25 anys de ràdio.
Bona tarda i bon dijous.
Benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Us informo que avui ja tenim posada la samarreta del Nàstic.
I és que demà farà 5 anys que el Nàstic va pujar a la primera divisió.
Un 3 de juny de 2006 s'estava celebrant el partit Xerès-Nàstic.
I a les acaballes el Nàstic era equip de primera.
Per nosaltres ja ho era, però clar, va pujar a la categoria.
Deixava en aquell moment la segona.
I a partir d'aquell moment s'obrien perspectives, s'obrien il·lusions.
I això és el que escoltarem en el dia d'avui.
En el nostre programa especial dedicat al Nàstic,
avui i també demà escoltarem moments de fa 5 anys
quan la primera divisió era una realitat pel Nàstic de Tarragona.
I què és el que hem de fer?
Doncs també recordar-te que a les acaballes del programa,
com sempre, Joan Maria Bertrand ens porta l'any 1991.
I dit això, ens centrem.
Estem als darrers minuts del partit Xerès-Nàstic.
El somni de la primera divisió està gairebé a les nostres mans.
Bé, a les seves botes, per ser més exactes.
Era un 3 de juny del 2006.
Tota Tarragona Ràdio es va mobilitzar.
Amb Jordi Sorinyac, Ricard Laoz, Lluís Comas,
Joan Maria Bertrand, Tere Ortega, Jordi Blanc,
Quim Pons, Joan Andreu Pérez...
Tots estaven pendents del que passaria moments més tard
una vegada que l'àrbitre xiulés al final del partit.
Xerès-Nàstic. Comencem.
La pilota que aquí la està movent, el Xerès, el llançament llarg.
Atenció aquí, que intenta arribar-hi David García i arribarà Serrano.
Estem pràcticament al 46 i mig, quasi 47 ara mateix,
d'aquesta segona meitat, a un minut de la glòria.
A un minut de la glòria.
Els coets que s'escolten que ens arriben des de la plaça de la Font.
La pilota que la posarà Cristiano Marlopidio.
Això està pràcticament fet, el nàstic que fa història.
Ja estem quasi bé a primera.
59 anys.
Tornem a celebrar un ascens a la ciutat de Tarragona.
La posarà David García.
Quico Ramírez, que diu que s'ha acabat.
Quico Ramírez, que marca amb els braços,
li diu Arcas Piqueras que piti, que s'ha acabat, home, que s'ha acabat.
Atenció David García,
que la posarà, fa el llançament
i ara va assenyalar-li targeta groga de David García.
Tots els jugadors del nàstic amb bufandes,
bé, els no convocats,
estan tots amb bufandes just a la bucana del vestidor.
Luis César està pels ulls amb les mans.
Atenció que l'ha vist David García.
Digue-li a Luis César que ja està, home.
Luis, tranquil, que esto ja està.
En quan posi la pilota en joc el nàstic,
això estarà de Tibaneït.
Atenció Bell Bugades,
que la posarà ara mateix.
Està plorant el tècnic del nàstic.
Està plorant Luis César.
Atenció Bell Bugades, que la posarà,
ja som de primera.
Això és la història del nàstic.
el 3 de juny del 2006.
El llançament, els crits de primera a primera.
Arcas Piqueras, que dona el servei de porteria.
La banqueta dreta.
Final, final, final, final, final, final.
Ja som a primera.
Ja som a primera.
59 anys després,
celebrem un ascens.
Ja està.
Els paraders, els juanetes,
els camílor rots, ja tenen anells.
El nàstic és de primera.
Tarragona és de primera aquí.
i els filòs d'aquests els germanats.
Seguidors d'un equip plegables.
Treballs, sempre l'hem d'estimar.
Els junts,
camíen la victòria,
disposats
per jugar per l'any.
Tots jugàvem el platà,
estiguem una pinya.
La tradició
des de fa més d'un segle.
Patrimoni de la capital.
Tarragona, romana per sempre.
Patrimoni de la humanitat.
Uns colors
que tanyeixen de joia.
Uns colors
que ens porten il·lusions
que ens fan viure
l'esport i la glòria
amb orgull
a totes les seccions.
Ricard Cota,
va mantenir
Xavier Monclús,
Raül Font,
Joan Arejo,
Xavier Sabater,
la família del president.
D'aquí,
tothom està plorant a la llorja.
Mentre els jugadors
s'ho celebren
amb l'afició.
Torrent, Quim,
com estan els jugadors?
Plorant, Jordi.
L'anima Diego Torres.
Diego,
esto,
¿cómo es esto, tío?
Hola, hostia, tío.
Como hacen día primera, tío.
Esto va por todo Tarragona
y por toda la ficción
que ha estado
de un principio con nosotros.
Esto va por vosotros,
por vosotros va.
Te veo emocionado, eh.
Sí,
se ganan las lágrimas, tío.
La primera división
se venía hace tres años
y tenemos ascensos
y esto es lo más.
Quiero celebrarlo, tío.
Gracias, tío.
Diego Torres.
José María Andreu
y José Chica.
Los dos están plural.
José María Andreu
Los dos están plural.
José María Andreu
Vamos, vamos,
dime, dime.
Ya estamos en primera.
Ya lo hemos conseguido,
ha costado.
Son muchas jornadas,
pero la verdad
es que merece la pena
vivir esta gente.
la verdad es que es un rozo.
¿Te acordamos de alguien?
Sí, de todos,
de Carrión,
de Juanjo Valencia,
los que no han jugado,
a los que le han pasado muy mal
todo el equipo,
la ficción, todos.
Gracias, David.
Escolta, escolta.
Aquests son los jugadores
del Nastic
celebran
els jugadores
que entraran
a la gloria del Nastic.
El Rubén Pérez,
el Manel Ruz,
el David García,
el Xus Mari Serrano,
al Miguel Ángel Ller,
al barco,
en definitiva,
todos los jugadores del Nastic,
al Cudina,
al Diego.
Luis,
muchas gracias.
Supongo porque
la emoción es muy grande.
Este es el trabajo
de todo un año,
todo el esfuerzo
y lo que quieres
es que se acabe
cuanto antes.
Hoy es el día
más importante
de mi vida deportivamente.
Y qué duro
vivirlo desde aquí,
desde el palco,
¿no?
Muy duro,
muy duro,
muy duro
porque estaba todo controlado
pero tienes el temor
que en cualquier falta
se te complique la vida,
¿sabes?
¿A quién le dedicas
especialmente?
Hombre,
a las cosas
que me quieren,
que ocupan por mí
y por los momentos
delicados,
¿no?
La veritat
es que Luis César
casi no pot
articular
más paraules.
Está muy emocionado,
está plorando,
pero ahora está
rebezando el suporte,
los ánims,
los crits
de los aficionados
que están aquí
al costado
de Chapín.
Doncs aquí
Luis César,
les paraules
y los jugadores
de Nastic
que ahora
se venen
cap al centro,
Quim.
Doncs intentem
parlar
con Manolo Martínez,
a ver si
encara le queda veu.
Espera,
que estamos
haciendo una mica
de gincama,
¿eh?
Manolo,
¿cómo estamos?
Esto es la pena,
tío.
Esto es la pena,
entre años
y dos años
con el equipo
y hacerlo en Tarragona
esto es lo máximo
para mí.
Te hemos visto chillar
durante todo el partido.
Sí,
bueno,
el míster es más
misión hoy
de un poco
meter caña
a la gente
y bueno,
lo he intentado.
Creo que la voz
por lo menos
me la deja del campo,
aunque no me deja la piel.
¿Y ahora qué?
Ahora nada,
ahora que la gente
discute que vení aquí,
la gente de Tarragona
que también disfrute
y bueno,
sobre todo para el equipo
que habrá que mucho
la temporada
y con mensurable.
Gracias,
Manolo.
Bien,
los jugadores de Nastic
que están mantejant
la justa María Andreu
a la gespa.
Ja anem,
ja anem.
De tot no arribem.
S'abraçarà
amb el cap de premsa,
amb el Ramon Font
que també ha baixat
a la gespa.
Manteixen també
Josep Maria Grau
que plora.
Digues,
digues,
Ricard.
Ha costat el president
bé aquí en tots els ulls.
Josep Maria.
Això ja no és un somni,
és una realitat.
Som de primera,
visca el Nastic,
visca Tarragona,
som els millors.
Gràcies a tota la gent
del Nastic
que per ells
teníem d'aconseguir
i aquí estem.
visca el Nastic.
Gràcies al president
de Articula Més Paraules.
Endavant, Quim.
Doncs s'entretallava el so.
Anem a veure
si podem parlar
amb algun altre jugador
del Nastic.
Estan realment emocionats.
Els hauria de veure tots
com estan els jugadors
del Nastic.
Escolteu,
Abel Boades.
Este club,
después de...
Nastic!
Yo creo que
puede estar en primera división
y bueno,
y en una plantilla
que al principio de temporada
nadie pensábamos en esto
y haciendo cuatro cosas bien
el Nastic
se ha metido en primera división.
¿Cuál ha sido la clave
para conseguir esto?
Pues bueno,
la clave ha sido
que las cuatro cosas
que digo que...
Parlem amb l'Abel Després
perquè està tenint
els companys de Tantena 3
i ho fan castellà.
Després parlem amb l'Abel Boades
amb més tranquil·litat
i les primeres opinions.
Tindrem com puguem
el Joan Pérez Bolo
en moment de ver si vol parlar.
S'està fonent
amb una abraçada
amb Josep Maria Grau.
Estan plorant els dos.
El moment és molt emotiu
entre Joan Pérez Bolo
i Josep Maria Grau.
canta l'afició
a primera a primera OE.
Vaja,
costa i molt aguantar-se, Jordi.
De veritat,
que el moment és grandiós.
Espectacular.
Abraçada amb Grau.
Espectacular.
¿Cómo estamos?
A los aficionados.
Muy contentos
y muy orgullosos
de haber conseguido
lo que hemos conseguido.
Esto es muy grande.
Sí, yo creo que
para todos nosotros
es lo más importante
que podíamos conseguir
este año.
La verdad que, bueno,
para los jugadores modestos
y los equipos modestos
como nosotros,
esto es lo más importante.
Yo creo que esto
es más que ganar
una Champions League
para el Madrid.
¿Y a partir de ahora qué?
Bueno, pues no sé.
Yo creo que lo vamos a disfrutar
por todo lo alto.
Bueno, vamos a empezar
hoy por la noche aquí
con todos los familiares,
toda la afición
que se ha desplazado
de Tarragona
y con muchas ganas
de llegar a Tarragona
para disfrutar
con toda esa gente
que nos ha traído hasta aquí.
Y hoy se ha demostrado
que el Nastié es de primera
y sobre todo su afición.
¿Nos acordamos de alguien hoy, John,
en este día tan especial?
Es difícil.
Ahora mismo
se te viene tanta gente
a la cabeza
que te ha apoyado,
te ha dado su ánimo
en los momentos difíciles
que es difícil acordarte
de todos, pero bueno.
luego cuando estemos en frío
seguro que ahora en el vestuario
echaremos unas lágrimas
y nos acordaremos de todos ellos.
Gracias, John.
Don John Pérez Polo
que también se va
cap al túnel de vestidors
i ara l'abraçada
entre Jesús Mari Serrano
i Josep Sicard.
Serrano plorant,
Sicard plorant.
La imatge és espectacular, Jordi.
José Sicard,
que no s'augmenta les llàgrimes,
se'n va plorant cap al túnel.
Espera, que és que el vull felicitar, eh?
Espera que el vull agafar, eh?
Josep, felicitats, tio.
Moltes gràcies.
Com estàs?
Molt content, molt emocionat
i, bueno, satisfet
de veure tanta gent,
de veure aquesta gent
feliç, contenta
que tota una ciutat
ha hagut d'esperar molts anys,
però s'ho mereixien
i els dono les gràcies
de tot cor d'aquests tres anys.
Que gràcies a ells
que s'he viscut a Tarragona
amb tota aquesta gent.
Atenció, perquè el president
se'n va cap a la grada
on està l'afició.
I, bueno,
ha de disfrutar-ho
i felicitar els jugadors,
donar les gràcies
a els jugadors,
als tècnics i a tothom.
Moltes felicitats, tio.
Gràcies.
Se'n va el Josep Sicard
i Josep Maria Andreu
que se'n va cap a la grada
i intento fer l'esprint, eh?
Espera, eh?
Mentrestant,
quim, podrem parlar amb la seva dona.
Vinga, parla, parla.
La Teresa està emocionada
veient el seu marit
com corre cap als afusionats.
Teresa.
Moltíssim.
Estic molt emocionada, de veritat.
Has patit molt?
He patit moltíssim,
però li dedico aquesta victòria
i aquest ascens a Déu.
Sense ell res
hauria sigut possible, de veritat.
I el Josep Maria com a petit, no?
I el Josep Maria també.
I també me'n recordo moltíssim
de la meva mare,
de la meva germana Marina,
de tota la meva família,
de veritat, de tothom.
Gràcies.
Me'ls estimo moltíssim, de veritat, de tots.
Estem amb el pres i ja.
Endavant, endavant.
A primera!
Sí, sí!
Sí!
Chavales, sí!
De primera!
De primera som!
Som de primera!
Som de primera!
Som de primera!
Gràcies, dona!
Som de primera!
S'ha acabat, s'ha acabat el somni,
això és una realitat.
Som de primera!
Doncs les paraules de Josep Maria Andreu,
s'ha acabat el somni,
això ja és una realitat,
el Nàstic ja és de primera.
Doncs el pres i...
Escolta, escolta, eh?
Sou de primera!
El crit el sentiu, eh?
Aquell de Nosotros te queremos,
presi queda té,
és el crit a la grada del Chapin,
de l'aficionat del Nàstic,
i Josep Maria Andreu emocionat,
responent cap a l'afició del Nàstic de Tarragona, Jordi.
Doncs, sens dubte,
és la imatge també d'aquesta tarda aquí a Chapin,
aquesta tarda per la glòria,
i ara surten els jugadors del Nàstic!
Fent el trenet!
Ara surten sense samarreta,
fent el trenet a la gespa!
I Morales sense pantalons!
Amb un cuvell sense pantalons!
Van a donar la volta per un desengeladíssim Chapin,
tot s'ha de dir!
Se'n van els jugadors del Nàstic cap allí,
ja van alguns amb xancletes,
ara veig a Manolo Martínez,
que porta a Diego Torres a Colliver,
Carlos Merino amb una bufanda,
sense samarreta tots,
Morales va sense pantalons!
I hi ha una petita invasió de camp!
Sí, sí, però molt petita!
I van a fer trenet, eh?
Mira, mira, mira!
Algú hauria d'anar a buscar l'UiS César
que sortís a la gespa, eh?
Que va a la traïnera, eh?
David García Gramant, hi va a la traïnera, eh?
Aquesta és la traïnera que es veu ara mateix
sobre la gespa de l'estadi de Chapin.
Suposo, Tere, que també teniu les imatges per TV3.
Ara tenim espais gratuïts a propaganda electoral,
però hem vist aquestes imatges per la televisió.
I bé, primeres imatges del Ricard Laoz
amb el micro del Quim Pons
i, clar, de tots aquests futbolistes del Nàstic.
Lluís, felicitats!
Gràcies!
Com estàs?
Bé!
Bé?
Bé, doncs ara ja...
han tret de tensió ja i ara et deixes anar ja.
Sol d'això és espectacular, eh?
Mira, mira!
Això és el més maco...
Hi ha moltes coses amb el futbol,
però veure un equip amb una unió
i amb un esforç general
i al final, doncs, que ens aconsegueix
i ara, doncs, tothom ho celebrem.
És el millor sens?
Tots són bons.
No es pot dir unes millors que l'altre,
però...
Però, bueno, quan un jugador acaba, doncs,
a la seva carrera i va acabant,
doncs, menys possibilitat té, no?
I aquest premi, doncs, per molta gent
i potser joves tindran més oportunitats
i nosaltres ho esperem tenir més, també.
Si t'ho diu algú, ja no fa 6 anys
quan vas arribar o 7, no.
Si t'ho diu algú aquest estiu,
li dius que és un benet, no?
A l'estiu, sí.
A l'estiu li he dedic de tot, no?
Però, bueno, si em va dir benet,
vol dir que potser és molt intel·ligent,
perquè si ens diu un benet
que ens feia una promesa o que pujaríem,
doncs, la veritat és que...
és agrair que hi ha polla gent que confia
i la veritat és que és un orgull estar aquí.
Lluís, per on passen les fiestes ara?
Per les festes?
Doncs per tot arreu, jo crec que hi imagino a tot arreu.
No m'han dit això a la plaça Font,
doncs 10.000
i, bueno, molts que hi voldrien haver estat
i ho veus demà que tenim ganes d'arribar
per celebrar-ho amb tothom,
que al final és el que vol dir tot.
Gràcies, Lluís.
Gràcies a vosaltres.
Doncs Lluís Codina,
un dels emblemes d'aquest gimnàstic de Tarragona,
un dels capitans del vestidor grana
i l'afició que canta,
tinguem en el rull.
Quim!
Digue'm, digue'm!
Ara ve Josep Maria Andreu cap a Bocana,
mira d'agafar-lo un altre cop
perquè té un convició.
A l'altra banda del fill telefònic.
Va, espera, que l'agafo, eh?
Vé al costat de Xavier Sabater.
Que l'agafo, que l'agafo, eh?
Espera.
Doncs...
Vaig saber el pressi...
Ostres, espera, que me l'han agafat abans, eh?
És que li havia de ficar...
Li havia de ficar el pressi...
Espera, que l'agafo un moment.
Si vols el tinc...
Sí, sí, però a través dels estudis de Tarragona Ràdio,
Pere...
Dos minuts, dos minuts.
Tenim el president de la Generalitat,
Pasqual Maragall.
Si s'escou després pot felicitar en directe...
No, no, el tenim, eh?
El tenim, vinga, som-hi, tenim Andreu.
Li passo els cascos i jo no escolto res.
Escolta Josep Maria Andreu.
President Pasqual Maragall, bona nit.
Toma, ja som de primera, sí senyor.
Josep Maria Andreu.
Hola.
Què hi ha?
Josep Maria.
Com estàs?
Jo et sento.
No, no et sento, no et sento.
Ara, ara, felicitats.
Gràcies, moltíssimes gràcies.
Una abraçada molt forta, eh?
Moltíssimes gràcies.
Avui és un dia...
Això és un somni.
Andreu, us heu guanyat a pols, eh?
És un somni, és un somni.
És un somni.
Estem contentíssims.
Moltíssimes gràcies.
És una gran notícia.
És una gran notícia perquè, mira,
jo crec que amb la Catalunya victoriosa,
però amb la Catalunya plural, saps?
O sigui que...
Això és fantàstic.
Moltíssimes gràcies.
Com ha anat, com ha anat?
Bé, hem patit una mica
perquè sabíem que el resultat era molt just, no?
Sí.
Però sabíem que amb un puntet de teníem prou
i ha sigut extraordinari, extraordinari.
Som de primera, som de primera.
Som de primera.
I la gent del Nàstic i de Tarragona
és de Champions.
Clar, clar.
Vinga, una gran abraçada.
Moltíssimes gràcies.
Adéu, adéu.
Vinga, adéu.
President, ha tingut l'oportunitat
de veure alguna cosa del Nàstic?
Crec que hem perdut aquesta comunicació
amb el president Maragall.
De totes maneres,
hem pogut escoltar aquesta felicitació en directe
al president del Nàstic.
Tere.
Uf.
Digue'm, digue'm.
No, no, no, que mentrestant tenim un altre responsable polític,
el màxim responsable de l'Ajuntament, avui,
Tia Chapina, Gerés,
el portaveu de l'equip de govern, Joan Arejo,
president de la Diputació, senyor Arejo.
En fi, feliç com tothom, no?
Això és increïble.
La veritat és que aquí és increïble
i a Tarragona, a la plaça de la Fona, és increïble.
Tenim un equip de primera, hem d'estar molt, molt, molt contents.
Ara aprofitar-ho.
I tant, ara disfrutar, disfrutar moltíssim.
Com, ha patit molt al costat del president Andreu?
Una miqueta, sí.
Queda un parell de jugades, el pal i un parell de jugades,
però, vaja, nosaltres també que hàgim pogut fer algun gol.
Bé, bé, ja està, s'ha acabat i som al primer.
Fins la temporada.
A dir-ho tots.
Gràcies.
Gràcies a Joan Arejo,
el president de la Diputació de Tarragona
i portaveu de l'equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona.
Doncs el Quim Bons,
que està per aquesta zona de baix de la gespa,
no sé quina és la teva ubicació,
no sé si podríem començar a entrar cap al vestidor.
Ho intentarem, però espera, perquè...
Vinga, va, collons, que s'ha portat apenyadó.
Espera, espera, perquè ara no ens deixen entrar pel túnel,
haurem d'anar a donar la volta a tot l'estadi
per entrar cap al vestidor,
perquè el Josep Maria Grau ens deixarà entrar,
que és el delegat del Nàftig,
i aquí deien que si el delegat del Nàftig ens deixa entrar,
doncs podem entrar cap al vestidor,
per tant podrem entrar, però donant la volta a tot el camp.
Quim, doncs mentrestant podem parlar amb el president del...
Josep Anton Borgeset.
Senyor Borgeset, bona tarda.
Molt bona tarda, boníssima.
I molt feliç, no?
I molt feliç, molt emocionat,
que és difícil quasi parlar.
Jo que és molt poc expressiu,
avui ja quasi...
Bueno, la gola quasi que no em deixa parlar de l'emoció,
i veure sobretot l'afició del gimnàstic,
veure el seu president,
veure, bueno, tota l'afició,
veure que encara que hem patit molts fins a l'últim moment,
però avui és un dia important,
no per el futbol, sinó un dia important per Tarragona.
Primer, disfrutar-ho de festa, però després...
No?
Bueno, sobretot, disfrutar-ho ara.
No sé, jo crec que tota la nit,
bé, tota la nit, jo no soc massa dormidor,
no, espera, no vaig a dormir massa tard, no?
Però encara sí, intentarem celebrar-ho
i sobretot festejar-ho junts amb els jugadors,
amb el president i la gent de la Junta,
perquè crec que s'ho mereixen.
Hem patit molt durant tota la temporada
i ara és el moment de disfrutar-ho.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
El president del Port també,
en directe als micròfons de Tarragona Ràdio.
Doncs diferents personalitats
que també van passant per aquí,
per als micròfons de Tarragona Ràdio,
Ràdio Sant Pere i Sant Pau,
avui amb aquesta data històrica,
aquest 3 de juny de 2006.
El Nàstic, 55 anys, 11 mesos i 29 dies,
torna a la màxima categoria del futbol estatal
després d'aquell descens del 2 de juliol del 50.
El Nàstic, la ciutat de Tarragona,
que torna a celebrar un ascens del Nàstic
59 anys després.
I que, com dèiem abans,
els Penedès, els Juanete, els Camilo Roig,
els Vicente Martínez,
els Mingu Balmanya i companyia,
ja tenen hereus amb els noms de Pinilla,
Diego Torres, Abel Boades, Cuellar i companyia.
Sense cap sena de dubte,
anem ràpidament cap al vestidor,
perquè avui és una data històrica
i els protagonistes estan allà, aquí.
Doncs estem al vestidor...
Escolta...
Jordi, això és el vestidor del Nàstic,
tots a la dutxa.
és un vestidor...
Vaja, simplement...
Hola!
Ara ha caigut el poti...
Escolta, escolta!
El Nàstic, el Nàstic, el Nàstic, el Nàstic, el Nàstic, el Nàstic, el Nàstic, el Nàstic, el Nàstic, el Nàstic, el Nàstic...
Ara ha entrat el míster amb una rotllana que estan fent els jugadors,
s'ha caigut l'aigua, l'aigua cap a tots els jugadors,
estan tots xops, el míster, vestit a la dutxa,
una altra galleda de cubets de gel,
és complicat treballar aquí.
Escolta, però han buscat el míster al final, eh?
Doncs és el so que ens arriba des del vestidor del Nàstic.
A la plaça de la Font estem veient per la televisió l'ambient, la imatge impressionant.
El pressi, el vestidor!
Entra el pressi també al vestidor.
Quim, suposo que passarà per la dutxa, oi? Ja hi ha passat.
Sí, acaba de passar-hi ara mateix el pressi per la dutxa.
Escolta, escolta!
Ha crid de dutxa, dutxa, el pressi cap a la dutxa.
Vaja, ja està dutxat el president,
remullada d'honor per Josep Maria Andreu amb trotja inclòs.
Lluís Fabrega es va darrere, a veure si és el proper.
Xavi Monclús, que també ja està per aquí.
Ara estan dos cridant amb el president a dins de la dutxa.
Vaja, costa molt de treballar, més d'hora digui,
perquè estem com a 32 mitjans aquí.
Estem passant per dintre l'aigua.
Vaja, és una espai...
Mira, amb l'Àngel Morales, encara no hi he parlat.
Àngel, felicitats!
Moltes gràcies, moltes gràcies.
Com estem?
Aquí celebrant-ho i, bueno, aquí corre per ell tothom,
inclòs tu, o se'llegarà.
No, no, tio, no, a ell, no.
No aniríem compta, aniríem compta.
Escolta, vaig a parlar, després parlem.
Anem a intentar parlar amb l'Antoni Pinilla,
que tampoc hi hem parlat.
Antoni, felicitats!
Gràcies.
Quin moment, eh?
Home, històric, històric.
Això és molt gran, eh, tio?
Tothom, per Nasti, per Tarragona,
per tots els jugadors que formem part d'aquest equip.
I acaben de mullar lluís fabregas de dalt a baix,
tothom a la dutxa.
Escoltes, escoltes.
El presi xop, el presi xop,
s'abraça amb en Toni Pinilla.
Vaja.
Vaja.
Això és el vestidor del nàstic,
Josep Maria Andreu, que se'n va.
Xop, amarat,
amb el traig empapat a les seves carns.
Els joves del nàstic,
que ja estan.
Vaja, el que més roba té té que els fotès, eh, crec?
Passem, s'ho sembla,
per la plaça de la Fona amb protagonistes, Jordi.
Doncs estem, efectivament,
al costat de l'alcalde,
Joan Miquel Nadal.
Alcalde, bona tarda.
Bona tarda.
El nàstic, l'equip de Tarragona,
ja és de primera, com se sent?
Bé, teníem una ciutat de primera,
teníem una afició de primera,
i ara ja l'equip ja és de primera.
Per tant, ara ho tenim tot complet.
Ha sigut emocionant,
molts nervis emocionant.
Els que estiguin de Tarragona Ràdio,
que estiguin a Jerez,
que feliciti l'equip, el president,
a tota la gent que ha anat allà,
i que sàpiguen que aquí hi ha un ambient especial,
important,
i que els esperem per disfrutar-ho tot aquí demà.
Quan veu una plaça de la Font plena,
amb 10.000 persones plena a goma a goma,
amb un ambient espectacular, fantàstic,
com se sent?
Content, molt content, de veritat,
no us ho podeu imaginar.
I el repte a partir d'ara, quin és, alcalde?
El repte?
Bé, el dilluns,
de moment, el diumenge disfrutau,
i el dilluns, quan s'aixequem,
començar a treballar les coses,
amb paciència, amb ordre,
marcant clarament els objectius
per part de la Junta Directiva,
que és la seva feina,
i per part de l'Ajuntament
marcant alguns objectius econòmics
i, sobretot, d'instal·lacions.
Però tot ho assumirem,
com ho hem assumit sempre aquí a Terebona.
Quan l'àrbitre ha xiulat al final del partit,
què és el primer que li ha vingut al cap,
senyor alcalde?
Feia anys que no plorava.
Se li ha escapat alguna llàgrima?
Sí, alguna, sí, feia anys que no plorava.
M'acosta molt,
però ha sigut emocionant.
M'hagués agradat estar a Jerez,
però aquí ha que estar
amb una certa responsabilitat, ara,
per les coses.
M'hagués agradat molt estar a Jerez,
perquè suposo que faran una barbanassa
a tots els jugadors i l'entrenador,
que vull felicitar.
Especialment vull felicitar els jugadors,
vull felicitar l'entrenador.
Crec que ha sigut un home conscient,
responsable,
i que les coses han sigut prou importants
i s'han fet prou bé
com perquè vagin totes bé a partir d'ara.
I demà festa grossa a la ciutat.
Sí, se m'oblidava.
També vull felicitar el president, per supost.
I demà li deia festa grossa a la ciutat,
de les que no s'ha oblidat mai.
Demà farem una festa espectacular.
El Carles Sala ja us informarà.
Alcalde, moltes gràcies.
Si tenim l'oportunitat
que feliciti algun dels protagonistes,
li ho farem saber.
Jo vull felicitar-los a tots,
i especialment a la ciutat de Tarragona,
perquè això és fantàstic.
Estem vivint uns moments importantíssims.
Gràcies a tots.
Moltes gràcies.
Les declaracions de l'alcalde Nadal
al vell mig del Palau Municipal,
de Fons, una plaça de la Fons,
espectacular.
Què passa a Xapí, Jordi?
Doncs que els jugadors segueixen cantant
el vestidor allà el dia del Quimpons.
I tenim grigits, eh?
Començo?
Som-hi, sí.
Vinga.
Primer grigit, eh?
El año que viene,
nastic Real Madrid.
La tonadilla seria
El año que viene,
nastic Real Madrid.
El año que viene,
nastic Real Madrid.
La, la, la, la, la, la, la, la, la.
Primer grigit, eh?
Vinga, va, el segon.
Som grigit.
Aquest ja és una mica més alcohòlic, eh?
Vaya pelotazo,
vamos a pillar,
vaya pelotazo,
vamos a pillar.
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
I seguiria així, eh?
Escolta, escolta,
segueixen cantant.
A veure si els animes una mica,
que cantin ells.
Escolta.
És la veu dels jugadors
que estan celebrant aquest empat
del nastic que el situa ja matemàticament
com a equip de la primera divisió.
Saludem a través del telèfon
el president del Parlament de Catalunya.
Ernest Benà, com està?
Bona nit.
Hola, bona nit.
No sé si ha tingut l'oportunitat
de seguir el partit,
però ja sentia els sons
a la felicitat que ens arribaven
des de Xapín, des de Xarés.
Sí, ho he sentit a trossos
pel rodó i el cotxe
i sí, sí, efectivament.
Sí, sí, ho he sentit.
Molt bé, molt bé.
Avui és un dia històric,
però sobretot de felicitat per Tarragona.
El nastic torna a la primera divisió
després de 59 anys,
un fet importantíssim.
Però descomptat, no?
Que és un dia important,
que a més a més,
jo crec que en guany
ha estat una temporada
pel futbol català extraordinari
des de tots els punts de vista.
el Barça guanyà a la Lliga de la Champions,
l'Espanyol campió de la Copa del Rei
i ara el nastic que puja a primera
i pese a saber si no quedarà campió de segona, no?
I, evidentment, des del punt de vista
de la proximitat,
doncs, la notícia del nastic
mereix un tractament especial.
i, a més a més,
és el fet que, jo crec que consolidar una feina de molts anys
i que, sens que mena de dubte,
és un èxit merescut,
no en tinc cap dubte.
Vostè ho deia ara mateix,
president, la pròxima temporada
tres equips catalans militaran a la primera divisió.
És un fet important per Tarragona,
però també, clar,
per la promoció de Catalunya.
Sí, perquè, a més a més,
jo crec que Catalunya té nivell
per tenir més fins dos o tres equips
a primera divisió, no?
Vull dir que era una anomalia
que només hi hagués Barça espanyol
i això es pot interpretar en moltes maneres.
Per tant, que el nastic
hagi trencat aquesta dinàmica
se situï a l'elit del futbol
i que, a més a més,
doncs, pugui fer una bona temporada
i, en tot cas,
estar en un nivell competitiu
jo crec que serà bo
per tot el futbol català.
Ernest Banach,
president del Parlament de Catalunya,
agraïts d'atendre la trucada de Tarragona Ràdio.
Bona nit, que vagi molt bé.
Bona nit i moltes felicitats a tots els tarragonins.
Doncs ens quedem amb aquesta felicitació.
Tornem a xapint més coses, Jordi.
...perquè està, sens dubte,
eufòric amb tots els cantis
que s'escolten allà aquí.
...
Jordi, Jordi,
acaben d'agafar la càmera de TV3,
la Raquel Segura
i l'acaben de ficar dintre la dutxa
tots els jugadors del nastic
no deixaven entre noies el vestidor,
l'han anat a buscar fora
i l'acaben de ficar dintre la dutxa,
l'han remullat,
acaba d'entrar també el Joan Putau
que s'abraça amb Jesús Mari Serrano,
han continuat els càntics.
Vaja, que això del vestidor està brutal.
Espera, que ara Xavi Bartó
l'agafa el José,
té el fill de Josep Maria Andreu
i el tira també cap a la dutxa.
i ara ens acabem de mullar.
Què vols que t'hi digui?
Mira, ens acabem de...
Bé, Joan Putau ha quedat xop
però malta ens hem mullat.
Per cert, ara ha sonat també
Fuera sa melena, Fuera sa melena
perquè a Joan Oriol
li havien de tallar el cabell.
Finalment s'ha quedat per això
només en intent.
Li han tornat la maquinilla de rapar
al David Collar
que és el que l'havia portat
i ara sí que la pobra Raquel Segura
acaba de quedar xopa
perquè l'Aberca Bastany
li acaba de tirar una gallera
totalment per sobre.
Escolta, aquests dos han de passar...
que porten més aigua, eh?
Els han t'ha rapat els dos o què?
Els han quedat xop.
Espera, que se'n van cap a fora
Diego Torres i Miguel Ángel Llera
amb una gallera plena, plena, plena d'aigua.
Se'n van cap a fora a mullar
encara no sé qui
però se'n van a mullar...
Tu sors de la trajectòria, eh?
Jo l'intento esquivar, eh?
Tinc el Joan Putau.
Vols parlar amb ell?
Bueno, home, quasi que sí, va.
Vinga, Joan, felicitats.
Moltes felicitats per tots, no?
Tots els destiquers,
tota la Tarragona, la demarcació.
Avui és un dia històric, avui.
Avui s'ha fet història.
És a dir, és que no hi ha paraules per definir-ho.
Joan, a puc dir Joan Pitoní Soputau?
Avui em pots dir el que vulguis.
És que me'n recordo ara d'Ajijón, Joan,
que quan acabava el partit tu ens vas dir
tranquils que pugem a Jerez.
A Jijón, eh? A Jijón.
Jo tenia la sensació,
veient l'equip,
de la manera que estava,
com jugava,
com estava plantat el camp,
aquest equip anava per amunt.
i aquest ha estat el resultat.
Era igual que hagués estat avui
que la setmana passada que l'altre.
Aquest equip estava condemnat a pujar.
Condemnat al Bolsatit, evidentment.
Estava destinat a pujar.
Escolta, es queda com a moll, eh?
Eh?
Es queda com a moll.
Bueno, és que ens ha mullat una miqueta,
però és sensacional,
és inenarrable.
Gràcies, Joan.
A tu.
Tenim dos punts pendents de connexió,
un la plaça a la font,
l'altre l'exterior de Chapin Ricard.
Hola, hola, Chapin.
Doncs no tenim l'exterior de Chapin.
Em permeteu que passem un moment
per la plaça de la font,
una plaça de la font en éxtasi, Jordi.
En éxtasi, Tere,
perquè sonen els compassos de la Will Survive.
Així vibra la plaça de la font en aquest web.
Vaig a intentar fer una mica d'arc de l'ibes,
a intentar parlar una mica amb els aficionats.
Estos l'hòstia!
Viva el nàstic!
Viva el nàstic!
Ja us entdeu?
La plaça de la font en éxtasi,
aquest és el so de la plaça de la font,
aquest és el so de Tarragona la primera.
El so de la plaça de la font,
ara sí,
recuperem aquesta comunicació amb l'exterior de Chapin Ricard.
Sí, estem a fora de l'estalera de Chapin,
i aquest és l'ambient que hi ha ara mateix fora,
justament perquè ha sortit el president,
que s'ha aclamat per els enterers d'aficionats
que estan en aquests moments darrere d'unes tanques
que ha habilitat el club de Gerés.
El president ha sortit amb la seva mare,
i els aficionats, sobretot,
li han demanat que es quedi,
que continuï com a president,
que no se'n vagi després d'haver assolit
el president que havia assolit la FENC a primera divisió.
Li estan dient que es quedi.
El president s'està abraçant a molts aficionats.
Només una cosa, president,
li demanen que es quedi.
Som de primera, som de primera,
són els millors.
Per ells tenien que arribar fins aquí.
Ho parlarem, però són els millors,
la gent del Nàstic.
Des d'aquí un potó molt fort,
a tota la gent que ara està a la plaça de la Font,
perquè estaven amb el cor aquí,
i ells han espitjat per arribar on hem arribat.
Gràcies a tota la gent del Nàstic,
perquè som els millors, vixa't a Raon.
Continua molt emocionat el president del Nàstic.
Això li han demanat que es quedi reiteradament
en aquesta sortida que ha fet a fora del camp de Chapin.
Paraules del president del Nàstic.
Això és el que passa a l'exterior de Chapin.
A l'interior, Jordi, continua la festa.
Doncs deu continuar la festa en la zona de vestidors,
allà on tenim el micròfon inalàmbric amb el Quim Pots,
perquè ara mateix Chapin està pràcticament buit,
no queda ni un aficionat, tothom ha marxat ja,
però suposem que allà hi ha festa
i de la grossa el vestidor del Nàstic.
Espera, que ens han fet fora del vestidor ja
els membres de seguretat d'aquest estadi.
Ara ens fan fora de la zona de premsa.
Jo crec que aquí refregirem a més una mica,
perquè ens ha ficat en una zona molt...
Espera, que m'intento moure.
Intentem buscar una ubicació millor, a veure.
Sí, ara l'intento, espera.
Doncs intentem buscar aquesta millor ubicació
del micròfon inalàmbric amb el Quim Pots
en aquesta zona de Chapin,
amb l'ascens avui del Nàstic.
Quin dia més gran per Tarragona,
aquest 3 de juny del 2006.
Una mica millor, eh, Quim?
Aviam, ens han fet fora del vestidor, com et deia,
i ens han ficat en una zona molt complicada
per emetre.
Intentaré moure'm,
però és que ara ja no queda ningú dins del vestidor del Nàstic,
ara intentaré moure'm.
Un moment, és que no entro des de ninguna parte.
És que no entro des de ninguna parte.
És que ens fa fora d'aquí també.
Intentem parlar amb els membres de seguretat.
Vaja, que s'ha acabat, eh?
Que hem marxat del vestidor,
que han quedat els jugadors del Nàstic ja sols,
i que ara ja ve la festa aquesta,
els jugadors del Nàstic aniran després cap a l'hotel
i que aquí ja ens han fet fora del tot,
fins i tot ens enforarà d'aquesta estranya zona
on ens havien ubicat.
Ho deixaríem perquè a més se sent fatal, això, eh?
Sí, però ara havíem recuperat una mica millor el sol,
si et sembla.
El que podem fer és aprofitar
per fer una pausa per la publicitat
i busquem ja declaracions després d'aquest partit
amb molta més tranquil·litat.
A veure si podem parlar ja amb Luis César
i amb diferents protagonistes.
Fem història.
Fem afició.
Tarragona Ràdio felicita el Nàstic
per una temporada de somni
i per aconseguir la fita,
pujar a primera divisió.
Nàstic i Tarragona Ràdio
per molts anys de primera.
Les 8 i 53 minuts,
el Nàstic és equip de primera divisió.
Tenim el telèfon al subdelegat del govern,
Joan Maria Abelló.
Senyor Abelló, bona nit.
Hola, bona nit.
Un dia feliç, suposo.
Doncs sí, un bon dia.
Jo crec que és un dia excel·lent
per tots els tarragonins
i segurament també
per milers de ciutadans d'aquestes comarques
que en aquests moments
hi podem dir en col·lectiu, no?
Estem celebrant
una fita
que la major part dels ciutadans
no han vist.
I per tant,
jo crec que té
unes característiques molt especials
per tots nosaltres, no?
Nosaltres hem vist el gimnàstic
a tercera,
a segona B,
molt poc a segonar
i realment
el veure la primera
és un somni,
en certa manera és veritat,
és com un somni,
almenys pels que tenim certa edat.
Moltíssima gent pel carrer,
no sé si ha vist les imatges
a la plaça de la Font,
gent celebrant tu.
Sí, estava, estava.
Estava a la plaça de la Font.
Estava a la plaça de la Font.
Una tarda que està transcorrent
amb normalitat.
Ja li pregunto
com a subdelegat del govern
no s'ha de lamentar cap incident, no?
No, jo crec que
nosaltres som una ciutat
molt tranquil·la.
Jo estic convençut
que els ciutadans
el que faran és
celebrar
un dia molt especial,
però dintre
dels marxes
que tenen les celebracions.
Jo estic convençut
que, en fi,
ho celebrarem
com ho sabem
celebrar aquí
a Tarragona,
aquestes coses.
Jo, Maria Balló,
subdelegat del govern central
a Tarragona,
gràcies
i l'enhorabona.
Que vagi molt bé.
Gràcies a vostès.
Bona nit.
Era la veu del subdelegat,
també,
un home feliç
aquesta nit,
la felicitat
que continua
a Xerès Jordi.
Hem perdut
aquesta comunicació
amb Xerès.
Anem, doncs,
no sé si encara estàs
a l'exterior
de l'estadi,
Ricard, on ets?
Estem a fora,
justament a l'exterior
de Chapin.
Suposo que sentireu de fons
un malgrat punt
no és d'un aficionat
del Nàstic,
és d'un aficionat
del Xerès
que està fent molt soroll.
La veritat
és que han començat
a sortir
alguns jugadors
del Xerès,
m'imagino que encara
trigaran una estona
els del Nàstic
i aquí estan tots
darrere de la tanca,
doncs,
esperant justament
la sortida
d'aquests jugadors,
d'aquests homes
que avui han fet història
portant el Nàstic
a primera divisió.
Estan darrere
de les tanques
d'un fort dispositiu
policial,
també de guàrdies
de seguretat
no privats
i tots molt expectants
a veure si surten
els jugadors,
igual que ho ha fet
fa uns minuts,
com us explicàvem
en directe
el president
del Nàstic,
Josep Maria Andreu.
Amb ell ja hem demanat
sobretot que es quedi,
que continua com a president
i ara veurem
si,
que ha dit
que els dirigen,
que els canten
els jugadors
quan d'aquí uns minuts
surtin,
si és que surten per aquí,
que suposem que sí,
surtin els jugadors
del gimnàstic de Tarragona.
Quin serà una mica
l'objectiu dels jugadors?
Sortiran de l'estadi
i ja retiraran
el seu hotel de concentració.
Com anirà, Ricard?
Aquesta seria la previsió,
tot i que no ho sabem.
Ara mirarem de parlar
amb el gerent del club,
amb el Xavi Monclús,
que ens podrà explicar
una mica el plan,
tot i que primer,
evidentment,
el felicitarem també.
També va remullat.
Xavi,
bona nit,
felicitats.
Bona nit,
felicitats a tots.
Hem vist plorar
com avui pràcticament
a tothom a la llotja
allà a l'estadi de Sabín, eh?
Sí, la veritat
és que hem patit.
Suposo que està plorat
per les emocions
contingudes
al llarg de la temporada.
Com tu dius,
tota la temporada
i no hem pogut.
Millor que sigui així, no?
Ja ho hem sentit
a través del micròfon
de Timpons
dintre el vestidor,
que és una autèntica festa,
però ara què?
Ara què faran?
La veritat,
no et sentia,
perquè m'estàvem parlant
i Ricard no et sentia.
Dígame.
Ja hem sentit
tota la festa,
una mica,
que hi ha al vestidor,
però a partir d'ara
què faran els jugadors?
Bueno, jo crec que la festa
té que ser dos jugadors,
que són realment
els que s'ho han guanyat
i pràcticament
farem un sopar
allí a l'hotel,
n'hi haurà festa,
n'hi haurà uns grups
musicals que actuaran
i tot ho farem per ells.
Vull dir que
és una nit especial
i és una nit
que tenen ells
que es plaure
i divertir-se
tot el que puguin.
Sortiran per aquí?
Sí, sí, sí,
sortiran
per despedir-se l'afició,
l'afició sobretot
que té que anar amb el xàrter
i ara li hem dit
que seducin,
sisplau,
i que comencin a sortir
per despedir-se
tota l'afició d'aquí del Nàstic.
Gràcies, Javi,
i felicitat.
A vosaltres, gràcies.
Javi, monclus,
el gerent del Nàstic,
per tant,
sortiran per aquí els jugadors,
els podrem veure,
sentirem el que creia
justament l'afició
a aquests triompadors
en el dia d'avui.
Passem per uns moments
per la plaça de la Font,
la festa a rebentar, Jordi.
Efectivament,
Tere,
la festa a rebentar,
per cert,
han sonat durant uns instants
un recull dels millors gols
narrats per Jordi Blanc,
ara és el canto del loco
que fica la banda sonant
en aquesta festa,
la plaça a la Gom
continua plena a Gom a Gom,
de fet,
continua arribant gent,
l'entrada a Boca Calle
continua absolutament a rebentar,
bloquejada,
també hi ha un trànsit
impressionant al carrer Sant Domènec
i la gent votant,
enfilada damunt
dels fanals,
vaja,
un ambientàs
realment impressionant,
els càntics,
també,
algun per Pinilla,
a primera,
a primera,
vaja,
hi ha també un great skits
força variat.
Ens deia el subdelegat
del Govern Central de la Tarragona,
present també a la plaça de la Font,
que de moment la festa
transcorria amb absoluta normalitat,
és així,
festa,
festa i festa,
i punt.
Sí, sí,
festa,
festa,
festa,
hi ha hagut durant el partit
algun petit incident,
alguns aficionats
han tirat
algun petard
molt a prop
d'on estava la pantalla,
també s'ha tornat
alguna traca,
alguna bengala,
tot,
però,
amb un ambient,
amb un to molt més lúdic
i festiu,
que no pas amb intencions
de fer mal
o de fruit,
possiblement,
donen excés d'alcohol.
Patards,
bengalas,
traques,
tot dins de la moderació,
comencen a rondar també
les cerveses,
l'alcohol,
els bars a la plaça de la Font
no paren,
la gent,
els tarragonins,
celebren,
i de valent,
l'ascens de primera.
Algun protagonista
o és per ells,
Jordi?
De moment,
ho deixaríem aquí,
si et sembla,
i més endavant
intentaríem tenir
algun protagonista.
Doncs,
de seguida tornem a la plaça
de la Font
a més protagonista,
el Jordi Sorinyac,
explicant-nos
aquest ambient
que es viu
en aquesta plaça
del casc antic
del centre
de la ciutat de Tarragona.
Per molts anys nàstic.
Felicitats, Tarragona,
per ser de primera.
Tarragona Ràdio,
la ràdio del nàstic,
la ràdio de la ciutat.
Les 9 i 2 minuts,
missatges esborronadors
que ens havia
molta gent
que ha seguit
el partit del nàstic,
que està fora de Tarragona,
fins i tot
fora del país,
de molt lluny.
Són missatges
molt emotius
que anirem llegint
al llarg
de tota aquesta nit.
Ara el que toca fer
és tornar a...
Chapin,
com ho teniu, Jordi?
Perdona, perdona,
que m'estic posant bé
les ulleres.
És que estava parlant ara
amb el Luis César,
que ja el tinc aquí.
Veiem les imatges
de l'interior,
dels vestidors.
Luis, felicidades.
Muchas gracias.
El Luis César,
l'entreador
del gimnàstic de Tarragona,
que ha fet la proesa
de portar l'equip del nàstic
59 anys després
a la primera divisió
del futbol estatal.
Avui
me decías
que habías padecido mucho,
¿no?
He sufrido mucho,
pero bueno,
lo previsto.
Uno, cuando juega
un partido
de esta importancia,
aunque tenemos dos partidos
más para intentar solucionarlo,
pues uno sufre
y padece,
evidentemente,
y desde la grada
se sufre mucho más.
Ayer te preguntábamos
qué harías al final
del partido,
así de entrada.
Nos han dicho
que has llorado un poco.
Me han hecho de todo.
No se puede ni contar.
Me han hecho de todo
en el vestuario,
pero bueno,
hoy es un día
muy especial
porque hoy es el día
que Tarragona
sella matemáticamente
su participación
en primera división
el año que viene
y eso no se consigue
todos los días,
¿no?
Entonces esto es para Tarragona,
para toda su ofición,
para todos los futbolistas
y para todas las personas
que desean el éxito
del Nasti
y hoy se sienten
muy, muy felices.
Hoy es un día grande
para la ciudad
y grande también
para todos los profesionales
que habéis conseguido
este objetivo.
Hombre,
es un logro normal,
¿no?
Estamos muy contentos todos.
Todas las personas
que trabajan en el Nasti
se sienten satisfechas
porque el objetivo
se ha cumplido, ¿no?
Y se ha cumplido
con dos semanas de antelación.
Entonces,
hoy, ya te digo,
hoy es un día muy especial.
El mío es más importante
de mi vida deportiva.
Ya lo he dicho ayer
y hoy lo tengo que repetir
porque hoy es un día
que llevaré siempre
en mi corazón
y será un día
marcado en mi calendario.
¿Te imaginas
lo que significa esto
para el club
y para la ciudad?
Hombre,
el Nasti de Tarragona
y la ciudad
van a competir
con las mejores capitales
del país.
Van a jugar
contra los mejores rivales
que se pueden encontrar
en España.
Se va a ver en Tarragona
muchos futbolistas
que están llamados
a ser y son
muchos de ellos
los mejores futbolistas del mundo.
Esto no se ve todos los días.
Muy bien, Luis,
felicidades.
Muchas gracias.
Felicidades a todos.
Les paraules de Luis César,
l'entrenador al gimnàstic de Tarragona
que ha vingut amablement cap a la nostra posició
perquè no hi havia forma
perquè no hi havia forma
perquè no hi havia forma de poder parlar
amb aquesta zona.
amb els jugadors de l'entrenador al gimnàstic.
que ara sí que comencen a venir cap a aquí.
Intentarem parlar amb alguns
alguns que van traient també
els autògrafs
i tenim el porter,
el Rubén.
Rubén,
que gran és esto, eh?
Esto es lo más grande del futbol.
¿Te lo habías imaginado así?
No, la verdad que
aún queda mucho por disfrutar,
esto es solo el principio
y esperemos que la gente disfrute como nosotros.
¿Te imaginas cómo debe estar ahora mismo Tarragona?
Sí, nos han comentado
que hay 12.000 o 13.000 personas en la plaza
y esperemos que mañana se pase lo mejor que se pueda.
¿Cómo estará esa plaza mañana?
El otro día te vimos ya practicando un poco con Cudina,
mañana será fenomenal eso, ¿no?
Sí, la verdad que sí,
que va a ser un día muy grande,
un día marcado para todos nosotros
y esperemos que todo lo pase muy bien.
¿Habías soñado alguna vez con esto?
No, la verdad que se ve siempre muy lejos, ¿no?
Está claro que nos ha costado mucho llegar,
pero esto hay que disfrutarlo hasta el máximo.
Muy bien, gracias Rubén.
Das la Rubén Pérez capa a Diego Torres.
Diego, muy buenas, felicidades.
Buenas, gracias.
Esto es muy grande, eh?
Sí, esto es la hostia, tío.
Vivirlo aquí con los sufrimientos que hemos pasado
y sobre todo hoy.
Ha sido un partido que se ha sufrido mucho,
pero lo importante era sacar el punto,
el punto ya lo tenemos
y Diego, vives tu segundo ascenso con el Nasti.
Segundo ascenso en tres años
y una emoción increíble.
No se puede describir con palabras
porque, bueno, hay que vivirlo.
Cuando ha pito al final del partido,
pues se me han saltado las lágrimas junto a Codina
y, bueno, es que son sensaciones que son para vivirlas
porque, bueno, esto es espectacular.
Y, bueno, luego en el vestuario
me han puesto los cascos en directo
con la Plaza de la Fon
y aquello debe ser la hostia, ¿no?
¿Te imaginas cómo debe estar la Plaza de la Fon
y te la imaginas mañana a las 8 de la noche?
Esperemos que se vuelque la ciudad con nosotros
y estén con nosotros.
Y, bueno, se vuelque a toda Tarragona,
a todos los barrios de Tarragona
y, bueno, para disfrutar de ante toda la gente.
¿A quién le dedicas el ascenso?
Pues a toda mi familia, a mi novia
y, sobre todo, a toda Tarragona
que ha estado con otros desde el principio, ¿no?
Muy bien, Diego, felicidades.
Vale, a vosotros.
Las palabras de Diego Torres,
el jugador del gimnasio de Tarragona
y de Diego Torres
cap a Cristiano Omar Lupídeo.
L'altre día, fa poques semanas,
el teníamos con nosotros
a los estudios de Tarragona Rádio.
Lupídeo, esto es impresionante.
La verdad que no se puede explicar
la alegría que sentimos,
que tenemos la gente,
lo que debe estar pasando en Tarragona,
algo increíble.
¿Te imaginas mañana cómo estará
en la Plaza de la Fon?
Buah, increíble.
La verdad que es una alegría
que queremos compartirla con la gente.
y...
Doncs sembla que hem perdut la comunicació
i amb Chapin,
passem abans per la plaça de la Font.
Què passa, Jordi?
Doncs passa que en aquests moments
està sonant el portí,
aquella cançó que van enregistrar ara fa dos anys,
els anteriors herois del Nascis
que van aconseguir l'últim ascens
de la segona divisió A,
que la plantilla, vaja,
que els ciutadans de Tarragona
que s'han aplegat en aquest punt
continuaran molt i molt feliços.
S'ha de sacar una cosa
que crec que és força interessant,
un públic molt familiar,
com és el que tradicionalment
acudeix diumens darrere diumens
al nou estadí.
Molts joves, però també molts matrimonis,
molts fills, fins i tot,
molta gent gran la que s'ha plegat aquí
a la plaça de la Font.
Continuen a venti bengales,
però tot dins d'una tònica
de civisme,
com a nota predominant,
hi ha també un element festiu
força destacat,
hi ha una copa gegant
feta de cartró,
deduïm,
que està convertint-se una mica
amb el símbol de la festa
que a la plaça de la Font
s'hi pot llegir la inscripció
de primera.
L'ambient que s'està visquent
aquesta tarda, nit de dissabte,
una data per la història,
aquest 3 de juny,
el Nàstic ha empatat a xerès,
un empat que li ha valgut
aquest ascens matemàtic
a la primera divisió.
Seguim amb protagonistes
a la sintonia de Tarragona Ràdio,
Ràdio Sant Pere i Sant Pau.
Jordi, ens havíem quedat
amb una entrevista
amb l'opídio.
però què havia dit?
Doncs ho sentim
perquè no sabem
què ha passat exactament,
s'ha perdut la comunicació,
malogradament no l'hem pogut
tornar a escoltar,
després el tornarem a escoltar,
lògicament tenim tota la nit
per davant,
però li enviava una salutació
molt especial al seu pare
perquè ens escolta
des d'Argentina.
Després l'anirem
a buscar una altra vegada
a l'opídio.
I a veure si li podem donar
alguna sorpresa.
Sí, perfecte.
Escolta, que tenim aquí
el Marco.
Marco, muy buenas.
Hola, buenas.
Dos ascensos en tres años,
como Diego Torres,
esto es lo más grande.
Sí, la verdad que jugamos
para esto, ¿no?
Yo creo que toda la ilusión
de un deportista
cuando empieza a conseguir
el máximo éxito
al final de temporada
y el nuestro era este,
poder conseguir el ascenso
y hoy es un día muy feliz
para mí
y para toda la afición del Nasti
y me supongo que
para todos los habitantes
de Tarragona.
Con el ascenso a primera
nos olvidamos de la lesión, ¿no?
Bueno, hay que tenerla siempre ahí
y más ahora, ¿no?
Ahora hay que mentalizarse
de que viene una categoría superior
aún más difícil
y de que hay que intentar
estar lo antes posible
al 100%
para poder rendir
para el nuevo entrenador
o el míster si sigue
o para quien sigue
para la temporada que viene.
¿A quién le dedicas
el ascenso?
Pues a toda la afición, ¿no?
Cuando he salido
se lo he dicho
y le he dicho
que esto es de todo
y le daré la enhorabuena
a cada uno de los aficionados
porque esto es un éxito
para toda la ciudad
y para todo el club.
Muy bien, Marco, felicidades.
Vale, ¿y vosotros?
Doncs del Marco
cap al Pinilla
que és el protagonista
d'aquests crits
que escoltaven de fons.
Antoni, molt bones.
Hola.
Hola.
Illa, Illa, Pinilla,
Meravella, això funciona, eh?
Sí, home.
El que ha funcionat
ha estat l'equip tot l'any.
Escolta, Pinilla,
primera divisió.
Bueno, el Nàstic,
l'any que ve el Nàstic
i és una fita importantíssima
després de 60 anys
i, bueno,
per tothom,
per als jugadors,
pel club,
per a la ciutat,
jo crec que és històric
i el que hem de fer ara
és gaudir, no?
Personalment,
què has sentit del moment
en què Arques Piqueras
ha xiulat al final del partit?
Bueno, de tot,
perquè és el treball
de tota la temporada,
és el somni de molts anys
i, bueno,
fer feliços a tanta gent,
doncs, bueno,
recompensa tot, no?
Quan tu vas venir aquí,
hem parlat moltes vegades,
el club a segona A,
va baixar a segona B,
Déu-n'hi-do,
la feina que s'ha tingut que fer,
el que s'ha tingut que treballar
per poder avui,
aquest 3 de juny del 2006,
celebrar l'ascens a primera.
Sí, fa dos anys
tindre possibilitat ara
que el Nàstic l'any que ve
juguem amb tots els millors equips
de la Lliga Espanyola,
doncs, jo crec que
és per estar satisfets
del treball fet
i, bueno,
per tindre il·lusió en el futur, no?
Imagines com deu estar
ara mateix la plaça a la Font?
Bueno, diuen que està plena,
és a dir que
suposo que demà també
hi haurà una festa grossa.
Molt bé, Antoni,
moltes felicitats.
Digue-li al Pinilla
que no marxi,
digue-li al Pinilla
que no marxi.
Perdó, perdó,
que em diuen que no marxi,
espera un moment.
Pinilla, que hi ha un amic
que et vol saludar-te, escolta.
Que li passo els cascos, eh?
Encara no té els cascos.
Li passo els cascos, li passo els cascos.
Doncs, Pinilla,
escoltant aquest amic seu
que el vol felicitar en directe.
Endavant, Xapis.
Hola, buenas noches, Antonio.
Què tal?
¿Cómo estás?
¿Cómo estás?
¿Qué tal todo?
Bien, bien.
Felices, ya lo puedes suponer,
no te he vivido cosas de estas,
mucho más importantes todavía,
pero sabes lo que es el trabajo
de un equipo,
de un grupo durante todo un año
y ver la recompensa al final,
pues, es la hostia.
Oye, que me alegro un montón.
Muy bien, yo también me alegro.
Me alegro de que...
Claro, supongo que no te habrá llegado,
que te habrán enviado mil mensajes hoy.
Es que no he mirado el móvil todavía.
Vale, vale, pues, no te lo miramos, eh?
Bueno.
Nada, oye, que te lo pases bien,
disfrutes de la fiesta
y que te lo mereces.
Muy bien, Xapi.
Gracias.
Venga, un abrazo muy fuerte.
Escúchate.
Un abrazo.
Era la veu d'Albert Ferrer,
amic d'Antoni Pinilla,
que l'ha volgut saludar en directe.
No sé si encara el tenim al telèfon,
no el tenim.
Jordi, endavant amb els protagonistes.
Doncs sí, perquè anem a buscar
a John Pérez Bolo.
John, muy buenas.
Hola, buenas tardes.
Felicidades.
Muchas gracias.
El trabajo al final de sus frutos, eh?
Sí, la verdad que sí, no?
Una vez más ha demostrado
que, bueno, pues, haciendo las cosas bien,
se pueden conseguir grandes cosas.
¿Qué has pensado al final del partido?
Muchas cosas, no?
Toda esa gente que ha venido hasta aquí
a apoyarnos,
bueno, mi familia,
la gente que, bueno,
porque por desgracia no está aquí con nosotros,
pues, es que es tanta gente que no sabe,
no sabe qué pensar en esos momentos.
¿Te imaginas cómo debe estar la ciudad
60 años después volviendo a Primera División?
Pues no lo sé, no lo sé,
pero estoy deseando llegar a Tarragona, ¿no?
Porque sé que, bueno,
vamos a tener un día muy importante mañana,
vamos a disfrutar con toda esa gente
que nos lleva todo el año apoyando
y, bueno, desde aquí darle las gracias
por todo lo que han hecho por nosotros
y, bueno, esperemos no haberles defraudado,
que seguro que no lo hemos hecho.
El ascenso es el premio a la gran temporada del Nastic
y además siendo el primer equipo que asciende
a falta ahora mismo todavía de dos jornadas más.
Sí, la verdad que el trabajo ha sido muy bueno, ¿no?
Y por parte de todos, jugadores, directiva, entrenador,
yo creo que todo el mundo del Nastic,
si está donde está ahora mismo es el Nastic
porque hemos remado en la misma dirección, ¿no?
Y eso es muy importante
y, bueno, esperemos que los años siguientes
pase lo mismo, ¿no?
Que todos vayamos a una
y el Nastic pueda llegar mucho más arriba.
¿A quién le dedicas el ascenso, John?
Bueno, al enano este que tengo aquí abajo, ¿no?
Y al otro que porque es muy pequeño
se ha tenido que quedar en Tarragona
que son la alegría de mi vida.
Era el niño del ascenso, ¿eh?
Sí, el niño del ascenso va a ser el de Abel
que está a puntito de llegar.
Muy bien, John, gracias.
Digale al bolo casco aquí,
que hay un soci seu que el vol saludar.
Perdona, John, perdona.
Me dicen que tienes comunicación con alguien.
A ver, ponte los cascos.
A ver, un momento.
Le pasemos ya el micro al John, ¿eh?
Entonces, Luis Embranos, buenas noches.
¿A vos lo tienes?
Hola, buenas noches.
¿Qué tal?
Nada, felicitaros y nada, que enhorabuena
que ya eres otra vez de equipo de primera
y mereces, tío.
Oye, Luis Conejín, eres un cabronazo, ¿eh?
Ya sabes para qué era la llamada, ¿no?
No tenía ni idea, me cago en diez.
Bueno, que me alegro mucho
y que, bueno, aunque sea la distancia,
que también lo estamos celebrando en casa.
Un poquitín por vosotros.
Un beso para ti, para Ana, para el niño
y, bueno, para toda la gente que está ahí en León
que sé que se alegra por mí y por todo el equipo.
Muchas gracias.
Venga, cuídate, anda, y disfruta.
Gracias.
La tarda es va allargar una miqueta més, tot s'ha de dir,
però, clar, nosaltres només comptem amb aquesta hora de programa.
I demà el que hem previst és sentir els parlaments
que des de l'Ajuntament de Tarragona
feien els jugadors, els directius, l'entrenador,
l'esclat de joia, també, de la massa grana
que es va apropar a la plaça de la Font.
Tot això ho escoltarem demà,
recordant els cinc anys, el cinquè aniversari
de la pujada del Nàstic a Primera Divisió.
Pocs minuts ens deparen del punt de les set de la tarda
i hem de dir que ens espera Joan Maria Bertran
amb la música de 25 anys de història, 25 anys de música.
Així, doncs, deixem el Nàstic per demà, si us sembla,
i anem per ell.
Joan Maria Bertran, endavant.
Molt bona tarda, avui, darrer dia de la setmana,
repassant aquest any 1991 pel que fa a la música.
El primer convidat, el grup català Engai Engai.
L'any 1991 ens portava aquest èxit, Llum de Lluna.
La gent sortia de missa, jo, jo era el punt d'entrar dins de l'infern.
Vestit amb un obri que ombres tu, vas deixar-me a mig d'estar.
El tresor que em va esclometre dit, després molt que havia hagut d'apagar.
La nostra sang és una moneda, i la mort talla com un ganivet.
La llum del teu astre és licor, un licor molt aspre.
El teu nom és llum de lluna, els teus petons són verí.
El teu nom és llum de lluna, estimar-te em matarà.
El teu nom és llum de lluna, estimar-te em matarà.
Donaria una fortuna per poder-te abandonar.
Llum de lluna, llum de lluna, llum de lluna.
I des de que et vaig conèixer vist en un món fet de foscor,
enmig d'una barbilònia que el cervell m'omple de confusió.
No tinc dies ni setmanes tot, som divendres de passió.
Crucificat per l'angoixa de dir que sí quan volia dir no.
Em deixa sort amb crits de silenci.
Són les paraules que el més mal em fan.
Les fons del teu arbre són licor, un licor molt agra.
Els seus globs la perdició em portaran.
El teu nom és llum de lluna, els teus petons són verí.
del seu llargador de barres i birres.
Ens arriben els engai-engai amb aquest èxit de l'any 1991,
llum de lluna, que dona pas ja directament a la darrera cançó
d'aquesta setmana i d'aquest any 1991 que estem repassant.
Un altre grup català, Els Bars, amb la Montse Llaràs al capdavant
i aquesta cançó amb la que ens acomiadem per avui,
per aquesta setmana i per aquest any 1991.
Fons dos són més fosc, si sents un buit dintre teu,
si ja res no t'omple, si l'aire em molesta,
si et sents morir, si et sents pitjor que un gos apalejat.
Jo sé on hi ha un mar molt clar, la brisa és suau, el cel molt blau.
Jo sé on hi ha un tros, un tros, un tros de mar per tu.
No estàs somiant, mai, mai llestat.
No estàs somiant, mai, mai és tard.
Si res sombriu, si res et sorprèn, si res t'atrau, si res t'ho mou,
si res no et fa gràcia, si res no t'estranya,
si el que has tocat se t'ha esfumat tot a les teves mans.
Jo sé on hi ha un mar molt clar, la brisa és suau, el cel molt blau.
Jo sé on hi ha un tros, un tros, un tros de mar perit dur.
No estàs somiant, mai, mai és tard.
No estàs somiant, mai, mai és tard.
No estàs somiant, mai, mai és tard.
No estàs somiant, mai, mai és tard.
No estàs somiant, mai, mai és tard.
No estàs somiant, mai, mai, mai és tard.
No estàs somiant, mai, mai donc鳥.
No estàs somiant, mai, mai és tard.
monetary justo noens.
No现在gra támpl zien, mai estos rộngات.
перепdoncienants truck kans.
Ja, mai t'amplirvat.
forward forwardします,
betפרies.
ilarat cor websiteany enqu Kombin1.
Parking empire опис segun 뭐 diam?
Ass точкине callem le tema signim.
Terc transmitted occurring.
Fins demà!