25 anys de ràdio.
Bona tarda i bon dijous.
Benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Avui és dia nou.
I estava intentant desballar...
Ai!
Avui és el dia de festa tant a la Rioja com a Múrcia.
Doncs aquí als murcians, la gent de la Rioja,
doncs felicitats perquè avui és el seu dia.
És que em marcava el calendari que avui estava en color blau,
allò que dius això és una festa,
però no sabia, no ho llegia ben bé.
I ara ja m'he apropat i dius, ah, doncs sí, que estem de festa.
Almenys per ells.
I com a través d'internet ens poden escoltar en qualsevol lloc del món,
doncs a la gent, als amics que ens escoltin des de Murcia
i també des de la Rioja, felicitats pel vostre dia.
Però a banda de felicitacions,
també tenim d'altres coses que avui volem recordar
a través d'aquests 25 anys de ràdio.
Perquè quan recordes tu que va nevar la darrera vegada
que va nevar a la nostra ciutat?
Però nevar, nevar, allò que caigués amb ganes i que arrelés...
Te'n recordes? Sí, sí.
Doncs nosaltres hem recordat de la memòria de Tarragona Ràdio
que l'any 2005, un 1 de març,
doncs va caure una substanciosa nevada a la nostra ciutat.
I clar, com som d'aquesta manera,
vam enviar el company de la unitat mòbil a Tarragona Ràdio,
el Josep Sunyer,
que es donés un tomet per la nostra ciutat,
per a veure què és el que trobava.
Va anar a Sant Pere i Sant Pau,
va anar a Sant Salvador i d'altres racons.
I a més a més, vam aprofitar la benentesa
des del matí de Tarragona Ràdio
per parlar amb el director general d'emergències
de la Generalitat, Santi Parés,
perquè ens expliqués de quina manera
estava afectant a la nostra ciutat
i també a tota Catalunya
aquella sorprenent nevada.
Un 1 de març de l'any 2005.
I avui convidarem aquí,
als micròfons de Tarragona Ràdio,
Francisco Pasqual.
Ell, a l'any 1986,
iniciava també la seva carrera
podíem dir que periodística
a través d'aquests micròfons
amb el nom de Tarragona Ràdio,
ara, en aquell moment, Ràdio Fòrum.
I ell feia un programa
que es deia Rumores Blasphemous.
No sé si vam bé des del principi
o... Mira, ja li preguntarem.
En Francisco Pasqual, d'aquí una estona,
un excol·laborador d'aquesta casa
de fa ja alguns anys, eh?
I abans de trencar, com sempre,
passarem per la música
durant aquesta setmana de l'any 1991.
25 anys de ràdio,
25 anys de música,
de la mà de Joan Maria Bertran.
I hem trobat una cançó
que, mira, és molt escaient
pel primer tema
que avui tractarem al programa.
Que es diu
que si tiene que llover,
que n'hi ha bé, no?
Fer per fer,
la neu és molt més romàntica.
M'ho veiem a les pel·lícules,
que aquí a Tarragona
hem d'anar cap enrere en el temps.
Mira, faria sis anys ja.
Dicen por ahí que yo...
Asculta malitos.
Yo dudo, pero asiento
para no pelear.
Dicen que no llegará
la calma.
Nuestro vino,
nuestro pan,
las malas lenguas
de este mundo
no se cansan de mochil.
si tiene que llover,
que nieve.
Si tiene que llover,
que nieve.
no se cansan de mochil.
E borrara si elife
Llega tan hermosa y agotada
mirando el bolso en el sofá
repleto de mil frases que no necesitas.
Pero que llevan tu nombre escrito,
charlan de ti si no estás,
cositas que te hacen ser un poco más.
Si tiene que llover, que nieve.
Si tiene que llover, que nieve.
Si tiene que llover, que nieve.
Si tiene que llover, que nieve.
Doncs, com us dèiem, ens arriba aquesta cançó, com en ella el dit, recordem el que passava un 1 de març de l'any 2005.
Visitàvem amb la unitat mòbil de Tarragona Ràdio de la mà de Llosep Sunyer diversos llocs de la nostra ciutat per saber de quina manera rebien els tarragonins això de que neves a la nostra ciutat.
Ja sabeu que passen molt, però que molt de tant en tant.
I aquí als estudis de Tarragona Ràdio, Ricard Laoz conversava amb el director general d'emergències de la Generalitat de Catalunya, Santi Parés.
Ens anem a un dia estrany a la ciutat per això de la neu. Era un 1 de març de l'any 2005.
Bon dia, doncs, podem assecar que, si més no, aquí a Sant Pere i Sant Pau continua nevant, a la part més alta estem ara d'aquest barri tarragoní.
Continua nevant, tot i que es va normalitzant la situació pel que fa a la cartera que comunica amb els pallaressos.
Heu parlat d'aquest camió que tira salt, l'hem pogut veure, està tirant salt per diferents punts d'aquí del barri de Sant Pere i Sant Pau.
I, si més no, ara per circular en direcció cap als pallaressos, la cartera presenta dificultats, però es pot circular amb normalitat.
Això sí, s'ha d'estremar la precaució, és a dir, s'ha d'anar més lent i, de fet, els cotxes ho feien més lent del que és habitual.
L'altra cara de la moneda són, doncs, alguns alumnes, alguns nens i nenes que avui no aniran a escola.
De fet, estem aquí, a la part més alta del barri, tenim uns pares jugant amb el seu nen, el pare és el Cristóbal. Cristóbal, bon dia.
Hola, bon dia.
Jugant i fent-nos de neu avui, no?
Sí, perquè con nieve, para llevar a niña al colegio, pues, mejor lo dejamos por aquí y que juegue con la nieve y echamos un día sin disteñido.
A veure, l'Albert és el fill. Albert, bon dia.
Bon dia.
Què has fet aquí?
Un niño de neu.
I avui què vols fer? Vols anar a escola avui o no?
No.
Li preguntem a la mare què diu la mare.
No, avui no el portarem. No, perquè, què anyó fue? Farà quatre anys que va nevar també, més o menys.
I vam passar el dia que tampoc va anar al coli i ho vam disfrutar bastant i, doncs, enguany farem el mateix.
I com si uns cosins tampoc han anat, els anirem a buscar i alguna cosa farem.
Doncs avui no anirà l'Albert a l'escola. De fet, ja ha fet un dia de neu aquí al costat.
I el pare va amb la càmera fotogràfica fent fotos i el mortalitzar, suposo, aquest moment que feia temps que no vivíeu, no?
No, és clar, és que és bonic, agrada molt, no sé, no sé què dir, que digui la meva dona i no estic acostumat a parlar.
No, a veure, sempre és bonic tenir fotos d'aquestes, ja no cal que te'n vagis als Pirineus per fer-te fotos a la neu, ja te les fas aquí i aprofites el dia.
Albert, què faràs avui, en tot el dia?
Doncs jugaré amb la neu i ja està.
I tu estàs passant bé?
Sí.
Però com de bé, molt bé o poc bé?
Molt bé.
I aquí que estàs amb tu qui és?
La meva gossa.
I com es diu?
Amb l'ova.
Molt bé. T'agrada la neu, Albert?
Sí.
Tu havies vist alguna vegada neu?
Sí.
Et recordes quan va ser?
No.
Doncs el pare diu que el Coll de Villa.
De fet, el Coll de Villa és un dels punts que presenta dificultats.
Abans, si ho podíem escoltar, doncs la connexió de l'Aranpunt, el Coll de Villa i també altres punts de l'Alcàmide i de la comarca de la Conca de Barberà.
Aquí ens estimem, la situació, hores d'ara, continuen abans, la temperatura és molt freda, estem a dos graus sota zero,
i també podem constatar que el transport urbà, el transport públic funciona.
En aquests moments acaba de parar un autocar aquí a la parada d'aquest barri de Tarragoni, la parada d'autocars, d'autobusos que hi ha aquí al costat mateix.
Acaba de parar un autobús i hem pogut veure que unes vegades també passava un altre, és a dir, que la circulació, si més no, d'aquí a la ciutat és fluida.
Hem de dir que fa pocs minuts sí que nevava, hi ha hagut una treva aproximadament de mitja hora en la que no hi ha hagut precipitació de neu,
però després s'ha remprès altra vegada fa pocs minuts i ara en aquests moments, tot i que el cel continua molt tapat, aquí, si més no, no neva.
Hem de dir que aquí a Sant Sabaló tampoc la neu no ha coallat a la cartera, és a dir, que les vires estan destapades, pot circular en total normalitat.
També per la cartera que va avall, la cartera de valls presenta en aquests moments fluidesa en tots dos sentits a la marxa.
Altra cosa ja és més amunt de cara a la comarca, en direcció a la comarca de l'Alt Camp, on sí que hi ha algunes restriccions amb algunes carreteres,
amb algunes vies afectades per la neu i també per plaques de gel que es comencen a formar.
Aquí al barri de Sant Sabaló hem vist la normalitat tant als carrers com a les escoles, hem anat a diferents centres escolars,
hem pogut veure que els alumnes són a classe, majoritàriament són a classe, acabem d'anar a un parvulari i pràcticament,
tots els alumnes, amb excepció de dos o tres, eren avui a classe, també, doncs, els professors han pogut vindre a normalitat.
Tots, excepte alguns d'altres que vinguin d'altres comarques, com dèiem, insistim, comarques com ara l'Alt Camp o la Conca de Barberà,
on la situació és força més complicada.
De fet, des d'aquí, des del barri de Sant Salvador, hi ha una panoràmica impressionant de tot el que seria la comarca de l'Alt Camp.
Es veu tot blanc, tant les muntanyes com tota l'Alt Blanca, tota blanca, tot en blanquinat,
amb una imatge, doncs, molt característica, també, doncs, amb la refineria, al costat mateix,
amb la indústria química, que també està naturalment en blanquinada.
En aquests moments comença a nevar un altre cop, comença a nevar un altre cop aquí a Sant Salvador,
hem de dir que la temperatura en aquests moments era de 0 graus,
però també cal destacar, doncs, que en el de curt del matí,
hem de recordar per qui s'incorpori ara, que ha començat a nevar aproximadament cap allà a 3 quarts de 7,
en el de curt del matí, dèiem, hi ha hagut temperatures de fins a menys 2 graus negatius,
2 graus sota 0, i, per tant, la sensació és de fred i força fred.
Això ha greuixat, a més a més, amb les ratxes de vent,
que també han arribat a ser, doncs, moderadament fortes, diguem-ho així,
però tampoc n'hem de molt fortes, però sí moderadament fortes en alguns punts de la ciutat.
Podem parlar amb persones que tenim aquí al costat, per exemple.
Hi ha una persona en què és molt probable que, en el de curt del dia d'avui,
o potser els pròxims dies, tingui més feina de la que és habitual,
perquè el que sí que hem pogut constatar són petites topades
que hi ha hagut en alguns punts, on el primer del matí i via gel,
abans se n'anava degut a compte el nostre company informatiu, Teresa Ortega,
hi ha hagut topades amb vehicles, degut a la neu acumulada en algunes vies,
s'han produït petites topades, i, per tant, hi haurà un col·lectiu
que tindrà feina aquests dies, o potser avui, que són els mecànics.
Ens acompanya un mecànic d'aquí, de Sant Sabador.
Ell es diu José García. José, bon dia.
Buenos días.
Què li sembla? Què li parece esto de la meva, a usted?
Bueno, para mí es un poco extraño, pues yo vengo de Venezuela,
y allá no es muy común ver esto.
Y entonces, pues me parece bonita.
Ahora comentaba que es probable que usted estos días tenga más trabajo
de lo que es habituado, porque hay muchos coches que han patinado
como consecuencia de la nieve y que tendrán la carrocería en malas condiciones.
Bueno, en estos días es muy común que los coches no arranquen por el frío,
y entonces presentan algunas fallas que no son muy normales durante el clima,
cuando el clima está bien, y la imprudencia de algunos conductores que pueden ocasionar derrapes
y pueden dañar sus vehículos por la imprudencia de andar bajo el clima, con el hielo y eso.
Usted, en estas condiciones, ¿qué es lo que recomendaría?
Prudencia.
Mientras se tenga prudencia conduciendo, normalmente no se...
Es muy difícil que haya colisiones.
Normalmente, yo le daría un consejo a la juventud aquí, no en Tarragón, en España,
que yo creo que corren demasiado con los vehículos.
Y si la...
Normalmente los accidentes son por imprudencia y alcohol.
Si tratamos de no unir estas dos cosas, yo creo que vamos a salvar muchas vidas.
José, en un día como hoy, en que muchos se van a encontrar el coche con una capa espesa de nieve,
de 4 o 5 centímetros, a nivel técnico, a nivel mecánico, ¿qué les recomendaría?
Porque no es lo mismo...
No funciona de la misma manera un motor con nieve, con frío, con bajas temperaturas,
que en condiciones normales.
No, bueno, tendrían que calentar el coche algo más de lo normal,
pero después que el vehículo agarra su temperatura normal, ya no tiene ningún problema.
Y con los vehículos a gasoil, que deben de...
Son los que más presentan problemas para arrancar en las mañanas con el frío,
pero después que el motor agarra su temperatura normal, no tiene ningún problema.
Mientras tenga su anticongelante, no tiene ningún problema.
Luego, para evitar derrapadas, ¿conviene algún tipo de conducción especial o no?
Bueno, en Tarragona no, porque la nieve aquí en estos sitios no es muy normal.
Ahora, si se va a trasladar a sitios donde haya nieve, es conveniente llevar las cadenas.
También hay unos líquidos que se le ponen a los neumáticos,
que son convenientes siempre llevarlos consigo, puesto que te pueden ahorrar un mal rato.
Usted cosa comentaba al principio, que no había visto nieve desde hacía mucho tiempo.
Desde el año 69, que tuve por primera vez en España.
Yo nací aquí, pero viví en Venezuela 42 años, y la primera vez que vine fue la primera vez que vi la nieve.
O sea, no me acordaba de ella hasta esta mañana, que la vi de nuevo, que hasta fotos estuvimos sacando de casa.
¿Le ha gustado?
Bueno, es algo que no es habitual en el país de donde yo vengo, y es bonita, se ve bonita, lo que pasa es que es muy fría.
José, gracias.
Bueno, muchas gracias a ustedes, y espero que tengan suerte con su programa,
y transmitan las recomendaciones que le di a la juventud, que eso es importante.
A ver si le hacen caso, gracias.
Bueno, muchas gracias a ustedes, y hasta luego.
Hasta luego.
Un mecánico, un mecánico de aquí de San Salvador, que, como veía,
es previsible, no es que aquests días, pugui tener más feina,
hagut, doncs, això, doncs, aquestes petites topades que hi ha hagut amb alguns vehicles
i que, doncs, alguns xassis de cotxes es voldran malmessos,
tot i que no han sigut molts, però sí que hi ha hagut puntuals topades
i que són malmessos, doncs, alguns vehicles, doncs, que, en fi,
era un punt de vista més d'aquesta nevada.
Hem de dir que en aquests moments, també, aquí a San Salvador,
ara mateix no neva, és a dir, neva en intermitències,
en aquest moment sembla que pugui aparèixer el sol,
s'insinua que surt el sol pel cel, que continua totalment tapat,
però es veu despunta, per una banda, per la banda nord, el sol,
que comença a sortir, és a dir, que, no sé, potser,
previsionalment, doncs, és probable que a les properes hores
no debi, però això no ho hem de dir a nosaltres,
en qualsevol cas ho hem de dir als homes del temps.
Exacte, ja els hi preguntarem.
Ara, de totes maneres, gràcies a en Josep Sunyer,
ara, de totes maneres, li preguntarem també al màxim responsable,
al director general d'emergències de la Generalitat.
Tenim línia directa amb el senyor Santi Parés.
Senyor Parés, bon dia.
Hola, bon dia.
Quina és la situació ara mateix en el conjunt de Catalunya
i especialment a l'àrea i a les comarques de Tarragona?
Sí, en el conjunt de Catalunya tenim la major part de comarques
sense complicacions per la meteorologia en un temps fred,
però, si parlem del sector de Tarragona i també del sector del Segrià,
podríem dir l'eix entre Lleida i Tarragona.
Aquí sí que tenim núvols, tenim neu,
i s'han originat, doncs, algunes incidències a la xarxa viària
fruit, doncs, d'aquestes nevades,
que no és que caiguin a molta intensitat,
però, donat que la temperatura és baixa,
sí que estan provocant, doncs, algunes incidències.
Han activat el pla Neucat a les 6 del matí en fase d'emergència?
Bé, el pla Neucat en realitat es troba activat des de diumenge,
degut a que les condicions meteorològiques en aquell moment
i les previsions ja anunciaven unes jornades una mica complicades.
El que tenim avui, des de les 6 del matí,
és la fase d'emergència.
És a dir, dins del mateix pla s'eleva el nivell d'activació
donada la incidència que es comença a observar per culpa de la neu
i que en aquests moments hi continuem en aquesta situació
per poder afrontar amb més rapidesa i més eficàcia
totes aquestes incidències.
Hi ha hagut alguna incidència o algun accident destacable
en aquestes primeres hores del matí,
en aquestes comarques que deia vostè de Lleida i de Tarragona?
Sí que puguem relacionar directament amb la meteorologia.
Es destaca la restricció de la circulació de camions a la A2
i també a la AP2, és a dir, tant a la Nacional com a l'autopista,
i aquesta restricció al sector de Soses.
Altres dues incidències també de la xarxa viària
seria sobre la C14 i també la Nacional 240,
que en aquest cas es trobarien tallades.
Hem de recordar, però, que l'afectació sobre la xarxa viària
evoluciona molt ràpidament,
de manera que nosaltres ara fem esment d'aquestes incidències,
però els dispositius treballen amb molta rapidesa
i, per tant, molt possiblement, amb no gaire estona,
aquestes incidències queden resoltes,
amb la qual cosa ens porta a recordar, com a principal consell,
que els ciutadans s'informin abans d'anar a la xarxa viària
per veure l'última actualització de l'afectació
que hi hagi a les diferents carreteres.
Què els hi diuen a vostès al Servei Català de Meteorologia?
Des del Servei Meteorològic de Catalunya
ens diuen que durant les immediates hores
encara hi ha possibilitat d'aquestes nevades en aquest sector
que podríem dir des de ponent del país fins a la costa d'Aurada
que no tindran molta intensitat però que es poden mantenir
a les primeres hores, a les immediates hores.
Al llarg de la tarda és possible que hi hagi tendència a desaparèixer,
tot i que ens diuen que, si bé desapareixerien les nevades
on estan que hi ha ara, podria escapar-se alguna nova nevada
a punts de tot el litoral.
Per tant, diguem que millora la situació en algunes comarques,
però es manté encara el risc de més nevades
que en aquest cas, durant la tarda, quedarien localitzades al litoral.
A part que les incidències que comentava la xarxa viària de la demarcació
no tenen notificació de cap altre incident important
en aquestes comarques afectades per la neu.
La incidència més notable que ens consta
són aquestes que hem esmentat a la xarxa viària
perquè és una afectació que transcendeix en poca estona
una quantitat de ciutadans que a vegades pot ser una mica significativa.
De tota manera, sí que és bo recordar les precaucions
no només a la xarxa viària,
sinó recordar que a través del 112
la gent pot comunicar-nos qualsevol emergència
que pot patir fruit d'aquestes condicions meteorològiques.
I també tenir present que en dies, en jornades com aquestes,
les persones que viuen al carrer sense sostre
també poden patir l'afectació d'aquestes inclemències
i, per tant, els propis ciutadans
poden col·laborar amb l'administració a través del 112
per intentar localitzar aquestes situacions.
Però en qualsevol cas, la informació,
fer el seguiment de forma contínua
és el que ens pot evitar de patir qualsevol incident important.
Molt bé, doncs, senyor Santi Parés,
en director general d'Emergències de la Generalitat.
Gràcies per atendre en directe la trucada de Tarragona Ràdio.
Molt bé, bon dia.
Gràcies i bon dia.
En directe, el director general,
màxim responsable d'Emergències i Seguretat Civil
del Govern de Catalunya confirmant
que la situació més conflictiva a aquesta hora del matí
es troba a les comarques que anirien des del Segria
fins al Camp de Tarragona,
és a dir, especialment la zona del Baix Camp,
l'Alcamp, la Conca de Barberà
i també alguns punts del Tarragonès.
Pel que fa a l'àrea del Camp de Tarragona
serien les zones més afectades,
continuen amb problemes, amb talls de carretera,
dos punts, la Nacional 240 a Montblanc
i la C14 a la Selva del Camp.
Aquest és el panorama a aquesta hora del matí,
matí de dimarts, matí d'inici del mes de març,
avui és dia 1 de març, amb temperatures baixes,
un grau només ara al centre de la ciutat,
però de moment sense precipitacions aquí a Tarragona.
Les 10 del matí, 23 minuts,
li posem una mica de música
aquest matí tan insòlit a Tarragona.
I tan insòlit, Ricard.
Quina raó tenies en dir-ho, eh?
Perquè un 1 de març de l'any 2005 ens vam aixecar
i Tarragona, no sé això, estava nevada.
Quina meravella quan cau la neu.
A veure, ens trastocan una miqueta els plans,
perquè depèn d'on hagis d'anar,
si has d'agafar el cotxe o...
Clar, s'ha d'anar amb una miqueta més
de temps d'antelació,
sobretot tenint en compte que està nevant.
Però t'ho imagina la cara dels crios
mirant que Tarragona està nevant
i que poden fer el seu ninotet de neu?
Fantàstic.
M'està dient el Francesc Pasqual
que ja el tenim aquí amb nosaltres,
que m'ha de una mica de pressa,
que hem d'anar per ell.
Tens tota la raó del món, perdona'm, eh?
Així doncs, et recordo a tothom
que estem a Tarragona Ràdio,
que això són 25 anys de ràdio,
aquest programa que sentiu cada dia
de 6 a 7 de la tarda,
i que ara és moment
de parlar d'uns rumores blasfemos,
més o menys, eh?
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fights elect the tears
Mother reads the notes again
Sixteen candles burn in her mind
She takes the blame
It's always the same
She goes down on her knees and pray
Això que tenia que sonar era el rumores blasphemous de Peixmoth, o almenys ho he intentat. Francesc, bona tarda, benvingut. Com estàs?
Bé, bé, estic molt bé.
Hem de dir que buscàvem el rumores blasphemous, que era el programa que feies tu ja fa uns quants anys, en aquesta casa.
Són molt blasphemous, aquests rumores.
Aquests és una miqueta raro, eh?
Sí.
És raro, és raro, eh?
Raro, és raro.
Però ja t'he dit, que he buscat allò de Peixmoth, no m'ho vas fer, me sortien versions, me no sortia el bo.
Perdó.
L'hem de dir a la gent del lloc on l'he tret que ho posin, home.
Que tampoc fa tants anys.
Què fa? 25 anys? No res, no res.
N'ha d'anar.
El Francesc Pasqual ja fa uns quants anys que es va moure pel món d'aquí de la ràdio, de la nostra emissora.
Tu te'n recordes, Francesc, quan va ser que vas començar, que vas donar els teus passats per aquí, per l'emissora?
Sí, sí.
Quan estàvem a Radio Forum?
Radio Forum, sí, a la part alta.
Doncs sí, era un programa que es deia... Bueno, jo no vaig començar amb rumores blasfemos.
No, no va ser, no va ser.
Vaig començar un programa que es deia El Arte del Ruido.
Ah.
Perquè va ser gràcies a un col·laborador vostro, que va començar al principi de tot, que es deia Javier Millán.
I llavors, bueno, un dia tenia que deixar el programa i ho va comentar, si volia seguir amb ell.
I jo vaig agafar aquest programa que es deia El Arte del Ruido i després sí que vam fer rumores blasfemos amb l'Anna Cardó.
I de cara a baix de L'Arte del Ruido arribarem a rumores?
Una mica de rumores, com em semblen els rumores. Era música de la New Wave d'abans, dels anys 80, el rotllo una mica de música britànica, de primera època.
Però bueno, vam començar per allà.
Home, d'aquella època ho està dient com si fos tan fàcil de trobar-ne segons quines cançons i segons quines coses.
Bueno, l'Arte del Ruido era...
Perquè recordem que tothom es portava els seus CDs i tothom...
Sí, els CDs no, els vinils.
Per això, els vinils i també les cintes de caset.
Sí, sí, els vinils i cassets.
Per això, per això.
Que era el que portàvem, no? Tots amb la motxilleta i cap amunt i cap avall.
Sí, sí, sí. Anàvem així, punxant discos i bueno...
I tu feies tu sol el programa després, que va marxar aquell noi, i tu vas quedar tu sol?
Sí, sí, sí. Jo vaig començar amb ell... Bueno, ell feia el programa i llavors jo una mica veia com anaven les coses
i al final me vaig quedar jo amb ell i després vaig quedar jo sol
i a partir de llavors va començar la nostra relació entre Ràdio Fòrum i un servidor.
Sí? I un servidor, molt bé, molt bé. I d'això estem parlant, clar, a principis, a l'any 86.
Sí, aquest noi venia també de Ràdio Municipal de la Canonja, es va quedar allà també i bueno, vaig continuar aquí, vaig conèixer un munt de gent.
Vaig conèixer una tal Sílvia García.
No, no ve bé per cert, no?
No, no, no.
Bueno, doncs...
És una mica rara, una mica rara, que ja no, ja te'n recordes.
Estranya, estranya...
Ande, ande, ande, ande, ande, ande, ande, ande, sí.
Ande estarà, ande.
I tot va ser, doncs, música, música, des del principi va ser tot música.
Jo no traies la música, jo vaig parlar amb l'Anna en el seu moment, no te la cifraré,
però això et deia que tot, i a més de tant en tant, algun altre viatge esporàdic...
No, bueno, tenia afició, afició per a la música, i bueno, la comprava, i era molt aficionat,
l'agrada molt.
El que passa és que una música, en aquell temps, una mica, se sortia una mica dels estàndards de la ràdio, no?
Clar.
Perquè una música més, no sé...
Seria la niña de la niña, i hi havia molta gent que era seguidora,
esportava molta aquesta música, però no era una cosa que es unés habitualment per a la ràdio.
I, bueno, la ràdio Fórum va ser una mica així, eh?
Senties una mica música des d'arreu, perquè hi havia tot tipus de programes,
gent que feia rock and roll, gent que feia música clàssica, gent que feia...
I, bueno, i entre els programes que hi havia, hi havia aquesta música, una mica diferent, que, bueno...
I el programa aquest, l'Arte del ruïdor que em deies, quan ho feies?
A la tarda, dilluns, dimarts...
Feia per a la tarda, feia per a la tarda, sí.
I, a més, feia una hora molt dolenta, perquè crec que era dissabte...
Una hora molt dolenta.
Dissabte a les 3 de la tarda, alguna cosa així.
Què m'estàs dient? Dissabte a les 3 de la tarda?
Sí, sí, per aí, per aí.
Però si normalment això, no sé, ho posaríem, què feia? A les 9 del matí?
Sí, sí, sí.
No, no, perquè jo no, jo què sé.
Jo vivia a la part baixa de Tarragona, i tenia que pujar amb tota la calor, i a tots els meus discos, cap a dalt, i baixar, sí, sí, sí.
Bueno, però en aquell moment estàvem amb una energia...
No, no, no, no, superfeliç, superfeliç.
Podríem anar a arribar a la ràdio, eh, anar a arribar a la ràdio.
No, no, superfeliç, cap problema, cap problema.
Molt bé, va ser una mica molt xula, molt xula.
I va bé algun, no sé, jo t'he dit, que amb l'Anna me va comentar que ella de tant en tant feia alguna escapadeta a Londres,
perquè allà, clar, sí, perquè era...
Allà se localitzava tota la música i tot el que volíeu.
Vam fer les capalletes a Salou, de tant en tant, però...
Salou...
De Salou no passava.
De car.
No, però dic, alguna botiga especial que trobéssiu, allò que dius,
hem d'anar sempre allà o sempre intentàveu buscar-lo per...
Bueno, jo, bueno, a Barcelona sí que buscàvem aquest tipus de música.
Anàvem molt a Barcelona i les vegades que anàvem aprofitàvem per anar, doncs,
on anava tothom, no?, discus Castelló, etcètera,
i, bueno, buscàvem discos, a veure el que trobàvem, els grups que trobàvem,
i la veritat que, bueno, aquí comprava poca música, però n'hi havia poca per triar.
Després sí, vam començar a haver botigues, que sí, ja començaves a trobar, no?,
però al principi a Barcelona, perquè ho fàvem.
I de Londres res, de Londres res, vamos.
Jo a Londres és, vamos, a la tele.
Ara mateix per internet, és com si haguessis estat, depèn de com entres.
Sí, no, ara no és fácil, clar.
Què ens hagués dit al cap del temps que a través d'un ordinador ho trobaríem tot, eh?
Sí, no, ara ja és diferent, clar, i ara, bueno, la música, doncs, tu vas amb MP3,
és molt més fàcil, abans tenies que, bueno, agafar un vinil i no tenies res més.
I com s'arragués?
Les cintes sonaven molt malament, però les ràdios sonaven, tenien un so molt llet.
Sí, sí, era molt dur, clar.
El disco sonava molt bé.
Després tenies les cintes de revox, que aquelles també sonaven bé.
Mare meva, la cinta de revox.
Sí, sí, sí, molt bé.
Un altre que també, Andiraparà, Andandarà.
Sí, sí, però bueno.
I després va ser quan vas començar amb l'Anna?
Sí, amb Rumors Blasphemous.
Amb Rumors Blasphemous.
Però què va ser?
Que tu ja tenies la idea de fer-lo, allò que dius, mira, l'arte del ruïo,
la parquem una miqueta.
Bueno, jo també feia un programa i entre els dos vam, entre los dos la mataron i nadie.
I això va ser Purioro.
I sí, sí, van fer el programa.
El meu era molt semblant.
Bueno, la música s'apropava molt al que li agradava a ella, al que feia ella també.
I també, si no recordo malament, no sé si us vau tenir diversos horaris en el programa de Rumors Blasphemous.
Sí, bueno, perquè...
Perquè vau passar de la tarda al matí.
Sí, perquè, bueno, això canviava, ja saps tu, que això de la ràdio, i més abans,
quan era una ràdio menys professional que ara, doncs era molt amateur i, bueno,
doncs hi havia el que hi havia i ho feies com podies i quan te deien i, bueno, tampoc podies...
I també per horaris, perquè, clar, en aquell moment molts estudiaven, altres començaven a treballar
i tot això per horaris s'havia de fer, no?
Clar, clar, clar.
Jo recordo que era, quan ho feieu al matí, no sé si era de 9 a 10, allà en un límite així...
Pot ser, pot ser, jo ara no me'n recordo, el solarisme no me'n recordo, ja.
No te'n recordes?
No, què va, el solarisme.
Sé que eren dues hores i, bueno, la veritat és que...
Tiravem la música entre els dos...
I feia les presentacions amb els dos, no?
Sí, sí, sí. Jo sempre he sigut una mica més pop, ella ha sigut una mica més...
Ni wave, seria, no?
Sí, més...
Sí, sí, més, no sé com ho diria, més punk o... no sé.
I, bueno, entre els dos feíem una mica...
Que dius, mara meva.
Que dius, mara meva.
I tots, sí, sí, sí, sí.
Que sentim-ho...
I tots teníem un punt en comú, per exemple, que era de peix mot, que era l'aix central on se'n movia tot.
I a partir d'allà, doncs, bueno, uns tiraven més cap a la house, que era la part que li agradava més a Anna, per dir alguna cosa.
Sí.
I altres més, doncs més pop, no? La part que tirava jo una mica, potser.
Però, bueno, aconseguíem fer aquest programa que va durar molt de temps, la veritat és que va durar molt de temps.
i ho feien molt de gust.
I, a més, a més, tenia força seguidors, pel que deies.
Sí, perquè hi havia molta gent, una cosa que era extraordinària.
A les anys 80 hi havia tema tribus urbanes, no?
I entre elles hi havia els New Wave, no?
Que deien tothom que anava de negre, que anava molt...
Amb moltes arracades, amb els cabells...
I gent que solia anar molt a la casa de Medrano, que era on hi havia aquest tipus de música.
I, bueno, aquesta gent era la que seguíem el programa, no?
I teníem un grupet, doncs què? S'ha de veure si no seguia.
Posàvem música? També hi havia trucades? Deixàveu a la gent que entrés o no?
O acostumàvem a dir, nosaltres anem a la nostra?
Sí, i... No, nosaltres anàvem més a la nostra.
Posàvem la música que volíem i... i ja està.
Però, bueno...
I això va durar un quant temps.
Sí, sí, va durar un temps.
Però hem de dir que a Francesc també l'explotaven en d'altres sentits.
Bueno, sí, no, clar.
Perquè no només feia aquest programa, sinó que de tant en tant...
Per l'informatiu, què tenies?
Sí, perquè després vam fer...
I vinga.
Clar, a veure, la Ràdio Fórmula era una ràdio dominantment municipal.
I llavors, bueno, vam entrar en un programa, diguéssim, de ràdio, en el que fèiem uns cursos i que tu saps del que parlem.
Sí.
I llavors, a partir d'allà, sí que vam col·laborar una mica més.
Que feia... i anem a Ajuntament.
Sí, ja feien informatius, feien magazins, feien una mica més de tot.
Llavors, doncs, de tant en tant feien informatius, teníem d'anar a cobrir rodes de premsa, teníem que...
Però, bueno, va ser una època també molt xula, perquè no coneixia res d'aquest món i...
Era aprenentatge, no?
Sí, sí.
Perquè estàvem tots amb la L de novates a l'esquerra, jo crec, i que es notava, no?
Potser n'entera no tant.
I ara veus una unitat mòbil de Terraona Ràdio i és una passada, i abans, la unitat mòbil que teníem...
Home, quina era?
Quina era, doncs ara te ho diré jo, era un cotxe que compartíem en la brigada, municipal,
un cotxe que es guardava en un local de l'antic escorxador, i quan teníem que anar a agafar i ens donàvem permís,
doncs agafàvem... jo, que en aquell temps tenia carnet...
Un privilegiat, privilegiat, en aquell moment...
Podia conduir, doncs agafava, m'anava l'antic escorxador, demanava permís, a més ens deixàvem el cotxe,
i era un cotxe amb una formeta de brigada, normal, amb les seines de dintre,
i muntàvem la mica que teníem d'emissora, i bueno, sortíem a cobrir algun acte...
Però, Francesc, això era tot un luxe, perquè abans ja havíem passat per les cabines,
em pensava que anaves a dir les cabines de telèfon...
Bueno, si no, això sí, que ara no hi havia mòbils, i parlàvem des de cabines,
però aquesta era la nostra unitat mòbil.
I jo recordo, jo recordo, si m'estàs sentint, hola, Ana Mula, què tal?
Home...
Me'n recordo d'ella, una vegada que vam anar a cobrir un incident que va ser,
ah sí, l'atemptat del RAC...
Sí, sí, que ens ho ha explicat, sí.
El cotxe de l'Anna, amb dos cavalls, perquè en aquell moment no ho disposàvem de la nostra unitat mòbil,
i vam muntar una mica el xeringuito, i vam poder emetre un directe des d'allà.
Sí, que ens ho ha explicat, eh? Ja t'ho dic ara...
Sí.
Sí, sí, ens ho ha explicat, i que tothom al·lucinava, però clar, totes les emissores,
podíem dir potents en aquell moment, tenien el seu cotxe, i clar,
vam aparèixer a vosaltres amb els dos cavalls de l'Anna,
i jo en plan, què som o no és de la ràdio?
Por favor, separar-se i deixar-nos entrar, no?
Sí, sí, sí, però bueno, a veure, en professionalitat,
a veure, la gent estava molt preparada, perquè llavors les altres emissores, normal, no?
Però amb empenta nosaltres no ens guanyàvem ningú, sí, sí.
El que fèiem en aquella època era, vamos, jo ho penso ara, i dic, bueno...
La de coses que va fer amb una esparrenya i una sabata...
Sí, sí, sí, sí, una passada.
I te recordes, bueno, quan ha arribat aquí a l'emissora,
li he ensenyat una miqueta com està distribuïda la nostra emissora,
ara aquí a l'Avigua de Roma,
molt diferent, molt diferent.
I clar, és que amb la meitat, podríem dir, d'un estudi que tenim per aquí
i una miqueta més, ja teníem tot l'estudi de l'altra emissora allà a la plaça Fòrum.
Sí, sí.
Te recordes del pot, de la taula de barreges?
Sí, sí, sí.
El pot era per on, teòricament, sortíem en antena.
Sí, sí, sí.
Que arribava a totes les llars a través de la tele.
Te'n recordes?
Ah, sí, sí, sí, clar, perquè segons som en mi tia agafava l'antena de la tele i...
Sí, bueno, sí.
Que vam tenir una mica de problemes.
Van ser els precursors de la TET, no?
Ah, això és el que vaig pensar jo quan vam dir, veus?
És que nosaltres vam iniciar per allà a la carrera, el que passa és que els veïns no ho entenien.
Aquí s'enradicava la història.
Aquí està.
Dius, mira, no ho entenien que a través de la tele podia sentir-se a la ràdio.
El que passa, clar, amb les imatges d'una altra cosa...
Sobretot els veïns.
Sobretot els veïns més propers.
Sobretot els veïns.
Pobres.
Sí, bueno, no ho hem patit, eh?
Que van patir, no ho hem patit, no ho cabia, no ho cabia.
I la paciència que vam tenir a nosaltres.
Sí, sí, me'n recordo perfectament del local on estàvem, era un local social de l'Ajuntament,
que estava allà a la plaça Arrovellat, i, bueno, la veritat és que va ser una época molt maca, molt maca.
Una altra de les coses que també ens trobàvem, Francesc, era que, clar, a l'estar al costat
d'on es feien, bueno, estaven les senyores fent el seu teatre, o la gimnàstica,
o també els crios que feien els seus, bueno, feien activitats, activitats.
Clar, de tant en tant la porta s'obria.
Bueno, sí.
Us va passar?
Home, i tant, més d'una vegada, sí, claro.
Home, però fos una part una mica del...
Por favor, quiero una canción.
¿Esto de la ràdio qué es?
Sí, sí, i me'n recordo una anècdota, no sé si te'n recordes tu.
A veure, digues.
Vam fer un dia dels Sants Innocents, vam dir que visitava els estudis la Sabrina.
Ai, no, no, no, no recordo, que va passar, que va passar.
Jo, sí, me'n recordo, ja t'ho dic, és una anècdota que va passar llavors.
Sí, sí.
Llavors, vam dir que visitava els estudis, i era el dia 28 de desembre.
Bueno, jo és la primera vegada que vaig veure tanta gent a la ràdio...
No me n'acordo d'això.
Sí, vam venir a moltíssima gent, moltíssima gent.
Evidentment, pares amb crios, no, no, és que mi niño quería ver a la Sabrina.
Sí, mi niño.
Sí, sí, boi, boi, boi, a ver si boi.
El nostre director, llavors el Francesc Valls, va comprar, no sé si va ser uns refrescos o una mica de cava o alguna cosa així,
però almenys la gent que venia...
Clar, perquè no li sentessin tan malament la història, no?
La gent que venia, però nosaltres pensàvem que no vindria ningú, que jo va ser una nena...
Clar que dius.
Sí, no ho dirà ningú, això serà...
Encara ens ho veurem nosaltres, ja veuràs tu, quin fart de veure.
Sí, i passa un èxit, passa un èxit.
Jo no sé si ara col·laria, eh?
Ara ja no són tan innocents.
Ara li dius la Sabrina, dius, ah, si fos la Shakira...
Si fos la Shakira, encara ens mouríem.
I si ve acompanyant el Piqué.
És que la Sabrina d'abans és com la Shakira d'ara, vull dir que...
Va ser l'època, aquella dels 80, on la Sabrina sortia a tots els telediaris i tot.
Clar, i era una persona superfamosa, no?
Llavors, bueno, sonava estrany que...
Però bé, hi havia molta gent que va confiar en la nostra paraula, però bé.
I també potser...
No va caure que era Sants Innocents.
Que era Sants Innocents, fins que no van arribar cap allà, no?
Clar, clar.
Però també una altra de les coses que també ens passava,
que teníem el carinyo de la gent,
jo comentàvem ara la televisió i que entràvem a través d'on no teníem que entrar,
però jo crec que la gent d'allà, de la part alta, ens va adoptar.
Al principi ho vam mirar una miqueta darrer cel.
Te'n recordes que diien, ui, aquesta gent, d'on ha de sortir aquesta gent?
Però després ja com que es van adaptar, no?
Potser ja ens vam veure...
I teníem moltes trucades de la part alta.
Sí, sí, sí.
Però aquí era una ràdio que era molt servei social, llavors.
Tenies, me'n recordo, els magazines del matí,
la gent trucava denunciant alguna cosa o parlant, tenien la seva paraula, no?
Me'n recordo també que parlava l'alcalde i a part tenia el seu espai
que la gent podia, doncs...
Llavors, bueno, doncs...
Tenia la seva servei social.
La gent va molt participativa i hi havia molta gent que també participava
i col·laborava, tots, per suposat, desinteressadament.
I bé, va ser, jo crec, una època molt bonica.
Molt bonica.
Sí, sí, sí.
Jo no sé si d'aquella època has pensat de dir, ostres, amb el que vaig fer de ràdio,
m'apuntaria ara...
Ara faries alguna cosa de ràdio o no?
No, després d'allò vam fer una mica ja...
M'ha passat una mica més professional, per dir alguna cosa.
Vam fitxar una altra emissora.
Aplica, aplica.
A dos col·laboradors més.
Sí.
Però bueno, jo va quedar...
Una altra experiència, no?
Sí, va ser una altra experiència.
Però ara si la faria, no.
No? No t'animaries?
No.
Agafa els teus discos, que segur que els deus tenir per casa.
Doncs mira, te diré una cosa.
Els discos que tenia abans, de vinil, tenia tot en vinil, evidentment.
Quan va sortir el CD, m'ho he de comprar tot el que tenia en vinil, m'ho he de comprar tot en CD.
Te'l vas agafar en CD. Déu-n'hi-do, eh?
M'ho he de comprar tot en CD.
I ara, tot el que tenia en CD i en vinil, ho tinc en MP3.
Què m'estàs dient?
O sigui, que ja poden ratllar-se els discos, ja poden trencar-se els CDs, que tu ja ho tens tot en memòria.
Sí, sí. Jo la música que m'agradava abans és la que m'agrada ara, també.
És la mateixa.
Tota la música que tenia en aquella època, o sigui, jo el que escolto ara, el 80%, 70-80%, és el mateix que en aquella època.
Que tenies en aquell moment.
El que és una llàstima, i he coincidit gairebé amb tota la gent que hem passat per aquí, i segurament que a tu també t'ha passat perquè ho hem dit abans,
és que ningú ha pensat en guardar coses. O poca gent té coses guardades d'aquell any, o d'aquells anys, jo que dius, ostres.
Sí, és que era...
Perquè com fèiem tant reciclatge, que nosaltres ja vam inventar també el reciclatge.
Sí.
Perquè les cintes s'utilitzaven i reutilitzaven constantment per gravar coses.
Jo l'únic que tenia gravat, si tinc algun gravat, és en cinta de casset, i no ho sé, possiblement està desintegrat.
Desintegrat.
Perquè abans, clar, ara pots gravar en suports o inclús amb en CD, abans ho podies gravar, però molt abans tenies quantes possibilitats.
Clar, clar, però queda poqueta cosa per això, no?
Sí.
Perquè dius, mira, la cinta de casa l'utilitzaves per gravar les cançons que volies posar al programa,
i després, potser, el dia següent ja l'havies esborrat i feies...
Clar, clar, clar.
I agafaves una altra cosa.
Reprofitades, clar, clar.
Però bé.
No cabia.
Déu-n'hi-do, i tant, i tant.
Doncs, Francesc, jo no sé si ens hem deixat alguna cosa a comentar, perquè és que hem tractat moltes coses.
Moltes coses, no?
Sí, sí, sí.
A més, són molts records, molts records.
I a més, és que hem de tirar molt enrere i abans ens feia una miqueta de por, perquè dius, ostres, ara, mira, ens recordava tot el que he fet.
I comença a mirar que m'agrada 25 anys.
Jo sí que me'n recordo, va ser una època molt...
A més, era molt jove, t'agrada molt la música, el tema de ràdio, doncs, era com molt...
No sé, era una altra experiència, no?
I la veritat és que m'ho va passar molt bé.
I ara no ho faria, t'ho dic, ara em donaria molta...
Jo que t'ho volia animar, però d'alguna manera, eh?
No, no, no.
No podem conquerir-te d'alguna manera.
I els demés fem una altra cosa i ja està.
Bé, però si alguna vegada t'animes...
Sí.
Ja saps que les portes les tens obertes.
ja formes part de la nostra família per sempre.
Sí, sí.
Ja no t'escapes, o sigui, ho sento.
Ja no, ho tens fitxat.
Ara ja estàs, aquí, mira-lo.
I moltes gràcies per venir.
A tu, a tots.
Gràcies.
A adeu-siau.
A adeu-siau.
A adeu-siau.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
NoTranspant!
Fins demà!
I l'acràs!
IF
Pau duen coca de forner, porten coca colombiana.
I els veig tan feliços quan la coca no està infart.
Tot corrent pels passadissos de la Generalitat.
Jordi Pujol, el sexe, droga i rock'n'roll.
Jordi Pujol, el sexe, droga i rock'n'roll.
En contra del que semblava, ni xardanes ni gregorià.
En el Jordi el que li agrada, és el hardcore i l'escar.
En Pujol, la guitarra, amb perruca fins als peus.
Roca, toca la bataca, gasol i bafa les meus.
El moragall d'en Beja es mor.
Jordi Pujol, el sexe, droga i rock'n'roll.
Jordi Pujol, el sexe, droga i rock'n'roll.
Jordi Pujol, el sexe, droga i rock'n'roll.
Jordi Pujol, el sexe, droga i rock'n'roll.
Jordi Pujol, el sexe, droga i rock'n'roll.
Jordi Pujol, el sexe, droga i rock'n'roll.
Jordi Pujol, el sexe, droga i rock'n'roll.
Jordi Pujol, el sexe, droga i rock'n'roll.
Jordi Pujol, el sexe, droga i rock'n'roll.
Jordi Pujol, el sexe, droga i rock'n'roll.
Jordi Pujol, el sexe, droga i rock'n'roll.
Jordi Pujol, el sexe y dorga i rock'n'roll.