Si vols veure la vida amb esperança, escolta Porta a l'Esperança.
Tots els diumenges, a dos quarts de deu del matí, a Tarragona Ràdio.
Un programa de l'Església Protestant de Tarragona.
Porta a l'Esperança.
Obre la teva porta a l'Esperança.
Fins demà!
Los árboles llorarán, llorarían al mirar a este mundo que rechaza la verdad.
Yo quiero subir a las montañas y gritar en voz alta.
Que tú vives, que tú amas, que tu amor nunca se acaba.
Si las piedras hablaran, hablarían de Jesús.
Si las flores cantaran, cantarían de su luz.
Si los árboles llorarán, llorarían al mirar a este mundo.
Bon dia a tots els oients que ens esteu escoltant aquest matí.
Benvinguts a Porta a l'Esperança.
El programa, l'únic programa de ràdio de la ciutat que té per objectiu fer arribar a tothom la paraula de Déu, que és la Bíblia.
I com ja sabeu, aquest és un programa dirigit per l'Església Protestant de Tarragona, situada al carrer Monestir de Poblen, número 7.
Ens trobem als estudis de Tarragona Ràdio, el Samuel Garcia, bon dia.
Hola, bon dia, Albert.
L'Alexia Bernet, bon dia.
Bon dia.
Els escoltrons treim a la Sílvia i jo, l'Albert Marcos, que us parla.
I volem aprofitar aquest programa per comentar algunes de les pel·lícules que han estat recentment en cartellera, com per exemple Destino Oculto o també la pel·lícula La travessia del viajero de l'Alba, de la saga de las crónicas de Narnia, que acaba de sortir en DVD.
Però com sempre fem, abans d'intensar-nos, de ple a anar a comentar aquests temes, anem a sentir aquesta cançó.
No es casualidad que yo te ame, cuando veo todo lo que has hecho, no solo en tu creación, sino en mi corazón, que sin saber por qué, ya no es de piedra.
No es casualidad que yo te ame, porque de tu voz emana vida, capaz de transformar un pobre corazón, en una vida llena de alegría.
Tu voz creó la luz que aún hoy podemos contemplar, tu voz creó las nubes bajo el cielo y sobre el mar.
Oh, habla otra vez, voz de Jehová, repite en mí el milagro y que te pueda escuchar.
Desata el poderío de tu voz una vez más, rugido de león de la tribu de Judá.
Eres invencible en la batalla.
Eres como el sol de la mañana, tan fuerte y tan real, que no tienes igual.
Y tiembla el enemigo a tu mirada.
Y eres a la vez tan fiel y tierno, que una niña puede acariciarte.
Que aparte de luchar, también sabes jugar, como un cachorro puro e inocente.
Te amo porque cuando estás conmigo soy feliz.
Y no es casualidad que quiera estar cerca de ti.
Oh, habla otra vez, que te pueda oír.
Repite en mí el milagro y que te pueda escuchar.
Desata el poderío de tu voz una vez más, rugido de león de la tribu de Judá.
Us recordem que esteu escoltant el programa Porta l'Esperança, a la 96.7 de l'AFM, Tarragona Ràdio.
Com comentàvem amb el començament del programa, avui volíem comentar un parell de pel·lícules des de la perspectiva cristiana.
Una d'elles has comentat que era Destino Oculto.
Ens pots fer cinc cèntims de què va per situar, no?
Doncs és una pel·lícula que es va estrenar el 4 de març, no res, fa un parell de mesos.
Es diu precisament Destino Oculto, tot i que el títol original, en anglès, és l'oficina d'ajustaments.
I la veritat és que entens molt més amb aquest títol de què va la pel·lícula.
Ara ho explicaré i s'entendrà molt millor, no?
També és una pel·li que ara estàvem comentant amb micro tancat, ha passat una mica desapercebuda.
Però crec que val molt la pena i animaria molt els oients si tenen l'oportunitat de veure-la, de poder gaudir d'aquesta pel·lícula, no?
És una pel·lícula escrita i dirigida per George Nolfi, que és el mateix guionista que Ocean's Twelve,
o el co-guionista del Caso de Burn, entre d'altres pel·lícules que ens sonaran, no?
I està basada també en un relat curt del novel·lista nord-americà, Philip Dick, que ha escrit també moltes novel·les.
I hi ha moltes pel·lis també que s'han basat en novel·les d'aquest home, no?
La pel·lícula ens presenta David Norris, que està protagonitzat pel Matt Damon, que, bueno, el coneixem.
És un jove congressista que aspira a ser senador per Nova York,
però que a causa d'una comprometedora foto que apareix en un diari no aconsegueix guanyar les eleccions o les votacions, no?
El dia de la seva derrota electoral coneix una dona que és ballarina i de què s'enamora.
El problema és que hi ha uns misteriosos individus grisos que mouen els fils de la seva vida, de la seva història,
perquè ja no es tornin a trobar aquella ballarina i el Matt Damon, que és el protagonista, com dic, no?
Aquests homes grisos són uns agents que pertanyen a una organització que es diu l'Organització Oficina d'Ajustaments.
Per això deia que en la versió original, en anglès, s'entén millor, no?, de què va la pel·lícula.
I aquests homes, per tant, aquests agents es dediquen a ajustar les vides de les persones
que s'han sortit del pla mestre que té el director.
El director és una persona que no surt a la pel·lícula, però que tota l'estona s'està anomenant.
El director ens ha dit que el teu destí és aquest i, per tant, aquests agents es dediquen a que tu no et surtis
del pla previst pel director i que s'ha de complir la teva vida, no?
Aquests agents venen a ser com àngels, perquè hi ha una de les converses amb el Matt Damon
en què un d'ells li comenta, sí, la gent ens diu àngels, altres ens diu éssers espirituals, etcètera, etcètera, no?
Que controlen els passos de la vida de la gent, com dic, perquè es pugui complir el pla del director
per a la vida de cada persona.
Clar, el David Norris no està d'acord, quan sap quin és el seu destí, no està d'acord amb el que li han marcat, no?
I ell farà tots els intents perquè la seva vida o el seu destí canviï, farà tot el possible.
I, clar, la pel·lícula en aquest sentit ens planteja una pregunta molt clara, i és si els éssers humans
gaudim del lliure albir, que és el llibre albedrío en castellà, o si realment les nostres vides estan predeterminades.
També planteja una altra pregunta, com si hi ha una realitat paral·lela que no veiem, no percebem amb els nostres sentits,
a banda de la realitat que sí que podem tocar, que sí que podem sentir que és aquesta, no?
I la veritat és que és molt interessant.
I des del punt de vista cristià, perquè tu comentaves, Albert, al principi,
quina seria una mica la perspectiva cristiana, no?, quan veiem pel·lícules d'aquesta mena,
seria que al Gènesi trobem com Déu ens ha creat a la seva imatge.
I això significa que ens ha dotat d'intel·ligència, que ens ha dotat de creativitat,
i, per tant, de la capacitat de decidir.
I en aquest sentit podem dir que els éssers humans tenim lliure albirs,
podem decidir davant de les coses, no?
Ara bé, també és evident, i ningú pot negar que la Bíblia diu que
totes les nostres decisions comporten unes conseqüències.
I per què hi ha unes conseqüències?
Perquè també a Gènesis 3 la Bíblia diu que el problema radica
en que aquesta imatge de Déu, en l'home, ha quedat distorsionada
per la desobediència amb conseqüències tràgiques.
Per tant, podem afirmar que no és Déu qui estigui jugant amb l'ésser humà,
perquè la pel·lícula sembla que digui això, no?,
que el director és qui juga amb la vida de les persones i fa el que vol.
i és tot el contrari, no?
L'home és qui juga amb si mateix.
Va ser l'home i no Déu qui va decidir el seu tràgic destí,
és a dir, l'amor física i l'amor espiritual, no?,
que també és una cosa que no podem negar, tots morim, no?, al final.
I és aquesta conseqüència que estem pagant.
Per tant, Déu podia haver dit, doncs mira, aquí us quedeu, no?
Però no va voler fer això, sinó que diu la Bíblia que ens va estimar tant,
va estimar tant l'home que va traçar un pla de rescat
per donar sentida a les nostres vides i ho va fer per amor.
I hi ha una escena de la pel·lícula que m'agrada molt perquè,
bé, els àngels o els agents aquests que són homes grisos
no poden reconduir la vida del Matt Damon, no?
I llavors, bé, ve l'estrella, que ve un altre agent
que és conegut precisament com el martell,
perquè es veu que va directament amb la persona
i que dona cops tan ràpids i brutals que aconsegueix el que es proposa, no?
I hi ha una frase que diu aquest home, que el diuen al martell,
que li comenta al Matt Damon,
mira, el director té un pla que nosaltres només podem veure una part.
I és així, no?
Evidentment, nosaltres no podem conèixer
què serà de la nostra vida demà
o què serà de la nostra vida durant aquesta...
mentre visquem aquí, no?
Però Déu sí que ho sap.
Per tant, el millor que podem fer,
i ens diu la Bíblia també,
amb el nostre lliure albir,
és acceptar el pla de Déu per les nostres vides
sabent que Ell ens beneirà, protegirà,
utilitzant els seus àngels, com dius el Salm 34, 6,
i no per fastiguejar-nos, com ho diu a la pel·li,
perquè a la pel·li els agents està per fer-nos la vida impossible, no?
Però la Bíblia ens diu el contrari, no, no.
Els àngels existeixen per tal de beneir,
per tal de protegir,
per tal d'ajudar-nos al llarg de la nostra vida,
per conduir-nos sants i estalvis al llarg de la vida present,
en la realitat que nosaltres palpem,
fins que arribem a la realitat futura,
que és allò que no podem percebre ara,
però que viurem i que és real, no?,
quan podrem veure cara a cara a Déu
i viure amb ell per tota l'eternitat.
I abans de comentar la següent pel·lícula,
sentirem un fragment de la de Destino Oculto.
Està empadronada en Nueva York?
Tengo pinta de ser de aquí.
David.
Tengo que irme.
Lo siento.
¿Quién era?
No lo sé.
Te he hecho una carrera.
¿Pretendes ganarme con esos zapatos?
¿Qué es esto?
Nosotros garantizamos que todo suceda según el plan previsto.
Controlamos el mundo entero.
No puedes huir de tu destino, David.
Acabas de ver los entresijos de algo que ni deberías saber que existe.
Este es tu plan.
Y vamos a hacer que se cumpla.
Esta mañana has conocido a una mujer en el autobús.
Me estaba mirando las piernas.
El vestido me ha dejado indefenso.
¿Y eso qué tiene que ver?
Tu trayectoria en este mundo ya estaba encauzada.
Se suponía que no volverías a verla.
Si la quieres de verdad, olvída-la.
Bé, doncs, también nos agradaría poder comentar la película
La travesía del viajero del alba, de la saga de las crónicas de Narnia.
Y nos agradaría también que el Samuel nos pudiese explicar
esta producción.
Pero abans también podríamos escoltar un troncet de esta película.
Lucy, ¿no te suena este barco?
Tiene un aire muy narniano, ¿no?
¿Qué hacéis?
Es un encuadro.
¡No, justas, no!
¡Tengo!
He aquí nuestros náufragos, el rey y la reina de Narnia.
¡Ripichir!
Majestades.
¿Se puede saber dónde estoy?
En el viajero del alba.
¿He dicho algo malo?
Basada en la épica obra maestra de C.S. Lewis.
Hazla.
Habéis llegado lejos, pero vuestra aventura comienza ahora.
¡Mirad!
Viajeros de Narnia, soy vuestra guía.
Eres preciosa.
Si es una distracción para ti, cambiaré de apariencia.
¡No!
He ahí el origen de vuestros males.
Una bruja.
Algo mucho más poderoso que una bruja puede robar la luz de este mundo.
¿Cómo lo detenemos?
La espada que lleva debes dejarla en la mesa de Aslan.
Solo entonces se liberará el auténtico poder.
Sereis puestos a prueba.
Edmund, sígueme.
Ven a casa.
Puedo hacerte mi rey.
Y mucho más.
Mi rey.
¡No!
Edmund, va por nuestro destino.
El destino de Narnia deprenderemos...
Precisament estem sentint aquest fragment del tercer lliurament cinematogràfic
de les cróniques de Narnia que es titula La travessia del viajero de l'alba
i que va escriure C.S. Lewis, un escriptor irlandès molt famós i molt prolífic.
La novel·la tracta sobre les aventures de Lucy i Edmund,
que són els germans que tornen al món de Narnia,
però aquesta vegada aniran amb el seu cosí Eustace.
I a Narnia es trobaran amb l'antic príncep que ja és el rei Caspian.
Junts van a la recerca de set desapareguts senyors
o lords de Narnia, tal i com li van prometre a Aslan,
que és el rei, el lleu que surt.
Aquest és un viatge que els portarà a creuar els mars
a bord de l'embarcació El viatger de l'alba,
per això es diu la pel·lícula La travessia del viajero de l'alba.
I enmig d'aquest viatge s'enfronten a molts perills
i sobretot amb grans temptacions,
perquè quan viatgen d'una illa a una altra
i esperen resoldre el misteri dels set senyors desapareguts,
cada personatge s'enfronta finalment a un moment de temptació,
personalment, vers una temptació.
Per exemple, Eustace, que és el cosí de la Lúcia i l'Edmund,
és atret per les riqueses
i finalment acaba sent dominat per la coobdícia.
Lucy també surt que té gel·locia de la seva germana Susan
i és posseïda per l'enveja, perquè vol ser com ella.
Edmund constantment desitja tenir una posició de poder
per enveja a Caspian i és dominat per l'orgull.
Jo diria que són alguns dels exemples
que podem veure al llarg de la novel·la i de la pel·lícula,
però jo diria que tots una mica ens podem trobar
identificats amb aquestes temptacions.
varia segons les persones,
però tots d'alguna manera som temptats.
La temptació pot venir als nostres dies
a través de la publicitat, per exemple,
a través de l'economia, la política
i fins i tot per la mateixa religió.
És quelcom que infecta la nostra cultura
i que embruta directament el nostre cor.
I jo recordava també des de la perspectiva cristiana
que això no ens ha d'estranyar,
perquè la Bíblia ja ens comenta també al Gènesi
com el desig de fer allò
que en principi Déu li va dir a Eva i Adam
que no fessin, com és menjar d'un fruit,
va acabant, el primer home i la primera dona
van acabar sucumbint a la temptació
del mateix Satanàs, del mateix diable.
Per tant, en aquest passatge veiem
que la temptació és un procés
que comença pels sentits,
el desig i l'atracció que és tan forta
que en lloc de tenir domini propi,
acabem caient i sucumbint,
com passa amb la pel·lícula.
Un dels exemples que comentava abans
era el de Lucy.
Es fixa en una noia que és infermera
sobre la pel·lícula,
és molt atractiva,
és una noia que s'enamora
i flirteix amb un soldat,
amb un soldat que és molt atractiu
i sense adonar-se'n,
la Lucy vol ser com ella,
vol semblar-se amb ella
i de tal manera que acaba imitant-la.
I avui també podríem dir
que hi ha moltes persones,
jo reflexionava,
hi ha moltes persones
que també volen imitar d'altres,
volen ser o tenir
el que altres persones ja posseixen.
Moltes vegades també actuem així
de forma inconscient,
no és que sempre siguem conscients
del que fem.
La publicitat ho sap molt bé,
tant que utilitza el desig
per generar una necessitat falsa
i que ens empeny moltes vegades
a aconseguir allò que no tenim,
que moltes vegades no necessitem,
però que no podem quedar-nos enrere,
moltes vegades o socialment parlant
o perquè la resta del nostre voltant ja té
i nosaltres també volem copsar
i acabem caient.
I la publicitat ho sap.
I per això els anuncis que tenim
estan molt ben pensats.
I precisament aquí a Catalunya
i a Espanya en general
tenim molt bons publicistes,
que donen amb aquest desig
perquè tothom acabem
comprant o fent
allò que s'han proposat a l'anunci.
Tot això també ens diu la Bíblia
que és fruit de la nostra insatisfacció,
que volem omplir amb moltes coses,
però que no aconseguim copsar.
Sempre ens falta alguna cosa.
A vegades aconseguim
el que ens havíem proposat,
però ja ens dura molt poc temps
i sempre volem aconseguir alguna cosa més.
No som feliços
amb el que ja som o tenim.
Sempre intentem
aconseguir alguna cosa més.
Vivim una lluita
en el nostre interior.
Fem allò
que no hem de fer
i allò que hauríem de fer
no ho fem.
Això va ser l'experiència
del mateix apòstol Pau.
Era una lluita interna
que tots podem experimentar.
I la pregunta
que ens fa reflexionar
la pel·lícula
aquesta de la travessia,
de les cròniques,
és si realment
podem superar
el poder de temptació.
Els personatges no poden.
Nosaltres podem,
com a éssers humans,
resistir la temptació
que ens presenta diàriament?
Veiem la pel·lícula
que després de se convia
la temptació de la Cubdícia
i apropiar-se de les joies,
l'Eustàs,
que és el cosí de la Lucy
i de l'Edmund,
es converteix en un drac,
al final.
I,
sent un drac,
intenta treure's
les escates de la pell.
I se n'adona
que per molt que intenta
treure les escates,
continua sota
tenint més escates.
O sigui,
no pot lliurar-se'n
de la pell aquella
en què s'ha convertit.
Però,
la figura divina
del Jeho Aslan
és l'únic
que pot aconseguir
que realment
torni a ser
el que era.
I és així
com canvia
l'actitud
i el comportament
del cosí.
És l'Aslan
qui pot aconseguir-ho.
I és el que veiem
reflectit a la pel·lícula.
I és que la Bíblia
ens diu
que la victòria
està en Jesucrist,
que és el Jeho d'ajuda,
que és el Jeho Aslan
que vol,
el C.C. Lewis,
fer el paral·lelisme
amb Jesucrist
a la novel·la.
Jesucrist
s'ofereix
en sacrifici
pels nostres pecats
d'una vegada
i per sempre
com fa Aslan
en la primera pel·lícula
del lleó,
la bruixa
i l'armari.
Així que també
és una pel·lícula
que,
com deieu abans,
ha sortit en DVD
però que val molt la pena
no només perquè pots
passar una bona estona
sinó també
perquè realment
pots treure
moltes coses
importants
i que trobem
a la Bíblia.
a la Bíblia.
a la Bíblia.
A la Bíblia.
A la Bíblia.

A la Bíblia.
A la Bíblia.
A la Bíblia.
A la Bíblia.
A la Bíblia.
A la Bíblia.
A la Bíblia.
A la Bíblia.
Tan gran es ver, canto tan sol, yo canto la cançó.
Tan gran es ver, al meu Señor.
I quan per sempre seré la presència del meu Senyor que tant em va estimar.
Fins aquí el programa d'avui. Moltes gràcies per haver-nos acompanyat aquest matí.
Esperem que aquest programa i les cançons hagin estat del vostre interès.
I si vols contactar amb el programa de Porta l'Esperança per cap qüestió pots deixar el teu missatge gravat al contestador de Porta l'Esperança al telèfon 977-24-2408.
També ens pots fer arribar la teva opinió mitjançant un correu electrònic a l'adreça de Porta l'Esperança que és iglesia.iglesiadetarragona.com
I si vols fer-nos una visita tens dues opcions. La primera és la visita virtual. Tens a la teva disposició la pàgina web de l'Església www.iglesiadetarragona.com
I la segona opció és visitar personalment. Pots visitar-nos a l'Església Protestant de Tarragona situada al carrer Monestir de Poblen número 7.
L'horari de culte és els diumenges a dues quarts de dotze del matí i estàs convidat.
I res més per avui. Si Déu vol, ens tornarem a veure el proper diumenge, als estudis de Tarragona Ràdio, a Porta l'Esperança,
un programa de ràdio que té per objectiu fer arribar tothom la paraula de Déu, que és la Bíblia.
Que Déu us beneixi.
Aún no puedo asimilar lo que me ha sucedido, el milagro más glorioso que yo he vivido.
Que después de malgastar lo que no era mío, no he tenido que pagar.
Reignioné a aquel que me perdonó la vida.
Humillé al que curó toda mi herida, y en mi oíd acoseché lo que merecía.
Y desvanecido en mi dolor, en algún momento él me encontró.
Y he despertado en el redil, no sé cómo, entre algodones y cuidados del pastor.
Y antes de poder hablar de mi pasado, me atraviesan sus palabras y su voz.
Que él se alegra tanto de que haya vuelto a casa.
Que no piense, que descanse, que no pasa nada.
Ni dormido en su regazo, no he sabido.
Tengo vida, tengo dueño y soy querido.