25 anys de ràdio.
Bona tarda i bon dijous, Sant.
Benvingut a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Se'ns acaba la setmana per nosaltres
i per a molta gent comencen les vacances.
Està llarg, eh?, però al final ho hem aconseguit.
A més, en un cap de setmana, magnífic,
esperem que ens acompanyi també el temps,
toquem fusta i un dels dies meravellosos
que esperem durant tot l'any
i que arribarà precisament aquest dissabte,
23 d'abril, Diada de Sant Jordi,
el Diada dels Enamorats per Excel·lència
aquí a la nostra Catalunya.
Dir-vos que avui tenim un programa,
doncs mira, la mar de maco i fins i tot entranyable.
Hem trobat a l'any 2003
que el dia 6 de febrer
la nostra companya Iolanda García
convidava Rosa Maria Benito.
Ella és gestora social dels esplais
de la Fundació La Caixa.
En aquell moment, la Fundació La Caixa
feia diversos cursets per a la gent gran
per endinsar-se dins d'aquell món
l'any 2007 encara inexpert,
encara que hi havia molta gent que en sabia,
que es deia internet.
Doncs comentàvem amb ella
a veure com havien anat aquests cursets
i també l'otorgament dels diplomes
als diferents participants d'aquests cursets.
això serà el que hem triat de primer moment.
Després, hem segrestat amb el nostre company
Joan Andreu Pérez
i hem dit, home, Joan Andreu,
en aquests 25 anys de ràdio
si he de parlar també amb algú
ha de ser amb tu.
I a més, continues en actiu a l'emissora,
continues estant aquí amb nosaltres
i m'has d'explicar una mica
com vas entrar en aquest món.
Doncs avui, com a convidat,
Joan Andreu Pérez,
el nostre company d'esports,
que passarà també per aquí,
per aquests 25 anys de ràdio.
I al final, com sempre,
any 1990,
durant aquesta setmana que la vam encetar,
aquell any que hi ha moltes cançons
maquíssimes per escoltar,
i que avui, i jo crec que també la setmana vinent,
continuarem aquell any,
l'any 1990,
amb Joan Maria Bertran
i 25 anys de música.
I parlant de música,
anem amb ella, no?
Una miqueta de sort sempre va bé.
Perdona, Jason, perdona, perdona, parem.
Us recordo que us trobeu a Tarragona Ràdio
al 96.7 FM,
que també ens podeu sentir
a través d'internet
a tarragonaradio.cat
i per la TDT.
Ara sí, Jason Mars,
i això es diu Lucky Sort.
Water across the deep blue ocean
Under the open sky
Oh my, baby, I'm trying
Boy, I hear you in my dreams
I feel you whisper across the sea
I keep you with me in my heart
You make it easier when life gets hard
Lucky I'm in love with my best friend
Lucky to have been where I have been
Lucky to be coming home again
They don't know how long it takes
Waiting for a love like this
Every time we say goodbye
I wish we had one more kiss
I'll wait for you
I promise you
Well, I'm lucky I'm in love with my best friend
Lucky to have been where I have been
Lucky to be coming home again
Lucky we're in love in every way
Lucky to have stayed where we have stayed
Lucky to be coming home someday
And so I'm sailing through the sea
To an island where we'll meet
You'll hear the music, feel the air
I'll put a flower in your hair
Though the breeze ends through the trees
Dia 6 de febrer de 2003
Dins del matí de Tarragona Ràdio
Convidàvem a Rosa Maria Benito
Gestora social dels esplais de la Fundació La Caixa
Parlàvem sobre els diferents cursets
Que es d'edat des de la Fundació La Caixa
S'havien fet dedicat a la gent gran
Dedicat als avis
I tractaven sobre la informàtica
Conversava amb ella i Holanda Garcia
Quantes vegades quan parlem de noves tecnologies
No hem apuntat o han apuntat alguns dels nostres convidats
Doncs que el més important era que determinades generacions
No perdessin el tren
D'un temps cap aquí
Doncs sembla que allò que es deia
A les persones més grans
Els costarà acostar-se a l'ordinador
A un teclat
A internet
Entrant a la xarxa
A una persona d'una determinada edat
Semblava que era una missió impossible
És un error sens dubte
I tenint en compte que el nombre d'usuaris
Que utilitzen la xarxa
Doncs cada cop és més gran
I cada cop hi ha persones d'una certa edat
En aquest sentit
D'un temps en salt
La Fundació La Caixa
Doncs està impulsant
Impartint cursos
Per a les persones grans
Cursos que aquí a la ciutat de Tarragona
Es desenvolupen als esplais de Sant Magí
I a Sant Pere i Sant Pau
De fet
Avui
Tota una colla d'avis i àvies
Rebran els diplomes acreditatius
Doncs que certificen que aquestes persones
Han complert
I hem escreix
Totes les seves classes
Per introduir-se en el món
De les noves tecnologies
Per parlar-nos
De tot plegat
Ens acompanya
Rosa Maria Benito
És la gestora social
Volíem dir
Dels esplais
De la Fundació La Caixa
Rosa Maria
Molt bon dia
Molt bon dia
Benvinguda
Quina por que feien els ordenadors
A la gent gran
Fa un temps
Sí, sí
Verdaderament és cert
Tenien por
Però el que la filosofia primera
De la Fundació La Caixa ha estat
És precisament fer perdre aquesta por
I acostar a la gent gran
A les noves tecnologies
Sobretot de la comunicació
Com has dit
I d'internet
Internet ha estat una descoberta
Per tots ells
Quants cursos heu fet ja?
O quant de temps fa que feu aquests cursos?
Perquè no és una iniciativa nova
Ni de bon tros
No, no, no
Sant Pere i Sant Pau sí
Sant Pere i Sant Pau
Vam començar l'any passat
Perquè es va remodelar l'esplai
Llavors es va crear
Una aula informàtica
Que no existia
I l'any passat
Ja es van donar
Sis cursos d'informàtica
I van assistir 75 persones
L'any passat
L'esplai Sant Magí
Ja és molt més llarg
La trajectòria és molt més llarga
Van ser de les primeres aules
Que vam obrir
Diguem-ne a Catalunya
L'any 98
De l'any 98
A l'any 2000
Era l'antic esplai de Sant Magí
Abans de remodelar-lo
Es va fer una petita aula
I van fer en tot aquest període
23 cursos
I van passar 460 usuaris
Llavors va tancar l'esplai
Per remodelar-lo de nou
L'esplai Sant Magí
S'ha fet nou
I s'ha creat una aula informàtica
Molt lluminosa
Molt maca
I que convido tothom a que visiti
Com l'altre també
L'any passat
Van fer 12 cursos
I van assistir 210 usuaris
Aquesta tarda
Lliurem els diplomes
Els avis se senten absolutament
Impressionats
De tenir un diploma a la mà
Com ahir em deia un
Ara ja soc diplomat
Què diuen aquests diplomes?
Què poden llegir?
En aquests diplomes
Estan conjuntament realitzats
Amb els formadors
D'aquí bé
Que és un conveni
De la Fundació La Caixa
Amb la Fundació Universitat Politécnica
I evidentment llavors
Signa el rector
De la Universitat Politécnica
I la directora d'Àrea de Projectes
Educatius i Socials
La senyora Isabel Martínez
Només
Home
No diu exactament
El curs que ha fet
Sinó simplement
Però això li dona un cert nivell
A la titulació aquesta
Podríem dir
Entre cometes
Que enorgullés
Aquella persona
Doncs sí
Sí, sí
Evidentment
Et puc ensenyar
Si el vols veure en aquest moment
Ja sé que la ràdio
No té imatge
Però els ulls de la Iolanda
Seran els que
Home
Doncs és d'aquells diplomes
Que imaginem
Que més d'un avi
Més d'una àvia
Ho emmarcaran
I s'ho posaran a casa seva
Ja m'ho han dit, eh
Ja m'ho han dit
Doncs la persona X
Qui sigui
Diu
Ha assistit al curs
Informàtica i Comunicació a l'Abast
Organitzat en el marc del conveni subscrit
Per la Fundació La Caixa
Amb la Universitat Politécnica de Catalunya
Fundació Politécnica de Catalunya
I com deia la Rosa Maria
Doncs signa el director general
De la Fundació Politécnica de Catalunya
I la directora
Vaja
Que és un diploma
Allò
En condicions
Que no és cap broma
Que no és cap entreteniment
Per a aquelles persones
Per ocupar el seu temps de lleure
Jo imagino que l'objectiu final
És que aquestes persones
No se sentin desplaçades
Del temps que els envolta
Totalment d'acord
T'hauria de sentir la nostra directora
Perquè és així
És no perdre el tren
És oferir una vegada més
Una nova projecció
Dins dels nostres centres
Que no només
I està molt bé
La part lúdica
Que els avis tenen moltes ganes de distraure's
Però com dius
No perdre el tren
No perdre el tren
I que quan parlin amb el net
Sàpiguen perfectament de què parlen
Sàpiguen que és un xat
Sàpiguen que és un correu electrònic
I pensa que tots en tenen
Hi ha webs especials
Nosaltres tenim la web Club Estrella
Que és adreçada només a gent gran
Ells entren en aquesta web
I es fan el seu propi
La seva pròpia compte de correu
És una cosa al·lucinant
De quina manera s'han enganxat
De quina manera
Entre ells s'envien cartes
Mails
Digli com vulguis
I realment és això
No perdre el tren
És a dir
Que han canviat la partida de botifarra
Habitual als esplais
Bona part d'ells
Per entrar en aquest món de les tecnologies
O comparteixen totes les activitats
Diria alguns
Jo crec que no tots tenen els mateixos interessos
Està molt bé que el que segueixi jugant a cartes
No vulgui ni apropar-se a l'aula
Però vull dir
No res
És obrir-la
Amb un ventall ampli de la població
Que potser
Aquesta gent que estan usant les aules
No haurien entrat mai en un esplai
Perquè hi havia un cert complex
Sí
I també aquesta filosofia d'entrar en el món de l'aula
És obrir aquest espai
Aquest espai no ha de ser un nucli només tancat
A la gent gran
Sí que és per la gent gran
Però la gent gran ha de ser
I és sàvia
Com per donar part del que ells tenen
D'altres col·lectius
És a dir
Ha de ser una cèl·lula viva
Dins del barri
O dins de l'àmbit de l'espai
On t'estigui ubicat el nostre esplai
M'entens?
Llavors
La pròpia aula
Crea una dinàmica
Una dinàmica
Que en pic els avis s'han format
S'motiven tant
Que alhora ajuden els altres
Ajuden amb altres avis
Els que tenen problemes
Tenim una aula oberta
Que se'n diu
Per anar a practicar
Allò que durant la setmana
Han après en aquests cursos
Que estan impartits
Pels formadors de la Politécnica
I aquests avis
Ajuden amb d'altres
Llavors pel que et deia
Obrim l'espai
No només als avis
Sinó a iniciatives
A nens
Que els avis
Aquests voluntaris
Se'n poden fer càrrec
D'aquests nens
Dins de la pròpia aula
Ensenyar-los
A navegar
Això es fa ja
I això s'està fent
Això s'està fent
És una iniciativa
Des de l'any passat
Des de l'estiu passat
En la web educativa
Educàlia
Que té la Fundació La Caixa
Els avis
Ho han conegut
Primer
Perquè nosaltres
Perquè nosaltres
Han format
En format també
En aquests voluntaris
No només a dintre de l'aula
Sinó en cursos específics
De formació
Per voluntaris
Llavors acullen aquests nens
Que molts cops poden ser
Del barri
Poden ser els nets
Poden ser d'un col·legi proper
O poden ser d'una parròquia
Vull dir
Depèn de l'àmbit
De la provinència dels nens
I llavors aquests avis
Els connecten a la web aquesta
Els hi ensenyen a navegar
I la veritat és que
És un feedback molt bonic
Entre nen i avi
Aquí també cal comptar
No només amb aquests coneixements
Sinó aquest esperit de voluntariat
Que manifesta moltes persones grans
En aquest cas
Moltes
Més de les que ens pensem
Verdaderament
La gent té aquest sentit
De voluntariat
I aquest sentit altruista
Perquè al cap i a la fi
És passar les seves hores allí
I jo et dic que
A l'Esplai Sant Magí
El dia 24 de desembre
És un dia previ
Com tots sabem
Al Nadal
Els avis voluntaris
Estaven a l'Esplai Sant Magí
Amb aquests nens
Enviant postals
De Nadal
Amb un projecte
Que se n'ha dit
Nadàlia
I que ha compartit
A través de la web aquesta
L'experiència entre nens i avis
Va ser molt bonic
Jo recordo
Els primers cursos
D'informàtica
De la gent gran
Que es van impartir
En aquest Esplai
I una de les coses
Que em va sorprendre
És no la voluntat
De voler saber
Sinó que hi havia
Moltes persones
Que evidentment
Per generació
Per l'època
Que els va tocar viure
Doncs no tenien
Una formació acadèmica
I això
Doncs els creava
Una certa covardia
D'acostar-s'hi
A una aula
A un aparell
Com un ordinador
I moltes d'aquestes persones
Van superar
Doncs aquesta manca
De coneixements
Persones poc il·lustrades
Podríem dir
Que van superar
Aquesta barrera
I que bé
Es van enganxar
L'ordinador
I Déu-n'hi-do
A partir d'aquí
La quantitat de coses
Que n'hi han arribat
A fer és que us recordo
Aquesta imatge
Sobretot de persones
Que no tenien
Una formació acadèmica
I deien
No, no
Jo no puc fer-ho
Perquè jo
Escasament
S'ha llegia a escriure
Tens tota la raó
Moltíssima gent
No molta
Moltíssima
M'ha comentat
És que a mi
M'ha costat
Al començament
Trobar la lletra
Al teclat
Però en pic
Ells
Amb els seus medis
Han arribat
A conèixer el teclat
Meravelles
I és cert
Aquesta barrera
La tenien
Però en pic
Han superat això
En pic
Home
Pensa que aquests formadors
Nevenen molts també
De la branca de pedagogia
Escoles d'adults
En alguns casos
Exacte
I llavors han tingut
Molta paciència
Les primeres
O sigui
Nosaltres
Que no n'hem parlat
Els cursos
En són dos nivells
El que és
L'apropament
De la iniciació
A la informàtica
Que és molt
Molt bàsica
És a dir
Coneixement de teclat
I coneixement de ratolí
Que pensa que per fer
Anar al ratolí
També costa
Però en pic
Això ho superen
Llavors ja s'enganxen
Ja et dic
Amb el proper curs
Que és un curs d'ampliació
És perdre la por
Déu-n'hi-do
No sé si podem fer
Un perfil
Perquè clar
No es pot parlar
En singular
Caldria parlar
En plural
Però
Jo intueixo
Que hi ha més senyors
Que senyores
O la cosa
Comença a equilibrar-se
S'equilibra
Jo diria
Ui
No
Jo diria
Que potser
Hi ha més senyores
Que senyors
És que som majoria
Tot arreu
Són més senyores
És una cosa
Sí, sí
Igual que voluntàries
Hi ha més voluntàries
Que voluntaris
Tot i que el voluntari
Sempre destaca més
Perquè el senyor
Sempre
I la senyor
És molt voluntariosa
Però a les aules
Jo diria
Que hi ha un tant per cent
Més elevat de senyores
Que de senyors
Digue'ns una cosa
Rosa Maria
Avui feu aquest acte
De lliurament
Imagino doncs
Que serà un acte
Allò
Com agraden també
A les persones grans
Amb un cert protocol
No?
Amb un cert ambient
Podríem dir
Sí, sí
Té tota la raó
Es convida
Amb el director
De zona
De la Caixa
Es convida
El director
De l'oficina gestora
Perquè clar
No oblidem
Som fundació de la Caixa
Però
Estem
Agraïts a la Caixa
Pels recursos
Que ens està aportant
Evidentment
Llavors vull dir
És un acte conjunt
Entre gent Caixa
Llavors hi ha el president
De l'Esplai
No hem d'oblidar
Els esplais
Hi ha una junta
Una junta
Que també és totalment voluntària
Que està treballant
Doncs per tirar endavant
Aquest esplai
Llavors el president
És qui també lliure el diploma
I bé
També hi seré jo
Com a gestora social
Doncs d'aquell esplai
I és molt lúdic
Perquè la veritat
És molt bonic
Veure
En la il·lusió
Que tots reben
Aquell diploma
Aquests actes s'arreglen
I clar
És que van un acte important
És una recompensa
Una feina feta
I tu ja saps
La gent gran
Com els agrada acabar aquestes festes
Una mica de ball o què?
No, ball no
Però acabem amb un piscolabis
Que tots esperen
És que el ball també
Déu-n'hi-do als esplais
Com funciona
A mi m'ho han explicat
Ja no he anat cap
Però m'ho han explicat
Sí, sí
Però no, no
S'acaba també menjant
I no
Bueno, no només la gent gran
Que això passa a tot arreu
Ja ho sap Rosa Maria
Que després sempre
Si no hi ha un pica-pica
La cosa sembla que no llueix
Exacte, exacte
Per aquí va
Aviam
El que jo també et volia preguntar
Entrant ja en el terreny
Més pràctic
Podríem dir
És que dilluns
Comença un nou curs
Aquests cursos
Quina durada tenen?
Hi ha una continuïtat
És durant de tot l'any
Com funcionen?
Aviam
Aquests cursos
Els tenim programats
Els que són formatius
Diríem
O sigui, les aules
Les tenim obertes tot l'any
Però els cursos formatius
Els que són
En combinació
Amb la Universitat Politécnica
En programem tres l'any
Tres
En tres períodes
És a dir
El previ a Setmana Santa
Que és el d'ara
Després de Setmana Santa
N'hi ha un altre
Passem l'estiu
I llavors
L'octubre
Hi ha l'altra abans de Nadal
Diguem-ne
N'hi ha tres
Tenim iniciació
I tenim ampliació
Però també tenim
Molts tallers
Molts tallers
Com poden ser
De fotografia
D'edició
D'imatge
Les coses
S'estan
En permanent canvi
La iniciació
Sempre la farem
Perquè sempre aproparem
A la gent que no coneix
Però anirem evolucionant
Perquè aquests propis avis
Com vés dit
Cada vegada estan més formats
I cada vegada demanen més
Llavors
Tenim aquesta programació
De tres cursos
La durada
No és massa llarga
Són 20 hores
Amb el d'iniciació
Amb el d'ampliació
El que passa
Que oferim
Unes aules obertes
Que tothom pugui practicar
Tot allò que ha après
I que té
Aquests manuals
Que tens aquí al davant també
I ho sento
Una vegada més
La Yolanda
Serà
La transmissora
Tenim
Manuals
Aviam
Són guies didàctiques
Bàsiques
Però alhora
Molt complertes
Abans he estat donant
Un cop d'ull
I déu-n'hi-do
Qualsevol persona
Amb una mica de guia
Utilitzant la mateixa
Pot perfectament entendre
El funcionament d'un ordinador
Doncs molt bé
Com t'he dit
Tret d'aquestes tres programacions
Ells poden disposar tot l'any
De l'aula oberta
Per anar a practicar
I com bé dius
Seguir el manual
Per exemple
Doncs vaig a repassar
Sobre allò
Que no me n'enrecordo massa
Perquè clar
El tema que tenim és aquest
D'un curs a l'altre
Ens podem oblidar
Ens oblidem nosaltres
Imagina't
Volen repassar
Refrescar
I com t'he dit
Amb les aules
On hi ha un voluntari
Que s'encarrega
De portar un curs
Pot ser que un voluntari
Tret d'aquesta època
Formativa
Que estem dient
Pugui portar a terme
Un curs
Que ell pot programar
Quan vulgui
Qui pot participar?
Qualsevol persona
O els usuaris dels esplais?
No, no
Pot estar obert a tothom
El que passa que clar
Evidentment està adreçat
A la gent gran
No, no
De la gent gran
Em refereixo
Perquè hi ha molta gent gran
Que no és usuària dels esplais
El que passa és que hi ha un temps
Gent gran a partir dels 50 anys
Nosaltres
Per què?
Doncs perquè hi ha molt prejubilat
Molta persona
Doncs que
Bé
S'ha apartat
Diguem-ne del món laboral
I que pot participar
En aquests cursos
O sigui
Diem
Persones prejubilades
I persones jubilades
Està adreçat per ells
Tothom
O sigui
L'usuari
Del propi esplai
Evidentment
Té preferència
Però està obert
A muntar un percent
De places
A gent de fora
Sí, sí, sí
Tothom qui vulgui anar
Endavant
Doncs aviam això
Jo a més intueixo
No intueixo
M'ho ha dit clarament
Abans de començar l'entrevista
Que hi ha projectes
Per continuar treballant
Des del voluntariat
Des d'aquesta aposta
Per integrar les noves tecnologies
A tots els col·lectius
En aquest sentit
Ens has dit
Que esteu treballant
Uns projectes
Que en tot cas
Ja en parlaríem
Quan la cosa estigui
Més arrodonida
Si et sembla
De moment
Ens quedem
Doncs amb la història
De centenars
De persones
Grans
Que s'han acostat
A aquest món
De la informàtica
Amb molta naturalitat
Pel que ens explica
La Rosa Maria
I esperem que la cosa continuï
Gràcies per acompanyar-nos
I enhorabona
Gràcies
Adéu-siau
Bon dia
Gràcies per acompanyar-nos
Gràcies per acompanyar-nos
High is the fire, touches the sky, low in the shape of form, I am in your minds, high, just let your dreams run wild.
High is the fire, touches the sky, low in the shape of form, I am in your minds, high, just let your dreams run wild.
High is the fire, touches the sky, low in the shape of form, I am in your mind, high, just let your dreams run wild.
Maybe you give me, you give me the run around, just another night with you, you're on my mind.
But we don't know, the love will take you higher and higher and higher, higher and higher.
E-S-E, I communicate with you, tell me what it means to feel, what am I supposed to do?
E-S-E, I communicate with you, tell me what it means to feel, what am I supposed to do?
Take your breath away, your breath away.
And yeah, suddenly you may be one, suddenly the sun is burning, but I still believe in someone, someone.
Baby you give me, you give me the run around, just another night with you, I'm in your mind.
The way you give me the run around, just another night with you, tell me what it means to feel, what am I supposed to do?
Do you have no way to do it?
It makes me, me, you know, and I will take you higher and higher and higher.
Higher and higher.
Deep use me to make you sacrifice tonight, far beyond the might, cause I'm a exists, for my mind.
Fire.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
25 anys de ràdio.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Segur, segur que la posava.
Joan Andreu Pérez, bona tarda, company.
Bona tarda, company.
Com estàs?
Bé.
Jo estava pensant, dic, és que amb el Joan Andreu hauríem de fer 3 o 4 programes especials.
Però clar, amb tu es pot parlar de castells.
Perquè alguna cosa vas fer amb els castells.
I alguna cosa puntual.
també has estat i ets d'esports.
I normalment la part de bàsquet, la part de vòlei, la part de futbol també has tocat.
No directament, potser amb el làstic o indirectament, però també has estat per aquí.
Però també, perquè hi ha molta gent que millor no ho sap, però el Joan Andreu també va fer musicals.
I li agrada molt això de la música, no?
Sí.
Però anem per pams, anem per pams.
Joan Andreu, tu que ets com jo un dels llaios de la casa,
d'entre d'aquests 25 anys de ràdio es pot dir així.
Quant fa que estàs per aquí?
Digue'm, i explica'm una miqueta la teva història.
No recordo, Sílvia, especialment...
Sí que recordo els primers dies, però no en la data exacta de quan vaig començar.
Sí.
Però, vaja, jo vaig començar col·laborant, anant a programes puntuals.
Recordo els divendres a la nit,
de mica en mica em vaig anar introduint.
Per sort em vaig trobar gent com tu,
com el Joan Maria, en el seu dia també,
que em van ajudar a fer més maca la meva estància a la ràdio,
les col·laboracions puntuals que feia.
I de mica en mica va anar la cosa obrint-se a nous camins dins l'emissora
i fins a l'actualitat.
Bé, però hem de dir que el Joan Andreu Per, en aquell moment,
Joan Andreu, devies tenir com a molt 15 anys.
Però com a molt.
i no sé si...
Bé, algun any més, però no gaire més.
No gaire més.
15, 16 anys.
Sí, sí, jo recordo que en aquell moment
arribava a les 5 de la tarda a la ràdio
després d'haver estat des de les 9 estudiant.
Però és que anteriorment anar a les 9 al centre escolar repartia diaris per contribuir una mica a casa, no?
Sí.
i la meva jornada laboral començava a les 6 del matí.
m'aixecava per repartir diaris.
Sí, que ja tu ja te buscaves...
Acabava cap a les 8.
Sí.
M'anava a casa a dutxar.
A les 9 anava al col·legi fins a les 5 i a les 5 ràpidament anava cap a la plaça Rovellat
per començar l'espai aquest que parlaves antes, de música catalana.
Exacte.
Un suc de llimona que jo no sé per què era molt cítric, el vostre espai musical, no?
No, a més no recordo...
Segurament que havies estudiut la idea del nom del programa, però...
Ah, ja està, ja m'ha tocat.
No recordo com li van posar al programa.
El que passa és que el que sí que em ve al cap és la gent, no sé si molt o poca,
depenent també de les setmanes que, a través del telèfon,
recordo que era un 23 o 23...
Sí, molt bé.
Trucava per demanar les músiques que en aquell moment estaven de moda, no?
Sopa de cabra, Sau, la madame...
Els pets, mateixos, sí.
Molts temes de molts grups musicals, també cantautors,
que ja saps que eren una mica també el que volíem introduir en l'espai
a banda dels grups que en aquell moment estaven de moda.
Però a banda de música i a banda d'entrades,
bueno, d'entrades telefòniques em refereixo,
no sé si també vas tenir convidats, allò que dius,
mira, a tu que t'agradava la Maria Josep Villarroia,
o l'Hector Vila, vas tenir l'oportunitat de parlar amb ells
dins d'aquest programa, o potser fora, no ho sé.
Sí, amb la Maria Josep Villarroia,
a més recordo una fotografia,
a el que era l'estudi on s'emmetia la programació,
és a dir, el que no eren els controls...
que ara parlarem de l'estudi en qüestió.
Sí, sí, recordo especialment d'aquella entrevista
i d'una fotografia que vam fer,
a més, en un moment en què a la emissora
hi havia un pòster llegant de Sau.
Sí, és veritat, que dius, mira,
quines coses que té.
No sé si de la Lepicina Nit o un d'aquells primers seus.
Últimament hem pogut veure a través de Facebook,
perquè recordem que tenim nosaltres també per aquí,
jo he treballat a Radio Fòrum,
han venjat una seriós de fotos,
jo no sé si t'has reconegut en algunes d'elles, Joan Andreu.
Sí, sí, especialment per les ulleres,
perquè pràcticament totes les ulleres les controlo,
les que he anat portant, i sí, sí,
bé, passen els anys.
I per què dic això de les fotos?
Dic perquè es pot veure també l'estudi,
amb aquells armaris blancs,
on es guardaven els quatre o cinc discos
que arribaven, si arribaven alguna vegada.
Tu també eres el que anava carregat amb la motxilla
i cap a un any que va ballant els discos?
No.
O normalment esperaves a veure què passava?
No, perquè jo crec que per a aquella època
encara arribaven discos de...
les discogràfiques que potenciaven la música catalana
i tiraves d'ells.
I aquí és on passava.
Aquella taula rodoneta, petita.
Que era Pick Up, la...
Sí, era una d'elles, sí, és veritat.
Pick Up, dismedi.
Sí.
Una de les discogràfiques que des d'aquí...
I com al final, jo crec que en aquella època
encara rebien bastants LPs, bastants singles,
doncs com la gent també...
Era fàcil.
Era molt poca la gent que tirava cap a un grup
que no coneixia, sinó que tots tiraven cap a Sao,
cap a Sant Traït, cap a tota aquesta gent,
cap a bars, doncs tenies a la mà aquests discos.
O sigui que dintre del què era molt fàcil
de fer el programa, perquè m'estàs dient, no?
Jo m'ho he passat molt bé i te soc sincer.
A mi, en un moment donat,
no m'importaria tornar-lo a fer.
Fes la proposta, Joan Andreu,
que tu ja estàs aquí a casa, home.
I si realment tu en aquell moment
estàs expressant una cosa que portes dins
cap a la gent que t'està escoltant,
doncs te sent superbé.
Bé, no em vull centrar només en aquest programa
del suc de llimona, que això es feia a Radio Fòrum.
Sí.
Recordem-ho.
A la primera seu, a la plaça Rovellat.
Tenies algun col·laborador especial?
No.
No?
Ho feies tu solet?
Jo aprenia de la gent que hi havia al meu voltant.
Jo aprenia de tu, aprenia del Lluís Marçal.
Molt bé.
Aprenia de les dues companyes
que estaven amb el Lluís Marçal.
Una era l'Ester.
Ah, sí? L'Ester i l'Ester Àvila, sí?
Que l'aven tenint fa poquet?
Aprendent d'aquesta gent i, mica en mica,
m'anava defensant.
No, no.
Però ho feies tu solet, al programa?
Sí, sí, sí.
Amb el control i tot?
Sí, sí.
Ets un crac, eh?
Sí, sí, sí.
Ho dic perquè, Déu-n'hi-do,
teníem la taula, els dos plats...
Sí, sí.
Per cert, Joan Andreu,
m'he centrat en el de la música.
Sí.
Perquè ja sé que tu el que t'agrada són els esports
i ja saps que anirem cap allà directament.
Però com va ser que vas entrar en el món esportiu?
Perquè no era el teu,
no era una cosa que diguis,
mira, el Joan Andreu va estudiar...
A mi sempre m'han agradat els esports.
jo he viscut sempre,
fins fa quatre dies que estic a un altre lloc,
a l'Avinguda d'Andorra.
Ja l'Avinguda d'Andorra,
des de ben petit,
he anat al pavelló Sant Jordi
i en moments que m'avorria a casa
doncs anava a veure partits de bàsquet.
I jo, sense tenir cap necessitat,
també en el seu dia
doncs anava al camp de la Torrefort
a veure el futbol,
em vaig fer soci del Nàstic
i també anava als partits del Nàstic
tant al gol com a la preferent.
Vaja, que sempre m'ha anat al món de l'esport.
i sempre me'n recordaré
perquè jo crec que mal aniríem
si no ens en recordéssim
que la primera coloració
que vaig tenir a la ràdio
va ser amb un company
que vam tenir a Ràdio Fórum
com era el Joan Maria Dalmau
i feia els divendres a la nit.
I jo, en aquell moment,
doncs vaig començar a fer gravacions
d'aquelles amb la gravadora.
Amb aquelles cintes reciclades.
I bé, a mi sempre me'n recordaré
que entre dos que han passat
pel Nàstic de Tarragona
a Ràdio Fórum
vam ser els primers a entrevistar-lo.
Jo recordo especialment al Munt
el Paco Parreño
que va anar directament a l'hotel
L'Àuria
de la Rambla Nova
el mateix dia que arribava
li vas demanar pràcticament
de genolls
que a les 8 començava un programa
que sé que devia estar cansat
però que ens faria il·lusió
que ens acompanyés
i va acabar accedint
es va dutxar
perquè acabava de fer un viatge gran
quant a quilòmetres
i similars circumstàncies
a les d'un altre entrenador
que es deia Iñaki Espizúa
que també va accedir
i els vam tenir
i a la plaça Rovellat
vull dir que
home, sempre t'omple d'orgull
sempre el tindràs a la memòria
que entre dos
que no els entrevistava ningú
en aquell moment
o que nosaltres els primers
vam poder saber
què i com
havíem vingut a Tarragona
Sí, perquè les emissores
podíem dir grans
entrevistaven
podíem dir
els grans del futbol
el que eren
els d'aquí de casa
Tenim l'avantatge
que emitim moltes hores
a nivell local
Exacte
i que aquesta és una cosa
que s'ha d'aprofitar
Perquè en aquell moment
el Nàstic
Tu te recordes
en quina situació
estava publicitat
En segona ve i tercera divisió
En segona ve i tercera divisió
Clar, és aquelles coses
que no fas cas
en aquell moment
És molt diferent
del que és ara
Abans anàvem
als entraments del Nàstic
i no hi havia el Javi Rivera
de Tor
el cap de comunicació
que hi ha ara
a la mateixa del Nàstic
Abans
sortia un jugador
del vestidor
i l'agafàvem
sense avisar-lo
Ei, ma tens dos minuts
i l'agafàvem
i marxàvem
però clar, ara
has de ser un protocol
com el que el club decideix
qui parla
ve una mica
Professionalitzat
diríem la història
de posar-ne els...
Però en aquell moment
era una miqueta també
canvi qui pugui
Allò era molt familiar
És el que t'anava a dir
Allò era molt familiar
i els jugadors
ja te saludaven
i et deien
que avui vols que parli
ja no existeix
el mateix que es viu ara
no dic que sigui bo o dolent
entenc que
ara ja
és més professional
i més
com s'hauria de donar sempre
però clar
en aquells anys
de segona i tercera
els clubs
es poden permetre
el luxe de comptar
amb un cap de comunicació
Però potser gràcies a això
Joan Andréu
també has aconseguit
grans amistats
Sí
La gent que ha comentat
ara el Joan Andréu
ja les té a l'agenda
i si no se recorden mentalment
perquè el Joan Andréu
és una màquina
i això s'ha de dir a l'antena
Joan Andréu Pérez
no és una persona
és un ordinador
A més
em m'orgull
molta de la gent
que tinc com a amiga
l'he tingut gràcies
a la ràdio
i segurament gràcies
al món de l'esport
jo
et puc dir que
gent
que ha estat
al Nasti de Tarragona
encara
continuem veient-nos
encara
continuem
anant de vacances junts
i
m'omple d'orgull
tot això
perquè és que
més enllà
de lo professional
de ser jugador
de futbol
o bàsquet
i un
que fa
jerseys de periodista
hi ha el component
amistat
que mai s'ha d'oblidar
home
i a més és allò
que diuen
que el Rose
fa el carinyo
i clar
segurament
que et trobàvem
40 vegades
cada dia
almenys
anem a prendre
una còcula
amb ell
quina ha estat
l'entrevista
que creus tu
que ha estat
més difícil
potser de fer
o potser de contactar
amb ells
jo a més
sempre ho comento
a més que has fet
4 entrevistes
al llarg de
no?
jo sempre ho comento
que a mi em costa molt
entrevistar
la gent que és amiga meva
per què?
perquè tens tanta informació
d'aquesta persona
jo per exemple
a mi em costa molt
entrevistar l'Albert Cabestany
clar
perquè és amic
sí clar
i tens tanta informació
d'aquesta persona
que en un moment donat
el xip de periodista
i entrevistar
un dels referents
del món del trial
a nivell espanyol
doncs em costa
sincerament
vull dir que
prefereixo
entrevistar lliurement
una persona
anònima per mi
malgrat que sigui pública
perquè sigui important
que no
aquest tipus de gent
Albert Cabestany
Natàlia Rodríguez
Gustavo Socedo
Bernie Alvarez
és que em costa moltíssim
però ho has de fer
i ara això
ho puc dir
no ho puc dir
em costa molt
però Joandre
ho has de fer
i moltes vegades
allò que t'has hagut
de mossegar la llengua
perquè sabies alguna cosa
que en aquell moment
no podies sortir
és l'important
de un periodista
saber
on hi ha la línia
i sobretot
la discreció
és a dir
jo
a vegades
m'emprenyo a mi mateix
perquè
m'agradaria actuar
actualment
com s'actuava abans
és a dir
actualment
jo crec que
ens ho posen massa fàcil
els periodistes
que fem esports
ens envien les fotos
via
correu electrònic
ens envien les declaracions
és que pràcticament
ens ho fan tot
és que
jo crec que si
la mitja de periodistes
que hi ha a Tarragona
ha crescut
el seu pes
de la panxa
és que no es movem
abans es movien
ara m'has agradat
és que abans
hi quedaves amunt
i parlaves
aquelles tertúlies
fora de micro
que jo crec que donava
molt de ser
ara això no es produeix
perquè ara t'ho donen
tot fet
des de les fotografies
declaracions
que has de dir
les cròniques del Nàstic
ja te les envien fetes
des del club
depèn de com
llavors clar
fins a quin punt
aquestes cròniques
realment són
el partit
perquè clar
tu com a periodista
has de seguir el partit
i després has de jugar
tu com a periodista
si realment aquest equip
ha jugat bé
o el que ha hi hagut davant
li ha posat les coses
molt fàcils
etc
mentre que t'estàs fixant
en la crònica
que t'està enviant
una persona
que no deixa de ser periodista
com tu
però que està cobrant
per el club
però clar
ja no és tan objectiu
diguem-ho així
o s'està veient
de posar certes coses
normal
per això és important
d'assistir-hi
d'estar-hi
allò que deies
de moure una miqueta
de moure't a la cadira
jo crec que
al cap de l'any
si tu has anat
cada diumenge
al camp del Camp Clar
segurament al final de l'any
el president del Camp Clar
et trucarà per dir-te
escolta que tenim això
mentre que si no el fas
ni cas durant l'any
és que no saps ni que existeix
difícilment te facilitarà informació
ostres
i la d'entrevistes
que hauràs fet jo
abans deia així una mica
de broma
que quatre entrevistes
però no
cinc
m'he descomptat d'una
veus?
tot per deixar-me malament
aquí al program
mira jo ara per exemple
t'he donat un document
d'intervistes així
més diferents
de gestors
del món de l'esport
per trencar una mica
per trencar una mica
la monotonia
perquè segurament
doncs
en el seu dia
amb el president
del Torrefort
el Manel Roldán
o l'Alfonso Perian
i el president
del Bolí Sant Perí Sant Pau
doncs sabíem una mica
que opinaven
en relació a l'equip
però no sabíem gaire
respecte als seus gustos musicals
o si durant la setmana
anaven un dia a cinema
o no
eren personal
les entrevistes
o és una manera diferent
de conèixer la gent
que té la gestió actualment
o en aquell moment
de l'esport de Tarragona
i jo per exemple
ho trobo a faltar això
fem-ho?
escoltem un extracte
un petit extracte
d'aquestes entrevistes
doncs anem
anem-hi
sí
t'agrada viatjar?
sí
i
si has visitat
alguns països
explica'm una mica
les teves vivències
fora de Catalunya
o fora d'Espanya
bueno
fora d'Espanya
has visitat alguna cosa?
he visitat
alguns països
sí
he estat
he estat a
l'Argentina
he estat
a Cuba
recientment
i
i a Colòmbia
i ets una mica despistat
o et fixes en molts detalls
quan hi viatges?
no
normalment
m'hi fixo
m'hi fixo bastant
i del que has trobat
per fora
què és amb el que et queda
que ara mateix
et vingui al cap?
realment
bueno
i
i
i
bueno
amb aquests països
que he dit que he visitat
la veritat
el que em queda
és que
aquí a Espanya
estem molt bé
i
ets detallista
és a dir
quan hi surts fora
t'emportes alguna cosa
algun detall
que t'agradi
o ets d'aquells
que només veus
i te'n tornes?
no
no
soc detallista
no voldria ser-ho
perquè a vegades
he pres el temps
dels viatges
almenys
amb aquests
temes i detalls
però
ho soc
doncs
aquest Arona
es tracta
d'aquesta entrevista
que era molt
molt personal
molt íntima
no?
molt
el Manel
el trobava
molt tranquil
molt relaxat
i la musiqueta
que acompanyava
així de la guitarra
fantàstic
no?
sí
sí
la cosa
és que es devien
de conèixer així
ja que parlem
del Manel Roldán
digues
una persona
que era aficionat
del Torreforta
com ho era jo
en el seu dia
i ho continuo sent
tot i que ara
mirant-ho des d'un altre
punt de vista
i que es va introduir
en el món del futbol
com a president
del Torreforta
gràcies a la fotografia
perquè és una persona
que li encanta
la fotografia
i a base
d'anar al camp
del Torreforta
a fer fotografies
es va introduir al club
fins que un dia
va optar a la presidència
i va estar
crec que dos o tres mandats
i aquí més
vas entrevistar
comentaves
comentàvem en el Roldán
perquè ho estàvem sentint
doncs vam estar
amb l'Alfonso Perrianyes
home
que va ser president
del Bólui Sant Pereixampau
i crec que bon amic teu
diguem-ho
la delegada d'esports
de la Generalitat
en esports
la Maria Susu Vila
sí
i no recordo més
però vaja
sí
personatges d'aquest tipus
que
i tots estil
estil
com a gestors
en el món
de l'esport
ja sigui actualment
o en el seu dia
i que
home
et vols una mica
cementar
de coses
que feien
lluny de la seva feina diària
i per cert
et van respondre
no sé si va haver
alguna resposta
d'aquella que no te l'esperaves
no
tot més o menys
bo
amb aquesta gent
al final
acabes tractant tant
que més o menys
ja coneixes
que el
Manuel Roldán
va anar a Saudiar a Argentina
o que
li agraden els toros
i
l'entrevista ja
gira
a l'entorn
una mica
dels quatre coneixements
que tens
d'aquesta persona
un altre
que això va ser
d'un altre espai
que també vas fer
i que va durar
te'n recordes
més o menys
en dates
quan
quan es va fer
i si ja estàvem
a la Rambla
quin
estàvem al Carrera Nou
aquest que estàvem
sentint ara
doncs crec que data
del 97
és a dir
que estàvem a la Rambla
a la Rambla
exacte
un espai de tarda
de matí
quan ho feies
aquest espai així
d'entrevistes íntimes
sé que quedaré molt malament
ara no te'n recordes
és que posava una cara
de pòquer
no ho sé
no ho sé
bueno pues
corramos un tupi de vella
no
és espontaneitat
una altra de les coses
que jo em vaig quedar parada
un dia arriba
el Lluís Marçal
em diu
sí sí
perquè podíem posar
la primera retransmissió
castellera
que a Tarragona Ràdio
Ràdio Fòrum
allà vorens
és molt mala persona
el Lluís
no no
que és molt maca
és molt maco
i m'ho va dir
mira escolta això
i clar
jo escolta
però si és el Joan Andreu
què feia el Joan Andreu
a l'Alforja
a l'Alforja
en la primera retransmissió
els estudis
i els estudis
perquè va ser una miqueta
improvisat
però tot va venir per allà
aquella bona feina
i tu què feies
en una retransmissió castellera
Joan Andreu
no ha estat l'única
ja ho sé
però aquesta va ser la primera
perquè recordo
en un concurs de castells
jo crec que
en la pitjor feina
que et pot passar
com a periodista
que és estar
allà
a Baixa Plaça
a la Sorra
a l'Arena
i després
recordo també
un any
en una actuació
que no devia ser
si per Sant Atec
o per Sant Magí
també al balcó
de l'antic ajuntament
no sé
allò del Forja
sincerament
jo crec que
vaig anar al Forja
per viure una jornada
com cada any
he anat al Forja
a la paella
que feien
i crec que
l'havia de faltar algú
i llavors em va tocar a mi
Joan Andreu
tu què serveixes per tot
perquè això sí
és un noi amb recursos
tot s'ha de dir
li demanes un telèf
també hem fet informatius
no sí
jo et deia
espera espera
si és que
què és el que t'ha quedat per fer
i és que
he de preguntar
per l'altra part
no pel que has de fer
no pel que et queda
per fer
perquè
qui hi havia a la ràdio
ho has tocat tot
o gairebé tot
no?
jo diria que
res
però
jo et dic sincerament
que
ara estic molt feliç
sí
que no m'importaria
fer
qualsevol tipus
d'aquests espais
que he fet
fins aleshores
m'encantaria
per exemple
tornar a fer
les entrevistes
aquestes en profunditat
amb els esportistes
o gestors
dels clubs esportius
i ja està
cada etapa
té el seu moment
i
m'omple
molt d'orgull
perquè entenc que
m'ha servit
molta experiència
per la meva vida personal
i també per la meva vida professional
i ja està
jo em pensava
que volies entrevistar
a l'Oquillo
no sé
o fer un programa
de música
no sé
no sé
que ara m'ha vingut així
m'ha vingut present
jo crec que em quedaria
parat
o fer un programa
conjuntament amb ell
ell des de Barcelona
tu des d'aquí
disfrutar de la seva música
i ja està
sí perquè també ets
un fan incondicional
de l'Oquillo
i és de què presumeixes
d'una fotografia
que tens amb ell
doncs té una cosa
què?
d'aquesta fotografia
sí
hi va haver un accident
fa unes setmanes
què dius?
i jo no existeix
oh
l'Oquillo
si ens estàs sentit
sisplau
truca a Tarragona a ràdio
que tens de tornar
a fer una fotografia
o passa per aquí
bé una entrevista
que li van fer aquí a la ràdio
en aquell moment
que va marxar de la ràdio
jo estava gravant
surto de la gravació
me diu
anar marxado
jo vaig anar corrents
a la presa del Tarraco
i el Joan Maria
que m'acompanyava
en la cursa
atlètica
per atrapar
l'Oquillo
va ser el que
em va fer la foto
veus que tot
ha de tenir relació
amb els esports
ho veus no?
sí
ho portes a la sang
l'Andreu
ho portes amb la sang
doncs l'Andreu
gràcies per explicar-nos
alguna d'aquestes
intimitats teves
ens ho han passat molt bé
i res
no et dic
fins una altra
i que aquesta casa és teva
perquè ja ho saps
i d'aquí a 3 o 4 minuts
doncs que entraràs
aquí al formatiu
o al Tarragona Esportiva
o el que et toqui fer
perquè no pares
moltes gràcies
i vull decidir
de forma pública
digues
que una de les coses
que més
m'omple
i d'estar
treballant a la ràdio
són amistats com la teva
moltes gràcies
el mateix
un petó
gràcies
estarà
a la ràdio
que emborrachaba
entre sus brazos
ella nunca vivía
ni la vi
que hubiera muerto
por su risa
que hubiera sido
su feliz reza
en successes
que el dolor
me幕 en el corazón
Vint-i-cinc anys de ràdio.
Potser amb aquesta entrevista que acabem de fer ara mateix amb el Joan Andreu Pérez,
el nostre company d'esports, has pogut saber una mica més de les intimitats de la emissora.
I és que a través d'aquestes entrevistes de 25 anys de ràdio
intentem esbrinar quan va ser que van incertar o que van començar aquesta carrera periodística
o com va ser que es troben amb nosaltres després de tants anys.
I és que a part de ser bons professionals, som millors persones.
Gràcies, Joan Andreu.
I parlant també de bones persones i bones vibracions,
les que ens porta ara mateix Joan Maria Bertran.
Hem de passar per la música.
Sí, sí, 25 anys de música, any 1990.
Seguim a l'any 1990, recordant algunes de les cançons que avança èxit aquell any.
Ara és el torn a nivell internacional d'escoltar una joveníssima Maria Carey
amb aquesta cançó, Vision of Love.
A l'any 1990, recordant algunes de les cançons que avançà,
ac踢 un sachet наст un92.
A l'any 1990, recordant algunes de les cançons que avançà,
I és la mirror moral, s Segura, millors de l'automal...
A l'any 90 km novençà,
I fan una 어떤 estimaes informacor,
I can Musical as l'espinta a una engana.
But so alone, suffered from alienation, carried the weight on my own, had to be strong, so I believed.
And now I know I've succeeded in finding a place I conceived. I had a vision of love, and it was all that you've given to me.
I had a vision of love, and it was all that you've given me. I realized a dream, and I visualize the love that came to me.
If it's so alive, I'm so thankful that I've received the answer that heaven has sent down to me.
Your dream may come, sweet destiny, and I'll be eternally grateful, holding you so close to me, way through the nights, so faithfully, knowing the one that I needed, who will find me eventually.
I had a vision of love, and it was all that you've given to me. I had a vision of love, and it was all that you've given to me.
Increïble la veu de la Maria Carey a l'any 1990
i amb aquesta cançó que hem començat
el repàs en aquests 25 anys de música
que segueixen endavant amb un altre grup increïble,
Sopa de Cabra.
La roda és a llarga durada que treien a l'any 1990
i Dies de carretera, la cançó que escoltem.
Fins demà!
Una guitarra per poder somiar.
La vida espera
Dies de carretera
La vida espera
Mai no vas voler tornar enrere
La vida espera
El món era a les teves mans
I vinc contra les cordes
Eres feliç però no en tenies prou
Series part de la història
I fins i tot potser el nou rei del rock
Pel camí de la fama
Allà on anaves mai no estaves sol
Però part de la guitarra
L'únic amic fidel era l'alcohol
Si cada dia està més lluny tot el que has somiat
Potser ha arribat l'hora de despertar
La vida espera
La vida espera
La vida espera
La vida espera
Dies de carretera
Dies de carretera
La vida espera
Mai no vas voler tornar enrere
La vida espera
El món és a les teves mans
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!