El disc Rovellat, amb Joan Maria Bertran.
Molt bona tarda, benvinguts i benvingudes al disc Rovellat.
Aquesta és la vuitena edició d'aquest programa
que t'acompanya cada dissabte de dos quarts de dues fins a les dues de la tarda.
El nostre propòsit és el de recordar vells temps,
la dècada dels 80 i també els principis dels 90,
en quan es va crear aquesta emisora, aquesta Tarragona Ràdio,
llavors Ràdio Fòrum, i a final de la dècada dels 80,
el que escoltàvem era la música en format de vinil.
És justament el que fem aquí, agafar de les nostres estanteries
aquells discs de vinils de grups ja oblidats,
molts d'ells desapareguts, i tornar-los a recordar,
ara mateix ja en ple segle XXI, en aquest 2011,
l'any en què Tarragona Ràdio celebra els seus 25 anys.
I han passat per el programa molts grups,
d'aquells que han estat oblidats
i hem aprofitat aquesta mitja hora per recordar-los.
Avui és el torn d'un grup que va començar a funcionar l'any 1987,
però que discogràficament no va treure res fins a l'any 1989.
Estic parlant del grup Els Bars.
Llavors, el grup el formaven la Montse Llaràs,
el Jordi Coma, el Jordi Garrós,
Javier Tomàs, el Toni Moya, l'Agustí Caixac i Javier Rubio.
I escoltarem durant aquesta mitja hora el seu primer llarga durada,
recordem de l'any 1989 i en format de vinil,
i la primera cançó es diu així.
Ramon, us deixo amb ells, amb els bars, avui al disc Rovallat.
Ramon, us deixo amb ells, amb els bars, avui al llarg,
i li trec a la cara aquesta nit.
Serà una gran nit.
Per oblidar la cena i sifra de fogates,
es passa una mica i es desperta a les tardes del matí.
Oh, quina gran nit!
Però no sempre surt com ho has previst.
Ramon, què fas?
Ramon, on vas?
Ramon, de què vas?
Ramon, ets un mamon.
Què fas?
Ramon, on vas?
Ramon, de què vas?
Ramon, ets un mamon.
La solista al sol encara porta les botes,
ara no recordes que portava cotxe aquesta nit.
Oh, quina gran nit!
El matí és clar que hi ho veu tot negre,
el capri fa mal del seu ginebre aquesta nit.
Oh, quina gran nit!
Però no sempre surt com ho has previst.
Ramon, què fas?
Ramon, on vas?
Ramon, de què vas?
Ramon, ets un mamon.
Què fas?
Ramon, on vas?
Ramon, de què vas?
Ramon, ets un mamon.
Aquí escoltem la veu de Jordi Coma.
Més endavant, amb la història dels bars,
el que va ser la imatge i la veu representativa
va ser la de l'altre component
que també estava en aquest primer disc,
la Montse Llaràs.
Déu-n'hi-do amb el seu estil de rock i també de blues.
Ens van portar amb aquest primer llarg a durada
moltes cançons d'èxit
i que van sonar molt i molt
aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Llavors, Radio Fòrum.
Ramon, de què vas?
De què vas?
Ramon, ets un mamon.
Esteu escoltant el disc Rovellat.
Avui és el vuitè programa,
el vuitè cap de setmana que estem amb vosaltres,
fent-vos companyia i recordant
aquests petits discs de vinil
que han format part de la història de Tarragona Ràdio.
El disc Rovellat, la música dels 80 i 90 en vinil.
I seguim endavant amb aquesta llarga durada
en el que podem dir que estava editat
per la companyia Disc Medi
i que va estar gravat a Sonocentro
durant els mesos de juny i juliol de 1989.
Mesclat a trama i la portada era de Jordi Garrós
i Montse Llaràs.
Ramon, el primer tema que m'ha escoltat
i el segon, un altre tema del Jordi Garrós.
Quan ens veiem...
Sé que un dia més d'oro o més tard
en algun lloc o altre ens veurem.
Gastarem tota la nit,
trencarem la matinada més fos.
Dormirem al millor hotel,
no vindrà ningú emprenyant-nos a la set.
I després ens mirarem,
no ens veurà mai més ningú al pèl.
Quan ens veiem...
Quan ens veiem...
quan ens veiem...
quan ens veiem...
quan ens veiem...
quan ens veiem...
quan ens veiem...
tot tornarà a anar bé.
Tu ets lluny...
res em diverteix...
Em diverteix, només un blus que moua pel cervell.
De platja, palmeres, cerves i vermut,
em fan sentir tot o cosa a prop.
Sé que un dia, més d'hora o més tard,
en algun lloc o altre ens veurem.
Gastarem tota la nit, traquarem la matinada, fes pols.
Dormirem al millor hotel, no vindrà ningú enfrenyant-nos a la set.
I després ens mirarem, no ens veurà mai més ningú al pèl.
Quan ens veiem!
Quan ens veiem!
Quan ens veiem!
Quan ens veiem!
Quan ens veiem!
Quan ens veiem!
Tu turnarán a ver!
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Tornarà a anar bé
Quan ens veiem
Quan ens veiem
Quan ens veiem
Quan ens veiem
Tot tornarà a anar bé
Quan ens veiem
És la segona cançó que hem recuperat
d'aquest primer disc dels bars
de l'any 1989
Nosaltres no ens veiem però ens escoltem
Recordeu cada dissabte, cada cap de setmana
de dos quarts de dues fins a les dues
en aquest disc rovellat
El disc rovellat
La història musical de Tarragona Ràdio
Ja hem dit que els bars van començar
a forjar-se l'any 1987
però que fins al 1989
no van treure el seu primer llarga durada
Primer van començar a fer versions
de rock and roll
però ben aviat es van decantar
per al ritme en blues propi
i les balades d'Aires Country
Jordi Coma, Feel Good
anomenat Feel Good
va deixar el grup pel cap de dos anys
i entre altres aventures musicals
va muntar un grup anomenat
Mala Cara
un grup amb gent de Manresa
i va ser l'any 1999
quan bars va viure el punt d'inflexió més gran
en la seva carrera
amb l'abandonament de diversos components
d'entre els quals el Jordi Garros
que fins llavors havia signat
la major part de les cançons
Nosaltres però encara ens estem recordant
amb aquesta cançó
Bar Tancat
quan estaven tots juntets
amb aquesta cançó del Jordi Garros
i la Montse Llaràs
El Bar Tancat
Està sempre esperant
que marxi l'últim client
Està sempre esperant
quedar-se amb la seva gent
No m'harlit
La Mar Tancat
Està sempre diferenç
Na ma despertarà
i seguirà sent comès
Oooo, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh oh, oh, oh, oh, oh, oh oh, oh, oh oh, oh, oh, oh, oh, oh oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh
La barra és diure i no pensar en res més
No m'har expected
Demà despertarà i seguirà si com és
No m'has tancat, tot sembla diferent
Demà despertarà i seguirà si com és
La barra és lliure i no pensar res més
Demà despertarà i seguirà si com és
Aquesta era la cançó Barra Tancat
Ja escoltant la veu de la Montse Llaras
Que recordem l'any 1999 ja va començar a prendre el timó
De la música dels bars
Ara una versió, quan el blues va tenir un fill
Xerraire em va explicar
Quan el blues va tenir un fill
Tothom va dir-li rock and roll
No ho sabeu, o us ha tingut un fill
No ho sabeu, o us ha tingut un fill
Quan el blues va tenir un fill
Tothom va dir-li rock and roll
No ho sabeu, o us ha tingut un fill
No ho sabeu, o us ha tingut un fill
No ho sabeu, o us ha tingut un fill
La guitarra ho sabeu, o us ha tingut un fill
La guitarra ho sabeu, o us ha tingut un fill
No ho sabeu, o us ha tingut un fill
No ho sabeu, però us ha tingut un fill
No ho sabeu, o us ha tingut un fill
No ho sabeu, o us ha tingut un fill
No ho sabeu, o us ha tingut un fill
No ho sabeu, o us ha tingut un fill
Cuando el blues va tenir un fill
Tothom va dir-li rock and roll
Estem fent un viatge en el temps fins a l'any 1989.
Avui escoltant el primer llarg a durada dels bars.
Així sona el disc rovellat.
Un disc rovellat que comptava amb la producció dels bars i del mateix Pep Gol.
Un Pep Gol al que li donaven les gràcies per aguantar-nos, segons ficaven a la contraportada del disc.
També a la Societat Coral de la Glòria i al Villi per suportar-nos.
Lluís Glòria i Dani Coma pel temps perdut, el Toni Castells per recollir-nos,
a la Maria Carmetes d'Andorra, el Pauleta de Prats de Lluçanes.
I bé, hi ha molts altres que entraven en els agraïments ja típics de les contraportades d'aquests llargues durades de vinil.
Acabem la primera cara, la cara A d'aquest disc, amb una cançó força entremaliada.
Si estàs que xonda, una cançó del Caixac i del Jordi Coma.
S'anirà tot molt millor.
Cremarem uns trals de vida, ja veus la situació, podria estar pitjor.
Cremarem uns trals de vida, ja veus la situació, podria estar pitjor.
Demà serà un altre dia, anirà tot molt millor.
Cremarem uns trals de vida, ja veus la situació, podria estar pitjor.
Cremarem uns trals de vida, ja veus la situació, podria estar pitjor.
Cremarem uns trals de vida, ja veus la situació, podria estar pitjor.
Cremarem uns trals de vida, ja veus la situació, podria estar pitjor.
Un altre dia, un altre dia, un altre dia, un altre dia.
A partir de l'any 1989 van començar a sorgir molts grups catalans de rock, de pop i, bé, realment va ser una bona collita la que es va produir a finals dels 80 i a principis dels 90.
Avui hem escollit aquest tema, aquesta llarga durada dels bars, el seu primer llarga durada de l'any 1989, digne per recordar, perquè hem estat buscant per internet i realment no hi ha informació ni pàgina oficial del grup, ni sabem què és el que estan fent actualment els bars.
Sí, evidentment ja creiem que s'han dit sol, encara que durant una temporada llarga van estar fent actuacions en petits locals.
Però si busqueu per internet, ni a la Wikipedia, ni a pàgines d'amics o col·laboradors, si hem trobat molta informació, fins i tot al YouTube, on solem trobar molta informació de grups que ja no actuen,
tampoc hi trobem massa coses dels bars. Així doncs que, amb més raó, un punt més per recordar-los aquí, el disc Rovellat.
A més a més ens van dedicar cançons com aquesta, la ràdio.
No sents com se t'experta tot a cop
I ja no pots parar, ja estàs engegat, ja no te serà tranquil
Que jo el que necessito
que jo el que necessito és tenir un costat transitor.
Que vinguis a cridar-me, ja pots passar de tot.
No saps com s'apodera el teu cos.
No saps com se't desperta tot a cop.
I ja no pots parar, ja estàs engegat, ja no et deixarà tragar.
No hi j manos.
Nona nena.
Vi t'arcuja.
No saps.
Yes.
No, no toites can
Yes.
Fins demà!
Tu saps com se't desperta tot de cop
I ja no pots parar, ja estàs engegat, ja no et deixarà tranquil
I ja no pots parar, ja estàs engegat, ja no et deixarà tranquil
La ràdio era, sens dubte, en aquella època, un recurs per tots aquests grups catalans
i, evidentment, també ens dedicaven cançons.
La ràdio dels bars i també recordo una cançó dedicada a la ràdio
i a les veus de la ràdio d'un altre grup català, El Sang Traït
Que un altre dia ja recordarem dins el disc Rovellat
Avui, però, centrem-nos en els bars i dir-vos, en relació al que us comentava abans
de la informació que podem trobar d'ells a través d'internet, és que si podeu buscar
el Club de la Cançó, que és un club de Manresa dedicat a una mica una associació
en el que podríem dir que també organitza algun que altre concert
i, bé, fa algunes trobades de qüestió cultural sobre la cançó, sobre el món de la cançó
Podeu buscar el Club de la Cançó i bars i trobareu informació sobre els bars
perquè van estar actuant l'any 2000 en un dels seus locals
Hi trobareu informació i, a més a més, fotografies
per si voleu recordar i retrobar vells temps
El temps tràpidant de la música dels bars
relaxa una miqueta amb aquesta cançó
Temps perdut, amb la veu de la Montse Llaràs, dels bars
M'entraven Carme de bon matí
Caminant de pressa, mullant-me el peu a l'unipassat
L'he reconegut
A la carretera i als cadascuts
Al mirar al darrere i al cor, a les cortines de cor
L'he reconegut
Al sortir de casa d'un dia fos
Al sentir la pluja i al veure l'últim glòp del meu vest
L'he reconegut
És un temps perdut
Un bollot per tu
És un temps perdut
Un lloc conegut
Un lloc conegut
Un lloc conegut
Un lloc conegut
Un lloc conegut
Un lloc conegut
Un lloc conegut
Un lloc conegut
Un lloc conegut
Un lloc conegut
Un lloc conegut
Un lloc conegut
Un lloc conegut
Un lloc conegut
Un lloc conegut
És el temps perdut, un bon lloc per tu.
És el temps perdut, un lloc conegut.
I esperem que vosaltres no penseu que és un temps perdut
escoltar aquest disc enrobellat cada dissabte.
Al contrari, és un temps per enriquir la memòria
i portar-nos fins a l'any 1989 saber què és el que es feia llavors
i recordar aquells grups, els inicis del rock català.
Referent al que us comentava abans de la pàgina web i del Club de la Cançó,
podem llegir una crònica, un fragment d'una crònica
d'una amiga de bars que va assistir al concert que van fer en la seva sala.
Diu així.
Sota la màgia de la nit, entre cerveses fumejades de barra en barra,
sorgeixen els bars.
Amb 7 discos a l'esquena i 15 anys de trajectòria,
els bars són un grup de rock blues dels més consolidats
en el panorama musical català.
La calidesa de la veu de la Montse Llaràs,
l'elegància d'en Josep Maria Vila,
el coqui, el salvatgisme bluesero d'en Jordi Molero,
la contundència rítmica d'en Toni Moya i la seguretat d'en Charlie
omplen d'alquímia musical qualsevol escenari.
Bars no aprèn la màgia darrere de cada instrument,
hi ha un foc al cor preparat per donar més lloc a la il·lusió
de tots els qui admirem les seves composicions.
Ho signa la Sònia Rico Mainet, una amiga de bars.
No ho passeu, n'haig de fer.
Estem escoltant la tercera cançó de la cara B d'aquest disc,
que es diu Pesquins Collons.
I anirem ràpidament a una altra que va ser èxit,
va sonar molt i molt.
Era una cançó anomenada Com el Vallès, no hi ha res.
Fàbriques d'orgensia a la zona industrial,
farmacènes enracades a la plaça major.
Així és, això és, el Vallès.
24.000 bars per metre quadrat.
Com el Vallès, com el Vallès, com el Vallès, no hi ha res.
Com el Vallès, com el Vallès, no hi ha res.
Com el Vallès, com el Vallès, no hi ha res.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.