25 anys de ràdio
Bona tarda i bon dilluns, benvinguts a la Sintonia de Tarragona Ràdio
avui és 23 de maig de 2011
i avui us hem preparat
dues qüestions ben maques crec jo
El 19 de setembre del 2004
arribava oficialment a Tarragona el nou arcabisbe de la ciutat
Jaume Pujol Baixells
Per conèixer una miqueta més els detalls d'aquest acte
vam convidar els estudis de Tarragona Ràdio
el responsable de l'àrea de comunicació de l'arcabisbe de Tarragona
el didacte Bertran perquè ens digués
com anirien els detalls protocolaris
de l'arribada del nou arcabisbe a la nostra ciutat
Aquesta és la primera entrevista que escoltarem
en el dia d'avui, l'any 2004
però avui hem convidat un company nostre
que el sentiu tots els dissabtes al matí
en repetició els diumenges
i que és l'Àngel López
L'Àngel López, el company de Sardanes
ens explicarà una mica la seva trajectòria
com a col·laborador dignes de la nostra casa
i abans d'acabar el programa
el que farem passar per l'any
mira que no me'n recordo
mira que ho va dir el Joan Maria
que canvio d'any
que crec que anem al 91-92
però mira com no ho sé de cert
ho deixarem en punts suspensiós
anirem a un altre any diferent del que hem fet fins ara
amb Joan Maria Berdrán
amb 25 anys de música
he dit això, què et sembla si ens anem a escoltar aquella entrevista
una entrevista que es va fer al matí de Tarragona Ràdio
el 13 de setembre del 2004
dies més tard, el diumenge
i això ho sentirem demà en programa especial
arribaria a Tarragona
el nou arcabisbe de la nostra ciutat
Jaume Pujol Baixils
conversava amb el responsable
de l'àrea de comunicació de l'arcabisbat de Tarragona
Didac Bertran, Ricard Laoz
en clau de previsions
i pensant en una de ben destacada
de cara a diumenge vinent
i és que el proper 19 de setembre
arribarà oficialment a Tarragona
el nou arcabisbe Jaume Pujol Balcells
avui volem comentar alguns detalls
del cerimonial d'entrada
detalls tradicionals
fins i tot detalls protocolaris
amb el responsable de l'àrea de comunicació
de l'arcabisbat de Tarragona
i alhora també autor
de l'escuta del nou arcabisbe
saludem el nostre company
company periodista Didac Bertran
Didac, bon dia
Hola, bon dia a tothom
Diumenge vinent
tindrem el cerimonial d'entrada
del nou arcabisbe de Tarragona
i això implica
doncs molts aspectes tradicionals
que tenen una llarga història
i que com podríem explicar
és a dir, en què consisteix
el cerimonial d'entrada
del nou arcabisbe de Tarragona
Sí, aquest cerimonial d'entrada
si no estic equivocat
es comença a celebrar
d'una manera semblant
ja des de l'any 1387
o sigui, que hi ha plogut des aleshores
té, diríem, dues parts
una pròpiament, diguem-ne, civil
i una altra, diguem-ne, religiosa
encara que totes van una mica lligades
perquè recordem que l'antic senyor
jurisdiccional de Tarragona
i d'aquí ve aquesta part
de cerimonial civil
era l'arcabisbe
aleshores, doncs
què passa?
la primera part
hi ha una salutació
per part de l'alcalde
això se farà
allí a la plaça de les Cols
a la qual respondrà
el senyor arcabisbe
prèviament
la corporació municipal
acompanyada
de tot el seguici popular
s'haurà traslladat
fins a aquest punt
de la ciutat
allí a les escales
a la catedral
es farà
en els tocs
del pregó
reial
o sigui que és un ceremonial
en certa manera
molt semblant
al de l'entrada
del braç
de Santa Tecla
una vegada
s'hagin fet
els parlaments
doncs
es traslladaran
de la plaça
a les Cols
pel carrer
Merceria
per a
esglésies
fins a arribar
al pla
de la seu
passant per davant
de tots
els elements
del seguici popular
de Tarragona
i entrant
per la porta principal
de la catedral
on allí
les quatre colles castelleres
faran
els seus
pilars
prèviament
l'alcalde
haurà rebut
el senyor arcabisbe
que sortirà
de la residència
sacerdotal
el que era
l'antic
seminari
és el seminari
i allí
més o menys
al final
del passeig
de les coques
doncs
se trobaran
se saludaran
i junts
faran cap
a la plaça
de les Cols
i llavors allí
es produirà
tot el que hem explicat
abans
bé
una vegada
estiguin
l'arcabisbe
davant
del que és
la porta principal
de la catedral
les portes
estaran
tancades
llavors
s'obriran
i
el canonge
de Gà
i el capítol
saludaran
el nou arcabisbe
i li diran
de si promet
si jura
ser fidel
i
respectar
i defensar
tots els privilegis
de l'església
de Tarragona
una vegada
hagi fet això
se li dona
a basar
la veracreu
i llavors
ja entra
a una de les
capelles
laterals
concretament
anirà
cap a la
del baptisteri
allí
es revestirà
amb els hàbits
pontificals
i després
ja en processó
aniran
cap al presbiteri
i allí
tindrà lloc
la cerimònia
de consegració
com a bisbe
i després
bé
ja seguirà
tot
el que és
una missa
pròpia
d'entrada
cal recordar
que aquest és
un fet
insòlit
feia 70 anys
exactament
va ser el dia
2 de juliol
del 1934
que es va
consagrar bisbe
per última vegada
aquí a una persona
concretament
va ser el doctor
Manuel Borràs
que va morir
víctima
d'aquella
follia
fratricida
que va ser
la guerra
anava a dir civil
no va ser
una guerra
incivil
allò
i
abans
potser
ens hauríem de remuntar
fins al segle XVI
una cerimònia
semblant
amb aquesta
hi haurà
aquestes dues parts
com comentàvem
primer
a la part civil
a la part
primera
que serà
la comitiva municipal
amb tots els elements
del seguici popular
el públic
els tarragonins
que vulguin
el podran presenciar
sense cap
dificultat
pel recorregut habitual
que va des de la plaça
la Font
fins a la plaça
a les cols
efectivament
això pel que fa
la primera part
i pel que fa
la cerimònia
eclesiàstica
pròpiament
a l'interior
de la catedral
bé
m'està preguntant
per l'accés
aquí
bé
això ha sigut
una mica
de mal de cap
que ha donat
aquesta cosa
perquè
la catedral
desenganyem
és un àmbit
tancat
i com a tal
àmbit
tancat
es submet
a les mateixes
normes
de seguretat
que pugui ser
un cinema
o un estadi
de futbol
per tant
hi ha una
norma
que
obliga
a tindre
un número
determinat
de seients
o sigui
que la gent
pugui estar
asseguda
que
no hi hagi
problemes
en cas
d'una hipotètica
evacuació
també
obliga
a tindre
uns serveis
sanitaris
etc
això
clar
la catedral
desenganyem
és un gran edifici
però no és tan gran
com pugui semblar
tinguem en compte
que hi ha tot unes
columnes enormes
hi ha tot un mobiliari
que dificulta
total
que allí
hi caben
unes 3.000 persones
clar
només pensant
en els habitants
que té
la ciutat de Tarragona
i els que poguessin
estar interessats
en el tema
els que puguin
vindre
de les diferents
poblacions
del nostre
arxidòcesi
és absolutament
insuficient
què s'ha tingut
que fer
s'ha tingut que fer
unes mal anomenades
entrades
invitacions
o el que sigui
s'ha donat
a les parròquies
perquè aquestes
doncs ho distribuïssin
entre els fidels
que ho demanessin
o en vols que estessin
una mica més significats
vull dir
consells parroquials
consells d'economia
etc.
així si tot
la cosa
resulta
insuficient
perdó
llavors
per obviar
aquests problemes
s'han intentat
habilitar
el més possible
més espais
i això
s'ha aconseguit
mitjançant
la instal·lació
de cadires
i pantalles
de plasma
totes les capelles
i el claustre
i fins i tot
s'ha reservat
un àmbit
dins del que és
el seminari
a l'entrada
del seminari
allí també
hi podran anar
persones
que podran participar
d'alguna manera
en la celebració
a més a més
també
les persones
grans
o que no puguin
desplaçar-se
a la catedral
o aquelles
que no puguin
accedir
per aquests
problemes
de capacitat
del nostre
temple
doncs
tenen una solució
o bé seguir-ho
per alguna emissora
que ho retransmeti
en directe
o bé
a través
de més televisió
que oferirà
tota la cerimònia
en directe
des de la catedral
com serà
la cerimònia
de la catedral
serà una cerimònia
especial
l'imagino
bé
les persones
que coneguin
hagin vist
alguna vegada
una
ordenació
de diaca
o de prevera
doncs
bàsicament
és el mateix
pràcticament
no hi ha
gaires
diferències
tret
que després
se li imposa
la mitra
el bàcul
en fi
però bàsicament
no difereix
en substància
el que és
una cerimònia
d'ordenació
d'un prevera
o d'un diaca
quines autoritats
s'esperen
que vinguin
aquest diumenge
al cerimonial
d'entrada
del nou
arquivisbe de Tarragona
bé
en principi
s'han cursat
invitacions
a totes
les autoritats
de Catalunya
i les locals
bé
estàvem pendents
encara
de
de confirmació
pel que fa
a les
diguem-ne
autoritats
eclesiàstiques
seran nombrosos
els bisbes
de tot
l'estat espanyol
naturalment
i seran
tots els
de Catalunya
tant els
residencials
com els auxiliars
com els emèrits
i ja deia
que
s'espera
també
una gran afluència
de
de
de
de prevera
s'encalculen
que n'hi haurà
uns 400
de moment
el cerimonial
d'entrada
que comentàvem
al principi
de l'entrevista
es manté
sense variacions
des de fa
sis segles
des del
1387
més o menys
molt poques
variacions
és a dir
és la tradició
realment
portada al segle XXI
i tant
Didac Bertrana
és el responsable
de comunicació
de l'arquivisbe de Tarragona
és diplomat
en genealogia
heràldica
i nobiliària
ell és l'autor
de l'escut
del nou
arquivisbe de Tarragona
com és aquest escut
que hi haurà
el doctor Jaume
Pujol Balcells?
Bé
té uns
punts
que són
diguem-ne
propis
que són els que ha designat ell
i uns altres
que pertanyen
a la diòcesis
aquest és el segon
escut
d'eclesiàstic
que he tingut
bé
el segon escut
d'arcabisbe
d'eclesiàstic
ni hagut alguna altra
doncs
quines són
les característiques
fonamentals
bé
podríem parlar
del que és
l'escut en si
que és
el que ha determinat
el doctor
Pujol
és a dir
que això
em vaig limitar
simplement
a posar
amb solfa
diguem-ne
el seu desig
com ho havia fet abans
amb el doctor
Martínez Sistec
i llavors
hi ha uns elements
exteriors
a veure
tan importants són
uns com els altres
exteriors
hi ha
una creu
de dos travessers
que això és pròpia
dels arcabisbes
metropolitans
hi ha
el pali
que és el propi
també dels arcabisbes
metropolitans
i llavors
hi ha el barret
amb unes borles
que
si s'hi fixen
les persones
que
quan el vegin
o que el tinguin
l'altre dia
el diari de Tarragona
es va publicar
veuran que pengen
15 flocs
per banda
perdó
aquestes humitats
són terribles
doncs
aquests 15 flocs
per banda
de color verd
són propis
dels arcabisbes
metropolitans
i primats
que no són cardenals
és a dir
aquí a la península
ibèrica
només hi ha
tres arcabisbes
que puguin portar
aquest tipus
de barret
amb aquestes borles
que són
el de Tarragona
naturalment
el de Toledo
i el de Braga
a Portugal
llavors
el que és
l'escut
pròpiament dit
té una forma
diguem-ne
original
no són aquells escuts
allò rectes
ja ho pot veure
té unes formes
així com a curbes
això és un
signe
moltes escoles
aldistes
ho reconeixen
de flexibilitat
llavors
el doctor
Pujol
va voler remarcar
que en el corter
més important
ja veieu que hi ha
quatre parts
amb aquest escut
la més important
hi hagués
el signe
propi
de l'arxidiòcesi
és a dir
és aquesta tau
de plata
sobre camp vermell
diguem-ho així
amb els colors normals
perquè si utilitzem
la terminologia heràldica
potser no ens entendrem
després
al segon
quartier
hi ha
tres flames
vermelles
que simbolitzen
a Sant Fructuós
a Sant Auguri
i a Sant Ològi
els tres
primers
màrtirs
tarragonins
que estan
al damunt
d'un mar
un mar
blau
i plata
que simbolitza
diverses coses
una d'elles
és
que allí
a la vora
d'aquest mar
varen patir
martiri
els sants
tarragonins
un altre
és que
per aquest mar
va arribar
el cristianisme
a través
de la predicació
de Sant Pau
i també
hi va arribar
la devoció
cap a Santa Ticle
i finalment
la idea
del mar
és
l'amplitud
d'horitzons
o l'estar
obert
no simplement
tancats
amb una coseta
petita
sinó
ben gran
i pensant
en l'església
estesa
d'Orient
fins a Occident
com deia
Sant Fructuós
cal dir
que el pensament
de Sant Fructuós
i el de Sant Pau
són els que presideixen
gairebé
aquest escut
i podríem dir
que és gairebé
tota una declaració
d'intencions
per part del doctor
Jaume Pujol
llavors
hi ha més petites
per express desig
del seu
inspirador
hi ha
dos compartiments
més
un
el tercer
que hi ha
una creu negra
sobre fons
daurat
i sobre
unes
ones
blaves
que
representa
l'escut
de Guissona
és a dir
la població
d'on és
natiu
monsenyor
Jaume Pujol
i després
a sota
ja és més complicadet
això
hi ha
sobre fons
blau
una muntanya
que és
una espècie
diríem
d'adaptació
de l'escut
personal
de
mossèn
actualment
mossèn Jaume
Pujol
el futur
senyor
arcabisbe
perquè
hi ha
una muntanya
de Montserrat
que juguem
amb
allò de
Turó
i Pujol
que són
sinònims
llavors
en lloc
de la flor
de lis
que et correspondria
amb l'escut
Pujol
hi ha
la serra d'or
que és la pròpia
de Montserrat
tot això
simbolitza
la seva
vinculació
a Catalunya
i al damunt
de tot
hi ha
un llibre
el llibre
és l'Evangeli
l'Evangeli
en aquest cas
significa
la seva idea
que és la
d'evangelitzar
tot Catalunya
és a dir
servir
a la paraula
i llavors
a sota
hi ha
com a element
també fora
de l'escut
a part d'aquells
guarniments
exteriors
dels que parlàvem
com
el que és
el capell
amb les borles
la creu
i el pali
hi ha
el que és
la divisa
en la qual
s'hi pot
llegir
que
ensenya
el que has
escoltat
això
és una referència
a la necessitat
d'evangelitzar
a la nostra societat
i està
treta
de la segona
carta
de Sant Pau
a Timoteu
Aquest és
doncs
l'escut
inspirat pel propi
futur arquivisbe
de Tarragona
jo només m'he limitat
a posar
d'acord
amb les lleis
de l'heràldica
el que ell
havia determinat
doncs
ja m'ha explicat
l'escut
i ja m'ha explicat
el cerimonial
d'entrada
de
Monsenyor
Jaume Pujol
Balcells
que serà
el nou arquivisbe
de Tarragona
a partir del proper
diumenge
en uns actes
que podreu seguir
en bona part
també
en directe
a través de la
sintonia
de Tarragona
Ràdio
gràcies al
company periodista
Didac Bertran
responsable
de l'àrea
de mitjans
de comunicació
de l'Arquivisbat
i autor de l'escut
del nou arquivisbat
gràcies per venir
a explicar-nos
aquests detalls
de l'escut
i també
de la tradició
i del protocol
que envolta
el cerimonial
d'entrada
que podrem veure
el proper dimensi
a la nostra ciutat
gràcies
i que vagi
molt bé
tot l'acte
tant de bo
si així
moltes gràcies
i també
gràcies
als amics
oïdors
per haver donat
oportunitat
de poder explicar
aquests
petits detalls
Didac Bertran
gràcies
i bon dia
bon dia

Amb aquesta sintonia, des de fa ja uns quants anys,
l'Àngel ens presenta els dissabtes al matí a l'1, 2 i seguit.
Àngel, bona tarda, benvingut. Àngel López.
Hola, bona tarda.
Com estàs?
Mireia, era a punt d'enxegar jo.
Sí, sí, ja, ja.
T'he vist disposat a fer-ho, eh?
Hola, bon dia.
Quin número seria aquesta setmana, aquest dissabte?
Quin és?
Els 730 i...
No, ja ens hem passat.
Els 750 ja hem passat, sí.
Oh, qui dius?
Tants programes proteu amb el nom d'oci seguit?
Amb aquest nom.
Amb aquest nom, perquè abans...
Abans, que no els comptàvem així de dissabte, no els comptàvem i jo crec que hauríem de fer-hi uns 500 més.
500 més?
Poc de broma.
Déu-n'hi-do, eh?
Àngel.
Benvingut.
Gràcies.
Això són 25 anys de ràdio, tu formes part de la nostra família de Tarragona Ràdio.
Ja formaves part, si no recordo malament, de Radio Fòrum, quan era Radio Fòrum en si.
Exacte.
En quin local te vas estrenar tu?
Quan estàvem a la plaça del Fòrum?
Sí, sí.
Sí?
Sí, sí, sí.
Que era la primera, no?
Sí, per això.
Allí aquí.
En quin any te'n recordes?
Ostres, jo diria que era...
portava l'emissora feia al voltant d'un any que anava, més o menys.
Sí, el 87.
Sí, sí, per aquí d'un any, sí, sí.
I com va ser que et van enredar?
Amb les dates sóc bastant dolent.
Tu és com jo, eh?
Jo em fa tal amb amb dates i noms, no?
Ja fos punts de referència i sí que feia poc que anava a l'emissora i mira, per aquí, sí, sí.
I com va ser que vas començar a fer ràdio amb nosaltres? Perquè tu ja experiència de ràdio ja en tenies.
Sí, abans hi havia treballat professionalment. Després vaig anar amb altres terrenys i un dia, precisament,
parlant amb el que era el primer director, Francesc Valls, va sortir a la conversa espontània amb ell i em va venir a dir
que no pot ser que torni a ràdio, no tinc un programa a Sardanes i que, doncs, vinga.
Ja m'hi poso, ja m'hi poso.
A mi no em faltava això, a mi no em faltava això.
Sí, però a tu les Sardanes no t'han agradat mai, o sigui, gairebé es va ser imposició pel que m'acabes de dir, no?
Va ser una cosa així que no, no, no sé què va passar, però bueno.
Ja fa uns quants anys que m'hi remeno.
O sigui, va ser com ajuntar-se dues coses que m'agraden, la ràdio i les Sardanes, i mira, per això ho dura tant de temps.
I d'aquest matxembrat va sortir el programa. I com es deia aquell primer programa, te'n recordes o no?
Un 3 i fora.
Un 3 i fora.
O sigui, que més o menys...
Sí, tot són les instruccions que es donen quan es reparteix una sardana.
Sí.
I aquest ens va semblar que a l'hora de replantejar el programa ens va semblar que aquest, un 2 i seguit, significava això, que la cosa continuava, més optimista.
Perquè a vegades és quan acaba la sardana, precisament quan s'acaba, no?
Sí.
El primer, mira, ens va semblar que era més...
Home, a més a més, com que engresca, no?
Un 3 i fora.
I seguim, vinga.
I des del principi vas estar tu sol o ja te vas buscar el teu equip de gent que...
de gent que...
Qui eren?
Sí, en principi era un grupet de gent que fèiem...
que fèiem, de fet, fèiem tot el matí de dissabte.
Tot el matí de dissabte.
Amb una sèrie de programes des d'hi havia, des de música clàssica, fèiem entrevistes, com una mena de magazín, així.
Vaja, era tot un grupet de gent que ens coneixíem de les sardanes, això sí.
i fèiem tota aquesta mena d'amalgama de coses diverses i hi havia un temps dedicat a la sardana.
Hi havia gent com el Jordi Gómez, el Sisko Font, després s'hi va afegir la Tesa Soler,
que era més o menys el grupet inicial i no és...
Algú em deig deixar perquè sóc així de... desmemoriat, però vaja, jo suposo que em perdonaran.
Però què fèieu, des de les 9 del matí fins a les dues o com anava?
Sí, més o menys, una cosa així, sí, sí, sí, i ens ho fèiem tot nosaltres.
Sí.
Fèiem d'autocontrol, d'avísim.
Ja hem esbrinat gràcies a aquestes entrevistes, que podríem dir que gràcies a Tarragona Ràdio o Ràdio Fòrum
hi ha molta gent que ha fet culturisme, perquè clar, ja heu de portar tots els discos,
tot el que s'havíeu de portar, ho portàveu vosaltres.
Sí, sí, i clar, tot això tenia un pas.
Jo he trobat que tenia una maleta express, per això, un maletí, sí, sí.
Tenia el pas de casa cap aquí, de cap aquí cap a casa, no?
Sí, sí, era tot un pelegrinatge cada setmana.
I després, com va ser que va haver-hi la mutà?
Sí, podíem dir que al final ens va quedar una hora, una hora i mitja.
m'anà variant, no?
Com bé, saps, a veure, una cosa que fas per afició, no tothom pot dedicar-s'hi,
el moment que la vida, doncs, per feina, l'altre que es casa, això, doncs, la gent ho va anar renovant.
I al final, doncs, mira, el que em puc assumir és l'hora de sardanes i endavant.
Però encara així continuaves amb molta gent.
Sí, després sempre hi ha hagut algú altre.
Per això que dic que sempre col·laboradors pel programa sempre han sortit de voluntaris, no?
Sí, sí.
En aquest aspecte volíem dir que...
Sol poquíssimes vegades.
Hi ha potser algun dia puntual per alguna cosa també excepcional,
però la gran majoria de vegades sempre has comptat amb un grup de gent que també li agrada moltíssim,
que li apassiona la sardana, però que a més a més, mira, té la curiositat de la ràdio, no?
Sí, sí, la ràdio té aquella cosa que t'he de dir, que enganxa, no?
I quan te planteges ja, podríem dir, vinga, ja tinc una hora de programa,
com es fa de dir, ostres, ara vull fer això, això, això, explica això, això,
com vas remenar perquè tot surti?
Exacte.
Ui, mira, jo tinc a casa una safata,
on vaig posant tots els gals susceptibles de ser aprofitades,
vaig abocant allà.
I hi ha un dia que dedico a preparar-lo.
I llavors faig la tria, no sé.
I el contingut, doncs mira, que hi ha d'haver una agenda,
tots aquests continguts mínims en principi,
i després uns altres que serveixen d'acomodir per anar a completar l'hora.
La veritat és que mai he tingut problema per omplir l'hora.
Hora i mitja vegades.
No dic que tens, ho dic perquè tinc aquí la xuleta,
tens espais, ara ja, d'aquesta temporada,
del que ja més o menys, amb l'esquema que portem,
o que escoltem els dissabtes al matí,
ja fa més o menys quant de temps que el portes fent així?
L'estructura aquesta?
Sí.
Doncs des que vam fer aquesta nova, des que té aquest nom,
des d'aquests 750 programes,
més o menys aquesta estructura és la que seguim ara.
O sigui que si mirem enrere, clar,
hem de pensar en programes de cada dissabte,
clar, són moltíssimes setmanes.
Sí, sí.
Recorda'ns quin és l'equip de gent que t'acompanya,
normalment els dissabtes al matí.
Ara, últimament, la Maria Rosa Llué,
que ja fa un i do el temps que fa que ja està amb nosaltres.
Ara portem unes setmanes que no,
per incompatibilitat horària,
a les seves múltiples activitats,
el David Llué,
que em consta que molts oïdors els hi agraden qui sigui,
però ara no pot ser,
però vaja, jo el conto com a integrant del programa, també.
I bé, tenim un fitxatge recent,
però que també fa unes setmanes que,
per qüestions d'horari, no pot,
no t'ho pot sempre acabat,
que és la Marta, més joveneta,
només 9 anys,
que també fa alguna coseta.
Mira, fem una cosa,
com la Marta la tenim aquí,
li posem la seva música també perquè se senti com a casa,
no?
Et sembla, Àngel?
Sí, sí.
L'Evi.
Doncs aquesta és la sintonia,
que normalment quan sona,
ja sabem que la Marta està més que preparada,
Marta,
hola, bona tarda.
Hola.
Com estàs?
Bé.
I a la Marta,
gairebé l'hem enserronat perquè ja no sabia que havia de parlar,
però dic,
home, tu també ets una col·laboradora del programa.
Venia d'acompanyar-la avui.
Sí, venia de convidar a Pedra, eh?
I a tu com et van enredar
per formar part de la família de l'1-2 i seguit?
Marta, explica'ns-ho.
Bueno,
anava escoltant el programa
unes quantes vegades
i li vaig preguntar a l'Àngel si podria sortir.
I et va dir que sí, de seguida?
O s'ho va pensar una mica?
Va dir, home, no ets molt jove per fer de periodista?
No?
Bueno, sí.
I tu els vas anar...
Vam practicar una miqueta a casa, el primer, no?
Claro.
I la Marta, explica'ns,
quan sona aquesta sintonia,
què és el que ens dius?
A veure, què és el que ens expliques?
Bueno...
A veure, jo sé que hi ha diverses coses.
Alguna vegada algun conte, potser?
Alguna recomanació d'algun llibre, potser també?
És una miqueta...
Hi ha una miqueta de tot, no?
És molt cultural, perquè tot s'ho va dir.
Com una mena de calaix de sastre.
Sí, sí, m'agradaria molt.
De fet, ens trobem abans de...
Quan preparem el programa...
I què et sembla, això, Marta?
Sí, sí, o no?
Té criteri, eh?
Però no.
Quan siguin joveneta, sí, sí.
Però t'agrada això del món de la ràdio?
Sí, segur t'hi.
T'ha agradat sempre?
O ha sigut allò que dius,
mira, ara uns mesos cap aquí,
això que m'oferessin de poder fer el programa,
encara m'ha agradat més...
Sí, això.
I vols estudiar periodisme?
Potser, de cara a un futur.
I poder venir aquí amb nosaltres?
No, no.
A treballar, o què?
No ho sé.
No ho té clar, no ho té.
Encara és molt jove, encara és molt jove.
Jo és que ja vaig corrents,
ja he agafat la marató
i ja vaig directament cap a la meta.
Doncs Marta, ens acompanyes,
si has de dir alguna cosa
i no estàs d'acord amb l'Àngel,
ja saps, eh?
Sí, sí.
Tu el micròfon el tens obert?
Hi ha un altre dels espais
que jo crec que hi ha molta gent
que es pregunta d'on traieu les notícies.
Que la sintonia Àngel sona així.
Jo no sé si feu de detectius privats...
Bé, he de dir que és la sintonia de les xafarderies.
Jo no sé si feu de detectius privats pel programa,
si esteu allà amb l'orella posada darrere de la porta...
Però clar, que són coses que normalment
no s'acostumen a dir,
i menys per una ràdio.
Sí, sí, mira,
home, són les notícies que a vegades t'arriben
i no goses dir-les com a notícia ferma, a vegades.
Sí.
O hi ha gent que quan sap que això quan ho fas,
després venen més,
perquè hi ha gent allò, saps allò?
Què dius? Encara ho provoques?
I el tio t'ho diuen amb la idea que ho diguis.
i a vegades, moltes vegades, ens reprimim.
Sí o no?
Perquè, a veure, dins el món de la sardana
no deixa de ser un món petit i...
I tothom es coneix.
I després vols anar tranquil pel carrer.
És broma, és broma.
Home, hi ha alguna vegada que us heu mossegat de llengua o no?
I li dius, teníem una xafarderia d'aquelles
que dius, ai, m'hauria quedat més a gust de dir-la,
però m'he reprimit perquè no...
Per això és el que acabes de dir ara.
Sí, sí, hi ha coses que potser en un altre àmbit més general
t'ho diries perquè, vaja, com es fan molts programes
de xafarderies, però, a veure,
has d'entendre que dintre de tot
la gent que es mou en aquest món
són gent que treballa per amor a l'art
i no pots anar a fer sang
de segons quines coses...
Home, encara que segurament que moltes vegades
jo que dius, mira, ho faria, eh, ho faria...
A veure, de tema n'hi ha perquè tots som humans,
és obvio que tots, no?
Tenim les mateixes debilitats que tothom.
Un altre de les sords que tenim
és que gràcies també a vosaltres, a l'unders i seguit,
pertanyem al que es diu la sardana de l'any,
que hi ha molta gent que diu
això de la sardana de l'any, què és, Àngel?
Jo t'ho pregunto a tu directament.
És una mena de concurs, això ho tenim clar, no?
Cada any se n'estrenen moltíssimes sardanes,
massa, realment, crec jo,
perquè hi ha de tot,
ja des que estan molt bé fins que...
bé, hi ha de tots els graus.
El cas és que ja fa anys
es va tenir pensada
algú per mirar d'animar
i donar-les a conèixer,
doncs fer un concurs,
doncs això, replegar.
En aquella època, al principi,
es feien totes les que s'estrenaven
i en format d'eliminatòries
per a diferents emissores col·laboradores
de tot el país,
arribar a trobar-ne 10 finalistes
i en un festival amb cobles
i que ara el públic,
amb una població diferent cada any,
doncs decidir la que és la preferida.
A veure, això a vegades és polèmic i tal,
però en definitiva,
l'essència d'això és donar a conèixer,
a divulgar aquestes sardanes noves
que algunes a vegades
arriben a ser molt populars,
es graven en disc i tot això,
però a vegades hi ha moltes
que són de qualitat
i no tenen oportunitat.
L'essència és aquesta.
La veritat és que últimament
se n'estrenen més que mai
i, bueno,
se'n fa una selecció
i després a partir d'aquí
són els que participen.
Terrona Ràdio participa
des d'aquesta segona època,
de sardana l'any,
la primera no,
perquè encara no existia,
però ja fa uns quants anys
que aquí participa
i és de les que compten més participació
de vots de públic.
I com te les fan arribar?
Però, clar,
aquest és un altre.
Jo no sé si t'ho fan via mail,
has de moure't tu físicament
a algun lloc
per anar a buscar-les
i després poder posar-les aquí a la ràdio?
Ho fan totes les possibilitats,
però, a veure,
la veritat és que això
la gent ha anat canviant
els costums abans,
però de fa molts anys,
la gent enviava per correu,
però ara la veritat és que
ningú envia per correu tradicional.
nosaltres ho diem,
si ho vol enviar aquí,
però, en principi,
tothom ens envia primer,
bàsicament.
O bé el web de la Federació Sardanista,
que és qui ho organitza tot en conjunt,
qui ho coordina,
hi ha un web
i allí la gent vota directament
i s'ha de reconèixer,
que és el més còmode
per als oïdors.
I parlant de comoditats,
dic que aquest programa
és molt maco,
perquè quan l'escoltem
xalem moltíssim
i sobretot quan ens portes...
podríem dir que sardanes variades
i molts diferents.
Com ho fas,
això de la tria de les sardanes?
Perquè podem sentir un concert
d'aquells mega magnífic,
també podem sentir alguna gravació
d'aquella que sembla de...
posem la ràdio aquí...
o posem el micròfon aquí i gravem,
d'algun concert que també
heu estat allà en directe.
O sigui,
que t'has de moure,
o sigui,
no és allò de quedar-te a casa
a agafar quatre discos i prou?
Sí, sí.
Estàs a l'ambient,
diguem així, no?
Amb els discos que diguéssim,
per exemple,
tinguin a casa,
ompliria el programa sempre.
Bueno, ompliria els anys,
jo crec que el programa passa.
Però bé,
es tracta de buscar una miqueta
la novetat,
també hi ha moltes novetats en discos,
normalment algunes te les fan arribar,
hi ha gent que es promou,
que intenta divulgar
aquells enregistraments que realitzen,
ja siguin entitats que ho fan,
o discogràfiques,
o bé els cobles,
a vegades algunes cobles,
es promocionen,
però d'altres,
doncs bé,
un també es mou.
Clar, clar.
No sé,
per exemple,
a Esquadanya es fa un concert,
els portants d'anar a la Guitarragona,
els organitzadors l'enregistren,
procuren fer-ho el màxim que poden,
el màxim de qualitat que poden,
i sempre em fan arribar aquest enregistrament,
per exemple.
I després,
jo me'n recordo d'una sardana
que vas posar,
que era amb tres peces de la Shakira,
que ens vam quedar al·lucinats,
perquè, clar,
no m'ho esperava,
i més,
amb tocs de sardana,
bueno,
em tocava per una coble,
no?
Es pot ballar com a sardana.
I són les cançons de la Shakira,
i això,
com ho vas treure?
Vas anar al concert,
i mira,
casualment ho vas enregistrar,
o...?
Això es va interpretar,
ara fa poc,
crec que era el 15 d'abril,
que es fa uns quants anys
una festa cloanda
dels cursets
que es fan a les escoles,
oi,
de sardanes,
la Marta està dient,
eh?
La Marta hi era,
ella hi era.
Tu eres de la que cantava,
Marta,
també,
la de la Shakira?
Aquesta no,
quina la cantaves tu?
La de la Guaca-Guaca.
La de la Guaca-Guaca,
home,
que es coneix més.
Que allà es va procurar tocar coses,
es va mirar d'ensenyar als crios
diferents possibilitats de la coble,
des de sardanes antigues,
sardanes més modernes,
ballables,
que hi ha per coble
i en guany es va buscar
aquesta novetat
perquè era la primera vegada
que s'interpretava en públic
d'una sardana
que recollia músiques
de la Shakira.
Es tracta d'oferir
un cremalet,
no?,
els crios,
per enganxar-los més encara.
I engrascar-los,
perquè ara la gravació
no la tinc,
perquè mira,
seria un puntet
d'haver-la posat,
però és que de veritat,
jo crec que la gent
que ara mateix
s'estigués sentint,
jo crec que disfrutaria moltíssim.
És un auditori
que aixat a Tarragona,
que estava ple,
estava...
a rebentar.
els crios,
sí, sí,
va ser un punt allò.
Però aquest no és
el primer concert
que s'han registrat,
Àngela.
En aquests anys
han passat concerts,
han passat entrevistes,
perquè també el que feu
de tant en tant
és convidar
gent de les cobles,
gent de...
d'allà on
pertoca el món
de la sardana
a que vinguin,
aquí a l'emissora.
Podríem fer més,
però a veure,
a vegades
les limitacions són...
No, i a més,
moltes vegades
els horaris
són incompatibles,
depèn de com,
amb assajos,
amb sortides,
un dissabte al matí
és molt fàcil
que coincideixi,
no?,
amb agendes i...
Però vaja,
procurem que
sempre hi hagi
alguna cosa
i nosaltres
oberts sempre
a tothom,
que a vegades
són els mateixos
organitzadors,
alguna activitat
que se'ns ofereixen,
ah, sí, sí,
perfecte,
nosaltres cap aquí.
Perquè això d'estar
a la ràdio
enganxa més,
Àngel?
Jo que dic,
com saben
que estàs a la ràdio,
ja la gent
està més
per informar-te
o dir-te
o fins i tot dius,
així per favor,
deixeu-me tranquil,
home,
deixeu-me tranquil.
No,
no tant no.
No tant,
però bueno,
en tema,
en tema.
Però sí,
sí,
i jo no sé
si us passa
als altres
que feu programes,
però gent que diu,
ah,
et vaig sentir l'altre dia,
i això,
eh,
et fa sentir,
no sé com va
d'index d'audiència
i de deixar oficials,
però almenys
la percepció
de la gent,
això vol dir
que almenys...
Home,
però de trucades
i d'això,
abans es tenia bastant,
perquè ara
la sardana de l'any
podríem dir
que entra a través
de correu,
com ho has comentat,
i també a través
de l'internet,
però abans
hi havia moltíssimes trucades
i era tota la gent
esperant a veure
quan es feia
el puntet
de la sardana de l'any.
Clar,
hi havia setmanes
que més que altres,
perquè quan hi ha
un autor que és d'aquí,
que la gent el coneix,
encara tira més,
va haver-hi una setmana,
va haver-hi una setmana,
recordo,
no sé si eres tu,
aquell dia,
però va ser terrible,
un de trucades
i correus,
perquè era...
I també
hi va haver
el seu moment
de peticions,
que també convidàveu
a la gent
a que truquessin
i que demanessin
alguna sardana,
clar,
no es podia posar
en el mateix moment,
perquè és una miqueta
més complicat,
seria casualitat
que en aquell moment
la tinguessis.
Però normalment
d'una setmana a l'altra
teníeu força peticions.
Sí, sí,
va a temporades,
a vegades la gent
si sent una petició
s'engresca
i de la setmana
a la setmana
en tens algunes més.
No, però que sembla
que això de les peticions
no hagi de ser
per les sardanes.
M'entens la idea, no?
No, no.
Perquè moltes vegades
dius, mira,
la música de pop,
música de rock
sembla més habitual
o, entre cometes,
més normal
i que la música
de les sardanes
que dius,
ostres,
però sí que engresca, eh?
Això de demanar.
També m'he trobat
amb gent que,
això que saben
que fa el programa,
ei,
em podries posar
tal sardana,
em troben amb una ballada
o una aquí pel carrer,
això m'he trobat també.
I t'has trobat
algun repte
que encara no has pogut fer,
Àngel?
Ja sé que són
molts anys de programes,
molts anys treballant,
no?
O fins i tot
d'alguna cançó,
alguna peça,
alguna composició
que diguis,
ostres,
aquesta me l'han demanat,
he mogut cel i terra
i encara és hora
que tens aquella espineta clavada
que dius,
aquesta l'he de trobar.
Encara que li he de demanar
jo a la cobla
tal que me la interpreti.
Alguna hi ha,
doncs,
que no és tan registrada
i clar,
aquesta sí,
és impossible.
És impossible.
Almenys que,
ara,
cada vegada,
hi ha més possibilitats
però clar,
internet...
Ara t'anava a comentar el teu,
eh?
Hi ha molta gent
que va penjant,
que s'ha de dir que...
Sempre hi ha hagut gent
que s'ha de dir que a gravar,
ja es fan els seus propis arxius,
però clar,
que si no el tens allí a mà,
aquest individu,
doncs no saps
si ho té algú gravat així
en plan casolà,
no?
Però n'hi ha molts
que ara,
clar,
ho pengen a internet,
a YouTube,
hi ha una immensitat,
sí,
i per aquest camí
en pots trobar més ara.
Home,
nosaltres fem un crit de guerra,
si vols,
que si algú té
algunes sardanes
o algunes concerts
que creu
que no són d'ús públic,
podríem dir així,
perquè en aquell moment
ho pensava així
i ara ho vol penjar a internet
que ho faci
i que vagi posant noms
i que sigui fàcil
de localitzar,
per això,
i tot pel programa,
no?
Sí, sí.
Perquè de discos,
hem parlat de CD's,
perquè de discos en vinil,
quants pots arribar a tenir
a casa, Àngel?
Ai,
no sé on m'ho.
Aquella maleta
que em deies tu viatgera,
que anava cap amunt
i cap avall des del 87
i fins ara,
segurament que s'ha anat
recopilant.
I alguna vegada allò que dius,
mira,
hem passat per aquí davant,
oi, aquest disc,
d'aquella sardana de l'any
que no se sap mai.
N'hi ha, n'hi ha molts.
I el que passa
és que m'ho he pres
com a col·leccionista.
aixecar col·leccions de segells,
jo em dedico a col·leccionar discos
i en tinc bastants.
Ara no en sabria dir quants,
perquè allò que veiem de les dades,
en aquest sentit,
no.
No has de sortir encara de casa
per entrar als discos.
No, però d'ahera.
A veure com els vaig col·locant,
ara ja arriba una lleixa
que ja s'acaba.
A veure,
ara els que vagin arribant
a partir d'ara,
jo no se'n te'ls posaré.
Això sí que m'hi trobo.
i tant, tant.
Marta,
tu,
tot això ho dones a fer
de que és veritat, no?
Sí, sí.
Ja no hi caben més
a casa de discos.
Home,
potser algun raconet, però...
Mira que la Marta
t'accedeix
un troset de la seva habitació,
eh, Àngel?
Ui.
O sigui que encara...
Ui,
però no ho sé, no ho sé,
s'ho ha repensat,
s'ho ha repensat.
Marta,
ara d'aquí a poquet,
bueno,
a poquet queden dos mesos,
més o menys,
ja s'acabarà el col·le,
ja podrem tenir més o menys fixa
de nou a l'espai
de l'undació seguit?
Sí.
Amb el teu raconet de Marta?
Sí, sí.
Sí, sí.
Sí, jo m'hi apunto.
Home,
és que ara,
amb les vacances d'estiu,
Àngel,
tindrem una mica més de feina,
no?
Perquè és quan vénen més ballades,
quan vénen més concerts,
festes majors...
Una altra de les coses
que aquí,
des d'aquí,
hem de donar les gràcies
a l'Òngel
i a tot el seu equip,
és que jo crec que no heu parat mai.
Dates puntuals,
Nadal,
Sant Jordi,
coses així,
i encara Sant Jordi...
Sí,
en Guany,
en Guany,
heu quedat, eh?
En Guany estava aquí.
Però normalment,
no heu parat mai.
Saps quina vegada
no vam poder fer el programa?
Quin?
Tot i que el teníem preparat
i vaig passar per davant de la misura,
però no vaig poder...
El dia de la famosa nevada.
Què dius!
Sí,
perquè no vaig poder arribar a la misura,
senzillament.
O sigui,
la nevada va ser...
No podia arribar.
Sí, sí.
Ostres.
i em sembla que hi havia el Joan Maria,
que t'estava esperant,
i no sé si tenia mòbil en aquella època,
si vaig aconseguir,
parlava,
no,
això no me'n recordo,
però va ser l'únic dia,
allò que dius,
no s'ha pogut fer.
Jo dic,
perquè normalment tots,
no?
Jo diria que sí.
I fins i tot alguna vegada
hem de dir que l'Àngel,
quan no pot venir físicament,
deixa els deures fets,
no, no,
deixes els deures fets,
els altres companys s'ocupen tot,
però normalment
sempre estàs aquí darrere,
Àngel,
sempre ho coordines tot.
És que quan no es compromet
amb una cosa...
És que no sé com ho fas,
de veritat.
Però clar,
ell té les seves obligacions,
a part de fer aquest programa,
que també requereix el seu temps,
de preparació,
de fer,
de mirar
i que tot surti bé,
no?
I que a més a més s'agradi,
que és un dels punts importants
que té el programa.
És que aquí està la cosa,
és la cosa que la fas per gust.
Si tu passes bé fent-ho,
doncs ja està,
no té cap més secret.
Doncs t'escoltem el dissabte.
Recorda'ns l'horari,
sisplau.
A les 12.
A les 12.
Quina poso de sintonia?
Perquè hi ha moltes
i posem una així...
La de l'agenda,
aquella dels punts, punts.
O i la de...
Quina t'agrada a tu?
O la de la reliquia?
La reliquia.
Ha agradat molt a la gent aquesta.
Home, home,
és que a més a més
és aquell llast de...
Que té solera, eh?
Aquesta cançó.
Avui la sentirem gairebé sencera.
Mira, la turo,
l'acomiadem
i avui podrem sentir-la sencera.
Àngels,
doncs el que et deia,
recorda'ns una altra vegada
quin horari teníem...
Doncs els cada dia de sabte,
a les 12 al migdia
i allò estem enllaunadets,
diguem-ho així,
enregistrats els diumenges,
a les 10 del matí.
Molt bé.
Doncs records a tota la família
de l'Undos i seguit.
Marta,
moltíssimes gràcies.
De res.
T'escoltem d'aquí a pocs mesos,
espero,
i fins la propera.
Gràcies.
De res.
Doncs el que us dèiem,
Àngels,
sentim, no?,
la sintonia de la reliquia.
Molt bé.
Gràcies.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
25 anys de ràdio.
Ah, ja ho tinc aclarit, eh?
Sí, sí, sí.
Quan sentíem l'entrevista amb l'Hidac Bertran, comentàvem al Joa Maria, dic, avui què faràs, Joa Maria?
Perquè he fet la presentació del programa, però no he deixat-la si anaves a l'any 91-92 o et quedaves al 90 una miqueta més.
Ja sé que divendres vas dir que t'acomiadaves?
Ai, divendres, quina mania! Dijaus!
Doncs sí, sí, sí, aclarit queda 1991, 25 anys de ràdio, 25 anys de música amb Joa Maria Bertran.
Molt bona tarda, aquesta setmana ens estem a l'any 1991 en el nostre repàs en aquests 25 anys de ràdio, 25 anys de música.
I sens dubte que coneixereu aquest grup, el grup Rockset, que l'any 1991 ens portava a aquest èxit, anomenat Joy Ride.
Rai!
Rai!
Rai!
Rai!
Rai!
Rai!
Rai!
Rai!
Rai!
Rai!
Rai!
Rai!
Rai!
Rai!
Rai!
Rai!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de sort, no sempre trobaràs el mar d'arrere el por.
Hi ha julietes busquen Romeos,
hi ha princeses que busquen dolor.
Si tens el cor solitari,
cada dia en algun lloc puja el tren de mitja nit.
Si ets un àntic i estàs espantat,
si vius dels núvols i estàs deprimit,
si la boira ja t'ha acompanyat,
cada dia en algun lloc puja el tren de mitja nit.
Si ets llunàtic i estàs espantat,
si ets llunàtic i estàs espantat,
si veus dels núvols i estàs deprimit,
si la boira ja t'ha acompanyat,
cada dia en algun lloc puja el tren de mitja nit.
Si ets llunàtic i estàs espantat,
si la boira ja t'ha acompanyat,
cada dia en algun lloc puja el tren de mitja nit.
i estàs llunàtic i estàs espantat,
si la boira ja t'ha acompanyat,
si veus dels núvols i estàs deprimit,
cada dia en algun lloc puja el tren de mitja nit.
t'ha acompanyat,
si veus dels núvols i estàs deprimit,
cada dia en algun lloc puja el tren de mitja nit.
El tren de mitja nit.
Nosaltres ja hi hem pujat i no una no,
diverses vegades al llarg de la nostra vida
aquí a Tarragona Ràdio
i dins d'aquests 25 anys de ràdio,
25 anys de música.
Déu-n'hi-do les vegades que hem utilitzat aquest tren,
que ens el portava el grup Saud
des del seu llarga durada,
el més gran dels pecadors.
de fer un salt ara no en el temps,
perquè ens quedem encara en l'any 1991,
però sí en l'estil de música.
Anem a escoltar A Danza Invisible,
que l'any 1991 ens explicava 10 razones per a vivir.
Razones tengo por lo menos diez
que cada día me invitan a vivir.
La primera es estar vivo
¿Acaso puede haber mejor motivo?
El deseo de vivir, quien lo busca no encuentra,
duerme conmigo esta noche, mañana despierta.
El deseo de vivir, quien lo busca no encuentra,
duerme conmigo esta noche, mañana despierta.
La luz del sol que me hace despertar, la cibieza del agua que me baña.
Abri la ventana y veré el mar del sur de España.
El deseo de vivir, quien lo busca no encuentra, duerme conmigo esta noche, mañana despierta.
El deseo de vivir, quien lo busca no encuentra, duerme conmigo esta noche, mañana despierta.
La quinta es un buen vino, la sexta es una flor, la sexta es una flor, la séptima un beso tuyo.
La octava aún algo mejor, la novena es el futuro, la décima una canción.
La octava aún lo busca no encuentra, de la noche, mañana despierta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!