Gràcies.
El programa ha començat de manera esplèndida
des de la perspectiva de la sardana i la música per a Cobla,
la ciutat de Tarragona.
L'anunciat consera el Teatre Metropol sota el lema Cobla i es vinc,
organitzat per l'agrupació sardanista Tarragona Dança
i amb l'actuació de dues excel·lents cobles,
Sant Jordi Ciutat de Barcelona i Reu Jova dirigides per Tomàs Grau
fou un èxit total, artístic i de públic.
La ballada em va sugerir moltes coses susceptibles de fer-ne més d'un comentari com aquest,
però avui de moment voldria parar atenció en un,
que tot i que afecta la sardana i la Cobla, va molt més enllà.
I és que un cop més cal fer referència al paper de certs mitjans de comunicació
respecte a segons quins tipus d'activitat.
Molt bé el reportatge del Canal 12 dies després del concert.
Déu-n'hi-do el punt i l'avui i aquesta casa, Terrana Ràdio,
més enllà d'aquest programa que per diverses raons ha restat fora de combat
durant pràcticament un mes.
Però molt lamentable el paper, mai més ben dit, de segons quin altre mitjà,
que ha fet dir, convençuts o molts lectors,
que més valia que no haguessin publicat res.
I és que aquest paper tan galdós, fet per un diari que fa temps,
que no té secció fixa de sardanes,
sembla que vulgui omular el d'altres capçaleres de llei de Girona,
que darrerament han fet fora els responsables,
que en tenien cura de manera professional i rigorosa,
tot i que mantenen els espais.
Oblidable, sobretot, quan veiem cap a on tendeixen les coses de cara al futur.
Un encert, en aquest sentit, el vídeo promocional del concert,
fet de manera casualana, si voleu,
però més que digne, que van realitzar la gent de la Terraona Dança
i que va circular intensament per la xarxa.
I encara se'l pot trobar, especialment per blogs i el Facebook.
També va servir per obrir el concert projectat al fons de l'escenari
i va agradar molt.
Però, sobretot, insisteixo, hauria de fer pensar més d'un
com van les coses, com es tracta, segons què,
sobretot tenint en compte que cada cop més
les xarxes socials són un camí i no una alternativa.
Jo sóc dels que defensen els llibres i els diaris en paper,
que han de coexistir amb els virtuals,
però amb un mínim de seriositat, si us plau.
Molt bon dia a tothom.
Tornem-hi.
Tornem-hi.
Tornem a ser aquí, amb aquest bon temps que fa avui,
que estem tan bé.
Ha estat un mes, eh?
Un mes, això...
Com un mes? El què?
Un mes sense programa.
Primer per culpa de qüestió de salut.
Mira, un servidor com tot mortal de tant en tant
cau malalt.
Les dues setmanes de rigor
de les vacances de Nadal.
Unes les aquestes.
I la setmana passada, per allò,
per aquelles coses que a vegades passen,
que vénen les rebaixes de gener...
Ja ens enyoràvem tots plegats.
Sí, sí, però hi tornem a ser.
Ja tornem a ser aquí, tant que sí.
Tornem a ser a l'1, 2 i seguit.
Temps de Sardanes, Esbrals, Música per a Cobla,
Tarragona Ràdio, edició 733.
I que, com sempre, comencem fent-vos un ràpid sumari,
un resum de continguts.
I bé, començarem aquesta primera edició de l'any
de l'1, 2 i seguit, aquests 733,
no sé si ho havia dit ja,
amb la Sardana de l'any, una nova eliminatòria.
I d'alguna manera intentarem,
en la mesura que puguem, recuperar allò que havíem perdut.
Dues de les eliminatòries no les vam poder emetre,
l'última de l'any i la primera.
Òbviament, això no es pot recuperar
des del punt de vista competitiu,
però sí que anirem escoltant
al llarg de diferents programes aquelles sardanes,
perquè al capdavall el que intenta la Sardana de l'any
és divulgar aquestes sardanes noves
que es van estrenant al llarg de tot un any.
L'agenda, encara que sembli impossible
en aquesta època de l'any,
porta coses, porta coses,
ballada, sobretot, dins les festes majors
de Sant Antoni i Sant Sebastià,
la festa dels calçots a valls, etcètera, etcètera.
Però avui la part de notícies del programa
farà molta referència a aquests experiments nous,
diferents que fa la COBLA
amb altres instruments, amb altres formacions,
o situar la COBLA en altres situacions poc habituals.
La COBLA contemporània, per exemple,
que serà l'acte de lliurement dels Tercers Premis Gaudí
de l'Acadèmia de Cinema Català.
La Marinada, que barreja la música de COBLA
amb la música del Nino Rota, per exemple.
O el Jordi Molina, que encetava,
inaugurava el Tradicionarius,
aquesta edició d'enguany.
O la COBLA Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
que després de triomfar al Teatre Metropol
la setmana passada,
doncs ara fa una experiència totalment nova
amb el músic nord-català Pascal Comelade.
Parlaríem també de la 18a beca,
Josep Maria Bernat,
per a músics joves,
o un concurs, en aquest cas, de composició,
també per a músics joves,
el Premi Ciutat de Mollet.
Tot això des d'ara
i fins que arribem a la una de la tarda,
a l'un dosi seguit.
De moment, la sardana de l'any.
Reprenem el ritme del concurs de sardana de l'any,
que aquesta setmana arriba a la quinzena eliminatòria.
Per raons de força major,
Tarragona Ràdio no ha pogut emetre en dues,
la tretzena i la catorzena,
però encara que ja no podem fer-ho amb normalitat,
entre aquest programa i els següents,
anirem escoltant les sardanes corresponents,
fora de concurs, evidentment,
però per complir un dels objectius de la convocatòria,
divulgar les noves composicions que es van estrenant.
Avui també donarem compte
dels resultats pendents d'anteriors eliminatòries,
i això sí,
oferirem amb normalitat les sardanes aquesta setmana,
que podreu escoltar i votar de la manera habitual.
Escoltem la sardana número 1 d'avui.
Com totes les d'aquesta eliminatòria,
la interpreta la Cobla Marinada.
Sardana número 1 d'avui.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I amb la sardana número 2, que acabem d'escoltar, és hora de parlar del resultat de l'eliminatori anterior, la catorzena, corresponent al passat cap de setmana, però que Tarragona Ràdio, com dèiem, no va poder emetre.
La sardana número 1 era mullet 2010 de Jaume Cristau, que va tenir 44 vots.
La número 2, 50 anys fent camí, de Joan Jordi Baumala, en va tenir 252 vots.
La 3, Sitges, Palau Maricel, de Jordi León, 77 vots.
I la 4, en Joan Alegre, d'Òscar Barquer, 161 vots.
La que passa a semifinals és, doncs, 50 anys fent camí, de Joan Jordi Baumala.
I ara escoltem la sardana número 3, aquesta, altra vegada, doncs, amb la cobla marinada.
La 3, Sitges, Palau Maricel, de Jordi, de Jordi, de Jordi, de Jordi.
La 3, Sitges, Palau Maricel, de Jordi, de Jordi.
La 3, Sitges, Palau Maricel, de Jordi, de Jordi, de Jordi, de Jordi.
La 3, Sitges, Palau Maricel, de Jordi, de Jordi, de Jordi, de Jordi, de Jordi, de Jordi, de Jordi.
La 3, Sitges, Palau Maricel, de Jordi, de Jordi, de Jordi, de Jordi, de Jordi, de Jordi, de Jordi.
La 4, Sitges, Palau Maricel, de Jordi, de Jordi, de Jordi, de Jordi, de Jordi, de Jordi, de Jordi.
La 4, mitja 찍ada al Sitges.
La 5, went stall a ser
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un dos i seguit arroba gmail.com
De moment està activada la possibilitat de votar per telèfon.
Per cert, aquesta setmana, excepcionalment, així a veure, per engrascar-vos aquesta reentrada al concurs de la Sardana de l'any pel que fa al nostre programa,
sortejarem entre tots aquells que participeu, és a dir, que voteu mitjançant Tarragona Ràdio, un DVD de l'edició anterior, de la Sardana de l'any, de la final que es va celebrar, recordeu, a Perpinyà.
Un DVD que s'està distribuint aquests dies i en tenim un a disposició dels nostres usidors.
L'única condició és aquesta, que voteu mitjançant Tarragona Ràdio.
I de tots, insisteixo, els que voteu aquesta setmana, mitjançant aquest sistema de l'emissora, pel correu electrònic o amb carta aquí a l'emissora,
doncs participareu en el sorteig d'aquest DVD.
I acabem escoltant la Sardana número 4 d'avui, que ens ofereix un cop més la cobla marinada.
A l'emissora
A l'emissora
Bona nit
Bona nit
I ja tenim les quatre sardanes d'aquesta eliminatòria de la Sardana de l'any.
Dit això, seguim el programa, anem cap a la nostra agenda d'activitats d'avui.
I comencem parlant... bé, només us parlarem.
Comencem parlant-vos de ballades, no, no, no, no.
Re de plecs, re de concursos encara.
Doncs va, anem cap a les ballades de sardanes avui dissabte, ara, al matí, a Cambrils, a la Cooperativa Agrícola,
amb una cobla que no sabem ben bé quina és, una ballada de sardanes dins la festa de Sant Antoni.
Pot ser que no hi hagi cobla que sigui música enregistrada.
En tot cas, ens ha arribat aquesta informació així tan escueta, podríem dir-ho.
I avui mateix, a dos quarts de set de la tarda, una altra ballada que també mereix comentari.
Concretament, la dada és Escó, ballada de jotes i de sardanes al voltant de la Foguera,
amb l'agrupació musical d'Escó, és a dir, sardanes i jotes en banda.
I això que pot sorprendre més d'un, és bastant habitual a molts pobles de les comarques de l'Ebre.
I aquí m'agrada posar-hi salsa, perquè alguns, a vegades, il·luminats,
que volen enfrontar les jotes i les sardanes,
sembla que a vegades ens compliquem la vida més del conte,
a molts pobles això ho tenen solucionat des de fa molts anys.
Escó, per exemple, ballada de jotes i sardanes en banda,
amb la banda local, a l'agrupació musical d'Escó.
Passem a demà diumenge, a dos quarts de dotze del migdia,
a Cunit, a la plaça Catalunya, amb la cobla principal de Tarragona,
dins la festa de Sant Sebastià, al patró de Cunit.
I tenint en compte que aquests dies tampoc hi ha molta activitat,
val la pena que fem referència a alguna ballada
que no sigui estrictament d'aquí del Camp de Tarragona.
A les dotze del migdia, a Vilafranca del Penedès,
a la Rambla Sant Francesc, amb la cobla Reu Jove,
també demà al migdia.
I també demà, a dos quarts de set de la tarda,
a Escó, la ballada de jotes i de sardanes,
al voltant de la foguera, altre cop,
amb l'agrupació musical d'Escó.
Passem el dilluns, dia 17, a Sardanes, a la una del migdia,
a la Torre de l'Espanyol, a la plaça d'Església,
amb la cobla Miranfon.
Dijous vinent, dia 20, a la una del migdia,
a la Canonja, al carrer Raval, amb la cobla Meravella.
També a la una, a Constantí, davant l'Ajuntament,
amb la cobla Rosaleda.
I diumenge vinent, dia 23, a dos quarts de dotze del migdia,
a Valls, al Pati, amb la cobla Ciutat de Reus,
dins els actes de la Festa de la Calçotada.
I a dos quarts d'una del migdia, també del diumenge 23,
al Pla del Penedès, a la plaça de l'Ajuntament,
amb la cobla Catània.
I anem, altra vegada, a la música,
i el que farem, a partir d'avui,
és anar escoltant,
això ja és habitual a cada any,
en aquests concerts,
després d'aquests concerts que també n'has devingut tradicionals,
que organitzen l'agrupació sardanista Terrona Dansa,
al voltant de les festes de Nadal,
doncs després, anar escoltant, poquet a poquet,
els enregistraments fets en directe,
en aquestes actuacions,
com sempre, gràcies a aquests enregistraments
que ens fa arribar el Francesc Ivert,
de l'agrupació sardanista Terrona Dansa,
i avui podríem començar amb la peça
que és justament una de les que dóna significat
al títol que tenia el concert,
cobla i swing,
però abans de comentar-la,
no em puc gastar, doncs de demanar-te,
aleshores, que veré que...
Com ho vas veure?
Tu ho veuràs, també des d'una perspectiva,
la mateixa que jo, per cert,
perquè fèiem la presentació,
a veure com que et va semblar.
Mira, jo, si vols, no et dic la perspectiva
meva,
sinó que t'ho estava comentant ara mateix,
de fa encara no una hora
que m'he trobat a una amiga,
clar, una amiga,
que m'ha de dir,
però escolta,
què m'ha dit?
Que estàves molt maca,
que ho vas fer molt bé, no?
No, no, no, no, no, no parlem de mi, no.
Un 10 m'ha dit, un 10.
De veritat que us felicito
pel concert que vau fer,
va ser molt maco.
Escolta, no?
Que m'ha agradat molt.
Recordem-ho,
la Cobla Reu Jove,
la Sant Jordi Ciutat de Barcelona,
dirigits per Tomàs Grau,
amb aquest títol,
Cobla i Eswing,
però no només això,
sinó sardanes,
autors joves,
la gent de la colla Xerinola,
ballant...
Sí, va ser molt maco.
Magnífic.
Sí, la Tornadansa.
La gent de la Tornadansa,
a més a més,
fent punts lliures.
Sí, sí, sí.
I sí, hi ha la segona part.
I la segona part de la...
Això és, diguem,
la part de la música de Coblan,
de sardanes, no?
Pròpiament dit,
però la segona part va ser maco, eh?
El que és el swing,
la part del swing va ser molt maco.
I una estrena,
que és la que escoltarem,
un arranjament del Fretabat
d'un dels grans clàssics,
però potser que llegim
el que vam llegir,
a la presentació, què tal?
Sí, allà hi dèiem,
tornem a la música de Glenn Miller,
perquè n'havíem escoltat abans,
amb l'estrena de la versió
per a Cobla,
que n'ha fet l'Alfretabat,
d'un tema que competeix
amb popularitat
amb el Moonlight Serenade,
que abans havíem escoltat.
Era In The Moods.
És un tema original,
de Joe Garland,
que passat per les mans de Miller,
va aconseguir una força
i un atractiu molt especial.
L'any 1940 va estar
14 setmanes,
com a número 1,
a les llistes d'èxits
dels Estats Units.
i, posteriorment,
mai ha deixat de ser
una música extraordinàriament popular,
interpretada i versionada
infinitat de vegades.
Deixant-nos portar,
doncs, dèiem,
per la swing d'en forma,
amb l'escola Sant Jordi
i Reu Jove,
dirigides per Tomàs Grau.
i Reu Jove,
i Reu Jove,
i Reu Jove,
i Reu Jove,
i Reu Jove,
i Reu Jove,
i Reu Jove,
i Reu Jove,
i Reu Jove,
i Reu Jove,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Anem cap a les notícies!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El compositor biguetà Segimont Claveria i Taulats
va morir a Vic aquest passat mes de desembre a l'edat de 106 anys.
La seva longevitat l'havia convertit en l'home més gran de Catalunya.
La seva obra es basa en més de 80 composicions
que comprenen sardanes, sardanes-reveses i peces de tipus orquestral,
entre les que destaquen dues misses i dues sarsuales.
La seva sardana més coneguda es complenta Joaquim Serra,
que va obtenir precisament el Premi Joaquim Serra de l'any 1965.
També va guanyar el Premi Diada de la Sardana per a Nyorant a Pau Casals.
Al llarg de la seva vida va formar part de diverses formacions musicals,
com ara la cobla Canigó o la banda municipal de Vic.
Una altra dada rellevant és que va ser el creador d'una de les poques cobles
que ha tingut la capital d'Osona a la seva història, la principal de Vic.
Escoltem una mostra de la seva música, la sardana a la verge de Puig-la-Gulla,
dedicada a la patrona de la plana de Vic
i on glossa la música dels seus goigs.
La interpreta a la cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
i on glossa la música dels seus goigs.
i on glossa la música dels seus goigs.
i on glossa la música dels seus goigs.
i on glossa la música dels seus goigs.
i on glossa la música dels seus goigs.
i on glossa la música dels seus goigs.
i on glossa la música dels seus goigs.
i on glossa la música dels seus goigs.
i on glossa la música dels seus goigs.
i on glossa la música dels seus goigs.
i on glossa la música dels seus goigs.
i on glossa la música dels seus goigs.
i on glossa la música dels seus goigs.
i on glossa la música dels seus goigs.
i on glossa la música dels seus goigs.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
...
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
I ràpidament a veure si tenim temps d'algunes petites xafarderies al nostre programa.
Aquesta setmana és obligat, és obligat fer referència a l'última emissió de l'APM.
Alguna pregunta més?
A TV3, si ho vau poder veure, doncs volríeu comprovar que allí va sortir, encara que sigui fuguesment,
la colla de Tarragona Dansa, i en aquell espai en el qual es fan simulacres de clips,
diguem-ho així, de vídeos, de música, amb una música que no té res a veure amb la de la imatge,
però que està tan ben fet que que lliga bastant, sortia la colla de Tarragona Dansa,
crec que era el concurs de Terrassa d'enguany, i música dans, podríem dir, no, Sílvia?
Que era allò, però lligava bastant, eh?
Després venia un grup de bastoners, amb unes imatges bastant accelerades per tal de lligar-ho,
però bé, és el que es tracta de riure en aquests programes.
Després, això sí, també una versió de la Santa Espina, amb unes intèrpretes una miqueta atípiques,
molt diferents a les d'una cobla.
Si teniu oportunitat de tornar a veure, jo crec que el diumenge es fa repetició del dimarts,
ho estic segur, però per si de cas estigueu atents,
i veureu la Tarragona Dansa, a més a més ballant molt bé,
unes imatges ja estaven ben buscades.
Sortia alguna altra imatge d'una cobla,
gent ballant de manera més desmenjada, diguem-ho així,
en ballades, però en conjunt quedava prou bé i, com deia, divertit, que és del que es tracta.
Fa pocs dies es presentava una cobla nova a la Catalunya Nord,
la cobla Sol de Banyuls.
Imaginem que aprofitaran el nom d'una sardana molt ferma, molt maca, de Conrad Saló,
una cobla que, pel que hem pogut veure, no en directe,
però si amb algun enregistrament, doncs sona força bé.
I vet aquí que aquest vídeo que ens havia arribat
era interpretant una sardana del nostre compositor
que es reunia per excel·lència els últims anys,
l'Alfred Abad amb un tomb per Cracòvia,
sardana que va estrenar al plec internacional de la sardana.
I sembla que les seves composicions entren bé al públic
i a les cobles de Catalunya Nord,
perquè, vaja, no és la primera vegada que tenim notícies
que forma part les seves sardanes del repertori d'aquestes cobles d'aquelles comarques.
I tornem aquí a les comarques tarragonines,
ja on havíem avançat en anteriors programes.
La cluenda del campionat de Catalunya de colles sardanistes
sempre es fa de cara a la primavera.
ja amb la temporada anterior més que passada,
però és tot un acte,
pot anar variant d'una població a l'altra,
amb actes més o menys diferents,
però sempre amb aquell lliurement
dels diferents premis i altres guardons
per a les colles sardanistes.
Ja havíem avançat que tindria lloc avall,
si el que faltava confirmar era la data exacta,
i serà el dia 20 de març i a la sala cursal de la capital de l'Alcà,
com és habitual amb l'organització de la Unió Anelles de la Flama.
Força sardanes, doncs, properament avalls.
De moment, el proper cap de setmana,
com hem anunciat les festes de la calçotada,
després vindran les desanals,
amb les millors colles del país,
amb la Cobra dels Mongrins,
també crec que hi actua la Cobra Maravella,
i després, doncs, aquesta cluenda del campionat de Catalunya.
I parlem d'una campanya,
una campanya que ja fa unes setmanes que està en marxa,
no sé si els sardanistes ja us haureu arribat a notícia d'això,
però sembla que s'estan recollint signatures per tal de demanar
que el proper lliurement de Creus de Sant Jordi,
una d'elles sigui per un ferm sardanista d'aquestes comarques,
el Joan Morros del Vendrell,
una de les ànimes de la sardan a aquestes comarques,
i sobretot a la vila del Vendrell,
crec que seria força ben merescuda.
Podríem dir moltes més coses, moltes més xafarderies,
no ho sé, alguna potser del concert de l'altre dia,
Maria Rosa, o ho deixem córrer, no?
Les xafarderies o què?
No ho sé, què podem dir?
Que a vegades es trastoquen els guions,
a l'ordre dels concerts...
Bueno, si vols ho expliquem.
Va, ja ho deixarem per un altre dia,
que s'està acabant...
Sílvia riu, eh?
No, un altre dia, un altre dia.
Anem a la música, potser, en recte final del programa?
Sí, i tal com havíem provès,
escoltem ara una de les sardanes pertanyents
a les dues últimes eliminatòries de la sardana de l'any,
que no van poder emetre.
La primera de la tretzena eliminatòria
era la que portava per nom 42 anys ballant junts,
de Jaume Riurretera,
dedicada per l'autor a una veterana parella de balladors d'Igualada.
La interpreta la gobla marinada.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!






Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!