25 anys de ràdio.
Bona tarda i benvinguts a aquest programa que es diu així, 25 anys de ràdio.
Un programa que es va encetar allà el primer mes d'aquest any, el gener,
i que el mes de juny, concretament el dia 10, veurà finalitzar ja el seu caminar per les zones.
I això no vol dir que acabéssim el nostre aniversari, no, no,
perquè l'any 2011 per nosaltres serà l'aniversari de Tarragona Ràdio.
Però bé l'estiu, ja comencem a sentir les calors i clar, hem d'anar per qüestions noves.
Ja t'ho explicarem.
Però ara el que tenim entre mans són aquests 25 anys de ràdio
que aquesta setmana estem d'enhorabona, hem recuperat el divendres.
Tristos per una banda, perquè deixem de sentir els amics del Factoria 2.0,
però contents perquè tenim tota la setmana per nosaltres.
Això sí, de 6 a 7 de la tarda.
Aquesta setmana que està dividida dos dies al mes de maig i tres dies pel mes de juny,
que ja el tenim aquí, eh?
I què és el que us hem preparat tant el dia d'avui? Doncs vinga.
D'aquí uns instants escoltarem un reportatge que l'any 2004,
la nostra companya Anna Plaza va dedicar l'exposició a Tapuerca i l'Evolució Humana,
que es podia veure en aquell any al tinglado número 1 del Moll de Casta.
I per l'altra banda, hem convidat un excompany com és el Joan Borràs.
Ell, durant molt de temps, des dels inicis, va formar part de la família del Toc de Castell
i avui volem recuperar-lo i volem parlar amb ell que ens recordi aquell moment.
La música d'any 1991, que continua de la mà de Joan Maria Bertran aquesta setmana,
amb 25 anys de música, i tot això ho encetem en un flix-flash,
recordant-te que et trobes a Tarragona Ràdio, al 96.7 FM, a tarragonaradio.cat i per la TDT.
I mira, estem una miqueta nostàlgics.
Ens anem amb els four tops des de la mota a un...
...i can help myself.
I love you and nobody else
In and of my life
Come and you go
Leaving just your picture behind
And I kissed it a thousand times
And I kissed it a thousand times
When you snap your finger
Or wink your eye
I come right into you
I turn to your reference screen
And there's nothing that I can do
I can't help myself
No, I can't help myself
Oh, is it sugar pie, honey?
But sugar pie
I'm weakler than a man should be
I can't help myself
I can't help myself
I'm a fool in love to see
I wanna tell you when I love you
Tell you that we're fool
And I try
But every time I see your face
I get all choked up in the sun
When I call your name
Girl, it starts to flame
Burning in my heart
Telling it all I want
No matter how I try
My love I cannot hide
Oh, sugar pie, honey
But sugar pie
Doncs és que us deia
Escoltarem ara el reportatge
que va fer la nostra companya Anna Plaza
dedicat a l'exposició de Tapuerca
a l'evolució humana
que l'any 2004 arribava a la nostra ciutat
Es podia veure el tinglado número 1
del moll de costa
Aquest era el seu reportatge
Somos un producto de la evolución
en las mismas cuentas
Y esto es lo que se cuenta aquí
Les grans preguntes de la humanitat
Qui som i d'on venim
són el punt de partida
de l'exposició a Tapuerca i l'evolució humana
que es pot visitar el tinglado 1
del moll de costa fins al 5 de setembre
Fa una trentena d'anys
un equip d'arqueòlegs
van prendre l'aventura
d'excavar la serra de Tapuerca
a Burgos
Les obres d'una línia ferroviària
hi havien posat al descobert
part d'un gran jaciment
Ara, aquest equip
codirigit pels professors
Juan Luis Arsuaga i Eudald Carbonell
té un reconeixement mundial
gràcies a les troballes que s'hi han fet
L'exposició a Tapuerca i l'evolució humana
ofereix un recorregut
pels principals descobriments
que s'han fet a la serra burgalesa
durant aquests 30 anys
fòssils únics
reconstruccions i imatges
que ens apropen
als nostres abans passats més antics
Tarragona Ràdio
hem visitat aquesta mostra
acompanyats del director
de les excavacions
en Juan Luis Arsuaga
ens acompanyen?
s'el ariette
i fi
de Baby
llor Jel Rick
de l' simplesmente
llor Jel Rick
d'an 360
Ésод
hem派
ens acompanyol
un antes de Atapuerca en África, la evolución del mar en África
y un después de Atapuerca
referido a los neandertales
y al arte prehistórico
pero el núcleo de la exposición son los yacimientos
de Atapuerca
la historia de los descubrimientos
y lo que se ha descubierto
y una reconstrucción de cómo eran aquellos humanos
de hace cientos de miles de años
cómo vivían y lo que les pasó
les pasaron cosas muy impresionantes a aquellos humanos
A mí nos gustaría que
compartieran nuestras emociones
las que sentimos los investigadores
y en esta misma sala, por ejemplo, se proyectarán
imágenes de los momentos de los descubrimientos
que son momentos irrepetibles
Entrem al tingladú del moll de Costa
acompanyats del professor Juan Luis Arzuaga
La llum és tènua
Sentim de fons
un esremor d'aigua i d'ocells
que ens transporten a un altre temps
i a un altre espai
és com si entréssim en una gruta
Arribem a un espai
que aboca la cima de los huesos
Bueno, la cima de los huesos es un lugar
muy especial
Este es el mayor yacimiento de fósiles humanos del mundo
La cima de los huesos
y tiene 400.000 años
Y bueno, la cima de los huesos es un lugar muy pequeño
Para empezar es una cima
se baja por una escala
una escala como esa
de estoriólogo
y luego se ha llegado a un espacio
que aquí se ha reproducido un poco como es
un espacio muy pequeño
claustrofóbico
Esta es la última excavación romántica
o heroica de Europa
Aquí en la cima de los huesos
han producido hallazgos increíbles
Ya digo que es el mayor crecimiento de fósiles humanos del mundo
Eso nos convierte a nosotros en los científicos
que han descubierto más fósiles humanos del mundo
El professor Suaga
ens explica que las restes fósiles de la cima de los huesos
ens diuen moltes coses
de los costums dels nostres avantpassats
de fa 400.000 años
Ells van ser els primers
a fer ritos funeraris
El origen de este nacimiento es su génesis
es diferente de la de la gran orina
La gran orina se produce un acto de canibalismo
y aquí lo que hay es una acumulación de calabres
Una acumulación de calabres deliberada
y producida por otros humanos
Entonces nosotros pensamos que es una acumulación
que tiene un carácter ritual
y eso convertiría a la cima y a la sierra
en el santuario más antiguo de la humanidad
Y el único objeto que se ha encontrado
es este hacha de mano
a la que hemos puesto el nombre
así sugerente de Excalibur
Este es nuestro Excalibur
y pensamos que es un objeto ritual
este hacha de mano
Que bonito tiene un color rojo muy peculiar
Després de l'estrató a l'espai s'eixample
davant nostre hi ha imatges i fòssils
extret dels altres grans jaciments de Tapuerca
La Grandolina y la Galería
Aquí se habla de yacimientos de la trinchera de Ferrocarril
En la trinchera de Ferrocarril hay un yacimiento que se llama
hay varios, que yo estoy resumiendo
Ahí uno se llama La Grandolina
y otro que se llama La Galería
Aquí están puestos uno al lado del otro
Aquí la Galería y ahí la Grandolina
La Galería esencialmente es una trampa natural
Es una cueva que tenía una salida así encima a la ladera
En torca y bueno, pues por aquí se caían los animales
y los se morían, se mataban
y los humanos los aprovechaban
Ahí mostramos un poco el tipo de instrumentos
que se han encontrado
pero recuerdo que esta gente de La Galería
es la misma gente de la sema de los huesos
de donde acabamos de ver
Si anem aprofundint a La Grandolina
arribem al nivell 6
En aquest nivell només s'hi han fet prospeccions
Encara falta molt per poder-los cavar del tot
Allí però l'any 94 s'hi van trobar uns fòssils molt especials
que van permetre definir una nova espècie
l'Homo antecesor
l'humínit més vell trobat mai a Europa
L'Homo antecesor és una espècie nueva
que se ha encontrado en este yacimiento
que se llama La Grandolina
que tiene 800.000 años
esta espècie
La especie se ha encontrado en este nivel 6
Los fósils están en este nivel 6
pero nosotros la estamos excavando aquí arriba
y algún día se excavará en extensión
Cuando los encontramos
se pensaba que no había seres humanos
en Europa en esa época
se creía que la llegada del hombre a Europa
se había producido hace medio millón de años
estos fósiles tienen 800.000 años
o sea, de momento ya se puede demostrar
que la presencia humana es mucho más antigua
en la Sierra de la Tapuerca
y es una especie que ocupa un lugar importante
de la evolución humana
porque son anteriores a que se separasen
las rames de los neandertales
y de nuestra especie
es una especie también situada en un lugar crucial
de la evolución humana
El jaciment de la Gran Dolina
amaga més altres secrets
Los fósiles de la Gran Dolina
están ahí en ese lugar
porque se los comieron unos caníbales
Esta es la escena de canibalismo
que dio lugar a estos seis individuos
fueron consumidos por lo menos
y bueno pues tienen marcas de corte
que indican que han sido comidos
El professor Arsuaga
ens explica que la serra de Tapuerca
un indret de confluència
de camins
i de diversos sistemes hídrics
és un autèntic registre
de l'evolució de l'espècie humana
al llarg dels darrers 800.000 anys
un espai únic arreu del món
Se excava en seis yacimientos
en la actualidad en realidad
pero en las primeras cuentas
en el conjunto de los yacimientos
se abarca un periodo de tiempo
que va desde un poco más de un millón de años
bueno un poco más
un millón y cuarto de años
hasta la actualidad
porque la Sierra de Tapuerca
entre otras es un
no se ha dicho pero es conocido
que es patrimonio a la humanidad
y es un lugar histórico
es el lugar histórico por extenencia
donde tenemos
como excepcional
aparte de los fósiles
de los restos que se han encontrado
una continuidad en la presencia humana
desde la llegada de los humanos a Europa
hace más de un millón de años
hasta el momento presente
L'exemple de la Gran Dolina
ens demostra que tot i l'ampli equip
que hi treballa
la riquesa dels jaciments de Tapuerca
és tan gran
que caldran diferents generacions d'arqueòlegs
per poder-ho excavar en la seva totalitat
Nosotros solemos decir
muchas veces
un poco en serio
que este de Tapuerca
es el auténtico proyecto de Estado
del Estado español
porque aquí estamos trabajando
investigadores
de prácticamente
de todas las comunidades sin duda
y de una red de universidades
y de centros de investigación del Consejo
en torno a estos tres núcleos originales
Hay muchas cosas que no se mencionan
la Tapuerca es inmensa
hay muchos yacimientos
que están catalogados solo
o prospectados solo
y que excavarán nuestros descendientes
nuestros continuadores
algunos de ellos interesantísimos
por cierto
No ens hem mogut de lloc
Encara som
junt amb el professor Arsuaga
a la sala de la Gran Dolina

como el que hemos visto a la entrada
Aquí tenemos un cráneo de Homo ergaster
Estos son, digamos, los que entraron a Europa
los casi los primeros
pero que tiene 1.600.000 años
Aquí está su reconstrucción
Entonces se puede ver toda la evolución
que ha tenido lugar en 900.000 años
A més de fóscils de gran valor
l'exposición de Tapuerca
nos apropa a un seguido de reconstrucciones
que nos permiten hacer una idea
de cómo eran los nuestros avampasados
Así que todas las reconstrucciones
por ejemplo
han sido encargadas y realizadas
por eso
para esta exposición
Y lo mismo se refiere a las esculturas
por ejemplo
que son esculturas hechas con el máximo rigor
por los artistas científicos
que trabajan en el campo de la paleontología
hoy en día más importantes
Continuem avançant
per l'exposición sobre Tapuerca
Davant nostre
una gran pelvis
la de l'Elvis
Entre los fósiles que aparecen
se encuentra esta cadera
Es la única pelvis
que existe para toda la evolución humana
completa
y la llamamos Elvis
y esta es un individuo de mi estatura
más o menos
Esta pelvis podría ser mía
y se puede ver
que eran mucho más fuertes
Elvis con mi estatura
pesaría cerca de 100 kilos
El professor Arsfaga
ens explica que
aquesta part de l'exposición
recull restes fòssils
de gran valor
com el crani
número 5
Estas
son las células de la población europea
y aquí tenemos
este que así
nosotros coloquialmente
llamamos
el que nos conseguimos
que nos ha quedado
reconstruido
Este individuo
es un
este es un fósil
contemporáneo
es el siguiente fósil
más completo
hay una cabeza de mandíbula
está roto
es un poco también
para que se aprecie
la importancia del cráneo 5
que es el más completo del mundo
Este es el cerebro
del cráneo 5
porque la forma del cerebro
se conserva
dentro del cráneo
el interior del cráneo
reproduce
la morfología
y el relieve
y bueno pues aquí
se puede ver
que tiene un volumen cranial
pequeño
comparado con el nuestro
grande
comparado con un chimpanzo
Mirem el sostre
Sobre els nostres caps
veiem mamuts
de color ocre
pintats
amb traços simples
és una reproducció
de les pintures
rupestres
de les coves
d'Altamira
Esta es una
de las joyas
de esta exposición
porque es una
réplica
de una parte
del techo
de Altamira
esa que aparece ahí
solamente
en répliques
del techo de Altamira
solamente hay
una en el
Museo de Altamira
y esta
No se ha reproducido
la textura
de la roca
utilizando materiales
minerales
para que
observe o reproduzca
la porosidad
y el relieve
y luego se ha seguido
la técnica
que utilizó
el artista
de grabar primero
luego pintar por encima
y de hecho
en este proceso
han aparecido
grabados
no se conocían
Les pintures
de la cobra
d'Altamira
son obra
de los homo sapiens
aquesta espécie
domínics
que es la nostra
va arribar
a coincidir
en el temps
amb un antre
que es va extingir
els neandertals
però com era
aquesta convivència?
El arte
el arte lo trae
una especie
nueva
es el homo sapiens
somos nosotros
y hay una historia
espectacular
que es la del encuentro
de los neandertales
los antiguos habitantes
de Europa
con nuestros antepasados
los cromañones
y eso conduce
a la extensión
de los neandertales
y bueno
pues ese conflicto
o esa competencia
tendría muchas vicisitudes
y escenarios
y alternativas muy diversas
pero en algún caso
queremos todos pensar
que el encuentro
entre las dos especies
pues no sería violento
Estem arribant
al final
del nostre recorregut
per l'exposició
sobre Tapuerca
El professor Arsuaga
ens ensenya
un seguit d'eines
i petites obres
d'art
del paleolític
La majoria
són reproduccions
que ens permeten
veure
com eren realment
aquestes peces
quan van ser elaborades
I aquí
lo que hemos querido hacer
és una reproduccion
de una serie
de piezas
que existen
però
con el aspecto
original
que tendrían
es decir
utilizando
los mismos soportes
el mismo tipo
de hueso
costilla
o lo que sea
en cada caso
se ha reproducido
y se ha coloreado
para que
el que lo vea
se pueda
hacer una idea
de cómo lo veían ellos
Este es el tipo
de objetos
que ellos
de arte mueble
a veces son utensilios
como son
los salpones
otras veces
son
objetos
utilizados
para producir
ruido
música
y decorados

el tiempo real
los
los
los
aquí se hace
una historia
de los descubrimientos
Ens acomiadem del professor Juan Luis Arsuaga.
Ha estat una sort poder visitar l'exposició de Tapuerca amb ell.
Ens ha ajudat a entendre una mica més d'aquesta genial mostra
que es pot veure fins al 5 de setembre al tingle d'un número 1 del moll de costa.
L'entrada és gratuïta.
Està obert de dimarts a dissabte, de 10 a 1 del matí i de 5 a 8 de la tarda.
Els diumenges obren d'11 a 2.
Però, bàsicament, proporcionar el que la visite,
aquest seria l'objectiu final, una experiència,
que es lleve d'aquí algun sentiment, una vivència,
que senta alguna cosa quan veia això.
Màriquita, hierro, hágame un zancorcho,
ábrame la puerta, que tengo silorio.
Arranca colchón, no sea revoltoso,
y acerre el timbeque, cómase un bizcocho.
Nahi dut naizena, nahi dut sarena,
nahi dut desiñor, zafaltzeko baimena,
nahi dut arrilla, nahi dut mirrilla,
irrizko harri, nahi dut eusxalerrilla.
Un caldo txidoz, boga amari,
bora no una vegada, zarka gara guliz,
partezar d'esta contota llogaran un carretó,
amb una sumera loca, potorta i collo d'un pocó.
Naizena, nahi dut sarena,
nahi dut desiñor, zafaltzeko baimena,
nahi dut arrilla, nahi dut irria,
irrizko harri, nahi dut euskalerria.
Naidu naissena, naidu serena.
Perquè el Joan, quantes vegades hauràs arribat a sentir aquesta sintonia del toc de castell?
No només a les places castelleres, que aquest és un altre, sinó en el programa del toc de castell.
Doncs no me'n recordo, pels nombres soc un desastre, em diuen no, si te'n recordes de totes les actuacions.
Dic sí, les actuacions sí, els dies no.
Els dies és molt complicat, no?
I per tant, centenars, però no t'ho sé dir el número.
Perquè tu, Joan, vas començar amb nosaltres, amb el toc de castell, si no sé si corregeixen, perquè jo també vaig una miqueta desmemoriada.
El número 0 era toc de castell, per tant, toc de castell.
I ja estaves tu. I a més a més, estàvem a la carrera Nau, allà on es va fer la pinya del toc de castell, almenys radiofònicament parlant, amb el Joan Fortuny, Lluís Marçal i jo.
I tu. Però primer ells dos, i al cap d'alguns programes, que llavors portava la producció, vaig entrar jo, en principi producció.
Sí.
Quan començava a parlar, tota l'emissora es movia, no sé per què, però això s'ha anat...
Corregint.
Sí, diguem-ho així, i al final fins i tot, hòstia, si t'agrada i tot el que estàs fent.
Joan, per això confessau que era per qüestió de nervis.
Sí, sí, sí.
Perquè el Joan, igual que ens passa a tots, ens hi posa una mica això del micròfon.
Sí, sí.
I clar, quan el Joan passa, podríem dir, de la reta guarda, de la part de darrere, de fer la producció, diguin, vinga Joan, agafa el micro, entrem a l'antena, és molt diferent.
Sí, i tant. Sí, sí. Però al final, com per exemple avui...
Veus? Està tranquil.
I més a una persona que tinc davant, doncs encara fa que hi hagi més confiança.
Perquè, de fet, el toc de castell comença amb el Joan Fortuny i el Lluís Marçal, però també, tècnicament, amb Sílvia García i Joan Maria Bertrany.
Sí, que Déu-n'hi-do que ens anem arrossegant, eh, Joan?
Sí, sí, sí.
Tenim uns quants anys, eh? I la de coses que podem explicar, precisament, d'aquest toc de castell,
perquè això de fer de producció sembla molt fàcil.
No? Això sí, explicat.
Ara sí.
Però, clar, truca a les colles, posa't en contacte amb els caps de colla i que ells, en aquell moment, sí, t'agafen el telèfon, no, Joan?
Però després, quan arriba el moment, programa en situ, programa en directe, el cap de colla de torn no contesta.
Bàsicament...
Que ha passat poques vegades, eh, tot s'ha de dir. Però passa.
Bàsicament, la persona. Normalment, quan una persona compleix, està esperant la teva trucada.
En algun cas, no és així, o no me'n recordo, o digue-li com vulguis.
O potser la diada era prou arriscada, important...
Bé, fer servir la paraula que vulguis, que no tenia ganes de parlar aquell dia, però, o sigui, és veritat que són pocs casos,
i això que deies, agafa el telèfon, sí, sí, agafa el telèfon.
Ara, Twitter, Facebook, correu electrònic, el que vulguis.
Mòbil, ja no diguem, però en aquells moments, mòbil no.
No, no.
I si ara hi ha... Ja no parlem del 2011.
Sí, sí, sí.
El 2010, 2005, hi ha una seixantena de colles, llavors hi havia unes 26 colles.
Que les tenies, tu, totalment controlades, Joan.
Sí.
El Joan era com una màquina, era un ordinador.
Jo crec que es van inspirant bé a la història dels ordinadors, perquè s'ho sabia tot.
No només les diades, com molt bé has dit abans, sinó també telèfons i tot el que necessitava.
Jo que dius, Joan, el telèfon de tal, pum, jo te'l deia.
Diu, però estàs segur?
No, no, no, és que ja no fa falta ni que...
Total, ho tenies tot al cervell, Joan.
Bé, trucant mínim una vegada per setmana, al final te l'acabia sabent.
Algun, fins i tot a dia d'avui encara me'n recordo,
però amb això del telèfon mòbil, que els tens memoritzats,
que busques el contacte, hi ha molts telèfons que ara ja...
Ni te'l mira, eh?
Com ja no l'has de marcar, ja fa servir el mateix telèfon per fer la trucada,
ja és que ni te'n recordes.
Que malament han anat els telèfons mòbils per algunes coses, eh?
Sí, sí. I per altres, fantàstic.
Fantàstic.
Sí, per què?
Sobretot perquè et truquin, més que per trucar, perquè et truquin, és fantàstic.
I aquelles primeres diades castelleres, què bé hagués anat els telèfons mòbils?
Bé, a veure, diré alguna cosa que no sé si toca.
A veure.
Com no sé quina és l'estructura del que anem parlant,
si no jo vaig ficant coses.
No, no, sí, sí, sí. Digues, digues.
Era la diada dels xiquets de Tarragona, i no recordo l'any,
sí, crec que el 20è aniversari, que ells tiraven el 2 de 8,
resulta que hi havia telèfon mòbil,
que el telèfon mòbil...
Ai, la bateria.
Deix de funcionar, no sé per quin motiu,
a la plaça La Font, en aquells moments,
hi havia una camina de telèfons molt maca,
que surt a totes les fotos de tots els castells,
i d'aquell 2 de 8 també hi ha la foto,
i si et busques, fins i tot dius,
allí hi havia el Joan.
Sí, allí hi havia el Joan trucant a la ràdio
i passant-ho en directe,
o sigui, narrant directament el castell en directe.
Què dius!
Una de les grans anècdotes meves,
i potser de la ràdio.
Home, és que clar,
el telèfon mòbil que dèiem abans,
a veure, no per protagonitzar-lo amb ell,
però és que és veritat,
també va ser,
ha estat la nostra eina, la ràdio,
quan va començar a funcionar,
perquè abans teníem les cabines,
també gràcies a Déu,
els telèfons de casa,
més d'una vegada,
des d'algun balcó,
per fer la baixada dels pilars caminant,
allò que dius-los,
mira, si no entra una cosa,
que entri a través d'una altra,
però que entri, no?
I ara hi ha els mòbils,
però clar,
si el mòbil te fa la mala jugada
de que se queda sense bateria
o deixa de funcionar miraculosament,
que no saps per què,
a buscar eines.
Sí, sí.
És el que teníem, no?
No, i en el moment que va passar,
jo teníem,
clar, potser és perquè jo feia servir bastant
les cabines de telèfon,
monedetes...
Home...
I tenia clar que allí n'hi havia una,
i si estava lliure,
era el moment,
i sí, sí, va coincidir tot,
que estava lliure
i que, de fet,
en aquell moment,
a la plaça hi havia un castell
molt important,
ja que no recordo si era la primera vegada,
diria que era la primera vegada
que el tiraven els xiquets de Tarragona,
per tant,
prou important
per no estar trucant a la família.
Que, ostres,
a més,
Joan,
aquestes coses,
te deus sentir una miqueta com
què fa ja ara, no?
I dius, mira,
a la cabina
i cap a en vella directament
i trucar
i entrar en directe
i som-hi, no?
Sí, sí, sí.
Però això estava,
podríem dir que ja era
la diada castellera
que s'estava retransmissint en directe
o que estàveu fent en directe.
Sí, sí,
s'estava fent en directe
i el problema és que
s'estava fent a través de telèfon mòbil.
No sé per quin motiu,
no ho va entrar,
no ho recordo,
ja he dit
que soc una mica de desastre
jo amb la memòria,
però el que sí que recordo
és això,
que a veure,
que al no haver-hi telèfon,
dius,
quin és el més proper
i vaig anar a la plaça,
vaig baixar de l'Ajuntament
i allí hi havia una cabina
i va servir per almenys
informar de que
la colla de Gana
havia fet el 2 de 8.
I quants castells més has vist
d'aquells que són ara mateix
gairebé ni imaginables?
Alguns no,
que s'han continuat fent
o en aquell moment
eren que dius,
mare meva,
què estic veient?
I a més a més,
tinc la sort de poder dir-ho
per la ràdio
i retransmetre-ho a aquella gent
que no pot estar aquí amb nosaltres,
sé que és...
Digues, digues,
esplaiet, esplaiet.
Sé que sempre anem a buscar
la mateixa comparació,
futbol,
Champions,
el Barça,
el seu primer...
No arribaria tant,
no arribaria tant.
La seva primera Champions,
tothom la recorda,
n'ha guanyat més,
però aquella és la primera.
O l'ascens del Nàstic,
evidentment,
futbolísticament
em quedo amb l'ascens del Nàstic,
evidentment,
però són dues comparacions
amb els castells passa el mateix.
Se n'han fet altres vegades,
s'ha fet aquell gran castell
més d'una vegada,
però el primer és el primer
i és el que més es recorda.
I potser el que més il·lusió tens,
perquè saps que en aquell moment
l'estàs veient,
però no saps si de cara a un futur
és tornar a repetir,
perquè moltes vegades
hi ha castells que apareixen
i desapareixen en el temps,
depèn de modes
o depèn de gent
que pugui arribar a tenir aquella colla,
no?
Sí, i de tècnica,
i hi ha castellers
que tenen una tècnica
més bona,
hi ha que és més per força,
altres més per tècnica,
i si coincideix
que tens tota aquella gent
amb aquella tècnica,
el pots fer
i intentar-se altres vegades
s'hi intenta,
però hi ha vegades
que ho fas moltíssimes vegades
i altres vegades
que amb un, dos i prou.
Sí, sí, sí.
Explica'm, explica'm,
quines són els castells
que s'han pogut narrar
a través d'aquests micròfons?
Bueno...
A part d'aquest...
Un o dos,
mai jo no sé si has d'anar cap avall,
si ho has d'anar cap a Vilafranca,
perquè també hem estat
en aquestes diades,
a través de Tarragona Ràdio,
Ràdio Fòrum.
Ens podem quedar a Tarragona.
També, també.
Un concurs del 94,
on la jove intenta
el primer 5 de 9,
que no l'assoleix,
que no l'ha assolit fins ara,
aquest castell no l'ha assolit fins ara,
però que va ser un moment
molt important.
Xiquets de Tarragona
amb el 3 de 9 en folre descarregat,
fins i tot
quan la jove fa la tripleta,
quan els xiquets del Serrallo
assoleixen el 4 de 8,
una diada a Sant Magí,
quan Sant Pré i Sant Pau
també assoleix el carro gros,
el 4 de 8.
Són moments que recordes
i moments que a les 4 colles
els hi han anat bé.
Ara m'ha s'ha agradat, eh?
Has escombrat cap a casa, eh?
Sí, home.
Jo que t'hi donava,
t'obria el ventany
en pla Vilafranca
i t'hi donava cap allà
i no, no, tu cap a casa,
cap a casa, així m'ha s'ha agradat.
L'estructura del programa,
o sigui, per una banda,
narra Castells,
primer Joan Fortuny,
després entra Carles Cortés,
que també els narra,
que potser és on toca més la fibra
a molts tarragonins.
Sí.
I l'estructura del programa,
com a programa Castells,
no com a retransmissió,
era una tertúlia
amb els integrants del programa,
que en principi era Joan Fortuny,
per una banda,
i jo per una altra,
i anàvem traient temes,
i a partir d'aquí
Lluís Marçal Fut feia cullerada,
o el Carles,
o altres que han passat pel programa,
i per tant,
la primera part era una tertúlia,
i després era donar-li més importància
a les colles de la ciutat
que a la resta.
Quan tocava per la de les restes,
tocava,
però evidentment,
la importància,
o els minuts,
se'ls emportava...
les colles de la ciutat,
per això m'he quedat a Tarragona
i no hi he anat fora.
Bé, però Joan,
a veure,
a part de les colles de la ciutat,
diguem alguna cosa,
mòdals de fora,
que també dediqueu el vostre raconet,
i més d'una vegada,
agafar cotxe,
maleta,
i cap amunt.
I no sé si va ser el Joan Andreu,
que me va comentar,
aquella primera diada a l'Alforja,
no sé si també hi eres?
Sí, sí.
També estaves,
per allà per l'Alforja,
produint i fent...
Produint i fent algun comentari.
Veus?
O sigui,
tècnicament,
ho portava el Lluís Marçal,
tècnicament vull dir la ràdio,
ho portava el Lluís Marçal.
Que vau enredar a l'Alforja,
amb el Pep,
Carrero i companyia.
Ell estava donant voltes,
i qui estava a l'estudi de ràdio Alforja
era el Joan Andreu Pérez.
Sí.
Lluís Marçal,
tècnicament,
el que és l'estructura de la retransmissió,
i els castells,
els narrava el Joan.
I entre castell i castell,
doncs anàvem ficant cullerada
una mica tots.
Sí, perquè del Joan també,
a part d'estar a l'estudi,
i a part d'estar,
també és una de les parts,
podríem dir,
que has estat patint,
és anar entre les pinyes.
Que jo ho vaig comentar
amb la Cinta Olivant,
que també ella ha sigut
una patidora de pinyes,
i m'ha dit,
no, no, no,
és que no es pateix tant
com t'imagines.
Perquè jo li vaig dir,
home,
és que això,
és que deus estar allà,
clar,
la gent es mou d'una pinya a l'altra,
de les colles,
s'organitzen,
i tu has d'estar allà intentant...
I jo,
no, no,
si és que a més a més,
la gent és molt amable,
i fins i tot,
com ja t'arriben a conèixer,
que ja saben que ets de la ràdio,
ja te fan una miqueta el foradet,
i te ensenyen,
si vas una miqueta a peix,
com ho has de fer,
i de quina manera has de fer,
precisament per no molestar-los,
no?
Sí, sí.
Te fan un teixer ben curset,
sí, sí, sí.
Fan, obren,
a veure,
no directament obren pas,
però sí,
veuen que arribes
i et deixen passar.
Per Sant Fèlix,
com hi ha tanta gent a la plaça,
és una diada
on la veu moltíssima gent,
quan s'ha acabat la pinya
i comença el públic,
la diferència és molt poc,
hi ha un o dos metres,
però entre la gent,
entre els castellers,
doncs,
Déu-n'hi-do,
amb tants castellers
que hi ha en aquella plaça,
perquè normalment,
cada any,
més o menys,
uns dos mil castellers
entre les quatre colles
s'ajunten.
Que és molta gent
per poc espai,
perquè la plaça aquella
és petitureta.
Està clar, està clar.
I com et mous?
I passar entre mig dels castellers,
la majoria d'ells
ja et veuen
i et deixen passar.
No és que t'obrin passadís,
però et deixen passar.
I és allò,
parlar amb el cap de colla
o intentar parlar amb algú
de la tècnica
per quin és el castell
que tiraran
a la següent ronda.
A valls també
es van trobar el cas
d'un any que,
diguem-ne que hi havia
cert pique
entre les dues colles.
Serien il·luminats
els ullets,
el Joan,
ara.
Una mica,
una mica.
A valls,
entre les dues colles,
hi havia cert pique,
diguem-ho així,
hi havia tensió
i que volien estar els dos
al mig de la plaça.
I clar,
allí és impossible
perquè exactament
al mig de la plaça,
el que seria la plaça,
seria un punt.
I al mig de l'Ajuntament
és un altre punt.
I allí va haver
una mica de tensió.
I fins i tot
en algun castell
que cau,
allí hi ha dues colles
i en algun castell
quan cau,
els de l'altra colla,
tot i que hi hagi
aquest pique,
enseguida
tampa forat,
perquè clar,
quan s'obre la pinya
ningú vagi a terra.
I algun dia
et trobes amb,
tu estàs allí al mig...
Oh!
Que dius!
Està a punt de caure a castell?
Sí.
T'ha caigut a sobre?
No,
a sobre no.
Però alguna vegada
allò,
el micro
havia sortit volant
i algun amable casteller
l'havia recuperat.
Ostres,
clar,
però també més o menys
ja vas mirant
i vas captant
a veure com,
però clar,
sempre te poden preguntar
alguna cosa
des de l'altre costat
i dius,
Joan,
què en fem,
no sé què,
i en aquell moment
potser et gires
per mirar
a veure si a l'altra colla
pots localitzar amb algú.
Clar,
en aquell moment
tens
aquell segon
de desconnexió,
diguem-ho així,
del castell
que estàs narrant
i ja estàs llest.
O algú que...
Jo vull dir alguna cosa.
Què dius?
És allò,
tanques el micro,
el deixes parlar
i després torna'ns
a obrir el micro.
Això també
s'hi havíem trobat.
No,
perquè hi ha molts espontanis,
no, Joan?
Sí, sí, sí.
I això surt ara,
aquelles preguntes que fas?
Això és per la ràdio
o sale per la tele?
I dius,
a veure,
per l'amor de Déu,
què està veient la càmera
per algun costat?
Cal dir que hi ha molts mitjans,
molts canals de televisió
i fa 20 anys
doncs hi havia pocs mitjans,
era TV3,
Televisió Espanyola
i poca cosa més
fent castells
o fent
reportatges breus
de castells,
emissores de ràdio
n'hi havia
4, 5,
com a molt,
ara, clar,
n'hi ha les que vulguis,
fins i tot
de qualsevol poble
té la seva emissora de ràdio
i fa castells.
Sí,
i a més,
si no entren a través
de l'AFM
via internet,
tens un fotimer
de coses
a part d'informació,
bueno,
tens de tot
i a l'abast de tothom,
o sigui que ara
d'alguna manera,
abans érem uns privilegiats,
no, Joan?
perquè teníem la sort
de poder dir
ostres,
arribarà això
a la gent
que ens escolti
per la ràdio
però és que ara
això
ho poden estar veient
en temps real
a qualsevol moment
per la xarxa, no?
Com han canviat les coses,
és que sí?
I tant, i tant, però...
Tu que ho has viscut
precisament
en aquell primer moment
que anàvem
amb una sabata
i una espardenya
i anàvem xinutxano
i que ara
la xarxa
ho ha revolucionat tot.
I que fins i tot
ara
per
per saber
el que ha passat
la mateixa tarda
ja tenen sabentes
i en aquells moments
esperar
el diari
si tenien la sort
que dilluns ho treien
i si no
el dia de la setmana
que el diari
publicava
alguna cosa de Castells
i que no era
en cada diada
que era amb les més importants
o els mitjans de ràdio
que s'havia d'esperar
en el nostre cas
fins dissabte
que és quan
es feia el programa
i que de programes
de ràdio
els inicis
del Toca de Castell
i Terraona Ràdio
tampoc n'hi havia tants.
No gaires, no gaires.
No sé si hi havia
algun programa
que es feia a Balls
i que alguna vegada
ens havíem agermenat
així en plan
ens connectem amb vosaltres
i vosaltres
connecteu amb nosaltres.
Això va ser anys després
però
també es va fer
però també es va fer
i
hi havia algun altre programa
però també era així
a nivell local
fins que després
una emissora
de les importants
va fer el programa
cada setmana
això no fa gaires anys
i per tant
als castells
ja hi ha molts mitjans
moltes emissores
que fan programa
però
en aquells moments
pràcticament
entre els dos o tres programes
un d'ells
era el de Tarrona Ràdio.
Joan, això que estàvem comentant ara
perquè clar
hem passat pel 94
però tu més o menys
el 90-91
és quan estaves
aquí a l'emissora
amb nosaltres.
Quan dic això
és perquè no recordo
si va ser el 90
el 91
o el 92
però diria que és el 91
que això
Joan Fortuny
sí que és
una màquina
sí, sí, sí
ja t'ho dic ara
segur, eh?
Sí, sí
ja hem parlat amb ell
ja hem parlat amb ell
ja guardava els programes
vull dir
això
els anys
ell ho té clar
quan es va començar
quan va ser el primer programa
la dia de la Forja
quin any va ser
però jo no
jo això
sóc un darrastre
tu com jo
difumina amb el temps
saps que vas estar per allà
però no te recordes
quan ni com
correcte
però més o menys
els anys que vas compartir
amb nosaltres
van ser 6 o 7 anys
o 8 o 9 o 10
veus?
ja t'ho deia
t'ho deia
tampoc et diré
l'any que va ser l'últim
sí
que va rebre una oferta
d'un altre mitjà
diguem-ho així
va marxar la competència
sí
sí
sí
bueno
en diferent horari
però sí
a la competència
deixem-ho així
però no recordo exactament els anys
però sí
uns quants anys
jo diria que
fins al 8
al 90
99
98
99
sí
per aquí
sí
sí
que vas estar uns quants anys
aquí amb nosaltres
i després la competència
va trucar a la porta
va interessar
el que va fer
i el Joan va marxar
jo no sé
ara parlem del present
què estàs fent
ara estàs fent alguna cosa de ràdio
estàs fent alguna cosa amb la tele
col·labores en algun mitjà
o dius
mis labores
ja tinc prou amb la meva feina
perquè clar
tot això són col·laboracions
d'alguna manera que feies
en aquests moments
els castells es veien des de la barrera
en part
també amb una colla
que no és la que estic actualment
deixem-ho així
perquè és un tema
per alguns complicat
per gens ni mica
per tant
faig castells
i faig castells de baix
i per una altra banda
col·laboro amb mitjans
els que m'ho demanen
i després hi ha una web
molt xula de castells
que es diu web casteller
que les dades
són les figures
o sigui
el que abans feia
tema producció
d'aterra una ràdio
doncs ara
amb una web de castells
per internet
i per tant
les dades
queden reflectides
amb un mitjà
amb un portal d'internet
molt bé
col·laboracions
quan m'ho demanen
diguem l'adressa
webcasteller.com
webcasteller.com
interpreteu
webcasteller.com
i allà hi trobareu
totes les coses
totes les
el que necessiteu
si us agrada
el món casteller
i teniu tanta passió
com el Joan
és la vostra web
fotos, vídeos
talls de veu
estatístiques
tot això està allí
i el que deia
mitjans
quan m'ho demanen
no direm
quin dia som avui
però avui hi ha un programa
a Mataró
que no fa gaires anys
que el fan
però ja fan
un programa a Castells
i que m'han dit
a veure si podia parlar
cap problema
i els diumenges
molts diumenges
a Ràdio Vilafranca
que també surt
per
una emissora
o sigui
està associada
amb un altre mitjà
i per tant
cada diumenge
hi ha castells
i quan em truquen
doncs parlem de castells
bueno
com ja sé
que ja estàs posat
en aquest tema
però casualment
ja aprofito
que et tinc aquí
com es presenten
les diades castelleres
com es presenta
el món casteller
de cara
aquest estiu
veurem
bons castells
es preparen bones fites
la pregunta és
població
ah no no
jo me quedo
ja que es compren
cap a casa
ens quedem aquí
a la ciutat
ah molt bé
com estan
les quatre colles
com estan
estan valentes
tenen ganes
de fer força castells
pas previ
vinga
explica
com els equips
de futbol
i com
tot amb el seu moment
hi ha moments
que estan millor
que altres
què passa
en aquests moments
és un moment
de
canviar estructures
de resituar-se
per tant
no crec que sigui
la millor temporada
ojalà de cada colla
però s'està treballant
perquè en els propers anys
les colles
vagin més enllà
i per tant
dic això
perquè
els troncs
la gent es fa ben gran
es fa gran
quan ja portes 10, 12, 14 anys
pujant a segons
o a tarsos o a quarts
cal un canvi
i aquests canvis
està coincidint
que amb els últims anys
s'estan fent a Tarragona
si això funciona
i canalla
que cada any
es renova
la canalla
dels pisos alts
funciona
esperem que en els propers anys
el nivell de les colles
de la ciutat creixi
espero que sí
i això vol dir
que puguem veure
bons castells
a la nostra ciutat
i que cada vegada
s'afiancin més
les quatre colles
de la ciutat
que ja s'ho mereixen
doncs Joan
que gràcies
per explicar-nos
una miqueta
la teva història
que també és la nostra
i d'aquests 25 anys
de ràdio
doncs dir-te que gràcies
gràcies
i que aquest acàs estima
ja ho saps
no és fer la pilota
però gràcies
a tots
i que són uns quants
que han passat
que han col·laborat
i que m'han ajudat
a poder fer aquest programa
a ràdio
perquè ara són uns
i fa uns anys
ja n'han uns altres
doncs de la part
que em toca de res
i gràcies a tu
adeu-siau
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
25 anys de ràdio
Bons records
que ens ha portat
en el dia d'avui
Joan Borràs
que sí
aquells inicis
aquells petits entrebancs
que de mica en mica
es van anar superant
amb el temps
amb els anys
i també
amb la tecnologia
que Déu-n'hi-do
com ha canviat
en el món de la ràdio
i parlant de tecnologia
gràcies a la tecnologia
tenim a l'abast
doncs
tota la música
gairebé del món
i per això
podem fer espais
tan macos
com el que ens oferirà
d'aquí un moment
Joan Maria Bertran
i és que hi ha 25 anys
de ràdio
25 anys de música
continuem
a l'any 1991
Molt bona tarda
avui comencem
els 25 anys
de ràdio
25 anys de música
amb ritme disco
de la dècada
dels 90
concretament
seguim
amb aquest any
1991
també durant
tota aquesta setmana
i amb un èxit
internacional
com aquest
de la dècada
de la dècada
de la dècada
de la dècada
de la dècada
de la dècada
i don't waste
time
on the mic
with the dope
rhyme
jump to the rhythm
jump to the rhythm
jump
and I'm here
to combine
beats and lyrics
to make you shake
your pants
take a chance
come on
and dance
guys
grab a girl
don't wait
make the twirl
it's your world
and I'm just a squirrel
tryna get a nudge
to move your butt
to the dance floor
so yo
what's up
pants in the air
come on
say yeah
everybody over here
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit