25 anys de ràdio.
Bona tarda i bon dimarts.
Avui se'ns acaba ja el mes de maig.
Jo no sé si mirant la vista enrere
pots dir que ha estat un gran mes
o un mes que ja tenies moltíssimes ganes
que passés perquè arribés el mes de juny
un juny que ja saps que s'acaben els col·legis
que comencen les vacances d'estiu
que arriba la nit de Sant Joan
que els nens començaran a anar ben aviat
només al matí i a la tarda estindràs a casa
que potser et modifiquen el teu horari de feina
o...
Quin munt de coses que pot arribar a portar
aquest mes de juny que demà mateix estrenarem.
Però bé, nosaltres continuem el nostre caminar
en aquests 25 anys de ràdio
i avui, mira, allò que hem començat a remenar
home, Tarragona és patrimoni de la humanitat
això ho sabem
i ja fa uns quants anys
que ho és
a què sí?
Nosaltres, cinc anys després
l'any 2005
vam fer un programa especial
dedicat a això
en aquest aniversari
per recordar a tota la gent de Tarragona
que som ciutat patrimoni de la humanitat
i com ho vam fer?
Doncs convidant
molta gent responsable
del Museu d'Història
del Camp d'Emprenentatge
d'una maqueta
que es podia veure llavors
a les voltes del Pallol
dedicada a la Tarra Corromana
i també a moltíssima, moltíssima gent
que va passar pel matí de Tarragona Ràdio
un 30 de novembre
de l'any 2005
Avui i demà
recordarem part d'aquelles entrevistes
perquè també
també en el dia d'avui
a part de l'entrevista
que serà la primera que escoltarem
recordarem
un reportatge
que va fer el nostre company
Jordi Surinyac
reportatge dedicat
com no podia ser d'una altra manera
a les ciutats patrimoni de la humanitat
i a l'ingrés de la nostra ciutat
en aquesta
Però abans de començar
abans d'entrar en matèria
què et sembla si et recordem
que et trobes a Tarragona Ràdio
al 96.ctfm
a tarragonaradio.cat
en pots sortir per allà per la xarxa
i també per la TdT
N'ha dit això
ens anem d'aniversari
dins d'aquests 25 anys de ràdio
5 anys de Tarragona
patrimoni de la humanitat
però abans
sentim el sopa de cabra
perquè ell també ho sentia
a les seves pròpies carns
dies que a la nit s'amaguen
dies que no pesen gaire més
que un bell paper
tardes que s'emporta l'aire
cartes que a la sort estan passents
que el món va fer
ningú perd l'esperança
no et servirà
no et servirà de res
voldria
podria tornar a casa
però esperaré
però esperaré
potser
després
quan em falti
el teu alesh
quan el cor
se'm creixi més
quan em caia
sobre el cel
sortiré a buscar-te
dies que el record
se'm passa
dies que la sort
es canpa
sense
el món
em va fer
30 de novembre
de l'any 2005
a l'estudi de Tarragona Ràdio
estàvem també de celebració
Tarragona ja feia 5 anys
que era ciutat patrimoni
de la humanitat
i per celebrar-ho
vam convidar
diferents responsables
en aquesta primera entrevista
escoltarem
a la tècnica
del Museu d'Història
Maite Martorell
el responsable
del camp d'aprenentatge
Joana Virgili
i també el responsable
de la maqueta
de la terra corromana
que es podia veure
llavors
Elías Torres
conversava amb ells
i Holanda García
S'anudem ja
de com dèiem
Maite Martorell
tècnica del Museu d'Història
Maite bon dia
Hola què tal
Ens acompanya
Joana Virgili
és la responsable
del camp d'aprenentatge
Joana bon dia
Molt bon dia a tot
I ens acompanya també
l'Elías Torres
Elías bon dia
Bon dia
Ell és el responsable
d'aquesta magnífica maqueta
que tothom que entra allà
a la volta
diu
oh
jo he sentit molts
oh
Diuen
jo no ho puc dir
però sí
sembla que sí
Jo li deia a l'Elías
que escolta
aquesta maqueta
està molt bé
perquè realment
és una obra magnífica
i ell en una certa modesta
home no n'hi ha per tant
i la Joana i la Maite
dient
sí que hi ha per tant
perquè realment és una
és magnífica
des de l'Elías
la felicitació
per l'Elías
és total
Gràcies
és el gran projecte
jo crec que
algú més ben fet
per celebrar
el cinquè aniversari
impossible
Deies Elías
que és la més gran
que heu fet
no?
Sí
de fet
poques se'n fan
de tan grans
Sí, sí
Quines altres maquetes
heu fet abans
d'aquesta?
Home aquí
he tingut l'oportunitat
també treballar al Museu d'Història
vam fer fa 3 anys
la maqueta de Tarragona Medieval
és la castella al pretori
Sí, sí
aquella tenia 9 metres
i en aquella època
era la més gran
que havíem fet
i era la més espectacular
mira, hem doblat
Aquesta en té 22
Aquesta en té 22
i reprodueix tota la terra corromana
De fet, sí
tota la ciutat
i pràcticament
tots els camins
que porten a la ciutat
també és important
explicar com s'arribava
evidentment
penso que és un treball
bon, ben fet
Com es fa una maqueta així?
Perquè jo ja faig
casetes d'aquestes retallables
però escolta
res a veure
d'aquestes que feu
del camp d'aprenentatge
també
Exacte
Quan me'l pregunten
això jo sempre
respac d'una mateixa manera
amb molta paciència
i molt d'amor
Mira, sembla una miqueta
dir-ho així
Que agafes uns planos
a més que clar
és com construeixi una ciutat
vostè, petita
però una ciutat
i a més una ciutat
que no és real
ara en l'actualitat
que necessites
molta documentació
molta informació
perquè no deixa de ser
un element pedagògic
per estrenar història
no és un joc de taula
és una maqueta
que vol reproduir
un espai
del qual
jo ens ho creurem
tot el que ens expliquin
els experts
després partint d'aquest material
Sí, sí
tu ho pots creure
i de fet
està feta molt rigorosament
evidentment
els planos
és el que ens marca
tot l'entramat
l'important
sobretot primer
és pensar
com les
és a dir
què vols explicar
aquí hi ha la feina
jo sempre dic
que el 50%
de la nostra feina
és pensar
què volem explicar
a partir d'aquí
amb la documentació
que es passa
en els tècnics
comencem a fer
la planimetria
i a partir d'aquí
aixecar volums
però és un treball
molt complex
sobretot la primera part
pensar
com muntar-la
és on se trenquem
més les banyes
Primer s'ha de triar
l'època
que es vol representar
clar
de part del Museu d'Història
el que si és cert
és que el Lluís Pinyol
que és el que ha buscat
tota la documentació
i ha treballat
molt de temps
molt
i és una feina
molt acurada
perquè anar buscant
ara et trobes
que tens aquesta informació
però després
de temps d'una altra
has anat a la biblioteca
has de fer aquest buidat
has de fer l'altre
aixeca planimetria
i llavors
quan entra ell
i quan arriba
malalies
llavors ja és el súmum
i de fet
és una feina
que malauradament
no es veu
perquè a mi
la feina
sí, és el que veureu més
però jo soc
la punta de l'isber
tota la feina
que hi ha darrere
quedarà amagada
però que realment
és la que importa
perquè sense ella
jo no m'he pogut fer res
home, jo crec
que una va lligada
amb l'altra
sí, sí
50x50
quin és el material
empret?
Parlem una mica
de les qüestions tècniques
bé, vinga, parlem-ne
mira, bàsicament
és en fusta
tot l'entramat
és fusta
i aleshores
els volums
es fan en polispam
i materials sintètics
i a partir d'aquí
es texturitza
tots amb guixos especials
perquè no es coartegin
i les cases
i totes les edificacions
s'han fetes
amb resines sintètiques
polistire
de fet
hi ha una mica de tot
perquè sobretot
busquem cada element
que hem de representar
quin element
ens pot donar més qualitat
a partir d'aquí
tot queda igualat
i pintat
que també la feina de pintura
també és excepcional
Déu-n'hi-do
si ens havien de fer
ciutats i cases
els romans
massa
jo
jo
jo el se'n vejo
jo el se'n vejo
quan estic mirant
una fotografia
i dius
home
la perspectiva
d'aquesta ciutat
tan ordenada
escolta
tan endreçada
en sabien moltíssim
els romans
de fet
te la mires
i si no
les veus
quan la veig
ja la veuràs
però si és que
entres allà
que hi ha aquell
enrenou
de treballadors
amunt i avall
estarà tot a punt
no?
segur
per força
jo encara no hi dono
l'última pinzellada
així que espero
que almenys
l'última mitja hora
abans d'inaugurar
el pugui fer
és a dir que et falta
el detallet allò de
sí, sí, sí
sempre me'l deixo
pel final
però és que
jo és que estic
tan entusiasmada
amb la maqueta
i llavors
és excepcional
veure el detall
on t'arriba l'Elies
és a dir
a pintar aquella caseta
que tu dius
però si quasi no es veu
i ell allí pinta
i jo al·lucino
clar de fet
és que la intenció
a banda de ser
el punt de partida
i l'explicació
prèvia a la visita
a tot el que és
el recinte patrimonial
de Tarragona
és explicar
la vida quotidiana
de Roma
d'aquí aquest detall
que has de tenir
molt present
que es vegi fins i tot
aquí rentaven la roba
i que es vegi claríssim
que és el lloc
que rentaven la roba
sinó com expliques
aquesta vida quotidiana
de Roma
de fet
un plantejament
el primer plantejament
aquí hi ha dos equips
que han treballat
un és el purament arqueològic
que volien una maqueta
que representés
l'arqueologia urbana
de la ciutat de Tarragona
hi ha l'altre equip
que és el meu diguéssim
que anava una miqueta
en paral·lel
que era representar
intentar explicar
com era la vida quotidiana
de la ciutat
aleshores clar
el plantejament
era molt diferent
què hem fet?
els hem juntat
a partir d'aquí
evidentment
importava veure
com la gent circulava
pel carrer
com passava
creuava tres pedres
per creuar de cera
tot aquests elements
que s'han afegit
hi ha fons
en cada ínsula
hi ha fons
tot aquests elements
que fa
que bueno
si te la mides
profundament
pots veure
realment
que té una vida
i si al món
poses imaginació
doncs bueno
nosaltres com a camp d'aprenentatge
realment
l'esperàvem
en candeletes
aquesta maqueta
per poder contextualitzar
tot el que és
la ciutat de Tarragó
ens pensàvem
que seria maca
però ens hem quedat
molt sorpresos
de veure
el que vosaltres
esteu dient
és a dir
com s'arriba
fins al darrer detall
com ens permetrà
parlar
de tota aquesta vida
quotidiana
a la nostra ciutat
i com els nanos
podran
anar descobrint
tots aquests
reconents
que fins ara
moltes vegades
quedaven amagats
i que era molt difícil
de plasmar
i sobretot
de poder explicar
on era la fonteta
i el camí de la fonteta
i com anaven
les muralles
de Tarragó
i per on passaven
vull dir
des de l'agora bona
i una gran tasca
que esperem
que
com a nosaltres
en aspecte didàctic
sepiguem una mica
continuar
que ja és difícil
és difícil
ens heu posat
el llistó molt alt
ara sí que te fas
una idea
de com era
aquella Tarragona
romà
ara ja entens
l'amfiteatre
cadascun dels elements
on eren
per què eren allà
vull dir que
a vegades
fixa't
hem de baixar fins allà
per anar a l'amfiteatre
escolta
és que no està allà
per caprís
i és que ho veï
hi ha una sèrie de raons
vista així
des d'aquesta perspectiva
urbana
que ens fa realment
retrocedir en la història
justifica
i entens molt més
el sentit del nostre patrimoni
no?
sí
fixa't que t'estàs mirant
la fotografia
de la invitació
no?
sí, sí
però
tota la gent
que ha anat passant per aquí
que tenien la invitació
i anaven entrant
deien
no li fas justícia
la fotografia
és que és tan maca
és a dir
de debò
és al·lucinant
veure la gent
com queda
que pensaven
que seria maca
i que la fotografia
fa justícia
que es veu preciesa
però que quan la veuen
in situ
diuen
bueno
això supera
tot el que pogués imaginar
l'Elies és modest
però mireu quina cara
de satisfacció
que ha fet
no n'hi ha per menys
no n'hi ha per menys
tothom el felicita
amb justícia
ho pot fer amb justícia
perquè és excepcional
estem molt orgullosos
del treball que s'ha fet
tot i la dificultat
que hi ha hagut per fer
penso que ho ha volgut la pena
hi ha algunes peces
particularment complicades
allò de dir
no me'n surto
saps allò que ens passa
a la gent
que no tenim idea
que ens sobren dits
que sou professionals
però aquell moment
que dius
no acabo jo de
més que una peça en concret
és una unió de peces
ens hem trencat les banyes
i hem trencat la peça
inclús
t'ho he de confessar
que més d'una
ha volat pels aires
però tota l'àrea del fòrum
amb els llocs
grans desnivells
arqueològicament demostrats
a l'hora d'encaixar
totes aquestes tres terrasses
que té el fòrum
amb el nivell del teatre
aquesta estructura
ha estat molt molt complicada
inclús els arqueòlegs
li comentava fa una estona
amb un d'ells
te'n recordes
quan s'abarallaven
perquè vosaltres feu
un discurs
en dibuix
i dèiem
això ha de quadrar així
i aleshores ho plasmàvem
en tres dimensions
i ells diu
no pot ser que això no quadres
s'ha dit que muntar i desmuntar
forces vegades
fins que al final
diu no
ara sí que és creïble
que és el que et deia
no és simplement
posar uns elements arquitectònics
sinó que allò tingui una credibilitat
vull dir que si hi ha
una gran plaça
que aquella plaça sigui creïble
és una mica la preocupació
que hi ha hagut entre tots
es podrà visitar
estarà aquí ubicada
de forma permanent
Maite
aquesta és la idea
l'horari és de 9 del matí
a 7 de la tarda
com tots els recintes
tancats del museu
això és l'horari d'hivern
i s'està estudiant
la possibilitat
que també obrin dilluns
que com sabeu
els museus
els dilluns tancen
aleshores
els dilluns
hi ha molta gent
que passeja per Tarragona
també
llavors tindran
almenys tindran
tota una documentació
i tota una informació
vàlida
ja per veure-ho
per fora
que és el que fan ara
i potencià moltíssim
el que pugui estar obert
el dilluns
perquè ens trobem
en tots els recintes
museístics tancats
i seria com una introducció
a tot el que seria
la tàrrecor romana
poder veure aquesta gran maqueta
introduir-hi a tot l'alumnat
tant de Tarragona
com de fora
que després
al llarg de tota aquesta setmana
les realitzen activitats
seria esplèndid
poder-la visitar
s'està estudiant
és a dir
l'un o l'altre
ja és segur
i segurament
totes les visites
a partir d'ara
començaran a partir d'aquí
serà el centre
on s'iniciaran
el que també
dins del museu
també iniciem
seguint amb tot això
d'apropar la canalla
tota la història de Tarragona
també iniciarem
a finals de gener
començaments de febrer
visites
per la
convidarem
els cursos
de 5a i 6a de primària
i llavors
els hi farem
una explicació
de la maqueta
i a més a més
tindran
el dibuix de la maqueta
i una sèrie de personatges
un total
d'uns 20-22
és a dir
que ells hauran de posicionar
en cada lloc
de la maqueta
on va
doncs un flamen
en quin lloc
és a dir
un pretó
és a dir
cada lloc
els llocs
bueno pretó
en aquest cas no
perdó
en aquest cas no
i d'això
i llavors podran dir
els llocs on
d'això
serà com una activitat
més
per les escoles
una de les característiques
d'aquests
cinc anys
de patrimoni
que avui
doncs estem comentant
una miqueta
fent valoracions
del que s'ha fet
més ara
i sobretot
pensant
com ara explicava
la Maite
el que es vol fer
en el futur
més immediat
un dels aspectes
més destacats
probablement
hagi estat
de quina manera
s'han familiaritzat
els nens i nenes
d'aquesta ciutat
amb el seu patrimoni
Déu-n'hi-do
els matins
que han passat
al Tarracoviva
allà al Camp de Mar
amb el Camp d'Aprenentatge
amb la gent del museu
amb tota aquella canalla
milers d'escolars
de la ciutat de Tarragona
jugant com jugaven els romans
tot aquest tipus d'activitats
Aquest darrer any
van passar
1.250 nens
només en un matí
per fer
Juguem com jugàvem
els nens i les nenes
romans de Tarracoviva
l'any passat
paral·lelament
amb el de
Juguem com jugàvem
vam tindre
uns 600 nens
de tot Catalunya
de les escoles
de l'UNESCO
que també van vindre
a Tarragona
i es van fer recorreguts
per tots els monuments
i a part
d'aquestes dues activitats
que són
més puntuals
al llarg del curs
enguany
passaran uns 22 alumnes
per tots els monuments
de Tarragona
que són alumnes
tant de Tarragona
com de tota la resta
de Catalunya
com fins i tot
molts del País Valencià
que passaran
per veure
tots els monuments
de Tarragona
a través del camp
d'aprenentatge
i tenim la gentilesa
que el Museu d'Història
i el Museu Nacional
Arqueològic
ens facilita
l'accés
i l'entrada
a tots els recintes
tan museístics
com els que estan
a l'aire lliure
i això és esplèndid
per tots nosaltres
poder realitzar
aquesta tasca didàctica
amb tots aquests alumnes
hi ha una gran demanda
no mai
té constant
abans amb la pilaçada
també ho comentàvem
al Nacional Arqueològic
que al Museu d'Història
de la Ciutat
no pareu
de rebre sol·licituds
i demandes de grups
Sí, no donem abast
i sobretot
quan cada vegada
que iniciem
alguna cosa
és al·lucinant
per exemple
el Pont del Diable
vam iniciar
tota una sèrie
d'activitats
i ara
i ens hi han passat
fins ara
uns 6.000 crius
és a dir
que és molt
i encara ens queda
avui
avui estava ple
avui tenien
una sèrie de grups
que feien
i no sols
la vessant històrica
sinó que també
la de vegetació
que els expliquen
quins cultius
hi ha allí
és a dir
que una cosa
molt completa
i després també
procurem diversificar
ens una mica
enguany vam presentar
la petita història
de la Tarragona moderna
doncs bé
muntem un itinerari
de la Tarragona moderna
i que la canalla
vagi coneguent
aquest altre vessant
hi ha un grup
vam començar
amb tercera primària
i els anem
els anem convidant
cada any
i llavors
aquests mateixos crius
van passant
per una sèrie
d'activitats
és a dir
que
aquesta gent
arribaran a l'institut
que coneixeran
moltes vessants
de Tarragona
i llavors
ens trobem
que per exemple
la Tarragona moderna
que és una de les grans
desconegudes
els concertges
dels museus
ens han dit
que el cap de setmana
hi va el nen
que ha passat
a ensenyar-los els pares
és a dir
a casa Castellarnau
els caps de setmana
ve el nen
amb els pares
és a dir
és que jo vaig venir
amb el col·le
i vinc a explicar-los
els pares
busquen el senyor Castellarnau
que en aquell moment
no hi és
clar
però perquè
a ells els rep el senyor Castellarnau
que és el que els explica
la casa
i amb això
ens han passat
més de 1.400 crius
és a dir
crec que estem donant
una visió
molt completa
de Tarragona
ja no és allò
bueno
quan vas a Tarragona
va a la muralla
al circo
a vegades
la canalla
sí que dany els portes
al mateix lloc
és clar
que per cert
aprofitem
això que deia ara
la Maite
perquè jo deia
oh hi un munt
de joves
que estan visitant
la Tarragona Patrimonial
i precisament
aquest grup
que jo esmentava
que estaven aquí asseguts
he vist dos grups
pel carrer Cavallers
formen part d'aquesta visita
a la Tarragona
moderna
ja em comentaves
això del senyor Castellarnau
que els ha rebut
aquest matí
aquí al costat
i em deies
que van fent sol·licituds
a l'alcalde
aquests nois
sí
van fent sol·licituds
perquè el senyor Castellarnau
els explica
els ha enredat
els ha enredat
el senyor Castellarnau
que ell va ser
una persona
molt important
quan es va reformar
el port de Tarragona
l'any 1802
i que va ser
el 12 de novembre
i els demana a tots
que demanin
al senyor alcalde
que facin festa
el 12 de novembre
que sigui un dia festiu
que no treballi ningú
i ningú vagi a escola
amb el qual
tenim 1.400 crios
darrere l'alcalde
quan el veuen
diuen
escolti
que volem fer festa
el dia 12 de novembre
perquè ens ho ha dit
el senyor Castellarnau
jo del senyor Castellarnau
m'amagaria
per si de cas
però Déu-n'hi-do
tot en riu
vindicar festes
sí
Elias tu ets jove
però Déu-n'hi-do
si ens haguessin ensenyat
el patrimoni
la història
de totes aquestes coses
com es fa des del museu
des del camp d'aprenentatge
no?
sí
de fet ara és sorprenent
el que arriba a saber
un infant
de tot el que és Tarragona
jo a més és molt curiós
perquè ahir a la nit
que encara estàvem muntant
avien de ser
a les 9 de la nit
anaven traslladant
trossos de la maqueta
i un crió
d'un pare
diu
mira papa
diu la maqueta Tàrraco
i com ho saps això
és que s'ho han dit
que l'anem a veure
i era un fragment molt petit
imagina't fins quin punt
arriba la consciència
d'un crió
dels monuments
penso que la tasca
que està fent el museu d'història
o com els museus de la ciutat
és
és estar donant resultat
penso que
tant de bo
en la nostra època
ens ho haguéssim pogut fer
nosaltres hem conegut el patrimoni
fa pocs anys
però penso que
la canalla puja més
i això
aconseguirà
que s'estimi més el patrimoni
s'estimi més la ciutat
i que inclús
hi hagi més consciència
de renovar-se
i fer més coses
penso que és així
sí
a més clar
és a dir
amb el camp d'aprenentatge
col·laborem
i tot això
i a més ara
per exemple
que hem tret
aquesta edició
d'apostals del NAPI
que ara en parlarem
les tenim aquí
doncs aquest dematí
a totes les escoles
de Tarragona
s'ha distribuït
un apostal
i un punt de llibre
tota la canalla
és a dir
que estem parlant
de 26.000 crios
Déu-n'hi-do
i aquest dematí
han posat
a la gent del museu
a trucar
les escoles
ja ho han rebut
tal
diu
no, no
sols un rebut
sinó que ja ho estem repartint
és a dir
que
per cert
donem l'enhorabona al NAPI
a banda del museu
però del NAPI
està a la seva ousada
sí, sí, sí
no ha decebut
perquè Déu-n'hi-do
és que és un dibuix
podríem dir
en to humorístic
però que a més a més
conté
la rigorositat científica
de cada un dels monuments
per tant
penso que és molt adient
pels nens
és a dir
que té les dues vessants
l'humorística
i la científica
que permetrà
fins i tot
els professors
poder treballar
en aquest cas
aquests cinc monuments
de Tàraco
i aquesta part lúdica
de divertiment
d'acostar-se al patrimoni
a través del joc
a través de teatralitzar
determinats aspectes
després està la vessant
acadèmica
joves alumnes
de l'ESO
del batxillerat
també complementen
el que és
la part acadèmica
quan arriben a estudiar
tota l'època
de Roma
doncs es complementa
també amb aquesta sèrie
de visites
per tant
el patrimoni
doncs
està donant
tot aquest servei
perquè és un patrimoni
obert
en principi
a l'hora anterior
i hem parlat
de les mancances
i tot això
que queda per fer
que queda molt
això no ho pot negar ningú
però d'aquests cinc anys
des de la vostra perspectiva
particular
què destacaríeu
què explicaríeu
com valoraríeu tot això
perdó
és igual
jo el que més destacaria
és que s'ha aconseguit
que els tarragonins
a part de conèixer
el nostre patrimoni
ens l'estimem
cada cop més
que ens sentiguem
molt orgullosos
hem tingut a la basc
poder conèixer
activitats d'estiu
Tàraco Viva
tots tenim
hem tingut molta facilitat
per conèixer-ho
que ja ho coneixíem
però potser per conèixer
aquest petit detall
que se't fa agradable
que si la Tarragona
misteriosa
que sí
és a dir
la història de la Rambla
és a dir
totes aquestes coses
i que els tarragonins
ens sentim molt orgullosos
del nostre patrimoni
és a dir
ja no sols
del patrimoni mundial
sinó de tot el patrimoni
que tenim
és a dir
potser aquest sentiment
jo crec que
s'ha sabut treballar bé
i que en aquest moment
tots ens sentim molt
hem guanyat en autoestima
des d'aquest punt de vista
segurament
i que quan veiem a la tele
per exemple
que parlen de la muralla de l'Ugo
diem
això què és
i la nostra
sí
però penso una cosa
la consciència la tenim
perquè ara que va veure
aquest desllavissada
de roques
de la muralla
els de casa mateix
que de patrimoni
no hi entenen massa
van patir per la muralla
van dir
què ha passat a la nostra muralla
vull dir
això fa uns anys
era impensable
que pogués parlar
si no hagués caigut
un dros de la muralla
ja està
ara
hi havia molt de patiment
hi havia persones molt preocupades
molt bé
doncs què vol dir això
és això
a Tarrada
tots som una mica arqueòlegs
sí
nosaltres des del camp d'aprenentatge
doncs bueno
corroborem tot el que ha dit la Maite
i el que ha dit la Lies
però
s'ha notat
d'aquesta part de la muralla
doncs una conscienciació
fins i tot
a tota la gent
que ens ha vingut
durant aquest període de fora
que entenen
doncs
una preocupació
de dir
què ha passat a la muralla
però a més a més
no no
ja entenem
que no es pot anar a visitar
quan hi podrem anar
què és el que passarà
quin és el tipus de restauració
que s'ha fet
vull dir
un gran interès
i després
al llarg d'aquests cinc anys
el que sí hem notat
ha sigut
un fort increment
de les demandes
és a dir
no solament
dels habitants de Tàrraco
que això
ja teníem
una gran demanda
de part de tots els professorats
d'aquí
de Tarragona
de la comarca
del Tarragonès
és a dir
tota aquesta zona
molt propera
però si no
de tot Catalunya
és a dir
una gran demanda
i un gran interès
per vindre
també
com abans us he dit
del País Valencià
de la zona de Mallorca
és a dir
que hi ha hagut
com una gran difusió
per tot el que és
la península
i fins i tot
hem rebut
moltes demandes
de França
sobretot
de la part
d'Ixamprovans
de Marsella
etcètera
de tota aquesta zona
cosa que ens ha satisfat
moltíssim
el que vol dir
que la difusió
que també se n'ha fet
ha sigut realment
molt important
i déu-n'hi-do
la quantitat
de materials
que s'han anat editant
al llarg d'aquests cinc anys
parlàvem de les postals
però des de les diferents
perspectives que representeu
si haguéssim de posar
en un armari
tot el material
que s'ha editat
al voltant de Tarracó
material de difusió
de promoció
moltíssim
moltíssim
però
i jo crec que
l'important a més
és que gairebé
tot aquest material
està esgotat
és a dir
s'ha de tornar
a editar
no ho sé
podem començar
a parlar
del que a mi
més me toca
per exemple
els CD-ROMs
nosaltres vam fer
un CD-ROM
d'itineraris històrics
i en portem
repartits 20.000
és a dir
i ens truquen
de fora
i ens diuen
escolti
aquest CD-ROM
i tal
i dic
no miri
també el té la web
si no vol que li enviem
és a dir
que
s'han fet CD-ROMs
s'ha fet
però
amb la vessant
aquesta del museu
que no treballem
només una vessant
és a dir
igual dels barris
de Ponent
igual
quan vam fer
amb l'aniversari
de la Rambla
és a dir
tot
amb material de difusió
amb suport digital
però en cabat
també podríem parlar
de les petites històries
és a dir
s'ha fet
la petita història
de la Tarragona Romana
de la Tarragona Medieval
ara de la Moderna
ara tenim previst
l'any que ve
fem la Tarragona
contemporània
vam fer
la petita història
de la Rambla
és a dir
anem abarcant
un munt d'edats diferents
i a més
crec que estem arribant
per exemple
amb la petita història
de la Rambla
veies la canalla
que anava amb el conte
per la Rambla
per Nadal
si us en recordeu
buscant les cases
és a dir
doncs
i es va
molt diversificat
però han fet
molt de material
des del museu
a part de les publicacions
més científiques
que d'aquesta suposo
que us haurà parlat
el Lluís
és a dir
que no hem oblidat
cap vessant
és a dir
la canalla
que la tenim molt present
la gent
ja
doncs
que aquest es reuneix
a casa
i els ensenya
i parlen
i miren l'ordinador
i totes aquestes coses
i després
la gent més científica
és a dir
la gent que vol profunditzar
que passa
que nosaltres
la gent que vol profunditzar
sempre hi posem
una bibliografia
que posem a l'abast
de tothom
és a dir
també tenim la biblioteca
meroteca municipal
és a dir
des del museu
han fet moltes publicacions
des del camp d'aprenentatge
s'ha recuperat
aquesta vida quotidiana
que abans esmentàvem
els mites
la cultura romana
a banda del que és
l'espai físic
en aquest moment
en aquest moment
tenim
a l'abast
de tot
és a dir
sabeu que agafem
la franja d'edat
des dels 6 anys
fins als 18 anys
preferentment
sempre franja
no universitària
malgrat que per exemple
justament ahir
marxaven els alumnes
de la Universitat Autònoma
de Barcelona
que han fet aquí
una estada de dos dies
per aprendre
la metodologia
que aplica
el camp d'aprenentatge
en tots els seus alumnes
i després
poder-la aplicar a ells
com a futurs professors
llavors en aquest moment
tenim editades
23 activitats didàctiques
que agafen
no solament
tots els monuments
de Tàrraco
sinó aspectes
que formaven part
de la vida quotidiana
dels romans
com pot ser
la medicina
a l'època romana
és un taller
que es realitza
amb els alumnes
aquests d'ESO
i de batxillerat
o una altra
d'alimentació romana
que titulem
de l'ou a la poma
perquè com ja sabeu
s'ho començava a menjar
sempre amb un ou
i s'acabava amb una poma
llavors amb dues vessants
tant de cicle mitjà
com de cicle superior
i ESO
aquest s'editat
en col·laboració
tant de l'Ajuntament
com d'Espimsa
del Mercat Central
i comptem amb la col·laboració seva
és a dir que
activitats tan diverses
no solament
des dels monuments
sinó també
totes aquestes
o la que passava
que explicàvem abans
del juguem
com jugàvem
els nens i les nenes
de Tàrraco
Unes publicacions
que m'he deixat de dir
que crec que són importants
és últimament
que van presentar els flyers
és a dir
quan la gent compra
l'entrada
a cada monument
se'ls hi dona
i llavors vam procurar
posar una imatge
molt impactant
és a dir
una imatge molt maca
i la gent la pren
com a postal
és a dir
ja no és allò
que et donen
a l'entrada
d'un monument
que normalment
acaba a la brossa
sinó que la gent
i la gent se la guarda
i això
i aquí
que hi ha tant
de col·leccionista
a Tarragona
perquè no hi ha col·leccionistes
eh
Bueno
quan surt alguna cosa
al museu
escolta
que embolla allò
i doncs s'ha acabat
doncs l'he d'aconseguir
no?
Sí, sí
però com a aspecte divulgatiu
aquest que explicava
la Maite
és a dir
nosaltres des del camp
d'aprenentatge
fem cada any
un calendari
un calendari
de Tarragona
potenciant
un dels aspectes
és a dir
des de la Tarragona
romana
els mesos de l'any
amb els déus
dels mesos
el mansari de la catedral
i aquest ve patrocinat
per The Chemical
però n'estem molt contents
i en guany
també el traurem
Aquesta és una altra tasca
no?
Sí, aquest serà
de la indústria
escolta
buscant suport
buscant
però és bonic
perquè la gent
col·lecciona
i participa
i realment
el que deia una miqueta
l'Elies
tothom se sent molt tarragoní
i les empreses
també col·laboren molt
Quina serà la propera maqueta?
Calla, calla
que encara
he d'acabar d'enllasir
la joana
m'aixeca el dit
acceptes peticions?
o què?
Sí, de fet
ja fa temps
que em va darrere
però li vaig dir
que esperem-se
a presentar
aquest gran projecte
i em sembla
que tocarà
alguna cosa
de petroquímica
que també va bé
que la gent la conegui
que ja que ho vivim
amb ella
penso que s'ha d'explicar
d'una altra manera
penso que entre els dos
farem un bon equip
És una gran maqueta
d'una indústria
petroquímica base
que posarà
a l'abast
el coneixement
del funcionament
d'aquestes indústries
petroquímiques
a tots els nois
d'ESO i batxillerat
i fins i tot
a la gent dels barris
que tinguin interès
en visitar
tot aquest aspecte
Llavors hi haurà dos
una que explicarà
el polígon nord i sur
de la petroquímica
i l'altra
que serà
la indústria química base
que esperem
que l'Elies
ens faci
una tan bona tasca
com aquesta
Hem posat el llistó
molt alt
i això serà difícil
però almenys
ho valarem
A partir d'ara
no tens excusa
se't demanarà
el màxim
després de aquesta maqueta
què heu fet
Déu-n'hi-do
Això és el pitjor
Morir d'èxit
De fet deixarem
el romance
una mica de banda
ens centrarem
en l'actualitat
que també va bé
De moment aquesta
és la joia de la corona
ja vindrà una altra
que la desbancarà o no
De totes formes
totes són importants
en el moment
que neixen
de casa
seran més grans
o més petites
però totes
tenen la gran força
i penso que això es nota
i la gent ho nota
I Elias
a tu personalment
quina t'agradaria fer
a tu personalment
a dir mira
allò
et tocarà la loteria
de Nadal
i dius
no tinc altra cosa
a fer
que allò que m'agradi
quina maqueta faries?
Home
jo si t'hagués que triar
reproduiria Pompeya
Ah
és una assignatura pendent
del tema romà
del tema romà
però també
ja que estem a Tarragona
jo a Tarragona
me l'estimo molt
una gran maqueta
de la ciutat
en tots els barris
de tota la perifèria
tot allò seria una cosa
molt espectacular
aixecaríem més el llistó
però això no ho he de dir jo
No, no, no
que prengui nota
que hi correspongui
perquè realment
és una manera magnífica
de familiaritzar-se
amb la història
ho tens als ulls
ho tens davant
és magnífic
jo no sé si patiu molt
per com van les obres
i s'està treballant
a un ritme frenètic
hi ha periodistes
arqueòlegs
polítics
treballadors
gent que
transportistes
aquí hi ha un moviment
extraordinari
a les vuit
això estarà impecable
no hi haurà
ni cotxes aparcats
la Maiden
està absolutament segura
jo hi confio molt a la Maite
si ho dieu amb aquesta seguretat
és que serà així
realment
de fet jo ho espero
que en lloc de tot aquest treball
fa una cara de patiment
jo espero que a les vuit
vuit i mig
això estigui ple de gom a gom
la gent vingui a disfrutar
del treball
que se senti
un tarragoní més
i penso que és el millor decís
que pot haver per avui
molt bé
jo estic visualitzant
l'Alias Torres
amb el seu pot de vernís
esperant que marxi tothom
per fer l'últim retorn
farem una foto de rigor
molt bé
doncs moltíssimes gràcies
per haver vingut avui
al matí de Tarragona Ràdio
l'Alias Torres
l'autor d'aquesta magnífica
maqueta enhorabona
de veritat
moltíssimes gràcies
per venir avui també
Joana Virgili
la responsable
del camp d'aprenentatge
fins la propera
Maite Martorell
que dir-te
doncs que moltíssimes gràcies
que estàs des d'aquest matí
aquí al peu del canó
que t'estem veient amunt i avall
esperant que tot estigui a punt
jo poca cosa
hi puc aportar
però realment
que tothom estigui convençut
això a la tarda
estarà impecable
és a dir
tot a punt
i en un dia de celebració
ens permetem
doncs felicitar-vos
a tota la gent
del museu
que treballeu
en els temes de patrimoni
avui estem
realment estem contents
és a dir
i sí
i a l'Elies
és a dir
aquesta maqueta
crec que ens aporta molt
molt això
gràcies
25 anys de ràdio
i continuem de celebració
aquí a Tarragona Ràdio
al 96.7 FM
a tarragonaradio.cat
i per la TDT
ens pots escoltar
5 anys
d'aniversari
a l'any 2004
a Tarragona
Patrimoni de la Humanitat
escoltem ara
el reportatge
dedicat a la Ciutat
Patrimoni de la Humanitat
a la qual ja s'inclou
la nostra ciutat
realitzat
per Jordi Sorinyac
Són les 8 del matí
avui digeus 30 de novembre del 2000
és un dia especial per Tarragona
Joan Miquel Nadal
alcalde
bon dia
en directe
a l'alcalde de la ciutat
a la plaça de la Font
probablement estaran sentint
la tronada
que és molt significativa
perquè en aquells moments
comencem
ho deixem per després
ho deixem per després
alcalde
Tarragona
és Patrimoni de la Humanitat
així es va despertar
Tarragona Ràdio
i la ciutat de Tarragona
el 30 de novembre
de l'any 2000
una espectacular tronada
servia per comunicar
que el conjunt monumental
de l'antiga Tàrraco
havia aconseguit
la distinció
de Patrimoni de la Humanitat
per part de la UNESCO
així es va acordar
en una assemblea
d'aquest organisme
celebrada
a Cairns
a Austràlia
però Tarragona
no va ser l'única ciutat
en rebre aquest reconeixement
l'any 2000
en la mateixa assemblea
també es va anomenar
Patrimoni de la Humanitat
unes altres 60 ciutats
o indrets
d'arreu del món
4 d'elles
de l'estat espanyol
van ser
la muralla romana
de Lugo
el palmarà d'Elx
la serra de Tapuerca
i el conjunt
d'esglésies romàniques
de la vall de Bui
El descobriment
de pinyols
de dàtils
fossilitzats
sembla corroborar
la teoria
segons la qual
la palmera
té presència
a Elx
des d'èpoques
prehistòriques
sigui com sigui
van ser els àrabs
els qui van crear
l'actual palmarà
i li van donar
la forma definitiva
en forma d'horts
actualment
es calcula
que el palmarà
compta
amb més de 200.000 exemplars
Què ha suposat
el reconeixement
de patrimoni
de la humanitat
pel palmarà d'Elx
la regidora
de turisme
de l'Ajuntament
Àngeles Avilés
destaca
la injecció de moral
que ha suposat
per a la ciutat
També va suposar
jo voldria
destacar
el que la consciència
dels il·licitants
van tindre consciència
per una volta
del que tenim
en el poble d'Elx
del que tenim aquí d'Elx
i la declaració
del palmarà
com a patrimoni
de la humanitat
va vindre
a donar-nos
eixa injecció
de moral
eixa il·lusió
i d'alguna manera
mos convertim
tots els il·licitants
des d'eixa patrimoni
som més anfitrions
per a qualsevol visitant
que ve a Elx
i des de llavors
som més ambaixadors
cada volta
que sortim d'Elx
Des de l'Ajuntament
de Lugos
fa una valoració
molt semblant
del que ha significat
aquesta declaració
La muralla
és la joia
de la corona
de l'antiga ciutat
romana
de Lucas Augusti
i de fet
és el millor recint
emmurellat
d'aquella època
que es conserva
a tota la península
ibèrica
ja que té
més de dos quilòmetres
a longitud
Maria de la Concepción
Burgos
regidora
de Cultura
i Turisme
destaca
l'orgull
que ha significat
per als habitants
de Lugos
aquest reconeixement
Ha tingut repercussions
en dos vertientes
una externa
perquè la ciutat
de Lugos
ara
té augmentat
el seu turisme
som molt més
coneguts
a través
de la nostra
muralla romana
patrimonio
de la humanitat
i
además
també se té
un cuidado
i un interès
molt més
per el patrimonio
arqueològico
romano
però també
és veritat
que ha tingut
una interna
de orgullo
de la ciutatania
lucense
Fri Manuel Ruiz
va entrar a la Cueva
Mayor de Atapuerca
de l'any 1645
i va inscriure-hi
el seu nom
Aquest frara
és la primera persona
de la qual
a ser consciència
que visités
els jaciments
de la Serra Burgalesa
Des d'aleshores
la inquietud
per a aquest espai
va anar increixent
però no va ser
fins a l'any 1978
després d'unes troballes
impressionants
quan es va elaborar
un projecte
d'investigació
i es va començar
a excavar
Aquest és el punt
de partida
dels jaciments
de la Serra de Atapuerca
Juan José Sánchez
director gerent
de la Fundació
que preserva
i gestiona
aquest espai
assenyala
un altre element
pel que fa
a què ha suposat
aquesta distinció
la responsabilitat
Esa és la primera parte
que és el orgullo
i la satisfacció
per aquesta declaració
té una contrapartida
que és la responsabilitat
de mantenir el pàbillon alto
és a dir
ser capaces
de estar a la altura
d'aquesta declaració
de mantenir
el nivell d'investigació
el nivell d'investigació
el nivell d'investigació
i sobre todo
ser capaces
de conservar
aquest entorn
aquest enclave
en les condicions
óptimes
perquè les futurs generacions
puguin ser també
receptores del coneixement
que es deriva
d'aquesta investigació
A començaments
del segle XX
una de les primeres unitats
de l'Institut d'Estudis Catalans
pren consciència
del valor cultural
de les esglésies romàniques
del Pirineu
Alguns d'aquests científics
es desplacen
fins a la vall de Boí
i per tal de preservar
algunes d'aquestes jolles
s'emporten
part d'aquest patrimoni
Així s'explica
que el cèlebre
pantocràtor
de l'església
de Sant Climent
de Taüll
reposi ara
en un museu
de Barcelona
mentre que a l'església
actualment
n'hi ha una còpia
En total
són nou
les esglésies
reconegudes
per la Unesco
de les quals
sis estan obertes
actualment al públic
Per l'alcalde
de la vall de Boí
Joan Paralada
el segell de qualitat
de patrimoni
de la humanitat
ha comportat
un augment
espectacular
del nombre de visitants
Són dos qüestions
importants
La primera
és la sensació
des de dintre
de la pròpia vall
d'orgull
precisament per això
per haver estat
declarats patrimoni mundial
el que ha suposat
un afegit
a l'autoorgull
nostre
de vall
Des del punt de vista
de promoció
ha sigut
realment
impressionant
Nosaltres hem passat
d'estar
al voltant
dels 40-50.000
visitants
estem ja
arrascant
els 150.000
però a nivell
de promoció
a nivell
de visites
a la vall
ha sigut
realment
molt important
Fins també
aquest tema
que en parlem
moltíssimes vegades
quan parlem
de turisme
que ha de centralitzar
el turisme
i llavors
amb el turisme
cultural
realment
s'està aconseguint
aquesta desestacionalització
tinguin gent
pràcticament
tot l'any
Des de Lugo
durant els últims
cinc anys
també s'ha incrementat
de forma notable
el nombre
de turistes
Maria Concepción Borgo
Des del año 2000
a este
yo creo
que mínimo
hemos triplicado
la afluencia
de turistas
sobretot
en los meses
de máxima afluencia
el verano
y también
octubre
porque para nosotros
para esta ciudad
con sus fiestas
mayores
con las fiestas
de San Freilán
es un momento
también
de importancia
turística
Lugo, El, Jolavall
d'avui
eren ciutats
o recintes
més o menys
coneguts
dins de l'estat espanyol
però que passaven
inadvertits
per a la resta
del món
Atapuerca
en canvi
ja era
des de la dècada
dels 80
un referent
mundial
a nivell científic
per a Juan José Sánchez
el reconeixement
de la UNESCO
ha permès
universalitzar
la serra de Atapuerca
a nivel
de conocimiento
de un proyecto científico
de la envergadura
de este
y a nivel
de la comunidad
científica internacional
Atapuerca
era un punto clave
en el mapa
del estudio
de la evolución
humana
y de la antropología
humana
de la humanitat
de la humanitat
de la humanitat
lo que ha hecho
ha amplificar
amplificar
y extender
ese conocimiento
que ya ha empezado
a ser un conocimiento
también general
entre comillas
ya había llegado
a otros sectores
no solamente
a la comunidad
científica
y a los estudiosos
y al sector
más próximo
a este tipo
de conocimientos
más permeable
y ha contribuido
como decía
a multiplicar
el efecto
y a expandirlo
La palabra Atapuerca
creo que hoy en día
asociada
a esa declaración
de patrimonio
de la humanidad
ya es un referente mundial
un referente universal
que se asocia
ineludiblemente
con la investigación
y la evolución humana
Abans hem sentit
com Juan José Sánchez
comentava
que la declaració
de patrimoni
suposa també
una gran responsabilitat
Què han fet
les administracions
per preservar
tots aquests indrets
al llarg
dels últims cinc anys?
Per exemple
des d'Elx
s'ha promogut
un seguit d'accions
sota el títol genèric
d'ària temàtica
del palmarà
Un passeu peatonal
d'uns dos quilòmetres
entre els de palmeres
però entre els de palmeres
com era un or de palmeres
fa un segle
fa dos segles
fa cinc segles
hem obert també
este mateix any
coincidint
en l'aniversari
de la declaració
de patrimoni
el museu del palmeral
que està ubicat
en el mateix
centre històric
de la ciutat
en un or de palmeres
en una casa
tal qual
tal qual se vivia
a néixer a casa
en el or de palmeres
i des de luego
una altra
de desactuacions
que anem a fer
és
el que anem a denominar
el que se denomina
ja
l'estació Fènix
que és un laboratori
d'investigació
en el que se trata
línies d'investigació
com és
la maduració
del dàtil
la palmera
in vitro
des de la vall
des de la vall d'avui
també s'ha fet
un esforç important
més si es té en compte
que des d'aquest
consistori
es queixen
que no han rebut
gaire ajudes
per part de la Generalitat
o de l'estat espanyol
ho explica
Joan Paralada
el fet d'aquesta responsabilitat
que et cau automàticament
l'endemà de la declaració
la gent
volen ser atesos
la gent volen veure
el patrimoni
volen veure
aquest patrimoni mundial
i per tant
això ha obligat
precisament
a l'Ajuntament
a fer un esforç brutal
de posar en marxa
un centre d'interpretació
a aïllavall
de tindre
les iglesis obertes
absolutament
tot l'any
diguem
qualsevol persona
que visite la vall de Boï
durant qualsevol mes
de l'any
podrà visitar
les iglesis
podrà visitar
el centre d'interpretació
i podrà marxar de la vall
havent visitat
el romànic
Ja saben
que Tarragona
està immersa
en un seguit
d'actes i celebracions
per comemorar
aquests 5 anys
a la resta
de ciutats
també s'han promogut
accions similars
per exemple
des de Tapuerca
s'ha preparat
una marxa a peu
que es preveu
que sigui multitudinària
Una celebració
en la que pugui acudir
tot el món
des de nens
a persones mayores
etc.
El recorregut
haurem de fer
relativament
accessible
i va a dir
asumible
per a estas personas
uns 4-5 km
de cada una
de las dos localidades
que están al borde
de la sierra
iniciar la marcha
allí
y confluir
en los yacimientos
entonces
como decía
saldrán autobuses
desde la plaza de España
en Burgos
para llevar
a los dos puntos
de inicio
de la marcha
tanto Ives de Juarros
como Atapuerca
a las personas
que así lo deseen
y desde esos dos puntos
en torno a las 11 de la mañana
saldrán los grupos
de personas
que quieran
acercarse
y confluirán
en torno a las 12 y media
una menos cuarto
en los yacimientos
Ciutats com El Jolugo
aposten per incrementar
aquests dies
les visites guiades
i les activitats
entre els més menuts
des de Terres Gallegues
a més
s'ha posat per un concert
amb una estrella
de renom internacional
per fer créixer
la projecció de la ciutat
y per una part
todo un programa
de acercamiento
de la ciudad
y de los niños
y de los mayores
y también de los turistas
al conocimiento
de la muralla
con una serie
de visitas guiadas
y para los más pequeños
pues unidades didácticas
porque nuestra intención
es que bueno
pues también los ciudadanos
se acerquen
y conozcan su muralla
¿no?
el patrimonio
tan importante
que tenemos
y por otra parte
también cara
a nuestros ciudadanos
a los lucenses
pero también
como promoción exterior
celebraremos
el día 30 de noviembre
un concerto
de Bárbara Hendricks
en este caso
gratuito
y que está levantando
también mucha
mucha expectación
Blancura de nuna
de sol
y de nieve
Per cert
que els trets en comú
que tenen
les cinc ciutats espanyoles
declarades patrimoni
de la humanitat
de l'any 2000
van molt més enllà
del que a priori
es podria pensar
així per exemple
qui més qui menys
ha passat
per les mateixes desgràcies
o no recorden
que el mes de desembre
de l'any 2000
va caure
una part
una part de la muralla
de Lugó
la seva regidora de l'any 2000
se'n recorda
recorda perfectament

Tiene un impacto
molt important
cuando sucede
cuando sucede una desgracia
así que estoy segura
así que estoy segura
que como en nuestro caso
no tendrá repercusiones
per ustedes
Per cert
que només els responsables
de la Vall d'Abuí
han visitat
la ciutat de Tarragona
al llarg
dels últims
cinc anys
Lugó
Vall d'Abuí
Ells
Atapuerca
i Tarragona
tenen
molts punts
en comú
encara que no es cultivin
expressament
televis đa
leíd
i
och
leíd
dánd
la
gu improve
la
de Tarragona
Cinturón
de los romanos
Testimonio que pregona
otros tiempos soberanos
Muralles
de Tarragona
25 anys
de ràdio
Que maco és recordar els bons moments, no?
que hem pogut veure a través d'aquesta emissora
Tarragona Ràdio
l'aniversari
el cinquè aniversari de Tarragona
Patrimoni de la Humanitat
l'any passat ja va ser
el tercer aniversari
però clar, aquest és més lluny en el temps
i per això tenia el seu carisma
en el seu moment
i ara sentit el Muralles
Muralles de Tarragona, des d'aquí un petonàs
el Bernardo Ríos i també
l'avi Ramon, que mira, no sé per què m'ha vingut present
sí, perquè era la nostra sintonia
com fèiem el programa abans
que sí, que sí, que el Joan Maria va estar dient
que no t'enrotllis, que anem per feina
doncs vinga, 25 anys de ràdio
25 anys de música
Joan Maria Bertran
ens anem ara
ja saps, a l'any 1991
Molt bona tarda, avui comencem els 25 anys de ràdio
25 anys de música
amb Duncandú
Recordem, estem repassant
aquesta setmana
l'any 1991
que prefieres
puedes escoger
la leyenda
o solo la mujer
se reirán
si te ven aquí
y hablarán
y hablarán
tiempo sobre ti
son historias
de la calle
que se cuentan
que se cuentan
y se saben
la leyenda
del ensanche sur
ahora vive
en la casa
sin mirar
sale por detrás
a comprar
como las demás
son historias
de una calle
de teatrullia
sin de bares
la casa azul
la casa azul
la chile en pie
mirando atrás
y un gran portal
con poca luz
a nadie
ya le invita a entrar
no queda nadie
en la ciudad
por cuando
per su habitación
no hay nadie más
que quiera entrar
hay otra noche
no se arruinca
en su seca piel
no se acuerda
ya ni de quién fue
el amor
fue su profesión
y el honor
fue su maldición
son historias
de una calle
que se cuentan
y se saben
la casa azul
la casa azul
la sigue en pie
mirando atrás
y un gran portal
con poca luz
a nadie
ya le invita a entrar
no queda nadie
en la ciudad
por cuando
per su habitación
no hay nadie más
que quiera entrar
una cançó
que ens arriba
des del sisè
llarga durada
dels d'un candú
anomenat
supernova
a l'any 1991
ens van obsequiar
amb aquesta
la casa azul
la primera cançó
amb la que repassem
aquest dimarts
aquest any 1991
en el que estem centrats
aquest ritme segur que us sona
són dels tarragonins
mittels
i a l'any també
1991
ens portaven aquesta cançó
Nena, nena
Nena, nena, nena
si estàs cansada de beure
vine, vine, vine
mantengues por
no et pare res
només al museu
istoire
nena, nena
si estàs cansada de beure
vine, vine, vine
No sé què és bo, no et pares res, només et m'ho seguiré.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!