Gràcies.
Aquest diumenge s'enceta tot un seguit de grans finals
per a les colles sardanistes de competició.
A vall s'enllesteixen les categories més joves del campionat,
és a dir, les de les colles alevines, infantils i juvenils,
mentre que la setmana vinent, a Balaguer,
sabrem quina colla serà la campiona de la categoria principal,
la de grans.
El dia 20 a Barcelona s'acabarà de conformar la classificació dels veterans.
I finalment, el dia 26, també a Barcelona hi haurà la final de punts lliures.
Un més intens, doncs, ja que a més les colles aprofiten per ballar com a lliures
en els concursos de les altres categories
i les més engrescades s'apunten, com dèiem, als punts lliures.
De moment, la primera cita, com hem dit, diumenge a valls,
on els organitzadors cada any s'han preparat una festa atractiva
més enllà del concurs típic i tòpic,
cosa realment important quan es tracta dels més petits,
les categories que més s'han ressentit de l'important davallada
en el nombre de colles que s'ha produït des de fa uns anys.
En aquest sentit, és prou simptomàtic que pel que fa als alevines
el campionat s'hagi convertit en un únic concurs,
aquest davalls,
i dic simptomàtic interpretant no només
que és causat per la mimba de colles,
sinó per la dificultat de les existents en fer gaire sortides.
Diria que es confirma el que hem comentat moltes vegades,
que més que poc interès dels petits,
el problema rau en la manca de constància i compromís dels pares.
També tampoc voldria generalitzar,
perquè em consta que hi ha colles que han aconseguit
una dinàmica d'activitat admirable,
i alguna d'elles no ens cal anar gaire lluny per trobar-la.
Molt bon vespre,
un vespre això més en plan de desig,
que potser de realitat constatable,
tot i que sí, això de que plogui convenia,
però des de la perspectiva dels que organitzen activitats al carrer,
doncs potser no tant.
Allò de que mai estem contents del tot.
Salutacions en tot cas,
els que preparem aquesta nova edició,
de l'1, 2 i seguit,
temps de sardanes, els bars,
música per a cobrar a la sintonia de Tarragona Ràdio,
com cada divendres,
com cada divendres en aquesta hora en directe,
i si ens escolteu en l'horari tradicional els dissabtes,
doncs sapigueu que estem enregistrats,
igual que el diumenge,
o bé aquella altra repetició també dels divendres a la nit.
Anem a començar.
Salutacions avui del Lluís,
el control de so i d'on sabidó l'Àngel,
l'alquió i presentació.
Fem, com sempre, un ràpid resum de continguts.
Començarem, com toca en aquesta època de l'any,
la sardana, la sardana de l'any,
el concurs que promou,
intenta promoure les sardanes noves,
estrenades,
i al final,
a base de totes les votacions
de tots els oïdors qui vulguin participar,
decidir quina és la guerra pel títol,
de la sardana de l'any.
Així, doncs,
badant, badant,
avui arribem a la setena eliminatòria.
I a l'apartat d'agenda,
evidentment,
caldrà destacar molt
un dels aplecs més interessants
de les comarques terronines,
que també,
un any més,
tanca el calendari
en aquesta demarcació,
l'aplec de Salou,
aquest diumenge,
amb sessions de matí i tarda.
Un diumenge
que també tindrà un altre sita important
aquí a les comarques terronines,
com acabem de comentar fa un moment,
en el concurs de valls,
en la final de les categories més joves
del campionat de Catalunya.
Però aquest cap de setmana
també té un altre important centre d'atenció,
la Fira Mediterrània de Manresa,
la 14a edició,
on la temàtica del nostre programa
en guanyi té un paper molt, molt important.
I altra vegada aquí a les comarques terronines,
perquè,
i ara tornem a tirar enrere en el temps,
perquè d'aquí a una estoneta,
no res,
a les 9 del vespre,
al Teatre Fortuny de Reus
hi actua la Cobla Marinada
amb el seu espectacle
La Música de Nino Rota,
amb un concert
que és la cluenda
del 50è aniversari
de la colla sardanista Rosa de Reus.
Parlarem també d'un concurs singular,
el primer concurs de cobles del Berguedà,
el resultat es va celebrar
el passat cap de setmana,
i altra vegada mirant
que era el futur,
la Cobla Marinada,
que si encara està fent circulant
bèxit arreu del país
del seu espectacle La Música de Nino Rota,
com d'aquí a una estoneta a Reus
i comentàvem ara mateix,
doncs ja n'està maquinant,
diguem-ho així,
un altre de ben diferent.
En parlarem després a les notícies.
També tindrem xafarderies
prou, prou interessants
i la música, esclar,
que serà un altre element important
del programa, com sempre.
La música que,
almenys en els primers minuts,
té el suploig d'una secció
amb nom propi.
La sardana de bany.
Anem a començar.
Ja ho hem dit,
avui arribem a la setena eliminatòria
del concurs La Sardana a l'any
en la seva 23a edició.
I seguim en la primera fase,
és a dir,
amb l'audició setmanal
de quatre sardanes noves
estrenades d'aquest mateix 2011.
Comencem a escoltar les d'avui,
que estaran interpretades totes
per la vell Puigcobla.
I aquí està,
és la número 1.
de quatre sardanes.
La sardana de
Vieja
E shapei
E shapei
E form bátre
Eרים
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Gràcies!
Gràcies a la cop-hi!
Un cop més!
La vell Puigcobla!
Un cop més!
Un cop més!
Un cop més!
Un cop més!
Un cop més!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dissabte, a dos quarts de deu de la nit, a l'Arbós, al Teatre del Centre,
les Barça en Julià clourà la celebració del seu 50è aniversari
amb l'estrena de l'espectacle Imatges, format per quatre parts.
Les tres primeres inclouen coreografies de Lluís Calduc, Jaume Huasc i Jordi Rovira.
Tancarà l'actuació el muntatge que dona nom a l'espectacle
amb música de Sergi Huasc i coreografia de Jordi Rovira.
Oferiran una segona actuació l'endemà, diumenge, dia 13, a les 6 de la tarda.
I bé, ja és hora de tornar a la música.
En moltíssimes ocasions, els compositors englosan melodies tradicionals en forma de sardana.
Naturalment, alguns ho han fet amb més en cert que altres,
sobretot quan, a banda de la tècnica que cadascú domini,
no s'han limitat a reproduir literalment una tonada.
Un bon exemple de sardana d'aquesta mena, ben resolta,
és Rossi Nyolet, que va a França, de Narcís Paulís,
qui, fou gran instrumentista de Flavioli, excel·lent compositor,
va plegar en aquest cas les dues habilitats per oferir una sardana de lluïment
d'aquest instrument, de les més interessants,
del massa sovint repetitiu i insubstancial repertori d'obligades.
Aquesta composició va ser finalista a la tercera edició del concurs a sardana de l'any,
la corresponent al 1973,
on va obtenir el primer excèssit, el Premi Popular,
i el segon, el de la crítica.
Ara us oferim en la versió que va enregistrar la principal de l'abisbal
amb el seu Flaviolaire, Pere Rabaseda.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Canviem de tema.
Tal com vam anunciar, dissabte passat,
Berga va acollir el primer concurs de cobles del Berguedà,
una iniciativa singular i poc habitual.
Les cobles Pirineu, la principal de Berga,
la coble de l'Escola Municipal de Música de Berga
i la ciutat de Manresa van ser les formacions participants.
El certamen acaba constat de tres rondes
que valoraven les certanes per ballar,
de lluïment i de temàtica berguedana.
La guanyadora, curiosament,
fou l'única coble no berguedana,
que no era de la comarca, la ciutat de Manresa,
i també va ser considerada la millor coble
en la ronda de sardanes per ballar,
amb colla roca de Jordi Olión.
D'altra banda, la coble de l'Escola Municipal de Música de Berga
va endur-se el Premi per Votació Popular.
La coble Pirineu va imposar-se en la sardana de lluïment
amb la veu d'en Joan, d'en Joan Jordi Bó Mala,
i en la categoria de temàtica berguedana
i amb el que parles el cor de Pere Benítez,
el premi va ser per la principal de Berga.
L'acte va acabar amb la interpretació conjunta
per part dels 44 músics participants
de la sardana Berga-Ciutat-Pubilla de Francesc Marros.
La setmana vinent, i ara sí que tornem a canviar de tema,
ja en parlarem amb més deteniment,
però ara avancem que dissabte, dia 12 de novembre,
se celebrarà el lliurament dels Premis Sardana 2011
a l'església d'Organyà, a la ciutat-pubilla de la sardana d'en Guany.
I fa un moment parlàvem de l'agenda de l'espectacle,
que amb força èxit està portant arreu del país
la cobla marinada,
amb aquella reelaboració per a la cobla
de les músiques de Ninon Rota.
Doncs bé, després de l'èxit de crítica i de públic
d'aquest projecte,
l'Esteba Molero i la cobla marinada
proposen un altre concert innovador
i alhora respectuós amb la tradició,
i així és com ells ho presenten,
la música de Vicenç Bou.
Aquest autor, Vicenç Bou i Geli,
nascut el 1885 i traspassat el 1862,
va ser un dels compositors
de seteres més populars del segle XX.
La gent de la marinada recorden
que la seva música, aleshores i encara ara,
forma part del repertori imprescindible
de les cobles per a ballades i aplecs.
És sense cap mena de dubte
un autor que ha entrat a la categoria
de clàssic per dret propi.
Doncs bé, davant d'això,
i de cara al 2012,
quan s'esdevé el cinquantenari
de la mort del músic,
la cobla marinada
li vol fer un homenatge
a manera de concert,
però de concert especial,
com l'ocasió,
sens dubte, s'amereix.
N'ha encarregat el projecte
el seu director,
l'Esteba Molero,
director titular,
i la proposta de concert
sota el nom de la música de Vicenç Bou
és doble.
D'una banda,
ofereix al públic
una selecció de les sardanes
d'en Bou en format original,
tal com l'autor
les va escriure 60, 80 o 100 anys enrere.
D'altra banda,
es presenten noves versions,
nous arranjaments de sonoritats,
harmonies i ritmes
d'algunes de les seves sardanes
més populars,
tot plegat,
combinat amb explicacions
sobre la biografia de Vicenç Bou
per part del director de la cobla.
De moment,
és un projecte
que s'està oferint
a les entitats,
als organitzadors,
els promotors de concerts,
perquè encara estan,
com deia,
fent circular pel país
i en força èxit
la música
de Nino Rotà.
La setmana vinent,
com també dèiem,
hi haurà la final
del campionat de Catalunya
pel que fa a les colles grans.
L'últim concurs,
abans d'aquesta final,
va tenir lloc
el passat dia 1
a Girona
i en aquest cas,
a la colla terronina
terronadansa
li corresponia descansar,
però hi van anar igual,
van participar
en la categoria
de colles lliures
i van aconseguir
dins d'aquest apartat
el primer lloc,
el primer lloc
per terronadansa,
de Tarragona,
seguida d'Horitzó,
de Barcelona
i de la Palomera
de Blanes.
I bé,
després d'aquest concurs
de Girona,
ara arriba el torn,
com dèiem,
de les finals
de les diferents categories,
que per cert
estan totes concentrades
en aquest mes de novembre.
Així,
aquest diumenge,
dia 6,
Valls acollirà
la final
de les colles
a la vines
infantils i juvenils.
La setmana següent,
el dia 13,
Balaguer,
serà la seu
de la final
en categoria gran
i 7 dies després,
la plaça Sòllars
de Barcelona
acollirà
la final veterana.
Finalment,
el dissabte
26 de novembre,
el polisportiu
Francesc Albó
de Sant Andreu
del Palomar
a Barcelona
servirà de senari
per a la final
de la categoria
de punts lliures.
La primera final,
doncs,
com els darrers 20 anys,
serà,
si el temps ho permet,
a la plaça
del Pati de Valls.
Un concurs
que està dissenyat
expressament
per a les colles
alabines infantils
i juvenils
de manera que la festa,
la diversió
i el sarau
hi és garantit.
La intenció
és oferir sempre
un concurs
d'engrescador
per als més petits
que ballen
sardanes de competició,
objectiu al qual
hi col·laborarà
com és habitual
la cobla contemporània.
Enguall Valls
és l'únic concurs
per a les colles alabines
que seran aquestes.
Montgrimini
de Torrella de Montgrí,
petits de Monigrits
de Terrassa,
petits velles
Plai de Valls,
petits d'Anseires
del Penedès
del Vendrill,
Terrabastall
de Sant Vicens dels Horts,
Trapelles de Sabadell,
Trèvol de Vic,
Xamosa de Barcelona
i Xerinola
de Tarragona.
D'altra banda,
la categoria infantil,
la colla Montgrí 2000
de Torrella de Montgrí
ja és matemàticament
campiona,
de manera que
l'emoció
estarà en com quedi
la segona posició
que es disputen
les colles
Arquiris de Vic
i petits
Tarragona Dança
de Tarragona,
que per cert,
si aquesta colla
confirma
aquesta segona posició
que de moment
és la que té,
seria el millor resultat
aconseguit fins ara
en la seva història,
els petits
Tarragona Dança.
En categoria juvenil
també està decidida
matemàticament
la campiona
Xàldiga de Barcelona,
que pren el títol
a Cabirols de Sabadell,
que en guany
aspirava a revalidar
la primera plaça.
Un concurs,
el de Balls,
que promet ser
força interessant,
amb aquestes dosis
d'emoció,
però també d'espectacle
i aquest magnífic
espectacle
també,
que és
no només
el xoc
que es munta
sempre,
sinó,
a més a més,
el pròpiament
valor
de les colles
petites,
de gent molt jove
ballant i ballant
molt bé sardanes.
Però a més a més
també hi haurà
les colles lliures,
és un concurs
a Balls
i això vol dir
que també serà valit
pel territorial
de les comarques
tarragonines.
Entre moltes altres colles
hi veurem també
la categoria
de grans
d'aquí,
de les comarques
tarragonines,
Velles Pla i de Balls,
Tancès,
Penedès del Vendrill,
Tarragona Dança
de Tarragona
i en la categoria
de veterans
les colles
Mare de Déu de la Mercè,
d'aquí de la ciutat,
Penedès del Vendrill
i toc de dansa
de Tarragona.
I tal com hem comentat
fa un moment,
domenatge
a la Fira Mediterrània
de Manresa
hi actuaran conjuntament
el cantautor Roger Mas
i la cobla
Sant Jordi
i Ciutat de Barcelona.
Escolta'm ara
un dels temes
que han enregistrat
el dolor de la bellesa
inclòs en el disc
a la Casa d'en Lloc
publicat l'any passat.
En aquest cas,
la cobla intervé
a la part final
de la cançó.
Aquesta nit
he obert
aquella porta
d'oie tancada
qui sap
los días
Diamants,
rovins,
maragdes,
orifils
d'argent,
convulsions
i tensió muscular
de sota l'arc
frontera
del desert.
No distingeixo
el de fora
del de dins.
Els núvols passen
a set vegades
el seu temps
d'on és llengut
o més gripau
sobre un gran roc.
La nena
està corrent
pel camp,
la porta
oberta
bat a bat
i ja ho sabia
d'altres cops
que quan l'obres
ets un
i ja ho sabia
d'altres cops
que qui torna
ja no ets tu.
En temps dels tripis,
quan els hippies
eren hippies,
algú va veure
un cel espaterrant
com un ramat
d'ovelles
que han mort
el pastor,
un paradís
borratxo
de dolor,
ben catabàtic,
mirall
del fotre,
les fronteres
són cul
de mal seient.
He deixat
sola
la meva nina
i ara
no sé
on és
la meva nina,
la meva nina
on és?
T'he deixat
sola
la meva nina
i ara
no sé
on és
la meva nina,
la meva nina
on és?
He deixat
sola
aquella panfila
i on s'haurà
ficat
gat amb aula
ets un xai
amb vell de llop.
La nina
està
corrent
pel camp,
la porta
oberta
bat a bat
i ja
ho sabia
d'altres
cops
que
quan
l'obres
ets
un
i ja
ho sabia
d'altres cops
que qui torna
ja
no ets tu.
ets tu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
perquè és un drama que poden fer!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
ballant sardanes en algun lloc prou representatiu.
I moltes vegades es parla de la necessitat de renovar-se,
d'oferir nous camins, de buscar canviar aquelles coses
que de vegades es fan per rutina.
I un d'aquests aspectes que es fa amb molta rutina
i és difícil realment canviar-ho
perquè es tracta de tot un muntatge realment important
és el de les ciutats Poguilla.
Una ciutat que cada any ve a ser la capital de la sardana,
d'alguna manera, fa molts anys que es fa això, més de 50,
i sembla que hi ha intenció per part de la Federació Sardanista,
obra del Vallet Popular, a vegades és difícil distingir-ho això,
doncs de canviar les coses.
I sembla que desapareix com a mínim el nom,
ja veurem si canvien més coses.
No hi haurà més ciutat Poguilla
i hi haurà una ciutat que reurà el títol,
la qualificació de capital de la sardana.
En tot cas, no s'han anunciat massa coses de moment,
però sí que es vol que se centralitzi en aquesta ciutat
moltes altres coses que es fan al voltant de la sardana.
Per exemple, la presentació de la guia de plecs.
És un exemple, potser no és l'activitat més important de totes,
però és pertinent parlar-ne perquè la propera presentació d'aquesta guia,
que es va acabar d'establir el calendari, com sabeu,
diumenge passat pel que fa a les comarques tarragonines,
després es fa una presentació pública,
doncs sembla ser que la propera presentació es farà a Tarragona
i serà l'última que es farà així en una ciutat, diguem-ne, qualsevol.
Enteneu això que és qualificatiu en el sentit més positiu del terme.
o qualsevol, perquè cada any es fa en una ciutat diferent,
mirant de fer-ho itinerant, doncs no.
A partir d'ara que s'estableixi aquesta capital de la sardana,
la presentació del guia dels plecs i moltes altres coses
es volen centralitzar en aquesta.
Seguirem parlant.
Una qüestió que teníem pendent,
la setmana passada la nostra col·laboradora més jove, la Marta,
aquesta setmana no pot estar amb nosaltres,
però ho diré amb nosaltres,
que es va deixar, es vam oblidar, tots plegats,
de comentar la seva crònica de la presència de colles sardanistes
a la Festa dels Súpers,
a l'Estadi Olímpic de Barcelona,
doncs que en el taller de sardanes que ens va fer
amb una ballada amb la cobla contemporània,
on l'objectiu era que els més petits,
que havien fet abans l'exhibició,
doncs oferissin la possibilitat dels petits
que estaven per aquí participant a la festa,
doncs també aprenguessin a ballar sardanes
doncs un moment donat s'hi va afegir un dels personatges
d'aquesta cadena de televisió
destinada als més petits, doncs el Roc,
doncs ell ballant sardanes,
i el lloc que potser és més propi
d'aquesta secció de xafredires
que doncs aviat s'hi van aplegar
al mig d'aquella ballada, d'aquella sardana,
que era la sardana Germano,
doncs una quantitat impressionant de fotògrafs,
de gent fent fotografies.
Bé, un petit detall que ens va quedar pendent
al comentari de la setmana passada.
Abans, parlant de la principal de l'abisbal,
doncs amb ells ens desmarcàvem una miqueta
de l'àmbit sardanista.
Tornem-ho a fer ara, no amb una cobla,
sinó amb un músic,
el Marti Mont, instrumentista de tible,
entre moltes altres instruments,
però en el camp del sardana
és el primetible de la cobla Sant Jordi,
ciutat de Barcelona,
que per cert, en una entrevista
que li feien un article,
més aviat, que li dedicaven al diari Público,
recentment el títol era
L'enfant terrible del món sardanista.
Una mica excessiu, potser,
però intentaven explicar
que el Marti Mont és un compositor
que vol buscar nous camins,
ell és un personatge realment intel·ligent,
no només que vagi a trencar,
a crear polèmica,
sinó que, a més a més,
amb un discurs realment prou cohesionat al darrere.
Això ho expressa en paraules,
en articles,
el podeu seguir a vegades també pel Facebook,
i amb la seva música,
la música que crea,
doncs són sardanes diferents,
per dir-ho d'una manera clara i directa.
Sardanes, a mi personalment,
m'encanten,
i hi ha molts sardanistes
que a vegades li estan trobant més l'atractiu.
Potser als més, diguem-ne, conservadors,
els costa entrar-hi a les seves sardanes,
però sí que el temps crec que ens donarà la raó.
Dèiem que no parlaríem de sardanes,
i el cas és que la notícia és
que aquest cap de setmana
l'orquestra de la Universitat Rovira Virgili
i també l'orquestra Càmera Musicai,
dirigides amb dues per Tomàs Grau,
per ser director de la Cobla Sant Jordi,
on és el Marti Mont,
oferiran un concert,
aquest dissabte, dia 5 de novembre,
a partir de les 8 del vespre
a l'Aula Magna del Campus Catalunya.
Les dues formacions es trobaran
amb els participants
a la quarta trobada de trompistes,
que organitza cada any
l'Associació de Trompistes a Catalunya,
i que enguany està previst
que es faci aquí a Tarragona.
Doncs bé, aquestes orquestres
interpretaran, estrenaran
una obra del Marti Mont,
Paraules de coure,
i és presumible
que si segueix la tònica
dels sardanes que li coneixem,
sigui una obra realment interessant.
Un altre personatge,
diguem-ne,
per simplificat,
diferent,
el que ara ens ocupava.
Un personatge, això sí,
molt més conegut,
molt més gran, també,
amb una trajectòria artística
molt més dilatada,
el cantant Rafael
i la notícia
és que canta en català
per la Marató de Televisió de Catalunya
i que ho farà
acompanyat
per la principal de l'Avisbal.
Això ja sembla que sigui
allò de barrejar
coses molt diferents,
però d'altres de més complicades
hem vist a vegades.
La notícia ens diu
que el Rafael ha cantat
per primer cop en català,
un altre tret, doncs,
que crida l'atenció,
i que ho ha fet, doncs,
per la Marató de TV3,
una de les veus
que col·laboren
en el disc de l'edició
d'aquest any
que està dedicada
als trasplantaments
i la regeneració
de teixits.
És una versió
que el Rafael
ha fet del clàssic del Sol,
«Sigh a Little Prayer»,
al costat del gos pel viu cor
i la principal
de l'Avisbal.
Estem, doncs,
ansiosos
de veure com sona.
I vinga, va,
acabem les xafarderies
amb una que,
vaja, personalment,
doncs,
trobo que és força,
força interessant,
i és que l'Aplec de Sant Martí,
que és com s'anomena
l'Aplec de Salouda,
que és diumenge,
per anar a patir
diverses circumstàncies,
no senzillament una,
en guany comptarà
amb una cobla més,
tot i que això,
segons com es miri
una petita,
petita trampa
entre cometes,
és que la cobla Sant Jordi,
i, com acabem de dir,
diumenge a la tarda
té el compromís
d'actuar amb el Roger Mas
a Manresa,
doncs,
només podrà estar pel matí.
I la solució ha estat
trobar una altra bona cobla
per la tarda,
la vell Puig-Cobla,
i, en total,
doncs,
hi haurà la Sant Jordi,
la ciutat de Barcelona,
la Mediterrània
i la vell Puig-Cobla.
Però el que volem remarcar,
ara,
les xafarderies,
és el programa
que interpretaran aquestes cobles,
un programa realment difícil
de trobar als Aplecs
per la qualitat
i la varietat
i amb el predomini
d'autors joves
i d'aquests que,
com comentava
a fons moments,
el Martimón,
doncs,
intenten aportar
sonoritats
més actuals
a la sardana.
Només així,
dit pel damunt,
hi trobem noms
com Joaquim Serra,
Conrad Soló,
Félix Martínez Comín,
com a clàssics,
Josep Serra també,
però després
hi trobem noms
de gent més jove,
però ja consolidada
com Joan Vilajuliu,
David Estanyol,
el mateix Martimón,
l'Eduard Sendra,
el Pitu Chamorro,
l'Enric Ortí,
Jesús Ventura,
el Marcel Artiaga,
René Picamal
i m'en deixo molts més.
Un programa realment
molt ferm
per al meu gust,
segur que molts
no compareguen
amb aquesta opinió
en vista
del que acostuma
a predominar
en la majoria
de plecs.
Una altra cosa
és segons quines ballades
i, evidentment,
segons quins concerts,
però, senyors,
un encoratjament
per als organitzadors
de la plec de Salou
per la valentia
de fer un programa
tan, tan i tan
interessant.
Doncs bé,
deixem les xafarderies,
tornem a la música
i encara que no
amb la puntualitat
que seria desitjable
de tant en tant
ens arriben mostres
de la vitalitat sardanista
de la Catalunya Nora
en forma de nous discos.
Ara, per exemple,
podem descobrir
un músic ben veterà
en Pere Moré,
nascut a Cositània
però resident
a Elna
a la comarca
del Rosselló,
del qual ens arriba
un disc monogràfic
dedicat a ell.
Instrumentista
de Contraballs
actualment ja té 93 anys,
va aventurar-se
a la composició
Ja Gran
el 1983
i ha donat a conèixer
Força Sardanes,
una selecció
de les quals, doncs,
li van registrar
a la Cobra Casanovas.
Escoltem la que porta
per nom
Elna Sardanista.
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanova
La Cobra Casanova
La Cobra Casanovas
La Cobra Casanovas
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!