La David Serra ens explicava ara, feia un últim titular abans de tancar la secció de
i es recomano molt aquesta petita joia, aquesta petita perla que podré veure a la sala 8 i mig
a partir d'avui mateix, Catalunya Uberales, no?
Això.
Josep Eduard Príncep, gerent dels Cinelles Gavarras, bon dia.
Bon dia, com estem?
L'hem dit al David no expliques res més perquè ara ens ho explicarà el Josep Eduard
això, la programació de la 8 i mig, que comença el temporada
i parlarem de la pel·lícula que l'estrena amb el seu director.
Molt bé.
Bé les coses, no?
Sí.
A les Gavarras?
Sí, sí, estem contents i seguim amb aquesta opció de versió original que ens agrada molt
i que implica un compromís amb el cine independent.
A més, ho feu molt bé això de començar la temporada després de Santa Tecla.
Sí, ho vaig demanar jo, perquè faig vacances per Santa Tecla, vaig dir, ho sento però
la 8 i mig no pot començar abans.
És que porta molta feina programar una sala, això, recordeu la 8 i mig de cinema alternatiu
no comercial, de versió original o de documental o cinema d'autor.
Sí, o cinema d'autor.
Costa perquè no és fàcil a vegades seleccionar les pel·lis i trobar la manera que arribin.
Sí, és difícil perquè amb les distribuïdores costa molt, perquè clar, el doblatge està
molt instal·lat, el tema del cine independent està molt col·locat a les grans ciutats,
els ciners concrets, però jo crec que ens estem obrint camí i a mica a mica creuen en
altres, ja ens coneixen, truques a Golem o truques a Altafilms, ja els sona que hi ha
algú raro a Tarragona.
Ja no cal que els expliquis, dius, mira, aquella sala rara de Tarragona.
Sí, aquella sala d'allí, aquells multicines que tenen una sala rara, ja comença a sonar,
i això és bo perquè ens donen opció a parlar directament i tindre més opcions a aconseguir
pel·lícules bones.
Al públic també li comença a sonar això, perquè quantes temporades portem de la 8 i mig?
3?
4?
És que vam començar un març, per tant seria tercera temporada, però enganyaríem.
No, de 2 cap a 3 i mig, és que és estrany, podem començar a mig curs, diríem, llavors
clar, seria la 2 i mig.
Va, la sala de 8 i mig que porta 2 i mig temporades, sí.
I a la gent, al públic ja li comença a sonar això?
Sí, sí, tenim algun públic ja fidel, que també ens agraeix perquè a vegades a l'estiu
parem o Nadals i llavors ens diuen, ostres, aquesta setmana què hi ha de veure, no?
Diu, bueno, a veure, hem de descansar tots, a més, tot això fem promo a l'art,
vull dir, no hi ha ningú que cobri d'aquest tema, és un tema de programar, de fer fitxes,
de fer comunicació i tothom ho fa perquè ens agrada el cinema, no?
Els quatre col·labors que som.
És el típic del cineclub que...
Sí, una miqueta per aquí, no?
Però, bueno, aprofitant les instal·lacions d'un multicines que evidentment no són les mateixes d'un cineclub.
Allà li dona una qualitat després de les pel·lícules.
Sí, molt important, que crec que és bàsic, no?
Tornem a programar Òpera aquesta temporada?
Sí, tornem a estar en l'Òpera, abans dèiem vam fer una, que era Faust,
i estem treballant amb diferents temes de curtmetratges i altres coses.
Doncs bé, després, si ens queda una mica d'estona, repassarem les pel·lis que ja han de venir a la vuit i mig,
que ja estan en cartell.
Ho farem, si et sembla, després, perquè ara tenim el telèfon al director de la pel·lícula que estrena tot això,
que estrena a la sala vuit i mig, és Catalunya Iberales, i el seu director és el Ramon Termans.
Ramon, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Bon dia. Escolta, comenceu...
se'ho comença a projectar avui mateix, però el Ramon, Josep Aduara, ens visita dissabte, no?
Sí, fins aquest dissabte.
Fareu una mica de festa d'inauguració?
Sí.
Com anirà això?
Quedem a les 10 de la nit, la taquilla és oberta, o sigui que si algú encara la vol comprar,
ara ja la pot comprar, per demà, que segurament estarà plena la sala,
i és això, hi farem una mica de presentació de la pel·lícula,
i posteriorment farem un col·loquim amb el director i amb els actors que ens acompanyin.
Ja podem confirmar que el director, el Ramon Termans, vindrà.
Ramon, explica'ns una mica de què va el Catalunya i oberales,
i sobretot a què ve aquest títol alemany?
Que jo llegint la sinopsi no ho he trobat.
Mira, el títol ve de l'himne nazi, directament.
Bé, l'himne nazi, de l'himne alemany,
que després els nazis ho van popularitzar molt,
i llavors, posteriorment a l'època nazi, es va prohibir,
que ells cantaven un Dutchland, Dutchland i oberales, no?
Llavors, això ara, diguem, està prohibit, aquesta part de l'himne, no?
Això ho van recollir un grup punk, que es deia Dead Kennedys,
segur que els que han sigut punks i rebeldes,
i ara tenen trenta i picos, els coneixen,
i aquest grup va fer una cançó que es deia California oberales,
amb referència a un governador molt de dretes,
que hi havia a Califòrnia als anys 80,
una miqueta per ironia, per cridar l'atenció,
per fer un crit d'alarma, no?
I bé, i s'ha de dir que la pel·lícula,
un dels extremes que tracta és de la pujada de l'extrema dreta a casa nostra,
o sigui, que...
I per mi l'extrema dreta, doncs, ve d'on ve,
o sigui, no ens hem d'enganyar, no?
I la pel·lícula que hem preguntat és de què tracta, no?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Una imatge, és una imatge xocant, no?,
que veiem quan accedeixes a internet, a la informació de la pel·lícula,
veiem un home, un dels protagonistes, que és negre,
suposo que és africà, i que va amb una barretina.
Sí, home, però això s'ha d'haver a la pel·lícula, perquè...
Això és una raó de fer, eh?
Clar, no m'ho expliquis tot, només una mica l'argument.
No, no, no, la pel·lícula... Són tres històries.
La primera història és d'explicar el cas d'un condemnat per un delicte sexual
que després de 19 anys torna al seu poble, no?
Llavors intenta refer la seva vida.
El segon capítol és un immigrant, un zaharià,
que ja fa temps que està instal·lat aquí,
i parla català, o si es parla en català, etcètera,
com no podria ser d'una altra manera,
i el que ell fa és buscar feina,
buscar feina desesperadament, perquè realment ja està una miqueta a les últimes, no?
I troba feina, troba feina peculiar, diguem.
I la tercera història és que la protagonitzada pel Joel Joan
és un empresari d'èxit que després d'un cap de setmana
torna abans del que tenia previst,
i es troba amb la desagradable sorpresa
que té un lladre a casa, no?
En aquest cas un Kosobar, no? Un albano Kosobar.
I doncs amb la refriega que tenen,
amb la baralla que tenen, no?,
doncs acaba disparant-lo i matant-lo, no?
I, en fi, o sigui que déu-n'hi-do, no?
Sí, ara t'anava a dir, suposo,
a veure, el tema de la xenofòbia,
en general, no?, el que impregna la pel·lícula,
suposo que estàs basat en tres situacions
que poden ser o que fins i tot han sigut reals.
La xenofòbia com a viscuda
per a aquells que pensem que no són xenòfobs.
No, no, estan, les històries estan tretes als diaris,
o sigui, el fet inicial, després del desenvolupament
de cada història, és inventat, no?, i és ficció.
Però el que és, diguem, el nucli inicial, no?,
de cada una de les històries,
les vaig treure dels diaris, sí, sí.
Quina sensació tindrem a l'acabar de veure aquesta pel·lícula?
Sembla un tant depriment, no sé si dir-te per realista,
però sembla trista, depriment,
i potser una mirada, com ens deia ara el David Serra,
ens deia, diu, és que és una mirada al mirall
d'aquelles que fan mal, eh?,
d'aquelles que t'ensenyen com ets i que potser no t'agrada.
Com ho penses?
No ho sé, jo no sé com rebre el públic, no?
Jo el que sé és el que ha passat fins ara,
és a dir, les presentacions que hem fet fins ara
a diversos festivals arreu del món,
dic molt del món perquè hem anat al Quebec, també,
però a Sant Sebastià, a Màlaga,
on la pel·lícula ha obtingut premis,
però també a casa nostra,
amb passes premis que hem anat fent
i les presentacions que vaig fer,
ahir vaig fer la presentació a Barcelona,
aquesta nit vaig a Girona,
demà aniré a Tarragona,
la resposta al públic és molt bona,
molt bona, els col·loquis són interessantíssims,
interessantíssims,
perquè la gent té ganes de parlar d'això,
o sigui, és que estem en un moment
que hi ha una, el que dic jo,
una demanda de democràcia real, no?,
en el qual la gent, més enllà del fenomen aquest,
el 14M i l'etiqueta que li vulguem posar, no?,
més enllà de les etiquetes,
sí que és cert que jo crec que ha arribat un moment
on jo noto que el públic
no està indiferent com fa uns anys,
potser quan no hi havia crisi econòmica
i la panxa estava plena,
doncs la gent hi havia una espècie
més de tant semanfotisme, no?
Ara no, ara jo veig com la pel·li,
d'entrada jo veig perquè les sales estan plenes,
tots els passes que he fet,
i segona, per la participació del públic,
els debats que es crea,
fins i tot sortint del cinema,
s'està la gent una hora o dues hores
a fora del cinema parlant encara de la pel·lícula,
és a dir, és una pel·lícula que invita al debat i la reflexió,
pessimista,
bueno, això i la sensació que et doni,
cadascú és cadascú, no?
El que és és una pel·lícula entretinguda
perquè la gent, diguem-ne, s'ho passa bé,
hi ha moments durs, hi ha moments que la gent riu molt
perquè realment hi ha situacions molt delirants
i al final és una invitació a la reflexió.
Coneixes el Josep Eduard Príncep, no?,
el gerent de les Gavarres.
Sí, sí, sí, sí, hem parlat.
Hem parlat i, bueno, jo haig d'agrair
que hi hagi gent valenta
que vulgui estrenar pel·lícules en català.
O sigui, és difícil, eh?
Bueno, tu li dius valenta, nosaltres li diem una mica boig.
No, no, no, boig per què?
No, no, no estic d'acord amb això.
Jo crec que pot ser comercial.
O sigui, no, perquè això sembla que sigui camicata
algú que vulgui perdre diners.
És el contrari, o sigui, jo crec que podem
aconseguir públic català
en pel·lícules en català. Per què no?
L'únic que, ara, li hem donat l'oportunitat.
A mi, com m'ha passat a mi, i m'ha passat a Catalunya
i al rest de l'Estat, si diu, no, no,
si és en català, ja no la quiero ni ver,
doncs clar, llavors sí que no fotrem res.
I com Catalunya en el títol, d'on vas?
Té Catalunya en el títol, el pòster és la bandera.
M'he trobat de tot, m'he trobat de tot.
Però ningú m'ha dit, ningú,
no he tingut cap resposta negativa que hagi sigut
no, és que saps què? L'hem vist i la pel·lícula
no és comercial. O, mira, la pel·lícula
no és de qualitat. No, no.
Totes les portes que se m'han tancat
han sigut úniques exclusivament
perquè estava en català i perquè no tinc versió doblada
al castellà. Digue'm que no s'han tancat
moltes portes per això, no ens deprimim.
Digue'm que no. No, no, no, no, ho sento,
ho sento, jo ets de dir la veritat.
No, no, ja ho sé. Sí, realment moltes...
Moltes portes, moltíssimes.
Home, jo a la pel·lícula si hagués tingut la versió doblada
l'hagués tingut a 50-60 sales més
en tot l'Estat, però sens cap dubte.
Mira, a Madrid no tinc cap sala, zero.
I a Barcelona, cinc, per ficar
una cosa que...
Estem parlant d'una pel·lícula, més enllà
del que pugui dir jo, que evidentment m'he fet
i jo estic aquí per promocionar-la,
però he tingut Premis a Màlaga i Sant Sebastián.
O sigui, tres Premis a Màlaga
i Sant Sebastián Film Commission, que per exemple
l'ha guanyat, abans que jo, aquest premi l'ha guanyat
tres dies amb la família o l'ha guanyat
en la ciutat, etcètera,
pel·lícules importants. I en aquest sentit,
bé, però és que no només
m'han tancat a fora, se m'han tancat aquí, eh?
Hi ha gent d'aquí que té sales aquí, a Catalunya,
i no volen saber res de cinema en català,
però res.
I quan tu, per exemple, dius Panegra,
home, Panegra et diu dues coses.
Una, és una excepció.
Dos, tenia versió doblada castellà.
I amb això ho podíem anar jugant.
Jo no, jo vaig realment en versió catalana.
I Mandinga, perquè també hi ha Mandinga
en la pel·lícula,
i ja està.
I sí que se m'han tancat moltes portes,
no és qüestió.
I tampoc vull ser jo aquí ara
que faci una banda d'edat,
però jo crec que ara, en un moment,
si em fan aquesta pregunta,
ets jo dir la veritat.
Possiblement és més rentable treure-la fora,
o te la compren,
no en el sentit de diners,
sinó que la volen veure més a fora
de l'estat espanyol,
que no pas a dins.
Jo crec que...
En l'estratge.
Jo crec, mira,
jo crec que és un problema
simplement de dues coses.
Una,
de molta saturació de mercat,
de cinema americà,
moltíssima,
o sigui,
és que és un no parar,
i jo crec que...
I de tant en tant,
això ho vam parlar molt l'altre dia
amb el Josep,
o sigui,
es fumen faves,
però és que, a més a més,
perquè és que dius,
bueno,
primera no hi ha mercat,
segona,
en quin sentit té ja fer cinquenes parts,
sisenes parts.
Jo no sé,
allò dels mosqueteros,
si és bona o dolenta,
no l'hi vis,
però cal un altre de mosqueteros,
o sigui,
serà alguna cosa
que ja no haguem vist abans,
o sigui,
arriba un punt
que s'aturem al públic,
jo crec,
d'explicar les mateixes històries
una vegada,
i una altra,
i una altra,
i una altra.
Aquest és un tema.
I el segon tema
és això,
és que no està normalitzat
en absolut
el cinema en català,
o sigui,
no està normalitzat,
o sigui,
que surti una pel·li,
jo li vaig dir
amb la Lissana Passau,
que va dir,
home,
ara que estem als Òscars,
això ja està normalitzat.
No,
perquè et vagi bé tu,
no vol dir
que li vagi bé als altres.
El dia que hi hagi
20 pa negres
i es pugui estrenar
tot l'estat
en català
i subtítols en castellà,
llavors,
parlem d'una normalització,
però jo,
a mi que de tot l'estiu
parlant amb els dividors
i de la mateixa manera
que la gent de l'Ocine
i en aquest cas
de les Gavarres
van dir,
hòstia,
cap problema,
la pel·lícula ens ha agradat,
la pel·lícula té el seu públic
i la passarem
i farem una presentació
i tot això,
hi ha hagut altra gent
que m'han dit que no,
simplement perquè érem català.
Josep,
volies dir alguna cosa?
No,
el tema per aquí
del tema del llenguatge,
no?,
i la dificultat
d'estrenar en català,
que avui ara estem
amb una llei
que no s'acomplirà,
però hi ha hagut un acord
amb les dividors,
amb els majors
i sembla que a partir
de les coses milloraran,
però també he de dir
en aquest sentit
que és molt important
que els espectadors
també s'ho creguin,
o sigui,
normalitzarem el dia
que les sales en català
estiguin plenes,
perquè moltes vegades,
per exemple,
aquesta setmana,
per dir un exemple
molt petit i molt concret,
fem Johnny English
en català i en castellà,
les mateixes hores,
no vol dir que un és
un pas ser més bo,
un pas ser més dolent,
per tant és molt important
que a part de venir a tots
Catalunya Oberal
i després del dia
que vingueu a veure
Johnny English en català,
llavors no hi haurà excuses
per les distribuïdores,
ni per els majors,
ni per els dividors,
ni per ningú,
malauradament nosaltres
ho fem totes en català
i no és el resultat
òptim que esperem,
per això és molt important
que també ens conscienciem
que no ens agradaran res,
com sempre,
com a Espanya ens ha passat sempre,
doncs a Catalunya igual,
si volem ser en català,
anem a veure cine en català.
Pots dir que l'espectador
també té la seva part
de responsabilitat.
Molta,
bàsicament molta,
els empresaris
no miren idiomes.
En els llocs com vosaltres
on ja feu l'esforç
de programar,
sempre,
nosaltres les fem totes
i aquesta setmana
en tenim quatre en català,
més no podem fer
de moment,
però està clar
que si lluitem tots
pel cinema en català,
hi haurà sempre cinema en català.
Jo crec que,
jo estic molt d'acord
amb el que diu el Josep,
i afegiria
que el que no estem demanant
és caritat,
això és molt important.
És a dir,
jo si la pel·lícula no funciona
que me la treguin,
sincerament,
o si la pel·lícula
l'empresari que la veu
creu que no hi anirà ningú
a veure-la,
doncs que no la posi,
o sigui,
estem en un mercat,
no ens hem d'enganyar,
i a partir d'aquí
que sigui la gent del mercat.
La meva queixa
és que la gent del mercat
no són iguals per tothom.
Aquesta és la meva queixa.
Jo estic a favor del mercat,
però, clar,
jo estic convençut
que la gent,
t'ho juro,
i és una cosa
que l'estic veient cada dia.
Ahir vam posar
1.200 persones
al cinema Aribau,
però és que haguéssim pogut
ficar 2.000.
O sigui,
les entrades al Club 3T
es van votar en una hora
i eren 300 entrades,
o sigui,
250.
O sigui,
hi ha gent
que vol veure Catalunya
o Berrales,
i llavors aquesta gent
ha de tenir una oportunitat
si estem en un mercat llibre.
Llavors,
fins i tot
hem rebut massatges
al Facebook
on hem penjat
les sales de Catalunya
que passaran la pel·lícula
i gent que diu
hòstia,
el meu poble no va,
hòstia,
els meus ciners no,
hòstia,
hauré de fer 5 quilòmetres
per veure aquesta pel·lícula.
I ja em sap greu,
ja em sap greu,
o sigui,
tant de bo que es pogut
anar a la pel·lícula
a més sales,
però si els empresaris
no tenen l'atreviment
que té el Josep,
doncs és aquest el problema.
I em sap greu per la gent,
em sap greu,
però la qüestió
d'un empresari
el que ha de veure
és si hi ha demanda
per aquí producte o no.
I jo crec que
el cinema català
pot tenir demanda
i podem omplir sales
amb pel·lícules de qualitat.
Doncs aprofiteu-la
que la podrem veure
aquí a Tarragona
des d'avui
que s'estrena.
Demà
hi ha el passe especial
a les 10
en què ve
Ramon
a parlar-ne una miqueta.
I després,
fins quan, Josep?
Fins quan la tindreu
en projecció?
Això és el que dèiem,
que és molt important
que l'aspectador
es vinguin
perquè li donarem
una continuïtat
que nosaltres vulguem.
Mínim una setmana segur.
Sí, això seguríssim.
Home, esperem que més.
Esperem que més.
No, i dos també.
I dos també,
ja m'encara dirà dos també,
però la tercera
dependrà del públic.
No, no,
jo estic d'acord, eh?
O sigui, jo, vamos,
o sigui, no, no,
ja et dic,
és el que dic,
no demanem res
que no es pugui exigir
als altres.
Doncs...
Que hi vagi la gent
i que si va,
que es mantingui.
Ens afegim
amb aquest aclam.
Ramon Termens,
moltíssimes gràcies
i, en fi,
a disfrutar de la teva pel·lícula
que a partir d'avui
la podem veure aquí a Tarragona.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Catalunya Uberales
no és,
és la primera de les apostes.
Recordeu que és també
l'obra pòstuma,
la darrera pel·lícula
que va sortir Jordi Daudé.
Sí.
Valora afegit.
És la primera
de la programació
de la vuit i mig.
Digue'n simplement títols
perquè no tenim temps,
Josep Eduard,
i els anirem recordant,
eh?
Cada setmana.
Farem dues setmanes
Nadere en Simen,
que és la guanyada
de l'osso de Berlín.
Per la que la fem doblada
perquè no l'hem aconseguit
en vers original,
perquè només hi havia
cinc còpies,
no tot a Espanya
i no ens ha tocat,
però bueno,
estem treballant.
Després,
un viaje de una mujer
d'Àfrica
i finalment
Treus assassins,
que és la perla
d'aquest mes d'octubre,
que és una pel·lícula japonesa,
que, bueno,
japonesa,
a veure si ho dic malament xina.
Asiàtica.
Asiàtica, bueno.
Asiàtica.
Asiàtica,
perquè ha dit japonesa
i ha dit molt valent,
però es diu
Takeshi,
el director,
però ara
ha dit
Asiàtica.
Alguna superpel·li
molt especial.
L'Ester venia
de Sant Sebastià
la setmana passada,
l'Ester us ha ajudat a programar
i estava, bueno,
amb la bossa plena
de recomanacions.
Sí,
la veritat és que ara
ho tenim més fàcil
i intentarem que les bombes
vagin entrant
i que l'Ester
pugui estar supercontenta
de la sala 8 i mig.
Nosaltres,
pel que fa Tarragona Ràdio,
anirem informant
de la sala 8 i mig
aquí al matí
cada divendres
i a les tardes
ja us podem anunciar
a partir de la setmana que ve
que parlarem
des de dinamà,
de la programació
docin a les Gavarres en general.
Josep Padua el Príncep,
moltíssimes gràcies.
A tu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.