Sintonia de Tertúlia en aquest matí de dimecres, 19 d'octubre,
una tertúlia que compartim amb la delegada del diari La Vanguardia de Tarragona, Sara Sanz.
Sara, molt bon dia.
Bon dia.
Amb el també periodista Francesc Domènech, Icum, molt bon dia.
Bon dia.
Amb el cap de Relacions Externes de RapSol, Josep Artran, bon dia, Pep.
Bon dia.
I amb la periodista i professora de comunicació de la URB, Nani Rodríguez.
Nani, bon dia.
Bon dia, ben ara.
Amb ells quatre analitzarem temes d'actualitat.
Avui segurament tenim dos grans temes.
El corredor del Mediterrani, amb l'anunci que pugui fer Brussel·les aquest matí,
que sembla que apostarà pel corredor del Mediterrani,
però caldrà veure les dimensions del corredor,
el recorregut que fa el corredor del Mediterrani
i si també s'aposta per altres corredors a l'estat espanyol.
I encara tenim com a gran tema la ressaca dels Jocs del Mediterrani
amb la decisió coneguda el passat dissabte.
Comencem pel corredor, si els sembla,
perquè estem escassament un parell d'hores que la Comissió Europea
anunciï si el corredor forma part de les prioritats europees en matèria ferroviària.
Creuen que sí, Nani?
Sí, suposo que sí.
I el tema serà veure si el corredor realment és del tot Mediterrani.
Si arriba a fer les jacides o no, o si fan un apanyo, o què fan?
I si també es fomenta o d'alguna manera es donar prioritat al corredor central o altres?
Jo crec que si Europa, i crec que aniran per aquí els tiros,
es regeix per criteris purament econòmics, agafarà el corredor del Mediterrani.
Ara també és veritat que el lobby del corredor central, per dir-ho així, és ben fort.
De fet, jo em sembla que ja ho he comentat que vaig estar fa un any parlant
amb la patronal química dels jacides i ells ho apostaven pel corredor central.
A ells els agradava més l'opció del corredor central.
Vull dir que aquí hi ha una barrage d'interessos que vés a saber què passarà a Europa.
Però jo crec que sí, jo crec que els criteris econòmics diuen que ha de passar pel Mediterrani
perquè és on es mou el 60% de la mercaderia.
A la química de Tarragona, suposo, Pep, que és evident que li interessa el corredor mediterrani, no?
Sí, és evident.
Digue el que digui la patronal o la química dels jacides.
Amb lo bonica que és Saragossa i Huesca i el Pirineu i això, com sou, eh?
El que està molt clar és que és el que ens interessa a nosaltres.
Estar connectats i estar connectats precisament per aquesta via i no per una altra, no?
Jo, clar, el sentit comú diuen que és el menys comú dels sentits
i la política moltes vegades no regeix pel sentit comú.
Però si tinguéssim que guiar-nos per aquest sentit, no té discussió.
Vaja, és que és de llibre.
Sara?
El que passa és que caldrà veure el govern espanyol que prioritza
quan hagi de buscar les inversions privades per construir això, no?
I l'altre dia estava veient que Hamburg té sis línies d'alta velocitat, el port d'Hamburg.
I aquí és trist, no?
Que ens estiguem barallant encara per la primera.
Perquè tot i que això es prioritzi i es faci, és 2030.
És un...
Bueno, és això i és tots els anys que portem de retard.
I de retard.
El transport de mercaderies en aquest país ha sigut la ventafocs de moltes coses,
si és que ha sigut la ventafocs.
Farem la gran festa, no?
Quan anem amb retard i quan la cosa no comença demà passat.
Pensa que estem en un país on ara ens sorprèn que, per exemple,
quan a l'estació de l'Ave un tren arriba amb sis minuts tard i ho diuen,
no fa pas ser una loteria agafar un tren, no?
Imagina't com anem.
Clar, però les mercaderies em sembla que només per tren és el 4%, diria, no?
És una xifra ínfima, pràcticament simbòlica,
de totes les mercaderies que es mouen a Espanya.
Perquè no hi havia, perquè no hi ha una logística per allogar les mercaderies.
Perquè no hi és, i per tant no hi ha una cultura,
les empreses no ho tenen incorporat a les logístiques,
és que ningú, o pràcticament ningú s'ho planteja.
I fins que l'economia no ha apretat, no?
Que realment ha estat en una situació de crisi,
no hem estat capaços tampoc de fer un front comú real.
És que aquí ha estat clar que el front comú que s'han fet des de València,
Catalunya, Múrcia, no?
Per als empresaris, les cambres de comerç han tingut un paper...
Quan s'ha vist que això era...
Segurament perquè la crisi ens ha fet veure la necessitat.
Quico, com ho veus?
Si no el donen, algú haurà fet el ridícul d'una manera estrepitosa.
Aquesta és una altra, no?
Perquè aquí hi ha hagut gestos, aquestes últimes hores,
aquests últims dies, allò...
El ministre que està per Barcelona durant tot el dia,
allò preparant la celebració, és a dir que si no el donen...
Vaja.
Sí, però encara que s'anunciï, clar, caldrà veure, no?
No sé si s'està creant una eufòria excessiva,
perquè recordem que l'aposta de l'estat espanyol,
del ministre Blanco, és de parlar de fins a cinc corredors
sense, clar, oblidar el corredor central.
Per tant, caldrà veure què diu, no?, la Comissió Europea.
Sí, però si no el donen, ja estem gestos de papers.
Vull dir, efectivament, primer l'han de donar
i després hem de veure com es gestiona això
i, efectivament, com prioritza el govern.
Però és que si no el donen, ja comencem malament.
Ho dic, però no sé perquè si podríem estar davant
d'una situació possible de café per a tothom, eh?
Una mica, també.
Un altre cop, allò de dir, contentem a tots,
recordem que estem en un mes de les eleccions espanyoles.
Jo crec que ara, per ara, el govern espanyol
prioritza perquè no li queda més remei
les decisions que prengui Europa.
Les seves les deixa una mica més de banda, crec jo.
Doncs penso que Blanco fa un turn, no?
Fa Barcelona, Saragossa, si millor sigui el turn,
és una mica per contentar tothom.
Bueno, perquè se ha de ser políticament correcte, però...
Clar, però un moment o altre s'ha de decidir el que...
Sí, sí, està clar, està clar.
És allargar l'agonia d'aquestes coses.
I m'imagino que a tothom li diu el que vol escoltar, no?
Però per això penso que Europa és qui fixa l'estratègia a seguir
i Europa apostarà per l'economia i ja està.
I Blanco anirà a Saragossa i dirà
lo siento, yo no puedo hacer nada, és Europa.
De tota manera, l'aposta del port és,
independentment del que es decideixi,
és fer aquest ramal provisional, entre cometes, no?
Per poder-lo tenir en un plaç de 3-4 anys i poder...
El ramal vols dir el que aniria de Tarragona fins a Castellbisbal
per enllaçar cap a la frontera.
Com a mínim, per poder anar treballant fins que això no sigui...
Vindrà la segona part un cop es doni,
es comenci a planificar seriosament i tal,
tindrem els lius habituals de traçat,
de si el fem passar per dalt o per baix,
si més endins o més en fora i tot plegat.
Això és habitual del país, també, no?
Alguns han parlat de decisió històrica per part de la Unió Europea
perquè d'alguna manera trenca aquesta Espanya radial, no?
Aquesta Espanya tan centralista des del punt de vista de les infraestructures
tan important pot ser aquesta decisió que s'anuncia avui,
si és que realment és aquesta?
Més que a més perquè jo crec que és la primera decisió estratègica,
allò que diu en castellà, de on do calado,
que trenca el sistema radial, no?
I des d'aquest punt de vista sí que pot resultar especialment significatiu
en funció d'una mica d'això que estem dient, no?
De com ho expliquen tot plegat.
Però l'Espanya radial que configura el mapa de l'AVE,
el Gran Madrid, que l'han fet molt gran,
fins i tot excessivament,
aquesta decisió una mica trenca aquests esquemes
que havien funcionat fins ara, no?
Jo crec que a part de l'eix mediterrani s'hauria de parlar a fons també
de l'eix de l'Ebre, en fi, hi ha moltes altres coses a parlar, no?
Però...
Sembla que fins que no ens ho diuen des de fora, no...
Exacte, exacte. Ha estat a Europa aquí una mica...
Ha hagut de fer...
I segurament pel context de crisi.
Històrica pot ser la decisió o és excessiu parla d'aquestes paraules?
Jo diria esperar, i fa tant de temps que es parla del corredor del Mediterrani
que és una mica un punt final i un començament,
però jo diria que és la lògica, és la decisió més lògica
que fa molt de temps que estem esperant.
I si realment no arriba tot al Mediterrani?
És a dir, clar, vist des d'un punt de vista de Tarraona,
que suposo que el que ens interessa és connectar-nos amb Europa el millor possible,
egoistament ja ens estaria bé, no?
Però, clar, si després només arriba fins a València
o fins a Cartagena, que apunten alguns,
sí que podria haver-hi...
Sí, sí, perquè...
Aquestes últimes setmanes s'han especulat amb traçats
que farien Madrid, València...
Avui fins i tot alguns diuen que a partir de Tarragona cap al sud
seria com una mena de...
De Y, no?
De Y, no?
Cap al Mediterrani una via, però l'altra cap a l'interior...
Totes aquestes...
És una mica intentar el cafè per a tots, no?
Que abans deien, però jo crec que econòmicament no sortirà...
És com l'AVE Albacete Cuenca o alguna cosa així,
vull dir, han de prioritzar cap allà on van les mercaderies,
qui necessita realment aquesta infraestructura
i on surt a compte?
Pep, ho has de dir?
No, absolutament d'acord.
Hi ha coses que no estan clares,
que pot ser, jo crec que a veure, al final,
que connectin el que sigui, però que connectin alguna cosa,
perquè sigui quina sigui la Y final o la no final,
això passa per Tarragona
i des d'aquest punt de vista, com deies tu, nosaltres...
I el que ha de fer és passar-hi,
perquè per entendre'ns, hem d'anar a direcció nord.
Exactament, això és el que anava a dir ara.
Nosaltres, home, cap al sud,
doncs segurament sí que hi ha alguna cosa,
però nosaltres el que estem buscant és cap al nord.
Que vingui de Lisboa o que vingui de Cines
o que vingui de...
És una mica igual, la qüestió és que passi per aquí
i que puguem carregar i anar al món.
De totes maneres, amb aquests traçats,
amb aquestes històries,
amb aquests dibuixos de Y i de coses rares que fan...
Jo hi veig al darrere una intencionalitat política
de dir que nosaltres ho hem intentat.
És a dir, hem intentat fer...
repartir una mica el pastís per tots,
però Europa ha dit que per aquí, que per aquí.
Tu creus que aquesta seria la posició del govern espanyol d'això de...?
D'intentar-ho, com a mínim, de vestir el sant,
de dir que nosaltres hem intentat altres opcions,
però qui posa el diner diu que...
Això que deies de si és una decisió històrica o no.
Jo crec que des del punt de vista de l'economia,
de Tarragona, del camp de Tarragona i fins i tot de Catalunya.
Jo crec que suposa, pel port de Tarragona,
considerat una peça bàsica en l'estructura econòmica d'aquestes comarques,
suposa que per a algunes pobles i ciutats
va suposar al segle XIX, a finals del segle XIX,
que hi passés el tren o no hi passés el tren.
És a dir, els pobles que van tenir tren i van tenir estació i tot això
van poder créixer, els pobles que per la raó que sigui,
per traçat, es van quedar fora, es van quedar fora de joc.
I una miquè, si convenim que el futur de la logística i el transport
ha d'anar per tren,
és o era absolutament essencial que el port de Tarragona
pogués jugar totes les cartes a disposició.
Si no arribés a això, tindria un futur, en fi, qüestionable.
Diuen que el futur és logístic o no serà,
però, mentrestant, Barcelona ja està connectada a la frontera
i nosaltres no.
Aquí caldrà veure exactament, com deia abans la Sara,
si el port de Tarragona, mentrestant, pot impulsar
aquesta connexió ferroviària directa amb l'ample de via europeu
que ens permetria treure les mercaderies,
perquè segurament el port de Tarragona és dels més beneficiats
per aquesta decisió que es pugui anunciar avui.
I després recordem el tema del finançament.
Clar, aquesta xarxa, aquí hi ha un finançament dels Estats
i de la pròpia Unió Europea, no?
Bé, la solució aquesta que proposava el port
era buscar finançament privat.
Sí, però no, quan parlo del correu del Mediterrani, com a...?
No, o sigui, l'estat ha de buscar, penso que és el 70, 70-30%,
una cosa així.
És a dir, la Unió Europea aporta, però no aporta el 30%.
Però la Unió Europea presenta un pla on hi ha prioritats
i les prioritats que s'han marcat són aquestes d'Hamburg,
bueno, avui sortia publicat, són aquestes d'Hamburg
del centre d'Europa que connecta aquests ports del nord,
del Bàltic, amb el centre d'Europa.
I marca la d'Espanyola, però no la marca com una línia prioritària.
O sigui, que ha de ser l'Estat la que aporti la iniciativa
perquè això es pugui construir.
O sigui, que d'alguna manera sense Europa no es podria fer,
però sense l'Estat...
Exacte, però sense l'Estat...
No es prioritària quant a la inversió, segurament,
però sí que marca tendència, per dir-ho així.
No, sí que si es fa, serà aquesta,
però que si l'Estat del país no hi aposta i no hi busca,
doncs no...
En fi, la decisió em sembla que s'anunciarà
a quarts de dotze del migdia, veurem què passa,
perquè a més, fins i tot a Barcelona s'han anunciat actes
amb el ministre de Foment, amb el president de la Generalitat,
els alcaldes de les tres capitals,
Tarragona, Barcelona i Girona,
faran també un acte a les dues de la tarda a Barcelona.
En fi, s'ha creat una expectativa, Pep, realment.
Estem d'actes.
Sempre celebrem les coses.
Que es nota que potser estem en precampanya o...?
A veure, ara posaré un exemple.
Som veriterranis.
Bé, però una mica és com el dia que vam celebrar
que l'anàstic no baixava.
Aquestes alçades de la pel·lícula hem de celebrar com...
Doncs ara una mica el mateix.
Ara celebrem...
Que tenim...
Que prioritzaran, teòricament, aquesta...
Però és l'alegria a la casa del pobre.
No tenim un duro, però és igual, no?
Vau, vinga.
Celebrem els jocs, estupendo, clar que sí.
Home, el que passa és que segurament és veritat
que, com deia la Nani, en un context de notícies tan negatives...
No hi ha de ser, eh?
Dona alegria.
Home, perquè a més tindríem la segona notícia,
segurament positiva en pocs dies a Tarragona.
I això segurament, amb la que està caient,
doncs, en fi, no estaria malament, no?
El tema és si hem esgotat el cupo, ja, de notícies positives.
Per una bona temporada, no?
Perquè consideren que és una notícia positiva
el tema dels jocs del 2017.
Perquè sembla que hi hagi pràcticament una animitat
que en aquest context de crisi, malgrat tot,
i malgrat que els pressupostos estan...
de totes les administracions estan allò amb el mínim.
Sembla que aquesta sigui una bona notícia.
Però enllaçant amb les celebracions,
jo volia dir que jo crec que tots els mitjans,
tots, alguns amb més mesuraments,
vam exagerar una mica el dia de les celebracions.
Perquè aquí hi ha la carpa...
De què parles?
Ah, del 2017.
Del jocs del Mediterrani.
El dia que estàvem aquí a la carpa eren molt poca gent,
però molt poca gent.
Periodistes.
Periodistes.
No arribàvem a 100,
i més de 20 eren periodistes.
I fins que no van dir Tarragona,
allí no va començar a aparèixer gent,
i tot i així jo crec que mai vam arribar als docents.
I això què et porta?
Quina reflexió et porta?
Home, em porta a dir que tots estàvem contents
i que sí que la gent tuitejava i es parlava i tal,
però jo no vaig veure la gent dels clubs,
la gent esportista de la ciutat,
celebrant i saltant a la rambla.
Bueno, segurament...
Segurament doncs perquè també tot això
s'ha portat amb una certa prudència
des d'aquest punt de vista.
Tampoc està al país...
Sí, però va ser un esclat.
Sí, no va ser com els Jocs Olímpics de Barcelona,
però el context, la situació,
era molt diferent.
Jo crec que aquí la gent ha tardat una mica a reaccionar
i també, en general, ets una mica...
Tothom poder, o molta gent, és una mica sèptica.
I bueno, sí, sembla una bona notícia, però...
Sí, però si és no, no vull sortir a la foto.
Perquè al final...
Què és la primera imatge que tenen?
El que s'ha de fer, no?
I les coses que s'han d'invertir.
És veritat que l'Ajuntament explica
que pràcticament el 60% o el 80%
de les infraestructures ja estan fetes.
Però penses, bueno, això és exactament...
Però, en fi, jo crec que, en general,
la gent ha estat contenta.
És un tema que jo crec que és positiu, segur,
encara que sí, perquè genera bon rotllo,
que també ens fa falta.
I dones que hem de posar
un espelma a Sant Magí
perquè els polítics no ho espanyen.
O dos, o dos.
Sí, però deia el Pep,
una mica escèptica la gent.
Potser sí que estava...
Però potser també perquè s'havia fet
un missatge de molta prudència
en els últims dies,
perquè al final la votació,
és que, clar, va anar de dos vots, eh?
Va anar de dos, però és una situació d'aquelles
que dèiem, ai, mare de Déu,
on ens ficarem, no?
És com quan amb una família
se n'enteren que ve un altre fill
i que d'entrada et quedes així com a descol·locat,
que dius, ai, Déu meu,
com ens en sortirem, si en dos ja anem justos,
què farem en tres, no?
Però després, quan assumeixes,
doncs sempre és una cosa positiva
i dius, segur que ens en sortirem.
I jo estic d'acord en que sí que ens en sortirem.
Però em preocupa molt el tema dels polítics,
de com reaccionaran,
de la transparència de la gestió,
que penso que sí, sempre és important
en una situació com aquesta,
és importantíssim.
Perquè si aquí surt una espurna
de que algú s'enriquit en aquesta història,
es moriran abans de començar, crec que jo.
Jo crec que molta gent se'n va adonar
de la importància de la decisió
i del que d'allò,
el partit del dissabte al mesdia,
quan els informatius de les televisions
a nivell d'estat,
les privades també,
i els informatius d'esports,
parlaven de Tarragona.
Quan es va veure que fora de Tarragona
s'han parlat d'això, no?
Quan va ser foto de portada a la Vanguardia.
Quan va ser foto de portada a la Vanguardia,
quan les seccions d'esports
dels principals diaris generalistes ho recullen,
i les televisions, sobretot les televisions.
Quan 4, antena 3, tele 5 i tot això,
parlen de Tarragona.
I dius, ostres, si només parlen
quan hi ha sang i fetge
o quan passen coses estranyes.
Estava segur que diries això.
Jo crec que el gran repte
del projecte Tarragona 2017,
aquests primers mesos,
justament, és trencar l'escepticisme
que jo crec que hi ha entre els ciutadans.
En bona part, l'escepticisme no tan provocat pel fet
que tothom considereix que està molt bé,
sinó per l'escepticisme que genera
la marca Jocs del Mediterrani.
És a dir, tots tenim a la memòria Barcelona 92
i jo crec que les comparacions són odioses,
però tots comparem poc o molt.
I tots ens esperàvem,
hi havia gent que fins i tot feia campanya
esperant una gran reacció popular
a la Rambla el dissabte,
que no hi va ser.
De fet, jo vaig escoltar un novi que deia
comencem bé, estava a la parada de l'autobús
i deia comencem bé, ja ens ho han donat
i ja estem gastant, quan sentia el castell de focs.
Diu que a mi que va per aquí.
Deia, a veure, frenem perquè això...
I l'escepticisme per la marca una
i l'escepticisme per la situació de la crisi
que tothom es pot dir, bueno, això com ho farem?
Clar, perquè hi ha gent que es pot preguntar
a veure si ara ens gastem diners
en fer determinats equipaments esportius
quan resulta que...
Que estem tancant urgències
o que estem tancant guarderies
o que estem tancant prioritzats, no?
Aquesta és la primera impressió
que després, bueno, quan s'ha de començar a gastar calés
no s'ha de començar a gastar calés ni aquest any
ni l'any que ve ni l'altre, vull dir...
Però en dos anys sí, eh?
Encara no, em sembla que encara no.
És que el culo encara amb dos anys...
Jo penso que també és molt important
que la gent que estigui al capdavant,
o sigui, l'alcalde ha de tenir confiança,
o sigui, tenir la plena confiança i recolzament
per part de l'Ajuntament,
però també la gent del comitè organitzador
que ara s'ha de constituir
també ha de tenir confiança total
perquè això és una mica el que deia l'Anani,
o sigui, cada dos anys anem canviant
la gent que està al capdavant
pot ser un...
No, clar, ara això s'ha de professionalitzar
en tots els àmbits
i s'ha de buscar un equip
que ho gestioni i que ho porti, bueno, si no...
Perquè és maco comparar un Barcelona 92
i les possibilitats,
però els jocs de Pescara,
que són els anteriors,
estàvem mirant a la Van Gord
i vam publicar un breu
perquè un atlet espanyol
havia fet un record del món.
Va ser tot el que es va publicar.
És que mediàticament són...
Per contra, te'n vas a Almeria
i veus el que ha quedat
dels jocs del Mediterráneo d'Almeria
i et dones compte...
Però a Almeria es van fer
quan hi havia moltes peles.
I a Almeria es va invertir
en el que n'hi havia.
Ara no, ara es tracta de posar el que tenia.
Però a veure, la diferència una mica està
en que Almeria fan equipaments
de nova planta
i aquí segurament no els farem, no?
És com dir, sis anys enrere,
estaven fent un aeroport,
estaven fent variants,
estaven fent hospitals,
estaven fent moltes coses.
La situació és totalment...
Però que alguna cosa quedarà
i fa falta.
A veure, jo per temes familiars
segueixo els assumptes d'al·latisme.
L'única pista coberta d'al·latisme
que fins fa quatre dies hi havia a Catalunya
era amb una nau industrial
de la zona de Fira de Vilafranca
i eren peces aprofitades dels Jocs Olímpics.
Ara ja n'hi ha una sabarell.
Equipaments en falten.
Si aquí som capaços...
L'al·lucinant és tenir una campiona d'al·latisme
entrenant-la...
Donant tota la...
Sí, sí.
Que no hem de fer moltes coses de nova planta.
Però no fa una mica mal d'ulls que...
O sigui, ara el que diré serà d'allò,
però tenint una ciutat com la que tenim,
amb el patrimoni que tenim,
amb les coses que tenim,
que no sàpiguen posar això en valor
i treure-li una rentabilitat
i que acabem fent aquests...
Aquests events...
Que es poden fer a qualsevol lloc de...
Qualsevol ciutat.
És que quasi mai hem posat...
Mira, la campanya de la capital cultural.
Aquí es va viure d'alguna manera?
Sí, sí.
Jo ara no sé si és que som tots acceptis amb tot.
Perquè és necessitisme tarragoniu.
O no sabem, anaves a Córdova,
anaves a Sant Sebastián,
anaves a...
I allà us vivia d'una altra manera.
I, òbviament, només se l'emporta una ciutat,
però tot el que s'ha fet ha quedat d'alguna manera.
Dona una passejada per Córdova.
Sí, sí.
I veuràs.
I aquí jo crec que no ens creiem
més el que deies tu ara.
Ens ho vam creure quan va sortir a l'avantguàrdia
o va sortir els principals mitjans de comunicació.
Sembla que no tenim fe.
És la manera de ser Puig o dels terragonins?
No ho sé, perquè jo...
Jo crec que els fets et fan ser escèptic
perquè dius
aconseguim que la titularitat del Banc d'Espanya
ja és nostra, la gran pancarta, la gran festa,
i allà està el Banc d'Espanya.
Vull dir, la tabacalera,
ui, ara farem no sé què, farem no sé quantos.
Allà està la tabacalera.
Vull dir que tampoc és que tinguem una tradició
com per ser molt entusiastes de dir
no, no, ara farem coses.
Però perquè no s'està capaç de vincular
els equips esportius, per exemple, de la ciutat.
Per què el dissabte a la Ramla
no hi havia gent del CBT,
gent del Tàrrecó,
gent de tot arreu aquí esperant?
Doncs perquè som acceptis.
O sigui, és una mala sort,
però estem aquí recolzant el tema, no?
A vegades les comparacions odioses
amb la ciutat veïna,
però jo crec que hi ha
com un més sentiment de pinya, de ciutat,
de callisteria, de tothom.
Però jo penso que som acceptis
no per la manera de ser,
sinó per la trajectòria que portem
de projectes inacabats.
Escolta, simplifica molt les coses.
Quina imatge també ha anat quedant
fins ara dels Jocs del Mediterrani?
Les piques baralles polítiques,
que si el Mario Rigau hi ha de ser,
no hi ha de ser.
Clar, quan vas, durant temps,
vas donant aquesta sensació,
quan els diaris t'apunten
que si a la tornada no tenim els Jocs
hi haurà una emoció de censura,
és que la gent, llavors,
al final desconnecta i diu,
bueno, això ho...
Ja, ja s'ho faran, no?
Sí, ja s'ho faran.
Perquè al fi d'això últim
que comenta el Pep Bertran,
d'aquesta gestió de la candidatura
de les piques baralles que hi ha hagut,
de la gestió de Mario Rigau,
al capdavant de la candidatura.
En fi, ara s'obre una nova etapa,
caldrà muntar un comitè organitzador
i caldrà veure també, doncs, això,
la transparència i la unitat
de les forces polítiques.
Ahir que vam fer tertulia política
amb els portaveus dels grups municipals,
en fi, tothom bones paraules,
però, per exemple, Convergència i Unió,
especialment, i també el Partit Popular,
que en l'anterior mandat, Sara,
es van mostrar molt crítics amb Mario Rigau,
ja van advertir,
ja han advertit des del moment de la nominació
que caldrà canviar la manera de fer,
de gestionar,
que caldrà segurament altres persones,
i fins i tot van recordar
que en el plenari municipal
el govern no té majoria.
Però, d'altra banda,
ho ha aconseguit.
Que la capitalitat...
Sí, jo abans,
quan he comentat allò del Mario,
no comentava la seva gestió.
Sí, però aquest ha estat motiu de debat
i de pica baralla.
i, home, és que això va estar posant a la...
Bueno, va ser un moment crític...
Va ser un moment crític per la candidatura.
Això s'acaba aquí, això s'acaba aquí.
Sí, sí, sí.
Tot això ha passat
i amb l'equip de Mario Rigau
s'ha arribat a aconseguir la designació, no?
Sí, sí.
El que passa que ara és veritat
que els partits que estan a l'oposició a l'Ajuntament
plantegen canvis, clarament.
I jo crec que tenen la pella bastant pel mar.
Fins a quin punt l'alcalde es pot permetre prescindir...
O sigui, poder tirar endavant una organització,
si no compta, com a mínim, una mica...
Però, clar, això s'hauria de resoldre en 10 minuts.
És a dir, segur que calen canvis, entre altres coses,
perquè ara el projecte és absolutament diferent.
Ara s'ha d'anar per feina.
Ara sí, s'ha de fer.
Jo fa un moment deia, bueno,
s'ha de buscar professionals que n'hi ha,
que s'asseguin 5 minuts,
que resolguin el tema,
i punt, i no es discuteix més dels Jocs del Mediterrani.
Jo crec que ara s'ha d'anar per feina.
Home, però hi ha el Joc Olímpic,
hi ha eleccions d'aquí un mes.
Bueno, llavors estem amb l'ú de sempre.
Tot s'espalla...
El 2016, el 15,
quan tornen a haver-hi municipals, el 15?
Sí, sí, sí.
Com ho veus, que com?
Jo crec que el Màrius Rigau,
sense valorar la seva gestió,
entre altres coses,
perquè no tinc prou elements de judici,
més enllà de l'èxit del resultat final,
haurà de ser sacrificat.
Ostres, continent.
Sí, perquè, és a dir,
si l'oposició demana el govern estar en minoria
i tots convenim en què cal unanimitat,
doncs, escolta, foc nou.
Ja està.
És que en aquest moment,
en benefici del projecte.
El Màrius Rigau,
tal com ha estat la situació,
no arribarà mai a ser una figura de consens
per part de tots.
I si no troben una figura de consens
que sigui absolutament professional,
contra més allunyat de la vida política millor,
és que no es tiraran davant,
perquè constantment aniran posant pals a les rodes.
Suposo que recordaran vostès,
i en fi, molts oients,
Josep Miquel Abad,
la figura de Barcelona 92.
Ja sé que, com deia el Quico,
les comparacions són odioses, no?
Sí, però va ser clau.
En tot cas és una figura...
Que va ser una figura de la política professional.
Josep Miquel Abad,
que ara, per cert,
és el màxim responsable
del Corte Inglés a nivell de Catalunya.
i, per tant, molt conegut també
a nivell de les instàncies de la ciutat, no?
Segurament,
que hauria trobar això una figura,
un bon gestor,
un bon executiu,
i que sigui...
Això que tingui el suport
de totes les forces polítiques, no?
Ja han sortit noms,
és qüestió de posar-se d'acord,
si no es posen d'acord amb això,
ja ha pogut que...
No, ja comencem malament.
De fet, a la roda de premsa de dilluns,
la primera que feia l'alcalde al tornar,
al moment d'atenció,
l'únic moment d'atenció
va ser quan se li va preguntar directament
per la continuïtat de Mario Rigau.
I ell, bueno,
es va limitar a dir això,
que estava satisfet
i ja s'havia fet molt bona feina,
però no es va comprometre ni ensinient, no?
El Pep, suposo que es referia a Agustí Pujol,
quan ha parlat d'altres noms que han sortit.
Recordem que aquest nom va sortir
abans de la campanya electoral...
Victoria Fort, no?
...proposat per Convergència i Unió.
I això va ser ahir
per ser una petita picabaralla
en la tertúlia política que vam tenir,
perquè, clar,
es va recordar que, en fi,
si un partit proposa un nom
i ho proposa a través dels mitjans de comunicació,
és difícil arribar a la unitat de criteri, no?
De totes les forces polítiques.
Home, però a ser algú professional
vinculat amb el món de l'esport.
També toca que ho facin bé.
Qui? Els partits.
Els partits, clar.
Evidentment.
I, per tant,
proposar noms,
cremar noms.
Sí, sí,
perquè això és cremar noms.
Sí, sí,
perquè les mitjans de comunicació
no van lloc
i s'allargar aquesta...
Això que ve el Pep...
Sí, sí, perquè ell ha dit dues coses.
Ha dit el nom
i ha dit qui l'ha proposat.
I això ja et marca, desgraciadament.
Està mort.
No tindria que ser.
I es va proposar abans
a la campanya electoral del mes de maig.
Què anaves a dir, Nani?
Que havia de ser una persona
vinculada amb el món de l'esport,
externa a qualsevol vinculació política
i segur que n'hi ha.
Vull dir, a veure,
això és qüestió d'anar al mercat de treball
i buscar-ne.
Penso que no és tan complicat.
Hi ha de ser alguna persona molt neutral.
I sobretot,
és que jo vaig estar parlant
amb una persona d'aquestes
molt ficada amb l'organització
abans que ho donessin
i jo deia,
però com ens en sortirem
amb la situació que estem
organitzant una cosa d'aquestes?
I em deia,
no, no, si això es paga sol.
S'han de fer no sé quants pisos
i...
I es vendran, no?
Sí, 6.000 euros d'entrada
i tothom ja tindrà el seu pis
i després quan passin els jocs
amb un lloguer d'aquells
que vas pagant
i s'acaba de pagar el pis.
I jo pensava,
com ho pot veure tan fàcil?
Com ens ficarem ara a construir pisos?
Si hi ha pisos per donar,
vendre i regalar?
Em sembla contradiccions.
No falta tant, són sis anys.
No, no tant, no tant.
Si penses el que triga
en arreglar el mercat central,
no arribarem a temps.
No, perquè hem trobat romans.
Perquè hem trobat romans.
No, perquè hem trobat romans,
no arribarem a temps.
En qualsevol cas,
sí que aquests ja es parlen
amb alguns experts
i ahir, per exemple,
vam entrevistar un assessor
de la candidatura de Tarragona
que va ser membre
del comitè organitzador
dels Jocs d'Almeria del 2005,
Juan Luis Navarro,
que ha estat una de les persones
que a l'arrera guarda
ha treballat més per Tarragona 2017,
ens va dir que hi ha dues clares.
Una, la unitat política,
que això és imprescindible
i una altra també trobar la mira ideal
i quan diu trobar la mira ideal
vol dir fer uns jocs adaptats
a la ciutat,
és a dir, a la dimensió de la ciutat
i que no vulguem fer...
Allò, comparar, no, Quico,
allò del 2000...
No vulguem fer uns jocs olímpics en petit.
Vull dir, això són uns jocs
del Mediterrani,
som una ciutat de 140.000 habitants
amb les seves subseus,
però som el que som
i no aspirem a fer...
Sí, sí, és que jo estic segur
que algú esperava
l'arribada de Turquia
de l'expedició,
esperava l'alcalde Ballesteros
dalt d'una trima saltant
i fent el cingo de la Itàlia
com el Paragall.
Però ja està bé
que hem començat d'una altra manera.
Ja està bé
que fossin quatre gats del carrer.
Sí, sí,
la imatge de la tornada
amb autobús i tot això
trobo que...
Ja ho estem adaptant
o què?
L'austeritat.
Però estaríem d'acord també
amb això,
amb trobar la mida ideal,
no voler fer ara
focs artificials...
I que quedi per la ciutat.
I que sigui en mida real
i que després es pugui gestionar
i es pugui fer servir.
I després hi ha una altra cosa
que em sembla que també...
Són nou dies els que...
Sí, hi ha una altra cosa
que també em sembla important
i que això Barcelona
en aquest sentit
va donar una lliçó
que ho ha apuntat
el Gaetà Cornet
a l'entrevista
que li heu fet
en aquesta casa
que és allò
tant de bo
aquest projecte
serveixi
per fomentar
la cultura de l'esport
encara més,
que ja ho està prou,
però encara més
en el sentit sobretot
de la pràctica de l'esport
i aquestes coses.
L'esport de base.
L'esport de base.
És a dir,
que el nivell esportiu
de la ciutat
o de la zona
pugui créixer
més del que està ara.
Això està molt bé.
És que ja des d'ara
s'hauria de començar
a pensar
en moltes altres coses,
no només amb els equipaments
i amb els nou dies dels jocs,
sinó amb què farem
després amb els equipaments.
És ara el moment
de començar
a bellugar,
a tenir aquí
un centre d'alt rendiment
o uns estudis a...
És que després
s'ha de fer boligòria.
Sí, perquè aquests dies
s'ha parlat de moltíssimes coses.
L'alcalde de Saló,
però també aquí a Terraona Ciutat,
ha parlat del turisme esportiu.
És a dir,
de captar
un tipus de perfil
de turista
que ve a entrenar-se,
que necessita
bones instal·lacions esportives
i l'alcalde de Saló,
per exemple,
es mostrava molt interessat
en aquesta qüestió.
I parlant d'això,
hi ha un altre aspecte
que crec que és interessant
analitzar-lo,
com aquest tema
dels jocs del Mediterrani
dona capitalitat
a Tarragona en positiu.
Després d'aquests últims anys,
amb tanta polèmica,
picabarà i a Tarragona Reus,
aquí Tarragona
lidera un projecte
on hi ha implicats
molts altres municipis,
que, a més a més,
obertament s'han mostrat entusiasmats,
perquè dissabte,
en el programa especial
que vam fer aquí,
en aquesta casa,
parlant amb els alcaldes
de Reus,
de Vilaseca,
de Cambrils,
de Vall,
s'estaven tan entusiasmats,
o més,
com a mínim,
davant dels micròfons,
no?
Però jo crec que Tarragona
ha de prendre
que això és una responsabilitat,
no és per treure pit
i dir,
mira,
hemos ganado.
No, no,
clar,
és exercir la capitalitat.
Exacte,
que això és complicat,
no és només divertir.
Com es fa això,
Nani?
Consensuant,
jo crec que consensuant
qualsevol decisió
que es prengui,
que sigui una decisió
consensuada
entre tots els actors.
Jo que sempre he pensat
que els aspirants
a exercir la capitalitat
d'aquestes comarques
han pecat
d'una escassa
o nula generositat,
exemple,
quan Tarragona demana
el canvi de nom
de l'aeroport de Reus,
això és una falta
de generositat
i això no és manera
d'exercir la capitalitat.
En aquesta ocasió,
jo crec que és excepció.
Per tant,
benvinguda sigui.
És la manera.
És la manera.
Jo em faig amic
de qui és generós amb mi
per entendre'ns.
No de qui
em vol anul·lar.
Tu ho veus igual, Sara?
Jo volia que l'aeroport
digués de Tarragona.
Ara,
si volen,
recuperem el debat
de fa tres anys,
o de fa dos,
però...
Sense entrar
en el debat,
però des de Reus,
això es va...
Bueno,
una de les possibles
interpretacions,
allò voleu ser capital,
aneu a frigis pàrrecs.
Es va veure com una agressió.
Clar.
I en canvi,
coses com la del 2017
segurament es veuen
d'una altra manera.
La història, nani,
permet comentar les coses...
Has picat, has picat.
No, no, no, no.
És que el té greu
de valls.
La història permet
parlar de les coses
amb tranquil·litat.
Sí, sí,
no, és que fa molts anys
que es diu aeroport de Reus, eh?
Vull dir,
que vas pel món
i estàs a no sé on
i diu aeroport de Reus
i tothom no ho diu...
No, no, però veus,
l'acte que es va fer
al Saló de Plens
de l'Ajuntament
amb representants
dels altres ajuntaments,
jo crec que també
ja marca una manera.
L'alcalde de Tarragona
va ser extremadament cordial
amb tothom,
va dedicar una frase a tothom
i allà hi havia
els primers espaces
de practicaments dels municipis.
Però és que si s'obseu
també és una situació
bastant còmoda, no?
És a dir,
la responsabilitat del pes
cau en Tarragona,
tu participes
de l'alegria
d'aquest olimpisme
i, bueno,
si Tarragona s'equivoca
o fa malament...
Però és que, a més,
ara, estem
tots enganxats,
i ens estem enganxats,
vull dir,
amb l'Aipi,
que potser és el que ens cau
una mica més lluny
a Barcelona.
Però, a més,
si vaig anar a Salou,
millor per Valls
i per Tarragona.
Si vaig anar a Tarragona,
millor per Cambril.
Totalment d'acord.
És que si no veiem això...
En definitiva,
nosaltres hem de muntar
el comitè organitzador
que ens posem d'acord
de ser...
Jo anava d'hi abans,
jo, de petit,
feia el latís,
m'ho veia,
si és currículum,
si serveix.
Jo jugava a bàsquet.
Jo jugava a bàsquet.
Home, doncs si volen,
nosaltres proposem
aquests quatre noms
a la tertúlia
perquè muntin
el comitè organitzador.
Sí, reivindicem el sector, no?
Ahir també deia
algun dels polítics
que estava a la tertúlia
que això de les subseus
i d'implicar tanta gent
estaria molt bé
que en aquesta perspectiva
de sis anys
millorem una de les grans
assignatures pendents
que tenim al territori,
que és la mobilitat, no?
Millorar les comunicacions,
sobretot amb Renfer Rodalies,
és a dir,
crear veritablement
una xarxa de Rodalies
i després amb autobusos
o fins i tot
amb el projecte del tramvia,
que en fi,
aconseguíssim millorar
la mobilitat.
És el que deia la Sara,
el futuro es logístico,
no serà.
Ahir amb una taula
amb un sopar
i amb una tertúlia
d'un sopar
que hi havia gent
del món de la comunicació,
vam arribar a una conclusió
a banda que el sopar
estava molt bo,
la segona va ser
l'estació de l'AVE...
La primera era
que el sopar
estava molt bo
i la segona conclusió...
La segona és
l'estació de l'AVE
no està mal situada,
està mal comunicada,
no està mal situada.
Exacte, ja estic d'acord amb això.
La possibilitat ara
d'aprofitar...
Sí, aquesta idea
s'està extenent últimament,
reivindicant
la bona ubicació
de l'estació.
És que més igual
on estigui.
No és l'ubicació ideal,
però si està ben comunicada...
Estigui on estigui,
si no hi pots anar...
És que la crisi
ens ajusta a tots, eh?
No està tan lluny, no?
A Barcelona,
si vius a Horta
i has d'anar...
Els que per feina
ens toca rondar
pel camp de Tarragona,
cada vegada que anem a Barcelona
entrem pel Alegonal
i veiem el tram baix,
pensem, jo penso,
veus com no és impossible?
Si l'han fet ells,
a tu t'agradaria veure
el tramvia
per la T11, no?,
per exemple?
Per exemple.
Que és com la diagonal
del camp de Tarragona.
El tràfic, sobretot,
d'estudiants
i gent amunt i avall
és espectacular.
Jo és que quan era petita
la manera de mirar
d'anar a Reus
era anar al tramvia.
Si em deixeu-m'ho dir
i ho sento molt
si faig mal a algú,
ha variat,
d'altra banda,
un fet habitual.
És una entrada de Tarragona
per l'Avinguda d'Andorra
que dius
aquest és el sistema
de transport públic
del camp de Tarragona.
Home, això ens portaria
altres temes de debat
perquè divendres
vam entrevistar
a César Puig,
el delegat del Departament
de Territori
aquí a Tarragona
i va mostrar
la seva indignació
amb el servei
de la companyia
dels autobusos
Tarragona-Reus.
Diu que ha millorat
una mica
però que continua
estant molt per sota
del nivell
que voldria
el govern.
Arriba el dia, no?
Sí, el dia sí,
però puntuals
pel que es veu
no arribaran mai.
En fi, la crisi
té moltíssimes connotacions.
Ara ja no tenim temps
però és que a més
ens deixa notícies
col·laterals
en la reestructuració absoluta
dels Premis Literaris
Ciutat de Tarragona.
Fins i tot això
arriba al món dels llibres
i de la literatura.
Un petit comentari, Sara?
Ho trobes justificat?
Home, a veure,
a mi em sembla
que s'ha vestit
que hem de canviar
el calendari
però la qüestió
és que aquest any
no hi haurà
en Premis Literaris.
Aquesta és la realitat.
I que es queden en tres.
I la desena de concerts
del Col·legi d'Enginyers
que ha fet
durant 36 anys
aquest any.
També no es fa.
De concerts
de música clàssica.
Sí.
El primer any
en 36.
Atenció a les estructures
de producció
i difusió cultural
del Camp de Tarragona
que estan...
Caers,
premis literaris,
exemples d'aquests
un munt,
festivals que s'han reduït
i que eren
bones plataformes
perquè
em sembla
que els polítics
no en parlen massa
perquè fa molt llets
dir que retallem en cultura
però hi ha unes retallades
absolutament brutals.
I més enllà
d'altres consideracions
convindria a recordar
que la cultura
també té
una component
d'indústria cultural
que dóna feina
i bastanta
més del que ens podem pensar
i que convindria
a cuidar una mica.
Amb aquestes reflexions
quedem
perquè segurament
ara podrem obrir
un altre debat
molt interessant
sobre les retallades
en l'àmbit de la cultura
que és una altra
de les notícies
de la jornada.
Ho deixem aquí.
Sara Sanz,
que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Francesc Domènec,
Josep Bertran,
Nani Rodríguez,
gràcies.
Fins la propera tertúlia.
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.