Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
la noche una sirena
si al final ya no se pasará más miedo
viejos automóviles a un solar secreto
y con los amigos largos meses al destierro
viejos automóviles a un solar secreto
y con los amigos largos meses al destierro
Ara, als anys 60, el gato compón aquest tema que anem a escoltar ara
la rumba dels 60, tot això són temes molt descriptius de l'època
Rumba dels 60 que dediquem a Jaume
Un matí de primavera del que havia parat 12 anys
Arribava a la ciutat per la porta que té el mar
En un barco transatlàntic des de un contín en austral
Un xico piache que ruia una gran curiositat
Els amics en la distància vi el bucet de dejan
De tot com un moment de juerga que solia frecuentar
La seva ciutat llegan cuneixia pam, pam, pam
I aprenia del correu les cuestions fonamentals
Un ambient cosmopolític des d'una gran activitat
Va sorprendre gratament aquell noi a la riba
Quasi 30 anys cautiva no havien pogut canviar
A l'enèrgica ciutat que començava a despertar
Emigrants i forasters inundaven els carrers
En un hotel que mencia de turistes amobrés
Un vertical i del cor dels seus habitants
Escutien des de sempre de tradicions ben diferents
I a gitanos i jueus, valencians i portuguesos
Andalusos, argelins, mallorquins i aragonesos
I unes rambles que van plenes de fecunda humanitat
Un así de tolerancia imposible a la mala

Un itinerari ric de xerrades i de bares,
ates del divi d'Abo, del mar i del de Sosa i l'Obregat.
Hi ha gitanos i jueus, valencians i portuguesos,
andaluços, xerxalins, mallorquins i aragomessos,
i unes rambles que van plenes de fe i com la humanitat,
un masí de tolerància impossible demanant.
Hi ha gitanos i jueus, valencians i portuguesos,
andaluços, xerxalins, mallorquins i aragomessos,
i unes rambles que van plenes de fe i com la humanitat,
un masí de tolerància impossible demanant.
I ara continuem escoltant temes del Gato Pérez,
però en aquest cas cantat per una veu femenina,
la cançó Granito de Sal.
Aquest tema pertany a un homenatge que li va fer l'orquestra Plateria
i uns quants amics al Gato Pérez l'any 2002.
Escoltem Granito de Sal amb la veu de l'Eva.
Granito de Sal
Fue la primera rumbera en sacudirle el polvo al paralelo.
La canción cubana estaba en su apogeo,
Eran tiempos dorados,
de frenesí marinero.
Granito de Sal
Era la estrella más grande en aquel firmamento
De cuple y de cante
Agitaba el mundo
Música
Desde sus caderas
Con un baile bravo
Y canastero
Quiero que vuelvas un día
Para bailar a oscuras
Tú con tu voz de barítolo
Te enseñarás la luna
Granito de Sal
Ha vuelto de nuevo
En la voz de una niña de ron
Y caramelo
Que baja del barrio
Donde las calles trepan
Y ponen a la luna
Entre las cuerdas
Quiero que vengas conmigo
Para bailar a oscuras
Y recordar todas tus canciones
Junto a la luna
Y recordar todas tus canciones
Y recordar todas tus canciones
Y recordar todas tus canciones
Granito de sal
Ha vuelto de nuevo
Para cantar suaves canciones
Con su orquesta
Con su orquesta
Pachanguera
Granito de sal
Ha vuelto de nuevo
Quiero que vuelvas conmigo
A recorrer
A recorrer
El paralelo
Granito de sal
Granito de sal
Ha vuelto de nuevo
Granito de sal
Ha vuelto de nuevo
Granito de sal
Ha vuelto de nuevo
Granito de sal
Ha vuelto de nuevo
Granito de sal
I ara una de més romàntica
Potser surt una mica
Del to festiu habitual
I demostra aquest aire melancòlic
Que també d'una manera o altra
Sempre li suporava
Al Gato Pérez
Es diu
Quis es ser tu amigo
Cuando salga el sol
Mañana
Yo ya estaré lejos de ti
Fuimos almas impacientes
Que no lograron coincidir
Quise ser tu amigo
Te acuerdas de mí
Fui el que pasó tan cerca
Y no quisiste oír
Te azotaba un viento
De ambición sin fin
Y no tuviste tiempo
Para mí
Ya no soy aquel fantasma
Que vivía en la oscuridad
Me tocó pasar por todo
Hasta que aprendí a olvidar
Quise ser tu amigo
Quise ser tu amigo
Te acuerdas de mí
Lo que pasó tan cerca
Y no quisiste oír
Te azotaba un viento
De ambición sin fin
Y no tuviste tiempo
Para mí
Cuando tú vuelvas derrotada
Yo aún tendré que ir
Yo estaré nuevo
Y tú cansada
Es que yo soy el rojo
Y tú eres gris
Quise ser tu amigo
Te acuerdas de mí
Te acuerdas de mí
Fui el que pasó tan cerca
Y no quisiste oír
Y no quisiste oír
Te azotaba un viento
De ambición sin fin
Y no tuviste tiempo
Para mí
Aún tengo seis vidas
Para dedicar
A lo que pudo ser
Pero será
Mira yo te digo
Estoy en la mitad
Quise ser tu amigo
Nada más
Cap al 1977
és quan Gato Pérez
comença a experimentar
amb la rumba catalana
dels quals és un dels pares
de la rumba moderna
Es parla del pescaïlla
i com no el Pérez
però la rumba així
més popular
i més moderna
seria la del Gato Pérez
Va llançar al carrer
els seus dos primers àlbums
El cara bruta
i el romesco
i després
un de més comercial
Atalaia
Però l'any 81
el Gato Pérez
pateix un infart
comença a tenir
greus problemes de salut
i la fatiga produïda
pels seus problemes cardíacs
l'obliga a deixar l'alcohol
Treu al mercat
dos àlbums més
el prohibido maltratar
a los gatos
i el Flaires de Barcelona
aquest últim
íntegrament ja en català
I malauradament
els seus problemes de salut
no l'abandonen
fins a la seva mort
l'any 1990
això queda molt ben il·lustrat
en un tema històric
que mostra la vida cràpola
de l'època
i de l'època d'ara també
la vida típica
bohemia artística
en què se fuerza la màquina
anem a escoltar
anem a escoltar la versió de l'orquestra
plateria
en l'homenatge que li van fer
molts anys després
que es deia
Gatissimo
a escoltar la versió de l'anima
a escoltar la versió de l'anima
a escoltar la versió de l'anima
a escoltar la versió de l'anima
coquet
que intentes
escoltar la versió de l'anima
a escoltar la versió de l'anima
a escoltar la gathering
i el cantate
vols됐
ja
si
ofца la
aerada
l'anima
acoltar la
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest text és del Trilla i per anar acabant ja el programa d'avui escoltarem
Todos los gatos son pardos, recordem, versió de l'Orquestra Plateria de l'any 2002.
Fins demà!
Fins demà!


Mil atracos y secuestros con registros y redadas.
La ciudad era un infierno, se había perdido la calma.
Si hubiera sido de día, yo habría pasado de largo, pero señores, será de noche y todos los gatos son pardos.
No ha cambiado tanto la cosa.
Abans era la Guardia Civil, ahora son los Mossos, pero vaja, las festas también de veces se acaban así.
Y la nuestra festa se acaba por hoy.
Sí, ho deixem aquí, us esperem la setmana que ve, si així voleu, al tràfic d'abstraccions.
Bona nit!
Simple trámite, oiga, y perdone las molestias de antemano.
Todos los gatos son pardos, todos los gatos son pardos.
Me dijeron que te fuiste, más te siento a cada rato.
Se cumple aquello que dice, siete vidas tiene un gato, tú las tienes.
Todos los gatos son pardos, todos los gatos son pardos.
¡Suscríbete al canal!
Si hubiera sido de día, yo habría pasado de largo, pero señores, será de noche y todos los gatos son pardos.
Todos los gatos son pardos, todos los gatos son pardos.
Todos los gatos son pardos.
Todos los gatos son pardos.
Todos los gatos son pardos.
Todos los gatos son pardos.
Todos los gatos son pardos.
Todos los gatos son pardos.
Todos los gatos son pardos.
Todos los gatos son pardos.
Todos los gatos son pardos.
Todos los gatos son pardos.
Todos los gatos son pardos.
Todos los gatos son pardos.
Todos los gatos son pardos.
Todos los gatos son pardos.
Todos los gatos son pardos.
Todos los gatos son pardos.
Todos los gatos son pardos.
Todos los gatos son pardos.
Todos los gatos son pardos.
Todos los gatos son pardos.