Gràcies.
Diumenge passat, dins els actes de cloenda del Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes de l'any 2010,
es va celebrar el primer concurs de colles 2.0, que, recordem-ho, es tracta d'una variant moderna
dels tradicionals concursos de colles improvisades, que tan abunden els aplecs, sobretot,
el de Balls va tenir en comú amb els clàssics el ton informal, on allò que importa és passar-s'ho bé
i on les classificacions finals són poc menys que transcendents, o almenys aquesta acostuma a ser la intenció
de la majoria dels organitzadors, ja que a vegades hi ha alguns participants que s'ho prenen massa pit
amb conseqüències poc edificants.
El concurs 2.0 també es tractava de formar en elles com més diverses millor,
és a dir, que no hi ha aquells gaires balladors d'una sola colla de les serioses per entendre'ns.
La diferència fonamental, a més que la majoria dels ensaires de diumenge provenien del món
de les colles, cosa normal, des de la naturalesa de l'acte,
era que tot el procés d'inscripció o constitució de cada colla
i la corresponent preparació es van fer de manera virtual, via xarxes socials.
És el que toca en els temps que corren i el que cal esperar de les colles si volen estar al dia.
Tot plegat es va desenvolupar força bé. Ignoro com va anar realment aquesta relació entre els membres de les colles 2.0,
però al ser és que ha arribat el moment de la veritat, a la plaça del blat de Valls hi ha aquí un bon grapat de colles i força pública,
i tots plegats s'ho van passar molt bé.
Les colles van improvisar, no podien assajar als dies anteriors un golop de fantasia,
portaven un crit de guerra que les identificava així com un vestuari més o menys divertit,
i finalment, malgrat la barreja d'estils, en general van ballar de manera digna.
Ara bé, volem fila prim, ens podríem preguntar si atès el nombre de colles actives que hi ha actualment,
si no calia esperar que la participació hagués estat molt més nombrosa encara,
tenint en compte que aquesta final, aquesta cluenda del Campionat de Catalunya,
hauria de ser, almenys aquesta és la intenció, la festa gran, la festa major de les colles serranistes.
Molt bon dia, benvinguts a aquesta nova edició de l'1-2 i seguit.
Temps de ser danes, esbar, música, paracobla, la sintonia de Terraona Ràdio, com cada dissabte,
nosaltres fidels a la cita de cada migdia, de dissabte, òbviament,
i avui amb l'edició 743 de l'1-2 i seguit,
amb la Sílvia, control de so, de moment l'Àngel davant del micro,
i re, disposats a posar-vos al dia del que passa en aquest món,
en aquest apartat de la cultura popular i tradicional del país.
Començarem, com sempre, fent un ràpid resum dels continguts.
I cada any, en aquella temporada que va des del setembre fins al maig,
fins que hem entrat al maig,
aquest programa de ràdio té una part inicial,
una part important dedicada a la sardana de l'any,
aquell concurs que promou la Federació Sardanista de Catalunya
i que pretén, primer que tot,
divulgar al màxim les noves composicions de sardanes
que s'estrenen cada any en format de concurs,
amb votacions populars, etcètera, etcètera,
en tot allò que sabeu ben bé els habituals del programa.
Amb això començarem un cop més,
doncs, aquesta edició de l'1-2 i seguit.
Tindrem altres músiques, evidentment,
fins i tot amb alguna estrena,
algun disc d'estrena al programa,
un disc que, per cert, encara no ha estat presentat,
però ja podem començar a tastar-lo una miqueta,
una de les noves produccions discogràfiques
de la cobla contemporània.
Tindrem la nostra agenda d'activitats
i a les notícies,
doncs, tindrem alguna de curiosa, interessant,
suggerint diferent, diguem-ho com vulguem,
que és com la presentació d'una cobla de dones,
de només dones,
que més que una cobla al·lús
serà una cobla que oferirà uns determinats espectacles.
En parlarem a les notícies, doncs.
i un disc també singular
que s'anuncia,
apareix al mercat properament,
l'han registrat la cobla a la príncia del Bisbal,
i el que segurament serà el primer disc
de Sardanes obligades d'un sol autor,
en aquest cas, de Max Havard.
I caldrà parlar un cop més
d'aquella notícia trista que teníem la setmana passada,
la mort sobtada,
encara amb només 50 anys,
de l'Eduard Ventura i Díaz,
un nom important dins la dansa tradicional catalana
i que havia estat
nomenat president del Centre de la Dansa Tradicional Catalana Espona.
També parlarem d'altra gent
molt vinculada,
que havia estat molt vinculada al món de la dansa,
en Carles Llorà,
que des de la setmana passada
té una plaça dedicada a la ciutat de Tarragona,
i un altre home que també havia treballat
al món de la dansa aquí a la ciutat,
i molt més que a la ciutat de Tarragona,
la vessant, en aquest cas,
més aviat coreogràfic que Salvador Fà,
que també des d'ahir mateix
té un espai dedicat a la ciutat.
També tindrem xafardria,
recuperem avui aquesta secció,
i així fins a la una de la tarda,
sempre al voltant de les sardanes,
els esbars i la música paracoblà.
Anem cap a la sardana de l'any.
Entrem, doncs, a la sardana de l'any,
i amb ella, la benvenuda la Maria Rosa.
Bon dia.
Amb la llengua fora, com s'ho acostuma a dir.
Això de venir motoritzada és terrible, eh?
Acosta per aca, acosta per aca.
Però ja som aquí, vinga.
I hem de tenir un espai reservat per al reservat,
un dos i un.
Agatha, mira, ho proposarem.
Almenys els dissabtes, no?
Ja està, sí senyor.
Va, doncs, però anem per la sardana de l'any?
Anem-hi.
Doncs, vinga, començo jo.
Doncs és una nova eliminatòria
d'això de la congurso de la sardana de l'any,
i avui arribem a la cinquena de semifinals,
sempre sota l'organització
de la Federació Sardanista de Catalunya
i la col·laboració d'una xarxa de 32 emissores
d'arreu de Catalunya, com ara a Tarragona Ràdio.
Prepareu-vos per escoltar atentament
les dues sardanes d'aquesta setmana,
de les quals cal triar-ne una
i fer-nos arribar al vot corresponent.
Entre tots decidirem, les deu finalistes,
i finalment, malgrat la redundància,
pels assistents a la final de Granollers,
el que faran serà escollir la sardana de l'any.
La primera d'avui és Illes Formigues,
de Josep Maria Roglan,
que interpreta la cobla als Montgrins.
La primera d'avui és Illes Formigues.
La primera d'avui és Illes Formigues.
La primera d'avui és Illes Formigues.
La primera d'avui és Illes Formigues.
La primera d'avui és Illes Formigues.
La primera d'avui és Illes Formigues.
La primera d'avui és Illes Formigues.
La primera d'avui és Illes Formigues.
La primera d'avui és Illes Formigues.
La primera d'avui és Illes Formigues.
i Illes Formigues.
i Illes Formigues.
i Illes Formigues.
i Illes Formigues.
i Illes Formigues.
i Illes Formigues.
i Illes Formigues.
i Illes Formigues.
i Illes Formigues.
i Illes Formigues.
i Illes Formigues.
i Illes Formigues.
i Illes Formigues.
i Illes Formigues.
i Illes Formigues.
i Illes Formigues.
i Illes Formigues.
i Illes Formigues.
i Illes Formigues.
i Illes Formigues.
i Illes Formigues.
i Illes Formigues.
i Illes Formigues.
i Illes Formigues.
i Illes Formigues.
Escolteu amb la sardana
les Illes Formigues de Josep Maria Roglan.
primera de les sardanes
de la cinquena eliminatòria
de semifinals del concurs
la sardana alemany.
ara repassem el resultat
de l'anterior semifinal
de la sardana de l'any.
a més, el passat cap de setmana.
la primera sardana
pel camí del niu de l'àliga
d'Olivier Marquès
rebé 299 vots
mentre que la segona
Radeus Jova
de Carles Santiago
va ser votada
per 488 persones.
aquesta és, doncs,
la quarta finalista
de la 22a edició
de la sardana de l'any.
passem a escoltar
la segona sardana
d'aquesta setmana.
Please don't stop the music
de Marti Mon
interpretada per la Cobla Reu Jova.
d'aquesta setmana
de l'any.
a l'any.
a l'any.
a l'any.
a l'any.
a l'any.
a l'any.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!



...
Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
L Koch
...
...
...
...
...
...
Montsalvatge, Lluís Albert, Elfons Sabater,
Marti Mont i Francesc Assú.
De de dones la formen Bàrbara L'Ardenú
i el Flaviol, els tibles Eugènia Camats
i Cristina Porta, les tenores Núria Font
i Marina Porta, a les trompetes
Susana Marco i Tània, el trombó
Anna Serra, els fiscors Isi López
i Miriam Marlamont i el contrabaix
Mònica Serra. També participa la soprano
Mai Temer, que a més de posar-hi la veu
s'encarrega de la direcció artística.
A banda, la direcció musical va a cura
de Marti Mont. Com podem veure, són
instrumentistes que ja pertanyen a diverses cobles,
entre les quals la reu jove, que
ocasionalment s'aplegran a fer realitat
aquesta proposta diferent.
Sens dubte, Max Hubbard
és el compositor clàssic de sardanes més destacat
i popular de la Catalunya Nord.
Nascut a Perpinyà l'any 1924,
va morir a la mateixa cita l'agost de l'any
2006, després de tota una vida de
músic professional, com a intèrpret de
tible, director de coble, pedagog i
compositor. Ara, la coble principal
de l'abisbal acaba d'enregistrar un disc de
sardanes de Max Hubbard, que no serà
pas el primer d'aquestes característiques,
però que tindrà la particularitat que només
inclourà sardanes obligades, un gènere
que l'autor rossellonès va tractar amb força
encert. Sembla que serà el primer disc
de sardanes obligades d'un sol autor que s'haurà
publicat mai. El disc inclou 14
d'aquestes obres, amb títols com Elça,
per a Flaviol, Camallesta, per a Tanora,
Sant Llorenç, per a Tres Trompetes,
la Nostàlgia, per a Fiscorn. L'enregistrament
ha estat dirigit pel titular de la coble
abisbalenca, Francesc Casull.
La setmana passada ens arribava la trista notícia
del traspàs del prestigiós coreògraf
Eduard Ventura i Díez a l'edat de 50 anys.
Tal com dèiem, Ventura havia estat
vinculat a l'esbar d'en Saire de Rubí
com a d'en Saire primer, i després
com a director, succeint Albert Sants.
Després de deixar la direcció de l'esbar,
va col·laborar amb diverses entitats,
entre elles l'agrupament dels bars d'en Saire,
les bars Font Coberta, de Banyoles,
i darrerament les bars Joaquim Ruïra, de Balanes.
També dèiem que feia pocs dies que havia estat
designat assessor artístic del Centre Nacional
de Dansa a l'Espona de Rubí,
i que a causa del seu traspàs, l'Ajuntament
de Rubí havia decidit suspendre
la jornada de portos obertes del Centre
de Dansa a l'Espona, prevista per dissabte passat.
Ara s'ha comunicat que l'acte es farà
avui mateix, encara que sense els espectacles
programats inicialment.
Les visites es poden fer d'11 a 2
i de 5 a 7 del vespre.
No cal reserva prèvia.
Per cert, aquesta setmana el programa Nídia
del Canal 33 de Televisió de Catalunya
dedica un reportatge monogràfic a Eduard Vendura.
Avui fa una setmana,
precisament a la mateixa hora que s'emet aquest programa,
s'inaugurava a Tarragona la plaça Carles Llurac,
dedicada a Quifo, entre moltes altres coses,
un dels fundadors de l'esbar Santa Tecla
i també un dels impulsors de la revitalització
de les festes de la ciutat.
En aquesta mateixa línia, ahir de Vendres,
el vespre es va inaugurar a la plaça Prim
l'espai Salvador Fai i Llimiana
com a homenatge al que Fou fundador
de l'esbar d'enseia de Tarragona
i director durant 27 anys.
Aquest espai està situat justament
al davant del local d'aquest esbar.
Cal recordar que el Salvador ja va ser honorat
en el seu dia amb el títol de fill predilecte de Tarragona,
amb creu de Sant Jordi,
que li va ser concedit el títol de perpetuador
de les festes a títol pòstum.
També va estar reconegut pel Departament d'Educació
de la Generalitat com a professor de danses.
Es tracta, doncs, d'un altre personatge imprescindible
a l'hora d'entendre la dansa tradicional de Tarragona,
encara que en aquest cas,
amb una tasca més centrada en el vessant coreogràfic
i que va desenvolupar no només a la ciutat de Tarragona,
sinó també directament relacionada
amb esbarcs de les comarques veïnes,
com el de Vilavella, entre altres.
I, per cert, sembla que l'Ajuntament de Tarragona
ha decidit, darrerament, això,
dedicar diferents espais de la ciutat a persones
directament vinculades, o a vegades grups,
vinculats a les festes de la ciutat.
Per exemple, ara s'anuncia per un dia d'aquests
la inauguració de la plaça
dedicada al Vall de Diables.
I per el dia 11 de juny,
dins el Mudat, aquell festival
que guanyarà la segona edició
dedicat a diferents manifestacions
de dansa i música tradicional,
amb la participació de grups
i entitats de la ciutat,
aquell dia, dia 11 de juny,
s'inaugurarà el carrer de Joan Juncà,
músic, compositor,
que va fer una tasca important
dintre la música per a Cobla,
però també amb la música religiosa,
amb l'orquestra i cor dels Amics de la Catedral,
per exemple.
Per això hi participaran en aquest acte
tant la Cobla, la principal de Tarragona,
com la Cor, Amics de la Catedral.
Aquest és l'Espai de la Relíquia.
A partir d'aquesta setmana
ens dedicarem a recuperar sardanes
que van ser finalistes
en alguna edició del concurs
de sardana de l'any
en la seva primera època,
entre els anys 1971 i 1985.
Evitarem els títols més coneguts,
per atenció en canvi,
en aquells altres que,
tot i la seva qualitat i d'interès,
per les raons que fos,
no van aconseguir tanta transcendència.
Avui anirem fins a la primera edició,
la de l'any 1971,
la gala final de la qual va tenir lloc
el 6 de maig del 1972 a Barcelona
i serà precisament la primera de les peces
que s'hi van interpretar d'un autor,
Fons Vila Piqué,
que va començar a escriure ja gran,
aleshores tenia 81 anys,
però que va deixar algunes sardanes
prou interessants.
A la vila de Lloret,
que és la que avui ens ocupa,
va aconseguir, doncs,
arribar a la final de la sardana de l'any.
Escoltarem l'enregistrament
que se'n va fer en directe
de la interpretació de la Cobra Barcelona.
Fins i tot podrem sentir un fragment
de la presentació del promotor
del certamen,
en Jordi Puerto.
Sardana número 1,
a la vila de Lloret,
autor,
Alfons Vila Piqué,
interpreta la Cobra Barcelona.
A la vila de Lloret,
A la vila de Lloret,
A la vila de Lloret,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
I la secció de textos!
avui avui!
Avui avui no anirem per internet sinó el clàssic, el paper i una revista, una revista que podeu trobar als quioscos es diu Sons de la Mediterrània, una revista interessant, perquè tracta de música, sobretot música tradicional, música folk, amb un sentit molt ampli d'aquestes expressions, molt ben presentada, molt ben maquetada, en llenguatge tècnic,
És a dir, amb molta fotografia, amb textos fets per especialistes, etcètera.
Per què us volem recordar, recomanar, millor dit,
anava a dir que és més, no?
Perquè és a dos mesos, març-abril,
que és número 21 de Sons de la Mediterrània,
perquè dedica un reportatge prou extens i molt ben fet a la cobla,
a la música per a cobla.
Es diu la cobla Big Bang, així fent un joc de paraules.
Podeu pensar en Big Bang, però en Big Bang com a tret, per disparar.
És a dir, buscant l'impacte que ofereixen aquestes noves propostes
que tan repetim, tan comentem al nostre programa.
Veig d'aquí el subtítol, l'explosió d'una sonoritat d'arrel catalana.
Ho signa un autèntic especialista, el Josep Pasqual,
un home que ha passat pel món de les colles,
com a instrumentista de cobla també,
i darrerament el podeu seguir els seus sempre interessantíssims socorsos
de vegades provocatius comentaris cròniques cada dilluns al diari Avui
i cada mes a la revista musical catalana.
En cert, doncs, d'encomanar-li amb ell aquest reportatge,
que ve a ser una posada al dia de totes aquestes noves experiències,
provatures, barreges que es fan al voltant de la cobla
o la cobla com a protagonista,
des dels clàssics de l'elèctrica d'arma fins a les últimes provatures
que es fan, per exemple, amb un dijoc,
el Rap Dumas, que barreja música de cobla,
música més diversa, en definitiva,
totes les combinacions possibles.
Un text, un article que contrasta però radicalment,
amb el llibre que us comentàvem fa unes setmanes
i que venia dintre moltes altres coses
d'experiències d'aquestes,
les que fa el Jordi Molina i pràcticament res més.
Per cert, un col·laborador,
ho signava un col·laborador d'aquesta mateixa revista,
Sons de la Mediterrània.
Doncs bé, aquest article li esmena la plana,
però de totes, totes,
perquè és un repàs no exhaustiu,
no hi surt absolutament tot,
però sí allò més significatiu i més important
del que s'està fent, provant, experimentant,
com deia, al voltant de la cobla.
Només recomanar-vos-ho
i llegir-vos els destacats d'aquest article.
Diu que la cobla i la sardana
no estan sotmeses a cap cotilla ni limitació.
La cobla és un conjunt maleable,
apte per a tota mena d'experiments,
o paral·lelament al sinfonisme,
la cobla ha arribat al folk i al jazz.
Un article, insisteixo,
fet en coneixement de causa,
amb visió positivista, diguem-ho així,
i que, com deia,
posa les coses al seu lloc.
El número 21,
número d'aquestos mesos de març-abril 2011,
de Sons de la Mediterrània.
I ara tornem a la música.
L'Enric Aguilar és un autor de sardanes
en les quals predominen les melodies atractives,
contén tots els elements rítmics que agraden els balladors
i es presenten amb el bon gust mínim
que requereixen els públics de plaça més exigents,
la que ara escoltarem, sense sortir d'aquest estil característic,
tendeix més a complaure el públic de plec.
Està dedicada a un personatge festiu ben popular a Mataró,
el gegant Robafaves.
L'interpreta la cobla Sant Jordi
i s'anomena el Robafaves de Mataró,
d'Enric Aguilar.
i s'anomena el Robafaves de Mataró,
i s'anomena el Confessor di Mataró.
bir mите garot klimatların
i s'anomena el Robafaves Hotel
i s'anomena el Robafaves de Mataró.
i s'anomena el Robafaves Norvins
i s'anomena el Robafaves de Mataró,
i s'anomena el Robafaves de Mataró,
que es el pub és laân Consolidio
fin dar d'unrelated llibur et metàlera.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!