25 anys de ràdio.
Molt bona tarda, sigueu tots o benvinguts a aquest programa que es diu 25 anys de ràdio,
que demà arribarà al seu punt més àlgid, perquè demà ja és el dia 17 de febrer de 2011,
quan Tarragona Ràdio farà 25 anys.
Demà apagarem les espelmes a l'Auditori de Caixa Tarragona i esteu tots més que convidats.
Demà us esperem en un programa especial que de bon matí ens atenem allà,
amb els nostres companys del matí de Tarragona Ràdio i fins a dos quarts de dues del migdia,
amb diferents convidats, amb diferents protagonistes d'aquests 25 anys de la història de la nostra emissora.
Us esperem a l'Auditori de Caixa Tarragona. No ens falleu.
I avui, què hem fet? Doncs mira, continuem amb aquest programa especial
en el qual celebraven els 20 anys de Ràdio Fòrum Tarragona Ràdio.
Era l'any 2006, un 17 de febrer, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio,
bé, els micròfons de Tarragona Ràdio, es s'alladaven a la plaça del Fòrum.
A dilluns vam sentir la primera part, ahir vam sentir la segona, i avui sentirem la darrera.
Una darrera que va dedicada íntegrament ja de principi als oients d'aquesta casa,
perquè també van estar allà presents.
Vam poder parlar amb el Ramon Boari, amb la Imma Llevaria, amb la Dora Rioja.
Ja sentireu que és gairebé per posar els cabells de punta
totes les petites anècdodes que ens van explicar llavors,
i que segur que durant aquest any també veurem i tindrem l'oportunitat
de parlar amb ells i amb elles, i que ens tornin a explicar
i ens apuntin noves coses sobre aquests 25 anys de l'emissora.
Doncs això és el que escoltarem.
Des de la plaça del Fòrum, allà també teníem els nostres oients,
i amb ells parlàvem.
Després, i en conversa via telefònica des de Barcelona,
comptarem amb l'Enric Companys.
Ell va ser un dels excol·laboradors també d'aquesta casa,
encara que potser, quan sentiu la seva veu,
el coneixereu per un programa que es diu España Directo,
de televisió espanyola, o també per ser un dels monologuistes,
que moltes vegades s'han pogut veure pels diferents escenaris.
I al tram final del programa, com sempre,
Joan Maria Bertran ens porta la música de l'any 1987.
Ens voleu acompanyar? Sí? Doncs gràcies per fer-ho.
Us recordo que us trobeu en 96.7 FM,
a tarragonaradio.cat, també a través d'internet i per la TTT.
Avui dedicat als nostres oients, els primers minuts,
els primers compassos d'aquest programa 25 anys de ràdio.
Però abans de sentir-los, què et sembla si...
Ens encandilem amb la Gloria Gaynor i aquest I Will Survive.
Live without you by my side.
But then I spent so many nights thinking how you did me wrong,
and I grew strong, and I learned how to get along.
So now you're back from outer space.
I just walked in to find you here with that sad look upon your face.
I should have changed that stupid lock, I should have made you leave your key.
If I'd have known for just one second, you'd be back to bother me.
Gone now, go, walk out the door, just turn around now,
Cos' you're not welcome anymore.
Weren't you the one who tried to hurt me with goodbye?
Did you think I'd crumble?
You think I'd lay down and die?
Oh, no, not I.
I will survive.
And as long as I know how to love, I know I'll stay alive.
I've got all my life to live, and I've got all my love to give.
And I'll survive, I will survive, hey, hey.
Only the Lord could give me strength not to fall apart.
Though I tried hard to mend the pieces of my broken heart.
And I've spent, oh, so many nights just feeling sorry for myself.
I used to cry, but now I hold my head up high.
And you see me, somebody new.
I'm not that chained-up little person still in love with you.
And so you felt like dropping in and just expect me to be free.
Well, now I'm saving all my loving for someone who's loving me.
Gone now, go, walk out the door,
Just turn around now
Because you're not welcome anymore
Weren't you the one who tried to break me with your fire?
You think I'd crumble?
Did you think I'd lay down and die?
Oh, no, not I.
I will survive.
And as long as I know how to love, I know I'll stay alive.
I've got all my life to live
And I've got all my love to give
And I'll survive
I will survive
Hey, hey!
Na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na Allah
Fins demà!
But now I hold my head up high
And you'll see me
Somebody new
I'm not that chain of little person
Still in love with you
Una cançó d'aquelles entranyables, aquest
I will survive, de la Gloria Gaynor
El que us dèiem, ensaginem el 17 de febrer
de l'any 2006
a la plaça del fòrum
veiem Tarragona Ràdio
l'especial dels 20 anys de la nostra emissora
Els protagonistes
Doncs gairebé
no tots, però molts dels oients
que dia a dia ens heu trucat
ens heu recolzat
Fèiem una entrevista
amb platea, com se sol dir
amb tota la gent que s'havia atensat
a aquest especial
Començàvem parlant
amb el Ramon Bori
El Ramon Bori, que sempre feiem una mica de broma amb ell
perquè clar, el seu cognom donava una mica de joc
Ramon Bori, Ramon Bori
No?
Vaja, vaja
El Ramon Bori, que l'alliava sempre
però bueno
Ramon, quant fa que ens escoltes?
Els 20 anys, no?
Els 20 anys, els 20 anys
Jo vaig començar sentint-ho aquí dalt
I després al Carre de la Nau
I a la Rambla 71, em sembla que és
Molt bé
I ara l'Avinguda?
D'Andorra, número 5
Roma
O Roma
Roma, sí, sí
Número 5
I què tal la ràdio de fa 20 anys i la d'ara?
Home, molta diferència
Però potser si concursava millor llavors que ara
A veure, explica'm això
Home, hi havia concursos
Més que ara
Ui, Ricard, estirada d'orelles, eh?
Sí, ja
Estirada d'orelles
Ara només hi ha el concurs del bus
i quan feu-lo del Port Aventura
Què hem de fer? Quins concursos ens recomanes?
A veure, així prenem nota també per de cara al futur
Els altres, això són coses vostres
Et sabeu parlant per aquí amb la Dora i la Maria Dolors
d'uns viatges que vau fer
Perquè, bueno, però allò era amb ràdio
Una altra història, una altra història
Amb Ràdio Nacional
Sí, que ens apuntem també a lo de fer viatges, no?
Eh, que jo me'n vaig anar a la Xina, eh?
Què dius?
Que em va tocar, eh?
Ja parlarem de negocis tu i jo
Però a veure
A veure què hem de fer per anar a la Xina
Ricard, concurs per anar a la Xina
Falten concursos a la ràdio
Ho tindrem en compte
No, no, Dora, a veure, Dora
Dora Rioja, concursant per excel·lència
Dora, què tal?
Muy bien, muy bien
Se m'amaga al costat de la Maria Dolors
Maria Dolors, hola
Hola, molt bé, jo tinc bon record
A més a més, la meva filla
El dia de Sant Valentí
Va guanyar la carta aquella dels enamorats
Ai, és veritat
El concurs que fèiem
El concurs que fèiem
Se va deixar de fer, no?
Bueno, doncs també se pot proposar
Amagar en busca de coses per la ciutat
Home, ja ho fem més o menys amb la Via T
Que crec que coneixes aquest concurs
També, que ahir se va guanyar el meu home
El de la pastisseria Andreu
Ah, sí? El seu home va guanyar-hi el concurs?
El senyor Adolfo
Adolfo Hernández
Ja s'ho han menjat i tot
I què era? Per curiositat, què era?
Com un pastís
Era la bassa d'un pastís
Però boníssim
Que ells ho venen així
Després es veu que se'n rellena
Però ja s'ho van menjar i ja està
Quina gana
Déu-n'hi-do, eh?
I la Dora, què?
I la Dora, i tu què?
Jo què quieres que te cuentes
Ya lo sabes todo
No, però per això mateix
Quan fa que ens escoltes
I quan ens...
Quina va ser la primera persona
Que vas parlar per la ràdio
Allò que dius
Et vaig trucar perquè...
Te'n recordes?
Sí, per la ràdio
Quan feia el senyor Terrassa
Això de Variedades a la nit
A les abtes
El demà
Però de la nostra, de la nostra
Tu em vas a la competència, dona
És igual, la ràdio
La ràdio és una sola, per mi
No, no, no
Sí, perquè has de canviar de diàleg
Això ja no serveix
Igual
Allà, vosaltres no hi éreu
No, encara l'havíem nascut, no
Bueno, per mi la ràdio és una
És com un arbre
I hi ha diferents rames
I que te quedes amb...
O diferents...
No sé com ho dir
Ja ho has dit bé
Ja m'has entès, no?
Doncs ja està
Ja sabeu
Bueno, i la nostra
Com va ser el primer concurs?
Perquè t'han fet entrevistes a tu
Fins tot pel diari de Tarragona
Perquè és que estàs a tot arreu
Sí que és veritat
Sí que és veritat
Mira, la vostra va ser amb tu precisament
I eres molt joveneta, jo també
Menys
I va ser...
Han passat els anys
Va ser aquí mateix, a dalt
A dalt em sembla que n'hi havia un...
Tenia uns biombos
Allí fèiem la ràdio
Començava i tot
I em vaig guanyar un llibre
Ara no em diguis quin és
Però...
De filem prim, no?
És que ja hem passat molts anys ja
Quantes coses ha regalat
Aconseguit la Dora
Moltíssimes, moltíssimes
Jo crec que ha perdut la compta
Jo també
Mira, enguany tinc una agenda
Que me'n veu dur a buscar altres allà a l'emissora
I m'apunto quan guanyo el bon obús
Quan guanyo a l'entrada del cinema
Quan guanyo tal
Per saber quin dia em toca tornar a conclir-se una altra vegada
I les persones també, eh?
Ves a apuntar les persones?
O les amigues
O les amigues
O sigui, la Maria Dolors ha trucat el dia 5 a les 6 de la tarda
Maria Dolors, no truquis que no te toca
Perquè jo dic
Ai, vull a llamar que vull anar al cinema
Diu, no, no, no, que no te toca
Que te faltan les 15 dies, no?
De rigor
Te controla, te controla, sí, sí
Dora, Maria Dolors, moltíssimes gràcies, eh?
Gràcies a vosaltres
Després del piqui-piqui esteu convidades, eh?
Com deia el señor Terrassa, Tarragon endavant
I tant
Això sempre, eh?
I si pots ser amb Tarragona Ràdio encara més, no?
Molt bé
Ja veig que tenim uns oients i unes oients molt concursants
Sí, sí, sí
Vinga, Sílvia, amb qui més podem parlar?
Que tenim poc temps
Tinc a la Montse Codina i veig ràpidament
Estic guardant la Imma i la Maria i d'altres amigues
Que han vingut
Montse Codina, hola
Hola, bon dia
A la Montse Codina, igual que amb les altres amigues
Que m'estic guardant pel final
Vam fer una...
Bueno, ens vam trobar
Una concentració d'amics de Tarragona Ràdio en aquell moment
De Ràdio Fora en aquell moment
A la plaça, no recordo, on era, on era?
A Jaume Primer
A la plaça, dintre de l'Ajuntament
I coincidia que era el seu aniversari
I vam fer un ram de...
Què recordeu d'aquell dia?
Oh, va ser-ho molt maco
Has de tenir en compte que jo no soc d'aquí
Soc de Barcelona i vaig arribar
Vinc a la pobla de Mafomet
I ens trobava bastant perduda
Llavors vaig posar a Tarragona Ràdio
I, bueno, em va ensenyar a estimar Tarragona
Llavors veníem, m'entarava de les festes
Veníem
I això del complèix va ser al final
Que ser-ho, doncs molt maco
A més va passar a tota la família, eh?
Perquè no és allò
No només és la Montse
Sinó va ser el seu home
La seva filla
Tots
Tothom
El fill
Les nòvies, tot
Ara ja ens ha mig deixat, no?
Sí, ara ja
Per qüestions de feina
Ara treballo, ha canviat
A part que la ràdio també ha canviat
És una altra cosa
Ja no és l'ambient tan familiar que hi havia
Suposo que, clar, les coses canvien, no?
Però era molt maco
I la gent que estàvem sols i així
Ens anava molt bé
Molt
Era una cosa molt agradable
Nosaltres anem apuntant concursos
A mi amb família, a tu, Ricard
Sí, sí, ja veig que avui
Els ulls han vingut reivindicatius
Venen batalleros, eh?
Ja m'agrada, ja m'agrada
Que està molt bé
A veure, a veure
Qui més tenim per aquí?
Tenim una noia
Que es diu Imma Llaveria
I que també ha passat a tota la família
Imma, hola
Hola
Amb la veu de la Imma
Jo crec que la coneixereu tots
Sí, no?
Perquè la Imma
És que és aficionada
T'agrada la música
T'agrada els concursos
És que la tenim
Com aquell que diu
Forma part de la ràdio
Jo crec que en un raconet de l'emissora
Deu posar Imma Llaveria
I ha de estar allà el lloc posat, eh?
Sí, no?
El que passa és que la Imma
També té una reivindicació
Ara no perquè ho tenim fàcil
Però abans teníem escales
I la Imma no podia pujar
Però ara així ho tenim més fàcil, no?
Sí, a veure
Ara tens excusa de poder venir, eh?
Ara tinc excusa del fred
Home
Home, ara ja em suposes
Hi ha una mirada més complicada, eh?
Maria, hola
Hola, bon dia
Bon dia o bones tardes
La Maria que és la mare de la Imma
I que quan fa que ens escolteu?
Perquè vosaltres sí que sou d'allò que...
Nosaltres començàvem dient
Proves, proves, proves
I ells ja estaven allà, eh?
No, de l'any 86
De quan estava dalt, ja
I vam partir
És de l'any...
Fa 19 anys
Perquè teniu un any, ja, a més hora
Com vaig a...
Vaig a escoltar
Bueno, això és la Imma
Però la Maria reivindica que no
Que des del primer dia
Sí, sí
Més o menys
Vol dir
Esta, la de Sant Pedro, Sant Pablo
Vol dir
I he guanyat molts premis
Com quins?
A veure, aquell més memorable
Abans comentàvem
Un era aquí al carrer de Prequidal
Que era una tenda de roda
Que era de xandals
Que no me'n recordo
Fa tants anys
I em van tocar
La motxilla
Tot un lote de campament
Ullera
Tenda de campanya
Va estar molt bé
I amb quanta gent
Heu hagut de parlar?
Però clar
Nosaltres aquí comentem
I estem dos
Però són...
L'antiu ets tu
I molts
I el francès també
D'això és que fent aquell concurs
De...
Com serien allòs que et trucaves
Fes bromes
Que allòs era un caixondeo
Que encara ho t'he guardat, eh?
Això de la broma
Encara ho t'he guardat
Que fèiem...
Moltes, moltes, moltes, moltes
És que era...
Bé, bé, te tronxaves de rebre
Com era?
Com era?
Recorda'ns-ho?
Ah, bé
Hi havia un
Una vina meva
Que va trucar
I resulta que
Li van dir
Que el su home
Vés portat un tigre
I resulta...
Ai, no, no
Que diu
Sí, sí
El su marit
El va comprar
I ja l'hi portarem
I va dir
Si no, no
I dice
Necessita una caja de leig
Cada dia
No sé què
Dice
No, que me se va comer el tigre
I dice
No, pues lo siento mucho
Però es que te tronxaves
És que te...
Bueno, una cosa...
I tot això ho tens guardat
Ho dic perquè hem de fer coses
I mira, si...
Pel recull
Ens ho vidran molt bé, eh?
Sí, totes
Totes les que feien
Després el francès
Tots
Molt bé
Molt bé
Roser, vine
Apropa't
És que si no, no arribo, eh?
Ho he de fer
He de passar per sobre de l'Antoni
Que l'Antoni ha de presentar
Antoni, digue'ns hola
Bon dia
Què feies?
Perquè tu, a banda d'oient
També ets col·laborador
Vas ser col·laborador
A Radio Fòrum
I crec que va ser l'únic programa
Fins ara
De música clàssica
Em sembla que sí
Una altra reivindicació a apuntar
Ostres, esteu batalleros, eh, Ricard
Un programa de música clàssica, no?
Sí, sí, sí
Doncs sí
Primer un de literatura i música
I després un de música clàssica
Vaig fer
Durant un any i mig en total
En quin any va ser?
Doncs des del març del 86
Quinze dies després que s'inagunés l'emissora
Fins a l'octubre del 87, més o menys
Déu-n'hi-do
I a més, tota sèrie d'anèxodes
Perquè abans hem parlat
I hem sortit
Si no tenim temps
Ja ho he vist
Ja ho he vist
Llàstima, eh, llàstima
Un altre dia ho farem, eh
Gràcies, Antoni
Roser, i tu què?
Hola
Tu també
De les veteranes, no?
Sí, jo sí
De les veteranes i bastant
Abans vam coincidir amb la Montse
Amb aquell dia
En aquell retrobament que vam fer
Què recordes?
Bueno, allò va ser una passada
Pensa que jo tinc fotos
Que per casualitat
Aquella tota la vida
L'altre dia vaig estar així
Remagrant una miqueta
Me les vaig trobar
Dic
Ostres, la Sílvia
I mira el meu home
I m'uns fills
I la Imma
I la Marita Maria
Dic que estaven totes
I allí estem totes a l'escala
Allà estres amb el ram de flors
Estàm les tres amb el ram de flors
Amb una cara de
Sí
Amb una somriure d'orella
Orella
Que no se li es cavia la cara
Però va estar molt bé
Molt bé
Se tindria que fer una altra vegada
Perquè, escolta
Això
Fa una miqueta d'angoixa
Fa una miqueta allò d'enyorança
A més, per aquí
Ricard
T'he de dir
Que estàvem comentant
Que estem esperant
Que vingui la Neu Sales
Com ho comentava la Dora
I la veritat és que volíem conèixer-la
Ens falta la Juan
I la Maria Plana
Ens falten un munt dients
Que van seguint-nos dia a dia
Això s'hauria d'haver fet en dissabte
A veure si la gent ha volgut vindre més
No un dia de cada dia
Perquè, clar, la gent treballa
I no...
No, no...
Oh, escolta...
No, no, ja m'agrada
Ja m'agrada
Prenem nota
Prenem nota
Sí, sí, pren nota
Pren nota
Perquè això s'ha de tornar a fer
Però, clar, un cap de setmana
Perquè la gent ja pot vindre més
L'aniversari coincidia
Que és justament avui
Disset de febrer
De cara als 25
Ricard, quan cau, més o menys
S'han de calcular
El 2011
Ui, es queda una mica, eh
Digue'm, digue'm
Sí, com es diu a vostè?
Hola, buenas tardes
Soy Domingo Pardo
Vivo en Torreforta
Y le doy las gracias
A Radio Tarragona
Por los años que llevamos viéndola
Y lo que hemos sufrido
Por poder llegar a esto
Pues sí, unos pantos
Gracias a ustedes
Gracias, caballero
Ves, aquest ullent se m'havia escapat, eh
A mi
Tu el coneixies?
Pues no, l'acabo de conèixer
Ah, doncs mira, veus
Això també fem relacions públiques
Però no es coneixíem
Doncs molt bé, senyor Domingo, eh
Molt de gust, eh
Senyor Domingo Pardo, eh
Així el coneixem tots
La primera vegada que vaig trucar
Me va contestar el Quim
Què dius?
La Quim i la Rosa
Sí, que per sense és família meva
Veus, i aquí tot queda en família
I què?
Bueno, que et preguntaven
De què era el programa
Jo no me'n recordo
Jo no me'n recordo
Quim, vaig cap a tu ara, eh
Quim, fes memòria, xato
O fes
Perquè jo ja no me'n recordo d'això, eh
A veure, Quim, quin programa fèieu?
Que et trucaven els vients
Doncs jo no recordo, de veritat
Aviam, que no fos al dematí
El joc que feien de xocolata en xurros
Alguna cosa de música?
Potser demanàveu
Roser, vine, vine
Sí, sí, ara, així era
Sí, no, un llibre
Si no m'equivoco, era un llibre
Veus, almenys fèiem cultura, també, eh
I ja està molt bé
Igual devia ser, doncs, un especial Sant Jordi
Que vam fer algun dia, això
Si donaven llibres
Jo me'n recordo
Que quan vaig vindre
Me'ls vaig trobar
Amb unes bates aquestes de col·legi
Què feies amb una bata de col·legi?
Estaven més monos
Més xulos estaven
Bueno, vaig cap allà, eh
Moltíssimes gràcies a tots dos, eh
Vinga, gràcies
Doncs ens queda una dels vients
Que ja és més recent
Però també que porta uns quants anys amb nosaltres
Que és la Maria del Carme Belando
Maria del Carme
Bon dia
Què tal?
Per què agafes aquestes coses, dona?
Aquestes coses, abans d'entrar
Les deixes a la porta
Ja no m'haguessis conegut
Veus, ja no m'haguessis dir
Escolta, Maria Carme
Escolta'm aquesta noix
Ara ja saps que tothom te s'ha mirat
I diu
Ai, és la Farid Carme Belando
Perquè tothom se sent
És que tothom se sent
Perquè veus, la Imma l'he sentit
A la Maria també
O sigui, aquests noms
Ja són coneguts, ja
Ja són de la família, eh
Ricard, hem de fer un retrobament
Hem de fer alguna història
Perquè vinguin tots, eh
Haurem de fer una festa
Gastronòmica, jo crec que hauríem de fer, no?
Una calçotada o una paella
Ui, mira, ui
Aquí s'apunten tots, eh
Escolta, Ricard
Si dius això, si apuntem tots, eh
Sí, sí
No, no, jo ja prenc nota
Després del que estem sentint
Jo no sé quant de temps ens queda
Com estem?
Dos minuts
Dos minuts?
Doncs explica'm una miqueta
Perquè aquest senyor té molt a veure amb la ciutat
I ja sé que sortim una mica de la història
Ah sí
Bueno, ell té a veure de la ciutat
Per la sinfon lòrica
O sigui que el meu home
Ha sigut sastre
Ara ja no ho fa, eh
Però nano, gegant
Del carrer Merceria
De l'Ajuntament
Els nanos
I tots els vestits que podem veure
A la gran majoria de vestits
Els ha passat el seu home
Peanes de Setmana Santa
Vestit de Sant
Vull dir que tot això
Escolta
Acabaríem
Estaríem aquí
Ens donaríem l'estrès
Hem de fer un premi un programa especial, eh
I no l'acaba
Diables, els pets
I què sé
Els pets també, eh
Els vestits dels pets
I muntar
Vestits que porten de
Que porta la senyora de Tarragona
Veus, Ricard
Si és que tenim un munt d'història aquí amb els oients, eh
Vull dir una cosa, eh
Que si vas a veure aquests vestits
Són una obra d'acte
Sí, perquè són fets a mà
La gran majoria d'ells
No, pensa una cosa
Que els traus
Estan fets en dos colors
O sigui, que això s'ha de veure en lupa
I mirar cada repunt
Cada groc i vermell
Perquè no hi ha
Ni una puntada del vermell
I d'allò que sigui diferent
Cada tros cosit amb el seu color
Déu-n'hi-do
Quina meravella, eh
El preu aquest, eh
Però tornem una altra vegada a la ràdio
Quan fa que ho vas sentir
Per primera vegada a la nostra emissora
I si te'n recordes amb qui vas parlar
Ui, no sé si me'n recordo
Potser amb tu, però fa molts anys
Ja fa temps, ja
Ja ara ja perdo la memòria, ja, eh
Aquest ordinador no acaba de funcionar, eh
Però bé, fa molt de temps
Jo a més, saps què passa?
Que al dematí
Quan m'aixeco al dematí
Ara no m'aixeco tant al dematí
Però si m'aixeco a les 7
Tarragona Ràdio
Hem de dir que la família també truca, eh
Sí
Bueno, ja
Però vull dir que la meva sintonia
És tot el dia a Tarragona Ràdio
Vull dir que
Ho baixo, ho pujo
Però, escolta'm
Però si ho sé tot el que feu
Quan comenceu
I quan fa festa
Perquè per cert
L'altre dia a la Jolanda
Al dematí no la vaig sentir
I doncs aquesta hora
O es deu trobar malament
O no està
Perquè ara no l'he sentit
Ah, vas ahir
Vaig sentir que la Jolanda
De tal hora a tal hora
Exacte
Però que sento les veus
Llavors dic
La Jolanda no hi és
Llavors l'altre dia
Vaig sentir el control
El control no hi eres
Ni tu ni l'altre
I vi un altre nom al control
Ui, malament
Ens estaran controlats
Controladíssims, eh
Controladíssims
Controladíssims
Això vol dir
Que escolto Tarragona Ràdio
I que sé
Els programes
I el que feu
No ni tot
És una petita mostra
Però
Que cal agrair
Sobretot la fidelitat
Per això avui
Volíem convidar-los
Alguns de vostès
A que vinguessin
A veure una mica
El programa de la ràdio
Però més que veure
El programa de la ràdio
També a celebrar-ho
I a conèixer-se entre ells
Que no es coneixia
Només sentíem veus
I recuperar aquells primers estudis
Encara que aquest edifici
Hagi canviat molt
Recuperar aquells primers estudis
De Ràdio Fòrum
De l'any 1986
Nosaltres ja estem pràcticament
En la recta final del programa
Els agraïm especialment
La Sílvia García
El Joan Maria Bertran
En fi
Tota la gent que fa possible
La ràdio
Que hàgim vingut amb nosaltres
Ara podrem
Quan acabem el programa
Podrem brindar en cava
I fer una mica d'aperitiu
I celebrar aquests 20 anys
Així que moltes gràcies
Per haver vingut
I fins la propera
I que puguem celebrar
El 25, el 30, els 40 anys
I en fi
Molts anys més
Gràcies
Bueno, un aplaudiment per ells
Our life
Together
Is so precious
Together
We have grown
We have grown
Although our love
Is still special
Let's take a chance
Dance and fly away
Somewhere
Somewhere
Alone
It's been too long
Since we took the time
No one's to play
My no-time fly
So quickly
But when I see
But when I see you
Darling
It's like we both are falling in love
Again
It'll be
Just like starting over
Starting over
Starting over
Every day we used to make it love
Why can't we be making love
Nice and easy
It's time to spread our wind
It's time to spread our wings and fly
Don't let another day go by
Find my love
It'll be
It'll be
Just like starting over
Starting over
Why don't we take us alone
Take a trip somewhere far, far away
We'll be together
Together
All alone
All alone
Again
Like we used to
In the early days
Well, well, darling
It's been too long
Since we took the time
No one's to play
My no-time fly
So quickly
But when I see you
Darling
It's like we both are falling in love
Again
It'll be
Just like starting over
Darling
Look out
Our life
Together
It's so precious
Together
We have grown
We have grown
Although our love
Still special
Let's take a chance
And find me
Somewhere
Somewhere
Over and over
And over
Starting over
25 anys de ràdio
I aquí continuïm a la sintonia
de Tarragona Ràdio
dins d'aquest programa
que es diu
25 anys de història
I són molts els col·laboradors
que han passat per aquests micròfons
tant com abans
s'anomenava Radio Forum
com ara
amb Tarragona Ràdio
I un d'aquests companys
el trobem a Barcelona
ara mateix
doncs fent la seva tasca
de periodista
ell és l'Enric Companys
Enric bona tarda
i benvingut
Hola Sílvia
bona tarda a tothom
Què tal com estàs
l'Enric
Aquesta música
em recorda
un dels tons de l'iPhone
no?
Té a veure o no?
Sí, sí
directament eh
Té a veure
Té a veure
M'has enganxat
eh
jo aquí que no havia dit res
i tu a la primera eh
dic que escolta
no sé si m'estan trucant
o és la Sílvia
o què està passant aquí
Som nosaltres
Som nosaltres els apareguts
Molt bé
Comenceu?
Molt bé i tu treballant
no?
Quin remei
Sí, treballant
traient brillo a la carretera
sempre amunt i avall
amb el cotxe
i bé
però no ens podem queixar
els temps que corren
no ens podem queixar
Segurament que hi ha molta gent
que de seguida
t'ha reconegut la veu
Enric
perquè de tant en tant
et sorprèn
amb bones notícies
a través de televisió
d'altres tampoc tan bones
però bueno
sempre estàs allà
no?
El quid de la qüestió
Sempre estic allà
Una de cal i otra de arena
I tant
I a més a més
No que convingui
També t'hem descobert
i t'has destapat
com un bon monologuista
Sí, també
també
tot el que sigui
intentar
treure una mica
partit
a la part creativa
doncs benvingut és
I tant
A mi m'agradava molt
el teatre
i com no tenia temps
per quedar
i assajar
i quan ho intentava
quedava malament
amb la resta de la companyia
doncs vaig dir
fem monòlegs
que així només
he de quedar amb mi mateix
i la cosa és més passiva
A més jo i el públic
ja tenim enganxa
no?
Allò de seguida
I tant
Anem per feina
Anem per feina
I tant
I tant
L'Enric
també va passar
també va passar
per aquests micròfons
de Tarragona Ràdio
part de les seves arrels
una d'aquestes
es va enganxar un dia
a Radio Fòrum
però comentàvem
abans d'entrar a l'antena
amb l'Enric
doncs que devies tenir
16, 17 anys
que eres petitonet
Sí, 16 anys jo crec
i ara en tinc 35
doncs 19 anys
19 anys que vas passar
Explica'ns una miqueta
com va ser
que vas entrar
a formar part
de la nostra història
de la ràdio
Enric
Mira, doncs va ser
que tot va començar
a l'Institut
que estava fent
segon debut
amb uns amics
de l'Institut Martí Franquer
llavors el que era
la Iaia Montse
un clàssic
de Ràdio 5
Ràdio Nacional d'Espanya
que aleshores
s'escoltava
per la AM
que ara és una cosa
com impensable
suposo que encara
encara funciona
però en aquell moment
doncs tenia
els seus adeptes
estàvem a la 1500
em penso de la AM
Déu-n'hi-do
doncs ens va donar
l'oportunitat
de fer un programa
de ràdio
dit així
sona molt bé
a la teoria
és fantàstic
a la pràctica
eren 10 minuts
setmanals
una cosa
bastant factible
diguéssim
llavors érem
4 locutors
triàvem un tema
cada un
i amb això
ja teníem
els 10 minuts
i arribàvem a casa
i dèiem
avui hem fet
el nostre programa
de ràdio
no enganyàvem
a ningú tampoc
no, no
perquè la veritat
era així
era exactament així
aleshores
no sé
no recordo
exactament com
crec que va ser
algun dels companys
que va entrar
en contacte
amb vosaltres
i ens vau dir
escolteu
si veniu a casa nostra
en lloc de 10 minuts
podreu fer una hora
i mitja
clar
nosaltres
ens va donar
la sensació
que anàvem
a Hollywood
no
una hora
i mitja
les possibilitats
que ens obrien
al davant
eren
eren
eren
increïbles
impensables
impensables
a les hores
vam dir
que ens semblava
molt bona idea
i vam arribar
aquí
a la vostra ràdio
amb un horari
que a mi
em semblava
fantàstic
a les hores
que era
els divendres
de 3 a 2 quarts
de 5
com teníem
aquesta edat
que començàvem
a sortir
però no sortíem
de nit
nosaltres sortíem
a la tarda
perquè encara
érem una mica joves
bastant
sortíem
per Tarragona
els divendres
a la tarda
després de tota
la setmana
a l'institut
i potser quedàvem
a les 5
de 5 a 10
perquè a les 10
havies d'anar a casa
a més
sense fer
ni olor a tabac
ni olor a alcohol
i com arribessis
5 minuts tard
compte
que te llegeixo
allò que es diu
te llegeixo
la llibreta
exacte
aleshores teníem
tota una sèrie
de gent
de la nostra
mateixa edat
que ens escoltava
aquella hora
perquè s'estava
preparant per sortir
es canviaven
o el que fos
llavors era com
un programa
aperitiu
del que era
la sortida
del divendres
a la tarda
quan començàvem
a descobrir
que era això
de la cervesa
amb llimonada
i que era això
d'encendre una cigarreta
i fer una calada
en el millor dels casos
clar
així va ser
i hem de dir
que el vostre programa
que durava una hora i mitja
era de música actual
sí
crec que com va passar
amb tots els col·laboradors
de l'emissora
tothom es portava
amb la motxilla
la seva música
els seus cassets
les seves gravacions
ens portàvem
la nostra música
intentàvem
doncs sí que sonés
una mica
novetat
que en aquest sentit
ens agradava molt
remenar
per aquí
a la ràdio
per veure
què és el que us arribàvem
perquè us arribàvem
doncs els singles
i a nosaltres
ens semblava fascinant
que era
com una cosa
com de col·leccionista
perquè t'agradava molt
un grup
tenies el disc
però arribava el single
el veies allà
en vinil
estem parlant
sí sí
llavors deies
ostres
això és brutal
això
i llavors ho disfrutàvem molt
però llavors
també teníem
la nostra secció
de flashback
on intentàvem
revisar clàssics
era tot molt
com per intuïció
doncs
que sonava
el que ens agradava
i
no buscàvem
massa
massa
lògica
a la història
posàvem el que ens venia de gust
està imaginant ara
fer aquest mateix programa
Enric
tenint
l'internet
tenint tots els avantatges
que és
moure quatre tecles
de l'ordinador
i tenir-ho tot a l'abast
clar
és que si estem parlant
de fa 19 anys
imagina com
com ha canviat la cosa
que potser volíem incloure
una cançó
i la provàveu prèviament
i deia
aquest single està ratllat
aquesta no entra
aquesta no la posis
i deies
ostres
i ho trobaves
una limitació
que era molt
de la més normal
ara diries
com que no
busca-ho a l'Spotify
i algun post
ho trobarem
perquè clar
internet ni existia
aleshores
i els mòbils
era una cosa
fantasma
sí
no existia
és a dir
probablement
algun tenia
sí
era un zapatófono
d'aquest
però
en el nostre entorn
evidentment
no hi havia cap
nosaltres teníem
entrades en directe
i era la nostra manera
d'interactuar
una mica
amb la gent
que ens escoltava
perquè teníem
uns rànquings
i tal
però fixa't
com es votaven
aquests rànquings
que era o per telèfon
trucant
durant l'emissió
del programa
que eren trucades
que entraven
o per carta
que això és impensable
ara sí que és impensable
la carta
que deies
envia una carta
i donàvem l'adreça
de la ràdio
amb els vots
dels grups
que més t'agraden
i la gent
ho feia
agafava un full
i deia
mira grups catalans
a mi m'agrada
sang traït
sopa de cabra
els pets
i de fora
m'agrada aquest
aquest
i l'altre
fèiem uns rànquings
però
obrint sobres
i recopilant
puntuacions
carta per carta
clar
ara això és
ciència ficció
amb el Twitter
i aquestes coses
doncs imagina't
ara seria impensable
molt pel Twitter
moltíssimes gràcies
per la part que ens toca
molt bé
crec que és recíproc
encara que coincidim
més o menys
en horari
aproximadament
perquè tenim a la feina
però sap com va ser
això
de poder entrar a la televisió
i de poder
engrascar-te
en aquest programa
que precisament
jo crec que és
és una gran aventura
aquest programa
perquè no saps
que et depara
cada dia
no ho pots haver
definit millor
com una gran aventura
jo no trobaria millor
manera d'explicar
jo soc economista
vaig començar a treballar
amb una constructora
a l'acabar la carrera
m'avorria molt
per mi un dilluns
era igual
que un dijous
que a les 3 del migdia
que a les 8 de la tarda
era una línia
la meva setmana
era una línia
com d'algú
que està mort
entens
era una cosa
que no
o sigui que s'havia d'acabar
tard o d'hora
no?
sí
anava a Reus
feia teatre
per intentar esvergir-me
una mica
d'aquí va arribar
Canal Reus
d'aquí
vam anar a parar
a la 2
amb Català
el circuit en català
i d'aquí a la 1
en castellà
bàsicament
per la meva
gran dicció
castellana
i llavors
al fer la proposta
doncs
així ho vam fer
ara estem en aquest programa
i
Déu dirà
i Déu dirà
les coses que t'han arribat
a passar
enric
6 anys
portem
per això
per això et deia
les hauràs vist
de tots colors
gent que t'ha atès
amablement
que dius
aquest senyor
o aquesta senyora
me l'emporto cap a casa
i d'altres que dius
millor no tornem
que encara sortirem
a pedrats
sí sí
amb 6 anys
hem trobat de tot
no et sabria
respondre la pregunta
d'explicar
amb algun exemple
perquè ara mateix
no et sabria dir
però no per falta d'opcions
sinó perquè han passat
tantes coses
i sí
trobes de tot
et trobes gent molt amable
senyores que et diuen
vine a casa a dinar
que et bec molt prim
gent que no coneixes de res
que et conviden a dinar a casa
això
passa de tal
vine a casa
que et faré una mica
de berenar
però si és que no la conec
de res
jo vull fer senyora
t'adobten
t'adobten
sí
i després et trobes
gent més difícil
i de mals anys
en realitat
acostumes a
a tractar
amb la gent
que està més de bones
gent que està a contrapeu
fins i tot vas a cobrir
una notícia
que no és tan positiva
et trobes gent
que potser està passant
un mal moment
i vas trobant
la manera
d'acostar-te a tothom
la veritat és que sí
vam començar
que ningú donava
un duro per nosaltres
per anar a Espanya directo
però a un català
què li importarà
el que passi a Galícia
i a un andalús
què més li dona
a la festa
d'un poble
del País Basc
perquè veigis
com ha canviat la truita
i ens donaven
quatre dies
i portem sis anys
pràcticament
i la veritat
és que estem
molt contents
la gent que segueix
el programa
està encantada
i qui no li agrada
doncs ho té tan fàcil
com agafar el comandament
i canviar de canal
mira si són fàcils
les coses
sí, sí, i tant
jo el que m'agradaria
algun dia
veure-us
per un foradet
la nit que us junteu tots
perquè es nota
un bon rotllo
entre vosaltres
sí, sí
això passarà
doncs mira
ara precisament
d'aquí dos dissabtes
ens juntem tots
de tant en tant
molt bé
abans passava més
ara amb això de la crisi
als jefes
els costa pagar bitllets
d'avió i hotels
es nota
es nota
però encara
ens anem trobant
cada cert temps
cada tres o quatre mesos
doncs per
el director
doncs ens fa
els seus típics
parlaments
clar, el discurs
de torn
hemos de ser los mejores
la tarde
en el estado
no puede pasar
por otro lugar
que no sea el programa
i tots diem
claro, claro
es que tienes
toda la razón del mundo
quan realment
només estem pensant
a veure quan talla el rotllo
i podem tots
anar a fer una canya
junts
i explicar-nos
una miqueta la vida
però si ens portem
molt bé
som gairebé
200 persones
200 persones
clar
es parla
del tancament
del CNN Plus
que ha sigut una pèrdua
i ho sabem
és igual
si ara es fa Gran Hermano
que es faci el que vulgui
és igual
si ens creiem
amb el titular
que ha tancat CNN
és una pèrdua
que són 150 persones
que van al carrer
però és que nosaltres
ja en som 200
o sigui que
quasi que som
com un canal temàtic
pràcticament
és inevitable
perquè estem
pràcticament
de dilluns a diumenge
a tret de dissabte
cada tarda
a dues o tres hores
d'emissió
i perquè nosaltres
només et veiem a tu
però clar
tens el càmera
la persona que més o menys
us guia
el lloc on s'ha de fer
no?
que fa la producció
els altres no fan res
que dius
només cobren la nòmina
no diguis això
amb el pobres
no, no, no
no és així
la veritat
és que som com una família
crec que hem adquirit
com un síndrome d'Estocolmo
que ens portem tots bé
no?
sí
ja som
ja som
ja som
ja
quan un arriba
pel matí
ja li veus la cara
ja saps si a la nit
va tenir
festa
va tenir soroll
si s'han anat a dormir
a les mil
o el que ha passat
no?
ja
ja estem com a
molt molt units
després de tants anys
això sí que és veritat
la gent que arriba
es queda
llavors això
també és significatiu
i tant
això vol dir
que hi ha un bon calí
un bon carinyo
sí
això per la banda
de la televisió
però per la part
dels escenaris
quan et tornarem
a sentir
amb els monòlegs
quan et tornaràs
a llançar a la plaça
o no ho tens pensat?
ara mateix
estic en excedència total
perquè d'aquí uns mesos
amb caso
cosa que em fa molta il·lusió
felicitats
per la part que toca
sí
llavors
ara toca
i ara s'ha de preparar
la invitació
i queda la llista
i queda el restaurant
llavors és com
bueno
ara em centro
en això
descansem una mica
perquè venia actuant
des de l'any 2003
sí
per tant
ja eren set anys
amb bolos
bolos
que no sempre són
en teatres
on la gent
està ben asseguda
a les 10 de la nit
i tothom atent
no sempre és així
a vegades et toca
un bolo a Vic
a la una de la matinada
amb gent
que està qualsevol cosa
per qualsevol cosa
menys per escoltar-te
aleshores
després de set anyets
i voltar tant
tant tant
i portar una vida
d'actor
una mica solitària
perquè el monòleg
té coses bones
però la dolenta
és que estàs com a molt sol
no és una companyia de teatre
doncs aquest any
he decidit parar
i l'any que ve
ho reprenem tot
una altra vegada
especialment aquests últims anys
que van ser de moltes actuacions
sí
doncs vam veure
tombar força
i jo deia
dir que l'Enric
és una màquina
o tens
però clar
totes aquelles coses
s'han de dir
però s'han de memoritzar
s'ha de recordar
i més o menys
una actuació amb una altra
segurament
que varia
de la forma
de com reaccioni
el públic
sí
amb un monòleg
tu tens una base
quan comences
tens 5 minuts
ho proves
amb diferents
cafès teatre
amb algun bar
vas provant
llavors tens 10 minuts
de cop i volta
tens 20
és com una criatura
que es va fent gran
no és començar
amb un text de zero
i ara aprendre
tot un discurs
d'una hora i vint
és una cosa
que ha anat evolucionant
i durant una època
amb un punt del monòleg
que afegies una història
que veus que igual
funciona molt
i la conserves
i una altra
que no agrada tant
la treus
i la canvies
però l'estructura
va ser la mateixa
el Rubianès
estava allà
al Capitola Barcelona
va estar 8 o 9 anys
i arrossegava
un text de base
que es anava modificant
sobre la marxa
i ell omplia
i vull dir que
i la gent repetia
perquè hi havia molta gent
que repetia
i la gent repetia
d'una setmana
per l'altra
sí
que funcioni un monòleg
que sobretot
que tinguis
un monòleg
una mica
matxacat
i que sàpigues
una mica
quins són els moments
bons que té
i com poder-hi jugar
i ha fet un repàs
un repàs
acceptiu
ara ens toca ja
tornar una altra vegada
aquí a la ràdio
perquè t'ha cridat
alguna vegada
tornar un altre cop
de dir
ostres
i si tornaries a fer ràdio
ara ja sé que estàs
massa enfeinat
i dubto molt
que ho haguessis pensat
però millor
mira
el vaig tenir
aquest cuquet
de tornar a la ràdio
el vaig tenir
i vaig parlar
amb en Toni Marín
que és el conductor
del matí a quatre bandes
de ràdio 4
sí
a Ràdio Nacional
i li vaig dir
escolta
mira que
això de la ràdio
treu a faltar
la immediatesa
és un clàssic
bueno
tot aquest tipus
de coses
i em va convidar
a col·laborar amb ell
un dia a la setmana
aleshores
els divendres
de 10 a 11 del matí
estic a ràdio 4
amb ell
fent una secció
que no em preguntis
de què va
perquè fa un any i mig
que l'estic fent
encara ningú sap
ni jo mateix
de què va
cada setmana
és una història diferent
i la veritat
és que matem
una mica el cuquet
sí
està molt bé
està molt bé
jo t'acomido
i ja saps
que si algun dia
vols passar per aquí
per Tarragona Ràdio
a recordar vell temps
més que acomidat
jo a Tarragona Ràdio
venia
quan estàveu
al carrer de la nau
clar
que jo no sé
en quin moment
vau fer el pas
cap a l'Avinguda Roma
doncs espera
que abans de l'Avinguda Roma
vam estar a la Rambla Nova
què dius ara?
que sí, que sí
aquí ja me'n recordo
que vam estar a la Rambla
cap al balcó
amb Esquerra
per allà
per allà estàvem
i després ja
vam baixar cap aquí
que va ser el 99
va ser quan ja es va
vam acomiadar
a la Rambla Nova
i ja vam baixar
cap aquí
a l'Avinguda
és que clar
19 anys
imagina't
heu tingut temps
de voltar
el que vulguis
i més
és que ha plogut una miqueta
des de llavors
Sant Ric
ha plogut una mica
aquells estudis
allà al carrer de la nau
aquelles escales
perquè qui els escolti
i no els recordi
eren molt especials
tenien un punt
molt entranyable
la veritat és que ho recordo molt
i aquelles escales
de pujar i baixar
els estudis
corre que no arribo
els discos
exacte
exacte
va ser una cosa
que estava molt bé
i aquella discoteca
que tenia
amb tanta, tanta, tanta, tanta música
que qualsevol persona
que li agradi
doncs imagina't
això ho dius amb dobleta
això del tanta, tanta, tanta
i tant, i tant
i tant
perquè
com costava
que les discogràfiques
enviessin alguna coseta
costava molt
com costava
per l'amor de Déu
ara com són les coses
ara gràcies a internet
allò que comentàvem
i això
que aquella pàgina
que s'anomena
tu també
és tan generosa
tan generosa
es porta tan bé
es porta tan bé
sí senyora
sí senyora
que no hi ha paraules
per agrair-li
s'ajuda molt
s'ajuda molt
francament
la veritat és que sí
la veritat és que sí
doncs Enric
et deixem treballar
perquè estàs a punt
d'aquí una miqueta
i d'entrar
em diré que
sí, estic a punt d'entrar
un petonàs
gràcies per atendre'ns
i el que et deia
molt, molt, molt
de saludar-vos
perquè
bueno
perquè
sou un clàssic
sou un clàssic
i insubstituïbles
pel meu gust
i ja saps que aquí
és part de casa teva també
molt bé
moltes gràcies
demà vinc a buscar uns discos
el que vulguis
encara queda algun
encara queda algun
et sorprendria
molt bé
un petó, Sílvia
gràcies, Enric
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
exàmens
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-s lieu
adéu-siau
adéu-siau
adéu-sίας
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
la clàssit
Et preocupa que t'aires perill.
L'altre dia ho parlaves amb els teus amics.
Bé que estan t'estirant sense fer absolutament res,
esperant que l'aire estigui bé.
Bé que estan t'estirant.
Bé que estan t'estirant sense fer absolutament res,
esperant que el món es posi bé.
A la tarda s'ha anat a fer un vol per la Rambla.
Aquell bar ja no hi és.
Els veïns es queixaven, ara estan decidint què en faran.
de la casa, potser uní per marcat.
A un banc que sempre em falta.
Mentre estan t'estirant sense fer absolutament res,
esperant que l'aire estigui bé.
a la tarda s'ha anat a fer absolutament res,
a la tarda s'ha anat a fer absolutament res,
a la tarda s'ha anat a fer absolutament res,
a la tarda s'ha anat a fer absolutament res,
Fins demà!
Mentre tant, estirant, sense fer absolutament res, esperant que el temps ens fa si veus.
Esperant que el temps ens fa si veus, esperant que el temps ens fa si veus així, esperant que el temps ens fa si veus.
25 anys de ràdio
Mira que ens ho passem bé parlant amb els excol·laboradors d'aquesta casa, eh?
Com hem xelat parlant amb el Rick Companys. Es notava, no? Que ens ho passaven bé.
I a més a més explicant les batalletes, que si els disc, que si no entrava, que si la música...
I parlant de música, ara toca anar amb aquests 25 anys de música.
Estem a l'any 1987 i és moment de sentir la veu del Joan Maria Bertran.
Quines tres cançons ens portarà avui el Joan Maria?
Ara mateix ho desvellem.
Aquesta setmana estem a l'any 1987 i, sens dubte, us en recordareu d'aquesta cançó dels U2 que va triomfar aquell any, el With or Without You.
I see the stone set in your eyes
See the thorn twist in your side
I'll wait for you
Sleight of hand and twist of face
On a bed of nails
She makes me waste
And I wait
Without you
With or without you
With or without you
I can't live
With or without you
With or without you
And you give yourself away
And you give yourself away
And you give, and you give, and you give
And you give yourself away
And you give yourself away
And you give yourself away
And you give yourself away
My hands are tied
My hands are tied
The body bruised she got me with
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
D'allà venien los gatos locos que a la década dels 80 triomfaven en cançons com aquesta, un caramelo.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I bé, sense cap altre comentari més.
És un caramelo, gatos locos i acabarem amb un altre dels grans de la música.
començarem amb els cançó que ens portava a la cançó que ens portava l'any 1987 i que triomfava de l'any 1987 de George Michael, anomenada Fate.
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
!
!