Gràcies.
A vegades, alguns promotors sardanistes es queixen de la manca de consideració
que segons quins sectors tenen per aquest tipus d'activitats.
També a vegades es tracta de responsables municipals o de mitjans de comunicació, per exemple.
No crec que no tinguin raó en molts casos, més que res perquè ja ho he explicat moltíssimes vegades
que la sardana és víctima de molts prejudicis totalment irracionals.
Però també cal tenir en compte que en més d'una i de dues ocasions
bona part de la responsabilitat és dins de casa, no pas a fora, o no només.
Això ho podríem considerar des de molts punts de vista, però n'hi ha un de bàsic i massa generalitzat,
que són els mateixos sardanistes els que a vegades amareteixen allò que fan.
No es pot pretendre que una activitat sigui presa seriosament,
quan els mateixos protagonistes semblen que no se l'acaben de creure.
Per exemple, quan s'anuncia un concurs de colles com un concurs d'exhibició, en què quedem.
Això d'entrada ja fa sospital i acabem de trobar l'explicació
quan les classificacions finals semblen una mena de repartiment, més o menys equitatiu,
entre la procedència de les colles, com si s'hagués volgut acontentar tothom.
Fa molts anys, aquest aspecte dels jurats, els concursos, era una mena de campi qui pugui
i un sistemàtic cau de disputes. No fa gaire, uns articles a la revista Som
recordaven un lluable intent de posar ordre en aquest sentit,
que es va portar a terme arreu de Catalunya sota criteris seriosos i que barreixi força.
Actualment, a nivell de campionat oficial, tot i que de raó en sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà,
és el que passa quan hi ha competició, es manté cert nivell de formalitat,
però en segons quins concursos lliures el panorama s'espatlla força.
Sap greu que la feina que ens consta, ferma i lluable de molts responsables,
no acabi de quallar, precisament per la manca d'ambició en les formes.
Molt bon dia a tothom.
Molt bon dia.
Hem començat reivindicatius.
Sí, canya.
Sí, sí, sí, sí. Ja t'he vist, eh? Només el to de veu de començar.
Sí, què dic, clar.
Però va, doncs ara seguirem una mica més relaxats i quan toqui tornar-ne a parlar o així, ja...
Hi haurà de tot a partir d'ara.
Va, vinga, sí.
Fins a l'una de la tarda, benvinguts.
Veu la edició de l'Undon i seguit.
Temps de Sardanes, Esbars, Música Paracoula.
La número 756.
Recuperant la Maria Rosa.
Tot i que aviat vindran les vacances i tot això, però vaja.
Tot i que sí, ara en parlàvem, eh?
Que aquest estiu la cosa està una mica aprovient.
És el que passa. Però bé, el programa hi serà.
Sí, i tant, sí. Un o l'altre hi serem aquí, no...
I qui no falla cada setmana és la Sílvia?
És l'Àngel, és l'Àngel i la Sílvia.
També.
I avui una altra recuperació, eh?
Ah, sí, avui sí, avui...
La Marta i la seva secció.
Hola.
Molt bon dia, Marta.
I tindrà això, el seu apartat.
Ja en parlarem de què tractarà.
I, de fet, ara mateix el que farem és, com és costum,
com és tradiciona el programa, un resum, un sumari de continguts.
I com toca a l'agenda totalista aquestes setmanes ja d'estiu,
encara que amb alguna variació respecte anys anteriors.
Els aplecs són importants.
La quantitat, la qualitat, la varietat i l'extensió arreu del país.
Però es nota, això de la crisi, retallades i demés,
o al marge, potser, de les pròpiament retallades,
aquesta mena d'incertesa que s'ha situat en molts ajuntaments,
que són els principals avaladors,
si no subvencionadors directes de moltes ballades sardanes,
de moltes festes majors.
I això ho notem pel que fa a les ballades sardanes d'estiu,
en aquesta època de l'any.
Molts dels cicles, molts envis retallats,
d'altres no se'n sap res encara.
Hi ha una miqueta de tot.
Però això sí, sembla que els aplecs, de moment,
en conjunt van aguantant.
I destacarem, avui, en aquesta llarga llista d'aplecs,
com, insistim, sempre toca en aquesta època de l'any,
el 24 aplec del priorat històric.
A la Vila Llajda serà avui,
que inclourà una interessant estrena d'un músic amb prestigi al país,
que sembla que s'afegeix ara a la nòmina dels que han tractat,
un moment o altre, això de la cobla.
I demà, una altra pleca d'aquests amb ganes, amb ambició,
amb bones cobles, a la pleca de Montblanc,
que arriba a la 28a edició.
I allò que dèiem, els cicles d'estiu,
n'hi ha un que aguanta pel que fa a la quantitat de ballades sardanes,
que és el del Vendrell, que comença, precisament, demà diumenge.
El Terreus també aguanta, però amb reducció de ballades sardanes.
A Tarragona, on ho anunciava la setmana que ve,
no comença fins al dia 15 d'aquest mes de juliol.
I en el programa d'avui ja hem de començar a parlar de la sardana de l'any.
No és que comenci, ja comença el setembre, que em toca també,
però ja s'han publicat les bases de la que serà la 23a edició.
A les notícies també parlarem d'un guardó amb una llarga trajectòria,
d'aquells que intenten reconèixer la tasca de gent ferma,
de gent important, el Floricel Rosador d'Anglès,
que aquesta vegada correspon a un mes que ha merescut
el senyor Joan Pernau de Banyoles.
Anunciarem la propera edició d'un disc,
de fet es presenta divendres vinent,
disc recuperatori sardanes d'Enric Urti,
d'un concert també molt interessant la propera setmana,
que organitza la Colla Rosa de Reus,
el motiu del seu 50è aniversari.
I, com dèiem, també tornam a tenir el programa
El racó de la Marta i la música, esclar,
que ens anirà acompanyant al llarg d'aquest un dos i seguit
fins a la una de la tarda.
Anem a començar, potser, amb això, amb música.
Doncs sí, comencem amb una sardana d'un autor clàssic,
però amb un títol poc conegut.
Ens referim a Jurep Serra,
sens dubte un personatge essencial
en el trànsit de la sardana buitsantista
a la sardana moderna,
camí en el qual col·laborarà de manera ferma
tot otorgant originalitat i qualitat a aquest aspecte.
De fet, en l'obra de Serra per a Cobla
és realment molt extensa.
Podem observar clarament aquella evolució.
La sardana que escoltarem, l'enramada,
a data de l'any 1904,
la podem situar en un moment intermedi,
ja que presenta característiques pròpies
de les sardanes actuals,
però amb una sonoritat que ens aboca clarament
al segle anterior.
Escoltem-la interpretada per la Cobla Mediterrània.
La sardana que escoltarem, l'enramada,
i corj aliens ·pies de la Bridget Canva
έ
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
finfluides l'
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I us parlem ara de concerts.
Algui mateix?
Aquí t'he fallat.
Sí, sí, perquè no he posat el dia.
Fixa't el guió, una rosa en el guió.
És divendres vinent, dia 8.
Divendres vinent, doncs mira.
Divendres vinent, a les 10 del vespre a Reus,
als jardins de la Casa Rull, al carrer de Sant Joan número 34,
a la Cobla Reus Jove,
en la celebració dels 50 anys de la Colla Rosa de Reus.
S'interpretarà música per a Cobla i Sardanes.
L'entrada és lliure.
Després en parlarem una miqueta de les notícies,
perquè és un concert prou interessant.
Ara parlem, ja per acabar l'agenda,
dels bars, avui mateix, a un quart d'onze de la nit,
a Barcelona, a la plaça Gaudí,
davant la Sagrada Família, quart memorial Ramon Espín,
amb l'actuació de l'esbar Gaudí
i l'esbar Sant Martí de Barcelona
i l'esbar Santa Tecla de Tarragona.
I demà diumenge, a dos quarts d'una del migdia,
a Santa Coloma de Graal, a la capelleta de Sant Magí,
l'esbar Vallets de Catalunya.
I també diumenge, a les 6 de la tarda,
al Pla del Penedès, l'esbar de l'agrupació cultural
d'en Saire, del Pla del Penedès
i l'agrupació folklòrica Igualadina.
I tornem a la música.
L'any 2004, la vila de Palamós
va ser situada a pobilla de la Sardana.
Aquell fou, un dels pobillatges més reaixits
que recordem dels últims anys,
com correspon a una població que és una de les que actualment
mostren més vitalitat sardanista.
Aquell any, a Palamós, va iniciar
una col·lecció de discos de sardanes força interessant
que ha anat aportant novetats
pràcticament cada any.
En el primer volum, que era doble,
lògicament moltes de les peces
estaven dedicades a aquell esdeveniment,
a aquell pobillatge.
És el cas aquest que han triat
i que va compondre Florenci Trullàs,
instrumentista de trompeta,
que va estar 21 temporades
a les files de la Cobra als Montgrins,
va encarregada d'enregistrar tots aquests discos.
Aquella sardana la va anomenar
senzillament Palamós 2004.
gruntadora,
i tot línea la va serила.
Fins aquí?
V registered aيعor立ов de la Cobra from Matt
Guy de R.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

fa!
Fins demà!
Fins demà!
fa!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Bé!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
situada al carrer Sant Joan número 27.
Aquest concert, que oferirà la Cobla Reu Jove sota la direcció de Francesc Gregori,
comptarà també amb les percussions de Xavi de la Salut
i es podran escoltar sardanes de concert de diferents estils i àpogues,
així com música per a Cobla de format lliure,
des de gloses, música tradicional i popular, passant per ballables
i fins arribar als ritmes dels ving i el blues.
Creiem que val la pena, per atenció en aquest programa,
que la primera part inclou les sardanes com El pare no té pa,
de Joret Blanc Reynals, Rosa de Sant Jordi, de Fèlix Martínez i Comín,
l'obligada de Dos Firscorns, Cap d'Estopa, d'Enric Vilà,
i l'obligada de Flaviol, la Plec Baix Camp, de Carles Santiago.
També es podran escoltar les versions del Ball de Valencians,
de Manuel Oltra i la Balenguera, de Madeu Vives.
Ja a la segona part, les sardanes, Plis Don't Stop the Music,
de Marti Mont i Un Mont Màgic, d'Eduard Centre.
Després es passarà a altres ritmes, com El Bolero Saborami,
del Boró Carrillo, arranjat per David Estanyol,
els tres temps de la suït sobre llegendes torallonenques
fantàcies del gest, de Josep Chamorro,
que inclou un swing que va triomfal
de Reconcert de Nadal de Tarragona,
acabant amb la suït de Dmitri Shostakovich,
en una adaptació per a Cobla i percusió de Francesc Assou.
Recordem que serà divendres vinent dia 8,
a les 10 de la nit, als jardins de la Casa Rull de Reus,
amb la Cobla Reu Jove.
I un cop més, l'espai de les reliquies
ens permet recordar la primera època del concurs
de la sardana de l'any.
Avui anem fins a la dotzena,
la dotzena nit del sardana exactament,
que va representar la cluenda del certamen
que va comptar amb les sardanes estrenades l'any 1982.
La final tenia lloc el 7 de maig del 1983
al Teatre Cinema Catalunya,
de Santa Coloma de Farnés,
comptant amb les actuacions de les Cobles,
els Mongrins i Mediterrània.
La sardana guanyadora va ser
l'Antoni i la Montserrat, de Ricard Viladassau,
composició que encara ara forma part
del repertori habitual de moltes Cobles.
El Premi de la Crítica se l'enduia Mediterrània,
dedicada per Josep Maria Bernat
a la Cobla que aleshores dirigia.
El Premi Joventut era per a les Enqueixades
de Salvador Brutons,
mentre que Agustí Serratacó
obtenia un accèssit.
Aquesta és precisament la sardana
que escoltarem ara.
Serratacó formava part de la Mediterrània,
Cobla de la qual n'havia estat fundador.
Posteriorment, després d'un període
d'inactivitat com a interpret,
fundar la Cobla contemporània.
Com a compositor,
a banda de les sardanes que ara escriu,
per al ser de Xous d'aquesta formació,
sempre ha donat a conèixer
composicions força interessants
i ben acceptades a les places.
Com la que ara ens ocupa,
Amics d'anglès,
que van interpretar d'aquesta manera
la Cobla Mediterrània.
Música
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit