Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquesta ha sigut la nostra tasca de tots els autors.
Es tractava de presentar per al públic general una obra que fos a la vegada, lògicament i com ha de ser, d'una solidesa científica inquestionable,
però amb una voluntat divulgadora, és a dir, que no només poguessin llegir els entesos en cada una de les matèries, sinó que qualsevol ciutat de Tarragona o de qualsevol part,
podigués, d'una forma el més amena possible, tindre accés a la història d'una ciutat importantíssima amb un recorregut històric molt i molt singular.
I Joaquín Ruiz d'Arboló ens parla de la tàraco romana.
De quina manera ens exposa, tenint en compte que estem parlant d'una obra tan singular, tan extensa, amb aquests sis volums,
com explica el catedràtic aquesta part de la nostra història?
Doncs, resumint molt, perquè quan parlem de sis volums sembla que sigui una cosa tremenda, i ho és,
però hem de pensar que jo he hagut de resumir la història d'una ciutat durant vuit segles,
és a dir, dos abans de Cris, quan arriben els romans a el que ja era el nucli ibèric de Tàraco, de Qese,
fins al final de la ciutat romana, i l'he hagut de fer en 300 planes, això pot semblar molt.
Hem de pensar que d'això mateix existeixen decenes i decenes de volums diferents,
d'altres aspectes.
Què hem intentat presentar?
Doncs un estudi, no un estudi, una narració global que tingués en compte primer els esdeveniments històrics,
però que tingués en compte també la situació social,
que tingués en compte la importància fonamental que va tindre l'antiga Tàraco.
Recordem que estem parlant d'una de les ciutats més importants del món romà,
la capital d'una província de l'imperi romà, l'Hispània Quiterior,
que era un terç de la península ibèrica.
És a dir, que quan un senyor de l'actual Estorga tenia un problema d'un camp d'unes lindes
amb un senyor d'Elegio VII, l'actual León,
doncs tenien que vindre un tribunal que estava aquí, a Tàraco.
Pensem que en aquests moments l'actual Barcelona era un petit billorri, tal qual,
amb 2.000 habitants, i els temes es solucionaven tots aquí a Tarragona.
De tot això, bàsicament, què ha quedat?
Doncs ha quedat una arquitectura monumental amb uns restes d'una importància mundial.
no és casualitat que els restes d'un monument que hagin estat declarats patrimoni mundial,
són d'una importància, diguem que ja no estem parlant d'un monument local o estatal,
no, no, estem parlant d'un monument que es pot comparar amb importància amb,
i perdonin, l'atreviment amb l'acròpolis d'Atenes o en el Machu Picchu, en Perú.
Això vol dir ser reconegut patrimoni mundial.
I bé, com l'he dit, el que hem fet és intentar presentar totes aquestes vicissituds
de la forma el més amena possible.
Està feta amb una situació, una proposta de narració cronològica o no?
O el que vol és més aviat interpretar una època determinada,
aquests vuit segles, més que una narració de fets de manera cronològica?
Home, l'hem intentat fer una miqueta tot.
És a dir, evidentment, la narració històrica la tenien que mantindre
perquè, si no, hauria sigut difícil, o, diguem, estaríem fent novel·la històrica
i tampoc es tractava d'això.
També és veritat que en aquests vuit segles tenim més dades d'un moment o d'un altre,
és a dir, en època republicana, tàrraco...
Republicana em refereixo a la República Romana, als segles II i o a més de Cris.
Tàrraco és una ciutat amb un fort component encara ibèric,
arriben els lesionaris, arriben els mercaders romans...
En canvi, al segle I després de Cris,
això ja és una ciutat romana perfectament establerta.
Una cosa important que ha de donar-se a compte a la gent,
hem de pensar que aquí, a la nostra ciutat, a Tarragona,
al segle II abans de Cris ja se parlava llatí d'una forma normal.
Doncs bé, aquí es parlava llatí 200 anys abans que es parlava llatí a Milano,
a l'actual Milán, a Mediolanum.
Quan aquí ja la gent anava amb toga i parlava llatí,
els de Milán anaven encara, i lo dic literalment,
nusos pels boscos.
Eren celtes i sabem que els celtes combatien nusos,
perquè ens donem una miqueta idea de lo que vol dir
la romana de Tàrraco.
Nosaltres formem part d'aquest món global
a la vegada o al mateix temps que una bona part de les ciutats itàliques.
I en aquest període tan extens de temps, d'aquests vuit segles,
hi ha algun moment o algun fet o moments o fets en plural
que el professor Ruiz Arboló destacaria com a claus
i pel que han suposat també després per Tàrraco, per Tarragona?
Sí, és clar, ja Varis, el primer,
l'estada del propi August,
quan Octavi, Octaviar, el fill de César,
després de la batalla d'Actium,
es converteix en l'heredero i el creador del nou imperi de Roma,
el que ha de fer és acabar les guerres hispàniques
contra els asturs, es posa malalt
i durant tres anys sabem que August va residir a Tàrraco.
Això vol dir que durant aquests tres anys
Tàrraco en realitat va ser la capital romà,
ja que la capital hi era on era el seu governant màxim.
I hem d'imaginar que durant aquests tres anys,
entre el 27 i el 25 abans de Cris,
les deixades, tots els problemes que hi havia que resoldre,
es resolien des de Tàrraco.
Això va marcar la importància de la ciutat.
La va situar en el mapa, per això dir-lo,
el mateix que en Barcelona amb els Jocs Olímpics,
però amb més importància per al món romà.
Un altre important va ser dels emperadors flavis,
quan varen donar la ciutadania llatina
a les províncies hispanes i Tàrraco
es va tenir un gran centre monumental
amb la construcció del que diem el Fòrum Provincial i el Circo,
unes construccions impressionants.
Un altre moment important va ser l'estada de l'emperador Adrià,
és a dir, que podríem anar
durant moments importants que han marcat la vida de la nostra ciutat.
Té la sensació que aquesta és l'època que millor coneix,
l'època històrica que millor coneix la gent?
No els entesos, no evidentment els experts,
sinó fins i tot per tot el llegat arquitectònic que ens ha quedat,
és l'època més coneguda?
Home, d'alguna forma és veritat que sempre els tarragonins,
des del Renaixement en endavant,
han tingut la constància de viure entre restes mervellosos
d'un passat monumental.
És a dir, quan un sortia de la ciutat,
una ciutat que, recordem, no ha tingut aigua fins fa molt pocs anys,
que estaven ja habituats a beure l'aigua salada
com si això fos la normalitat,
doncs clar, la gent sortia de la ciutat
i veia, per exemple, la Conducte de les Ferreres,
una obra perfecta amb aquests carreus
que estan encuginats i juntats entre si d'una forma quasi màgica,
i es crea una miqueta aquesta idea del mite,
el mite d'aquestes obres de l'antiguitat tan perfectes.
Sempre, sempre ha existit a Tarragona
aquesta sensació, aquesta constància.
Li preguntava això també,
perquè, clar, no sé si ha tingut aquesta sensació
de responsabilitat respecte a altres companys
que han col·laborat en aquesta història de Tarragona
d'explicar precisament
la que pot ser història
o l'època històrica
més representativa, no?,
o que ha marcat més la Tarragona fins i tot actual.
No, no, però això, per suposat,
aquesta responsabilitat l'hem sentit i molt forta.
Per entendre també el problema,
t'he puc explicar,
i als lectors també,
als sugents, una petita anècdota,
i és que, clar, una obra com aquesta,
d'en sis volums,
doncs l'editor ja tenia d'alguna forma planificada,
diguem,
el gruixut que tenia que ser cada un dels volums,
perquè després tot això tenia una presentació
molt maca dins d'una...
etcètera.
Bé, el cas és que
en la nostra part
ens havíem dit que tenien que fer
però de folis,
que després això amb les figures
se pagina i se forma allà el llibre,
però no vàrem ser capaços
de resumir-ho tot
en les planes que ens havien encarregat,
i vàrem fer 60 planes de més,
però perquè no es veien capaços
de resumir més els conceptes.
I, bueno,
vàrem tindre un moment com de crisi,
que fem,
això ho hem de treure,
i finalment l'editor va considerar que no,
que s'havia de mantenir,
però per això va tindre que fer
un volum, diguem,
més grossut que els de més,
i va crear un problema d'edició.
Bé, és una petita anècdota,
però que indica fins quin punt
tots hem intentat posar
el màxim de la nostra part
perquè l'obra tingués tots els elements.
Una obra ha de ser atractiva,
però ha de tenir també una presentació,
lògicament,
després també d'alguna vegada
els agafem en les llibreries
una miqueta per la seva imatge,
per el seu olor,
per el seu color,
tot això són elements importants,
però, per suposat,
es tracta que els continguts
siguin els millors possibles.
Clar, i és que a més en aquest primer volum
en el que vostè hi participa
tenim també a Robert Sala,
a Jordi Diloli i a Riccardo Mar,
altres professors també, per cert,
vinculats amb la universitat.
No sé si han tingut contactes entre vostès
com a converses prèvies a l'obra.
Home, a veure,
una obra de característiques
és una cosa molt i molt complexa,
això la gent ho ha de tenir present,
en primer lloc, clar,
el mèrit principal aquí
és de la professora Montse Dú,
que ella va ser, d'alguna forma,
la que va formar el TIP, no?,
la directora que va coordinar
tota aquesta obra,
i, per suposat,
de pagès i editors de llei
que van assumir aquesta responsabilitat.
Durant molts mesos
vam estar valorant,
a veure com fer-ho,
hi ha unes, diguem,
unes normes de redacció,
però, clar,
el que no pot ser
és que cadascú ho escrigués
d'una forma de fem, no?,
vam haver de pactar,
d'alguna forma,
tot això com es faria,
i, bé, clar,
evidentment una obra
d'aquestes característiques
exigeix ja aquest tipus,
aquest tipus de coordinació.
Per cert,
creu vostè com a historiador,
com a catedràtic d'arqueologia,
que estem davant d'una obra
que necessitava la ciutat?
Perdó, perdó?
Si creu vostè
que estem davant d'una obra
que necessitava la ciutat,
perquè encara no teníem
una gran història de Tarragona
explicada en aquesta dimensió.
Sí, per suposat,
era una de les assignatures pendents
que podíem dir de la ciutat,
i penso que,
bé, no va ser casualitat
si precisament
Pagès Editors
va agafar aquesta idea,
perquè ells ja tenien
l'experiència prèvia
de fa uns anys
que van treure la història,
la història de Lleida,
també com una obra col·lectiva,
universitària,
en diversos volums,
i jo penso que,
bé,
que ha sigut un esforç interessant
i important per la seva part,
hem de pensar
que a nivell editorial
fer una obra
d'aquestes característiques,
bé, és un risc,
perquè són obres
que no són senzilles de fer,
que tenen un cost
molt impressionant,
i que també després,
home, són obres
que no són
un llibre de butxaca
que te costa sis euros
i que penses,
mira,
doncs me lo llegeixo
i ja està,
no,
són obres que tenen
un esforç,
una maqueta molt bon cuidada,
estem en una obra
de sis volums,
que se pot comprar
inclús l'editor
la personalitza
i te fa un gravat,
és a dir,
que hi ha tota una part,
diguem,
de lo que
amb els mitjans de televisió
se li diu
la producció
i la postproducció
que ha sigut important
i això és un repte,
diguem,
és una inversió,
una inversió prèvia,
per tant,
jo penso que aquí
tots hem de estar contents,
primer,
que l'obra
s'ha acabat,
que ara estigui
ja a la disposició
del públic
i per suposat
que cobreix
un buit,
un buit que teníem
i que ara ja
com a mínim
tenim ja
a la disposició
de tothom.
Si em permet,
acabo amb un tu
una mica més
de broma,
perquè clar,
vostè ha hagut de resumir
vuit segles
en 300 pàgines,
segur que si li ha oblidat
alguna cosa important,
la pot dir a través
de la ràdio,
si vol,
d'aquests vuit segles,
hi ha alguna cosa
que pensi ara?
Això ho hauríem
d'haver explicat?
Ja li deia
que era en broma,
eh?
Si tingués que ser brillant
en aquest moment
em costaria...
No,
ja sempre hi ha
sempre dubtes
i a vegades
no penses
home,
això,
per exemple,
en els tractaments,
quan poses les dades
també busques
una determinada
forma d'aproximació,
un determinat enfoc,
sempre són coses
que pots tornar...
I bé,
també hi ha un altre tema
que la gent
ha de tenir molt clar,
a veure,
que fer història
no és fer una ciència exacta,
és a dir,
que per exemple,
jo puc donar
les meves opinions
i un altre col·lega
tenir unes opinions diverses
i això no és que sigui dolent,
sinó tot el contrari,
les ciències avancen així.
Però bé,
l'important de les obres,
sobretot l'important
és que es puguin publicar.
Una vegada que una obra
ja està publicada
és que ens dediquem a escriure
i ens dediquem a ciències generals
sabent que la ciència no existeix
fins que no s'aplica,
per tant,
una vegada tenim ja l'obra al carrer
és el moment de veure
tot el que ens aporta
i com tu molt ben dius ara
i de cobrir tot allò
que ens hem desiat.
Professor Joaquim Ruiz
d'Arboló,
catedràtic d'arqueologia,
ha estat un plaer conversar
amb vostè durant uns minuts
perquè ens hagi apropat
una miqueta més
la seva aportació
a través de la Tàrraco romana
a aquesta gran història
de Tarragona
en sis volums.
Moltes gràcies
i molta sort.
Moltes gràcies,
gràcies a vosaltres.
Adeu-sia, bon dia.
Joaquim Ruiz d'Arboló,
un dels quatre autors
d'aquest primer volum,
ell s'ha encarregat
de la Tàrraco romana.
Recordem que els autors
d'aquest primer volum
són també Robert Sala,
Jordi Diloli
i Ricardo Mar.
De fet,
entre els quatre autors
han agafat
un ampli espectre
que va des de la prehistòria
fins a la Tàrraco romana.
Tot això forma part,
com dèiem,
d'aquest primer volum,
dels sis volums
de la història de Tarragona.
Aquesta obra
de pràcticament
2.500 pàgines
que edita
Pagès Editors,
aquesta editorial
de Lleida,
una obra especialitzada
d'alta divulgació
que inclou
més de 1.200
il·lustracions
en color,
que inclou també
prop d'un centenar
de gràfics,
de mapes
i de quadres.
De fet,
el primer volum
ja està a la venda,
ja està publicat.
Tenim quatre volums
en marxa
i ens queden
dos volums
que es presentaran
a finals d'aquest any.
Si esteu interessats
en aquesta història
de Tarragona,
sapigueu que
us podeu posar
en contacte
amb Pagès Editors.
A través de la pàgina web
de Pagès Editors
trobareu
tota la informació
d'aquesta obra
única i singular,
de la qual
anirem fent
un recorregut
en les properes setmanes
a través d'aquest espai
de Tarragona Ràdio.
Perquè avui
hem parlat
del primer volum,
Tarracó Clàssica
i prehistòrica,
però, per exemple,
la setmana vinent
en el volum 2
podrem parlar
de la Tarragona Medieval,
Capital Eclesiàstica
i del Camp,
que aquest és el títol
genèric
d'aquest volum
número 2.