This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Inixiem des de Tarragona Radio
al espai Habaneras,
des del balcó.
I avui arribem a un número molt maco
gràcies a tots vosaltres,
l'emissora, els autors
i a moltíssima gent.
Número 400, Habaneras,
des del balcó.
Número 400, Habaneras,
des del balcó.
Número 400, Habaneras,
i palma.
Número 400, Habaneras,
des del balcó.
Número 400, Habaneras,
des del balcó.
Número 400, Habaneras,
no es el de Garcó.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Saps de mirada tendra, que no puc aconseguir qui pogués els teus ulls prendre i tot mirar-los morir.
Saps de mirada tendra, que no puc aconseguir.
Saps de mirada tendra, que no puc aconseguir.
Saps de mirada tendra, que no puc aconseguir.
Saps de mirada tendra, que no puc aconseguir.
Saps de mirada tendra, que no puc aconseguir.
Saps de mirada tendra, que no puc aconseguir.
Saps de mirada tendra, que no puc aconseguir.
Saps de mirada tendra, que no puc aconseguir.
Saps de mirada tendra, que no puc aconseguir.
Saps de mirada tendra, que no puc aconseguir.
Saps de mirada tendra, que no puc aconseguir.
Saps de mirada tendra, que no puc aconseguir.
Saps de mirada tendra, que no puc aconseguir.
Saps de mirada tendra, que no puc aconseguir.
Saps de mirada tendra, que no puc aconseguir.
I tot mirant-los, morir, i tot mirant-los, morir.
Doncs potser recordeu que sortia la Silvia Pérez Cruz parlant del seu pare que havia mort el novembre passat. Era un cantant, guitarrista, compositor, estudiós i entregat al 100% del món de l'Havanera.
Una de les grans persones en aquest gènere musical a nivell mundial. Amb grans treballs a Cuba on anava tots els anys per a investigar i per a trobar coses que després portava aquí.
Va estar acompanyada i va interpretar dues cançons. Cap d'elles era ara, sinó una, un boleroson, que el seu pare l'ha cantat i l'ha tocat acompanyat a la guitarra moltíssimes vegades.
Era una de les peces que més potser ha cantat i l'ha agradat de Sindo Gray. Boleroson, com deia Silvia Pérez Cruz, acompanyat en aquest cas Can Javier Colina Trio. La tarde.
La luz que en tus ojos arde
Si los abres amanece
Cuando los cierres parecen
Que va muriendo la tarde
Cuando los cierres parecen
Que va muriendo la tarde
Las penas que me maltratan
Son tantas
Son tantas
Que se atropellan
Y cómo
De matar me tratan
Se agolpan unas a otras
Y por eso
No me matan
Las menes
Música
Las penas que me maltratan son tantas que se atropellan
Y cómo de matar me tratan, se agolpan unas a otras y por eso no me matan
Y para completar esta pequeña dedicatoria a Cástor Pérez
Y después la seva filla interpretando esta bolerosón de la tarde
Si os semblaba una de las grandes creaciones de Cástor Pérez
Música de él y la letra de la mare de Silvia Pérez
Que es diu Gloria Cruz
Se me había olvidado
El grupo en foro de l'Hospital de Infant interpreta
Vestida de mit
Pinto les notes d'una manera
Blava com l'aigua d'un mar antic
Blanca d'escuma
Dolça com l'aire
Gris de gavina
Daurada d'imatges
Vestida de nit
Miro al paisatge
El meu cor cercarà
Cerc els barals
Del temps
Complint els versos
Complint els versos
Sense neguir
Sense neguir
Els pins m'abracen
Sento com calla
El vent s'emporta
Tot l'horitzó
Si pogués fer-me escata
I amagar-me a la platja
Per sentir sons i tardes
Del passat
D'aquell món d'enyorança
Amor i calma
Perfumata
Llunes, foc i ron
Si pogués enfilar-me
A l'onada més alta
I guarnir de palmera
Els racons
Escampant amb canyella
Totes les cares
I amb petxilles
Fer-lis un braçó
Els vells em parlen
Plens de tendresa
D'hores viscudes
Amb emoció
Amb emoció
Amb emoció
Joves encara
Forts i valents
Príncep de xarxa
Herois de tempesta
Amics del bon temps
Els ulls inventen
Noves històries
Noves històries
Noves històries
Baixes que tornen
D'un lloc de sol
Porten tonades
Enamorades
Enamorades
D'ones i pàtria
Veles i flor
Si pogués fer-me escata
I amagar-me a la platja
Per sentir soms i tarda
Del passat
D'aquell món d'enyorança
Amor i calma
Perfumat
Llunes
Foc i rupt
Si pogués enfilar-me
A l'onada més alta
I guarnir de palmera
Els regó
Escampant en canyella
Totes les cales
I amb petxina
Fer-lis un braçó
Ara serà
Verónica Rojas
Interpretant la
Habanera
De la película
Los últimos
De Filipinas
Música
Y letra
Escritas por
Halper
Llovet
Yo te diré
¿Por qué mi canción te llaman?
Yo te diré
¿Por qué mi canción te llaman sin cesar?
Me falta tu risa
Me falta tu risa
Me faltan tus besos
Me falta tu despertar
Yo te diré
Yo te diré
¿Por qué mi canción te siente sin cesar?
Mi sangre latiendo
Mi vida pidiendo que tú no te alejes más
Cada vez que el viento pasa se lleva una flor
Piensa que nunca más volverá mi amor
No me abandones nunca a la noche de ver
Que la luna ya te arde y me puedo perder
Así sabrá
Por qué mi canción te llaman
Me falta tu risa
Me faltan tus besos
Me falta tu risa
Me faltan tus besos
Me falta tu risa
Me falta tu risa
Me faltan tus besos
Me falta tu despertar
Mi sangre latiendo
Mi vida pidiendo
Que tú no te alejes
Me falta tu risa
Me falta tu risa
Me falta tu risa
Me falta tu risa
Me falta tu risa
Me falta tu risa
Y ahora la versión de la balera de Sebastián Iradier
Interpretada en esta ocasión por el grup Miramar
La curiosidad es que cantan una letra diferent de la paloma
No hay tristeza más grande
como la mía
Se va
No hay dolor más fuerte
que tú partirás
Adiós
No podré querer ya jamás igual
Yo sé
que no volverás
si me olvidarás
Si a tu ventana llega una paloma
Trátala con cariño
Es mi persona
Tómala entre tus brazos
y dale alivio
Tienes fe de caricias
y estar contigo
Y estar contigo
Ay, mi vida sin ti
Mira, no puedo más
Ay, debes de volver tú conmigo
Pues yo no sé olvidar
Tienes fe de caricias
No hay tristeza más grande
No hay tristeza más grande
como la mía
No hay tristeza más grande
como la mía
Te vas
Te vas
Y por qué negarlo
Si es mi agonía
Si a tu ventana
Si a tu ventana llega una paloma
No hay tristeza más
Tómalo
No hay tristeza más grande
Si a tu ventana llega una paloma
No hay tristeza más grande
No hay tristeza más grande
Que me importa
El amor
También da amor
Y te vas
Ojalá
Y te vas
El amor
Si a tu ventana
Y te vas
Ojalá
Y te vas
Y te vas
Y te vas
Y te vas
Ay, mi vida sin ti, mira, no puedo más.
Ay, debes de volver tú conmigo, pues yo no sé olvidar.
Ahora serán las hermanas Huerta y del su trabajo de puerto en puerto interpretan los de García Morcillo y Francisco del Valle.
Ellas la titulan La novia del pescador.
Pochet, mesconeguda, con viajera.
Porque ha perdido una perla, llora una concha en el mar.
Porque el sol no se ha asomado, está triste el pavorrear.
Porque han pasado las horas y la barca no llegó.
Está llorando en el puerto la novia del pescador.
Por todo lo que más quieras, dime que sí, por tu madrecita buena.
Dime que sí, que me vas a querer tanto.
Como yo te quiero a ti.
Mañana cuando te alejes, viajera de la ilusión.
Pero ya perdí contigo, te llevas mi corazón.
Si una concha está llorando, porque una perla perdió.
Que harán mis ojos mañana, cuando me digas adiós.
Por todo lo que más quieras, dime que sí, por tu madrecita buena.
Dime que sí, que me vas a querer tanto.
Como yo te quiero a ti.
Como yo te quiero a ti.
Como yo te quiero a ti.
Ella me habló en la bahía
De la isla donde nació
Mientras el alba naciente
Surgió por el horizonte
Així acabem el programa número 400.
Déu-n'hi-do, quina cifra que hem arribat.
Y es tracta de la novena temporada del programa.
Aquí a Tarragona Rádio.
Habaneras, desde el balcó.
Gracias a vosaltres, oídos de la emisora y del programa.
Gracias también a autors, compositores,
Bueno, todos los compañeros de la rádio y todos los que hacen posible que las sabaneras tiren en davant.
400 programas ya y esperemos continuar.
Bona semana, os dien Silvia García y Gabriel Perdina
Y os esperemos el propio disapte a la unada del mesdía.
Aquí, a Tarragona Rádio.
Café, molatae, molatae, molatae, la cubanita, la cubanita, la cubanita.
Y allá en La Habana, con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron.
Sentados en la bahía, contemplando el mar azul,
Yo le canté esta manera, con la brisa caribeña, que acarició nuestra piel.
Ella me habló en la bahía, con el viento en libertad,
De callos y de manglares, de guajiros y palmares,
Voy, o sí, de su amor.
Mulatae, mulatae, la cubanita, la cubanita.
Y allá en La Habana, me habló de sueños, de caña dulce y de buen café.
Mulatae, mulatae, mulatae, la cubanita, la cubanita.
Y allá en La Habana, con su sonrisa, medio galana, tabaco y ron.
Tabaco y ron, tabaco y ron.
Gràcies.