la administración
de una industria?
Són els que autoritzen
els nous medicaments
i per tant
són els que estableixen
els criteris
per dir
escolti'm,
vostè ha de portar
un medicament
amb una sèrie de millores
que han d'arribar fins aquí.
Si no arriben fins aquí
no volem més nous medicaments
que en tenim prou
amb el catàleg que tenim
que per cert
tenim un dels catàlegs
més amplis d'Europa
amb medicaments
i per tant
anar traient nous medicaments
l'únic que fa
és embolicar la troca
per dir-ho col·loquialment.
Perquè després del tema
dels envasats
dels medicaments
que hi hagi tantes pastilles
és a dir la quantitat
això passa moltes vegades
que se li recepta
en un pacient
qualsevol cosa
i clar
després li queda
li sobra
s'amontega
a casa
Sí, això
elles ho explicaran
que és el tema
de la monodosis
o l'unidosis
que és doncs
fer una
set dies de tractament
set dosis
per això
realment funciona?
Vosaltres?
A veure, yo creo
que funcionaría
en los tratamientos
finitos
en los tratamientos agudos
porque claro
en los tratamientos crónicos
receta electrónica
ja te calcula
para cuánto tiempo tienes
con tres envases
o cuántos envases
necesitas
para un tiempo determinado
como es indefinido
un tratamiento crónico
pues se van uniendo
los envases
y cumples todo el periodo
pero es verdad
que para tratamientos
finitos
de tres, cuatro
o cinco días
por ejemplo
antibióticos
o antiinflamatorios
por una semana
pues convendría
quizás más
comprar envases clínicos
y hacerlos emblistados
para que fueran
unidosis
Clar, pero
els productes
que us arriben a vosaltres
des de la indústria
no son així?
Clar, no
están envasados ya
con un número determinado
que también se hacen estudios
para ver cuántos comprimidos
tiene que tener una caja
pero es verdad que a veces
pues pueden sobrar
no como en el hospital
que son envases
mucho más grandes
y nosotros en el hospital
damos el envase individual
hacemos individuales
y a cada paciente
le sube la medicación
el que li toca
24 horas
tres comprimidos
de esto
dos del...
exactamente
nosotros hace ya
mucho tiempo
que trabajamos así
¿hay consells
o hay alguna
recomanación
para la gente
que se sigue escuchando
en fin
que acumula
medicamentos
a casa
¿es pueden hacer
ya truques
entre cometas
o hay maneras
de evitar
acumular medicamentos
envasados
que están a mito
obrir
con aquellas dates
de caducidad
que en fin
son de 3 o 4 años
pero que después
siempre te acaban
caducando
yo creo que
por lo menos
por mi parte
el consejo fundamental
que yo daría
es no recoger
en la farmacia
aquellos medicamentos
que no se necesitan
no recogerlo
aunque una persona
sea pensionista
y no tenga que hacer
aportación
del medicamento
no recoger
aquellos medicamentos
que no se necesitan
para no hacer
acopio innecesario
este sería
Isabel
sería
si ves muchas
muchas casas
muchas farmaciolas
¿no?
como están acumuladas
a veces al hospital
nos traen
mira que he ido
a hacer la revisión
a casa de
de este familiar
y mira lo que te he traído
y claro
es un cúmulo ahí
de dinero parado
que no sabes qué hacer
y bueno
a lo mejor
utilices alguna cosa
en el hospital
pero realmente
son medicamentos
que se pierden
pero claro
es que es difícil
recomanar res
¿no?
que no lo recojan
que no lo recojan
porque si no
después ya
el poderlos
poner en circulación
pues ya no
no se puede
¿qué más doctor Mercadén?
hi ha de haver
la sensibilització
aquesta que s'ha començat
ara
la sensibilització
que la gent
es mentalitzi
del valor que té lloc
que a pesar de que portis
una recepta vermella
o ara ja no es porta recepta
però a pesar de que no paguis res
allò
pel país
pel conjunt de la societat
té un cost
i que per tant
és un esforç
entre tots
que hem d'aconseguir
de rebaixar-ho
hi ha objectius
no?
em sembla que
a nivell europeu
fins i tot
de marca
un subjectiu
és de rebaixar
la despesa
en medicaments
sí
bueno
cada país
s'estableix
els seus
aquí estem ara
una miqueta
pendents
som dels que més gastem
de quina retallada
a nivell europeu
ara no tinc xifres
a nivell europeu
no tinc xifres
vosaltres que esteu en contacte
amb l'usuari
amb tots nosaltres
teniu la sensació
que es malgasta
molt medicament?
s'acumula
sí
s'acumula
sí
penso que sí
sí Mar?
tu també?
a més són d'aquells medicaments
que després
clar
quan potser tens un problema
determinat
ja t'has curat
però potser el tornes a tenir
estic parlant
potser de patologies
molt lleus
després potser ja no es tornen
a utilitzar aquelles pastilles
i tornes a anar al metge
al cap d'un any
i et tornen a recetar
un altre medicament
i potser tenies pastilles
que et servien
uns antibiòtics
i tornes a comprar un altre
no tindries que recogerlo
bueno si ja sabes
que tienes en casa
pues aunque tengas la receta
pues bueno
vas tirando
lo que tienes
el que també és molt important
jo crec
la participació
dels metges
però també de les infermeres
que fan molt
consell de salut
els caps
i que van als domicilis
moltes vegades
amb els malalts crònics
que participin també
d'aquesta conscienciació
de la gent
i després les farmàcies
que les farmàcies
són també qui tenen
la capacitat
i tenen la recepta
per dir
no escolti'm
això ara no li toca
miri esperis
n'hi dono un
però torni d'aquí
no
aquesta modulació
també ho ha de fer
el farmacèutic
i jo crec que també
aquí té un paper important
doncs a veure si
entre tots aconseguim
doncs això
d'anar conscienciant
a la població
en mirar de reduir
al màxim
la despesa en farmàcia
tot i que em sembla
que tenim un enemic potent
que és la indústria farmacèutica
que en fi
també té
els seus
els seus interessos
econòmics
avui amb la Isabel Martínez
farmacèutica
de l'Hospital de Santa Tecla
i la Marc Cervera
farmacèutica
de l'atenció primària
hem convertit
aquest espai
de curar-se en salut
amb la xarxa social
i sanitària
de Sant Pau i Santa Tecla
i com sempre
també amb el doctor
Josep Mercader
moltes gràcies
per venir
als estudis
de Terrona Ràdio
que vagi molt bé
gràcies
bon dia