La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
La nau Espai Europa
Mira, estem aquí a tope
Per cert, tenim companyia aquesta setmana
Per aquí dalt
Sí, sí, perquè aquesta setmana
El transbordador espaial Endeavor
Es van airar per últim cop
Cap a l'estació espaial internacional
Va ser aquest dilluns
Es veu que la penúltima missió
D'aquesta generació de transbordadors
Especials va començar
Amb el Columbia, no?
I acabarà amb l'Atlantis
De fet, mira, vaig coincidir a l'Acadèmia, ara que ho dius
Amb un dels astronautes que hi va
La setmana passada, a més, vaig parlar amb ell
Em va dir que la missió
Que es veu que tenim com a objectiu
Instalar un aparell
Un aparell on va dir exactament què
Un aparell per ajudar a aclarir l'origen
I la creació de l'univers, imagina't
Del Big Bang?
No ho sé
Li preguntem a la Carina, eh?
Es va, preguntem-li
Carina, què sabem dels companys de l'Endevoir?
Durant els 16 dies que durarà la missió
Els 6 astronautes tenen previst fer sortides
Que seran les últimes passejades especials
L'Andrea Bou haurà completat 25 missions
Durant els gairebé 300 dies que haurà estat en òrbita
Doncs sí, sí, és això, es veu, eh?
Això està molt bé, eh?
Està molt bé
Però, en veritat, quina mena de ferralla porten a bord?
Has dit ferralla?
Ferralla
Però, pregunte'm-li la...
A la Carina
No entenc la pregunta
Especifiqueu què vol dir ferralla?
Perdona, eh?
Carina, volia dir 15 aparells, Miquel, suposo
Tecnològics, no, Miquel?
Vols dir això?
Porten fins al Estat Espaiall Internacional?
En concret, porten fins l'estació un espectròmetre magnètic alfa, AMS02
És un buscador de matèria que forma part d'un experiment científic en el que participa Espanya junt amb altres 16 països
Tens més dades, Carina, eh?
El Ciamat ha creat un dels detectors d'aquest instrument denominat Rinkimagine Karakov
que portarà part de la informació fonamental, com ara velocitat i càrrec elèctrica de les partícules còsmiques
que s'esperen aquesta missió
Per això, el detector inclou un radiador dual, un reflector cònic, una matriu de 680 fotomultiplicadors i tota l'electrònica d'adquisició de dades
Ja ho veus, no, Miquel? I tot plegat perquè després la nau es comparteixi en una peça de museu
Això diuen, si és que es veu que quan acaba la seva última missió, l'Endebor serà traslladat a un museu a Califòrnia, on s'exposarà
A veure si també acabarem nosaltres i la Karinae en un museu
Per la part que em toca, us asseguro que la tecnologia amb la que estic feta i especialment el meu processador quàntic sobreviuran els vostres fills
Així que ja cal que us porteu bé, si no voleu una revolució tecnològica a bord de la nau
Se'ns està revolucionant la Karinae, eh? Jo crec que li hem tocat la fibra sensible amb això del museu
M' sembla que sí, eh? Posem-li proporció a tope perquè així...
Vinga, començem el viatge
Ens enlairem
Atenció, hem superat la velocitat del xò maig
1, anem a 1.235 km per hora
A l'Europa dels 27 hi ha entre 95.000 i 103.000 municipis i entitats regionals
Segons les fonts són, de fet, l'òrgan més proper a les persones i el més estès de la geografia planetària
Cal recordar que l'administració local és la base territorial on s'executen les polítiques comunitàries
i el 80% de les lleis aprovades pels estats membres són transposicions d'aquestes
També són alhora responsables de l'aplicació de dos terços de la legislació europea
Avui us volem parlar del Comitè de les Regions, un òrgan europeu que vetlla pels interessos locals
De fet, amb la seva assemblea de 344 representants, el Comitè de les Regions garanteix a Brussel·les
La representació dels interessos dels pobles i regions, com dèiem, els interessos locals
I és que aquest comitè ha de ser consultat abans que es prenguin decisions de la Unió Europea
sobre assumptes que concerneixen el govern local i regional
tals com la política regional, el medi ambient, l'educació o el transport
El nombre de membres de cada estat reflecteix el tamany també de la seva població
Alemanya, França, Itàlia i Regne Unit, 24 membres cadascuna
Polònia i Espanya, 21 membres
Romania, 15 membres
Bèlgica, Bulgària, República Txeca, Grècia, Hungria, Països Baixos, Àustria, Portugal i Suècia, 12 membres
Dinamarca, Irlanda, Lituània, Eslovàquia i Finlàndia, 9 membres
Estònia, Letònia i Eslovènia, 7 integrants
Xipre i Luxemburg, 6 representants
I Malta, finalment, els 5 que falten pels 344
Els membres del comitè són càrrecs municipals o regionals electes
Sovint presidents regionals o alcaldes de grans ciutats
Són nomenats pels governs de la Unió Europea però treballen amb total independència política
El Consell de la Unió Europea els nomena per 4 anys i poden ser reelegits
També han de tenir un mandat de les autoritats a les quals representen
o han de ser políticament responsables davant d'elles
El comitè de les regions designa un president entre els seus membres per un període de 4 anys
Això però va canviar amb el Tractat de Lisboa que amplia el mandat passant de 4 anys a 5
En l'actualitat va més enllà de les fronteres de la Unió Europea
amb 53 organitzacions municipalistes i regionalistes associades
situades en 39 països dels continents i amb capacitat per a representar a més de 100.000 municipis i regions
Els municipis per tant són molt importants i tenen el seu pes en el si de la Unió Europea
L'actual context de crisi però i els rescats en diferents països els han posat en entredit
És important recordar que fa una mica més d'un any en el marc del Pla Europeu de Salvament de l'Economia de Grècia
El Parlament grec va decidir per llei eliminar la majoria de municipis del país
De manera que va passar de tenir-ne 1.034 a tenir-ne només 355
Segons els càlculs del govern d'Atenes la decisió suposava un estalvi de 1.100 milions d'euros anuals
Aquesta mesura draconiana va comportar la separació de tots els municipis de menys de 10.000 habitants
o la unió d'entitats més petites fins a arribar a aquesta xifra mínima
L'any 1970 Dinamarca ja va aprovar una dràstica reducció
i va passar de 1.098 a només 275 localitats
L'any 2007 va aplicar una segona retallada i només en van sobreviure 98
També a Suècia es van retallar municipis
L'any 1930 n'hi havia 2.532
A partir dels anys 50 diverses reformes van fer caure la xifra
fins als 290 municipis actuals
Per llei no hi pot haver municipis de menys de 5.000 habitants
Finlàndia des del 2007 impulsa les fusions voluntàries
En 4 anys s'han afavorit una trentena de fusions que han afectat uns 90 municipis
En total s'ha passat de 404 a 342 municipis
L'estat espanyol hi ha 8.116 municipis
i de moment ningú alça la veu per eliminar-ne cap
La qüestió està en aparar fora de l'agenda del debat polític
Actualment Catalunya té 947 municipis
dels quals 334 tenen menys de 500 habitants
Aquí tampoc s'ha obert aquest debat polític
tot i que cal recordar que l'informe Roca
elaborat l'any 2000 preveia la fusió dels municipis
de menys de 250 habitants
Ja hem vist la importància del municipalisme a nivell europeu
i algun dels seus pros i contres
Ara volem fixar el punt de mira en les eleccions d'aquest proper diumenge
on escollirem els representants dels nostres ents locals
68.462 regidors seran triats en el pròxim 22 de maig
en les eleccions locals a les quals estan cridats a votar
més de 34 milions d'electors a l'estat espanyol
En aquesta convocatòria el nombre de regidors creixen 2.300 en relació amb 2007
com també ho fa encara que en mala mesura
el nombre d'alcaldes, diputats, provincials i consellers de Cabildos Insulars
Dels 34.681.888 electors cridats a votar
n'hi haurà 473.748 que són estrangers però que resideixen a Espanya
Una dada que crida l'atenció és la dels 817.650 votants de 18 a 19 anys
persones que podran exercir per primera vegada el seu dret a vot en aquests comissis
En aquest tram de nous votants el nombre de barons és superior al de dones
al voltant de 20.000 més
El pròxim dia 22 a més de les corporacions locals dels 8.116 municipis
es triaran els parlaments autonòmics de 13 comunitats
i les assemblees de Ceuta i Melilla
així com els consellers insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa
Diverses entitats locals menors, la representació a diversos consells de Navarra
i el Consell General de la Vall d'Aran
Espai Europa
Estem en òrbita i ens hi mantindrem a una velocitat de creuer de 60 km per segon
Escolta Miquel, m'ha semblat veure l'estela de l'Endower
Doncs ja podria ser perquè deu estar per aquí
Per cert, ara que em deies de veure
fa dies que no em parles de la teva comandanta de l'Enterplanes
Doncs mira
Fa dies que no la veus?
Doncs sí, ara que ho dius
Fa dies que no...
Alguna cosa passada
No, no, mira, el que podem fer és un dia convidar-la a vora
Sí, és veritat, és veritat
Fins i tot jo la convidaria a pilotar la nostra nau
Jo això ja no sé si a la Carinelli semblaria tan bé
M'acaba d'arribar un teletip de l'Agència Especial Europea
De Codifico
Imatges capturades per la missió Mars Express i divulgades per la ESA
Mostren un sistema d'esquerdes en l'escorça del planeta vermell
Marc, conegut com fosses d'anili, que arriba fins als 500 metres de profunditat
Ho podem visualitzar en pantalla digital, Carinae, sisplau
Mira, a veure, Miquel, es diu que es tracta d'un sistema de fosses tectòniques
Llegeixo, eh?
Situat al nord-est de la regió bucànica de Sirtis-Maior
A l'extrem nord-est posa de la gran conca d'impacte d'Isidis
Això mateix, però espera, espera
Carinae, sisplau, defineix fossa tectònica
La força tectònica és una gran depressió limitada banda i banda
Per dues fatlles o fractures en el terreny
Que va col·lapsar quan les forces tectòniques van separar els seus extrems
El sistema d'anili conté un gran nombre de fatlles
Disposades de forma concèntrica entorn de les vores de la conca d'impacte
Després de la formació del cràter d'Isidis
Aquest es va inundar de l'aba basàltica
El que va provocar el seu enfonsament
Això ho havia deixat jo, Miquel, al butlletí espeial de l'agència, et sona?
Sí, sembla que l'escorça marciana es va esquerdar sota el pes de la conca inundada
Dona lloc al sistema de falles
I mira, si t'hi fixes, aquí es veuen aquestes imatges que ens està mostrant la Carinae
Sí, però mira, el més interessant és que això, això vol dir, no ho sé
Jo interpreto que l'atmosfera marciana, a dir mar
I això potser demostraria l'enriquiment de matar sobre aquesta zona
Sugereix que encara existeixen processos geològics, o sigui, fins i tot biològics
Actius a la regió, és a dir, vida
No, no, si és que encara ens hi trobarem vida marciana en alguns dels nostres vols per l'espai
Us recordo que, actualment, l'origen d'aquest meta continua sent un misteri
I la seva anàlisi és una de les prioritats en l'estudi de Mart
De fet, l'Agència Especial Europea per qui treballeu, us ho recordo, té programada una missió conjunta amb la NASA el 2016 per estudiar aquest fenomen
És tan intel·ligent la Carina, eh? Jo, en veritat, eh? Estic impressionadíssim
Què faríem sense ella, eh?
Ai, doncs de moment no volar, ni estar aquí dalt
Escolta, per cert, ens hi podíem apuntar per aquesta expedició, no?
A la NASA?
El 2016?
Sí, podríem anar-hi
Ja serem grans el 2016, d'aquí 5 anys
Sí, sí
Doncs si ens podem prejubilar
Atenció, acabo de teletransportar el vostre convidat a l'interior de la nau
Us espera a la sala VIP
Avui em toca a mi, no? Com andant?
Doncs sí, mira, avui Miquel ens visita, crec que ja està aquí, eh?
Sí, sí, ja està, ja està
Doncs ens visita l'Alfons González, és professor de Dret Comunitari de la Universitat Rovira i Virgili
I és un home que en sap molt, però que molt, sobre Europa
Doncs vinga, vaig a parlar amb ell, fins ara
Fins ara
Doncs acabo d'entrar a la sala VIP de la nau Espai Europa
Ja m'acompanya el convidat Alfons González
És professor de Dret de la Unió Europea a la Universitat Rovira i Virgili
Alfons, benvingut a la nau
Hola, molt bona tarda
Havies estat mai algun transbordador espacial?
Doncs no, no, és el meu priatge d'aquest tipus
Suposo que no hauràs portat les biodramines o sí?
Doncs no, no l'has portat, però potser sí que l'has d'haver portat
No, en principi la nau no mareja massa
Si no la fem enfadar, no mareja massa
Ens portarem bé
Ens portarem bé
Alfons, comentàvem ara el reportatge que acabem d'escoltar aquí a la nau
Una mica, doncs, aquesta Europa dels 27
I comptabilitzàvem, doncs, fins a 103.000 municipis i entitats regionals
Com incideix la Unió Europea?
Quin és el canvi que fa la Unió Europea en tot aquest entrellat de municipis?
Home, la Unió Europea és una organització que el que intenta essencialment
És intentar desenvolupar els municipis, però des del punt de vista del benestar dels ciutadans
I, per tant, des d'aquesta perspectiva, la Unió Europea, per exemple, a través de diversos fons d'ajut
El que fa és incentivar projectes d'infraestructures i d'innovació en els diversos municipis
Per exemple, si agafem exemples ja de la vida quotidiana
I analitzem els ajuts que ha rebut els municipis de la província de Tarragona en els darrers anys
Podem veure que municipis com, per exemple, el de Tarragona
Van gaudir d'una ajuda en un projecte que es diu Innovant per als Ciutadans
Que va suposar 200.000 euros de la Unió Europea per Tarragona
O, per exemple, el municipi de la província de Tarragona
Que més ajuts s'ha rebut de la Unió Europea dins del fons FEDER
Ha estat el municipi de Reus
Que per una operació que ells anomenaven bioempreses
Que és l'establació d'empreses en aquest àmbit
Va rebre de la Unió Europea 600.000 euros en aquest àmbit
Però no només els municipis grans
També tenim municipis molt, molt petitets
Que han rebut ajuts d'aquest tipus
I consells comarcals, també
És a dir, que tothom pot rebre ajuts
Si compleixen els requisits que preveu la Unió Europea
A banda d'aquests ajuts, suposo que
La Unió Europea ha fet també que els municipis
Es vagin transformant o es vagin unificant
En certa manera, no?
Efectivament, mira, la Unió Europea elabora normes
Que regulen la situació tant dels ciutadans com de les empreses
I moltes d'aquestes normes també incideixen en el que és l'activitat quotidiana d'un ajuntament
Per exemple, hi ha una directiva, que és la directiva de serveis
Que el que intenta és facilitar que s'implantin activitats econòmiques
Arreu del territori de la Unió Europea
Això implica aquesta normativa, per exemple
Que un prestador de serveis
Una empresa, un comerç
Ja no ha de demanar per moltes de les seves activitats
Permisos per poder operar
Sinó que simplement el que ha de fer és comunicar
A l'administració
Que ella considera que ja compleix amb els requisits
I automàticament pot començar a operar
A actuar, a desenvolupar activitat econòmica
Això implica una transformació
En el funcionament de molts ajuntaments
Que estan obligats a canviar
Totes les seves ordenances municipals
On diuen que la gent ha de demanar un permís
Una autorització
I han d'esperar mesos, moltes vegades
A aconseguir aquesta autorització
El que també succeeix
I s'ha de dir
És que aquesta normativa és aplicable a Espanya
Des de l'any 2009
I encara hi ha molts municipis
Que no l'estan aplicant correctament
I per què no l'apliquen correctament?
Doncs perquè suposa una transformació
Molt a fons de la seva manera d'actuar
És a dir, en els ajuntaments tenim molta gent
Que estan darrere del taulell
I el que fa és analitzar documentació
Que li arriba
Per veure si compleixen els requisits
I donar el permís
I en canvi hi ha molt poca gent
Que està especialitzada
En anar a inspeccionar
Els establiments comercials
O les empreses
Per veure si compleixen els requisits
Que és el que estableix
La normativa comunitària
I llavors passa perquè Europa
Controli més
O faci més efectiva
El compliment d'aquesta normativa?
Qui hauria d'actuar aquí?
Qui s'ha de posar les piles?
Aquí el que s'han de posar les piles
De fet són els municipis
En primer lloc l'Ajuntament
Efectivament
I si no ho fa
Aquí la via que tenim els ciutadans
I les empreses
És denunciar
Davant de la Unió Europea
Aquest incompliment
Per part dels municipis
I per tant
Des d'aquesta perspectiva
També nosaltres
Hem d'esforçar-nos
I exigir
El compliment dels nostres drets
M'imagino que és també important
I fa incidència
En un tema
Que comentàvem també nosaltres
Ara
Al reportatge
Que és el tema
De la reducció de municipis
Hi ha molts estats membres
Que estan reduint
El nombre de municipis
Per què a Espanya
Encara no
No s'ha arribat
A aquesta reducció?
A Espanya
Li costa molt
Posar-se les piles
De fet
Ningú en parla
No se'n parla
I si comparem
La situació d'Espanya
Amb la resta d'estats europeus
Ens adonarem
Que Espanya
És dels països
De la Unió Europea
Que tenen més municipis
I això
Suposo
Un cost brutal
Pel que són
Els pressupostos públics
Pel que són
Els diners dels ciutadans
Perquè això implica
Multiplicar
I duplicar
Moltes vegades
El que són
Les estructures
Necessàries
Per poder oferir
Els serveis públics
De fet
Una bona via
És a dir
Aquí hi ha dues possibilitats
O bé reduïm
El nombre de municipis
I el que fem
És fusionar municipis
O dos
Creem grans àrees
Metropolitanes
Que gestionin
De manera conjunta
Determinats serveis bàsics
Com poden ser
Per exemple
Els transports
És molt més
Econòmic
I per tant
Es va molt bé
Per la nostra butxaca
Com a contribuïns
Mantenir
Només una única
Empresa
De transports públic
Que gestioni
Els transports
De diverses poblacions
Que no
Tantes empreses
De transport públic
Com municipis
N'hi ha
Donaven l'exemple
Ara
Durant la campanya electoral
De les dificultats
Que tenen
Per exemple
Els ciutadans
De Tarragona
Per poder
Arribar
Amb transport públic
A l'aeroport
Que hi ha
A mig camí
Entre Reus
I Tarragona
Perquè resulta
Que com que no està
Al termini municipal
De Tarragona
L'empresa municipal
De transport de Tarragona
No pot operar
Amb aquesta ruta
A nivell
En canvi
Si tinguéssim
Una entitat
Metropolitana
De transport
Que gestionés
Totes les rutes
Entre diversos municipis
Això seria
Al final
Beneficios
Pels ciutadans
Podria ajudar
Aquesta reducció
De municipis
O aquesta creació
D'entitats
Metropolitanes
A portar millor
Aquest context de crisi
I a evitar
Aquests rescats
Que estem patint
Com ara
Per exemple
El que passava
Amb Grècia
Amb Portugal
Sense cap mena
De dubte
I això
És importantíssim
El que passa
És que els polítics
No es posen
Moltes vegades
Les piles
I prima
El localisme
A vegades
Una mica infantil
La meva ciutat
És millor
La meva ciutat
Ha de ser
La més important
Del món
I no prima
La col·laboració
Entre municipis
I aquesta col·laboració
Entre municipis
Sense cap mena
De dubte
Suposaria
Una reducció
Molt gran
Dels costos
Que han d'afrontar
Els municipis
Per oferir
Els serveis públics
Que han d'oferir
Com l'aigua
El transport
Etc
947 municipis
A Catalunya
Al fons
Dels quals
334
Tenen menys de 500
Habitants
Són xifres significatives
I aquí
A nivell més de Catalunya
Tampoc se'n parla
No
No se'n parla
Tenim l'informe Roca
De l'any 2000
Que preveia
Aquesta fusió
De municipis
De menys de 250
50 habitants
Però què passa amb tot això?
Que no s'atreveixen
Els polítics no s'atreveixen
I haurien de ser més valents
És a dir
Haurien de pensar
Que gestionar
De manera conjunta
Diversos nuclis
De municipis
Amb un únic ajuntament
És més beneficiós
Pel conjunt
De la societat
I pels habitants
D'aquests municipis
D'aquests municipis
Però no s'atreveixen
És a dir
Prima el localisme
Prima aquesta cosa
Dels petits regnes
De taifes
I creia que això és així
Hauria de ser així
De fet la Unió Europea
Quan dona ajuts
Moltes vegades
En diversos àmbits
En diverses polítiques
El que fa
És intentar donar ajuts
Només a aquells municipis
Que són capaços
D'associar-se entre ells
O
En tot cas
D'associar-se
Amb associacions
I amb empreses privades
Per conjuntament
Gestionar algun tipus
De serveis
O algun tipus
D'activitat
Solem concloure
Amb un petit qüestionari
Unes preguntes curtes
Quan comences
A interessar-te tu
Per a Europa
Doncs jo crec
Que em començo
A interessar per a Europa
De manera ferma
Quan vaig anar
Estudiant Erasmus
A Bolònia
I allà vaig tenir
L'oportunitat
Una de conèixer
Altres estudiants europeus
I dos
D'estudiar les assignatures
De dret
En aquest moment
Comunitari europeu
Que al final
Ha estat la matèria
En la que m'he especialitzat
Explica'ns un objectiu
O una directiva europea
Que t'agradi
Que ens afecta a tots
Jo crec que per exemple
Les directives relacionades
Amb la participació
Dels ciutadans
En els processos
D'adopcions mediambientals
La participació
I també
Les garanties
Que tenen els ciutadans
Per fer complir
Aquesta normativa
I alguna cosa
Que ha de millorar
Què queda per fer?
Jo crec que queda
Molt per fer
Dins de la Unió Europea
Entre altres coses
Que els líders
Que tenim
A la Unió Europea
Que són les internacionals
Doncs es posin més les piles
I pensin més en clau europea
I no en clau nacional
Alfonso González
Professor de dret
De la Unió Europea
De la Universitat Rovira
I Virgili
T'has marejat el viatge?
No
Ho he portat molt bé
No, ho has portat bé
Doncs moltíssimes gràcies
Per pujar a la nova Espai Europa
Ara
Doncs et pots quedar aquí
A la sala VIP
Segur que tindràs
Alguna cosa per picar
I doncs continues el viatge
Amb nosaltres, no?
Sí, efectivament
Aquí em quedo
Doncs gràcies
Moltes gràcies
Atenció
Els sistemes informatius
Estan rebent notícies actualitzades
Provinents del continent europeu
Procedeixo a descodificar-les
A través dels altaveus
Grècia podria haver de reestructurar
El seu deute
Així ho ha admès
El responsable de l'Eurogrup
Jean-Claude Juncker
En el marc d'una reunió de ministres de Finances de la Unió Europea
Juncker ha dit que existeix una necessitat
D'avançar de fer cap a una reestructuració suau del deute gret
El president de l'Eurogrup ha explicat que a canvi
Grècia ha de recaptar 50.000 milions d'euros
En privatitzacions d'actius estatals
I ha d'utilitzar-los per pagar el seu deute
Que representen el 150% del producte interior brut
Durant les últimes setmanes
Les altes autoritats europees
Havien descartat una reestructuració del deute
Preocupades per l'impacte que podria tenir sobre el sistema financer
I el banc central europeu
Segons Juncker, dilluns el ministre grec de Finances
George Papaconstantino
Es va comprometre davant els seus homòlegs de l'Eurogrup
A anunciar mesures adicionals d'ajustaments
Que li permetrien respectar els límits de dèficit del 2011
Entre les que es troba l'acceleració del pla de privatitzacions
El viceprimer ministre de Finances d'Alemanya
George Amusen ha explicat que la situació de les finances gregues
És tan dolenta que l'equip d'experts de la Unió Europea
El Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu
Que es troben de fet a Atenes
Hauran d'allargar la seva missió una setmana més
Per tal d'avançar en aquesta resolució dels problemes
En la pròxima reunió que tindrà lloc el 20 de juny
I un cop es coneguin els resultats de la comissió
Que avalua el grau de compliment dels ajustaments
I les necessitats de finançaments gregues
L'Eurogrup adoptarà noves decisions sobre Grècia
I d'altra banda, els ministres d'Economia de la Unió Europea
Han aprovat aquest dilluns un rescat de 78.000 milions d'euros
Perquè Portugal pugui fer front a la seva crisi de deute
I l'Unió Europea salvaguardi la seva estabilitat
Portugal es converteix així en la tercera economia d'Europa
A ser rescatada després de Grècia
A qui fa un any se li va concedir 110.000 milions
I a Irlanda, rescatada a la tardor amb 85.000 milions d'euros
A més de dur a Derma un estricte pla d'ajustament
Que li permeti rebaixar el dèficit al 3%
Les autoritats portugueses es comprometen
A animar els inversors privats
A participar al rescat de manera voluntària
Una imposició de Finlàndia
El soci que més s'ha resistit a donar llum verda al rescat
El preu que cobrarà la Unió Europea durant els 3 anys de rescat a l'economia portuguesa
No s'ha fet públic encara
Però el comissari europeu d'Afers Econòmics, Oli Ren
Ja ha anunciat, la setmana passada
Va anunciar, de fet, que estaria entre el 5,5 i el 6%
Un interès superior al grec, però inferior a l'irlandès
Que pressiona perquè es rebaixi el preu del seu rescat
El pla justament portugués inclourà congelar el sou dels funcionaris fins l'any 2013
Reduir les pensions més altes i l'atur
Retallar en sanitat i educació
I privatitzar les empreses d'energia i l'aerolínia del país
TAP
Un pla ambiciosa, però creïble, segons els 27
Els titulars europeus d'economia també han discutit
Com us dèiem a l'inici, un segon pla de rescata per Grècia
Que no tindrà prou amb els 110.000 milions d'euros
Que Brussel·les ja li ha concedit per assolir els objectius comunitaris
De reducció de dèficit i necessitarà un nou paquet d'ajuda
Que podria es rondar als 60.000 milions d'euros
I també la rebaixa del tipus d'interès que paga Dublín
Un 5,8% al més alt dels països rescatats fins ara
Les converses sobre els tres rescats europeus
Però s'han fet sense el director del Fons Monetari Internacional
Dominic Strauss-Kahn a la taula
Ja que aquest dissabte va ser detingut a Nova York per violació
Tot i que l'assumpte ha enrarit l'ambient de la reunió
Els 27 han seguit endavant amb les decisions de la mà
De la subdirectora del Fons Monetari Internacional, Netat Shafik
Per cert que Salgado suggereix que Strauss-Kahn hauria de dimitir
La vicepresidenta econòmica del govern proposa que una dona
El substitueixi al capdavant del Fons Monetari Internacional
Cal confiar que Strauss-Kahn utilitzi el seu millor criteri
Almenys en aquest cas
En altres no sembla que l'hagi utilitzat a dit Salgado
El comitè ejecutivo del Fondo, por supuesto, tiene siempre esa capacidad
Pero tiene que tener una razón poderosa para hacerlo
Yo creo que hay que dar estabilidad a las instituciones, insisto
Y creo además que también hay que confiar en que el señor Strauss-Kahn utilice su mejor criterio
En este caso al menos
En otros no parece que lo haya utilizado
I uns 1.300 refugiats provenients de Líbia i Tunisia han arribat a l'illa italiana de Lampedusa
En els darrers dies, segons dades de la policia, recollides per l'agència Reuters
La crisi migratòria a l'illa, on han arribat 35.000 africans des de l'inici d'aquest any 2011
Ha despertat tensions en el si de la Unió Europea
Itàlia ha criticat el que considera una manca de cooperació de la resta de països
Davant d'aquesta situació dramàtica
Mentre augmenten les veus que exigeixen la fi de la lliure circulació de persones entre països europeus
França està pressionant Brussel·les perquè es permeti la instal·lació de controls de duanes en circumstàncies excepcionals
I Dinamarca ha dit que sortirà de l'espai Schengen
Què et sembla? Hem après molt avui de l'Endebord
Per cert, Endebord no era un cantant també, el Charles Charles Endebord?
Ah, què cantava?
Era un cantant francès
Però de què era?
No, no, no, però era Charles Asnebord
No té res a veure
Tu estàs pensant en com es diu això, Eurovision?
Sí, és veritat, mira, no n'hem parlat d'Eurovision
No, no
Bé, és igual, amb el lloc que em quedà més val no parlar-ne massa
Mira, mira, mira, l'Estel l'altra vegada la veig
Sí, ha tornat a passar
Per cert, recordem que tenim un correu electrònic
que si algú vol escriure ho podem fer a espaieuropa arroba tarragonaradio.cat
espaieuropa arroba tarragonaradio.cat
que vulguis que no al final tu i jo sols
I escolta'm, a l'Endebord si volem venir de passatge doncs ja ho sabem
És veritat, és veritat, hem d'omplir, hem d'escriure, hem d'enviar el formulari
Som-hi, doncs?
Som-hi, doncs fins la propera
Ja, va, que aquest cap de setmana jo tinc vacances
Saps en qui he quedat aquí una estona?
No m'ho diguis
Mentre tu fèies l'entrevista
No m'ho diguis
No, no, no, no
T'ho explico la propera setmana
Fins aquí el viatge d'avui al creuer Espai Europa
Ha estat un plaer, esperem que els hagi agradat
Salutacions en nom de la tripulació
Si volen viatjar amb nosaltres poden enviar-nos un formulari a
espaieuropa arroba tarragonaradio.cat
Gràcies i fins la propera
Fins la propera