25 anys de ràdio
Molt bona tarda, sigueu tots benvinguts a aquest programa que es diu 25 anys de ràdio
i que el que intenta durant aquests 60 minuts aproximadament
és recordar moments molt emotius, moments candents de la nostra història en aquest quart de segle.
Us trobeu al 96.7 FM, també a través d'internet a tarragonaradio.cat i per la TVT
I fetes les presentacions, anem a veure què és el que us hem preparat en el dia d'avui
Recordarem l'entrevista amb el nou president del Consell Comarcal
L'alcalde de la Secuita, Eudel Roca, va encetar una nova etapa el 2008
I nosaltres vam estar bé
Avui comptarem aquí els estudis de Tarragona Ràdio amb un protagonista com és l'avi Ramon
El vam trucar i vam dir, avi Ramon, Ramon Martí
Vostè que porta aproximadament uns 23 anys amb nosaltres, per què no ve?
Els micròfons de Tarragona Ràdio que és casa seva
I ens explica com va començar i una mica de la seva trajectòria aquesta emissora
I ja sabeu que l'avi Ramon de seguida s'apunta
I avui el tindrem amb nosaltres
Tot això amb la música al final del programa de Joan Maria Bertran
Passarem de nou durant aquesta setmana per l'any 1986
I tot això s'enceta ara mateix amb la música de Tanika Ticaram
Estigueu tots benvinguts
Comencen 25 anys de ràdio
Almenys en el nostre programa
All good children need travel and shoes
Drive your problems from here
All good people read good books
Now your conscience is clear
I hear you talk, girl
Now your conscience is clear
In the morning when I wipe my brow
Wipe the miles away
I like to think I can be so willed
And never do what you say
I'll never hear you
And never do what you say
Look, my eyes are just hollow grounds
Look, your love has drawn red from my hands
From my hands you know you'll never be
More than twist in my sobriety
More than twist in my sobriety
More than twist in my sobriety
We just picked a little empty pie
We just picked a little empty pie
For the fun the people had at night
Late at night don't need hostility
Timid smile and pause to free
I don't care about it
I don't care about their different thoughts
Different thoughts are good for me
Up in arms and chasing hold
All good children took their door
Look, my eyes are just hollow grounds
Look, your love has drawn red from my hands
From my hands you know you'll never be
Com us dèiem al principi, a la presentació,
el nou president del Consell Comarcal,
l'alcalde de la Secuita, Eudel Roca,
va encetar una nova etapa el 2008
en aquest organisme marcada per la continuïtat del govern d'unitat
i amb l'objectiu de fer arribar els serveis bàsics
als ajuntaments més petits de la comarca.
Conversava amb ell, Ricard Laoz.
Ara fa just una setmana que el Consell Comarcal del Terraonés
té nou president, és l'alcalde de la Secuita,
Eudel Roca, d'Esquerra Republicana,
que enceta d'aquesta manera una nova etapa en aquest organisme,
en aquesta institució supramunicipal.
Un Consell Comarcal del Terraonés que tindrà, això sí,
un govern encapçalat per ell, per Eudel Roca, d'Esquerra Republicana,
per un govern d'unitat amb la participació
de la resta de forces polítiques.
Senyor Eudel Roca, bon dia.
Molt bon dia.
Bon dia, enhorabona per la nova responsabilitat política
que afegeix a l'alcalde de la Secuita.
Com ho porta, això, personalment?
Doncs amb molta il·lusió,
molta il·lusió i amb moltes ganes
de canviar una miqueta aquest panorama.
Llavors, bé, de fet, fa una setmana i ho portem bé.
Ha canviat de color polític el president del Consell Comarcal.
Recordem que l'anterior president del Consell era Carles Sala,
de Convergència i Unió,
però també segurament ha canviat una mica el perfil
del responsable polític en capçala de la institució.
Ho dic perquè Carles Sala representava l'Ajuntament de Tarragona,
l'Ajuntament de la Capital,
i Eudel Roca, no sé si podem dir que representa
el perfil de petit municipi del Tarragonès.
És evident. Jo provenc d'un municipi petit,
conec les dificultats dels municipis petits i mitjanets,
i, per tant, el perfil que intentarem...
I, sobretot, el paper del Consell el volem enfocar
cap als petits i mitjans municipis,
que, de fet, són els que més necessiten el Consell Comarcal.
En què necessiten aquests municipis?
En quines àrees creu?
Bàsicament, per l'experiència que vostè té com a alcalde de la Secuita,
necessiten el suport d'una institució com el Consell?
En moltes àrees.
De fet, els Consells, voldria dir que són els grans desconeguts.
Hi ha molta gent que no sap ni que existeix els Consells Comarcals.
I les persones que saben que existeixen
no saben quins serveis estan donant,
encara que en frueixen, en gaudeixen d'alguns d'ells.
Els Consells Comarcals, per començar,
funcionen a través d'una gerència.
Jo diria que té una base més empresarial de gestió,
que és la pura administració pública.
Llavors, el que intenten els Consells Comarcals
és fer arribar tots aquells serveis a tot arreu
que els municipis, per les seves característiques,
perquè són petits, perquè no poden desenvolupar aquests serveis,
per la seva infraestructura,
mitjançant el Consell,
gaudeixen, es fa arribar,
s'apliquen mocions d'economia d'escala
de poder fer arribar totes aquelles coses,
des de transport escolar fins a serveis socials,
fins a gestió de les beques de menjador,
és infinitat de serveis culturals,
serveis mediambientals,
suport tècnic, informàtic, jurídic,
tot això és el que fa arribar els Consells Comarcals als ajuntaments.
Com més petit és l'Ajuntament,
més se'n necessita d'aquests serveis.
Aquests serveis es fan i es faran,
es mantindran, se suposa.
Hi ha la possibilitat, de totes maneres,
d'augmentar algun tipus de competència
o d'incrementar justament el nivell de serveis en el futur
que ofereix el Consell Comarcal?
Oh, és evident.
Mira, el món és molt canviant, no?
La demanda del ciutadat cada dia és diferent.
No té res a veure la demanda del ciutadat d'ara,
d'avui dia, d'aquí fa 20 anys.
i tots els serveis van evolucionant
i cada vegada hi ha demanda de coses noves,
hi ha noves tecnologies,
hi ha coses que no es poden preveure.
Llavors, el Consell Comarcal ha d'anar canviant,
ha d'anar evolucionant segons el temps.
I moltes vegades, inclús,
aquesta atenció al ciutadà va abans que la legislació,
perquè la legislació legisla quan hi ha una realitat.
La demanda és automàtica.
Llavors, per exemple,
el servei de suport informàtic als municipis
és molt important.
doncs el Consell Comarcal l'està fent.
Polítiques mediambientals,
la demanda és automàtica.
En el moment que es produeixen certes necessitats,
el Consell Comarcal evoluciona més ràpidament.
Per això té una estructura més,
o li volem donar una estructura més gerencial d'empresa
al servei del ciutadà que al final l'administració.
S'ha marcat alguna prioritat, Eudald Roca,
al capdavant del Consell Comarcal,
alguna d'aquelles qüestions que consideri una setmana després
de prendre possessió, que és prioritària, absolutament?
Sí, aviam.
Hi ha diverses línies a seguir.
La prioritària en aquest moment,
i per l'estructura del servei comarcal del Tarragonès,
és l'atenció de serveis socials a les persones.
immigrant, dona, inserció social, polítiques per a la gent gran.
Aquesta és una de les primeres finalitats del Consell Comarcal,
impulsar polítiques d'igualtat social i de serveis socials.
I la segona és centrar-nos en polítiques en matèria de medi ambient.
Serveis al municipi en mitjans medi ambientals,
recollida, transport i eliminació de la brossa urbana,
eliminació de residus, informes medi ambientals,
assessorament amb impacte ambiental,
Agendes 21, impactes paisagístics,
manteniment i conservació de camins i rutes interiors,
i la difusió del territori, del tarragonès intern.
Doncs, Tarragona, Tarragonès,
té una estructura diferent a altres comarques.
Aquí tenim una línia de costa molt rica,
amb molt de moviment,
i a dos, tres quilòmetres d'aquesta franja de costa
tenim una Tarragona, un tarragonès rural,
interior, poc conegut,
amb uns bons productes,
amb moltes coses a potenciar.
Llavors, la tercera línia del Consell
és la potenciació del tarragonès interior
i aprofitant una miqueta el motor
que tenim amb el tarragonès de costa,
amb la ciutat de Tarragona,
i amb el tema cultural tenim una riquesa,
no sols els romans,
sinó que tenim rutes modernistes,
tenim una infinitat de rutes interiors,
paisatgístiques,
això és la tercera cosa
que volem potenciar des del Consell.
A partir d'aquestes tres línies,
allò amb bàsicament serveis socials,
medi ambient i coneixement o potenciament
del tarragonès interior,
algunes coses o algunes accions a fer
que el president del Consell Comarcal
ja tingui projectades,
encara que sigui només mentalment?
Sí, evidentment tot està projectat.
Mira, amb això que comentava
de la difusió del territori interior,
jo a la primera reunió,
el primer contacte que vaig tenir
com a president del Consell
va ser amb l'Ajuntament de Tarragona,
evidentment perquè és la principal ciutat
i és el motor econòmic del territori,
i amb aquesta reunió li vaig demanar
que no mirés solament el mar,
sinó que girés cap a l'interior
i mirés les terres de l'interior
i que li dirés,
com a ciutat de Tarragona,
el projecte de la difusió del tarragonès.
Per part de l'alcalde de Tarragona,
l'alcalde suplent en aquell moment,
en Sergi dels Rios,
suposo que la setmana que ve
quan l'alcalde actual,
Fèlix Baisteros,
pugui tornar a tenir una entrevista amb ell,
llavors la ciutat de Tarragona
està disposada per primera vegada
i em va satisfer molt
a liderar un projecte del que és tarragonès,
no sols de la ciutat de Tarragona.
Perquè justament el fet d'encapçalar una comarca
amb una càpital tan potent,
això pot tenir més inconvenients que avantatges
per a una institució com el Consell Comarcal
o al revés,
o s'ha de buscar justament
les sinergies positives?
Aviam,
això pot tenir sinergies molt positives,
però fins aquest moment
jo crec que no ha estat així.
El que ha fet una potencialitat tan enorme
com és la ciutat de Tarragona
o fins i tot la Diputació,
que no oblidem,
que està situada a Tarragona,
era ensombrir una miqueta
el paper del Consell Comarcal.
Cosa que no pas en d'altres comarques
on, perquè la ciutat no és tan important
o la llunyania de les seves diputacions,
el Consell té un paper
més d'encapçalar projectes de comarca.
Aquí a Tarragona fins ara no ha estat així.
El Consell és el desconegut del ciutadà.
Ara sembla que la cosa canviarà,
que podem comptar tant amb la Diputació
com amb la ciutat de Tarragona
per impulsar el que és la comarca del Tarragonès.
Ja ha parlat d'això,
de la voluntat d'impulsar,
de donar a conèixer més
el Tarragonès interior.
En les qüestions de serveis socials
o medi ambient que comentava també
com a línies prioritàries,
aquí el paper del Consell Comarcal
és molt limitat,
tenen competències i poden tenir recursos
per fer moltes coses
en aquests dos àmbits que vostè ha citat?
El Consell Comarcal,
com a Consell,
no té ni competències ni recursos.
El Consell Comarcal,
en temes mediambientals,
el que estem aplicant
és economia d'escala.
Pels ajuntaments,
els és molt difícil gestionar
aquests serveis mediambientals
i per delegació
ho donen al Consell.
El Consell el que fa
és ajuntar diferents ajuntaments
i impulsa aquelles coses
que per un ajuntament sol
li és dificultós.
Estem aplicant,
jo ho deia abans,
criteris d'economia d'escala
que fa que arribi
molta més qualitat de servei,
amb menys cost,
amb menys repercussió pel ciutadà
i també globalitzem una miqueta
aquest servei
i aquestes polítiques
dintre de tot el Tarragonès.
Sempre cada municipi
amb el respecte
de les decisions
que prengui cada municipi.
El que té les decisions
en aquesta matèria
és el municipi.
Però,
per delegació,
el Consell el que fa
és gestionar
i gestionar,
crec que adequadament,
les polítiques mediambientals
dels municipis.
I en tema de serveis socials,
què pot fer
una institució com el Consell?
Doncs,
en fa molt,
moltíssim,
perquè als temes socials
cada dia
hi ha més demanda
i cada dia
als pobles
hi ha gent més gran,
hi ha nous ciutadans
nouvinguts,
el ciutadà
cada dia
en demanda
més serveis
i el que fa el Consell
és exactament
el mateix,
fa arribar
a cada municipi,
per exemple,
a un municipi
li seria molt dificultós
tenir, per exemple,
un tècnic
amb serveis socials.
Llavors,
què fa el Consell?
El Consell té els seus tècnics,
elabora els seus plans
de seguiment,
d'ubicació de persones
i
aquests tècnics del Consell
els va
passant
pels municipis
amb una freqüència
segons la demanda
de cada municipi.
I després,
tota la matèria
de seguiment
dels temes socials
els fem directament
des del Consell.
El Consell
com a l'oficina principal
de seguiment.
I això aconseguim
que tots els municipis
gaudeixin
dels seus assistents socials,
del seu suport
a la gent gran,
de polítiques
juvenils.
Tenim els punts
d'informació juvenil
molt importants.
Hi ha des de
borses de treball
fins a sortides conjuntes,
fins a
plans d'acció
municipal
pels joves
i tot això
li donem forma
des del Consell.
En fi,
hi ha moltes coses
que es fa
des del Consell Comarcal
encara que,
com deia el seu president,
segurament no del tot
conegudes.
No tenen competències,
no tenen recursos
en un tema,
per exemple,
de tanta actualitat
com aquest estiu
com és el de les infraestructures.
Però, en fi,
no podem oblidar
que una de les notícies
de moda,
malauradament,
aquest estiu
són els col·lapses
continus
que hi ha
a l'autopista
P7
justament
en el territori
que travessa
el Tarragonès,
en el tram,
per exemple,
entre Tarragona
i el Vendrellà.
Aquest és un tema
que avui,
per exemple,
es porta al Parlament
de Catalunya.
Tot i que això,
no tinguin competències
directes,
ni recursos,
ni la possibilitat
de fer obres
d'infraestructura,
en temes com
el de l'autopista,
senyor Roca,
vostè creu que
el Consell Comarcal
s'ha de pronunciar
i es pronuncia?
Té opinió?
Diu alguna cosa?
I tant que té opinió.
I tant que ha de dir
alguna cosa.
Hi ha una eina
bàsica
pel funcionament
del Consell Comarcal,
que és la taula
d'alcaldes,
la Junta d'alcaldes,
on els alcaldes
de tot el Terragona
donen la seva
opinió
i presenten
els seus plans
de millora
i les seves iniciatives
per millorar
el territori.
El Consell Comarcal
de la taula
d'alta d'alcaldes
el pot fer
molt bon ús
i amb el tema
d'infraestructures
pot servir
de politxa,
de transmissió
de la veu
dels alcaldes,
de les demandes
dels alcaldes
a institucions superiors,
com pot ser la Generalitat,
que sí que té competències
en carreteres.
Per tant,
la canalització
del Consell
és important
i evidentment
que el Consell
té la seva opinió.
No podem estar
sense el tercer carril
a la P7,
no pot ser
que tinguem
peatges troncals.
Els peatges
potser els podem tenir
a la sortida
de l'autopista,
però no
al ben mig,
això col·lapsa.
Hem de tenir
vies alternatives.
Totes aquestes demandes
dels alcaldes,
mitjançant
la Junta d'alcaldes,
el Consell
té l'obligació,
és que a més té
l'obligació
de transmetre-ho
a l'administració
que correspon.
I en aquesta línia,
vostè com a president
té la intenció
de demanar
algun tipus de reunió
amb administracions
superiors
per mirar
que s'agilitgin
aquestes obres
que s'han de fer
a l'autopista?
Aviam,
el Consell
el que jo vaig dir
d'aquesta manera
amb el meu discurs
el que té la intenció
és de potenciar
la taula
d'alcaldes
perquè aquesta informació
sigui més fluïda
i fer-la arribar
allà on sigui.
Per tant,
el Consell
ha d'estar
al costat
dels seus ajuntaments
i farà servir
tota la seva força
per recolzar
o per ajudar
o per acompanyar
o per transmitir
a la resta
d'alcaldes
del Tarragonès
amb les seves demandes.
El Consell
estarà
al costat
dels ajuntaments.
Parlant d'infraestructures
no només
de l'autopista
tenim
altres coses
altres projectes
en general
el tema
de les infraestructures
en un territori
com el del Tarragonès
que en fi
molts consideren
que està allà
excessivament trinxat
a vostè
i al Consell
els hi preocupa
especialment
tots els projectes
nous
de noves infraestructures
que s'han de fer
en el futur?
A nosaltres
ens preocupa molt
que les infraestructures
es facin
com s'hagin de fer
i que a més
es calculin
que el dia
que s'inaugurin
no siguin petites
i el Consell
i jo he de reconèixer
el meu antecessor
en Carles Sala
va fer
la primera
presentació
de
xerrades
d'infraestructures
al Tarragonès
ara fa 6 anys
on es demanava
el pla territorial
d'infraestructures
i
tingueu en compte
que les infraestructures
moltes
la comarca
és petita
vull dir
s'han de tenir
un abast més gran
el municipi és petit
i la comarca
també és petita
doncs
atreveixen
diferents comarques
hi ha molts
tràfics
poblacionals
a Mores Punta
hi ha moltes coses
a tenir en compte
i els Consells
tenen molt a dir
tenen molt a dir
com a transmissió
dels municipis
però
dintre de l'àmbit del Consell
ja queda petit
aquí ha d'haver
aquí ha d'haver
ja no sopralocals
sinó sopracomarcals
s'han d'establir
pactes i polítiques
sopracomarcals
s'ha de fer amb intel·ligència
i s'ha de fer amb planificació
i malauradament
s'han d'exigir
que hi hagi
els recursos adequats
per poder
perquè el paper
aguanta tot
però si hi ha recursos
les coses
no es tiren endavant
i encara en aquest
àmbit d'infraestructures
i en la seva doble condició
de president del Consell Comarcal
però també d'alcalde
de la Secuita
com valora
el funcionament
ja fa vuit mesos
de l'alta velocitat
i de l'estació
que està en el seu municipi
mira
parlaré quasi més
com a alcalde
de la Secuita
que com a president
del Consell
encara que a l'estació
li van buscar
el nom de Camp de Tarragona
perquè no sols
del tarragonès
en tenen que ha de donar servei
a tot el Camp de Tarragona
que són diferents comarques
ahir
ahir mateix
jo vaig ser usuari
del tren d'alta velocitat
vaig estar a Madrid
i vaig tornar
a Madrid
dues hores i mitja
el servei
és impecable
i la velocitat
és adequada
ja arriba
als 300 km per hora
la meva opinió personal
és que crec
que és car
és car
doncs
per una persona
sortiria a compte
anar a Madrid
amb alta velocitat
per una família
potser li surt
més a compte
anar amb el seu vehicle
particular
per tant
tornem a col·lapsar
altres infraestructures
però el que li falta
a l'estació
és la comunicació
amb les principals
ciutats del territori
ha d'haver una bona comunicació
amb la ciutat de Tarragona
amb la ciutat de Reus
no pot ser que estigui
com està ara
amb una N240
sense desdoblar
vull dir
amb col·lapses
a mores punta
hi ha moltes coses
que encara
s'han de millorar
de l'estació
l'estació
és un èxit
és importantíssima
per tota la comarca
per la Costa Dorada
pel sector empresarial
això s'ha de reconèixer
i és així
però ha d'anar
acompanyat
d'altres infraestructures
que ja no són competència
de la DIF
només
són competències
de carreteres de l'Estat
i sobretot
de la Generalitat de Catalunya
i no ens podem oblidar
d'això
ara parlant
de l'entrada a Barcelona
perquè el tren
ja fa 8 mesos
que hi arriba aquí
això s'ha de potenciar
i s'han de donar
solucions ja
immediates
i com a Consell Comarcal
impulsaran d'alguna manera
o miraran
que s'activin
aquestes infraestructures
que falten
per millorar
la connexió
amb l'estació
doncs com a Consell Comarcal
opinem
aquesta opinió
que t'he donat
com a alcalde
doncs com a Consell Comarcal
la recollim
i fem
costat
als ajuntaments
i les canalitzem
allà on
hagin d'anar
sobretot
al Departament de Carreteres
de la Generalitat
i t'he donat
la meva opinió
com a alcalde
de la Següeta
el meu anònim
l'alcalde de Perefort
o molts alcaldes
de l'alcalde de la Pobla
l'alcaldessa de Renau
l'alcaldessa de Paiaresos
tenen exactament
la mateixa opinió
i aquesta és la força
que té el Consell Comarcal
d'aquí quatre mesos
aquesta alta velocitat
arribarà a Barcelona
quin impacte creu
que tindrà per la comarca
també li pregunto
la seva doble condició
no només d'alcalde
sinó també de president
del Consell Comarcal
quin impacte creu
que pot tenir a mig termini
això
el fet d'estar
comunicats de forma tan ràpida
amb la capital de Catalunya
d'aquesta resposta
l'adonarem més
com a president
del Consell Comarcal
crec que
l'impacte
que tindrà
serà fort
serà important
i a més
es veurà de seguida
no hem d'esperar
gaire temps
que es vegi
doncs s'espera
una mobilitat
entre les dues ciutats
Barcelona i Tarragona
la distància
ja no la medirem
per quilòmetres
ja no seran 100 quilòmetres
seran 25 minuts
i això és molt important
i s'espera
una mobilitat
però molt molt important
inclús
de la gent
del cinturó
de Barcelona
que és molt possible
que fixi
buscant qualitat de vida
millor preu
i altres prestacions
que té el Tarragonès
fixin la seva residència
al Tarragonès
per tant
l'impacte
es veurà
però no només
a la circuita
o no només a Perefort
sinó a tot el Tarragonès
i evidentment
també repercutirà molt
a la ciutat de Tarragona
i s'atrevés a qualificar
aquest impacte?
és a dir
serà més negatiu
que positiu
o més positiu
que negatiu?
si ho sabem fer bé
serà positiu
doncs
donarà una força
econòmica
poblacional
de transmissió
d'aquesta comarca
molt positiva
si ho fem malament
serà molt negatiu
si comencem
a fer
ciutats gueto
tipus
París
si comencem
a no planificar
les infraestructures
viàries
i les col·lapsem
amb aquests augments
si tots volem créixer
de qualsevol manera
i a qualsevol preu
si no planifiquem bé
serà negatiu
jo espero
que doncs
amb el Consell Comarcal
i amb els alcaldes
si podem
comptar
a fer una
una mica
de política
no tothom
ha de créixer igual
respectant
cada municipi
no tothom
ha de tenir
el seu
pòlígon industrial
on tothom
ha de tenir
una política
molt més restrictiva
cada municipi
ha d'escollir
allà on to vol anar
i entre tots
planificar
la comarca
de forma adequada
protegir allò que s'ha de protegir
i potenciar allò que s'hagi de protència
deia al principi
de l'entrevista
que Udal Roca
alcalde de la Secuita
alcalde d'Esquerra Republicana
en cap sala
el Consell Comarcal
des de fa una setmana
on hi ha un govern
d'unitat
un govern
en què estan representats
tots els partits
ha estat això
una voluntat expressa
que vostè ha tingut
com a màxim responsable
del Consell
que fos així?
Doncs sí
i també
he de reconèixer
que aquesta legislatura
que hem tancat
també hi havia
un govern d'unitat
al Consell
amb el Carles Sala
hi havia un govern d'unitat
i
jo soc de l'opinió
que el Consell Comarcal
com a enfrontament
de forces polítiques
no té objecte
el que faria
és frenar
totes aquestes labors
que ha de fer el Consell
el mapa municipal
ja representa
les forces polítiques
de cada ajuntament
però com a Consell
establir
el que seria
en molts llocs
l'oposició
al govern de la ciutat
o l'oposició
al que sigui
no té objecte
si la comarca
ha de tirar endavant
ho ha de fer
amb l'apollo
de totes les forces polítiques
que estan representades
als ajuntaments
si no
el Consell Comarcal
no té sentit
es frena per ell mateix
d'aquestes paraules
i del que ha dit abans
a totes maneses
es pren senyor Roca
que evidentment
funcionarà
el govern del Consell Comarcal
però també potenciarà
de manera paral·lela
no sé si dir-ne així
la taula d'alcaldes
el que vostè anomena
com a taula d'alcaldes
la junta d'alcaldes
la junta d'alcaldes
evidentment
jo van dir
el nostre discurs
hem de potenciar
la junta d'alcaldes
hem de tenir
la veu
dels alcaldes
a cada moment
el sentiment
dels alcaldes
és important
perquè si no
caurem
en la dinàmica
de l'administració
la roda
que va funcionant
per ella mateixa
i estarem
més enfeinats
en fer funcionar
aquesta roda
que en recollir
els canvis
o les demandes
immediates
del territori
la taula d'alcaldes
és una eina
imprescindible
amb aquest Consell Comarcal
del Tarragonès
en fi
ja que ha començat
una nova etapa
tot i que hi haurà
també un govern d'unitat
com en l'anterior
mandat municipal
però aquest
estarà encapçalat
com dèiem
ho està encapçalat
per Odal Roca
alcalde de la Secuita
alcalde d'Esquerra Republicana
el nou president
del Consell Comarcal
del Tarragonès
des de fa una setmana
senyor Roca
moltes gràcies
molta sort
que vagi molt bé
la feina
al capdavant
del Consell Comarcal
durant aquests quatre anys
i en fi
ja tindrem oportunitat
de parlar de projectes
més concrets
en properes entrevistes
moltes gràcies
a vosaltres
i quedo a la vostra disposició
pel que us convengui
gràcies i bon dia
bon dia
el meu avi
el meu avi
el meu avi
el meu avi
l'Anna Cuba
a d'Ordo del Català
al millor barco de guerra
de la flota d'Ultramar
Durant moltes setmanes
anys
afegiria jo
aquesta sintonia
ha sonat
per donar la benvinguda
al nostre avi Ramon
i avui
us puc assegurar
que no serà la darrera vegada
avi Ramon
molt bona tarda
i benvingut
a aquesta casa
que és seva
com està?
bona tarda
francament
les circumstàncies
de la vida
et fan estar
d'una manera
o de l'altra
però
quan te retrobes
aquests moments
que aquí entre vosaltres
aquest moment
que veus
que passen els anys
i et sents
et sents
no sé
com te diré jo
que potser
parles amb algú
et vaig sentir
us vaig sentir
allò que vas dir
dius
coi
vull dir
això et dona
una espècie de satisfacció
i
et passen els anys
per exemple
ara vas complir anys
i no us sembla
que passin els anys
quan te trobes
amb aquest ambient
que has viscut
d'aquesta manera
perquè entre
el començament
potser m'ha quedat nerviós
potser una miqueta
les circumstàncies
esperi
esperi
esperi
que això l'hi he de preguntar jo
eh avi
això l'hi he de preguntar jo
perquè l'avi Ramon
si aquesta casa
en guany
any 2011
fa 25 anys
jo crec que l'avi Ramon
ens acompanya
aproximadament
de fa
si no diria
22
20-22 anys
no avi
ja que està amb nosaltres
que el vam fitxar
és possible
perquè l'avi Ramon
és Ramon Martí
tothom jo crec que ja el coneix
prou avi
ja ens surt a nosaltres
ja dir-li avi
directament
i crec que
jo crec que per l'avi
ja ens ha adoptat
com a nets
crec que tota la família
de la ràdio
i el cas és que
molt de gent pel carrer
em coneixen més per l'avi
que pel nom
perquè vegi
de veritat
avi recordi-nos una miqueta
com
com va ser
que va començar
en el món
de la ràdio
a la nostra
almenys
perquè vostè ja venia
d'una altra emissora
i el vam enserronar
ja per exemple
anava a Ràdio Nacional
que llavors feien
les tertúlies
a l'arimany
i anava allà
i havia presentat
amb algú
però clar
eren els principis
allò que fas
una miqueta nerviós
no saps com d'això
però
bueno
anava allà
però un dia
no sé per quina circumstància
no sé si va ser
per el Valls
que llavors
em sembla que era
també director
o alguna cosa
el francès
jo havia sigut molt amic
del seu sogre
com si deia el pintor
el gran pintor
Icard
i un dia
no sé com va ser
anava jo pel casc antic
que llavors
aquesta emissora
estava allà al fòrum
sí
amb un racó
hi havia un casal cívic
al costat
i hi havia les dones
que feien les seves coses
vaig pujar
parlant amb ell
de son gendre
ai de son sogre
per una exposició
que havien de fer
i arribar allí
me vaig trobar
doncs
amb un ambient
molt agradable
agradava
en el sentit
de molta senzillesa
sense pretensions
perquè clar
a la vida
sempre hi ha dit
allò que pensem
que som
i el que som
que a vegades
a les ràdios
segons qui va
o segons qui ve
sembla que siguem
o els pensem
i no
jo trobo que hem de ser
el que som
que és el que la gent
vol
no vol
vol
conèixer-te com ets
i això ja en parlarem
a mesura que hi vagi parlant
ja aniré a parlar
d'aquesta cosa
i jo me'n vaig a dir
vaig conèixer
doncs
la Sílvia
el Joan Maria
en sap què és
amb uns quants anys menys
eh
avi
amb uns quants anys més
vaig conèixer
i no sé com va ser
vaig sentar allí
amb una espècie de banqueta
que hi havia allí
perquè allò era petit
el que sigui
i no sé qui va ser
diu
parli, parli una miqueta
això era
em deia que l'avi
va començar
en torn de matí
no avi?
va ser un dia
va ser un dia
que vaig anar allà
i em va
va ser aquesta espècie
de trobada
encerrona
sense sapiguer jo d'allò
i després em diu
escolti'm
i per què no ve?
dic home
vaig allà
però bueno
ja m'han de vindre
i el cas
es va ser
que per moltes circumstàncies
ja vaig deixar
perquè llavors
va canviar
Ràdio Nacional
o què sigui
i em vaig trobar
tan ambientat allí
amb aquell racó
del Passa el Fòrum
que hi vaig quedar
i hi vaig començar
doncs
a parlar de cosetes
perquè ja des del principi
ja fèiem
com cordialment
ho diem nosaltres
ja fèiem les batalletes
de l'avi Ramon
no, no
en aquell moment
ara això aniria explicant
com ha anat sortint
una cosa
allí es parlava
de coses
temes
o d'algun tema
que havia passat
llavors
també
no sé
es parlava
per exemple
el que havia passat
el dia tal
que havia
o sigui
era
omplir el programa
era un programa
per omplir el programa
perquè era el començament
però molta cultura
això també s'ha de dir
no, no, escolta'm
és que si no hi hagués cultura
jo no hi anava
o sigui
parlem amb tot el sentit
de la cosa
no em provoquis
que ja comencem
i em busques
les pessigolles
bé
propi de tu i jo
i llavors
no sé com va ser
i vam anar continuant
entén programes
llavors
ja
la ràdio aquesta
va començar
a tindre més
força
i llavors
vam anar
al carrer
de la nau
allà hi havia
una sala
hi havia
el lloc més
més ampli
més això
i aquelles escales
que pujàvem
i baixàvem
que van fer
i llavors allà
ja inclús intervenien
ja
més
més persones
més
bueno
persones
de diferents
entitats
de diferents
ja
ja venien
ja polítics
ja
hi havia diverses tertúlies
si no recordo malament
o sigui
aquella cosa íntima
del fòrum
aquí ja no
aquí ja era
hi ha
polítics
tertúlies
grups
que
això
mússica
en fin
allò ja va canviar
i allí
doncs
en vez de l'avi Ramon
era
com està el pati
sí que era el programa
que precisament
realitzaven en aquell moment
es deia
el Francesc Valls
el Quico
i també el Josep Maria Samsa
i llavors es deia
ja com està el pati
i quan jo
quan arribava a dir
perquè em diia
què
Ramon o Martí
com està el pati
sí és veritat
i a partir d'aquí ja
jo llavors
explicava al pati
com estava
baix del meu punt de vista
inclús allí
em vaig trobar
perdó
em vaig trobar
que els dissabtes
a la tarda
el programa
ja tenia
un programa
quasi especial
d'omplir
d'omplir
de xerrar jo
sí sí sí
de protagonisme total
de l'avi
igual estava
mitja hora
que tres quarts
que una hora
amb un senyor
no me'n recordo
com es deia
aquell
que també feia
de tot
feia de tot
el Josep Guerrero
potser
no me'n recordo
era gran
era bastant grandet
pel raig
no me'n recordo
ben bé
perquè són tants
anys
tantes coses
i de cop i volta
vaig dir
tota la memòria
d'allí doncs sí sí
va començar d'allò
i llavors
ja d'allí
ja es va anar
a la Rambla
sí
a la Rambla
i allò hi era
més categoria
jo crec que la Rambla
ja va venir directament
amb el programa
del matí
que fèiem
i que ja
com haig de dir
ens vam trobar
vostè i jo
m'ha
que ja començàvem
arribar allí
me vaig trobar
que el programa va bé
era com així
darrere d'allò
estaves tu
estava
ton cosí
com sigui
el Joan Maria
ja venia d'abans
la Sílvia Petit
també hi era
la Sílvia Petit
hi havia diferents locutors
i quan anava
m'enganxava un
o m'enganxava l'altre
i clar
jo anava
d'una a l'altra
però llavors
ja es va anar consolidant
una miqueta la cosa
i llavors ja va ser
quan vaig conèixer
suposo que per bé
la Sílvia García
no, ja me coneixia a mi
eh
però
què passa que no s'havia fixat en mi
avi, veus
aquí hi havia una cosa
que fallava
no, tu et coneixia
el primer dia del fòrum
però llavors allí
ja ens vam conèixer
ja com a avi
i neta
això és veritat
llavors ja
vam començar ja
aquella coseta
de, que diu
un picadillo
o el que sigui
que els ja n'esperaven
no aquella cosa
que expliques
no
ja esperàvem
que inclús
trucaven
i quan era en directe
i inclús
avi
Sílvia
escolta'm
no us feu
això
o allò
o sigui
Sílvia
t'explicava
que alguna vegada
fèiem a l'avi Ramon
una espècie de pimpinela
plicar baralla
a la qual cosa
l'avi es ficava amb mi
i jo em ficava amb ell
i arriba un moment
i això
que no era una cosa
que passés
de fora d'aquí dels micròfons
que només se quedava aquí
i en el moment
jo feia un esparçament
per provocar
i me'n recordo jo
que es trucàvem
del Serrallo
jo quan deia
és que dic
sento l'or del romesco
l'altre
escolta'm
que d'això
i llavors
ja va vindre
aquesta espècie
de tàndem
com si diguéssim
Sílvia i avi
i llavors resulta
que
vam contactar tant
t'os dos
que ja pràcticament
els programes fem
inclús
i llavors ja
vam començar
a fer
programes
i ja
va agafar
una certa
la gent
els agradava
van començar
a agafar
inclús
entrevistes
i llavors
vam portar
inclús
personatges
personatges
polítics
artistes
escritors
però no
d'això
no no
de
de categoria
inclús recordo
jo una vegada
que tothom
es va estranyar
que era un director
de cine rús
o sigui
que vam arribar
a portar
i la gent
els dia
estrenyar
escolta'm
i com és que
i com és que
aquest
perquè llavors
clar
perquè hi havia
moltes coses
inclús polítics
que el cridaven
però
no com a polític
sinó
com l'altre
l'art versant
com si diguem
de la seva vida
i artistes
que no és
el que
se'n
coneixien
i clar
això va començar
ja
parlàvem
amb avi
més personalment
amb els protagonistes
coneixia una miqueta
la base
més humana
llavors la gent
ja ho van prendre
ja com l'avi
llavors l'avi
ja l'avi
amb la neta
doncs ja fèiem
la batalleta
o sigui
l'avi se sentava
a la vora del foc
i explicava
a vegades aventures
o a vegades
portava aventurers
a fer el programa
i això va ser
la gran cosa
que vam tindre
que molta gent
esperaven
espero
si no m'enganyaven
esperaven
aquest programa
perquè
vam tindre
la sort
que la Sílvia
i jo
vam contactar
d'una manera
que mai teníem
papers
ni programa
preparat
o sigui que
era espontàni
era mirar-nos
jo crec
per començar
a obrir el micròfon
i això
a la gent
els agradava
perquè
es veu
quan un llegeix
o està preparat
perquè en sé
parlant d'una cosa
i trucaven
i es canviaven
el programa
i nosaltres
no perdíem el fil
tot el contrari
és veritat
seguíem el fil
d'aquella altra persona
i continuàvem molt d'allò
o sigui
que sempre improvisàvem
o sigui
que a la gent
els agradava
perquè a la gent
de què parlem avui
i ens he trucat
escolti
avi
se'n recordeu
de quan aquell bombardeig
home
vale
se'n recordeu d'això
dels pescadors
de menjar
de xina
o sigui que
ens preguntaven
una sèrie de coses
que no lligaven
ni podien estar preparades
i potser
un dia
anaves pel carrer
quan era l'hora del programa
trobes algun pel carrer
escolta'm
vaig sentir
que t'agradaria la ràdio
home
m'agradaria
però no sé
vols dir que
vine home
vine un dia
no que em fa vergonya
i saps què passava
que venia
començava a parlar
per l'aire
i nosaltres vam de callar
perquè s'engrescaven
sí
acostumava a passar
avi
amb la gran majoria
dels convidats
que al principi
entraven
amb aquella timidesa
que els costava
que semblava
que no tinguessin
que arrencar
i fins i tot
algunes vegades
però escolta'm
no deies
que d'això
diu
ah però és que
m'he trobat tant
en família
m'he trobat tant
m'he sento tant a gust
o sigui que
nosaltres
hem sigut sempre
com una família
o sigui que
l'avi
i la neta
i l'avi
també vam tenir la sort
d'enredar
moltes vegades
els amics de Txinxilla
en aquell moment
quan fèiem el programa
al migdia
normalment
vora les dotze
quarts d'una
com a molt trigar
sempre passàvem
per davant de Txinxilla
i sempre estava
el Ramon
i moltes vegades
diien
Ramon a veure si
podem donar alguna coseta
de cara al programa
i sempre col·laborava
sempre amb els braços oberts
va ser un col·laborador
que ens donava
sempre
com a mínim
una maquineta
d'aquestes
de fotografiar
d'un sol ús
i llavors
ho sortejàvem
sortejàvem
la persona
que digui això
o això
i en directe
tenies una altra cosa
i teníem la Imma
que trucava de Torrefort
el senyor Josep
de la gran Torrefort
del Serrallo
de fora de Tarragona
la Dora Rioja
que també és una oient
de reus
de diferents punts
de tot arreu
sí, sí
va ser
i clar
i llavors
ja va ser
quan després d'allí
ja vam vindre aquí
la Via Roma
aquí això
ja és
ja és més gran
ja és
però
no vam perdre mai
la intimitat aquesta
això l'he de dir
perquè quan vam venir cap aquí
jo vaig fer el Kit Kat
perquè va ser quan
mai teníem uns fills
però
quan vam tornar
a reemprendre vostè
i jo avi
semblava que no hagués passat el temps
no, no, no
i la gent continuava
continuava amb el mateix feeling
sí, sí, sí
la gent
i no, vau canviar de programes
vam fer programes nous
vam fer d'allò
van anar provant
però el nostre no
aquesta tortuga entre tu i jo
aquesta xerrameca
que podríem dir
improvisada
doncs a la gent
els feia gràcia
perquè
era familiar
i una altra de les coses
sàpig
vam tenir
vam passar de mitja hora llarga
a deu minuts
cada dia
després
ens ho treien
ens ho posaven
d'una hora
de deu minuts
una vegada a la setmana
però sempre vam respondre
sí
i sempre estava
sempre estava l'avi Ramon
allà al peu del canó
van canviar de programes
van fer es canviar
per no sé què
van d'allò
i noto sempre
aquesta cosa
improvisació
i la gent
i la gent
escolta'm allò
que vau dir
escolta'm
avi
no vas dir una cosa
però és per entendre
el que volies dir
sí
perquè una de les coses
que té l'avi Ramon
és aquest joc
de dobles paraules
a dobles sentits
sí
perquè escolta'm
jo sempre dic
escolta'm
on tu vas estudiar
això
dic no
vaig tindre
la sort o desgràcia
encara visco
que jo de petit
no vaig poder anar a estudiar
per vindre la guerra
i els 12 anys
ja treballava
per això conec moltes coses
i clar
jo he d'aprés
de la vida
de la gent
de la vida
he viatjat bastant
amb algun temps
perquè clar
ara avui en dia
anar d'excursió
d'això
és normal
perquè tot
és molt més fàcil
però 40 anys
per exemple
o 45 o 50 anys
anar-te'n a l'estranger
sense idiomes
sol amb la dona
o amb gent que d'això
havies d'espavilar-te
havies de
i veies la gent
com m'era
i jo com que se m'ha agradat
estudiar la gent
com són
i provoco
perquè m'expliquin
o provoco
per això
doncs aquest llibre
l'he d'aprés
de la vida
perquè a vegades
això no s'aprèn
als llibres
els llibres
expliquen
el que un
i clar
i aquesta cosa
i després
una de les coses
molt importants
per mi
és ser com ets
que la gent
et coneguin
com ets
siguis bo
o siguis dolent
però que sàpien com ets
que siguis obert
que sàpien
que el que dius és el que sents
que quan expliques una cosa
no va amb maldat
va amb ironia
perquè
o sigui
no això que pensem
que som una cosa
i després
quan marxem d'aquest nivell
de lo que pensem
i som lo que som
fem el ridícul
no
procurar sempre ser
el que som
per això la gent
doncs
hola
avi
i després
a mi m'ha donat
molta vida
i per això
he arribat a l'edat
que he arribat
i em trobo
fumut
però la teulada
m'aguanta
perquè doncs
he pogut tindre
la satisfacció
de contactar
amb la joventut
i amb la gent gran
o sigui
m'he adaptat
i clar
quan trobo gent jove
doncs
com que has passat
el que has passat
de jove
comprens la joventut
el perquè de les coses
i si ets gent gran
també comprens
perquè ets ameguen
o perquè viuen feliços
ara m'ha agradat
no no
és que és així
és que és així
perquè ets ameguen
no no
és que
ets ameguem
no es vagi
sí sí sí
no no no
vull dir
que la vida
has d'aprendre
com bé
o com tu l'has creat
i avi
vostè a través d'aquests programes
segurament que han après
tant com ho he après jo
però segur
una de les parts
potser que més
hem vist
que som més humans
del que volem aparentar
moltes vegades
no avi
a través dels nostres protagonistes
dels diferents entrevistats
que han passat pels estudis
que moltes vegades
hi ha massa mempares
massa vidres
que ens envolten
sí sí
no
després m'he trobat jo
molts que hem presentat nosaltres
i hem fet entrevistat
m'han dit
escolta
m'he quedat sorprès
de que jo
no m'ho pensava
que parlaria
i ens sortiria a mi
aquesta cosa
que tenia dintre
o sigui
que a vegades
segons a qui parles
te surt de dintre
perquè a vegades
parles d'una cosa
i dius
va
però a vegades
segons a qui parles
que et comprèn
o
o
t'està
seguint
la cosa aquesta
a vegades
te'n surten
racons de tu
que a vegades
tens apartats
i no goses
sí sí sí sí sí
no hi goses
no hi penses
i llavors
fas un reflex
i dius
però escompte'm
si això que parlem ara
quan jo
va passar això
i tal cosa
o sigui
que vas reflexionant
ara
si vas parant
discutint
no
si discuteixes
no clareixes res
amb ales
quan d'allò
doncs tindre
una miqueta d'ironia
aquesta d'ironia
no m'entén
i jo procuro
doncs
abans d'enfadar-me
i barallar amb la gent
a part cert
que enfadat
jo crec que no l'he vist mai
mira que portem anja
avi
però per dintre
per dintre vegades
m'ha de professor
que diu
que m'aguanto
i m'assurto
mira vols que t'expliqui
un cas ràpid
l'altre dia
això que
els crios
són criats
perquè dèiem
hem creat una societat
nosaltres
que es crien
sí sí no no no
mai mai
i al carrer
per poc que puc
també procuro
dissimular si m'enfado
bueno un cas
i és real
i si em senten
millor
a l'autobús
aquestes criets
una xiqueta
7, 8, 9 anys
no sé quant
aquestes
que pensen que tot
els hi fa gràcia
i m'ho havien dit
que ho feia
i va pujar
amb una senyor
i em pregunta
diu
escolta
qual li falta
vostè per morir
ah
jo
jo
em vés d'enfadar
dic nena
mira
saps quan me moriré jo
quan els teus pares
perquè els mestres
no tenen remei
pobres
quan els teus pares
t'han ensenyat
el que has de dir
i el que has de fer
quan vas als puestos
quan t'has d'aquesta educació
t'has ensenyat aquesta educació
llavors jo moriré feliç
perquè ja veuré
que alguna cosa ha servit
que alguna cosa ha servit
d'això
Déu-n'hi-do
quina pregunta
de l'autobús
tots van posar a riure
i aquella persona
no és que
no no
escolti
jo normal
cadascú
cadascú lo seu
vull dir
que hem de tenir una miqueta
ironia
i comprendre
que clar
molta societat
l'hem creat nosaltres
ai perquè a mi no em passi
jo quan vaig patir
que no pateixi ell
aquell estudiol meu
d'estudiar
oh vull ser mecàric
no
has d'estudiar
aquell qualsevol li agrada
passen els anys
passa el d'això
i després
el dissabte
papa
que és dissabte
treu la mosca no?
treu la mosca
avi com estem
vull dir
que hem creat una societat
que la critiquem
però l'hem creat nosaltres
per un costat
i per l'altre
es pensem que som una cosa
i hauríem de mirar
en realitat
el que som
per viure i arreglar la societat
amics
que el trobo a faltar moltíssim
l'avi Ramon
les seves ensenyances
i que avi
estic et desitjant
desitjant que arribi
la nova temporada
de Tarragona Ràdio
per posar tot
una altra vegada en ordre
i tornar a tenir-lo
amb mi
hem fet una
pensa que hem parlat
com sempre
tot els dies
que hem parlat
almenys de 20 anys
o 25 anys
i la vida segueix igual
hem fet història
la vida segueix igual
i que continuï
i per molts anys
venen uns personatges
ara en venen uns altres
que els estudis
i pensis
bueno
de lo que em dius
a lo que penses
vull dir
que sempre hi ha hagut
aquesta cosa
vull dir que
de cara al públic
som una cosa
i interiorment
a vegades
no som una altra
però podem ser
com som
davant d'altres
però sempre el millor
però sempre el millor
tant en un costat
com una altra
avi
el que li deia
que espero
i desitjo
que arribi la nova temporada
per tornar-lo a tenir
per continuar
que ens ensenyï
a mi
i a tota la gent
que ens escolta
aquestes ensenyances
i aquestes lliçons
de la vida
que vostè ja ha après
amb els seus anys
jo el que he parlat ara
que si algú
compren o no compren
o diu
que em perdonin
però sóc l'avi
i tant
sóc d'aquesta manera
i que ens ha de durar
sóc d'aquesta manera
i si ens escolten
doncs gràcies
i jo content
si el que trobo al carrer
i diu
escolta allò que vas dir
doncs bé
bé
m'adime
m'adime
gràcies
avi Ramon
Ramon Martí
moltíssimes gràcies
per aquests anys
d'ensenyant-se
i fins a la propera
que esperem que sigui ben aviat
gràcies
adeu-siau
doncs així estem nosaltres
al peu del canó
en aquests 25 anys
de ràdio
i després de parlar
amb l'avi Ramon
el que hem de fer
és donar la benvinguda
de seguida
de seguida
a l'any 1986
de l'amat
del Jo Maria Bertran
3 cançons
3 moments
ben diferents
d'aquell any
Marta
tiene un macabazo
que le anima
el corazón
no tiene que darle cuerda
a mi
Doncs sí, sí, els hombres G no podien faltar en aquests 25 anys de música
i a l'any 1986 també ens portaven èxits
que després han estat versionats, reversionats mil i una vegades
i que encara sonen a hores d'ara
gràcies a recopilatoris dels hombres G
o fins i tot d'altres grups que han fet versions d'aquesta cançó.
Concretament, Marta tiene un marca Paso.
Són els 25 anys de música en el que repassem aquesta setmana
a l'any 1986.
Juega con todos los niños, desarranca el corazón
se los come con tomate, que si pas
digo, no hay criatura más hermosa que pequeño Marta Paso
Marta está ya como loca de manico
oh mio, de manico, oh mio
Sinto un golpe en el pecho, yo solo quería besarte
ha salido marcapasos entre vísceras y sangre
mira de qué ojitos tiene
es idéntico a su padre
es idéntico a su padre
no hay criatura mais
con muchos niños y yo solopEa
en lacera
o mm
y
a
la
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un altre grup que, bé, jo em penso que ara mateix ja s'han desfet, anomenats Decibelios i que ens portaven a l'any 1986 una cançó, a veure si la reconeixeu, anomenada Vacaciones en el Prat.
Us deixo amb Decibelios en aquests 25 anys de música del 1986.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
ben diferents!
amb els demà!
los locos,
i amb els demà!
demà!
demà!
no!
demà!
demà!
no!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
Ben!
publicaven el seu treball Harlem Saffel.
Molt bona tarda, això està tot per avui,
d'aquests 25 anys de música, demà més.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.