Is there a place for me? Somewhere to stay?
Sometimes it seems to be so far away.
I al barrecte final del programa ja acabem amb l'espai Queixa Fòrum,
com sempre acompanyats del seu director, Carles Marquès.
Carles, bon dia de nou. Bon dia.
I avui ens acompanya en Joan Caballé. Joan, bon dia.
Hola, bon dia.
I és que avui parlarem d'una activitat que es fa aquest proper dimecres, dia 16,
en el marc de moltes coses, de la tardor literària,
es fa el Queixa Fòrum també en el marc de l'exposició La Febre d'Or.
Es farà, Carles, aquesta lectura dramatitzada d'un text del Joan.
Exactament, sí, és un encàrrec especial, com deies tu, en el marc de l'exposició,
és la nostra contribució també a la tardor literària,
i realment ens fa molta il·lusió, perquè és això, un text fet a mida,
a partir de la figura, no sé, Joan, si dic alguna inconveniència o error,
ja en corregiràs.
De moment va bé.
De moment va bé.
Exactament.
I a càrrec del col·lectiu en veu alta, és a dir, per tant, també gent d'aquí del territori,
i això ens fa molta gràcia.
Un text teatre avitzat, Joan, sobre la figura de Narcís Ruller.
Sí, exacte.
Què hi podrem escoltar, exactament?
Bé, quan jo em vaig plantejar aquest encàrrec, aquest encàrrec de la Fundació La Caixa,
primer vaig tenir l'impuls de fer aquelles coses que són bastant més senzilles o bastant més òbvies.
Una adaptació d'una novel·la, per exemple.
Jo fa anys ja havia fet una adaptació pel Centre Dramàtic de la Generalitat de la Febre d'Or, precisament.
i l'altra possibilitat era agafar un episodi de la biografia de Narcís Ruller
i intentar teatralitzar aquest episodi.
Però vaig rebutjar això perquè m'obligava a tota una sèrie de coses que no tenia ganes de fer en aquell moment
des del punt de vista dramàtic, dramatúrgic,
i aleshores el que vaig fer va ser voler entrar en les preocupacions de Narcís Ruller,
en les preocupacions literàries, i el que he volgut és escenificar aquestes preocupacions literàries,
és a dir, la preocupació pel fet que una novel·la no surt,
la preocupació pel fet que hi ha un conflicte entre la imaginació i la realitat,
la preocupació pels conflictes reals que ell va tenir amb els seus personatges
en la mesura que eren còpies o adaptacions de persones reals
que en un moment determinat es podien enfadar,
o, com va passar en algun cas, també es podien alegrar del paper que els havia donat el Narcís Ruller.
Per tant, he volgut escenificar això, això vol dir que he creat un espai imaginari
en què Narcís Ruller lluita contra totes aquestes coses, no?,
o s'enfronta a totes aquestes situacions.
M'ha semblat interessant el títol
Ruller davant un boc de cervesa o la rebel·lió dels quasi.
Exacte.
El fet que hi hagi dos títols, que de fet en tenia tres,
però vaig dir tres és massa,
a part de ser una imitació d'una moda que ha existit durant molt temps
i que de tant en tant van anant sorgint,
que és posar això, el doble títol amb l'O entre mig,
jo tenia dubtes entre els dos.
En realitat, Ruller davant d'un boc de cervesa,
el que explica és la situació que el públic veu,
és a dir, Narcís Ruller és en un bar,
en una taula,
amb un boc,
amb un got de cervesa al davant
i allí li passen totes aquestes coses,
totes aquestes reflexions, s'endormisca.
Narcís Ruller era un personatge de digestió,
la persona real de digestió bastant difícil,
que tenia per tant mala digestió i malson també
i aleshores això surt aquí.
i aquesta situació fa que ell pugui imaginar,
somiar, etcètera, etcètera,
totes aquestes coses.
Aleshores, aquesta és l'explicació del primer títol.
El segon es refereix a una part del conflicte,
és a dir, ell té,
al llarg de l'obra té conflictes amb personatges d'ell,
però també té conflicte amb els quasi,
els quasi són aquells personatges esbossats
que mai no han arribat a ser personatges real
perquè les obres no han estat acabades,
només han estat esbossos.
Quasi han sigut personatges.
Sí, quasi, però no han arribat a ser.
I, és clar, aquests personatges es queixen
de la seva fragilitat,
del seu caràcter abanescent,
del fet de no haver arribat a materialitzar-se.
Bé, que és el Q en majúscula.
És a dir, que ja se'ls anomena així.
Sí, sí, sí.
Sí, aquesta és una opció que vaig prendre.
Quants personatges intervinden
en aquesta lectura dramatitzada, Joan?
Intervenen quatre actrius i dos actors
que interpreten una quinzena de personatges.
l'obra és una obra amb molts personatges
i és una obra, això s'ha de dir,
és una obra amb molt de moviment escènic,
que, esclar, com que és una lectura,
el moviment no es veurà,
però això ja passa en totes les lectures,
que el moviment no el veus.
és una obra en què hi ha molt d'estructura del teatre
que en aquell moment es feia,
i el Bodevil, per exemple,
és a dir, aquest continu joc d'entrades i sortides,
i a la vegada del teatre que s'anava imposant
en el moment en què Narcís Olleria estava a dalt de tot,
diguem, no?
És a dir, el teatre simbolista que va començar a entrar
a finals de segle XIX.
Quan parles d'aquestes situacions
en què es trobava Narcís Olleria,
és habitual que passi això en un escriptor,
aquests quasi personatges,
o aquests conflictes amb personatges
que també poden ser de la vida real?
El que li passava amb ell, vols dir?
Sí.
El que li passava amb ell no és tan habitual
perquè demen del tipus de literatura que facis.
Això és una cosa que sol passar molt en la literatura realista,
i evidentment en la literatura realista
n'hi ha molts casos d'aquests,
això sí, és a dir,
quan algú ha volgut retratar una societat,
sobretot si el que ha retratat és un poble
o una ciutat petita,
aleshores aquí sí que hi ha molts casos,
clar, quan el que retrates és una cosa més oberta
o una gran ciutat,
ja no sol passar.
Però és que Narcís Olleria va retratar Valls,
sobretot va retratar Valls a la novel·la Vilaniu.
I malgrat que la novel·la es deia Vilaniu i no Valls,
molta gent s'hi sentia retratada.
A més a més, ell en moments determinats
confessa que alguns personatges,
com per exemple Isabel de Galceran,
està basada en una dona de Tarragona,
Tarragonina,
que era molt guapa
i que ell coneixia personalment.
Per tant, clar,
és molt directe això
i és molt fàcil que
la gent s'hi senti identificada.
I com que es coneixien tots,
doncs...
Això va motivar fins i tot que l'any 11,
l'any 1911,
Narcís Olleria va ser invitat
a ser el president dels Jocs Florals
de les Desenals,
de Valls.
I el discurs que va fer
va ser tot pràcticament una excusa
o una justificació,
una explicació dient
no parlava de vosaltres, etcètera, etcètera, etcètera.
No em referia a vosaltres,
jo sempre m'he sentit molt ballenc,
jo sempre he estat molt amant
d'aquesta població, etcètera, etcètera.
Vull dir que hi va haver
una situació bastant conflictiva.
Però això és per què
per aquest tipus d'escriptura
i per què, a més a més,
es referia a una comunitat
relativament petita
en què tota la gent es coneixia.
Es coneixen entre ells.
Que pot ser per bé o per malament,
el que dèiem abans,
que ja els pot agradar
sentir-se identificats.
Sí, sí, sí, sí, i tant.
Una activitat realment
molt interessant, Carles,
una mica en el marc
de tota l'exposició
que ja fa setmanes i mesos
que és el Caixa Fòrum
que ens va fer Brador.
Exactament,
i una exposició que, a més,
ara s'acaba,
s'acaba el dia 20,
però jo crec que
aquesta lectura,
aquest text,
serà, diguéssim,
un final bastant de luxe
per una exposició
com aquesta.
S'ha de fer la pujada
i l'estimbada,
nosaltres hem fet
només la pujada
mantinguda
fins al final
i bé,
penso que
més per al fil
del que deia el Joan,
home,
sí que serà això
de Vilaniu,
però després també
fer servir personatges
com el Francesc Gomal,
el que va fer el tren
que passa per Vilanova
i el situa Vilaniu
vull dir,
d'alguna manera,
o com deies tu,
hi havia personatges
que eren de Tarragona,
és a dir,
que suposo que els de Valls
es podien ser identificats
fins a cert punt,
i ell també va via
de diferents llocs
i diferents fons,
no?
El text
el veurem,
com dèiem,
teatralitzat
aquest proper dimecres,
dia 16,
a les 7 de la tarda,
m'imagino,
sí,
com sempre,
el queixer de Tarragona.
Les activitats siguin
de dilluns a divendres,
l'horari queixa fòrum,
que algun cop hem dit aquí,
l'horari queixa fòrum
és a les 7 de la tarda.
El cap de setmana
les coses ja canvien.
Ja és diferent.
Quant de temps
Joan t'ha portat de feina
i m'imagino si
heu tingut molta feina
també amb el col·lectiu
en veu alta
per acabar de lligar-ho tot?
A mi em costa molt
de dir el temps
que trigo a fer
una obra de teatre
o una novel·la,
perquè el temps
més important
és el temps
que estàs pensant-la.
Abans que no et poses a escriure
primer rumies molt
perquè si no
si t'equivoques
al començament
després ho has de tornar a repetir
per tant has de tenir molt clar
com comences.
A mi em van parlar
d'aquest encàrrec
ara fa un any i mig
aproximadament.
Aleshores
jo vaig dir
que per raons
d'ocupació meva
no podia immediatament
posar-me
però
després
quan vaig tenir
disponibilitat
vaig estar
més de mig any
pensant només
pensant
i després
la feina de redacció
doncs la fas
en tres mesos
o quatre
aproximadament
però
el temps
i esclar
a més a més
jugo amb avantatge
jugo amb avantatge
en el sentit
que una part imprescindible
que és la documentació
sobre el personatge
sobre la seva obra
és una cosa que
tota la vida
ja tinc al darrere
perquè des de fa molts anys
que el llegeixo
que el conec
etcètera
per tant tot això
ja ho tens
ja he dit abans
que ja havia fet
una adaptació
de la febre d'or
fa 20 anys
aproximadament
fa més de 20 anys
doncs clar
tot això
ho portes al darrere
ja
i la feina d'escriptura
doncs són això
aproximadament un trimestre
però encara
després del dimecres
encara hi continuaré treballant
en vistes
a la futura
publicació
de l'obra
i la feina
amb el col·lectiu
amb Eota
què tal
com ha anat
molt bé
com sempre
amb ells
ja els conec
d'altres coses
que hem fet
i hi ha una bona entesa
són gent que
entenen bé
allò que
allò que han de fer
no són professionals
però
la relació amb ells
és com si ho fossin
i
no hi ha hagut cap problema
hem fet una sèrie d'assaig
a Reus mateix
i uns altres
aquí a Tarragona
a Caixa Fòrum
i bé
no hi ha hagut cap problema
de vegades
hi ha els problemes
dels autors
amb els directors
en la Dolors Joan Pere
en aquest cas
que és la directora
del col·lectiu
l'entesa
és fàcil
i ràpida
per tant
serà una activitat
si més no interessant
Joan
vull que val la pena
que la gent
hi vagi a veure
el Caixa Fòrum
el dimecres
sí
jo crec que
com deia abans el Carles
estan que una mica
al cercle
de tot plegat
els conferenciants
han anat explicant coses
l'exposició
les visualitza
perquè a l'exposició
està molt bé
que pots veure
l'hipòdrom
on passen
pots veure
les llotges del Liceu
Déu-n'hi-do
aquelles llotges
és gairebé una pel·lícula
l'exposició
que segueix
i aquí
es veurà
més o menys
podríem dir
el món interior
és a dir
allò que passava
les preocupacions
que representava
per l'autor
tot allò
que hem sentit
o hem vist
a l'exposició
per tant hem tancat
com dèiem
hem tancat el cercle
perfecte
un dubte que em queda
Joan
el boc de cervesa
el porteu vosaltres
o l'hem de posar nosaltres
això no n'hem parlat
no n'hi havíeu parlat
això encara
home doncs
ja estem a dir junts
ara en parlarem
ara en parlarem
amb dos dies
una cervesa
es pot aconseguir
això també és veritat
això també és veritat
doncs jo
moltíssimes gràcies
que vagi molt bé
aquest dimecres
l'activitat
Carles
ens queden
a banda d'aquesta
activitat central
aquesta setmana
dimecres
al Caixa Farm Tarragona
tenim algunes d'altres
sí a més
curiosament
aquesta
aparició
diguéssim
de la cultura
o de l'art
aquesta setmana
és una mica insòlida
perquè és bastant
bastant
bastant una setmana
aquesta i la següent
dedicada
o centrada
en la ciència
és la setmana
de la ciència
diguéssim
demà és una mica
el dia central
perquè és
Sant Albert Magna
Patró
de la ciència
i
fem una roda de premsa
aquesta tarda
a la URB
per presentar-ho
per tant
tampoc voldria
avançar-me
gaire
però això
sapigueu que
aquesta setmana
i la vinent
serà bastant
de ciència
fins i tot
això de la rebel·lió
dels quasi
pot sonar
fins i tot
bastant
té un punt
com a científic
sembla
això
uns
uns
uns
uns
uns
uns
uns ens
no?
Sí
sí
com
els
els
quàsars
exactament
correcte
exactament
sí
sí
més són uns personatges
que són
però no
però encara
però no han acabat
de ser
això és bastant científic
diria que coses d'aquestes
van sortir
a la conferència
de dijous
amb l'Ignacio Morgado
i l'entrevista
que l'ha fet
Lluís
que l'ha dit
que van anar
perfecte
perfecte
lamento dir
que vam començar
molt tard
però la culpa és
dels trens
com els trens
que feia el senyor
vaja
els senyors
surten a la febre
a la febre d'or
el senyor
Gilfoix
i companyia
però vull dir
a vegades
els trens aquests
un segle després
continuen portant
problemes
en aquestes vies
que continuen
sent pràcticament
les mateixes
però la conferència
va anar molt bé
a més
evidentment
com en qualsevol
persona culta
i a més
en molts registres
l'Ignacio
i el Lluís
passaven
continuament
de temes
i evidentment
quan també parles
del cervell
i de la importància
del cervell
no saps
si són ciències
o lletres
i si té cap sentit
aquesta divisió
i ja per acabar
crec que avui
encara tenim
una activitat
exactament
dins del cicle
de projeccions
sobre música
músiques del món
les veus
de l'ànima
centrades concretament
en el tema
de les veus
i de la seva importància
en les diferents
civilitzacions
en la qual
el primer dia
el Miquel Cuenca
va dir una cosa
també bastant
important
i bastant
diguéssim
que trenca esquemes
la música
no és un llenguatge
universal
diguin el que diguin
és a dir
la forma de cantar
sobretot
d'un lloc
i d'un altre
aparentment igual
significa a vegades
exactament
el contrari
però bueno
jo penso que
avui sí que ho entendrem
bastant
perquè és sobre
el Fado
el Fado
en principi
és una música
una música trista
melangiosa
jo crec que
fins i tot
per nosaltres
que estem
dos
bueno
molt a prop
de Portugal
doncs
també
ens pot comunicar
això
i ja està?
no ja està
ah
tenim encara més
dissabte
dissabte
i el sonar
parlant
correcte
i el dimensi
s'acaba tu
música
música andina
i el final
de la febre d'or
doncs molt bé
una setmana intensa
al Caixa Fòrum
amb la setmana de la ciència
aquesta lectura dramatitzada
que podrem escoltar
aquest proper dimecres
avui
dissabte
diumenge
baixa
baixa
tota la setmana
plena d'activitats
al Caixa Fòrum
Carles gràcies
fins a la setmana que ve
a vosaltres
Joan que vagi bé
gràcies i bon dia
a vosaltres