25 anys de ràdio.
Bona tarda, sigueu benvinguts a 25 anys de ràdio,
aquest programa que fem, ja sabeu, de dilluns a dijous,
a la cinturina de Tarragona Ràdio,
i que avui es traslladarà l'any 2003.
Perquè ja t'he dit, revisant, revisant, van sortint coses noves d'aquell any,
i, clar, ho hem de tractar.
I una d'aquestes, l'any 2003,
estàvem tots pendents del que passava amb la guerra d'Iraq.
Te'n recordes, no?
Aquella gran manifestació, tothom al carrer no volia en guerra,
volia en pau, i al final, doncs, mira, va acabar com va acabar.
L'any 2003, el 5 de febrer,
convidàvem els estudis de Tarragona Ràdio
a un dels membres de Patrimoni per la Pau, en Josep Maria Iago,
i també via telefònica.
Teníem el catedràtic de Dret Internacional
de la Universitat Rovira i Virgili,
el doctor Antoni Pigrau.
Dies més tard,
també el mateix febrer, però un dia 24,
convidàvem els estudis de Tarragona Ràdio
l'arcabisbe de Tarragona, Lluís Martínez Sistat,
per parlar del plenari de la Conferència Episcopal Espanyola,
que va tractar, entre d'altres,
el tema de l'amenaça de guerra a l'Iraq.
Aquests eren principalment els nostres temes
a tractar en el dia d'avui, centrats a la guerra d'Iraq a l'any 2003.
I no parlem de guerra, espero, amb jo, Maria Bertran,
i sí, de Pau, perquè ens ha de portar l'any 1990.
I parlem de música, molta música.
I què et sembla, ja que anirem,
o recordarem aquells moments,
comencem nosaltres amb la música del John Lennon,
que ens demana la pau, precisament.
En aquell moment, la pau que ell demanava
era molt diferent d'aquesta,
però la guerra, encara que es vesteixi de diferents països,
continua sent la mateixa, no?
This is the baddest, this is the baddest, this is the baddest.
All we are saying
Is give these a chance
All we are saying
Is give these a chance
All we are saying
Is give these a chance
All we are saying
Is give these a chance
Everybody's talking about revolution, evolution,
Motivation, gratulation, regulation,
Meditation, regulation, gratulation,
All we are saying
All we are saying
Is give these a chance
All we are saying
Is give these a chance
Everybody's talking about
Down in the open, everything in the open,
All we are saying
Is give these a chance
Is give these a chance
All we are saying
Is give these a chance
All we are saying
Is give these a chance
Fins demà!
All we are safe is give peace a chance.
All we are safe is give peace a chance.
Febrer de l'any 2003.
5 de febrer, per ser més puntuals.
Per parlar de la manifestació contra la guerra d'Iraq,
van convidar els estudis del matí de Tarragona Ràdio.
Per una banda, Josep Maria Iago, membre de Patrimoni per la Pau,
i per l'altre, el Catedràtic de Dret Internacional de la Universitat Rovira Virgil,
el doctor Antoni Pignau.
Conversava amb ells, Ricard Laoz.
Confiem que serà una manifestació, no sé si la més gran de la història de la humanitat,
com deia algun dels meus companys, però sí que serà una manifestació molt potent.
Aquesta manifestació s'emmarca amb tota una sèrie d'accions que es desprenen d'una crida
que va fer l'Assemblea de Moviments Socials el 10 de novembre de 2002,
reunida al Foro Social de Florència, i van fer una crida a la resistència contra la guerra.
Això inclou moltes accions.
Una d'aquestes accions seria la manifestació a tot el món pel 15 de febrer.
Ja hi ha tot un llistat de ciutats europees, de ciutats d'arreu del món
que convoquen aquesta manifestació,
i llavors a Tarragona el que vam fer també el 18 de gener
es reunia una assemblea de ciutadans i moviments socials de Tarragona,
i una de les coses que va decidir aquesta assemblea va ser adherir-se a aquesta crida,
convocar manifestació a Tarragona conjuntament amb la coordinadora de Tarragona
per a la Pau, i amb aquest tema estem.
La manifestació està convocada, estem preparant tot el material,
s'ha comunicat a la subdelegació, a l'itinerari, tots els temes aquests,
i estem fent ara una mica una crida a tota la població
que s'assumi en aquesta manifestació,
i no sols a la manifestació, sinó a totes les accions
que s'estan convocant contra aquesta guerra,
que com diem al manifest és il·legítima, il·legal i immoral.
Això serà el dissabte 15 de febrer.
Quin és l'horari de la manifestació i el recorregut,
l'itinerari previst aquí a Tarragona?
La manifestació començarà a les 6 de la tarda a l'estàtua dels despullats,
a la Rambla Nova de Tarragona.
I llavors la previsió és baixar per la Rambla Nova fins a la plaça Emperia del Tàrraco,
donarem el tomb a la plaça,
seguirem per Prat de la Riba, carrer Gasòmetre, carrer Unió,
pujarem pel carrer Unió, arribarem un altre cop a la Rambla,
ens esbirem cap al carrer Sant Agustí,
cruçarem Rambla Vella, Portalet i plaça La Font.
I llavors, davant l'Ajuntament,
perquè no oblidem que a Tarragona tenim un problema afegit,
que és el tema del suport a la presència de vaixells de guerra al port de Tarragona,
cosa contra la qual estem fent accions a la coordinadora del Tarragona Patrimoni de la Pau.
Llavors, davant l'Ajuntament, procedirem a llegir el manifest
i la relació de moviments i entitats que hi donen suport.
Seguidament farem unes actuacions musicals i clourem l'acte.
La manifestació es farà passi el que passi?
Ho dic perquè encara falten 10 dies
i els esdeveniments internacionals es poden succeir de manera gairebé improvisada.
Jo crec que la farem passi el que passi.
El que sí que val la pena és recordar que en cas que hi hagués un atac,
hi ha una convocatòria perquè l'endemà mateix de l'atac a les 8 del vespre
ens veuríem a l'estàtua dels despullats a la Rambla Nova.
I això esperem que no passi,
però si hi hagués algun atac dels Estats Units i els anglesos,
llavors, immediatament, després de l'atac,
ens concentraríem a les 8 del vespre l'endemà mateix a l'estàtua dels despullats.
Per analitzar a dia d'avui com està aquesta amenaça,
aquesta possibilitat de guerra,
comptem també amb la presència a través del telèfon del Catedràtic de Dret Internacional
de la Universitat de Rovira i Virgili, el doctor Antoni Pigrau.
Senyor Pigrau, bon dia.
Bon dia.
Avui és un dia important, podríem dir, en el conflicte, no?
Bé, sí, sembla que sí.
Jo crec que és un dia important formalment,
no crec que sigui un dia que modifiqui sensiblement cap de les tendències que fins ara tenim.
Què podríem descar, com podríem analitzar a dia d'avui el conflicte,
aquesta amenaça, aquesta possibilitat de guerra a l'Iraq que tenim?
Bé, a dia d'avui el que tenim és una posició molt decidida
per part de la principal potència mundial, que són els Estats Units,
de realitzar una agressió contra un estat que és Irak
per uns motius absolutament unilateralment delimitats
i que no s'ajusten al que preveuen les normes vigents.
i, en front d'això, una posició dividida, diríem,
de la comunitat internacional o no prou unànim,
en el sentit que mentre uns Estats es manifesten a favor d'aquesta posició,
afortunadament pocs, la majoria d'Estats o bé callen o bé es manifesten en contra.
Jo crec que precisament el trist o el greu de tota aquesta situació
és aquesta incapacitat del conjunt dels Estats de la comunitat internacional
per fer front al que són les posicions unilaterals d'un sol país,
encara que sigui el més potent del món.
Quins efectes pot tenir justament aquesta divisió que vostè comenta
entre la posició dels Estats Units i la resta de la comunitat internacional?
Home, jo crec que més que transcendència a curt termini,
per greu que sigui el tema del que estem parlant,
jo crec que el que planteja els Estats Units és un retorn a l'organització mundial
anterior a la Carta de les Nacions Unides del 1945,
és a dir, anterior al moment en què la comunitat internacional
arriba a posar la guerra fora de la llei com a forma de resoldre
les diferències entre estats.
Per tant, jo crec que significa callar o concedir
davant d'aquesta posició actual de l'administració dels Estats Units
significa un retrocés de molts anys en els avenços que hi ha hagut
en el dret internacional i en la capacitat de crear un sistema sostenible
de relacions internacionals.
També davant del conflicte està apareixent clarament una divisió
a nivell europeu entre alguns estats i d'altres.
Alguns donen ple suport a la posició nord-americana,
d'altres, en canvi, s'ha manifestat clarament el seu distanciament.
Això com es pot analitzar?
Jo crec que això també, malauradament, és una mostra més
de la inexistència d'una política exterior comú de la Unió Europea
i ens mostra, de nou, el lluny que estem de tenir,
d'anar cap a una real Unió Europea.
És a dir, els estats continuen posant per davant
els seus interessos particulars que els interessos
d'una futura hipotètica Unió Europea
i això es manifesta cada vegada que hi ha un problema greu
en les relacions internacionals, podríem parlar de la guerra de Bosnia
i tants d'altres.
Jo crec que el que posa relleu és que això està molt verd,
això de la Unió Política en l'àmbit europeu.
Com deia vostè al principi de l'entrevista a la jornada d'avui,
potser és més simbòlica que no pas important,
tot i que avui en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides
en teoria s'han de presentar proves contra l'Iraq, no?
Proves que presenta els màxims responsables dels Estats Units.
Què podem esperar d'aquesta compareixença de Colin Powell?
Doncs jo crec que el que podem esperar és poc més del que hem tingut fins ara,
és a dir, proves fefaents de l'existència d'armes de destrucció massiva.
Una altra cosa que podem parlar és si això és necessari
o és suficient per justificar una guerra, no?
Però, en tot cas, aquestes proves no han estat demostrades
perquè presumiblement no existeixen.
És a dir, els inspectors, els més de 100 inspectors
que estan treballant des de fa mesos allà,
l'única cosa que han trobat és incoherències
en quant a algunes informacions,
però no han trobat cap prova a fer feina
de l'existència d'armes de destrucció massiva,
malgrat que les inspeccions que estan donant a terme
són les més àmplies que mai han pogut fer.
Si fem cas, per exemple, dels arguments que dona el president Aznar
en el seu article ABC,
són dades tretes de l'informe passat de la Comissió d'Inspectors
que no deixen de ser dades basades en suposicions,
és a dir, que ells mateixos reconeixen
que pot ser o pot no ser que s'hagin destruït
determinades armes que tenia Irak en el seu moment.
I com?
Això vol dir, jo espero, no espero gran sorpresa,
entre altres coses, perquè si realment hi haguéssim proves,
els Estats Units haurien pogut facilitar als inspectors
aquestes proves i, per tant, haurien pogut fer més via
en quant a la capacitat de determinar un motiu
més o menys justificable per prendre una acció.
I la posició del govern espanyol, doctor Pigreau, com l'analitza?
Bueno, la posició del govern espanyol...
Jo diria que no n'hi ha de posició del govern espanyol.
El govern espanyol té la posició del president dels Estats Units
i no he notat cap mínim distanciament.
Jo em sembla que és absolutament injustificable,
tant des del punt de vista jurídic com des del punt de vista moral o polític.
Jo crec que la dinàmica que està engegant als Estats Units
és una dinàmica que posa en perill la seguretat mundial
i que és de conseqüències imprevisibles.
En aquest marc que comentàvem,
hi ha les manifestacions ara convocades pel dia 15 de febrer,
una mena de jornada de mobilitzacions internacional,
també aquí a Tarragona n'hi ha una manifestació.
Creu que això tindrà alguna repercussió, doctor Pigreau?
Jo espero que sí.
Probablement aquesta sigui una de les manifestacions més globalitzades,
podríem dir, que s'hagi fet mai en el món.
I jo espero que la resposta a nivell mundial sigui tan gran
com fa pensar tot el moviment que hi està avent.
Si un consulta les pàgines web més significatives a internet
és espectacular la quantitat de sectors de tot el món
que s'estan mobilitzant de diverses formes en contra de la guerra.
I per tant, jo espero que la manifestació del dia 15
sigui un element molt significatiu per deixar clara
quina és l'opinió de l'opinió pública,
crec majoritària, molt clarament majoritària,
en el nostre país i segurament en molts altres del món.
Estem aquí justament amb un dels portaveus
de la coordinadora convocant de Tarragona.
Creu vostè, justament, el fill del que ara mateix deia
que la manifestació del dia 15 pot aplegar a molta més gent
de molts altres sectors socials que potser no es manifesten
per altres qüestions, però sí per aquesta amenaça de guerra?
Estic molt convençut.
Jo crec que aquí s'ajunten, com amb altres vegades, dos factors.
És una, el fet en si.
És a dir, el insòlit de plantejar-se la guerra com una cosa
que es pot decidir d'un dia per l'altre amb l'absoluta normalitat,
com si s'estés decidint, no sé, suspendre la vigència d'un acord comercial.
Aquest és un fet que jo crec que en si mateix ja pot mobilitzar.
I després hi ha un altre factor que altres vegades també s'ha adonat,
que és que les pròpies declaracions dels nostres governants
són un impuls no gens menys preable cap a que la gent tingui necessitat
de dir alguna cosa.
I com que cada dia ens obsequien amb una o altra declaració en aquest sentit,
jo crec que això ha ajudat molt a la convocatòria de la manifestació.
Josep Maria Iago, vols fer algun comentari a això que està comentant el doctor Pigreu?
Bueno, sobretot saludar-lo.
Hola.
I felicitar-lo pel manifest que va sortir fa pocs dies
de tota una colla de juristes internacionals,
que s'afegeix també a aquest rebuig a la guerra.
I no ho sé, més que res, si voleu comentar,
nosaltres al manifest, convocant aquesta manifestació del 15,
comentem que la guerra és il·legítima, il·legal i immoral.
Ilegítima perquè es fa per la rapinya, pel petroli.
Ilegal perquè consagra o vol consagrar,
esperem impedir-ho, el concepte de guerra preventiva.
I immoral perquè causarà més patiments, més víctimes a la població iraquiana
que ja està patint les conseqüències d'un embargament.
No sé si voleu comentar alguna cosa.
Bé, primer lloc, bon dia.
Bé, jo només crec que teniu raó amb el que dieu i ho comparteixo completament.
En tot cas, només voldria fer notar que hi ha un concepte jurídic,
que és el de crim contra la pau,
que es va inventar durant la Segona Guerra Mundial
a instàncies dels Estats Units,
precisament per donar cobertura a l'acció dels tribunals de Nuremberg i de Tokio,
i que justament el crim contra la pau era una guerra d'agressió.
És realment molt lamentable que bastants anys després
siguin els Estats Units els que estiguin promovent una guerra d'agressió,
que segons la seva pròpia definició és un crim contra la pau,
i és un crim, per tant, internacional que implica a tots aquells
que hi participin d'una manera o d'una altra.
25 anys de ràdio.
I aquí continuem a la sintonia de Tarragona Ràdio, al 96.7 FM.
També ens podeu sentir via internet a tarragonaradio.cat i per la TTT.
Ja us dèiem que avui estàvem a l'any 2003
i el nostre protagonista, desgraciadament el dia d'avui,
recordant tot el que vam en parlar i conversar sobre la guerra d'Iraq.
El 24 de febrer de 2003 convidàvem els estudis de Tarragona Ràdio
a l'arcabisbe en aquell moment de Tarragona, Lluís Martínez Sistac.
Dies enrere, el predari de la Conferència Episcopal Espanyola
havia tractat, entre altres temes, l'amenaça de la guerra de l'Iraq.
L'arcabisbe de Tarragona ens va explicar
quina era la seva opinió a llavors
i com es va tractar aquest tema i d'altres en aquell plenari.
Conversa amb ell, en Ricard Laoz.
Matí de Tarragona Ràdio, d'aquí un minut serà un quart d'onze del matí.
El plenari de la Conferència Episcopal Espanyola
es va reunir la setmana passada a Madrid
per analitzar diferents qüestions d'actualitat i d'interès social.
Entre aquests temes, entre aquestes qüestions,
destaca especialment el problema de l'amenaça de la guerra a l'Iraq.
Els bisbes espanyols es van pronunciar clarament
per evitar amb tots els mitjans possibles
un conflicte bèl·lic a nivell internacional.
D'aquest tema, de plena actualitat, però també d'altres d'interès social,
volem parlar aquest matí en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio
amb l'arquebisba de Tarragona, el doctor Lluís Martínez Sistac.
Senyor arquebisba, bon dia.
Bon dia.
Bon dia i benvingut als estudis de Tarragona Ràdio.
Dèiem que en el plenari de la Conferència Episcopal Espanyola,
en el plenari de la Permanent, es va parlar d'aquest tema, de la guerra.
És un tema de gran incidència social.
Només cal veure les manifestacions multitudinàries
que va haver-hi fa pocs dies a nivell mundial, i també aquí a Tarragona.
Quina és la seva postura, senyor arquebisba, davant d'aquest tema,
davant de la possibilitat d'un conflicte bèl·lic a l'Iraq?
La postura l'hem manifestat, un servidor la va manifestar ja fa bastant temps.
L'hem manifestat també als bisbes de Catalunya,
quan ens vam reunir al començament d'aquest mes
i vam publicar una nota en contra de la guerra a l'Iraq,
que s'han de trobar altres camins,
que no és un mitjà qualsevol,
que amb la guerra es pot perdre tot i amb la pau es pot guanyar tot.
I quan es va reunir, com ha dit molt bé,
la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola,
vam tenir tres dies de reunió,
un dels temes importants va ser aquest,
i vam fer pública una nota, s'ha fet pública una nota també,
que és una nota, una declaració a favor de la pau i contra la guerra.
Vam reiterar arguments que tots sabem, no?,
en contra de la guerra i a favor de la pau.
La guerra no és mai un mitjà com un altre qualsevol
el que es pot recórrer per solucionar
els conflictes entre els pobles, entre les nacions.
El servei de la pau i de l'ordre entre els pobles exigeix que,
per tant, es procuri buscar tots els mitjans que tenim,
perquè avui dia la intel·ligència ha avançat molt
i hi ha mitjans importants.
Un importantíssim és justament el que es va constituir
després de la Segona Guerra Mundial,
a conseqüència d'aquella calamitat que va ser
i d'aquelles morts, milions de morts,
es va constituir l'ONU.
Si tenim l'ONU, si tenim l'Organització de les Sancions Unides,
el Consell de Seguretat és per això,
per donar una seguretat internacional,
i sobretot quan hi ha qüestions bèl·liques
o possibles bèl·liques que afecten a diversos països,
que pot afectar tot el món,
lògicament que llavors les edicions
no s'han d'aprendre mai unilateralment,
sinó que s'han d'aprendre en l'interior
d'aquests organismes, concretament de l'ONU.
Tots voldríem que l'ONU tingués encara més poder,
però ja en té i l'hi hem de donar,
i l'hi hem de recolzar,
i hem de procurar que l'autoritat moral,
almenys, i jurídica també...
Per tant, hi ha unes resolucions que s'han de complir,
però també és veritat que hi ha tot una...
com s'ha posat en relleu per part del Papa,
el Papa ha estat un personatge
que té un prestigi internacional moral,
que l'ha anat guanyant encara més,
que ha sigut clarivident,
i ha vist de seguida les conseqüències d'aquest conflicte,
en un país que porta molts anys de bloqueig,
i portant amb una certa ja pobresa,
amb una certa falta de mitjans importants.
Però també ha vist el risc que pot tenir,
a més del mal que fa una guerra,
de les morts de persones que són tan importants,
però ha vist també que podria ser
com un conflicte entre civilitzacions.
Mil milions de musulmans es poden sentir tocats
per una guerra, occident i orient, etcètera.
Pot tenir moltes conseqüències.
Miri, quan es comença una guerra,
es diu que acabarà en sis dies,
que pot acabar en sis setmanes,
però no sap si s'acabaran sis mesos en sis anys o quan.
Per tant, hem de procurar,
hi ha tota l'acció diplomàtica,
hi ha tota la intel·ligència de les persones.
El Papa ha jugat fort,
i ha enviat, per exemple,
el cardenal El Chegaray,
que va anar a veure el president de l'Iraq,
i li va portar un missatge.
Ha rebut també el vicepresident,
el viceprimer ministre de l'Iraq,
és catòlic,
bé, amb un esforç,
i ha rebut també amb altres personatges,
lògicament,
el secretari general de l'ONU, etcètera, etcètera,
buscant,
i encara ara,
lligit a la premsa,
ens ha arribat també la comunicació,
que el dia 5,
que serà el dimecres de Cendres,
que comença la Quaresma,
pels cristians és un temps important,
on el Papa vol que sigui un dia dedicat a la pregària,
i el dejuni,
es fa dejuni,
que el dejuni sigui també per demanar al nostre Senyor
que mogui els cors,
i els cors de les persones que tenen més responsabilitat
es deixin tocar,
a fi i efecte que es trobin camins de pau,
i que no s'arribi a la guerra.
Jo encara tinc esperança,
i crec que hem de tenir esperança.
El cardenal Echegaray ha anat justament a Bagdad,
ha anat a l'Iraq,
un país en què,
i va ser el país d'Abram,
i nosaltres,
per la tradició cristiana,
joveu cristiana,
sabem que Abram era aquell personatge,
un home de fe,
i que esperava contra tota esperança.
Podem esperar també,
encara que sembli esperar contra esperança.
L'Església s'ha pronunciat clarament
a favor de la pau contra la guerra,
molts col·lectius,
entitats socials de tota mena d'aquest país
s'hi han pronunciat clarament,
milions de persones van sortir al carrer,
ara fa dos dissabtes.
Vostè creu, senyor Arcavisba,
que això pot tenir alguna repercussió,
algun efecte entre els governants,
justament d'aquí,
del nostre país,
de l'estat espanyol?
Jo crec que el pot tenir,
i crec que l'ha tingut ja, eh?
És a dir,
els governants que tenen una responsabilitat,
i lògicament els hi toquen a ells,
la primera o última responsabilitat,
però han de tenir els ulls oberts
i les orelles atentes.
I realment han vist
que hi ha milions de persones
que no eren per motius ideològics,
per motius polítics,
n'hi podia haver també, eh?
Perquè tot es pot instrumentalitzar.
però van ser persones, famílies,
infants que van sortir al carrer,
aquí i arreu,
però milions i milions i milions,
dient no a la guerra.
No a la guerra, per què?
Perquè la guerra no és la solució dels problemes,
no ha de ser la solució.
Per tant, els governants,
els que tenen l'última responsabilitat,
han d'estar atents en aquesta petició del poble.
Perquè què és una democràcia?
Una democràcia també és això.
Lògicament que s'ha d'anar alerta
amb les coses massives,
que sempre poden orientar-se
per un cantó o per un altre,
hi ha uns principis,
però en aquest cas em sembla
que hi havia una gran sintonia
entre aquest clam de la humanitat,
de milions de persones que diuen no a la guerra,
amb uns principis objectius
que diuen també no a la guerra.
Com dèiem al principi,
aquest tema de l'amenaça de la guerra
es va abordar en la comissió permanent
de la Conferència Episcopal Espanyola,
que es reunia la setmana passada a Madrid.
Vostè, senyor Arquivis,
va haver de deixar durant unes hores,
va haver d'abandonar la reunió del plenari
per presidir aquí a Tarragona
els funerals per la mort de la metgessa
tarragonina Gloria Sant.
Ha estat, malauradament, aquesta una de les notícies
que ha colpejat l'actualitat
tarragonina en les últimes setmanes
i ha tornat a posar de relleu aquest cas
el problema de la violència domèstica,
del que també s'anomena com a violència de gènere.
Com creu, vostè,
que s'hauria d'abordar aquesta problemàtica?
És un problema i una problemàtica que s'està abordant,
s'està abordant amb mesures, doncs, diríem,
jurídiques, judicials, processals, coercitives.
Ara jo crec que s'ha d'abordar fonamentalment
amb unes mesures d'educació.
D'educació, miri, aquí hi ha unes quantes coses
que són prèvies a tots aquests desastres
que estan passant i aquestes realitats dolorosíssimes,
com és la violència dintre de les famílies
o entre persones que s'estimen o que sembla que s'estimen.
Això és una cosa que s'ha d'acabar.
Però hem de veure quines són les causes
i hem d'atacar fortament les causes
a fi efecte que no hi hagi aquestes conseqüències.
A mi em sembla que l'educació,
a mi em sembla que la família,
la mateixa família on els infants puguin créixer
en un clima de serenitat,
en un clima efectiu,
en un gran equilibri psicològic,
efectiu, humà,
en uns principis importants,
és necessari.
Si no, és una cadena,
això, si la cosa comença a anar malament,
després té unes conseqüències considerables.
També construir una societat,
com s'està fent al marge de Déu,
ja no dic contra Déu,
té les seves conseqüències importants.
No és una cosa neutra,
no és una cosa indiferent,
no, no, no, té conseqüències,
sens dubte.
Si no hi ha un ser superior,
el qual ha imprenat a nosaltres
la necessitat i l'exigència
del respecte a la persona humana,
home, certament,
és més difícil que la respectem.
Mentre que si hi ha un ser
que ens estima,
que valora tota persona
i que per damunt de tot
és l'amo de la nostra vida,
és lògic que nosaltres
no puguem fer un mal
a una altra persona
perquè no som els amos
de la vida d'aquella persona,
etcètera, etcètera,
podríem dir.
Per tant,
quan hi ha uns principis importants
d'ordre moral,
d'ordre ètic,
d'ordre espiritual,
quan hi ha una formació integral
de la persona,
des d'infant fins a adult,
ara realment,
llavors,
les coses poden canviar.
Hi haurà sempre
la llibertat humana
i, per tant,
sempre hi pot haver
un abús de la llibertat humana.
I aquí hi entra
el gran misteri de Déu.
Si fóssim nosaltres Déu,
segurament que potser
ho faríem d'una altra manera.
Però Déu ens ha creat lliures
i, malgrat que us hem malament
de la llibertat,
Déu,
que podria treure-nos la llibertat,
creiem els creients,
no ens la treu,
sinó que ens la conserva
i ens la respecta.
Això és quelcom
que nosaltres seríem incapaços
de fer
quan tenim una tendència
de dominar,
d'imposar.
Déu,
que vol el bé
de la nostra vida
i el bé de la humanitat
i una convivència fraternal
i harmoniosa
respecte a la llibertat.
Aquest és un gran misteri,
però jo diria que
posa en relleu
la grandesa de Déu.
Com una miqueta
la grandesa dels pares
que van educant els fills
respectant la seva llibertat.
Voldrien que fessin
una altra cosa,
però no els hi treuen
la llibertat.
Per què no els educarien
per ser persones responsables?
Ens sembla que això
és molt important,
però no podem separar
Déu de la societat.
I avui dia
hi ha aquesta tendència
laïcista
en què es prescindeix
de Déu,
en què les conviccions
religioses
han de ser purament
privades
del furi intern
de les persones,
que no hi ha d'haver
una presència
en la societat
no pas per amenar,
sinó per oferir
uns principis,
per oferir uns elements,
per oferir unes respostes
a les preguntes
fonamentals de la vida
i en els moments
difícils també
de la vida
i perquè ajudin
en un país
que hi ha democràcia
que cada institució,
cada persona
aporti el que ell li ha ajudat
i el que ell estima
i valora
a fi i efecte
que entre tots
anem sumant,
complementant
i això enriqueixi
la vida de les persones
i de la societat.
Parla d'educar,
però creu que
cadria endurir les ells
en matèries com aquesta?
Miri,
segurament que deu ser
potser una solució,
però és una solució
a mi em sembla
una miqueta ineficaç.
jo diria
posem un símil
en el cas de la salut
hi ha d'haver-hi
medicaments
en una societat
perquè nosaltres
en fi
la persona humana
té malalties
i s'han de curar,
s'han de guarir.
Ara
l'important
d'una societat
no és només tenir medicines
sinó procurar
que la gent
no caigui malalta.
Doncs aquí igualment
hi poden haver-hi
unes lleis
que hi han d'haver-hi
coercitives
etcètera,
etcètera
per l'ordre públic.
Ara
no ho posem tot
en la solució
perquè això s'està passant.
És que vostè creu
que una escola
per exemple
quan hi ha vegades
no hi ha l'ordre suficient
no hi ha
una certa violència
s'arregla posant
suposent
Mossos d'Esquadra.
No, això és la negació
de l'escola.
L'escola va per un altre cantó
i la societat
hauria d'anar
per un altre cantó
per una sèrie de principis
que en llibertat
ens respectem mútuament
ens estimem
ens ajudem
però això és la formació
i s'han d'invertir
molts diners
de cara a la formació
objectiva
bona
sòlida
positiva
i no pas
amb l'altre
que també
però desaciatament
sempre és una solució
secundària
sempre és l'últim
remei també
com hem dit
amb la guerra
una miqueta
també és l'últim
recurs
no el primer
estem parlant
d'aquest tema
d'aquesta problemàtica
de la violència
de gènere
hi ha hagut una altra notícia
en els últims dies
senyor Arca Bisba
un tema d'actualitat
ens arriba
des de Centramèrica
des de Nicaragua
és aquesta nena
de 9 anys
violada a Costa Rica
i que finalment
ha abortat
en una clínica
l'Església
s'ha manifestat
en contra
d'aquest avortament
tot i que els metges
havien advertit
dels problemes de salut
que podia patir
aquesta nena
tan petita
que en pensa
avui serà aquest cas
esclar
les al·lègies
s'ha pronunciat
en contra de l'avortament
no només en aquest cas
sinó que és un principi
aquí hi ha una qüestió
difícil d'entendre
jo comprenc
que sigui difícil d'entendre
perquè hi ha casos
concrets
que l'element
diríem
sensible
és clamorós
llavors
fàcilment
ens deixem portar
o és molt important
el sentiment
el cor
i algunes vegades
les convicions
al cap
queden una miqueta
amb paper molt secundari
però esclar
nosaltres hem de procurar
moure'ns
no només pel sentiment
que és molt important
sinó també
per les conviccions
jo diria que l'església
ha de procurar
ser mare
i mestra
la mare
què vol dir
la mare
és mare i és mestra
tota mare
tot pare
tota mare
és mare i és mestra
en el sentit
que posem un cas
que tingui un fill malalt
doncs esclar
ha de comprendre
que no pot estudiar tant
aquest fill
que no rendirà tant
perquè té una malaltia crònica
té unes dificultats objectives
no li pot dir
estudiar és dolent
fill meu
no estudis
no pot dir-ho
això la mare
la mare dirà
que estudiar és bo
que s'ha d'esforçar
que l'ha d'ajudar
però després comprendrà
molt bé
que no pugui fer-ho
doncs aquí succeix
igualment
hi ha uns principis
que no els podem nosaltres negar
que no els podem oblidar
perquè és clar
si oblidem aquests principis
fàcilment
tenen unes conseqüències
després no en aquest cas
que aquest cas
és clamoració
en altres casos
com ha passat en la història
el respecte
a la vida humana
des del primer moment
de la concepció
fins a l'últim moment
de la vida
en aquest món
per una mort natural
és un principi
que l'església ha anat
defensant sempre
que potser és una veu
que a vegades no s'entén
que potser és una veu
que clamen al desert
però és clar
és un principi important
de mantenir-lo
en un món
on que realment
ho estàvem parlant abans
no sempre primen
aquests principis
no sempre són importants
sinó que a vegades
hi ha molts interessos
molts egoismes
que la persona
no sempre és subjecte
sinó que a vegades
és objecte
i per tant
si no hi ha uns principis
molt clars
sobre el respecte
i la importància
de la vida humana
hi ha que pot ser
instrumentalitzada
aquesta vida
per interessos
com ha passat en la història
i com està passant avui
més qüestions
en dèiem
al principi
que la setmana passada
es reunia la permanent
de la conferència episcopal espanyola
i uns dies abans
s'havia reunit també
la conferència episcopal
tarragonense
com està
el senyor arquebisba
la regió
eclesiàstica
tarragonense
camina
camina
però camina a poc a poc
o camina de pressa
camina
jo diria que
ja està arribant
al final i a terme
amb el sentit
que la congregació
això va arribar
a la congregació
que és la competent
per dir
i per constituir
una regió
doncs ha dit
que
aquesta palla
que aprova
la constitució
de la regió
el que succeeix
és que
s'ha de procurar
un engranatge
per unes relacions
institucionals
com succeeix a Itàlia
que hi ha regions
però també hi ha
una conferència episcopal
italiana
llavors es preveu
que en el marc
dels estatuts
de la conferència episcopal
hi ha una sèrie
d'alguns articles
que configuren
l'engranatge
la relació institucional
entre les regions
i la conferència episcopal
com a tal
per què això?
per una raó
molt senzilla
perquè realment
doncs hi ha una vinculació
hi ha una relació
com existeix
també en el nostre cas
la regió
eclesiàstica
de la reconèntia
com fins ara
doncs hi ha aspectes
que són propis
autònoms
d'aquí
de Catalunya
però
hi ha altres
que són comuns
ara vostè m'ha parlat
d'aquest comunicat
de premsa
sobre l'Iraq
que és una cosa
que ens afecta a tots
de fet
doncs estàvem
a la comissió
permanent
dos vispes
de la Terracorència
molt bé
doncs hi ha coses
que també ens afecten
a tots
també hem de procurar
doncs treballar conjuntament
llavors això
és molt important
que s'estructuri
que es relacioni
ben positivament
tant perquè
des de la regió
es pugui col·laborar
a fer efecte
que la vida
i l'activitat
de la conferència episcopal
pugui doncs
millorar
pugui ser més
que hi pugui haver
una incidència
de la perifèria
diríem
a les decisions
i a l'estructuració
i a l'activitat
de la conferència episcopal
com viceversa
també no
per tant
a mi em sembla
que això
és una cosa
que era normal
és una miqueta
com una casa
una casa
doncs hi ha
les prets mitxeres
que són el que
normalment s'acostuma
a posar primer
i després
doncs es fan
les distribucions
a dintre
potser el símil
no és ben ben exacte
però una miqueta
és això
llavors el que ha dit
la congregació
que està totalment
disposada a constituir
i aprovar
la religió
eclesiàstica
i les altres
que vinguin
perquè de fet
la del Sur
ja també
estava bastant avançada
les altres que vinguin
perquè potser
tampoc n'hi haurà
a tot arreu
perquè també
no tothom
necessita una regió
perquè la configuració
que tenen
l'estructura
eclesiàstica
a Espanya
no permet
a totes les províncies
eclesiàstiques
vincular-se entre elles
per fer una regió
és una qüestió
una miqueta tècnica
però bé
de fet
que hi hagi
aquesta relació
institucional
i s'està esperant
la congregació
que es modifiquin
els estatuts
de la Conferència Episcopal
a fi i efecte
que es prevegi
aquesta relació
institucional
que ja existeix
però que es pugui
encara millorar
en el sentit positiu
de mútua incidència
no només
de dalt a baix
sinó també
de baix a dalt
en qualsevol cas
cal modificar
alguns aspectes
dels estatuts
de la pròpia
Conferència Episcopal
espanyola
sí
perquè així
es va fent
la Conferència Episcopal
italiana
que es van modificar
els estatuts
de la Conferència Episcopal
italiana
fia efecte
que es poguessin
aprovar
els estatuts
de les regions
seguint el seu simil
senyor arcabisbe
la casa
quan estarà acabada
del tot?
jo diria que
certament
ja s'ha cobert
i jo
de fet
s'ha encomanat
ja la reforma
d'aquests estatuts
a la comissió jurídica
de la Conferència
perquè no s'han
de modificar
tots
sinó
uns quants articles
només
jo diria que
és una cosa
que anirà de pressa
fa uns dies
també aquí a Tarragona
va haver-hi
unes jornades
en l'àmbit
socioreligiós
de l'Eurocongrés
del 2000
és una entitat cívica
que plega tots els territoris
de Parla Catalana
i d'Occitània
si no m'equivoco
en aquesta trobada
vostè hi va participar
de fet
vostè la va presidir
i va reivindicar
que l'Europa del futur
conservi d'alguna manera
mantingui i reforci
les seves arrels cristians
que ho tingui en compte
a l'hora d'avançar
en aquest futur
sí
som molts els que estem
demanant això
no cal dir que
no solament els catòlics
sinó també els cristians
d'Europa
que som la majoria
perquè tenim un percentatge
elevadíssim
estem demanant
hi ha molts polítics
que també ho reconeixen
i ho veuen clar
miri és un fet històric
això
que Europa té unes arrels
judeocristianes
grecoromanes
això és evidentíssim
que hi ha hagut incidències
d'altres moviments
d'altres cultures
molt bé
la cultura laica
també lògicament
perquè estem en aquest món
i estem immersos
en aquest món
tot això ha fet Europa
però
nosaltres veiem
que el campanar
són els campanats
de les lègies
i dels temples
són el que
d'alguna manera
simbolitza
identifica
la nostra Europa
no solament
l'Europa occidental
sinó també
la central
i la de l'est
perquè també
aquells ortodoxes
cristians
catòlics
són realment
el cristianisme
ja ha passat moltíssim
per tant
reconèixer les arrels
cristianes d'Europa
és una evidència històrica
i seria un error històric
no reconeixer-ho
ara
aquí podem dir
bé
ja hem reconegut
l'herència religiosa
que ja és molt
que això figuri
en la Constitució
futura
Constitució Europea
bé
això no és el més important
el més important
és que els valors
els valors
que ha donat
aquesta cultura cristiana
que són actuals
perquè realment
han configurat
l'Occident
per exemple
tot el principi
de democràcia
la separació
entre eslegi i estat
entre el poder temporal
i el poder religiós
o la funció religiosa
tot això ve del cristianisme
doneu a Déu
el que és de Déu
i doneu al César
el que és del César
això és important
no ho tenen
totes les cultures del món
el que ha configurat
la nostra cultura occidental
que ha donat un progrés
el respect
la dignitat
de la persona humana
el respect
dels drets fonamentals
els principis
de la revolució francesa
igualtat
fraternitat
llibertat
perdó
doncs aquests principis
tenen un fonament
cristià
tenen un fonament
en les ensenyances
de l'Evangeli
que després
s'ha anat configurant
a l'Europa
que s'ha anat construint
al llarg dels segles
tot això és important
però
d'europeus
d'aquests
gairebé 30 països
que volen formar
la Unió Europea
però
i després també
hi hauria un altre aspecte
que seria
que respectés moltíssim
els drets fonamentals
de la persona
i un dret
importantíssim
per tots
però també
pels cristians
però és per tots
que és el dret
a la llibertat religiosa
però no un dret
a la llibertat religiosa
com està apareixent
en la Carta
de Drets Fonamentals
de la Unió Europea
aprovada l'any 2001
que certament
que reconeix
el dret
a la llibertat religiosa
de tots els ciutadans
de la persona humana
bé però
és que el subjecte
d'aquest dret
no és només
la persona
que seria
un dret individual
que jo pugui resar
que jo pugui manifestar-me
sinó que
la persona
és sociable
per naturalesa
la religió
té unes dimensions
socials
col·lectives
institucionals
vol dir que
el dret
a la llibertat religiosa
té com a subjecte
no només
la persona física
sinó que també
té
aquests grups
com pot ser
la família
com pot ser
les esglésies
com pot ser
els grups religiosos
les confessions
religiosos
etcètera
això també
hauria de ser
reconegut
i acabo
de dir una cosa
crec que
hauria de preveure's
no?
Miri
actualment
està succeint
una cosa
inclús quan hi ha eleccions
a la Unió Europea
els països
no estan massa
sensibilitzats
perquè ho guanyem
molt lluny
crec que encara
els ciutadans
de la Unió Europea
no tenim consciència
que som ciutadans
de la Unió Europea
només quan anem
a l'estranger
que no ens miren
massa el passaport
etcètera
però en aquest sentit
que les coses
de la Unió Europea
ens involucren
encara ens costa
una miqueta
d'entendre
ara s'està entenent
més per l'euro
perquè ara ja
l'euro vol dir
que incideix
en l'economia
i que això
ve de la Unió Europea
però encara
no són tots els països
de la Unió Europea
que tenen l'euro
bé
què vol dir això?
vol dir que
els governants
de la Unió Europea
els organismes
de la Unió Europea
està veient una cosa
al Parlament Europeu
que hi ha una desfase
entre aquests organismes
europeus
i els ciutadans
i que no hi ha
un contacte
no hi ha una relació
i hi ha un desinterès
per part de les ciutadans
i el que han intentat
amb un llibre blanc
de la governança europea
és apropar
aquestes institucions
als ciutadans
per tant
hi ha d'haver-hi
un diàleg
entre les institucions
de la societat
i les institucions
governamentals
diguem
de la Unió Europea
i home
unes de les organitzacions
de la societat
són les eslègies
són les comunitats religioses
importants
catòliques
cristianes
etcètera
que hi ha a Europa
a la Unió Europea
per tant
s'hauria d'haver-hi
també un diàleg
institucionalitzat
organitzat
entre els organismes europeus
i aquests grups religiosos
aquests grups
de l'eslègies catòlica
de les eslègies cristianes
i de les comunitats
religioses
no cristianes
tornem
més cap a casa
per dir-ho d'alguna manera
a qüestions
més pròximes
el tema
de la falta
de vocacions religioses
com s'afronta
des d'aquí
s'està afrontant
amb molta decisió
molta confiança
en Nostre Senyor
perquè aquí sí que ens trobem
amb una cosa
que toca totalment
a Nostre Senyor
que parli als joves
i que els joves
siguin generosos
per dir que sí
però jo diria també una cosa
i que els pares
entenguin
una vocació religiosa
una vocació sacerdotal
del seu fill
de la seva filla
això és molt important
aquestes vocacions
de vida més entregada a Déu
i més entregada
a les persones
i a la societat
que configuren la societat
si avui deixessin
d'existir
els religiosos
i religioses
quantes institucions
escoles
hospitals
residències
de vellets
caurien
això no ens en donem
compte
ja estem acostumats
però cada dia
menys religiosos
i religioses
vol dir que això
anirà canviant
canviarà
no sé com anirà
però canviarà
home
observem
almenys els cristians
hem de tenir els ulls oberts
i no cal dir també
que ens trobem
amb una disminució
de sacerdots
i les comunitats
parroquials
les celebracions
de la fe
les celebracions
del baptisme
el matrimoni
de la confirmació
l'atenció
els malalts
etcètera
la pastoral
parroquial
l'atenció
pastoral
als joves
etcètera
també necessita
sacerdots
i efecte
que amb els laits
perquè hi han de col·laborar
molt
però s'han d'animar
s'han d'encoratjar
i s'han de formar
això és un dèficit
que tenim
i per tant
la comunitat cristiana
ha de prendre consciència
que és amb la pregària
és demanant
tot Déu Nostro Senyor
però també revisar
una miqueta
com es valora
el ministeri sacerdotal
com es valora
la vocació
cristiana
perdó
la vocació religiosa
la vocació sacerdotal
jo crec que és important
perquè
també ens podem trobar
que hi hagi pares cristians
que tenen dos o tres fills
i que si un dels fills
els diu que vol ser sacerdot
hi posin dificultats
també es dona
això
també es dona
jo crec que
hauríem d'entendre
els pares cristians
que una vocació sacerdotal
o una vocació religiosa
és una benedicció especial
de Déu
a tota la família
i l'hauria d'acollir
amb aquesta actitud
ens acostem
al dia del seminari
i hi haurà també
una celebració
que estem fent
a prop d'aquells dies
del dia 19
em sembla que és al final
del mes de març
que és el seminari
que tenim
a darrere de la catedral
Portes Obertes
ja es va fer l'any passat
van venir molta gent
van venir famílies
per veure el seminari
per veure el que és el seminari
i per fer
després del dinar
hi ha un dinar
un arròs entre tots
i després
al sobre taula
es parla d'aquestes qüestions
com es veuen
quins problemes hi ha
quines implicacions té
etc.
perquè el defici
del que vostè parla
és realment preocupant?
és preocupant
és preocupant
perquè tenim
menys vocacions
tenim
menys ordenacions
i realment
l'edat dels sacerdots
va creixent
amb edat
sumant anys
i realment
també
hi ha sacerdots
que ja ens deixen
jo no em havia passat mai
però l'altre dia
vaig anar a l'enterrament
al dematí d'un sacerdot
i a la tarda
d'un altre sacerdot
eren grans
ja eren bastant grans
però bé
això vol dir que
en una setmana
o 15 dies
va ser tres sacerdots
i aquests dos
i un altre
l'altre
no tan gran
per tant
sí
és una cosa
ja preocupant
ara bé
jo crec que
hem de confiar
com Sant Fructuós
bisbe màrtir
d'aquestes
idioses
i el 259
abans de ser cremat
a l'amfidiatre
va dir
Déu no ens deixarà
sense pastor
Déu no ens deixarà
sense pastors
però és clar
adiós rogando
con la maza
és a dir
que hem de procurar
esforçar-nos
hem de procurar
també esforçar-nos
amb una pastoral
vocacional
i hem de treballar
i després també
hem de demanar-ho molt
al nostre senyor
en la pregària
jo demano a totes
les comunitats
parroquials
que intensifiquin
la seva pregària
demanar a Déu
al nostre senyor
que parli els joves
i que els joves
escoltin la seva crida
que escoltin
per fer
que el seu clam
o que la seva actitud
dels joves
dels adolescents
sigui
senyor
digue'm què vols de mi
jo estic disposat
a fer el que tu vulguis
perquè la vida
no és meva
sinó que és teva
i me l'has donat
perquè l'esmerci
pel que tu vols
per altra part
li dic una cosa ben clara
un fill sacerdot
és pels pares
un motiu
de gran satisfacció
és una persona
que fa moltíssim
pel bé dels altres
els pares
esclar diuen
no tinc nets
perquè no en donaran nets
però en té molts de nets
perquè aquest sacerdot
que té una família
tan numerosa
com una parròquia
o paris parròquies
que l'estimen
doncs són com
els seus fills
espirituals
i per tant
aquests pares
tenen uns nets
com espirituals enormes
miri
hi ha canvis
de càrrecs
a la societat
i a l'administració
i segurament
que se'ls fa alguna despedida
potser més o menys càlida
però jo li puc dir
i vostè segurament
i tots suposo
que tenen experiència
perquè ho han viscut
alguna vegada
que un canvi de rector
normalment
és una despedida
és una déucia
calorosíssima
afectuosíssima
vol dir que la gent
l'estima
aquella persona
cosa que no es dona al ment
l'altre dia
em va fer pensar
una cosa
que l'ordenació
d'un dià
que vam tenir
l'altre dia
fa poc
a perder
de la teixeta
poblet molt petit
però que es va ordenant allà
perquè està vinculat
a aquell poble
el dià
que s'ha ordenat
quan va agrair
l'ordenació
diaconal
va dir unes paraules
molt boniques
com fan tots
els que són
ordenats
els seus pares
jo pensava
no perquè els fills
que es casen
no estimin els pares
i diguin paraules
molt boniques
als pares
però no he anat
a cap casament
gairebé o menys
vaja
potser sí
però no abunda
que en un casament
els que es casen
diguin paraules tan boniques
en aquell moment
en els pares
no hi pensen tant
potser els diuen
en un altre moment
què vol dir?
vol dir que
un fill sacerdot
no es perd mai
sinó que l'amor
als pares
encara
ja augmenta
i no s'ha de fer per això
però l'experiència
ensenya
que quan els pares
tenen necessitat
de qui poden confiar-se
normalment més
parlo normalment
generalment
és del fill sacerdot
perquè
no sé
perquè té més possibilitats
de poder ajudar
perquè no té una família
de sang
concreta
que tingui que vincular-s'hi
etcètera
i per tant
està molt més
pendent
i està molt més
el servei
pot estar-hi
dels seus pares
senyor
que aviso
ho deixem aquí
hem compartit
gairebé mitja hora
amb els ullens
de Tarragona Ràdio
parlant de diverses qüestions
segurament ens en deixem d'altres
però tindrem també
ocasió de parlar-ne
més endavant
doctor Lluís Martínez Sistac
moltes gràcies
per acceptar la invitació
del matí de Tarragona Ràdio
moltes gràcies a vosaltres
que m'heu donat aquesta nova oportunitat
per estar amb tots
gràcies i bon dia
molt gràcies
25 anys de ràdio
són molts
molts i molts i molts
els temes
que s'han tractat
durant aquests 25 anys
de ràdio
i no podíem deixar passar
el tema del 2003
com era la guerra d'Irak
ens podíem haver explaiat
i podíem haver continuat demà
però
hi ha d'altres
que encara ens queden al tinteri
que recordarem
en aquests dies
ara
i amb aquesta sintonia
és moment de saludar
de presentar
Joan Maria Bertran
25 anys de música
ara ara
donem-li ritme
25 anys de ràdio
amb Joan Maria Bertran
ens porta ell
la música
de l'any 1990
molt bona tarda
avui
dins dels 25 anys
de ràdio
25 anys de música
us proposem
3 cançons
roqueres
a més no poder
la primera ens arriba
des del loquillo
de los trogloditas
a por ellos
que son pocos
y cobardes
es
la autopista
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El récord doym.
Bé!
Fins demà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Laura va aantry el nom.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sota la força de l'autopista amb molta guitarra elèctrica,
molta bateria,
i aquesta força que té en la veu loquillo,
acompanyat dels seus troglodites,
que l'any 1990 triomfaven amb aquesta cançó i moltes altres.
Anem a per un altre grup, Seguritat Social.
També ja us he dit que avui serien cançons amb molta força,
molt roqueres,
i no es queden enrere Seguritat Social amb aquesta cançó,
anomenada Acción.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.

Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
Aplaudir.
get ready.
Con el cerebro y el corazón
Anulando el estancamiento
Para iluminar nuestra revolución
Que nos vaya bien
¡Vamos a pasar a la acción!
¡Vamos a pasar!
Una mañana de un nuevo día
Eva se encuentra con su convicción
Decide hacer lo que nunca hacía
Eva quiere llevar el timón
¡Pasión!
Libertad de pensamiento
¡Pasión!
Con el cerebro y el corazón
¡Pasión!
Anulando el estancamiento
¡Pasión!
En la calle en tu habitación
¡Pasión!
Corre por el túnel del tiempo
Seguridad social
Acción des de l'any 1990
Ja us podem anunciar que la setmana que ve
farem un salt en el temps
I anirem a l'any 1991
Encara però en aquest any 1990
volem destacar un altre grup
A nivell estatal
A nivell estatal
També força roquer
Potser una mica més comercial
Que l'any 1990
Traia un llarga durada
Anomenat
Todo está permitido
Son los ilegales
I ens expliquen
Aquests xistes rock
En dia menor
L'any 1990
Demà més
Si ha muerto
Mi manager borracho
En un burdel
¿Qué nos pagará
Las drogas
Y el hotel?
El nuevo
Batería
Es un sucio
Traidor
Ha empeñado
Mi guitarra
Y mi amplificador
Y mi amplificador
¿Qué voy a hacer?
¿Qué puedo hacer?
Vaya una desgracia
Que me ha caído encima
El saxofonista
Ha entrado en la cocina
Se comerá
Las galletas
Los cubiertos
Y el caviar
Seguro que mañana
No podré desayunar
¿Qué voy a hacer?
¿Qué voy a hacer?
¿Qué voy a hacer?
Se ha muerto
Mi manager borracho
En un burdel
¿Quién nos pagará
Las drogas
Y el hotel?
Su mujer
Y los niños
¿Quién los mantendrá?
Esos niños
No irán nunca
A la universidad
¿Qué voy a hacer?
¿Qué puedo hacer?
¡Oh!
¿Cómo te arhour 873F?
¿Qué voy a hacer?
¿Qué voy a hacer?
¿Qué voy a hacer?
auto care Supreme está en esta heran
¿Qué voy a hacer?
¡Tafa!
¡Tafa!
La universidad
Super!
Y el hotel
Tafa
¿Qué voy a hacer?
¿Qué voy a hacer?
¿Qué voy a hacer?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!