Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I sí, arriba una nova eliminatòria del concurs de sardana d'any, la 17-ena,
amb la qual tots els jugadors tenen l'oportunitat de participar en la selecció d'una sardana que passi a la fase de semifinals.
Aquesta començarà el cap de setmana dels dies 26 i 27 de febrer
i el seu torn servirà per decidir les finalistes
que faran cap a la gran final,
que se celebrarà, com ja és prou sabut,
el proper 28 de maig a l'Auditori de Granollers
on s'escollirà la composició que rebrà el títol de sardana de l'any.
D'un moment, escoltem les sardanes d'avui.
La número 1 la interpreta la Cobla, la principal del Llobregat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs era la sardana número 1 de la 17a deminatòria del concurs,
la sardana de l'any.
Recordem que en aquesta primera fase del concurs,
cada setmana escoltem quatre sardanes,
mentre que a les semifinals en seran dues.
L'aparellament d'aquestes composicions classificades
s'escollirà mitjançant un sorteig públic que es realitzarà a la seu de la Federació Cerdarista
el dia 8 de febrer a les 6 de la tarda.
Ara anem a escoltar la sardana número 2 d'avui,
aquesta inversió de la Cobla, la principal de la Bisbal.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vicentini amb 103 vots.
La número 3, Badalona 2010, de Salvador Brutons amb 73 vots.
I la número 4, de moment 50 anys, de Jaume Oliver.
Així, la semifinalista d'aquesta eliminatòria és l'última que hem esmentat.
De moment 50 anys, de Jaume Oliver.
Anem a escoltar la sardana número 3,
interpretada per la Cobla, la principal de Llobregat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
...
actuar!
...
...

...
...
...
...
...
...
...
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
Fins demà!
...
s'hi ha hagut la música de banda però a l'estil propi dels Estats Units i un dels màxims representants d'aquest gènerà és Herbert Lincoln Clarke nascut l'any 1867 i trespassat el 1945.
Fu a un destacat corneta, director d'orquestra i de banda de música i compositor.
Va deixar escrites algunes de les més populars obres de lluoïment del seu instrument així com un mètode que encara ara és una obra de referència.
El primer trompeta de la Coble Sant Jordi i Ciutat de Barcelona, el Carles Ruls, és l'autor de l'arranjament per a Coble, d'una de les obres més conegudes de Clarke.
les variacions per a corneta de la melodia popular Carnaval de Venècia.
Tot un repte que posa a prova les qualitats del solista,
en aquest cas el mateix Carles de Ruf,
amb la cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
que, com podreu comprovar, en va fer tota una creació.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I les notícies.
El primer bloc de notícies de l'1, 2 i seguit d'avui.
El canvi de govern a Catalunya,
fruit de les darreres eleccions al Parlament,
han comportat, entre altres coses,
el relleu de diferents càrrecs de responsabilitats
als diferents organismes governamentals.
Un d'ells és Lluís Puig i Gordi,
el nou director del Centre de Promoció
de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
El seu nomenament ha estat el darrer dels càrrecs de direcció
del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
D'en Lluís Puig podem destacar el seu passat sardanista
a les colles Minyons d'en Serrat, de la CERT de Terrassa,
així com la seva tressectoria com a dansaire
i director dels esbars Terrassa, Catalunya Dansa,
Igualadí, Ciutat Comptal i Rubí.
El juliol del 1986 va estrenar al Centre Cultural Caixa de Terrassa
l'espectacle Verge 50,
música de Lluís Llach i vestuari de Maria Carbonell,
interpretat per l'esbar Terrassa
de l'agrupació folklòrica Amunicrits d'aquesta ciutat.
També ha estat director de la Fira Mediterrània de Manresa
entre els anys 1999 i 2010
i director artístic del Mercat de Música Viva de Vic
des del 2008.
Ha publicat diversos llibres sobre la cultura tradicional,
com Ara Crònica i Calendari de Dansa Tradicional,
Dances de la Terra de la Biblioteca Joan Amades
o Calendari de Danses Tradicionals Catalanes, entre altres.
A més, és Premi Nacional de Dansa l'any 1984.
Puig va néixer a Terrassa l'any 1959
i d'estudis musicals de dansa, de producció audiovisual
i d'humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya.
Substituèix Ramon Font de Vila,
qui va accedir al càrrec el gener del 2008
i durant el seu mandat,
la sardana ha estat reconeguda
com element festiu patrimonial d'interès nacional.
Estant molt implicat en el món de la sardana,
assistint a gairebé totes les celebracions sardanistes
destacades durant aquest període,
com ara el lliurament dels Premis Sardana,
les finals del concurs de la sardana de l'any,
els nomenaments de Ciutat Pobillo
o les cloendes de la Unió de Colles Sardanistes.
A Tarragona, Font de Vila va assistir a l'homenatge
retut al compositor Tomàs Gilí Membrado
el passat 17 d'abril,
amb motiu del seu 95è aniversari.
Tot coincidint el proper mes de febrer,
amb la finalització del tercer cicle de música
per a Cobla a l'Auditori a Barcelona,
la Cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
estrenarà nou director titulant
la figura del jove Tomàs Grau.
Aquí ja vam poder veure exercint de director convidat
amb les Cobles Sant Jordi i Rau Jove
al concert Cobla i Sving del passat 8 de gener
al Teatre Metropol de Tarragona,
on va dirigir, entre altres,
la peça que hem escoltat fa un moment.
Segons la Cobla Sant Jordi,
Grau és membre de la nova generació
de directors catalans
i combina la seva experiència
com a director instrumentista
amb un nivell important de sensibilitat musical
i una formació acurada.
La titularitat de Tomàs Grau
pren el relleu a la figura de Xavier Pagès,
el qual va estar al capdavant
d'aquesta formació musical
fins fa pràcticament un any.
Per cert, Pagès va ser el guanyador
de l'última edició dels Premis de Composició
Ciutat de Tarragona.
La primera tasca de grau
al capdavant de la Cobla Sant Jordi
serà l'enregistrament
d'un primer volum de sardanes obligades
que tindrà lloc el mes vinent
dins el programa municipal Ciutat de Barcelona.
De manera progressiva, però immediata,
Tomàs Grau assumirà els propers compromisos
adquillits per la Sant Jordi
en el vessant concertístic.
L'escult a Barcelona l'any 1979,
Tomàs Grau realitza els estudis musicals
del Conservatori Superior Municipal de Música
de la mateixa ciutat,
on obté el títol de professor superior
en direcció de Corts,
guardonat amb el Premi d'Honor l'any 2003,
però segueix els seus estudis de direcció
a l'Escola Superior de Música de Catalunya,
on obté el títol superior de direcció d'orquestra,
assolint les màximes qualificacions l'any 2007.
Ha estudiat direcció amb professors
de reconegut pastís internacional,
com Salvador Bas, Jordi Mora,
Piercao, Gariguerada,
José Rafael Pasqual Vilaplana.
Ha dirigit, entre altres,
solistes de talla nacional i internacional,
com Salvatore Espanó, Albert Guinovar,
Manuel Camp i Marta Mateu,
en sales de concert com el Palau de la Música Catalana,
l'Auditori de Barcelona,
l'Auditori Axe,
el Teatre Principal de Mahó,
el Teatre Fortuny de Reus
i l'Auditori Josep Carreras de Vilaseca.
Actualment és el director titular i artístic
de l'Orquestra Càmera Busicai
i el conviden regularment a dirigir altres formacions,
com l'Orquestra Ciutat de Sant Boi,
l'Orquestra de Cambra de Vilaseca,
l'Orquestra de Cambra de Cervera,
la Cobla Reu Jove i la Coral Sant Jordi.
En el camp de la docència
dirigeix l'Orquestra i l'Orfeó
de la Universitat Rovira Virgili
i és professor dels cursos de direcció coral
que organitza la Federació Catalana d'Entitats Corals.
A més, imparteix cursos de formació
per a professorat,
iniciant instrumentistes
en el món de la direcció coral i orquestral.
També treballa en el camp de l'Òpera,
on ha dirigit obres d'Albert Guinovar,
Ricard Lamote de Grignón i Mozart,
així com el muntatge interdisciplinari
al mort del Centre d'Arts Escèniques de Reus.
Aquest era el primer bloc de notícies del programa d'avui.
Després seguirem amb més temes.
Ara escoltem una altra pàgina musical.
El passat any 2010,
la vell Puigcobla va comemorar
els seus primers 25 anys d'existència
i ho va fer en un moment excel·lent de forma.
Ja fa temps que va aconseguir passar
de ser una cobla de joves aprenents
a situar-se entre les primeres formacions del país.
Una trajectòria espectacular
ha fruit d'una notable dedicació
per part dels joves músics
i d'haver comptat amb l'encertada direcció
de músics excepcionals,
començant pel desaparagut Josep Maria Bernat,
fins a arribar a l'actual titular Concepció Ramió.
El motiu d'aquest magnífic quart de segle
va anar a enregistrar un disc
amb onze sardanes de gran qualitat,
la major part d'autors actuals
o poc o molt vinculats
amb la cobla o les terres de Ponent,
com Manuel Oltra, Jesús Ventura,
Valentí Miseracs, Josep Maria Sarracan,
Escar Barquer, Antoni Saladrigues,
Jordi Castellà, Josep Prenafeta
i la directora Concepció Ramió.
Les excepcions són ben justificades,
Josep Maria Bernat, com a primer director,
i un arranjament per a cobla
de la sardana anomenada així, sardana,
que l'any 1926 va escriure Enric Granados,
dedicada a Ernest Schelling
i inclosa dins les seves danses espanyoles.
La que escoltarem ara és
325 llunes rutilans,
escrit expressament per als 25 anys
de la Vall Puig-Cobla
per Concepció Ramió.
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-CSO
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobl
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
de la Vall Puig-Cobla
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!










Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I obrim la nostra secció de textos
que avui oferirem en dos blocs
perquè hi ha força coses interessants
per recomanar-vos en aquest àmbit.
Abans, però, una petita reflexió
després d'haver escoltat aquesta sardana
de Vicens Bou, i és comprovar
com, malgrat hagin estat sardanes
molt, molt populars,
actualment és difícil trobar-les
en discos actuals fora dels títols
més coneguts, llevantina,
gironomada, etcètera, etcètera.
Evidentment, aquestes s'han fet mil i una versions
i se n'estan fent.
I, de vegades, reedicions o refreigits diversos
com acostumem a anomenar-los
alguns dels que podem trobar al mercat.
Però hi ha moltes altres sardanes, com aquesta
i moltes altres que hem anat oferint
a l'espai de la relíquia, que en el seu moment
sí, van ser enregistrades
moltes vegades, però avui en dia
és gairebé impossible
trobar-los, i si no
és en discos
en botigues de col·leccionisme.
Evidentment, una cosa realment curiosa
tenint en compte
l'extraordinària popularitat d'aquest autor
i popularitat que encara, encara té
i encara agrada i demanen
molt públic envellades, fins i tot
de les diferents cobles arreu del país
que les programen,
evidentment, no tant com en la seva època d'aurada,
però encara són presents
presents en les diverses programacions.
I ara sí, entrant en matèria d'aquest apartat de textos,
dir-vos que la sardana i la tenora són un dels 116 símbols turístics de Catalunya
recomanats pel Departament d'Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta reivindicació és fruit de la tasca de l'Agència Catalana de Turisme
per tal de posar als ulls del món els veritables tòpics catalans susceptibles de convertir-se en souvenir
o imatge digne de fotografiar.
La finalitat és substituir, per exemple, el barrat de magicà que es ven avui en dia
i que els estrangers compren convençuts que és un element típic català
per a alguna de les 116 propostes presentades.
D'aquesta manera, el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa
ha editat un llibre, i per això en parlem en aquesta secció,
que recull i identifica els símbols i manifestacions més significatius
de l'identitat visual catalana.
La finalitat és que els operadors turístics i les empreses editores de records
s'inspirin en aquestes propostes per oferir una imatge real
del que és tradicional català.
La part dedicada a la sardana i la tenora explica la seva àmplia difusió
tant a nivell de territori com al llarg de l'any
i destaca alguns dels compositors més importants.
També descriu l'estructura de la cobla i parla de la pleca internacional de la sardana.
De moment, el llibre només està disponible en PDF,
a una adreça d'internet, que potser millor que la busqueu,
jo us la diré, però és realment llarga.
A les tres ve dobles baixes, puntgencat, puntcat,
barra, die, barra serveis, barra publicacions, barra turisme,
barra icones, barra 116 icones, barra xius, barra índex.
Evidentment, no ho dic amb la intenció que us l'apunteu ara mateix,
però suposo que mitjançant la Generalitat de Catalunya,
el web de la Generalitat, el podreu acabar trobant.
Pròperament, això sí, és previst editar-ho en paper.
Si poden consultar totes les propostes,
que inclouen des de la sardana i els castellers,
passant per les homenies d'Organyà,
el Camp de la Senyera, l'Espardenya, la Barretina,
la Moreneta, el Monestir de Sant Pere de Rodes,
fins al Tirant l'Oblanc, de Joan Martorell,
Ramon Llull, la Masia Catalana,
el Centre Històric de Girona o el Gos de Turó.
També hi surten imatges d'aquí, de Tarragona.
De fet, la classificació dels elements diferencia segons la seva naturalesa
on s'hi troben icones tangibles, naturals o humanitzades,
intangibles, vinculades a la tradició, contemporànies i personatges,
referents a personatges històrics, contemporanis o de ficció.
Segons l'àmbit temàtic, el projecte classifica les icones
en àmbits relacionats amb la cultura, arts i ciència,
natura i territori, esports i esdeveniments.
D'altra banda, les icones, per ser representatives del país,
han estat concebudes a partir de la seva vinculació
amb els productes i destinacions turístiques
que singularitzen Catalunya com a destinació integral.
D'aquesta manera, hi ha una vinculació
amb les deu marques turístiques territorials
i alhora es relaciona amb els segments de demanda i productes turístics,
familiar, vacacional, negocis, sol i platja, turisme rural,
natura, gastronomia, salut i benestar, cultura, etc.
Per l'elaboració d'aquest llibre,
s'ha comptat amb la col·laboració d'una comissió d'institucions experts
integrada per l'Institut d'Estudis Catalans,
el Museu Nacional d'Art de Catalunya
i el Foment de les Arts i del Disseny.
La selecció d'aquests elements ha durat dos anys
i ha comptat amb un pressupost de 100.000 euros.
I tot seguit, tal com hem fet les últimes dues setmanes,
recuperarem algunes sardanes de les que ens van quedar pendents
de les eliminatòries de la sardana de l'any,
que per diverses raons no van poder emetre.
Avui seran de la 14a eliminatòria,
la primera de les quals era Mollet 2010 de Jaume Cristau,
dedicada a la 68a plec de Mollet del Vallès,
on va ser estrenada el 11 de maig passat.
reinterpreta la cobla marinada.
Sous-titrage Société Radio-Canada
de l'Ontario
de l'Ontario
de l'Ontario
d'Ontario
de l'Ontario
de l'Ontario
de l'Ontario
de l'Ontario
de l'Ontario
de l'Ontario
de l'Ontario
de l'Ontario
de l'Ontario
de l'Ontario
de l'Ontario
de l'Ontario
de l'Ontario
de l'Ontario
de l'Ontario
de l'Ontario
de l'Ontario
de l'Ontario
de l'Ontario
de l'Ontario
de l'Ontario
de l'Ontario
de l'Ontario
de l'Ontario
de l'Ontario
de l'Ontario
no el confoneu amb el diari
és el botlletí
intern d'informació
de comunicació
de l'agrupament
d'esbarcats d'en Saires
un text que
signa Andreu García Cartanyà
i que
crec que pot contribuir
a reflexionar
a més d'una entitat
diu així
ens queixem
que els mitjans
ens fan poc cas
i que poques manifestacions
nostres
tenen un bon ressò
és cert però també
reitero el meu pare
que és també culpa nostra
no ens movem prou
i fins i tot
no cuidem el que tenim
repassant les planes web
dels esbarcats
on pot copsar
com una gran majoria
la tenen aparcada de fa anys i d'altres no la tenen al dia
i sempre posen les notícies relacionades amb els seus bars
una vegada han succeït.
Una minoria ho fa dia a dia i és per això que entenem
que no és impossible fer-ho.
És difícil tenir una persona que faci els deures
d'entrar a les coses en el seu moment.
El grupament ho fa, no del tot bé si voleu,
però sí que la seva plana web almenys dona les notícies
quan es produeixen.
A vegades són cinc minuts de feina, és voler-ho fer.
És voler fer servir una eina que tenim i que en informar ens ajuda.
i segueix reflexionant una mica també sobre això.
Bé, crec que cal interpretar com un toc d'atenció a vegades
per a les entitats de dedicar els esforços mínims
per a aquesta difusió que en el cas que es posa aquí
és això, donar prou rendiment a un web informatiu
pel que fa a les entitats.
És una eina que crec que pot ser molt útil
i a partir d'aquí podríem estendre-ho a altres vessants
a la difusió de les activitats de les entitats,
però ja sabeu que és un tema que sempre recordem
des del nostre programa.
El temps se'ns acaba.
Temps potser per escoltar, i amb ell en tot cas acomiadar-nos,
amb una altra d'aquestes sardanes de la 14a eliminatoria
de la sardana de l'any, que no vam poder escoltar,
com dèiem, en el seu moment.
Tot just es tracta de la que va guanyar l'eliminatoria,
per tant ara semifinalista, 50 anys fent camí
de Joan Jordi Boumala.
Com l'anterior es va estrenar en una plec,
en aquest cas el 42è plec de les Roquetes
de Barcelona el 17 d'octubre passat.
La dedicatòria, però, és a l'entitat organitzadora,
l'ideal d'en Clavé, la versió de la cobla marinada.
I, efectivament, amb aquesta sardana,
el nostre acomiad d'avui.
Recordeu, demà, diumenge, la repetició a les 10 del matí.
Que ho passà molt bé.
Clavé, demà, diumenge, la repetició a les 10 del matí.
Clavé, demà, diumenge, la repetició a les 10 del matí.
deumenge, la repetició a les 10 del matí.
deumenge, la repetició a les 10 del matí.
deumenge, la repetició a les 10 del matí.