Banyándonos con su luz
Habaneres, des del balcó. Avui, programa 410.
Banyándonos con su luz
Habaneres, jove, tibat i fort.
En folar negre, lligat al coll.
Al roda, soques, perdó de vida.
Sí, a dolador.
Corre, Lola, posa'm un got de vi.
Que cantaré una cançó.
I mentre li canta una venera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pitxis, clau una riària.
I mira en cuqueta i clau un ullet al maig de calella,
grunçolant el cos, marcant el compàs d'aquella venera.
El teu cos m'ensenya, el teu cos en pot moletet de vella.
Jo t'estimaré fins la fi del temps si tu vols ser meva.
Quill d'Avella, Lola, llença el davantat.
Mans a la cintura, ballen soltura pel seu amat.
Quan arriba el vespre a la tabernera encisadora,
espera el galant que, com cada nit, l'ha de nebular.
Amb la guitarra i un got de vi, cantarà alegre tota la nit,
cançons de cuba, cants de boates i blau marí.
Corre, Lola, posa'm un got de vi, i canto tota la nit.
I mentre li canta una venera amb la guitarra,
ella mou el cul, balanceja els pitxis, clau una riària.
I mira en cuqueta i clau un ullet al maig de calella,
grunsolant el cos, marcant el compàs d'aquella venera.
El teu cos m'encena, el teu cos em foco la teta vella.
Jo t'estimaré fins la fi del temps si tu vols ser meva.
Quill d'Avella, Lola, llença el davantat.
Mans a la cintura, ballen soltura pel seu amat.
Mans a la cintura, ballen soltura pel seu amat.
Hem començat amb Lola, la tavernera de Carles Casanova i Josep Bastón,
interpretada per Peix Frigid.
Ara de Ramon Carreras, Els Pirates, El Llop de Mar.
La tavernera de Carles Casanova i Josep Estrada
per a flor d'allà, contemplant la nit serena,
on a la mare es passeja un api
d'una vida gruixat per les ones,
en sombessor caminant a l'atzar,
contemplant la nit serena,
es passeja un lloc de mar,
quan el temporal i la tramuntana
que inflaven les veles d'un vei mergantí,
jove i aferrat al pal de maçana,
cridava ben fort, el mar és per mi.
I ara que ja és viu i el vespre no marxa,
ja no va la pesca, ja no tinc un pas.
només va a passeig i et llora la xarxa,
camina feixut,
al ves de tants noms.
de tants noms.
de tants noms.
de tants noms.
de tants noms.
de tants noms.
de tants noms.
de tants noms.
de tants noms.
de tants noms.
de tants noms.
de tants noms.
de tants noms.
de tants noms.
de tants noms.
tants noms.
tants noms.
de tants noms.
tants noms.
de tants noms.
de tants noms.
tants noms.
de tants noms.
de tants noms.
tants noms.
tants noms.
de tants noms.
i tants noms.
Però no que divinja카�es.
de tants noms.
de tants noms.
de dos sants noms.
de tants noms.
de tants noms.
de tants noms.
de tants noms.
de tants noms noms.
tants noms.
Arxel, camina feixut pel pes de tants anys, pel pes de tants anys, pel pes de tants anys.
Una habanera popular que la podeu cantar ara conforme va sortint.
Terrendins i la vella Lola.
Després de un año de no ver tierra, porque la guerra me lo impidió,
me fui al puerto donde se hallaba la que adoraba mi corazón.
Vinga, dos plegats.
Ay, qué placer, sencilla y no, cuando en la playa sacó el pañuelo me saludó.
Luego, después, vino hacia mí, me dio un abrazo y en aquel acto creí morir.
La primera vegada vosotros sols, ¿eh?
Som-hi.
Cuando en la playa la bella Lola, su larga cola luciendo mar,
los marineros se vuelven locos y hasta el piloto pierde el compás.
Nosotros a vos.
Nosotros a vos.
y en aquel acto creí morir.
Y en aquel acto creí morir.
Y en aquel acto creí morir.
La cubanita yo, la cubanita yo, que la cubanita yo.
Y en aquel acto creí morir.
Y en aquel acto creí morir.
Y en aquel acto creí morir.
que me saludó.
Luego después,
si me marcha a mí,
me dio un abrazo,
y en aquel brazo creí morir.
La cubanita lloraba triste,
porque el panchito se le murió.
Los marineros la consolaban,
no llores, Lola, no llores, no.
Venga vosotros.
¡Ay, qué placer sentía yo!
Cuando en la playa salió el pañuelo y me saludó.
Pero después,
me marcha a mí,
me dio un abrazo,
y en aquel brazo creí morir.
¡Ay, qué placer sentía yo!
Cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó.
¡Ay, qué placer sentía yo!
Cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó.
Luego después,
vino hacia mí,
me dio un abrazo,
y en aquel brazo
creí morir.
¡Se valiente!
Bé, ser el tarandil de Girona segurament, segurament,
en una grabación en directo, efectuada segurament, dic,
a les escalas de la catedral,
la maravillosa catedral de Girona,
com fan cada any la seva cantada.
Ara, por bo, ens porta del mestre empordanès,
Frédéric Chirès,
aquesta habanera que li va dedicar a la mulata Ofèlia,
la gavina.
Oh, gavina voladora
que voleia sobre el mar
i el pas del vent mar en fora
vas volant fins a arribar
a la platja assolellada,
platja de dolç racó,
on dia i nit infastada
la nina dels meus amors.
Quan la vegi solda,
prop la quieta onada,
don-li la besada que l'envio més fervent.
diga-li que sento dolça melangia
i que penso en ell en tot moment.
o sigui que t'ho agraït a la platja,
o sigui igual que tu gavina
el mar podés jo travessar
fins a arribar a la platja
on tan dolça.
I veure la imatge bruna
en un suau despertar
de la niña que entre somnis
és tan grac a caliciar.
i en dues infastada
dins la natIxe
apartat de la nit
internacional
dins la estatua
de dolç ració
i que explico 4000
fer contra la conflicting
夆.
que penso en ell en tot moment.
I que penso en ell
sempre en tot moment.
I ara, una altra manera,
aquesta en català, que també,
podeu cantar tots,
perquè tots la coneixeu.
El grup Bergantí
d'Ortega Monasterio,
El meu avi.
El meu avi,
el meu avi,
el meu avi.
El meu avi va a Nápoles,
a bord del català,
el millor barcador de la frota d'Oltraman.
El timonell, el nostre avi i catorze mariners,
eren nascuts a Calella,
n'eren nascuts a Palau-Roger.
de la frota d'Oltraman.
Quan el català sortia a la mar,
els nois de Calella feien un gramat.
mans a la guitarra solien cantar,
solien cantar,
visca Catalunya,
visca el català.
d'arribar en temps de guerres,
de perfidies i traïcions,
i en el mar de les antilles,
retornar en els camons,
els mariners de Calella,
i el meu avi amics de tots,
van morir a cobert,
morint al peu del canó.
Quan el català sortia a la mar,
cridava el meu avi a Panaix-te-estar,
però els valents de bordo no van tornar,
no van tornar,
tinguera la copa els de baritats.
quan el català sortia a la mar,
els nois de Calella feien un gramat.
mans a la guitarra solien cantar,
solien cantar,
visca Catalunya,
visca el català.
i ara serà el grup Mar i Ben,
de la zona proper de Barcelona,
Horta, més o menys concretament,
i del seu últim treball entre xarxes,
exporten aquesta manera,
lletra de Josemaría Segarra
i música de Salvador Dabao,
Entre las barcas.
entre les barcas quan passa l'amor,
entre les barcas quan passa l'amor,
no du la fúria de crits ni vessades,
l'amor que passa a la vora del mar,
és blau verdós i flexible com l'amor que passa a l'amor que passa a l'amor que passa a l'amor que passa a l'amor del mar,
un refilet de pinçar i cubullar.
Perquè a la platja hi arribi l'amor,
hem de tenir una miqueta de calma,
una gavina pel cel a dormir,
una gavina i una aigua ben blava,
perquè a la platja hi estigui demà,
i una estrelleta li avagui la cara.
La bona bassa, la bona del mar,
m'ha suspirat per les nits estrellades,
l'amor que passa a l'hora del mar,
vol que tot just es vellugui la barca,
vol a la vera una mica de bé,
però te'n puc de sentir la sonada.
Vol una galta que es deixi vessar,
però qui posi una certa arrecansa,
l'amor que es diu a la vora del mar,
és un amor de molt poques paraules,
amor d'estrelles que apunten al cel,
i l'amor que es diu a la vora del mar,
és un amor de molt poques paraules,
amor d'estrelles que apunten al cel,
amor tranquil s'hi ha unit a la tarda,
ram de la cara s'enronxa l'ainer,
i el cant del grill ens arriba a la platja,
i el cant del grill ens arriba a la platja.
entre les barques quan passa l'amor,
quan passa l'amor,
no vol ni plors, ni llamecs, ni rialles,
no vol res d'això,
l'amor que passa a la vora del mar,
la vora del mar,
és un sospir que bateu com l'aigua,
entre les barques quan passa l'amor,
no vol ni plors, ni llamecs, ni rialles,
l'amor que passa a la vora del mar,
és un sospir que bateu com l'aigua,
que si per cas hi ha una punta del mar,
és un sospir que bateu com l'aigua,
que si per cas hi ha una punta del mar,
si xiscla el vent i si trona i si llamec,
l'amor que passa la vora del mar,
és un sospir que bateu com l'aigua,
és un sospir que bateu com l'aigua,
és un sospir que bateu com l'aigua,
Focs l'amor d'entre les barges.
Versió de la habanera de Sebastià Niradier, estrenada a Cuba a l'Havana, concretament, 1855.
Encara segueix volant aquesta peça, aquesta meravellosa habanera, la porta aquesta setmana Boc Rock, la paloma.

Focs l'amor d'entre les barges.
Focs l'amor d'entre les barges.

Focs l'amor d'entre les barges.
Focs l'amor d'entre les barges.
Focs l'amor d'entre les barges.
Focs l'amor d'entre les barges.
Focs l'amor d'entre les barges.
L'amor d'entre les barges.
Focs l'amor d'entre les barges.
L'amor d'entre les barges.
L'amor d'entre les barges.
L'amor d'entre les barges.
D'entre les barges.
Focs l'amor d'entre les barges.
Focs l'amor d'entre les barges.
Focs l'amor d'entre les barges.
Focs l'amor d'entre les barges.
Focs l'amor d'entre les barges.
aux vieillards muk $&Xs.
Focs l'amor d'entre.
Focs l'amor d'entrelers Los vonines warnt far live.
Focs l'amor d'entre les barges.
Focs l'amor d'entre les barges.
Focs l'amor d'entre les barges.
Bonnelar.
Focs l'amor d'entre les barges.
Focs l'amor d'entre les barges.
entre les barges.
Focs l'amor d'entre nous.
Focs l'amor d'entre les barges.
L'overgif je les barges.
No, no, no, no, no.
En una versión de José Luis Monero de la habanera mexicana Un viejo amor.
Alegría así sin sabor Y el de Carlos algún día
Me defían así llorando Y eres vida mía
De lo que te soy tampoco
Que un viejo amor Ni se olvida ni se deja
Que un viejo amor De nuestra alma así se aleja
Que un viejo amor
Un viejo amor
Que un viejo amor
Ha pasado mucho tiempo Y otra vez de aquellos ojos
Me miraron con despego Fríamente y sin entorno
Y olvidar aquel desprecio De ojos que a mí me lloran
Y pregunté si con el tiempo Sus quereres olvidar
Que un viejo amor Ni se olvida ni se deja
Que un viejo amor De nuestra alma así se aleja
Pero nunca dice adiós
Mi viejo amor
Mi viejo amor
Ella me habló en la bahía De la isla donde nació
Mientras el alma nació
Mientras el alma nació
Programa 400 de O de Habaneras desde el balcó a través de Tarragona Radio
Os esperem aquí el proper disapte a la una del migdía
De la isla
Núria Cartañá y Javier Pardina
De callos
Y en Buena Semana y Habaneras desde el balcó a Tarragona Radio
Oíos y de su amor
Mulatae
Mulatae
La cubanita
La cubanita
Caña en La Habana
Me habló de sueños
De caña dulce
Y de buen café
De buen café
Mulatae
Mulatae
La cubanita
La cubanita
La cubanita
Y allá en La Habana
Con su sonrisa
Medio galana
Tabaco y ron
Sentados en la bahía
Contemplando el mar azul
Yo le cante esta manera
Con la brisa caribeña
Que acarició nuestra piel
Ella me habló en la bahía
Con el viento en libertad
De callos
De callos
Y de manglares
De guajiros
Y palmares
Boíos
Y de su amor
Mulatae
Mulatae
La cubanita
La cubanita
La cubanita
Que allá en La Habana
Me habló de sueños
De caña dulce
Y de buen café
De buen café
De buen café
Mulatae
Mulatae
Mulatae
La cubanita
La cubanita
La cubanita
Que allá en La Habana
Con su sonrisa
Me dio galana
Taba quoi
Rohn
Tabak oirón
Tabak oirón
Tabak oirón
¡Berrío!
¡Berrío!