logo

Arxiu/ARXIU 2011/MATI T.R. 2011/


Transcribed podcasts: 700
Time transcribed: 13d 15h 34m 27s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Fins demà!
Doctor Oliac, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I com cada dimecres, com cada setmana,
ve acompanyat d'un expert en el tema,
el doctor Antoni Bové.
Ell és metge internista
i a més té reconeixement internacional als Estats Units
com tot un expert en aquesta qüestió que avui abordarem,
els trastorns de la son o del son, per cert.
Doctor Bové, bon dia.
Hola, bon dia.
Abans de començar, teníem un petit dilema
o un petit debat lingüístic sobre si és la son o el son.
En qualsevol cas, tenim trastorns.
Alguns, una part de la població,
té trastorns del son o de la son.
Més dels que ens pensem, doctor Oliac,
és a dir, hi ha més població de la que potser ens pensem
que pateix algun problema d'aquestes característiques?
Doncs sí, aquest és un dels...
és un dels... de les línies de treball que hi ha.
És a dir, que és un trastorn
que afecta a una xifra molt important de la població
que està moltes vegades passa desapercebut,
que té conseqüències.
És a dir, si pensem que el fet de dormir
ens ocupa una tercera part de la nostra vida, més o menys.
Una tercera part de la nostra vida.
Per tant, tot el que afecta durant aquesta tercera part
de la nostra vida pot tenir conseqüències
en tota la nostra vida.
És a dir, que és un problema que es pot produir
durant això, durant aquesta tercera part,
però que té transcendència durant tota la nostra vida
i que pot tenir conseqüències importants
en la nostra qualitat de vida.
I que sovint passa desapercebut, sí.
Doctor Bové, quan podem considerar,
quan pot considerar una persona
de les que ens estigui escoltant,
una persona normal del carrer,
quan pot considerar que té un trastorn de la son?
A partir de quin moment, d'alguna manera,
ja es pot qualificar que és un trastorn?
Bueno, és una pregunta realment difícil de contestar,
però és una pregunta una mica generalitzada.
De fet, de trastorns de son,
actualment n'hi han catalogats 89.
Llavors, clar,
qualsevol persona que es queixi d'un mal dormir,
de fet, ja té un trastorn de son,
perquè si tenim en compte, per exemple,
l'insomni, que és una cosa que coneix tothom,
l'insomni actualment es calcula
que afecta més o menys a un 30% de la població,
que no és poca cosa, un 30% de la població.
El que passa és que hi ha diversos tipus d'insomni,
diverses gravetats.
Clar, qualsevol persona que tingui aquesta sensació
que no pot dormir, que no pot començar a dormir,
o que no pot mantenir el seu son,
o que es desperta abans de l'hora que ell considera l'adequada,
no la socialment adequada,
sinó la que per ell seria l'adequada,
i sobretot que l'endemà,
durant el temps suposat de vigília,
això li porta conseqüències,
aquesta persona ja té un problema,
en aquest cas,
d'insomni.
I llavors s'ha de buscar quina és la causa,
si és que es pot trobar,
d'aquest insomni,
que en són moltíssimes i variades,
i a vegades molt difícils de trobar.
Aleshores, el trastorn, perdoni,
ha de ser també continuat en el temps,
o el fet de tenir algun dia,
de tant en tant,
un problema de son,
amb les conseqüències que potser l'endemà,
doncs aquella persona està més cansada,
més fatigada,
té problemes,
allò, si és puntual,
també es pot considerar un trastorn,
o els metges, clar,
consideren que el trastorn
ha de tenir una certa continuïtat?
No, no, a veure,
continua sent un trastorn,
el que passa és que és un trastorn
que no té més importància.
Una cosa que tothom ha passat,
a un moment que l'endemà té un examen,
o ha de fer un viatge,
o té un problema físic o econòmic,
qualsevol problemàtica normalment negativa
o que l'està angoixant,
clar, pot tindre un insomni
durant una, dues o tres nits,
però, vaja,
normalment la gent no va al metge per això,
però sí, això és un insomni,
però és un insomni que no té més importància.
Una altra cosa,
hi ha un grup de gent que es calcula
que són uns 10 o un 15%
de la població insomni,
no de la població general,
sinó de la població insomni,
que tenen un trastorn
que nosaltres anomenem insomni psicofisiològic,
que és un nom així una mica estrany,
però són aquelles persones que fa anys,
fa molts anys,
que no poden dormir,
que es passen les nits,
doncs pràcticament,
dormint molt poquetes hores
o despertant-se sovint
i no hi ha manera de dormir.
Aquestes són les persones
que d'alguna forma tindrien
que anar a consultar amb el metge
i a veure què és el que es pot fer.
Molt bé,
doncs li agafo aquest supòsit.
Jo sóc una d'aquestes persones
que té molts problemes per dormir.
Vaig al metge,
al metge de capçalera,
al metge del centre d'atenció primària
i a partir d'aquí,
cap a on vaig?
Cap a quin especialista?
A partir d'aquí comencen els problemes.
Carai!
Sí, perquè...
Els problemes ja havien començat abans?
Els problemes no.
Perquè si tinc el metge
no tinc els trastorns.
A partir d'aquí comencen els problemes,
que abans era un problema
d'una persona
que era el patidor,
l'insomni,
i ara tenim un problema
que se li posa amb el metge,
donat que el metge,
i aquí em poso amb una temàtica social,
disposa de molt poc temps
per atendre'm un pacient.
I un insomni,
es calcula que un insomni ben portat
necessitaria d'un temps molt llarg
per fer una primera entrevista
ben feta,
que pot anar cap als 40 o 60 minuts.
Això és una cosa ben feta.
Clar,
amb 5 o 10 minuts,
el temps escàs que disposi el metge,
difícilment serà abordable aquest insomni,
salvo que sigui una cosa molt concreta,
com el que comentàvem abans.
Però clar,
el metge de capçalera
el que farà serà
intentar el derivat
amb una altra persona,
amb un especialista.
Jo haig de dir que especialistes...
No existeix especialitat de son.
Espanya.
No existeix,
ni tan sols
en molts països d'Europa.
Existeix als Estats Units
i existeix en algun altre país.
Alemanya també està.
I ara,
doncs,
s'està treballant,
s'està treballant
per crear ja
els primers especialistes de son.
De fet,
l'any que ve
ja hi haurà
el primer examen
a nivell europeu
que es farà a París.
Si no recordo malament,
serà el mes de setembre
per intentar crear ja
els primers especialistes
reconeguts
a nivell europeu de son.
Fins ara,
aquí a Espanya,
què és el que podem fer?
Doncs anar amb persones
que tinguin altres especialitats,
ja que aquesta no existeix,
doncs,
persones que tinguin especialitat,
doncs,
de neurologia,
de psiquiatria,
de neumologia,
de neurofisiologia clínica,
de pediatria,
en el cas dels nens,
a veure si
alguns d'aquestes persones
que estiguin
especialment interessades
en son
o que estiguin formades,
perquè es poden formar
en diversos llocs,
doncs,
poden atendre
la problemàtica.
En el cas de l'insomni,
clar,
el metge de capsegurada
decide cap a quin metge
el deriva.
Aleshores,
m'imagino que hi ha
moltes possibles causes,
no?
Moltíssimes.
Moltíssimes.
En el cas d'insomni
hi ha moltes causes.
Algunes,
quines exemples?
per què podem tenir insomni?
Generalment,
sobretot en el cas
que estava comentant ara
d'aquest 15%
de persones i insomnies
que són les més difícils
de tractar
i a vegades
ens porta anys
tractar amb una persona.
Jo recordo que fa poc
una senyora em deia
diu,
miri,
doctor Bové,
ja em pot donar l'alta,
ja dormo bé.
Havíem passat 3 anys
des del primer dia
que ens vam veure.
Llavors,
però clar,
i si arribes a dormir bé,
perquè a vegades
es cronifica el tema.
Les causes principals
acostumen a ser
causes negatives,
un estrès negatiu
que hi ha hagut
en algun moment de la vida,
alguna cosa
que no s'ha pogut superar.
Curiosament,
són totes les causes negatives
que nosaltres
puguem pensar
amb excepció d'una,
que és la mort
d'un familiar.
La mort d'un familiar
rarament provoca
un insomni crònic,
raríssimament,
donat que és un tema
que s'assimila
amb molta pena,
però s'assimila,
és a dir,
hi ha un final,
allò s'ha acabat
i la vida continua.
Però clar,
una cosa és una mort
i una altra cosa
és una malaltia
que pugui tindre
un fill
o un pare
o un problema econòmic
que no s'acaba de resoldre,
que van en passar temps
o causes emocionals
de diversos tipus.
Aquí està una mica
la nostra feina
d'intentar veure
quina va ser
el factor desencadenant
o factors desencadenants
que van provocar
o que van començar
a provocar aquest insomni.
A més a més,
s'ha de tindre en compte
que les persones
que són insomnes
acostumen a fer
una sèrie de conductes
que d'una forma paradoxal
el que fan
és augmentar l'insomni.
Moltes d'elles
se'n van a dormir,
se'n van al llit,
perdó,
i al llit
en vez d'anar-se'n a dormir
el que fan
és posar la televisió
o posar la ràdio
que és una cosa
molt freqüent.
S'ha de tindre en compte
que aquestes són conductes
de vigília,
no de dormir.
Al llit
poques coses
s'hi han de fer,
molt poques coses.
Jo només
en conec
dues
que siguin
recomanables
fer-la.
I una d'elles
és dormir.
Res més.
Res més.
Aleshores,
amb tantes causes possibles,
els tractaments
també per a aquestes persones?
Insistim,
sobretot en aquests casos
que deia
que són més complicats
i que poden afectar
el 10 o 15%
dels insomnes.
Quins tractaments
pot haver-hi?
Bueno,
hi ha els tractaments
que nosaltres
anomenem
tractaments cognitius,
que és,
sobretot,
parlar amb la persona,
donar-li les normes,
les millors normes
d'higiene de son,
intentar,
doncs,
clar,
dir que no
prenguin cap tipus
d'estimulant,
sobretot abordar
el problema.
Sobretot abordar
el problema.
I,
a part d'això,
després tenim
també els tractaments
farmacològics.
Malauradament,
moltes persones
que van al metge
reben un tractament
farmacològic,
la famosa pastilleta
per dormir.
Va molt bé.
Va molt bé.
I actualment
tenim pastilles
i comprimits
per dormir
que són realment
molt efectius
i amb molts pocs problemes,
també s'ha de dir.
Però no és aquest
l'únic tractament.
S'han de fer més coses.
I, perdoni,
ja que parlem un moment
de les pastilles.
I això,
si es manté
durant tota la vida,
això és recomanable?
De manera permanent?
Les pastilles?
Sí.
Sempre que hi hagi
un control mèdic...
Clar,
pot ser que el pacient
s'acostumi,
digui,
miri,
com que això em va bé,
no?
vaig prenent sempre pastilles
i així resol que el problema?
Sempre que hi hagi
un control mèdic
a darrere,
tot es pot fer.
Sempre que hi hagi
un control mèdic.
El que no és correcte
és perquè
a fulano de tal
li ha anat bé
una pastilla,
jo també me l'aprenc
i vaig anant fent així.
Però,
si el comprimit
el donem nosaltres
o qualsevol metge
i a darrere
d'aquest comprimit
hi ha un control periòdic
que ha de cert temps,
es pot decidir
si la pastilla
l'augmentem,
si la disminuïm
o si el que ara recomanem
amb algun tipus de comprimit
és fer el que s'anomena
un tractament a demanda.
És a dir,
el dia que tu no puguis dormir
et prens el comprimit
i el dia que tu tinguis
aquella sensació
que dormiràs
no te'l prens.
Això avui en dia
s'està fent
i la veritat
és que va molt bé.
No s'ha de tindre
molta por
als famosos
efectes secundaris
de que si m'acostumaré
o no m'acostumaré.
Si hi ha un control mèdic
a darrere
aquest tema
ha de ser molt mínim.
Li havia tallat
n'estava parlant aleshores
d'altres possibles tractaments
que vagin més enllà
de la qüestió farmacològica?
Bueno, hi ha un tractament
més que un tractament
és una recomanació global.
El que passa que, clar,
en aquest país
és molt difícil
que això es pugui fer.
Jo una vegada
vaig comentar
com dormia
sobretot la gent jove
en aquest país
ho vaig dir als Estats Units
i m'ha dit
que hi estaven bojos
quan vaig dir
que aquí hi havia gent
que s'anava a dormir
a les 7 o les 8 del matí
després d'haver-se anat
de festa
de cuirga nocturna.
Bé, hi ha un tractament
que és altament efectiu
però això és una recomanació global
que és aixecar-se
cada dia a la mateixa hora.
Sempre.
Sempre.
Sigui dilluns
o sigui diumenge.
I sigui festiu
o no sigui festiu
i sigui vacances
o no sigui vacances.
Tenim en compte
que nosaltres
fa uns anys
es va descobrir
que tenim un rellotge intern
que ens diu
en quin moment
nosaltres ens hem de despertar
i quan ens n'hem d'anar a dormir.
I el gran sincronitzador
d'aquest rellotge intern
és la llum solar.
Aquest rellotge intern
no sap ni de dissabtes
ni de dimensis
ni de festius
ni de no festius.
Si nosaltres ens acostumem
a aixecar-nos
a cada dia
a la mateixa hora
probablement
aconseguirem
un millor son
que no pas
el que podíem tindre abans.
Aleshores també ens recomanarà
que marxem a dormir
a la mateixa hora
sempre que sigui possible, no?
No.
No cal?
No, no, no.
No recomano això.
Tot i que globalment
això està molt entès
però jo precisament
amb els pacients
els dic
vostè intenti
aixecar cada dia
a la mateixa hora.
No li dic res
de l'hora
que se n'ha d'anar a dormir.
Perquè molta gent
se'n va a dormir
a la suposada hora
d'anar a dormir.
I quina és l'hora
d'anar a dormir?
Perquè per uns seran
les 10 del vespre
per un a l'altre
seran les 11
i per uns altres
sobretot en aquest país
doncs serà
a la una del matí.
Per exemple,
si una persona
que té la seva necessitat
d'anar-se a dormir
cap allà a la una
el fiquem a dormir
a les 11
no podrà.
És un impossible.
Es posarà nerviós
i encara dormirà menys.
Una persona
se n'ha d'anar a dormir
quan tingui son.
Però aixequis cada dia
a la mateixa hora.
El començament
de les persones
que tractem
amb insomni
clar, això és molt dur.
Es passen dues o tres setmanes
que la cosa
és una mica dura.
Però vaja,
hi ha molta gent
que amb això
aconsegueix...
A la llarga
aconsegueix
tenir aquest ritme
més.
Malauradament
no puc dir
que el 100%
de la població
ni molt menys
del 80%
ojalà fos així
perquè l'insomni
és una gran incògnita
avui en dia.
Hi ha altres trastorns
de son
que no sigui
només l'insomne.
Ara en parlarem més.
M'havia quedat
amb aquella frase
dels joves
que se'n van
de festa
que els passa
si te'n vas a dormir
a les set o les vuit
del matí
de tant en tant
o cada cap de setmana?
A veure,
el de tant en tant
normalment no passa res
perquè clar,
si és un dia a l'any
no passa res.
Però si és un dia a la setmana?
Però clar,
ja no és un dia a la setmana.
Actualment
la joventut
se'n va
moltes vegades
de festa
els dijous,
els divendres
i els dissabtes.
Les conseqüències
que estem tenint
avui en dia
i que ja estem rebent
gent a la consulta
és que els dilluns
no rendeixen
ni a la classe
ni a la feina
o arriben tard.
I llavors
ja comencen a haver-hi
problemes socials.
A la vegada
moltes persones
es queixen d'insomni
i a la vegada
creen problemes
no solament socials
sinó familiars
donats
que aquestes persones
clar,
a l'arribar tan tard
a casa
tenen molt preocupats
amb els pares
els quals també
al final
també entren en un insomni
i es crea
un problema social.
Però
la problemàtica
sobretot
és de rendiment escolar
i rendiment
doncs laboral.
Recupero
el principi
de la conversa
perquè clar
ens ha dit
hem parlat de l'insomni
però és que ens deia
més de 80
89 trastorns
actualment reconeguts.
Clar,
no tenim temps
per parlar-ne
d'altres 88
de fet a l'insomni
a l'insomni
ja n'agrupa uns quants
perquè hi ha diversos
tipus d'insomni
però digui'ns un tastet
faci'ns un tastet
de quins altres
trastorns tenim
perquè perdoni
abans que res
aleshores l'insomni
seria el que afecta
més població?
Sí.
El més general?
A l'insomni

després hi ha
el trastorn
que també acabem de comentar
que sobretot
afecta
la gent jove
que és el trastorn
per restricció de son
això és una cosa
que
moltes persones
ja hi estem
acostumats
i ho hem assumit
la restricció de son
vol dir dormir
menys hores
de les que necessitem
jo sempre dic
que de la mateixa manera
que no necessitem
una pastilla
per anar a dormir
tampoc
tindríem que tindrem
necessitat
d'un despertador
que ens despertés
donat que la zona
és un procés
fisiològic
s'ha d'acabar
per si sol
però clar
a veure
a veure qui ho arregla
tot això
perquè tornem a estar
dins una problemàtica social
tothom ens tindríem
que despertar
a l'hora que ens toca
però
això
és difícil
d'arreglar-ho
Clar però això
em portaria
amb una altra pregunta
que es fa molta gent
al carrer
si tothom ha de dormir
té la necessitat
de dormir
les mateixes hores
No
No
Això ens diu clarament
que no
que una persona
segurament pot necessitar
8 hores
sempre
i altres
amb 6 hores
ja en faria
Aquests són els anomenats
dormidors curts
és un trastorn de son
que
vaja
és un trastorn
en principi agradable
són els triomfadors
els dormidors curts
aquelles persones
que necessiten
5-6 hores de son
i amb això
en tenen prou
I per què li diuen
triomfadors?
Perquè són els que arriben
aviat a la feina
quan els altres
encara han arribat
ells ja han arribat
a la feina
una hora abans
I ven desperts
Sempre els veuran desperts
Són els jefes
Són els que manen
Són els que triomfan
a la vida
Tenen més hores
de vigília
que els de més
I a la vegada
mentre estan vigils
estan plenament desperts
Com que només necessiten
5 o 6 hores
Clar
els de més necessiten
7, 8 o 9
O
a l'altre extrem
tenim els dormidors llargs
que són aquestes persones
que necessiten
més de 9 hores
que socialment
això és molt difícil
d'equadrar
Aquests són els que arriben tard
Aleshores
Doctor Bové
una cosa
també clara
cadascú que s'adapti
d'alguna manera
a les necessitats
que ell vegi
d'hores
de son que necessita
Si no és patològic
si no és patològic

perquè podem tindre
persones
que es passen
el dia dormint
podríem dir
llavors tenim un problema
Per exemple
jo fa poc
fa poc no
menys de 24 hores
he tingut l'oportunitat
d'un dels meus pacients
que m'expliqués
que estava dormint
tota la nit
i tot i amb això
durant el dia té son
llavors tenim un problema
aquí tenim un problema
patològic
problema patològic
que pot arribar a ser
tan seriós
que aquesta persona
una vegada diagnosticada
pugui estar totalment
amb una inutilitat
amb una baixa laboral total
perquè clar
si una persona
no pot rendir
donat que sempre
està dormint
o s'està dormint
aquí tenim una patologia
n'hi ha diversos tipus
una de les més conegudes
que abans
era una sorpresa
per tothom
ara ja no sorpresa
per ningú
tothom coneix
que existeix
el famós síndrome
d'amnea de son
que només ens afecta
i jo recordo
quan vaig començar
a explicar aquesta problemàtica
algunes persones
van dir que això
probablement no existia
i si existia
era una cosa molt rara

actualment sabem
que hi ha un mínim
de població afectada
d'un 6%
que és molt
cal pensar
que a Tarragona
i a Tarragona
i província
podem tindre
més de 30.000 persones
afectades
per aquesta problemàtica
és el síndrome d'amnea
son consistent
amb aquelles persones
que ronquen molt a la nit
ronquen molt a la nit
a la vegada
el company de llit
se'n dona compte
que respiren malament
que de tant en tant
deixen de respirar
s'espanten molt
perquè es pensen
que es morirà
per sort
després veuen
que torna a respirar
i fa un ronc molt fort
aquestes persones
tot i dormir molt
a la nit
a l'endemà
s'adormen
per tot arreu
i aquí tenim
una de les grans problemàtiques
de son
perquè aquestes persones
tenen una major incidència
d'accidents
en vehicles de motor
i accidents industrials
en el cas
que tinguin
una labor
que pugui posar en perill
que treballin
en un vehicle
o en un lloc
que sigui perillós
jo recordo
una vegada
que li vaig preguntar
a un pacient
d'aquestes característiques
i vaig dir
que escolti
si vostè s'adormigués
al lloc de la feina
què podria passar
li podria morir
molta gent
Déu-n'hi-ho
clar
és que pensi
que per les consultes
passen conductors de trens
conductors de cotxes normals
taxistes
conductors d'ambulàncies
conductors d'autobusos
tot tipus de persones
a les quals
si s'adormen
doncs
de camions
doncs
poden haver conseqüències
jo el primer que penso
quan hi ha aquestes notícies
per la ràdio
o per la televisió
o pels diaris
que hi ha hagut un accident
doncs d'un camió
d'un autocar
el primer que penso
és que s'ha adormit
després potser sí
que hi ha hagut fallos
mecànics
o potser el terra
està demollat
o hi va haver una distracció
el primer que penso
és que probablement
s'ha adormit
sobretot si és en unes hores
que teòricament
tindria que
aquella persona
està adormit
Doctor Bobert
veig que això de la son
dona per a molt
sap que em deia
una vegada un metge
que vaig donar una conferència
ara que diu aquest tema
vaig donar una conferència
diu
caramba
diu
això de la son
és com un xiclet
que s'estira
i s'estira
i no s'acaba mai
és cert
és que és la medicina
de la nit
molt bona frase
és que clar
estem estirant el tema
i veig que no donarem la base
i l'haurem de convidar
un altre dia
podem parlar una setmana seguida
si vols
perquè de totes
i no ens adormirem
i no ens adormirem
jo que faré
l'impossible
perquè no s'adormi

què caldria fer
per no dormir-se
per no dormir-se
aquí
les persones
que tenen algun trastorn
o els que no tenen trastorn
ja m'agafo jo
com a exemple particular
si hagués de fer
un programa de ràdio
durant 24 hores
home
això seria impossible
primer jo li recomano
que no faci
aquest programa de ràdio
durant 24 hores
és molt difícil lluitar
contra la son
de fet no hi ha ningú
que venci a la son
sí que es pot lluitar
durant un cert temps
però ja l'asseguro jo
que al final del temps
aquell programa
no aniria gaire bé
el que ha de fer
és dormir les seves hores
corresponents
i no lluitar contra això
ara si en un moment determinat
una persona
ha d'estar desperta
per la raó que sigui
la simple activitat física
tots ho sabem
que podem aguantar
ens anem de festa
i aguantem
i tal
molta gent
d'aquests
que he comentat abans
que s'adormen conduint
escolti
hi ha persones
que porten galledes d'aigua
dins del cotxe
i se'n van tirant
galledes d'aigua
per despertar-se
altres paren
a fer el famós cafè
altres paren
simplement a caminar
per no dormir-se
jo recordo
que un altre dels pacients
m'hi deia
que s'adormia
amb els nens al cotxe
escolti
aquestes coses
que està posant
com a exemple
són recomanables
perquè és veritat
que gairebé
segur sempre
en un moment o altre
algú de nosaltres
ha estat en una situació
com aquesta
és que és recomanable
portar una galleta
d'aigua
dins del cotxe
o se soluciona
fent moltes hores
de viatge
perquè sortis
10 minuts
a caminar
en un àrea de servei
d'una autopista
o perquè et prenguis
4 cafès
en 8 hores
hem de veure
si aquesta persona
té un problema
que ha estat conduint
molt de temps
i el que està
és cansat
i llavors
ens lliga molt bé
amb tot el que porten
els camioners
per dir
quantes hores
ha estat conduint
o hem de veure
si aquesta persona
té un problema
que li està provocant
una
hipersomnia
és a dir
tindre son
en moments
en els quals
no tindria
que tindre son
llavors aquesta persona
ha d'anar al metge
amb un dels metges
que acabo
que he comentat abans
si tenim una persona
que el seu company
els seus amics
han observat
que aquest individu
s'està adormint
per exemple
al cine
al teatre
amb conferències
aquí
parlant
mentre estem assentats
a l'ordinador
si algú ha observat
que aquella persona
s'adorm
i aquella son
no és explicable
perquè aquella nit
se n'ha anat de festa
aquesta persona
probablement
té un problema
si a més
observa
que és obers
és a dir
que té més quilos
dels que tindrien
que tindre
i a part han explicat
que ronca molt
a la nit
probablement
tenim un problema
d'amnia de son
no és l'únic problema
que hi ha
n'hi ha més
hi ha un trastorn
que és el més famós
dins dels metges
que tractem
problemàtiques
de son
és el trastorn
prínceps
de son
el que passa
que per sort
ocupa
en una població
moderna
molt escassa
que és un 0,04
aproximadament
per cent
de la població
com ha dit
trastorn
és un trastorn
que se diu
narcolepsia
i en què consisteix
és un trastorn
que inclús
s'ha fet
sortir en pel·lícules
de cine
són persones
que s'adormen
d'una forma
sobtada
el que nosaltres
anomenem
atacs de son
com si et donessin
una bufetada
d'una forma
sobtada
els pot caure
al cap
damunt del plat
de la sopa
posem per cas
són persones
que a la nit
no dormen bé
tampoc
que tenen uns fenòmens
que a vegades
els fan portar
a visitar
el psiquiatre
a vegades
veuen coses
que els apareixen
per l'habitació
en forma d'objectes
figures
o poden sentir sons
que saben realment
que no són certs
o poden notar
que els toquen
però saben
que no són certs
perquè si pensessin
que són certs
llavors tenen
un problema psiquiàtric
aquestes persones
saben que han vist
alguna cosa
han escoltat alguna cosa
però saben
que allò no existeix
a la vegada
són persones
que
com he dit abans
s'adormen molt fàcilment
durant el dia
en forma d'atacs
i a vegades
poden tindre
el que nosaltres
anomenem
paràlisis de son
que quan es desperten
són incapaços
de moure's
la seva ment
està desperta
però el seu cos
està dormint encara
això és una situació
extraordinàriament
angoixant
tinc un pacient
que va comptabilitzar
20 minuts
amb aquesta situació
20 minuts
imagini's
despertars
i que no es pugui moure
això és un trastorn
que està molt ben estudiat
i que sabem molt bé
què és el que està passant
donat que a la Universitat
de Stanford
d'Estats Units
a Califòrnia
hi ha una camada
de gossos
que tenen aquesta malaltia
amb la qual cosa
és el trastorn de son
probablement més ben estudiat
i sabem inclús
que té un origen genètic
de tal forma
que quan trobem
amb una persona
que té aquesta malaltia
que se'n diu
narcolepsia
a part que és molt difícil
de tractar
el que hem de fer
és donar-li
consell genètic
donat que els seus fills
també poden tindre
aquesta problemàtica
per sort
l'aparició
d'aquesta malaltia
és molt escassa
hi ha molts pocs pacients
però vaja
en tenim
Déu-n'hi-do
doctor Antoni Bove
l'hauré de convidar
'm un altre dia
ja veig que això del son
dona per molt
quan vostè voli
s'estira com un xicle
i ens hem deixat
segurament un munt de coses
un munt de coses
però un munt de coses
no sap vostè
no hem parlat dels sonàmbuls
per exemple
clar és veritat
doctor Oliac
ja li faig l'encàrrec
d'aquí en fi
quan li vagi bé
al doctor Bove
li agafo
perquè
això de trastorns de son
veig que dona per molt
sense acabar l'espai
bàsicament hem parlat
només de l'insomni
però en fi
que dona
dóna molt
doctor Antoni Bove
mitja internista
gràcies per acompanyar-nos
molt molt
i espero que fins ben aviat
perquè a més segur
que és un tema
que interessa molt
els nostres oients
i doctor Oliac
ens retrobem la setmana vinent
el proper dimecres
i quan vulgui
ens torna a portar
el doctor Bove
gràcies
molt bé
moltes gràcies
que vagi bé
bon dia
gràcies