25 anys de ràdio.
Molt bona tarda, benvinguts i bon dimarts a tothom.
Us trobeu a la cintoria de Tarragona Ràdio al 96.7 FM.
També ens pots escoltar a través d'internet a tarragonaradio.cat i per la TDT.
Avui el nostre programa estarà relacionat als 25 anys de les escoles Bressol Municipal de la Ciutat
que es celebrava l'any 2007.
La nostra emissora en aquell moment es van realitzar diversos programes especials
per fer arribar aquests actes que es duien a terme a la ciutat.
Un 5 de març de 2007, per començar a parlar d'aquests diferents actes,
vam convidar els estudis de Tarragona Ràdio a la coordinadora de les llars d'infants de Tarragona,
Anna Vendrell, també el responsable de l'Oficina Municipal d'Escolarització, el TARE,
i a la directora de les escoles Bressol, el Ninot i la Taronja, l'Atxari.
Van comentar de molts dels actes que es farien dins d'aquest 25è aniversari.
Però, com us dèiem, van ser programes especials.
Ells van visitar els nostres estudis i nosaltres, també, amb la unitat mòbil de Tarragona Ràdio,
ens vam traslladar a l'escola Bressol, el Ninot.
Vam fer un recorregut per dins de l'escola, vam poder parlar amb les diferents mestres,
també amb la directora, amb la Txari, i també amb diversos pares, així com algun dels més petits.
Va ser un matí de Tarragona Ràdio molt entretingut.
Avui escoltarem la primera part d'aquest especial.
Així, doncs, ens anem cap a les escoles Bressol Municipal de la ciutat,
que l'any 2007 feien 25 anys.
Però això serà després de passar per la música,
música que ens porten els presuntos implicados,
i això es diu Mi Pequeño Tesoro,
perquè a dins de cada família sempre hi ha petits tresors, a que sí?
Mi Pequeño Tesoro
Mi Pequeño Tesoro se halla escondido
Entre el valle y el monte que hay en mi ombligo
Mi Pequeño trocito de gloria
Es el alba que alumbra una nueva historia
Mi Pequeño Tesoro quiere ver cosas
Y por él me despliego como una rosa
Mi Pequeño trocito de vida
Es un ángel que viene a mí de Puntibillas
Ay, ay, ay, ay, que sí
Mi Pequeño Tesoro
Mi Pequeño Tesoro
Mi Pequeño Tesoro
Mi Pequeño Tesoro
Mi Pequeño Tesoro
Música
Tengo cinco razones para quererte...
Com us hem dit a l'inici del nostre programa,
avui parlarem dels diferents actes d'aquests 25 anys
de les Escoles Bressol Municipal de la Ciutat,
que es va realitzar l'any 2007
i que Tarragona Ràdio va voler col·laborar
amb diferents programes especials.
Visitaven els estudis de Tarragona Ràdio
la coordinadora de les llars d'infants de Tarragona,
Anna Vendrell,
el responsable de l'oficina municipal d'escolarització,
el Tare i la directora de les Escoles Bressol,
el Ninot i la Taronja, la Txari.
Conversava amb ells Iolanda García.
Pall, manetes, toca, galtetes, toca, l'estuca,
les tens boniquetes,
la ball, ball, la cueta de la gallina,
la ball, ball, la cueta del nostre gall,
nostre gall és cantador,
canta de dies, canta de dies...
El matí de Tarragona Ràdio,
com cada dilluns a temps de carícies,
aquest seguit d'espais que estem dedicat
a sumar-nos a la commemoració dels 25 anys
de llars d'infants municipals,
en aquest cas el Ninot i la Taronja,
que van ser pioneres a la ciutat de Tarragona.
Cada dilluns a aquesta hora aproximadament
parlem,
conversem amb persones que tenen molt a veure
amb tot aquest món de les llars d'infants municipals
per conèixer, per aprofundir en la seva tasca.
Saludem avui a Anna Vendrell,
ella és la coordinadora de les llars.
Bon dia, Anna.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
L'Anna, entre altres coses,
ens apuntarà una important jornada
que s'ha de desenvolupar aquest proper dissabte
a la ciutat de Tarragona,
una jornada que ja d'entrada ha tingut molt d'èxit,
si més no amb el nombre elevadíssim de persones
que hi volen prendre part.
També volem parlar avui d'una qüestió
podríem dir molt pràctica,
perquè en principi encara no s'ha publicat formalment,
encara no s'ha obert el període de preinscripció,
però no ens adonarem que s'iniciarà aquest període
a tots els centres educatius, òbviament,
però a nosaltres se'n centrarà
el tema de la llar d'infants,
en les quals també es fa un període de preinscripció
com a altres nivells educatius de la nostra ciutat.
Per això hi ha una oficina municipal d'escolarització
que se n'ocupa de tot plegat
els seus responsables, el Tarek, que avui ens acompanya.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
I un cop ja s'ha assolit tot aquest procés administratiu,
els nens i les nenes arriben per primera vegada
a les llarxes d'infants,
per tant, precisen de tot un període d'adaptació.
Qui millor que parlar-nos que la directora del Ninot i la Taronja.
Txari, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Tarek, encara no s'ha iniciat aquest període de preinscripció,
ja fareu oportunament l'anunci per tots els mitjans,
però el que sí ens podries explicar,
no perquè s'entrenin, que no cal, no és tan complex com sembla,
és com funciona tota aquesta qüestió
i el que s'anomena el mapa escolar,
com està tot el tema distribuït
de les llarxes d'infants municipals a Tarragona.
Molt bé.
El procés de preinscripció, com molt bé has dit,
es regula per una normativa,
que en aquests moments encara no s'ha fet pública,
però fonamentalment,
perquè tinguin unes dates de referència,
pel que fa referència a les llarxes d'infants,
acostuma-se normalment a l'inici
i la presentació de sol·licituds
durant el mes de maig.
Bàsicament, les fases són, en primer lloc,
informar-se de l'oferta educativa,
és a dir, en aquest cas,
saber quines llarxes d'infants existeixen en el municipi,
quines característiques tenen.
Posteriorment, quan s'obre el període
de presentació de sol·licituds,
la fase, la tasca que han de fer les famílies,
en aquest cas, és presentar formalment la sol·licitud
amb l'imprès normalitzat per a fer-ho,
ajuntant aquella documentació que sigui necessària,
posteriorment informar-se
de si la sol·licitud ha estat baramada correctament
i fer el seguiment de la seva sol·licitud
per saber quina ha estat l'allar d'infants,
en aquest cas, en la que finalment han obtingut plaça,
és a dir, l'allar d'infants
en què se'ls ha assignat la plaça.
Clar, en principi parlaves de documentació,
hi ha una documentació bàsica,
però hi ha una altra que no podem concretar
perquè depèn del decret.
No hi ha moltes modificacions,
però sempre pot haver-hi alguna.
Bàsicament, la residència de les persones
té molt a veure,
sobretot perquè bona part dels pares i mares
que porten els nens a les guarderies
probablement han de treballar
i la residència, el lloc de treball,
això és un clàssic en el que és les preinscripcions.
És aquella pregunta que et fan les famílies
dient-te quina llar d'infants em toca per zona.
En aquest punt és important aclarir
que hi ha una diferència significativa
respecte al que seria l'educació infantil i primària.
En el cas del llar d'infants,
Tarragona és una zona escolar única,
és a dir, que qualsevol família
resident en el municipi de Tarragona,
és a dir, que està empadronada a Tarragona,
té la mateixa puntuació
pel que fa a la proximitat a la llar d'infants.
Per tant, això vol dir que, independentment,
si jo viscú a Sant Pere i Sant Pau,
però per la raó que sigui,
m'interessa que vagi el Ninot o la Taronja,
tinc aquesta opció.
Exacte.
Cosa que no passa, lògicament,
en el que és primària i secundària, en aquest cas.
És una mica diferent.
És una mica diferent.
Ja veurem, no podem detallar molt
perquè el decret de preinscripció i matriculació
encara s'ha de publicar.
De totes maneres, sí que segurament informeu
als pares i a les mares
una miqueta quina és la situació geogràfica.
Quan mostreu l'oferta,
els hi poseu un mapa damunt la taula
o com va això, Tarec?
Sí, fonamentalment, una de les nostres funcions
és aquesta, és orientar en relació a tot el procés
i informar de l'oferta.
En el cas de les llars d'infants,
doncs, qüestions com quines llars d'infants hi ha,
com comentava, on estan ubicades,
quines són les seves dades de contacte.
Per a fer-ho, doncs, utilitzem diferents mitjans,
des de l'edició d'una guia de centres,
de la qual editem també la versió per a llars d'infants,
l'edició d'un material informatiu,
un mapa en què estan ubicades les diferents llars d'infants,
informació que es troba també pública
en el web municipal de l'Ajuntament de Tarragona,
que és http2.3b.tarragona.cat.
Digues, digues, Anna.
Només, una mica, amb això que estava dient al Tarec,
potser també afegir que també les famílies,
d'una altra manera, també és...
O sigui, totes les llars d'infants solen fer
unes jornades de portes obertes tots els anys,
que també es publiquen oportunament
i de les que a l'oficina municipal d'escolarització
també entenen les dades
i estan també a la pàgina web,
en fi, surten publicades a diferents llocs.
I també serveixen perquè justament les famílies
puguin veure amb el seu propi lloc
les diferents llars d'infants i així.
es fan normalment,
encara en guany tampoc no tenim cap data,
però se solen fer just abans
del període de preinscripció.
És a dir, al mes d'abril, març-abril,
depèn de com,
doncs és quan es fan.
La sempre es busca el símil
de les escoles de primària i secundària.
Hi ha alguns centres concertats de la ciutat.
Ara penso que han començat jornades de portes obertes.
Tenim tots tendència a posar-ho tot.
Una pregunta que potser és una bajanada,
però jo la faig igualment.
En les llars d'infants, com a altre tipus d'estudis,
cal fer la preinscripció cada any?
O sigui, jo faig la preinscripció
per una nena o una nena de sis mesos
i ja entra un allar d'infants.
L'any següent ja se suposa que està preinscrita
o l'ha de renovar cada any?
Què ho sembla, Xeri?
A veure, el normal, per exemple,
a la nostra llar el que fem és demanar a les famílies
que ja hi són, si passa un paper en què sí,
confirmen la plaça.
Si diuen que sí, aquesta plaça ja està guardada.
És que hi ha molta demanda, lògicament.
No torna a fer la matrícula ni la preinscripció.
Hi ha famílies, el que passa,
instrumenten famílies que potser marxen
a viure en altres barris.
Per exemple, ara ens hem trobat
en el curs passat de Canalla
que teníem a la llar d'infants de Taronja
a l'obrir, la de Bona Vista.
Ja portaven una tradició de famílies,
però van dir, marxarem a la de Bona Vista.
Per tant, són places que es queden lliures.
El que fem és això,
és de dir, continuar estant interessats
en que el seu fill fill
ja continuï a la llar d'infants
al ninot de la Taronja.
Si diuen que sí, ho signen i ja ho guarden.
Jo intueixo
que a l'Oficina Municipal d'Escolarització
no és a Altare
que arriben les preguntes
més de caire administratiu
en quant a on estan ubicades,
el tema dels preus,
els ajuts que poden rebre les famílies.
Quan ja van en aquesta jornada
de portes obertes
o ja quan s'ha fet la preinscripció
i fins i tot
quan ja els nens o nenes
estan matriculats
independentment de l'edat que tinguin,
aquí ja entra el dia a dia,
en el cas de la Xari
i altres educadores i educadors,
que és quan feu aquest període d'adaptació.
Perquè clar,
jo no sé si un nadó
de tres mesets, quatre,
el període d'adaptació
jo no sé si és més mecànic
o no sé.
Com que no ho sé,
t'ho pregunto
que un nen
o una nena
que ha estat fins als dos anyets
a casa
amb algú,
amb els pares,
amb la mare,
amb els avis
i els pares diuen
doncs mira,
l'anyet abans d'anar al col·le
que vagi a la llar d'infants.
Clar, vosaltres
davant d'aquesta pluralitat
de nens i nenes
heu de fer una adaptació
molt a mida
de cada perfil.
Anna.
Sí, és que abans que la Xari
comences a parlar
a mi em sembla que
abans de parlar
de tot el tema aquest
que potser val la pena dir també
que fins ara
estem parlant
dels nens
de les escoles bressol
dintre d'un període de matrícula,
sobre la matrícula,
que clar,
estem entrant
en aquests moments,
entrem en tota una dinàmica
igual que en altres
amb altres nivells educatius
de preinscripció,
matrícula,
jornada de portes obertes
i això és lògic
perquè no podem tenir,
és a dir,
la demanda és tanta
que a més s'ha de centralitzar
en un període,
però la veritat és que
jo penso que
amb els nens petits
hi ha una diferència molt gran
que és que justament
cada nen
per ell mateix,
tots els nens són
únics,
però justament
amb els nens petits
aquestes individualitats
es noten més
i per això justament
en aquesta etapa
també té molta importància
tot aquest primer període
de complement,
d'adaptació,
de canvi,
de traspàs,
és a dir,
que la idea seria
que tot i que
és veritat
que ens hem d'ensenyar
en uns períodes
de preinscripció,
però que tampoc
les famílies
no es facin idea
que això és l'escola,
no és l'escola,
les escoles brusoles
són centres
per nens petits
que a més en general
la majoria,
tot el ninot
és molt gran,
però la majoria
és molt gran
dintre del que és
una escola brusole,
però no és molt gran,
la resta
d'ells d'infants
són centres petits
i per tant
amb moltes possibilitats
de contacte
amb les famílies,
amb els nens,
vull dir,
una mica,
no pensem,
perquè parlem
de preinscripció
i matrícula,
que parlem...
Sí,
que no hi ha
una sensibilitat
en aquest sentit
que hi és,
perquè ja d'entrada
jo el que tinc entès
és que no és com
l'escola de primària
que arriben
les 8 hores
o les 7 hores,
sinó que aquí
ei,
piano, piano.
Per exemple,
nosaltres
des que fem
el tema
de portes obertes
tenim una manera
de fer-lo,
que és,
no sé si estarà bé,
no estarà bé,
però l'hem valorat
com a positiu,
que és el tema
d'obrir portes
en horari lectiu,
vull dir,
posant uns dies,
un horari,
perquè trobem
que la millor manera
que una família
es faci idea
del que hi ha
és que podem venir,
per exemple,
a les 10,
a la canella
està al pati,
o podem venir
a les 12
que estan dinant,
algú pot pensar
això és molt
d'enrenou,
no?
Què pensa?
A veure,
ja estem a final de curs,
ja està tot,
els crios
estan adaptats,
inclús veuen
persones adultes
per allà,
fa gràcia,
saluden,
bon dia,
se senten protagonistes,
no?
I és una manera
de veure la llar
en tot el seu soroll,
en tot el seu silenci,
en tot,
no?
I també,
a mi,
les famílies
que han vingut
m'han dit
que dóna com més confiança,
perquè sembla
que és que no es tingui
res a amagar,
no?
Bueno,
nosaltres ho fem així
i, per exemple,
això és un dels punts
fonamentals
que tenim avui per avui
en la nostra metodologia
del procés d'adaptació,
que seria,
hi ha famílies
que venen,
apunten a la canella,
hi ha famílies
que venen
i apunten
en altres llars,
no?
Però,
vull dir,
també el contacte
trobem molt important,
el contacte
en aquest cas,
si les educadores
estan a les classes,
el contacte directe
amb la direcció,
eh?
I una miqueta
que puguin resoldre
en aquell moment
dubtes que tinguin.
I preguntes,
que us deuen fer
tantes preguntes,
no?
De tot,
de tot,
de tot.
Xari,
fem un llistat d'exemples
de preguntes
en aquest període
de portes obertes.
A veure,
en aquest període
de portes obertes
t'interessa molt
tot el tema,
per exemple,
del menjador.
A veure,
seien clars,
la canalla petita,
si ha sigut,
qui ha sigut mare,
no?
Pare,
ho veu,
no?
Que li importa molt
el tema de la robeta,
no?
La robeta la cuida molt
i el tema del dinar.
Quan venen,
sobretot,
i veuen
que hi ha crios
d'un a dos anys
que estan dinant solets,
eh?
Això meravella força,
eh?
Això és un...
Diuen,
ostres,
com s'estan rentant
les manetes.
Els preocupa molt
tot el tema aquest d'hàbits.
Els hàbits.
Però com jo sempre he dit,
no fem miracles,
vull dir,
els hàbits han d'aconseguir
família i escola,
eh?
A vegades jo penso
que allà ho aconseguirem tot.
No,
ho aconseguirem
família i escola.
nosaltres expliquem
com fem aquests
assoliments d'hàbits,
com ho fem tot el procés
i demanem a la família
si a casa ho fan
d'una altra manera,
però normalment
demanen consell
en aquest sentit.
Per què?
Com ho passen
del tema del menjar
de purets,
passat,
el tema del...
Clar,
el sòlid.
El sòli,
quin tipus d'activitats,
depenent de les famílies,
els interessa molt
si fem molta fitxa
o no fitxa,
com treballen,
si deixen els crios
en llibertat.
Interessa molt també
tot el tema del pati,
qui hi hagi pati a l'aire.
Vull dir,
són les preguntes
que normalment fan.
Una pregunta,
això no té res a veure
i us semblarà
una frivolitat
perquè estem parlant
de coses serioses.
Quan parlaves de fer...
Encara feu la mona
amb el donut?
No,
ja em canvia molt.
Això ja passa.
És que clar,
jo ara anava a dir,
sobretot,
si feu el de la mona
amb el donut,
jo advertiré als pares
que han d'anar a dir
compte que us la faran menjar
i està molt dura
perquè els crios
la tenen allà
patrificada.
Mira,
en concret,
ara ja estem pensant
en això
i nosaltres...
Ara hi ha un nivell, ja.
Hi ha un nivell.
A veure,
hem de agrair
que tenim,
tenim encara,
però ja fa uns anys
que tenim
assessorament de plàstica
i, per tant,
jo dic que l'equip educatiu
de les dos llars
sempre hem sigut
com molt...
Ens ha agradat
provar coses noves.
És gent
que ens formem molt
i gràcies
a l'assessorament
de plàstica
hem descobert
coses noves.
Per exemple,
la mona,
ara la fem pintant
amb xocolata.
i és una...
És d'agrair.
Però no fent el dono,
fent altres coses,
però pintant amb xocolata
desfeta.
Era una frivolitat,
insisteixo,
però bé,
que es dona a entendre
una mica
quina és l'activitat
que es du a terme.
En el tema
d'adaptació
és el que dèiem,
la singularitat
de cada nen,
deia l'Anna
i és evident,
cada nen i cada nena
és únic,
com cada persona,
però en aquestes edats
la seva vulnerabilitat
fa que tots siguem
bastant més sensibles.
com feu aquesta adaptació?
Nador de sis mesos,
un nen o una nena,
el fet que siguin nens o nenes
que han arribat fa poc
i que fins i tot
no coneguin l'idioma,
tot i que sempre diem
que el llenguatge dels nens,
de la joguina,
dels gestos,
com que molts d'ells
no parlen ni la llengua pròpia
perquè són molt petitets,
és universal.
Però en fi,
tants caps,
tants barrets,
per tant,
ja m'imagino
que ha de ser molt personalitzat
aquest procés d'adaptació.
Nosaltres,
a part del tema
de les portes obertes,
fem una primera reunió
amb les famílies
dels nouvinguts,
que normalment
la fem al mes de lluny.
Per què la fem al lluny?
En aquesta reunió
és una miqueta formal.
És formal
en el sentit
que parlem
de tot el tema
de normes,
però d'una manera
el que hem de portar,
com funciona la llar
i també sobre el tema
de l'adaptació.
Què dient de l'adaptació?
A veure,
ho fem al lluny
perquè pensem
que durant l'estiu
aquesta família
pot anar preparant
el crio
o el nen o la nena
d'aniràs al col·le,
etcètera, etcètera.
Fem-li veure
una mica d'il·lusió, no?
Sembla que no,
però és important, no?
I expliquem
el tema
de l'adaptació,
què passa a l'adaptació?
Normalment
el que passa a l'adaptació
no passa
durant el curs.
Què passa?
Normalment
els crio es ploren molt,
les famílies
es posen molt nervioses,
ha d'haver
una adaptació
del nen,
de la nena,
una adaptació
de la família,
una adaptació
de l'educadora també.
es venen crios
que no coneixen de res.
Què fem
per conèixer
una miqueta més
aquest crio?
Abans de començar
fem una entrevista
individual
que han de venir
la família
i el nen o la nena.
I aleshores
estan l'educadora
a la classe
i comenten.
Preguntem tot allò
que a nosaltres
ens pugui servir
per adaptar millor
o ajudar a adaptar
millor aquest nen.
Per exemple,
si sabem
que la mare diu
és que li encanten
les pilotes,
per exemple,
ja sabem
que el Jonathan,
per exemple,
si està plorant,
li podríem oferir
una pilota per jugar.
O tot el tema
dels hàbits,
si menyen o no menyen,
si hi ha alguna cosa
que els fa mal,
etcètera, etcètera.
D'aquesta manera,
el nen o la nena
coneix
el que és l'entorn,
que és l'aula
on hi serà.
Coneix l'educadora
directament.
I es parla
durant una estona
a una certa tranquil·litat.
Molt important,
el nen o la nena
veu la seva mare
i el seu pare
que estan parlant
amb una persona
que desconeix totalment
i que hi ha una certa tranquil·litat.
Hi ha un vincle.
I s'està establint
un vincle.
Aquestes entrevistes
les trobem
força importants.
I després,
ja més entrant
a nivell d'organitzatiu,
el que fem
és que no tots els nens
entren el mateix dia
ni estan tota la jornada,
sinó que
hi ha un grupet
de tres nens
que entren un dia
perquè l'educadora
pugui atendre millor,
un altre...
Això l'establint
en la família.
normalment no és...
No hi ha una norma estricta.
No, no.
Si jo, per exemple,
a la família
de la Tais
li pregunto
a vostè
quin d'aquestes dades
quina li aniria bé
perquè normalment
ja les famílies
comencen a demanar-se
uns dies de vacances
per aquest temps
per poder...
els fa molta gràcia,
tenen molta preocupació
per poder portar
una certa tranquil·litat
al seu nen
a la llar.
Quan no existia aquest concepte
hi havia la tendència
de dir
que aprofitarem
dues o tres setmanes
de l'estiu
perquè vagin una estona,
no?
Ara, afortunadament,
doncs es pot fer
d'aquesta manera.
És important també
conèixer una miqueta
el context
de la vida
d'aquell nen o nena
si té germans,
si té germanes
on viu exactament,
quin tipus de vida fa,
qui té cura
d'aquella criatura
quan els pares no hi són.
Tot això.
Imagino que tot això
és com una fitxa
que feu dels nens i nenes.
Tarek,
el tema de les ajudes
és un tema
que també gestioneu
des de l'oficina
municipal d'escolarització?
No, aquest és un tema
que porten directament
amb els centres.
Serveis socials, potser.
O amb els centres,
directament.
Amb els llars d'infants.
Aquesta deu ser
una altra
de les preguntes
o dels temes.
Clar.
Sí, perquè, a veure,
en concret,
en aquesta llar
perquè són moltes famílies,
no?
I has de mirar...
Perquè abans,
quan vas preguntar
cal que se tornin
a matricular?
A matricular no,
però sí que es torna
a mirar tot el tema econòmic.
perquè, bueno,
no sé si...
Les llars d'infants municipals,
les famílies paguen
en funció de la renda
per càpita.
Per tant,
per saber aquesta renda
hem de presentar
una sèrie d'ocumultació.
I això ho fent
les direccions dels centres.
I aquests són els criteris
que marquen, no?
I és una miqueta d'orillo,
sí, perquè has de mirar
declaracions,
has de mirar uns punts
i, en concret,
doncs mirar,
el Ninot són 99 famílies.
D'entrada,
sembla que hi rompen
la seva intimitat,
d'una banda,
però és necessari.
Sí, miren aquells punts
que ens diuen i ja està.
No, no,
en aquest sentit
hem de mirar la renda,
però, clar,
és que és així,
s'ha d'establir
un criteri econòmic,
és lògic,
però, en fi,
és el que us toca fer.
No és la part més agradable
de la feina,
n'hi ha moltes més agradables.
No, perquè és molt administrativa
i la més agradable
és tot el que tingui contacte
amb els crios.
És aquesta d'anar fent.
Noteu molt els nens
i les nenes
quan tornen de cap de setmana
a la llar d'infants?
És a dir,
la manera d'estar
i de fer un dilluns
és diferent
a la dalt de metres, no?
Sí, sí, sí.
Avui, en concret,
per exemple,
hem fet psicomotricitat
i hem dit a l'educació
que es noten
que comença la calor
i que és dilluns,
perquè la calor
també es nota molt,
està una miqueta nerviós.
S'ha recitat, no?
Però també he de dir
que, per exemple,
un període que tothom té,
quan venen les vacances de Nadal,
com que hem passat
el període d'adaptació,
vacances de Nadal,
a principis de gener,
les famílies
sempre s'estan espantades
i sempre dient
no, venen molt bé,
ja ho veureu,
i és veritat,
necessiten els nens
i necessiten nosaltres.
I quan venen gener
venen molt tranquil·lets.
En l'últim programa,
amb les diferents integrants
o una bona representació
de l'equip psicopedagògic
de l'Ajuntament,
parlàvem de nens i nenes
que poden presentar
necessitats especials.
Sí.
Aquest és un altre aspecte
que, dins de la metodologia
aquesta de l'adaptació,
heu de tenir en compte.
Quan parlàvem de conèixer
el perfil que envolta
aquell nen o nena,
si té necessitats especials,
encara heu d'afinar
una miqueta més
el coneixement
de la vida d'aquesta criatura.
Inclús quan aquest nen
o aquesta nena ja ve de casa
o perquè, bueno,
a través de...
ja li han detectat
algun tipus de problema,
ens és més fàcil a nosaltres.
El problema sorgeix
quan tu tens uns crios
i eres tu l'educadora
la que veus
que hi ha alguna cosa
que no funciona bé,
que és la majoria dels casos.
Ara he de dir que,
per exemple,
a la llar del Ninot,
que hi ha sis aules,
tenint quatre nens
necessitats educativa especial
i el Nino,
que hi ha dos aules,
tenint una nena.
Vull dir,
quan ja venen de casa...
Diagnosticats.
Diagnosticats.
Vull dir,
és com més fàcil.
El problema sorgeix
quan tu detectes
que passa alguna cosa.
Aleshores,
s'ha d'enllegar
tot un procés
que és que la...
Normalment,
l'educadora,
que és la que ho veu,
m'ho comenta,
mirem,
parlem a les famílies,
mira,
ens preocupa aquest tema
i els demanen
si poden participar
o si poden entrar
les persones de l'equip,
perquè,
sobretot,
les famílies
han de ser les primeres
informades
del que ens preocupa.
Normalment passa
que la família
t'hi diu,
és veritat,
no?
Ja jo havia notat
que això
no anava bé,
però,
clar,
com que són petits,
o clar...
I a partir d'aquí
ja han llegat
tot el procés,
perquè,
a part de l'equip,
que nosaltres
estem encantadíssimes,
ho hem de dir,
perquè, clar,
abans que la va tot molt...
Això ens dona un suport
a vosaltres importantíssim.
I a les famílies,
sobretot,
a més,
a les famílies,
de dir,
no és el mateix
que tinguis un crió
que ningú te digui
què he de fer,
com he de jugar,
què l'aniria bé
o què no l'aniria bé,
etcètera,
que no tenia un personal
que s'està dient,
mira,
podries anar per aquí,
podries anar per allà,
i després ja intervenen
a nivell,
clar,
reglat,
perquè per tocar
tot el tema
a l'OCEAP,
perquè si el crió
o la nena
ha d'anar a l'escola,
doncs ja intervenen
a l'OCEAP,
s'intervenen
un munt de gent.
Déu-n'hi-do.
Dèiem que
cada nen
i cada nena
és únic,
cada nen
i cada nena
tenen el seu ritme
evolutiu,
per tant,
aquest període
d'adaptació
també és molt relatiu.
Ui, tant.
En alguns,
doncs,
el tercer dia
dius,
calla,
que aquest xiquet
o aquesta xiqueta
ja va sol,
i en altres
que poden estar...
O tot el curs,
que també has trobat.
A més,
l'adaptació
no és només
el nen o la nena
ve a la llar.
Hem de pensar
que primer
s'han d'adaptar
a la llar,
el que és la llar,
vull dir,
l'educadora,
estar amb els tres nens,
compartir un espai...
Després s'han d'adaptar
si es queden a dinar,
a tot el tema
dels hàbits,
de dinar,
dormir,
que hi ha unes hores...
Per exemple,
trobent els petitets,
els d'un any o dos,
s'adapten molt bé
a l'aula,
a la classe,
però els costa molt
adaptar-se al pati,
perquè hi ha més crios,
a l'aire lliure...
Depèn del caràcter
de cada cop.
Això ho fem poquet a poquet,
però potser no sortim
al pati durant molts temps
fins que veiem
que la majoria
quan anem sortint
es troben bé
i disfruten,
perquè l'important
és que s'ho passin bé,
que van del pati,
que plorin tota l'estona,
no?
I sí, sí,
així anem.
Ja ho han sentit,
els seus fills i filles
estan en molt bones mans.
Estem acabant el temps
i no m'agradaria finalitzar
l'espai d'avui,
anar sense recordar
aquesta jornada,
tot i que hi ha hagut una demanda,
afortunadament tremenda de places,
seran moltíssimes persones
les que prendran part
en una jornada de treball
al voltant de tota la tasca
que es fa a les escoles en bressol,
en la que quins temes,
quines activitats heu previst?
Doncs sí,
són unes jornades
que els hi han posat el títol
de treball a les escoles en bressol
dos reptes i noves estratègies,
perquè realment potser
és això el que pretenem,
encetar nous temes
i noves perspectives del treball.
Penso que,
per una banda,
el que deies
doncs és així
i hem tingut una gran resposta
per part de gent,
de tota la gent
que treballa
a llarg d'infants,
que també aquesta resposta
fins i tot
doncs la vam tenir
ja al mes de desembre,
quan vam organitzar
les primeres jornades
d'educació infantil
i que ara s'ha repetit.
Aleshores,
doncs,
el programa que hem pensat
per ara
està format,
està,
o sigui,
intervindran gent
doncs que ens donaran
unes visions diferents,
per exemple,
de l'experiència de l'Oxí,
que és una experiència
força interessant
pels nens petits,
també sobre el treball
amb els adults
que envolten els infants
i també un aspecte,
l'aspecte potser més novedós
és el que tindrà lloc
a la tarda
ja que serà
a través de les titelles
de mans
doncs introduint
en diferents temes
com en el nostre cas
seria el tema
de la multiculturalitat
que ens ho estarà
dut a terme
per la doctora Paula Eleta
que ens vindrà d'Itàlia
i crec que aquesta potser
és l'experiència
més novedosa
i que probablement
totes ens permetran
continuar treballant
en molts aspectes
perquè cadascuna d'elles
incideix
en coses diferents.
Molt bé, doncs serà aquest dissabte
no tenim gaire temps
en tot aquest tàrrec
jo m'imagino
que ara vosaltres
ja esteu a punt
d'aquí no res
a posar-vos en forma
i serà un període
dur en el sentit
que hi haurà
molta demanda
i haureu d'informar
moltíssim
els aspirants
podríem dir-ho així.
A tots ja estem
treballant
si em permets
qualsevol família
que vulgui rebre més informació
en relació
al procés de preinscripció
que sàpiguen
que poden dirigir-se
a l'oficina municipal
d'escolarització
que està ubicada
al carrer Armanyà
número 10
el que és
l'escola municipal
de música
que el nostre telèfon
és el 977
21 11 19
i el nostre horari
d'atenció al públic
és de 9 del matí
fins a 2 del migdia.
Molt bé, ja farem memòria
perquè en principi
el proper dilluns
ens retrobarem
oi Anna?
Ens retrobarem
en aquest espai
amb més temes
més qüestions
relacionades
amb les llars
d'infants municipals
de Tarragona
el motiu claríssim
celebrar, sumar-nos
a la celebració
d'aquests 25 anys
del Ninot i la Taronja
la seva directora
avui ens ha acompanyat
Txari, gràcies
i gràcies Tarek
de l'oficina responsable
de l'oficina municipal
d'escolarització
moltes gràcies
25 anys de ràdio
i també són 25 anys
l'any 2007
de les escoles
Brassol Municipal
de la ciutat
abans hem sentit
diverses intervencions
que es feien
des del matí
de Tarragona Ràdio
als nostres estudis
ara és moment
d'agafar la unitat mòbil
i marxar cap a l'escola
Brassol del Ninot
allà ens estava esperant
la seva directora
la Txari
conversava amb ella
i Holanda García
parlaven
del funcionament
d'aquesta escola Brassol
dins com us dèiem
dels 25 anys
de les escoles
Brassol Municipal
de la ciutat
l'any 2007
a mi m'ha sorprès
molt el silenci
potser perquè
jo estava acostumada
alguna vegada
que anaves a una llar
d'infants
potser perquè és molt gran
també aquest espai
que ara en parlarem
i permet això
les portes tancades
cadaula fent
la seva feina
però vaja
que sorprèn
el primer que veus
quan entres
és aquest aparcament
de cadiretes
teniu les cadiretes
dels nadons
aquí a la porta
dic nadons
perquè a partir
de quina edat
estan?
d'un anyet
d'un anyet
aquí no són
menors d'un any
per tant
d'un anyet
fins que ja
després
marxen a l'escola
a P3
quants nens i nenes
teniu ara
en l'actualitat?
ara tenim
99 nens
nenes
hi ha
60 nens
nenes
de 2 a 3 anys
i
39
d'1 a 2
hi ha
3 classes
de cada edat
en principi
sorprèn
una xifra
tan elevada
massa gran
jo dic
que és massa gran
el que passa
que ja té
molts anys
les instal·lacions
estan ben
estan molt ben
conservades
es veu que són antigues
però estan molt ben
conservades
estem pendent
des d'aquí
s'han aprovat
unes reformes
tant en el Ninot
com en la Taronja
i des d'aquí demano
que les facin
abans possible
perquè encara
la llarga és bonica
i
hem de pensar
que és molt gran
i això suposa
inclús organitzar
quan fer
les famílies
inviter molt
les famílies
a col·laborar
o a fer
a les festes
suposa
fer una organització
no podem venir totes
a la vegada
perquè si no
no hi cabríem aquí
clar, compta aproximat 100
per arrodonir
nens i nenes
posem pares, mares
avis, àvies
i els germanets
aquesta ja sempre
està obert
els germanets
sempre hi venen
molts han vingut per aquí
els agrada venir
a les festes
per ser
que dius germanets
un parèntesi
se'n recorden
que la setmana passada
ens va visitar
l'estudi en el temps
de carícies
la Carol
la Carol
estava a punt
de tenir una criatura
ja l'ha tingut
ja l'ha tingut
l'Òscar
suposo que podrem
parlar amb ell
ja veurem
a veure com està
viscant aquesta experiència
i amb la Carol
van dir
aviam si encara
aguantaràs
fins la propera setmana
dius
si no vindré
amb el nadó
i em penso
que si no passa res
estrany
m'ha dit que si no
passava res
li donava el pit
i se venia per aquí
amb el nadó
molt bé
doncs ja li donarem
l'enhorabona
en persona
dèiem
Txari
aquesta quantitat
de persones
de fet
la tendència
és fer llars
d'infants
des del punt de vista
de les llars
municipals
més recents
tret d'alguna excepció
perquè ho veus
a les circumstàncies
de l'entorn
és fer-les més petites
la necessitat
era òbvia
que calia
un allar
gran
des del punt de vista
físic
aquest edifici
ja estava fet
heu de pensar
que van ser
els inicis del barri
també de Camp Clar
i
inclús tenien
més canalla
perquè tenien nens
de 3 a 4 anys
vull dir
que això
era enorme
es va veure
tant la necessitat
que l'any següent
és quan se va obrir
la taronja
vull dir
me'n recordo
per aquell temps
era l'assistenta social
la Núria
que feia
una mica
el llistat
de tots els infants
que tenien
que entrar
també he de dir
que era més
una qüestió social
era el començament
del barri
i tenien més
la qüestió
més de neteja
higiene
res a veure
amb el que és ara
això s'ha d'associar
en un moment
polític i social
molt determinat
a moviment veïnal
molt reivindicatiu
perquè calien
moltes millores
si no ho tinc mal entès
no va sorgir
com una cooperativa
sí
sí
va sorgir
com una
jo també
vaig formar part
de la cooperativa
vas formar part
de la cooperativa
i com va sorgir
tot allò
jo explico
és que
anar-lo molt lluny
però hi havia
el que era
després amb la joventut
aquesta
que hi tornarem
al present
però no estava
més
en aquella època
estava el que era
el comitè d'aturats
que feien tancades
aquí al barri
de Torrefort
a l'església
i tot això
estava d'alcalde
el senyor
Sergi Casens
i hi havia
la idea
de dir
bueno
es munta
la llar
l'escola
Bressol
i que es presenti
en cooperativa
i va entrar
molta gent
que ara
no hi són
perquè
clar
quan va sortir
després la llei
que demanava
la titulació
encara que hi donaven
un temps
va haver
gent que
va estudiar
i ho va fer
i altra gent
que va decidir
deixar-s'ho
però
després
hem trobat
gent d'aquesta
com la Dolores
que després
han sigut
conserges
d'aquestes llars
estaven d'educadores
estem parlant
de persones
que
la seva experiència
el seu sentit comú
la seva intuïció
els permetia
tenir cura
d'aquesta canalla
i ho feien molt bé
mentre les mares
i els pares treballaven
i ho feien molt bé
el que passa
que després d'això
doncs mira
va ser opcions personal
però d'aquelles persones
encara en tenim
dos educadores
aquí
mirarem de parlar
amb elles
tot i que no els agrada
molt això del micro
però ja les enganyarem
ja les enganyarem
les més antigues
i jo me'n recordo
d'aquella època
va ser dura
perquè treballàvem molt
treballàvem
tot ho feien nosaltres
des dels pressupostos
tot
i ja estàveu
en aquest edifici
era aquest edifici
i treballàvem fins i tot
fins a les 9 de la nit
era horrible
perquè tot ho tenies
que fer tu
no tenies coneixement de res
on comença a espavilar
anava a abans
tiraves endavant
com si fossin els teus fills
com si fos casa teva
el tema familiar
anaves aprenent
a mesura que anaven passant
els dies
i després l'any següent
com que encara quedava canalla
en les llistes
van dir
com que
més a dalt
de la
Camp Clar
la zona
ja estava
l'altre edifici
que és molt bonic
més petit i tot
obrint dues classes
per cobrir la demanda
jo
com a xari
jo feia substitucions
aquí
vaig acabar a magisteri
i feia substitucions
en aquesta llarga infant
en el Ninot
en l'escola de Camp Clar
en l'escola de Bonavista
i quan van dir
d'obrir
m'ho van proposar
xari
què et sembla
perquè ja se començava
a parlar
que necessitava en general
en el magisteri
clar
ja es demanava
una titulació
i m'hi van dir
xari
què et sembla
si vols entrar
i jo vaig dir
sí
per tant jo
25 no
però sí 24
i van entrar
a la taronja
el Sebastià
un noi
i jo
d'educadors
i el que és
la llarga la taronja
com que encara
no estava
el Mediterrani
acabat
estaven
lo que eren
los parvulari
a la Carme
Mir
un de mestres
super
super mestres
clar dius educador
i és que
generalment
les llars d'infants
així com a magisteri
és diferent
però sobretot
també a P3
P4 i P5
generalment
són dones
i a les llars d'infants
són dones
també les educadores
no pocs nois
si hi trobes
sí pocs
pocs
inclús venen a fer pràctiques
i poquets
l'altre dia
va haver-hi
unes jornades
a Cambrils
sobre el tema
de formació professional
i va presentar
una noia
un projecte
i sortia
a l'escola
de Sant Salvador
el P3
porta un noi
amb barba
i em va agradar molt
sí perquè és poc
a l'altre dia
em va agradar molt
vaig veure la foto
i vaig pensar
ostres està molt bé
i de fet
jo reivindico
la figura
de l'home
a la llar
i el P3
P4
faré una manera
de trencar els tòpics
no és només
amb campanyes
institucionals
sinó també
no se li pot dir
als nens i les nenes
que és igual
l'home que dona
la igualtat
si no veuen
que el seu entorn
és a dir
si continuen veient
només dones
en aquest primer entorn
dels primers anys
de la seva vida
aquí al Nino
tenen un avantatge
que tenen l'Antonio
el conserge
quan diuen l'Antonio
l'Antonio
també és una institució
aquí
i hi ha molts crios
sobretot a la sortida
perquè a l'està
li agrada molt
estar en la canalla
que ho tenen
com a punt de referència
fan molt
amb l'Antonio
inclús tenint
amb un nen
amb unes necessitats
especials
que fan molt
amb la figura
de l'Antonio
la figura paterna
com ha crescut
han crescut en general
tots els barris
de Ponent de Tarragona
que amb clar
no és una excepció
en aquella època
aquest edifici
devia quedar una miqueta
més apartat
del que era
el nucli de població
del barri
un barri que com bé
dèiem
tenia problemes
des de l'asfaltat
dels carrers
que Déu-n'hi-do
com era aleshores
la falta d'asfaltat
i altres serveis
que no tenia
i que per venir fins aquí
no era fàcil
de totes maneres
que amb clar
sempre ha sigut
un barri
que a nivell
que això
és una opinió
que tinc jo
a nivell urbanístic
l'han fet força bé
una altra cosa
és que els diners
s'han de gastar
també a nivell social
aquesta és una meva opinió
ara tenint
el projecte
el PIC
que nosaltres
estem dins
tenim reunions
i volem col·laborar
amb tot el que pugui
ajudar el barri
i a nivell
ja dic
urbanístic
per exemple
aquest descampat
des de fa 25 anys
que està així
ara sembla
que hi haurà
un parc
que hi haurà
un institut
que hi haurà
la caserna
de Mossos d'Esquadra
el que m'han dit
però bueno
han hagut de passar
25 anys
això revitalitzarà
moltíssim
aquesta zona
jo el del parc
m'encanta
perquè venen
molts jajos
i els avis
i esperen
que obrin
o ara quan ve el bon temps
quan surten
no tenen un lloc
on anar-hi
i si hi hagués aquí un parc
i hem d'esperar aquí
al descampat
perquè a més
la carretera
la tenim
molt a prop
de la entrada
de la llar
que és una altra cosa
bueno
dona a mi una mica
d'epoca
em comentava abans
amb una de les veteranes
que no volia parlar
però la farem parlar
al final
ja veuràs
que ho aconseguirem
que s'ha trobat
i tu també
naturalment
amb fills
o filles
de nois o noies
que van passar
de petitets
també per aquesta llar
d'infants
jo mira la taronja
tenint un pare
que es va presentar
pel Consell de Participació
el Paco
que és molt maquet
ara tenint
la seva nena
la Tati
i jo he tingut
el Paco
a la classe
i aquí tenim també
l'Alfonso
que la seva mare
la va tenir
la mateixa educadora
i tot
hi ha temes
que són complexos
sobretot
quan parlem
de persones
la societat
més immediata
és una societat
cada cop
més heterogènia
clar
vosaltres
vau viure
aquells primers
nens i nenes
de la immigració
interior
podríem dir
una mica més
de persones
que venien
del que és l'Estat
i ara
esteu també
afrontant
en quant a adaptació
l'arribada
de nens i nenes
d'altres països
i a més
de països ben diversos
vull dir
des de
l'Europa de l'Est
fins a l'Àfrica
subsahariana
això és com el circ
més difícil
tot aviat
sí
o ho teniu bastant
per la mà
no
a veure
l'únic que tenim
clar
és que
aquestes famílies
les hem d'acollir bé
i jo penso
que són famílies
que estan molt
a mi m'han vingut
a dir
xari
estic molt contenta
perquè en sento una més
famílies d'Àfrica
i
tenim problemes
amb el tema
sobretot del llenguatge
mira ara fa un momentet
ha vingut una mare
i no ens en tenia
em preguntava
quan començava
la preinscrició
jo li intentava dir
encara no ho sé
però te vens
per mitat de l'abril
que
esperem ja saber quan
comencé
per el tema
del llenguatge
el que passa
que a vegades
amb aquestes famílies
funciona el que funciona
en la canalla
que és
en la gestualitat
el tono de veu
escriure
buscar-te sempre
tots els recursos possibles
tots els recursos possibles
i
ens preocupa
de dir
desconeixement
a vegades
de la cultura
impedeix
entendre
a vegades
moltes coses
i aquí entrarien ja
a parlar
de moltes coses
per exemple
les jornades
que va haver
de llars d'infants
farà dos
cap de setmana
que va venir
una dona italiana
a explicar
tot el tema
de nouvinguts
l'Anna Vendré
la tècnica
la va portar
aquí a la llar
i van estar
prenent el cafè
el que has dit
abans
que va començar
la conversa
i ella em deia
que a Itàlia
es donava molt
el tema
de molta immigració
de famílies xines
què passava
amb les educadores
les educadores
passava
que són nens
com molt
paradets
i és veritat
a una educadora
tant li preocupa
un nen que és massa
i a mi
en concret
em preocupa
aquells que són
sembla que estiguin
molt retraiguts
preocupa
si tu entens
la seva cultura
pots entendre
aquest cri
ella deia
que allà a Itàlia
hi havia la figura
no seria una persona
no seria un integrador
sinó una persona
que coneix
totes les cultures
perquè no és el mateix
una família
de Nigèria
que de Quènia
són diferents
és com un servei
que dona als ajuntaments
i tu
com a escola
com a institut
com sigui
vas allà
i dius
m'agradaria
aquest nivell
des del tema
d'afectivitat
a vegades
ens troben
famílies
que veus
que amb la Canella
no són molt afectives
i això et preocupa
però tu no saps
que si realment
la seva cultura
això es dona
si tu coneixes
tot això
aquí som molt
de tocar-nos
a les famílies
i de patinejar-nos
i a les cultures
que no
en aquest sentit
escoltant
i aquesta figura
m'agradar molt
de dir
des del coneixement
tu pots entendre
millor
aquests nens
i sobretot
no jutjar
tant tu vius
una situació
que desconeixes
clar
estem parlant
sempre parlem
de famílies
immigrades
de nouvinguts
que en molts casos
afortunadament
hi ha un procés
no diria jo
d'integració
en primera instància
però sí d'adaptació
però després
hi ha aquelles convivències
tradicionals
de la nostra vida
quotidiana
col·lectius
que en moments
determinats
han pogut esdevenir
marginals
per la seva situació
econòmica
però que els seus fills
també poden venir
a la guarderia
col·lectius
que per una cultura
que també és pròpia
d'aquí
com ara pensem
en el col·lectiu
dels gitanos
doncs també hi ha
una diferència cultural
i d'actitud
i d'afrontar les coses
sovint parlem
de persones que venen
de països
que estan a 100.000 quilòmetres
però també hi ha
cultures diferents
dins de la nostra societat
i això també
Déu-n'hi-do
per vosaltres
no si és més complicat
en determinades situacions
compromeses
interactuar
amb una persona
que és d'aquí
però que té una cultura
diferent a la teva
que no passa
els que venen de fora
que ja saben
que hi ha
unes normes
que en principi
doncs han d'assumir
si volen conviure aquí
tema delicat
ja ho sé
però crec que ho podem
parlar també
amb aquesta persona
que va venir
aquesta persona
que va venir de Bolònia
li comentava
tant l'escola
Bresol del Ninot
com la Taronja
ara ja no
hi ha més diversitat
ha sigut
unes llars d'infants
que han tingut
molt nens
de la comunitat gitana
de fet
són molt coneguda
perquè hi ha una comunitat gitana
gran
aquí a Can Clar
però què passa
que l'experiència
ens ha fet
és que jo crec
que sabem portar
aquestes persones
des de la manera
com ens dirigim
jo crec que inclús
ens estimen
jo posaré ara un exemple
que és que
al començament
de la llar
quan deixaven
qualsevol joguina
fora del pati
ens trobàvem
que aquesta joguina
desapareixia
que ens trencava
mobiliari
això va passar
perquè la mateixa família
com gitana
les que venien aquí
s'enfrontaven
a la gent
que sabien
que això
ho estaven destrossant
i això és real
nosaltres portem un any
que n'hi entren
no tenim cap problema
etcètera
i aquestes famílies
defenen
això que és seu
i defen
ens coneixent
venen aquí
l'altre dia
una mama
venia a les pinyes
fora
i jo dic
dins no te deixo entrar
vull dir
hi ha un coneixement
i ja tenint
aquesta experiència feta
i no ens fa
ni por
ni res
vull dir
ja la família gitana
és com part
de la llar
i ara estem trobant
que tornen a passar
aquests succesos
que he estic dient
s'han robat bicicleta
estan
passant coses
va fer el moment
de donar un toque
un toque
i no són
i sabem
que no són aquestes famílies
són d'altres comunitats
aquestes comunitats
han de fer el procés
que la llar
és seva
i que
hola Paulina
bon dia
no no
cap problema
és una mare
és una mare
que ve a buscar el tio
perquè lo ha de portar
a un altre servei
ara
clar
hi ha una miqueta
tancant aquesta qüestió
i entrant en altres
més d'organització
i si a tu et sembla
començarem una miqueta
aquesta visita
i aquest compartir
una estoneta
amb el personal
i amb els nens i nenes
del Ninot
jo m'atreviria a dir
que
les persones
els professionals
que treballeu
a la llar d'infants
al Mediterrani
en fi
a tot el que són
centres d'assistència primària
a escoles
sense menys tenir
a ningú
ni els grans estudiosos
sou les persones
que teniu
un coneixement del barri
més profund
més real
i més proper
doncs sí
totalment d'acord
us pregunten
quan hem d'elaborar
alguna cosa
important
i transcendent
pel barri
el problema
és que
s'han llegat
molts projectes
mira
com a llar
van estar participant
en el pla comunitari
i van dedicar
molts esforços
i el problema
és
ara m'han vingut
amb el PIC
jo també
volem participar
està que
si
els plans d'entorn
però el que dic
començem
i acabem
ara
el del PIC
estic molt emocionada
perquè he vist
he parlat
amb l'equip
que portarà
el que seria
infància
i estem treballant
vull dir
que ja veig
que ja començarem
i això és el que volen
se comença
i s'acaba
un projecte
però no a vegades
que et fas il·lusions
i això no acaba en res
clar
és una opinió
absolutament personal
però dius
realment
les persones
que estan en el dia a dia
i que treballen
són les que tenen
un coneixement
més real
de les necessitats
que pot tenir
una comunitat
he vist que
tot just quan estàvem
nosaltres
hem vist que
entraven al càtering
aquí teniu càtering
com la majoria
de centres avui dia
això de les cuines
ha passat a la història
és una pena
jo reivindico
la cuina
si no
i a les escoles
els que tenim fills
en edat escolar
també
que hem tingut
menjador
sap greu
però bé
és el signe dels temps
la cosa va per aquí
he vist el menú
avui em penso
que tocava
llom amb tomàquet
natural
i de primer
no sé si hi havia
llenties
potser
és possible
els primers
dilluns
normalment
és la llegum
ho he estat
mirant
això
hi ha una anècdota
i és que
quan nosaltres
feien aquí
el menjar
la llegum
les posaven el divendres
perquè clar
la llegum
té fibra
i què passava
que els crios
feien més caca
de l'habitual
els caps de setmana
però amb el càtering
tenim una miqueta
de problemes
perquè bé
funcionen d'una altra manera
i les posen el dilluns
hem parlat
de 99 nens i nenes
quantes persones
hi treballeu normalment
aquí al Ninot
a veure
d'educadores
hi ha 6 aules
hi ha una tutora
per aula
i després tenim
3 educadores
de reforç
ara en tenim més
perquè hi ha baixes
tenim baixes
després tenim
l'Antonio
que és el conserge administratiu
jo que soc la xari
que faig de direcció
i també la psicomotricitat
que no sé
quan estàveu aquí
heu vist que sortia
a la canalla
d'una sala
jo he vist que sortia
cantant
amb un coixí
al cap
sí
perquè anem a la sala
de psicomotricitat
cada matí
anem en un grup
molt petitets
que tenien dos anyets
dos anyets
però són les grans
doncs dient Volker
encara dic
ui aquests són petitets
no no
doncs aquests són les grans
de l'escola
i després tenim
i després tenim la cuinera
que encara continua
encara que no faci el menjar
ja s'encarrega
de distribuir
també ens fa
el verenar
molt casolà
perquè fa coc
que fa galetes
casolanes
i l'ajudant de cuina
i em sembla
que no en deixo
a ningú més
sou una comunitat
que us coneixeu tots molt
la majoria
és el que tu digues
porteu molts anys
i quantes hores treballeu
perquè clar
treballar tantes hores
i amb nens
aquí tenim
a veure
la ja s'obre
a les 8 del matí
a les 8 ja poden portar
els nens i nenes
sí
des de fa uns anys
sobre aquesta
la de la taronja
no
en funció de la demanda
l'ajuntament
em va dir
comença a oferir
aquest IBE
sí que moltes escoles
de primària
també ho estan fent
ara
i per tant
tenim diferents horaris
potser
el que sí
he de dir
que treballen
7 hores
la majoria
de les educadores
fem de 9 a 5
entremig
tenint una hora
de dinar
que és quan fent
els tors
per estar a la sala
de repòs
que és quan
la canalla d'or
i també
l'organitzo
de tal manera
que ni que sigui
una setmana
si una no
el personal
pugui tenir
una hora
de treball
no lectiu
perquè el treball
del menjar
és lectiu
ho fem nosaltres
no tenim monitoratge
perquè ho considerem
que és molt educatiu
el tema del menjar
el tema de com
es posa
a la sala de dormir
i que tenim
aquesta hora
per poder
tenir reunions
fent reunions
per edat
per mirar
la programació
per exemple
ara els dimarts
tenim assessorament
de plàstica
que ens veu
una persona
de l'Ajuntament
i fent una setmana
fan el grup
de les educadores
d'un a dos anys
l'altra setmana
de dos a tres anys
vull dir
una miqueta així
però sempre tenir
un temps
per organitzar-se
la classe
per organitzar-se
la programació
per organitzar
el material
és important
Fins quina hora
si estan els nens
o poden estar-hi
fins a les cinc
fins a les cinc
i generalment
la majoria
es queden a dinar
la majoria
però no tothom
fa fins a les cinc
tinc moltes famílies
que fan
de vuit a tres
en quant als menjars
hi ha nens i nenes
que poden tenir
necessitats especials
ja sigui per al·lèrgies
o per cultura
senzillament
també ho heu de contemplar
això
això es respecta
totalment
de fet
el que més tenen
ara
és per cultura
de famílies
determinades
cars
i així
però
que no poden menjar
segons quines coses
i se'ls canvia
ja si hi hagués
alguna intolerància
també alguna intolerància
el que passa
que als ser tan petits
hi ha famílies
que sobretot
les intoleràncies
a celiacs
i tot això
s'ho porten a casa
i a lo millor
és el verenar
no podem
o no podem
veure llet
o productes
tenint el suc
això no n'hi ha cap problema
respectem molt
una vegada van tenir
una família vegetariana
i també havíeu de
i van intentar
no canviar
molta cosa
però has de substituir
la proteïna animal
per alguna cosa
aquesta família
la mateixa mare
va dir
escolta
ho deixo estar
perquè acabaven
de començar
ara
i que la nena
perquè el problema
no és tan
el problema
és aquesta canelleta
quan està veient
que en la majoria
està menjant una cosa
t'ho demanen
aquest és el problema
el problema
no és
el problema
no és portar
ja ho porten
ja està controlat
però què passa
si estan menjant
una llonganissa
que té un aspecte
superbo
i tu
t'estan donant
cada X
el peix
o la truita
és un problema
però bueno
en fi
tot s'supera
la família
és la primera
ara farem una pausa
per la publicitat
són gairebé
dos quarts
de dotze
del migdia
a aquesta hora
en general
ja estan al pati
jo he vist el matí
quan hem arribat aquí
que ja hi havia uns guants
al pati
ara ja estan a les classes
amb els avis de neteja
de mans
cara
per preparar-se
per dinar
a quina hora dinant
a les dotze
a tres quarts
de tres quarts
a les dotze comença
i han de passar per aquí
perquè el menjador
queda a la nostra esterra
sí, sí
bueno
han de passar per aquí
no
menjan a la classe
a la classe
menjan
menjan a la classe
ja no tenim menjador
el que han de passar
per aquí
són els classes
25 anys de ràdio
i aquesta
que heu de sentir
ara mateix
és la primera part
d'una especial
que vam realitzar
en relació
als 25 anys
a l'escola
esbrassol
a la ciutat
diferents
programes especials
i aquest
es va dividir
en diverses parts
que anirem sentint
durant la setmana
demà
tenim programació
especial
així doncs
ho passarem
de cara a dijous
dia 24
continuarem
aquest recorregut
per l'escola
abrassol
el ninot
ara és el moment
com podeu sentir
és la sintonia
del nostre company
Joa Maria Bertran
ens porta a la música
d'aquests 25 anys
continuant dins
de l'any 1988
25 anys de ràdio
25 anys de música
aquesta setmana
any 1988
els ugros
seguien
en el seu èxit
de la dècada
dels 80
i una de les cançons
que a finals
d'aquella dècada
va sonar molt
i va ser tot un èxit
va ser aquesta
Desire
Desire
She's a candle
burning in my room
We need a
Need a spoon
Over the counter
With a shotgun
Pretty soon
Everybody got one
I'm a needle
I'm beside her
Desire
Desire
Desire
Desire
Desire
Desire
Reign it
I'm a needle
Desire
Desire
Desire
Desire
Desire
Reign it
Reign it
Reign it
Reign it
Reign it
Reign it
Reign it
Reign it
Reign it
Reign it
Reign it
Reign it
Reign it
Reign it
Reign it
Reign it
She's the dollars
She's my potential
Yeah, she's the promise
In the year of election
Oh, sister
He let you go
Like a결
Steeling hearts
And a trevor
In the show
Fall over
Money, money, money…
Money, money, money…
Money, money, money…
Money, money, money…
And a fever
whose incentive
Is a desire
Desire
Desire
Desire
Desire, desire...
Desire, desire...
Els odors triomfaven amb aquest èxit autèntic, Desire.
I potser no tan autèntic era l'èxit que van aconseguir els Mili Vanilli,
també l'any 1988, protagonistes.
Aquests són els 25 anys de ràdio, 25 anys de música amb Mili Vanilli
i aquesta cançó, Girl, you know is true.
I'm in love with you, girl, cause you're on my mind.
You're the one I think about most every time.
And when you crack a smile and everything you do,
don't you understand, girl, this love is true.
You make it all mine, all mine is my desire.
Cause you contain a quality that I admire.
So put it plain and through my world to try to understand.
I'm in love, girl.
I'm so in love, girl.
I'm just in love, girl.
And this is true.
Girl, you know it's true.
Oh, oh, oh, I love you.
Yes, you know it's true.
Oh, oh, oh, oh, oh.
I love you.
Don't you know it's true.
My love is for you.
Don't you know it's true.
My love is for you.
And thank you, girl, I can't explain.
My emotions start up when I hear your name.
Maybe your sweet, sweet voice was ringing my ears.
Stimulate my senses, girl, when you are next.
Now what you wear, I don't care how you're crossing before.
The reason that I like the girl is from what you are.
If I say to think about it, you rule my world.
So try to understand.
I'm in love, girl.
I'm so in love, girl.
I'm just in love, girl.
And this is true.
Girl, you know it's true.
Oh, oh, oh, I love you.
Yes, you know it's true.
Oh, oh, oh, I love you.
I love you.
Well, you know it's true.
My love is for you.
Girl, you know it's true.
And you know it's true.
Oh, oh, oh, I love you.
Yes, you know it's true, girl.
Oh, oh, oh, I love you.
Gràcies.