L'última mitja hora, amb Josep Ardila i Miquel González.
Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila.
Edició número 31 de l'última mitja hora, Tarragona Ràdio, cada divendres.
Ja ho sabeu, recuperant els millors moments de la setmana.
I com sempre, ens podeu trucar també, però ens podeu enviar missatges, correus, de tot.
Un dia trucarem naltros, un dia ens posarem a fer trucades a la redacció, veure què passa.
Facebook.com, ens busqueu al grup de l'última mitja hora, twitter.com barra última mitja hora
i elmatí arroba tarragonaradio.cat, qualsevol història que escolteu per Tarragona Ràdio
i que digui, mira, això fa gràcia, això ho podem encolomar als de l'última mitja hora,
que segur que en traurà en algun entrellat, doncs ho envieu.
I nosaltres ens encarregarem de manipular-ho com més d'acut i posar-ho aquí.
El millor possible. Molt bé, doncs vinga, comencem l'última mitja hora.
L'última mitja hora, Peper Rila i Miguel Mazzoli.
Doncs comencem l'última mitja hora aquesta setmana. Amb què comencem, Miquel?
Doncs comencem parlant del Nàstic, perquè aquest cap de setmana passat jugàvem a Sevilla,
no sé qui em va dir pel carrer Rila, jugàvem a Betis, molt bé, felicitats.
Jugàvem a...
A casa.
A casa.
Contra?
Jugàvem a casa, és veritat.
Jo m'acabo de fer un lío, ara no jugàvem a Betis ni a Sevilla.
Jugàvem a casa contra el Betis.
Contra el Betis, és veritat, és veritat, és veritat.
I van guanyar, eh?
I van guanyar. I a la prèvia del partit, Quim Pons van entrevistar a gent
i va trobar dos aficionats del Betis, ja ho veuràs,
eren aficionats del Betis però no eren ni d'allà, pràcticament.
Escoltem-ho perquè jo li he trobat molta similitud a l'entrevistat
amb el Sevilla de los Mojinos Escocios, aviam si tu també ho penses.
Estàs tots plegats avui, eh? Mira, mira, diguem, diguem.
Jo soc del Betis.
Sí.
Però vinen de aquí o de Sevilla, tu?
No, yo vengo de Jerez de la Frontera, pero vivo en Tarrasa.
Ah, ah, ah.
De Jerez, eh?
De Jerez.
¿Y qué tal hoy?
A Chilipú Puchele.
Eh?
A Chilipú Puchele.
¿Pero hoy no os vais a dejar ganar o qué?
Lo dudo, lo dudo.
Al final el nazi.
No mucho.
Os vais a salvar, pero la semana que viene, eh?
Sí estáis, hombre.
Pero, niño, ¿qué vamos a estar?
Hoy tenemos capa metido en el coche, ¿no?
He ruido mucho.
Estoy aquí más nervioso, disminu de mi alma por los pies,
descanso de Jesucristo cada vez que me pongo delante un micrófono
y no me pongo más nervioso, de todas las cosas.
Nos falta hoy ganar, después de irnos a nosotros
y luego apoyaremos todo al nazi desde Sevilla.
El nazi, nosotros estamos en el nazi, pero hoy no, mañana.
Bueno, pues espero que nosotros nos salvemos hoy.
Hoy no.
Hoy no, mañana, eh?
Clar, perquè en realitat els donava igual guanyar que perdre.
Clar, clar.
I deia que sí que estaríem en el nazi mañana.
Mañana, eh?
Amb aquella i mañana.
I no deixem l'esport perquè anem a parlar del nostre benvolgut José Cosano
que comparava la ciutat de Tarragona amb Pau Gasol.
Ah, ja.
Això que va començar sent una mena de somni en el que volíem arribar molt lluny, no?
Volíem fer una cosa molt gran, molt gran.
I com tot, com tot, quan comença ha de ser petitó,
ha de ser, bueno, relativament tendre, no?
La gent quan neix, eh?
I després, mira, el Gasol quan va néixer, pues era petitó, no?
I després se va fer un tio molt gran, molt fort, molt alt,
i té inclús dos NBAs i tota aquesta història, no?
A la ciutat.
Què vol dir que té dos NBAs?
Però, o sigui, vol dir que la ciutat s'ha fet gran com el Pau Gasol.
Sí, sí, jo crec que anava per aquí, anava per aquí la història.
Està bé.
Escolta, i a vegades estàs en directe i passen coses, Miquel.
Sí, avui, per exemple, anava a passar a tu una,
que l'explicarem la setmana que ve.
La setmana que ve l'explicarem.
La setmana que ve l'explicarem.
La setmana passada també passaven, aquesta setmana mateixa,
també passaven coses, concretament a la tertúlia d'ahir,
que es feia, recordem-ho, aquesta setmana,
les tertúlies s'han fet des de la plaça de la Font.
Sí.
I clar, si tu estàs fent una tertúlia al plaça de la Font,
és possible que passi gent.
i l'hagis de saludar.
I l'hagis de saludar.
Escolteu com José Ramon Correal,
Sí, el director del diari de Tarragona,
José Ramon Correal,
saludava el Joan Aregio,
l'actual director del Sèrbio Català de Trànsit,
en directe a la tertúlia de Tarragona Ràdio.
Una mica ganes de marxa, veig, José Ramon, no?
Tens ganes de...
Per no citar Tarragona, eh?
Que ara per aquí el director general de Trànsit,
fiqueu-ho firmes.
Per cert, vostè en deu un munt de cafès, eh?
No estem cometent canvi d'infecció de trànsit.
Hi ha un cotxe aparcat al mig de la plaça,
i vostè passi per aquí, estem...
Estem parlant amb Joan Aregio,
el director del Servei de Català de Trànsit i exregidor.
I tu, Mas.
Adéu, adéu.
Ara m'ha fet tard.
Ara ens hem perdut.
Això no ho poseu enlloc, eh?
Doncs ja ho veieu.
Passar per allà, passejar per la plaça de la Font,
i clar, és que hi havia la mòbil allà aparcada.
Has sentit quin ambient? És fantàstic, l'ambient dels ocellets,
detrás de la tertúlia.
Allà a la plaça de la Font,
que bonic, eh?
Un dia podríem de fer l'última mitja hora des de la plaça de la Font.
Tu creus? Creus que tindríem algú de públic?
Home, no ho sé, però potser passa a Joan Areix, jo també,
o a Verbal Bé, i jo què sé.
Ho proposarem, ho proposarem.
I els podem sabodar.
Vinga, de moment canviem d'àmbit, va.
Som-hi.
Aquesta setmana el Josep Sunyer entrevistava el Pau Riba,
que de fet aquesta nit presenta el Revival 2.
I tant, serà el presentador Josep Sunyer.
Un gran repte, eh?
Sí, sí, sí.
Perquè estar en Pau Riba a l'escenari amb Josep Sunyer
pot ser tot un espectacle.
Pot passar de tot, pot passar de tot.
Pot passar de tot.
Sí, doncs, a l'entrevista,
durant aquesta entrevista que li feia Pere a l'informatiu,
al Pau Riba li sonava el telèfon mòbil
i l'agafava en directe.
Sapiguts i...
En fi, no hi ha cap...
Deixeu, un segon, eh?
Mira.
Sí?
Hola!
Hola!
Vint-te.
Abans comentaves, home, 40 anys ja sobre els escenaris, no?
Hores d'ara...
Ja ho veus, ja ho veus.
Doncs, Sunyer, clar, ha de continuar.
Ha de continuar com un campió.
A més, a Fusiva va...
Hola!
Sí, sí, sí.
És com quan t'he trucat algú que et fa il·lusió.
Sí, va ser il·lusió va trucar, d'a més.
Vull dir, no va poder resistir-se a contestar.
Molt bé.
Aquí ho tenim.
Genial, Lluís.
Genial.
Molt bé, Lluís.
Fantàstic.
M'ha agradat, aquí.
Clar, aquesta setmana, la veritat és que han passat coses
durant les entrevistes.
Per exemple, una que protagonitzaves tu
i les mares tecletes,
que no venien soles.
Clar, és que són mares.
Són mares i venien amb els seus fills.
I venien amb els seus fills,
o en aquest cas amb la seva filla,
una petita tecleta que, si continua així,
jo crec que pot arribar a estar aquí,
davant d'un micròfon, com tu i com jo.
Escolta'm el que passava aquesta setmana,
fa un parell de dies,
durant una entrevista al matí de Tarragona Ràdio.
De poder fer coses juntament.
I una de les coses que aquesta setmana teníem...
La podem saludar, eh?
La podem saludar.
I tant, és que tenim una petita...
Tenim una petita...
Una petita què?
Una petita què?
Què és això?
Una petita tecleta.
Una petita tecleta.
Una petita tecleta, no?
Una acompanyant, no?
Que no s'ha volgut quedar fora,
perquè suposo que això...
Ja volia entrar a la ràdio, calma.
Exacte.
I la gràcia d'això és que tu pots venir a explicar-ho,
cantar una cançó que ens transporti.
És que la petita tecleta està menjant un bastonet de pa.
Ja s'han menjat un, ja.
Sí.
Amb un poema.
I aquest festival es farà el 4 de juny.
Fantàstic, eh?
Menjar un bastonet de pa en directe.
No era el primer.
A més, se sentia com treia el bastonet...
Sí, el bastonet del paper i després com el mastegaven.
Va ser divertit.
Va ser divertit, sí.
Doncs mira, parlant de...
No, no, no, encara no, encara no.
Encara no?
S'ha engegat la màquina en el temps.
A veure si marxarem més a saber on.
No, no, no marxem, que hem d'escoltar un conte primer.
Un conte?
Sí, perquè parlant de tecletes petites,
hem d'escoltar un conte que t'explicava a tu aquesta setmana
la immateixell de la biblioteca, no?
La immateixell?
No, no es diu... Com se diu?
Eh, bé, que m'he liat.
Ara m'he fet un...
Ara m'he fet un...
Ole, ole.
Ole, ole, sí, exacte.
La Imma Pastor.
La Imma Pastor.
I per què apunten jo?
Home, Imma teixit...
La Imma Teixell és l'arqueòloga,
doncs m'he equivocat, m'he equivocat jo.
M'he equivocat jo.
La Imma Pastor.
Imma Pastor, la responsava de la sala infantil
de la biblioteca pública de Tardona.
No, doncs comprovaré perquè Imma Teixell ho posa a algun lloc.
O Pujol, és que ara no me'n recordo.
Imma Pujol.
Imma Pujol, Imma Pujol, sí.
Imma Pujol.
Bé, rebobinem, borrem aquest tros.
Estem en un programa d'humor,
per tant, mos podem permetre la llicència
de canviar els noms a les persones.
I tant.
Imma Pujol, que ens explicava un conte de l'herència.
Nosaltres, com deia abans al principi,
l'hem manipulat una mica.
Hi ha un conte que es diu l'herència.
Un pare tenia dos fills.
Per perdre la amiga el Montsalit.
Una vegada els va dir...
Això m'està sospitant alguna cosa, eh?
Quan em mori, partiu-vos tot, tot, com a bons germans.
Jo no sé què passarà el dia que falta jo aquí.
Una meitat per l'un.
El fifo.
I una meitat per l'altre.
Són del mateix barri.
El pare, doncs, es va morir.
S'ha tirat a terra, i l'altre ha fet un blocatge,
i no sé com ha anat.
I els fills començaren a barallar-se...
Des del huevo, des del huevo.
...per l'herència.
Vinga.
Un veí va sentir com es barallaven i els digué...
Com que no, no, no, no.
Tu t'has colat, tio.
Què va dir el vostre pare sobre l'herència?
Home, no fotem-se, jo de te l'agú.
Ens va recomanar que ens ho partissin tot a mitges.
Encantat.
Llavors va dir el veí...
Doncs agafeu la vaixella i la partiu per la meitat.
Agafeu els vestits i els esquinceu en dues parts.
Agafeu els caps de bestiar i els esbarleu la closca per la meitat.
Por favor, pero esto qué es?
Així ho van fer i es van quedar absolutament sense res.
Tinc un gat de tres cubos.
Què et sembla?
Què et sembla aquí en compte, eh?
Molt divertit, eh?
És divertit, eh?
De la Imma Pujol.
Escolta'm, a més en va fer dos.
La setmana que ve en podem recuperar una altra.
Ah, és veritat, sí, sí.
Què et sembla?
És que a més ho va fer molt bé ella,
perquè a més ella es conta comptes i hi ha la biblioteca,
per tant no ho va fer molt, molt bé.
Vinga, recuperem un...
Anem amb la màquina del temps, ara sí.
Ara sí, perquè marxarem cap al 2007, concretament.
2007?
Sí, un 1 de març del 2007.
Sí.
Què passava un 1 de març del 2007?
Tu no t'he de recordar.
Doncs no ho sé.
No t'he de recordar.
Doncs començava l'edició del 2007 del programa El Tren.
D'aquell programa, recordes?
Sí, sí, sí.
Doncs escoltarem...
Vols dir que has recuperat?
Sí, sí, sí.
He recuperat la teva primera intervenció de la vida mundial, diguéssim,
a Tarragona Ràdio.
Era l'any 2007 i sonava així.
Pròxima parada, El Tren.
Aquesta setmana seran en Josep i la Lorena els que ens posaran al dia de totes les novetats del món televisiu.
Lorena, Josep, com esteu?
Bé, molt bé.
Bona tarda, ben a punts ja per pujar al nostre primer Tren.
Doncs bé, comencem.
Cada setmana a la nostra secció us parlarem de tot el que succeeix relacionat amb la petita pantalla de la televisió.
Repassarem les novetats de programes...
S'ha de dir al teu favor, Pepe, que t'ha canviat la veu, eh?
Com una miqueta, no?
Una miqueta, una miqueta.
Déu-n'hi-do, eh?
Quatre anys han passat.
Home, és que ja fa uns anys, eh?
Quatre anys, quatre anys.
Pensa que era el primer any de la carrera.
Sí, el primer any de la carrera.
Sí.
Fixa't-hi.
I fixa't-hi.
I ja han passat cinc anys.
I ja ha acabat.
Vinga, doncs canviem de tema...
Ah, ja està?
Ara m'hauria quedat més estona escoltant-ho.
Ah, bueno, tens detall, si vols escoltar-ho.
Ah, ja l'escolteré.
Sí, sí, ja l'escolteré.
Ja l'escolteré.
Vinga, anem amb aquesta música, a veure si em saps dir de què és.
Home, Eurovisió, no facció.
Eurovisió, sí.
Dissabte, no cal parlar de dissabte, jo crec.
No.
Vam quedar en avantpenúltima posició.
La que m'he quitat el meu bailar, eh?
Sí.
Però retrocedirem més temps i ens situarem a un 4 de març de l'any 2000.
Ai, ara.
Imagina't, l'any 2000, una retransmissió del Nàstic.
Sí.
Això, evidentment, que escoltarem ara, no va sortir per antena,
no va arribar a sortir mai per antena,
però algú es va encarregat de gravar-ho i deixar-ho a l'arxiu.
És una prèvia de la retransmissió del Nàstic.
Estàvem provant els micròfons de Tarragona Ràdio
i el nostre company Joan Andreu Pérez s'arrencava cantant Alaska
amb aquesta cançó.
Sonava d'aquesta manera.
jo crec que millor que Eurovisió en aquest dissabte sí que està.
jo crec que millor que Eurovisió en aquest dissabte sí que està la cançó del nostre company Joan Andreu Pérez.
i acer-lo solos de los no.
jo crec que millor que Eurovisió en aquest dissabte sí que està la cançó del nostre company Joan Andreu Pérez.
Home, aquest ha estat bé, no?
No hi és el Joan Andreu, no?
No hi és, però ens ha donat permís.
Ah, va bé.
No, ha estat una cosa molt consultada i molt meditada.
Molt consensuada, eh?
Molt consensuada, sí.
Ens posem seriosos?
Posem no seriosos.
Vinga, música d'eleccions, sisplau.
Veus quina facilitat tenim de riure a passar a agafar les coses sèries?
Però havíem de posar aquella toa més seriós.
Sí, aquest toa més seriós que ara continuarem com si estéssim als serveis informatius, Josep Ardila.
Fem les entrevistes als candidats.
Vinga, aquesta setmana el Ricard Lagoz feia les entrevistes als candidats.
Hem intentat agafar aquell moment més divertit de cada entrevista
i ens ha quedat aquesta peça que us posarem ara amb els millors moments de les entrevistes als candidats.
Sergi de los Rios, bon dia.
Hola, bon dia.
Aquesta veu ronca que té avui és una mica de la campanya, una mica del nàstic o de tot plegat?
És una barreja per un costat de la campanya perquè realment està sent una campanya molt directa de parlar amb moltíssima gent,
escoltar també, escoltar i parlar amb moltíssima gent.
I evidentment dels tres gols del nàstic d'ahir.
No ho hem d'amagar.
Alejandro Fernández, bon dia.
Molt bon dia.
Que és escoltar a través dels auriculars un parell de sons que hem gravat amb els micròfons de Terraona Ràdio.
Sons agafats als carrers, als espais públics de la ciutat i que volem convertir en vostè durant uns instants.
Anem a escoltar...
Aquest, el sento malament.
Com, com interferències.
No, no el sap distingir?
No.
Potser per la interferència és l'emparito roca.
Ah, ah, ah, ah.
El, el pas doble que identifica, que identifica les, les festes.
No, no, no el sentia perquè tinc com una interferència de ràdio o alguna cosa semblant.
Victoria Forns, bon dia.
Bon dia.
D'esta vida loca, loca, loca, com su loca realitat, que se ha vuelto loca.
M'encanta, m'agrada molt, m'agrada molt, molt.
La cantaria sense parar, eh?
Sí, sí, és maca, és molt maca, és molt maca.
I ho he dit abans, m'agrada molt a més la veu de Paco Cespedes, una veu profunda.
A propòsit, aquesta cançó que ens ha servit per introduir l'entrevista i que ens serveix per tancar aquesta conversa amb Victoria Forns,
es tornaria boja si guanya les eleccions el proper diumenge i arriba a l'alcaldia.
Home, la conga, altra vegada?
Celebrar-ho.
Josep Félix Ballesteros, bon dia.
Molt bon dia.
Li convido a escoltar un segon so, també en registrat aquests dies.
Identifica?
Sí, l'estació Cutre que tenim fins ara a Tarragona.
L'estació Cutre, diu vostè.
L'estació que està en obres.
Sí.
Doncs fins aquí aquest resum de l'entrevista als candidats.
Que vagi bé, Miquel.
I tornem la setmana que ve.
Bona setmana, adeu-siau.
Adéu-siau.
Compte!
Compte!
Chiara!
Compte!
Compte!
Compte!
Compte!