Sintonia ja de tertúlia en aquest matí de Tarragona.
Ràdio Matí de dimarts, avui una tertúlia que compartim
amb tres convidats de perfil polític,
tres persones, tres tarragonins i tarragonines
que militen en partits polítics
i alguns fins i tot van en les listes electorals
de cara al 22 de maig.
És el cas, per exemple, de l'actual regidor de Convergència i Unió
a l'Ajuntament de Tarragona
i número 4 en la candidatura de la Federació Nacionalista
Fede Dan. Fede, molt bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya Sandra Ramos.
Ella és membre de l'executiva de la Federació Intercomarcal
del Partit dels Socialistes de Catalunya aquí a Tarragona.
Sandra, bon dia.
Hola, bon dia.
No va cap llista, la Sandra.
No vaig a cap llista.
No va cap llista.
I Josep Semente, que avui també ens acompanya
i és el president local d'Iniciativa per Catalunya
aquí a la ciutat de Tarragona.
Josep, molt bon dia.
Bon dia.
El Josep en alguna llista o no?
A veure, hem de tancar-ho encara.
Tancarem encara.
El que sí que és veritat és que avui Iniciativa
fa un acte de presentació de la seva cap de llista Arga Sentis.
És evident que els partits polítics estan en plena ebullició
aquests dies, amb el tancament de les llistes,
amb la presentació de les candidatures.
I avui, curiosament, és un dia simbòlic
perquè avui oficialment es convoquen les eleccions del 22 de maig.
I amb la nova llei electoral, això fa que a partir d'avui
s'imposi una certa prohibició o una prohibició total
de fer determinats actes per part de les institucions.
És a dir, a partir d'avui, teòricament,
es podria fer campanya electoral com a tal
i es podria fer també tota una sèrie d'inauguracions o actes
que puguin suposar promoció dels respectius ajuntaments
o de les respectives institucions.
Recordem que, a més a més, el 22 de maig
hi haurà eleccions autonòmiques
en moltes comunitats de l'estat espanyol.
Això ha fet que, per exemple, aquest cap de setmana
haguem assistit a Tarragona i en el conjunt del país
a múltiples activitats dels ajuntaments.
Vostès que estan en partits polítics
troben bé aquesta llei electoral modificada
i que genera aquesta prohibició a partir d'avui
i fins al dia de la campanya que començarà el 6 de maig?
Home, suposo que en algun moment has de posar el tall
perquè no es confongui el que és activitat institucional
amb el que és activitat de partit i de campanya.
De totes maneres, considero que en quatre anys
has de fer feina i jo crec que el resultat de les eleccions
té a veure amb la feina que has desenvolupat
durant els últims quatre anys, no durant els últims dos mesos
i, sobretot, sobre la idea de ciutat que tinguis
i la projecció que tinguis per la teva ciutat.
Nosaltres, en aquest cas, l'alcalde Ballesteros dissabte,
per exemple, va inaugurar la rambla de Camp Clar,
però, clar, no s'ha fet en dos dies ni en dos mesos,
aquesta rambla. És una feina que es porta desenvolupant
amb el pic des de fa un parell d'anys
i és com la culminació del treball ben fet, no?
Però no em sembla malament.
A més, també, deixar respirar una mica la ciutadania, no?
Abans de preparar-se per l'atac de la campanya
és un bon símptoma.
Fede, què et sembla això de la llei electoral?
A mi no sembla correcte, perquè, si no, al final arribem a un punt
és que confonem les coses, no?
I tendim, no només a l'Ajuntament de Tarragona,
sinó a qualsevol ajuntament,
a intentar, és evident, com diu la Sandra,
que s'han de treballar durant quatre anys,
però, bueno, tots els partits polítics volen entrar a reddit
de la seva feina.
I moltes vegades s'ha forçat algunes obres,
s'han forçat algunes actuacions
per poder inaugurar-les només pròxim a les campanyes,
si no ho dic per aquest cas, de Tarragona,
sinó en general.
I jo crec que això confon.
Jo crec que això confon
i, evidentment, el ciutadà no té que tenir aquesta percepció
que hi ha una implicació massa directa de connexió
entre la feina del partit i la feina de l'Ajuntament.
Perquè, si no, és una mica desvirtuar
el joc net que demanem tots els partits
a l'hora de fer eleccions.
Per tant, a mi em sembla correcte
que en un temps potencial de dos mesos
es paralitzin les inauguracions d'obres.
Això, com deies tu, Ricard,
ha fet que aquest primer cap de setmana,
l'últim cap de setmana,
hagin fet reinauguracions,
visites d'obres,
visites de la primera pedra,
visites que ha caigut no sé què,
quan hem tingut una setmana bastant muda
de reinauguracions,
que suposo que han servit
per també deixar palès
l'obra de govern d'aquests quatre anys.
Josep.
S'hauria de mirar el motiu
per què es fa aquesta llei.
És a dir, si es volgués fer
el tema per a baratir costos i tal,
jo crec que hi ha altres mesures
de fer que fos una propaganda
o una campanya més econòmica i tal.
En quant a la llei,
a mi em sembla que pot estar bé,
però a mi em sembla que tot aquest treball
quotidià de parlar amb la gent,
això és el que han de fer
les eleccions polítiques,
això no te'l trobarà.
Jo crec que s'hauria de fer una reforma
de la llei electoral
potser més completa
i no quedar només pel darrer.
Però en la línia de reduir despeses,
vols dir?
Sí, sí, jo crec que sí.
Crec que és un de reduir despeses,
de mirar de forma
que els partits tinguessin mitjans
una forma més econòmica
de poder arribar a la gent,
mirar el tema dels meclis
entre tots els partits, etcètera.
Mirar de forma de reduir despeses
per no fer un tipus de campanyes
massa suntuoses.
Perquè ara precisament a partir d'avui
teòricament amb la nova llei
els partits no poden
fer campanyes publicitàries, no?
Bé, no pots fer campanya publicitària
a l'administració
o a les emissores i tal,
però tu pots fer una mica més.
No pots fer campanya
que impliqui una contractació directa
d'un servei.
Per això, tu pots anar a repartir
el teu material pel carrer.
Però no es poden penjar
cartells,
no es poden fer publicitat
als diaris o a les emissores de ràdio,
no?
A la televisió.
Ara que teníem Tarragona
plena de cartells,
mupis i tot això,
ara de sobte,
els veïns,
els ciutadans
veuran que desapareixeran
un munt de cares de Tarragona.
Sí, és veritat,
perquè tots els candidats
han estat presents
aquests dies als carrers
i ara no ho tornaran a fer
fins al dia 6 de maig
que comença la campanya.
I això ho troben lògic?
Perquè això redueix despeses
en la pràctica?
No sé si...
Home, això,
jo crec que ara mateix
no redueix despeses
el fet de treure uns cartells
que s'han posat fa 4 dies.
Jo crec que els cartells
que estan posats
no sé si s'haurien de treure o no.
No sé...
Bueno, l'única despesa
és que t'estalvies
els mesos de contracte.
Ah, clar,
els mesos de contracte
del cartell.
Bé, bé.
Però jo crec que ara comença
aquesta època tan maca
de passar tots els caps de setmana
fent campanya
a peu de carrer.
Jo crec que és fantàstic
parlar amb els ciutadans.
El diumenge,
aquest diumenge no,
el diumenge passat,
vam fer...
vam estar a bona vista
fent diumenge arroig
i explicant a la gent del barri
què hem estat fent
durant aquests 4 anys.
Però aquest tipus de campanya
no es faria igualment?
Sí, per això.
Que ara és el moment
de només pots fer això
i faràs això, no?
Perquè l'altra pregunta seria,
la llei, tal com ha canviat,
obliga els partits
a fer campanyes
una mica diferents?
No sé,
per nosaltres,
el fet que no hi puguin haver
grans cartells
i publicitat i així,
com som un partit
que la nostra manera
de fer campanya
ja és molt propera,
i se'ns coneix
pel porta a porta,
se'ns coneix
per anar pels barris
muntant els nostres estants,
repartint de publicitat,
parlant amb la gent,
que és el que més
ens agrada de tot.
Per tant,
jo considero
que per la nostra manera
de fer campanya
no ens afecta.
A més,
jo crec que visualment
no invadir
el ciutadà
i les ciutadanes
amb tot de cartells
que al final
acaben semblant
potser...
Ah, però és curios
que ara
els dos partits
ho heu fet, eh?
Josep,
Vull dir que és curiós
que ho heu fet ara,
això,
amb els grans...
No,
vull dir que amb els grans
plafons i tal.
Jo crec que...
I després jo crec que
són clixés ja fet,
no diem
bueno,
hem de parlar amb la gent,
home,
parlar amb la gent
no cal esperar
aquests dos mesos,
vull dir,
tens quatre anys per fer-ho.
Per això dic que
són clixés
i models de campanya
que s'haurien de modificar
i després jo crec
que hi ha un altre factor nou,
que les noves tecnologies
també permeten
arribar a la gent
d'una altra forma
i que les campanyes
seran de modificar
per la realitat
de les noves tecnologies.
Fins a quin punt creuen
que internet en general
les noves tecnologies
s'estan canviant
o canviaran molt
el panorama
del polític
i de les campanyes?
Jo crec que les relacions
amb la gent
canviaran
i la relació del polític
amb les persones
canviarà a partir...
No dic que anuli
però crec que canviarà bastant.
Fede,
tu també ho veus així.
A mi em fa por això que dius.
Sí.
Veig que evidentment
les noves tecnologies
avancen a un ritme frenètic
i evidentment és positiu
però em fa por
que passi això últim
que estaves dient,
que canviï
i que desapareixi més
el feedback
de relació personal
entre les persones
per una relació
cibernètica,
com vulguis dir-ho.
No dic que estic d'acord
però dic que...
Però sí,
és cert que s'està tendint
a una forma de relació
molt diferent
a la que hi havia fins ara.
El polític al final
pot ser que es relacioni
amb l'elector
a través del Facebook.
Tindrem dos tipus de polític,
una política de persona
que anirà a parlar
amb la gent
i un polític cibernètic
que anirà a enviar missatges.
Has vist que hi ha hagut
allò,
el tipus de mobilitzacions
que s'han fet
a través del Facebook
i han donat resultat
i avança a fer
de l'octavet
i dius,
home,
això és un factor
que dius,
home...
Hem de tenir en compte
una cosa,
hem de tenir en compte
que no hem de caure
també en la fractura digital,
és a dir,
no tothom està connectat
a internet
i no tota la gent
que no està connectada
a internet...
Hi ha gent que està
molt enganxada
i en canvi
una part de la societat...
I hi ha gent que no hi ha gent,
no?
Llavors...
L'altre dia a l'estudi
surti el 70% a Tarragona,
no?
Sí.
Que està 70%,
la mitja superior
de Catalunya.
Gairebé el 80%.
Ah, vull dir...
Gairebé el 80%
es connecta cada dia...
Però la desigualtat d'internet
és reflex de la desigualtat social
que hi ha,
això ho tinc clar,
però jo dic que sense voler
entrem en un factor...
Hem de cobrir tots els flancs,
diguéssim, no?
Sí, però bé, també hem de ser sincera,
Sandra,
vull dir, la desigualtat social
també et fa que en un sector de gent
tampoc hi arribes tu, eh?
O sigui, la gent més aïllada,
la gent de desigualtat social
també et costa arribar allà, eh?
La gent marginada
també ens hi costa arribar allà.
i d'eleccions,
se suposa que la llei...
Ara, a partir d'ara,
no farem tertúlies.
No farem tertúlies
fins al dia que comenci la campanya.
Espero que no.
En tertúlies esportives,
a partir d'ara.
No podem demanar el vot,
però sí podem...
A vegades l'esport
també pot tenir implicacions polítiques,
però en fi...
Si ho hem de fer tot
amb símils esportius,
home, jo en puc esforçar,
però crec que costaria una mica més, eh?
En fi, nosaltres parlarem de política
i comentarem aspectes de l'actualitat.
Més enllà del que comentàvem,
d'aquesta data simbòlica
en què avui es convoquen
les eleccions municipals del 22 de maig,
m'agradaria amb els contartulis
abordar altres temes de l'actualitat,
perquè és veritat que venim
d'un cap de setmana
en què s'ha inaugurat
el camí de la coma,
s'ha inaugurat la Rambla de Camp Clar,
el clavegaram de la floresta,
però, per exemple,
tenim altres notícies
que segurament poden continuar
provocant un cert debat
o un ampli debat ciutadà,
com és, per exemple,
la regulació de trànsit a la part alta,
perquè des d'ahir dilluns
i un cop ja resols
els problemes de la muralla
i que impedien el pas de vehicles,
l'Ajuntament ja ha anunciat
i ja s'ha establert
el nou circuit
que permet passar tots els vehicles
per una mena de circuit perimetral
paral·lel a la muralla.
Entrant pel portal de Sant Antoni,
sortim pel carrer Rera Sant Domènec.
Davant d'això,
hem sentit posicions diverses.
Bàsicament,
les associacions de veïns
que no tornen a estar gaire contentes
perquè diuen que això és un pas enrere
respecte al que hi havia hagut
durant els darrers mesos,
en què hi havia més carreres peatonals
i més restriccions,
i en canvi els restauradors
i els comerciants
que diuen que és fantàstic
perquè ara els seus clients
poden arribar més a prop
dels seus establiments.
Josep, com ho veus?
Jo crec que és una mostra
de la mala gestió
que s'ha fet sobre el tema de mobilitat.
Abans volia dir una cosa.
A mi em sembla que la inauguració
del camí de la coma
és bastant irresponsable
fer el merendero aquell
davant d'unes torres d'alta tensió.
A mi em sembla que això era un tema
que s'havia de pensar més
i reflexionar més
abans d'inaugurar.
I segon tema,
jo crec que el tema de mobilitat.
Perquè jo crec que,
una mica el que diria abans,
l'Ajuntament ha tingut quatre anys
per parlar d'aquest tema.
És un tema,
la mobilitat i el casc antic,
que és un tema ja
que a nivell,
hi ha experiències,
que en molts casos antics
són peatonals,
hi ha experiències
en altres ciutats
i funcionen.
amb el tema
d'un target de residents
i càrrega i descàrrega.
A mi em sembla,
la paraula és escandola
perquè també treballo allà,
és a dir,
ara fa poc
que havies d'entrar
per allà de la hipotecció
i ficava
vehicles no autoritzats,
hi havies de fer,
i si no,
200 euros de multa.
Jo demano,
i nosaltres ens demanem,
que allò sigui
sona peatonal.
El que no pot ser
és canviar d'actitud
durant un any.
Fer tres models.
Jo crec que això
és un pas enrere
i que no resol
el tema del gas cantic,
perquè jo penso
que el gas cantic,
per enriquir-lo,
perquè sigui productiu,
la gent hi ha d'anar caminant,
la targeta de residents,
i després carrega i descarrega
com fan altres ciutats.
Jo crec que
és una mala gestió
que s'ha fet,
i a veritat,
jo crec que no costa
tant parlar amb la gent,
i si no,
escolta,
fer un referèndum,
parlar amb les entitats i tal,
tot aquest diàleg
que el Carles diu,
que parlar, dialogar i tot això,
no s'ha fet.
Bueno, no s'ha fet
o s'ha fet malament.
I si no s'ha fet,
si no s'ha fet,
doncs s'ha de dir,
s'ha de governar,
però parleu,
actitud.
Jo crec que
s'ha de ser més humil,
vull dir,
és un problema mal resolt
i algú té responsabilitats.
A veure,
no pot ser
que en dos mesos
canviem d'opinió.
Sandra.
I això
ho he vist,
jo ho he viscut
perquè treballo
en una editorial
i he d'anar cap allà
a l'Estonac.
Ho he vist que ho té així.
A veure, Sandra.
Tots els canvis
sempre són conflictius,
això és evident.
El tema de la part alta
és un tema delicat
i el tema de la mobilitat
a la part alta
també ho és.
Llavors jo crec
que s'estan intentant
provant models,
sí que s'està parlant
amb la gent
perquè el Carles Catreferries,
el Carles Castillo,
ha fet un esforç
crec que
per escoltar
diferents sectors.
Doncs a lo millor
no s'escolten bé.
Bé,
jo crec que mai plou
a gust de tothom.
Perquè ara el Ricard
ens acabava de dir
que n'hi ha uns
que estan contents
i n'hi ha d'altres que no.
Jo crec que la voluntat final
és realment
que la part alta
acabi sent
una zona peatonal.
Sandra,
si no n'hi ha cap contenta
algú ho fa malament
i el que ho fa malament
és el que governa.
A veure,
jo crec que al final...
Home,
jo crec que,
un moment,
Fede,
primer s'han d'acabar
les obres a la part alta
perquè fins que no estiguin
acabades les obres
és difícil definir un model
i quan funcioni
el pàrquing Jaume I
i tinguem també
el pàrquing fora de muralles
parlem-ne,
parlem-ne també
com quedarà tot,
no?
No,
no fiquem el pàrquing Jaume I
primer,
Sandra,
si vols en parla,
no fiqueu el pàrquing
Jaume I primer,
sisplau,
no el fiqueu en modeu.
Al final,
el temps posa cadascú
al seu lloc.
Nosaltres,
Comerència i Unió,
hem anat dient
que no hi havia consens
entre veïns
i entre comerciants
i ho hem dit repetidament
en tots els minuts
de comunicació.
El senyor regidor
Carles Castillo
s'ha omplert la boca
a Tret Pit
dient que no teníem ni idea
de les reunions
que s'havien fet,
que havia arribat
a tots els consens possibles
i ara resulta que no.
Per tant,
jo l'únic que demano
és una mica
de responsabilitat institucional
i per tant,
el senyor Castillo
abans de declarar
que té el consens de tothom
que realment comprovi
si té el consens de tothom
o almenys
que no vulgui desacreditar
els altres partits polítics
perquè quan nosaltres dèiem
que no hi havia consens
és perquè sabíem
que no hi havia consens,
no ho dèiem
per debilitar el govern.
No és això.
Per tant,
el senyor Castillo
té responsabilitat
del desastre
que s'està fent
a la part alta.
El senyor Castillo
no ha arribat mai
a cap consens
a la part alta
entre comerciants
i restauradors
i veïns.
Mai.
El senyor Castillo
té un altre problema
és que no sap encara
què vol fer la part alta.
Ha aprovat
en menys d'un any
quatre models diferents.
Quatre.
Evidentment,
Sandra,
està bé fer canvis
però no tornar bojos
als veïns.
Per tant,
jo l'únic que demano
és que aquesta àrea
treballi de forma seriosa,
no treballi de forma provisional
i per tant
que es posi
a treballar raonablement
i que no presenti plans
fins que realment
estiguin tancats
i que no presenti alternatives
fins que realment
siguin solucions
i que no presenti propostes
als veïns
que sap
que els veïns
no hi estan d'acord.
I quan hi hagi aquest consens
en el que nosaltres
hi participarem
i en el que nosaltres
volem participar-hi,
doncs arribem a un acord.
Però no val
anunciar un pla
que avui es queixen els veïns,
demà es queixen els comerciants,
això no és consens.
El que passa és que potser
la pregunta que ens hauríem de fer
és que és impossible
el consens total
perquè potser els interessos
dels restaurants
no són els mateixos
que els dels veïns
i fins i tot dins dels veïns
poden haver-hi uns a favor i en contra.
En fi,
el tema és
suposo molt complicat
i...
Però sí...
Sí,
el que passa és que sentint el fet
fa la sensació
que no entenem massa
el barri de la Peralta
que és un barri
bastant complex.
Llavors,
amb interessos...
Sí, d'acord,
jo sí que crec que el senyor Castillo
no entén el barri de la Peralta,
té a tota la roda del món.
No l'entén,
no sap apreciar...
No he dit que no l'entengui el Carles
perquè hi ha treballat molt
en el barri de la Peralta.
Malament a treballar.
no ha treballat malament
i el que passa és que
arribar a consensos
és molt complicat
i jo crec que
posar sobre la taula
diferents opcions
no és dolent necessàriament.
Però a vostès,
per exemple,
aquesta nova mesura,
què és?
Bàsicament,
poder entrar pel portal de Sant Antoni
i no poder sortir
pel portal de Sant Antoni
i mantenir obert
un circuit perimetral
que va per davant
de la plaça dels Pagesos,
el carrer Sant Pau,
és a dir,
el carrer del Seminari,
el pla de Palau,
baixada del Roser
i treure tots els cotxes
cap a la Rambla Vella
pel carrer de Sant Domènec.
Bàsicament,
això,
perquè ens entenguin
els oients.
Vostès els hi sembla bé?
Nosaltres estem
perquè es faci
sona peatonal.
Però sona peatonal
total.
Sí,
i amb tarjeta
per residents
i càrrega i descarrega
com fan en molts llocs.
Jo,
el problema
de Sandra que dic
és dir,
jo els canvis
no em fan por
sempre que hi hagi un model.
Tu has de canviar
en funció d'un model.
D'un model.
D'un model,
i aquest model
no s'explica bé
o no l'hem entès bé
o no se'ns ha explicat.
No hi ha model.
O no hi ha model.
Aquests quatre canvis
són contradictoris.
Per mi falla el model.
Doncs quan tu dones
un model de referència
i fas els canvis.
I després dic,
escolta,
hi ha moltes experiències,
hi ha moltes ciutats
que ho tenen.
Escolta'm,
aprenem-ne i mirem.
Ara,
el que no es pot fer
és això que t'explico,
això,
el cartell,
els gasto que supos,
ara treu aquest cartell,
ara fiquen un altre,
etcètera,
etcètera,
són diners.
I després hi ha una altra cosa.
Jo crec que caminar
per la para alta,
vull dir,
la gent que ha d'anar
a sopar a la para alta
no em digui
que ha d'anar a un cotxe,
per favor.
És que això és inexplicable.
Vull dir,
anar a sopar a la para alta
es pot anar caminant.
Estem parlant d'una ciutat
de 140.000 habitants.
Però això ens porta
a l'altre tema de debat
que s'ha implicat
en el mateix qüestió
que és el tema
de l'aparcament.
Si es necessita més places
d'aparcament
en el perímetre
de la muralla.
Sí,
això és una altra cosa.
Aleshores,
vostès per exemple
serien partidaris
d'ampliar el pàrquing
Turroja?
Sí.
Com s'ha plantejat?
Sí, sí, sí.
Sandra, sí?
Fede, sí?
Nados van votar a favor.
Recordem que hi ha veïns
de totes maneres
que s'han manifestat en contra,
veïns de la zona dels músics.
I després recordem
que hi ha pares
del Col·legi Sant Pau
que tampoc volen
que el camp del rocaral...
El rocaral és a part,
deixaria.
I del rocaral, Josep,
tu no series partidari?
Jo, en principi,
ho hauríem d'analitzar més.
Fede?
Tampoc tenim una idea
ara predeterminada.
No, no, no tinc...
Perquè no tenim
més coneixement de causes.
No s'ha presentat
cap informe a nosaltres.
Així com al pàrquing Turroja
hem pogut analitzar el projecte,
hem pogut analitzar la memòria,
del pàrquing del rocaral
no tenim ni memòria,
ni tenim projecte
i per tant
ara no puc dir-te una opinió
però que no l'hem pogut estudiar.
Aleshores, seria bàsic
de cap plantejada
que els propers anys
un altre pàrquing
o l'ampliació del Turroja
o un altre pàrquing
en el perímetre
de les muralles.
Estarien d'acord amb això, Sandra?
Sí, sí, sí.
Jo crec que abans
de fer el pàrquing
jo primer
el senyor Ballesteros
va proposar
fer un pàrquing
fora del perímetre
de les muralles.
A mi aquí m'agradaria
puntualitzar una cosa.
El senyor
Joan Miquel Nadal
quan era alcalde
amb l'Ajuntament
amb el Govern
de Conferència i Unió
va proposar
fer un pàrquing
a Sant Antoni
fora de les muralles.
Això es va votar
en plenari
i per tant
m'estranya
la senyora Ramos
el que està dient
perquè el Partit Socialista
va votar en contra.
Va votar en contra
de fer el pàrquing
al Patèix de Sant Antoni.
L'únic que va votar a favor
va ser Conferència i Unió
i al Partit Popular.
Per tant,
ara que el Partit Socialista
digui que vol fer un pàrquing
al Patèix de Sant Antoni
quan es va proposar
va dir que no
però la veritat
és que també contradictori.
Per tant,
demostra una vegada més
la manca de model
de movilitat
aquest i el Partit Socialista
la per alta
perquè no saben el que volen.
Fer-t'ho venir massa bé.
Jo m'ho remeto
en un plenari
en el qual hi ha les actes
en el qual el Partit Socialista
no va votar a favor
de fer el pàrquing a Sant Antoni.
I en canvi,
ara diuen que sí.
Bueno,
hauríem de veure
què és el que es va proposar exactament.
Per tant,
jo el que demano...
És molt fàcil dir les coses així
en abstracte
i després sense veure
els càrrecs en concret.
El que deia abans,
per favor,
una mica de serietat
i responsabilitat.
Una mica de model.
Una mica de no funcionar
de forma provisional.
Ara perquè es veig
a dir una cosa
jo dic que sí.
Ara perquè es veig a dir una altra
jo dic blanc.
de blanc al negre
no es pot passar tan ràpid.
Per tant,
jo crec que el Partit Socialista
no té un model
de mobilitat a la part alta
i ho demostra
el fet que fa uns anys
van votar
no a favor
del pàrquing de Sant Antoni
i ara diuen que sí.
Per tant,
els únics que van proposar
fer aquest pàrquing
va ser Comprència Unió.
Recordem-ho això.
Bueno,
ara els únics que proposem
un model peatonal
són nosaltres.
Ho dic també perquè, esclar...
Ostres, que bé, no?
Ara tothom té un model.
No, no,
nosaltres sempre l'hem tingut.
De mobilitat
sempre l'hem tingut.
Sempre l'hem tingut.
Sempre l'hem defensat.
Sempre.
Per tant, vull dir,
no res de nou.
Vull dir,
llavors,
jo el que dic és que
com que n'hi ha model
fem aquestes qüestions ara.
Aquests quatre canvis.
I a mi em sembla
que fóra bo
i és positiu políticament
dir, bueno,
però sí,
aquest model no el tenim.
Explicar una mica
quin és el model.
Jo el dia que...
Mira, el model nostre
és que passin cotxes per allà.
Doncs, bueno, expliqueu-lo
i llavors podem entendre coses.
Però ara no hi ha model.
I a més,
a mi em sembla que fóra bo
una certa autocrida.
24 models.
Vull dir,
no em sembla positiu.
Vaja,
no s'acostuma a fer massa.
Si això es fes en altres àrees
i aquí hi hauria
un rebombol impressionant.
Lo passa que mira, doncs...
Bueno,
doncs veurem de totes maneres
com evoluciona
i si això que s'aplica
des d'ahir dilluns,
en fi,
quina acceptació,
quin greu d'acceptació
acaba tenint
entre els conductors de fora,
els veïns de la part alta,
els comerciants
i els restauradors.
Recuperant del que dèiem
de les inauguracions
i dels actes del cap de setmana,
des del punt de vista
conjunt de ciutat,
el tema de la Rambla de Camp Clar.
Abans el Josep
feia un comentari
sobre el camí de la coma.
Pel que fa a la Rambla de Camp Clar,
consideren que,
més enllà de l'obra en si,
que és important pel barri,
pot ser un element
per cocir la zona de Ponent,
aquesta ciutat tan desestructurada
que tenim en alguns barris?
És a dir,
va més enllà d'obrir un passeig
i convertir un carrer en Rambla,
creuen o no?
Sí, sí, jo, totalment.
Més enllà de la Rambla,
tot el pla integral de Camp Clar
ha estat importantíssim
per cohesionar aquest barri.
El fet d'unir l'autovia amb la Nacional,
tenir la Rambla,
el barri ha donat un tomb de 360 graus,
està increïble,
i no només són les infraestructures,
és tot el treball social
que s'està realitzant.
la rehabilitació dels centres cívics,
planificació d'activitats,
que hi hagi comenci a haver un teixit social
que es mou dintre dels barris.
Jo crec que la inauguració de dissabte
de la Rambla va ser fantàstica, no?
A més, amb tots els karateques,
i va ser un acte maco,
jo crec que la gent està molt implicada,
crec que la gent comença...
Sempre s'han sentit orgullosos del seu barri,
però a més ara tenen la sensació
que la gent del centre de la ciutat
voldrà anar a Camp Clar també
a veure el barri i a passejar per allà.
Jo crec que ha quedat fantàstic.
El pla de Camp Clar, Fede?
Bé, Tarragona té un problema.
El problema té un problema de cohesió
com a conseqüència de la longitud
que té la ciutat, no?
De punt a punt tenim que ser 14 quilòmetres de ciutat.
Llavors, és evidentment molt complicat
cohesionar tota la ciutat.
Llavors, en relació amb el que hi ha a la Sandra,
qualsevol mesura que es pugui fer
per intentar pal·liar aquest problema,
benvinguda sigui.
Jo recordo no només la rambla que heu fet ara,
que em sembla molt correcta i perfecta,
sinó ja la vorera que s'ha fet
des d'aquí al centre de Tarragona
fins a tots els barris,
amb un carrer de bicicleta,
fins on s'ha pogut fer.
S'han fet moltes mesures
per intentar cohesionar la ciutat.
I, evidentment, qualsevol mesura
que tendeixi a aquest objectiu, benvingut.
Josep?
A mi em sembla que el que és important
és el treball amb les persones d'allà
que es faci a Can Clau.
La part social.
La part social.
Més que l'urbanística.
I l'urbanística...
És que això ens portaria també
a un debat interessant sobre les plats de barri.
A mi em sembla una mica,
des d'aquest punt de vista,
em sembla una mica agosarà
el que s'han de dir
que la gent de Tarragona
anirà a la rambla de Can Clau.
Jo ho dubto.
Jo no ho crec.
Així no vertebrem.
Així no vertebrem la ciutat.
No vertebrem, no.
Vull dir,
que aquest s'ha vertebat d'altres formes.
Per exemple,
el dia que es portin activitats culturals
a Can Clau,
una valletat a Can Clau,
que la gent de Tarragona
ja hi ha d'anar,
llavors podem començar a parlar.
Però no per una...
O sigui,
jo crec que em sembla positiva la rambla.
M'agradaria saber
les condicions de treball
que han tingut la gent aquella
l'últim dia treballant,
les hores que han fet.
Això, si l'agendament se n'ha preocupat,
perquè jo tinc la delegació allí.
Vull dir,
si aquesta preocupació ja ha sigut,
del estil de...
O sigui,
les hores que ha hagut de fer
la gent que treballa allí,
els treballadors,
les condicions laborals
s'han tingut present
i després dic
que això no tapi el de més.
Vull dir,
l'urbanisme és important
però el més important és el social.
I dir que el barri de Can Clau
ha canviat per la rambla,
ha canviat externament,
no interiorment.
Però el pla integral,
aleshores,
en conjunt...
El pla integral,
jo crec que s'ha de veure
com se treballa.
Vostès quin balanç farien
del pla integral?
Aprofitant el fet de la rambla,
que és una mica la cirereta,
del pla integral
ha servit o no ha servit?
Mira,
jo crec que abans
he dit que
més enllà de la rambla,
el que és realment important
és el conjunt
del pla integral de Can Clau
i no només
les infraestructures
que s'han fet,
sinó el treball
que s'està fent social.
Jo crec que ho he esmentat
perquè per mi
la cohesió
molt més enllà
d'una rambla
va amb tota la feina
que s'està desenvolupant
arrel d'aquest pla integral
de Can Clau
de fer créixer
la xarxa ciutadana,
la xarxa social
en aquest barri,
una xarxa social
que tots sabem
que ha estat morta
durant molts anys
perquè no ha convingut massa.
Hi ha donat resultats positius?
Hi ha donat resultats positius
i estem en procés,
vull dir,
el pla integral
de Can Clau
acaba en guany,
encara tenim tot aquest any
per acabar,
hi ha molts programes
que encara estan oberts
i els resultats
d'una feina així
tampoc es veuen
d'un dia per l'altre.
És un barri complicat
però a més
jo crec que s'estan fent
mesures
que estan fent
que es mogui la gent
i jo estic d'acord
amb tu
que s'ha de portar
cultura,
es fan
a les festes
de Santa Tegla
i hi ha activitats
que es fan
als barris.
Una vegada a l'any.
Una vegada a l'any.
Comencem per aquí,
hi ha un teatre
que s'està arreglant
o que us voldrà arreglar,
és el teatre
que hi ha a Camp Clar,
un teatret petit
de...
Bueno,
és una cosa petita,
va inaugurar
el Pep Félix Ballesteros
quan era regidor
de joventut
fa no sé quants anys
i no s'ha tornat
a tocar més.
És veritat,
el senyor alcalde
porta molts anys
a l'Ajuntament, eh?
Sí,
és un senyor
que coneix molt bé
la ciutat.
Ara,
continua sent jove
i continua sent
la violència
d'alcalde que tenim.
No ho som desvint.
El balanç
del pla integral
de Camp Clar,
Fede,
et sembla satisfactori?
Jo crec que ha sigut
les coses que s'han fet
correctes.
I jo, evidentment,
qualsevol grup municipal
està per la labor
de promocionar
un barri de la ciutat
i per afavorir
que es desenvolupi
tant socialment
com estructuralment.
Això és evident,
però jo crec
que en tots els mitjans
que hi ha hagut,
en tots els mitjans
que hi ha hagut,
no s'ha fet gaire cosa.
Crec que el govern socialista
no ha apostat
decididament per fer
i per promocionar
aquest pla.
Aquest pla
ha aportat molts diners
a l'Ajuntament de Tarragona
per promocionar
el barri de Camp Clar
i no ho ha aprofitat.
No ho ha aprofitat.
Per tant,
nosaltres el que ens queixem
és mesures que s'han fet
concretes.
Ok, perfecte,
qualsevol.
Però si analitzem
els diners que s'han aportat
per millorar
l'àmbit social
de Camp Clar,
el govern socialista
n'ha fet molt poca cosa.
Home,
el pla de barris
és que el pla de barris
és de fa 4 anys.
Està governant 4 anys
amb ells?
No, no,
i una altra cosa,
el pla de barris
no és de fa 18 anys,
el pla de barris
és de fa 4 anys.
Jo crec que s'ha de ser
molt humil amb això,
estem jugant
sobre la vida de les persones.
Sí,
vam governar
des del 80
o 90 poc,
ja ni me'n recordo.
Jo crec que no tinc
ni consciència d'això.
Estàvem a l'oposició
perquè vam governar
4 anys amb el Nadal,
vull dir,
llavors,
el pla integral,
el pla integral
de veure si la realitat
de l'atur,
la realitat de la desvertebració,
la realitat del...
etcètera,
el barri augmenta,
ha modificat.
A veure...
I això,
les forces d'allà,
doncs,
diuen...
Creure que canviarà
l'estructura
de tots els barris
de Ponent
i tot el que suposa
cohesionar socialment
aquests barris
en 4 anys
és fer volar coloms.
No,
no és una feina
que haguem acabat.
Jo dic prioritzar les coses.
Veig que no...
el PDe no viu a Camp Clar,
jo tampoc,
però a mi he passejat bastant
i crec que els ciutadans
i ciutadanes
veuen el canvi
i estan molt contents.
Jo demano una mica
de coherència.
Tu dius,
fa 18 anys...
No, no, no,
perdona.
El partit que va demanar
o que va proposar
Camp Clar
per la llei de barris
va ser Converència i Unió.
Es va guanyar
a totes les eleccions
i es va tocar aplicar-ho.
Però el partit
que demana
i que decideix demanar
que Camp Clar
entri en el pla de barris
és Converència i Unió.
Ens va tocar aplicar-ho
tenint en compte
que era el govern
de la Generalitat Socialista
el que va crear
la llei de barris.
Però qui demana
és Converència i Unió.
I al final...
Per algú erau
els que governau
en aquell moment.
No podia demanar
l'oposició.
Bé, espera,
ho intentem una altra vegada.
Al final,
el pla de barris
no es concedeix
de 18 anys,
es concedeix
fa 4.
I per tant,
els diners
que la Generalitat
destina
per promocionar
aquest barri
no són de fa
un munt d'anys.
Són de fa 4 anys
que són els que governeu vosaltres.
I amb aquests 4 anys
no heu fet prou.
No heu fet prou
en tots els mitjans
que disposàveu.
Sí, a mi serà molt bé
que us vulgueu
omplir la boca
de determinades situacions
que heu fet.
Xapó, perfecte.
Jo et dic que les que heu fet
estan molt bé.
Però si comparem
els mitjans
amb els resultats,
la balança és negatiu.
La balança és negatiu.
I no diguis
que se n'ha de poder
poder haver fet més o menys...
En el camp de la subjectivitat
total i absoluta.
Evident.
Són opinions.
Això ja...
No són fets,
són opinions.
Jo considero
que amb el tema
dels barris
de la vertebració
es podia fer més.
No ho diguis això
que és subjectivisme.
No, no, no.
Això no és subjectivisme.
S'hauria d'haver prioritzat més.
I crec que això
no s'ha fet.
El que passa
és que el debat
ens portaria
era com es vertebra
una ciutat, no?
D'acord, d'acord.
Suposo que és bastant...
D'acord, d'acord.
Deu ser bastant complicat.
Deixi'm res,
que estem a punt d'acabar.
Però estava pensant
que, clar,
mentre al cap de setmana
hi havia la inauguració
de la Rambla de Camp Clar,
el Camí de la Coma,
les obres de la Floresta
i moltes altres obres,
hi havia veïns de Llevant
i al centre de la ciutat
i no es fa res a Llevant?
Jo crec que, en principi,
crear divisions
no em sembla positiu.
Jo crec que tots els veïns
tenen dret
a mostrar les seves preocupacions
i l'Ajuntament el que ha de fer
és atendre
i respondre
dins les seves possibilitats.
Primer hem de prioritzar
llocs on hi ha més dificultats
i això no vol dir
que hi ha més dificultats
i després atendre'ls de Llevant també.
Però jo el que no soc partidari
és de fer enfrontaments.
Enfrontaments geogràfics.
No, no, no.
Sandra.
A veure, jo crec que
entenc els veïns de Llevant
tenien les seves expectatives,
com tothom.
No és que no s'hagi fet
cap actuació en quatre anys,
però, òbviament,
hi havia una grava
i comparativa important
amb els barris de Ponent.
Llavors, en una situació
més de crisi econòmica
on l'Ajuntament
no ha tingut tots els ingressos
que hagués desitjat
i s'ha de prioritzar,
jo crec que era
de rebut
prioritzar barris
que durant molt de temps
no han rebut l'atenció
que mereixien.
Fede.
Home, jo crec que sí
que tenen raó.
Tenen raó
perquè, evidentment,
cada zona de la ciutat
té la seva problemàtica
i és com deia,
no vull equiparar zones,
però, evidentment,
la zona de Llevant
té una problemàtica
i la zona de Ponent
té una altra problemàtica.
Però el que sí queixem
és que és evident
que dels recursos
n'hi ha hagut pocs,
però n'hi ha hagut molts
del govern zapatero
que no s'han destinat cap
a Llevant
i tenir un pla de barris
amb Ponent
es podria haver fet
un equilibri major
i fer alguna actuació
a la zona de Llevant,
cosa que no s'ha de fer.
Ho hem de deixar aquí.
El debat ara seria molt interessant
sobre això,
inversions en diferents barris
de la ciutat,
però en fi acabem
a aquesta tertúlia
que avui hem convertit
amb tres convidats
a perfil polític.
Sandra Ramos
del Partit dels Socialistes,
Fede Dan,
de Convergència i Unió,
ja ho dèiem,
número 4
a la llista
de les eleccions
el 22 de maig.
Avui és una de les notícies.
i Josep Sementer,
president local
d'Iniciativa per Catalunya.
Gràcies a tots tres,
que vagi molt bé.
Fins la propera, bon dia.
Bon dia.
Gràcies a tots.